des de la sintonia de Tarragona Ràdio,
des de la quarta hora del programa.
Parlant ara de qüestions relacionades amb el món del comerç,
per diferents raons, entre d'altres,
perquè aquesta setmana que comencem avui
és l'última ja, és la que tanca definitivament
la temporada de rebaixes d'hivern, la campanya de rebaixes.
Un altre motiu relacionat justament amb les rebaixes
és que ahir, com us explicàvem en els espais informatius
de primera del matí, es va celebrar a la plaça Cursini
la segona fira o el segon mercadet de rebaixes
que organitzen, que organitzaven conjuntament
la Federació d'Unions de Botigues i la VIA-T.
Per tot plegat, per fer valen justament
d'aquesta campanya de rebaixes
i per parlar d'altres temes d'actualitat,
aquest matí de dilluns hem convidat
el president de la Federació d'Unions de Botigues
de Tarragona, el senyor Rafael Tadai.
Senyor Tadai, bon dia.
Bon dia.
Primer que res, la fira d'ahir,
la segona fira o segon mercat de rebaixes,
com va anar ahir a la plaça Cursini?
La paraula és èxit.
O sigui, ni nosaltres ens ho pensàvem.
Primer era pel canvi d'ubicació.
Ens feia una mica de por, una mica de respecte,
diguéssim, d'anar del vell mig de la Rambla
a anar a la plaça Cursini.
La cosa es va demostrar que s'havíem equivocat.
Vull dir, la gent va acudir,
després també hi va haver...
va fer un bon dia, vull dir, cal dir-ho tot,
i es va vendre.
I es va vendre, eh?
Es hauria pogut vendre més, perquè, clar,
els comerciants el que volem sempre és vendre més.
Però, en definitiva, i després, per part del consumidor,
jo vaig veure que la gent estava molt contenta
pel tema de les rebaixes que havien fet.
Vull dir, els preus eren realment, realment de regal, eh?
Jo vaig veure peces i coses a un euro o dos euros
que no havia vist mai.
I això, de cara al consumidor,
és important d'aprofitar el màxim que pugui, no?
Sobretot la por que hi havia,
per part de vostès era el canvi d'ubicació, com deia,
s'ha demostrat que, en fi, que va anar bé
i que passar de la Rambla a la plaça Cursini
no ha suposat un problema.
No hi ha hagut cap problema, i més us diré,
potser la gent també va acudir,
perquè l'any passat, doncs, vulguis o no,
ja va tindre èxit,
i la gent, doncs, ja sabia una mica com anàvem de preus.
I sempre que regalis coses o que facis un bon preu,
jo no dic regalar a vegades,
quan fas un bon preu, la gent acudeix.
Això és indiscutible.
De la participació dels comerciants,
també està satisfet vostè de la quantitat i,
en fi, de la varietat de gent de comerços de la ciutat
que ja han participat en aquesta fira?
Està vostè satisfet com a president de la FUP?
Sí, van participar.
Els mateixos de l'any passat, més, alguns més.
perquè l'any passat hi va haver 42 comerços
i aquest any vam arribar al 59 al final,
vull dir, hi havia 59 comerços,
el qual vol dir que la gent això té un renom
i que ja avanço que l'any que ve
farem el tercer mercadet de rebaixes.
És a dir, ja és una iniciativa
que considera que es pot ja donar part consolidada?
Sí, sí, jo crec que ahir vam...
Bueno, ahir era una mica la prova de foc
per veure si això es podia consolidar
i hem vist que realment era bo
i que l'any que ve ho seguirem fent.
Era prova de foc perquè era la segona edició
i perquè es canviava d'ubicació, no?
Exactament, exactament.
Els contents, els comerciants,
pel que vostè va poder parlar amb ells
al final del dia?
Jo vaig parlar amb quasi tots,
amb la gran majoria,
perquè amb tots no vaig tenir temps
i amb tots els que vaig parlar
estaven contents, realment contents.
Inclús alguns apuntaven repetir el diumenge que ve.
Però una mica per allò, en primer lloc,
perquè, doncs, clar, hi ha problemes de fenya,
indiscutiblement, i a més en diumenge,
i, per altra banda, també hi havia el hàndicap
que allò de següentes part
és un que són bones, no?
I que hi podia haver el perill
que si a tu siguem massa,
doncs no fossis exitós.
Jo crec que aquestes coses s'han de dosificar,
com totes les coses en aquesta vida,
han d'anar dosificades
per no carregar massa, no?
Aquesta és el que vam experimentar.
Doncs la fira va anar bé.
D'alguna manera, aquesta setmana,
com dèiem, simbolitza el final
de la temporada de rebaixes,
a més, amb aquest temps tan fred,
en què no sé si justament
la meteorologia ha ajudat positivament
o ha perjudicat la campanya de rebaixes.
Quines valoracions tenen vostè
sobre com han anat aquestes rebaixes?
Home, el temps influeix bastant.
Ja sabeu que la gent s'anima quan fa sol, no?
I quan no hi ha sol,
la gent es queda més a casa.
Però, bueno, no ens podem queixar.
Jo crec que les rebaixes, doncs,
han continuat amb el ritme de cada any.
No hi ha hagut coses espectaculars,
vull dir, una mica la tònica mateixa de l'any passat.
Ja sabem que en rebaixes,
ara ja no podem aspirar gaires coses més, no?
Ja sabem en quines xifres ens movem
i estem dintre de la línia.
En la línia dels últims anys,
és a dir, no han anat ni a pitjor ni a millor.
No, hem pujat les ventes,
tenint en compte que sempre hem de descomptar l'IPC,
vull dir, estem sobre les últimes informacions que jo tinc,
sobre les patronals ja més grans que nosaltres,
sobretot les catalanes,
que estem amb un 4% d'augment,
o 4,5%,
tenint en compte que tenim un 3,
3,1% d'IPC,
vol dir que una mica hem pujat,
no espectacularment,
però en pujar les ventes,
que és el que pretenem.
El fet que haguem tingut un hivern
amb un parell o 3 donades de fred considerables,
no sé si això ha ajudat
a que sobretot els comerciants de roba
els hi hagi anat pitjor o millor.
No, els de roba diré que quasi els ha beneficiat,
perquè llavors, clar,
la roba d'abric,
que en definitiva és la més cara,
s'ha venut bastant
degut a les temperatures tan baixes que hem tingut.
Però, per altra banda,
amb altres sectors els ha perjudicat,
perquè, clar, la gent no ha sortit tant,
sobretot amb el tema d'esports,
perquè la gent, sabem que en guany
no ha sigut cap any boda de la neu,
per exemple, no?
I vulguis o no,
tots hi vivim una mica d'això, no?
Perquè, doncs,
el tema de l'esport de neu
genera molts diners
i hi ha moltes botigues
que viuen d'això.
Doncs aquestes potser són les més perjudicades
perquè tots ens ha passat
que hem volgut anar un dia a la neu
i no hem pogut anar
perquè el temps no t'ho ha permès, no?
Per l'estat de les carreteres
i després pel fred.
En fi, la temporada de rebaixes
ja queda pràcticament enrere.
De fet, molts aparadors de botiga,
sobretot els de calçat i roba,
ja tenen els aparadors
la roba de temporada de primavera,
tot i que el temps de moment no acompanyi.
Però, en fi, repassant altres temes
de l'actualitat,
primer que ressenyó detall,
vostè que ara ja porta uns quants mesos
de nou com a president
de la Federació d'Unions de Botigues,
quin balanç fa una mica
del que s'ha pogut fer en aquests mesos,
del que ha pogut fer
al capdavant de la Federació?
Home, en primer lloc, us puc dir
que total fa pràcticament tres mesos
que estic de president perquè vaig entrar
a últims d'octubre,
o sigui, tenim novembre, desembre i gener,
i ara ja quasi estem acabant febrer,
tres mesos i pico.
Us puc dir que s'ha hagut de reorganitzar
moltes coses,
s'ha hagut de parlar amb molta gent,
s'ha hagut de centralitzar una mica
què és el que volem.
Nosaltres, en definitiva,
el que volem és una federació de botiguers
que sigui professionalitzada,
que tingui un nivell
i que puguem donar el màxim
de serveis possibles.
Això no estava contemplat fins ara
i ara tots els esforços els dediquem,
doncs, hem fet ja un pla de màrqueting
i després a donar serveis.
Tenim previst, dintre d'uns dies,
la inauguració de l'oficina d'atenció al comerciant,
per això nosaltres té molt de valor,
perquè és on t'acudirà el botiguier
quan tinguin determinats problemes,
com poden ser problemes de subvencions,
de cursos de formació,
o quan tinguin queixes també
contra el municipi.
Vull dir, aquesta oficina d'atenció
servirà perquè el botiguier
es vegi arropat a casa nostra, a la FU.
També estarem ubicats al vell mig de la Rambla
i això ens dona molt de potencial
en aquest sentit
i és a lo que hem de dedicar més esforços.
I, per altra banda, també,
una novetat que es va produir
amb una modificació d'estatuts
és que puguem fer socis directes.
Ara ens trobàvem limitats
a l'hora de fer socis
perquè hi havia unes associacions
que algunes funcionaven,
desgraciadament poques,
i unes altres no funcionaven.
Però ens teníem vetat, diguéssim,
l'entrada en determinats comerços
per afiliar-los directament.
hem aconseguit, amb consens,
amb determinades associacions
que puguem fer socis directes.
Això ens permet ampliar
el número d'associats de la FU.
Aquesta oficina d'atenció
al comerciant que comentava abans
estarà a la Rambla.
Estarà a la Rambla 95, sí.
A la Rambla 95,
a l'edifici de davant d'Hisenda.
De sindicats, sí.
De sindicats, perquè la gent ens entengui.
I servirà, bàsicament,
per assessorar i per informar els comerciants
o per atendre'ls davant
de qualsevol problema que tinguin.
De qualsevol problema que hi hagi, sí.
I us puc dir que hi ha molts problemes,
no es veuen així cada dia,
no els veiem,
però que al cap de l'any,
si veguéssim la quantitat de queixes
i la quantitat de demandes
que se'ns produeix,
que fins ara, doncs, era allò una mica
que ho anàvem solucionant
o ho anàvem desenvolupant sobre la marxa,
ara no, ara portarem uns fitxeros
on sabrem exactament quanta gent
se'ns ha queixat per una cosa
o quanta gent ens ha demanat subvencions
o quanta gent ha volgut fer cursos de formació.
Vull dir, ara ho tindrem tot
molt estricte, aquest tema,
i sabrem realment
quina és la feina que han de fer.
I una mica, també,
en aquesta oficina d'atenció,
també acceptarem totes les sugerències
que hi hagi
en el sentit de millorament del sector.
Jo crec que és molt important
que el botiguer tingui un esplai
on pugui, ja sabeu que,
per exemple, els consumidors
tenen les oficines del consumidor
que estan aportant molt en aquest país.
Jo admiro aquesta gent
que va tindre la gran idea
de crear les associacions de consumidors
i nosaltres, en definitiva,
també som consumidors,
però creiem que som uns consumidors
una mica especials
i que el que hem de fer
és donar serveis als consumidors,
per això aquesta oficina
ens donarà molt de nom en aquest sentit.
Deia que hi ha molts problemes,
moltes queixes.
Què detecten?
De què es queixa el comerçant,
doncs, normalment?
Home, el comerçant se queixa,
doncs, en aquests moments
tenim una problemàtica
amb els establiments aquests dels xinus
i després també xinus
o, en fi, emigrants totals
i després també tenim problemes
amb les grans superfícies
i tenim molts problemes
i tenim problemes
que als carrers falta llum,
que als carrers encara hi ha naceres
on pràcticament no s'hi pot passar
perquè estan en males condicions,
problemes de neteja,
vull dir, els problemes són tremendos,
que amb això no vull dir
que la ciutat no estigui bé
en molts sentits,
però nosaltres,
que som els que realment estem al carrer,
som els que més podem informar.
O sigui, nosaltres, des que obrim la botiga
al dematí, ja veiem el carrer
i dominem un tros d'aquell carrer
des de la nostra botiga
perquè estem al carrer
treballant a la planta baixa,
el qual vol dir
que detectem molt aquests fallos.
Potser un veí del quart primera
no detecta que la vorera no està bé
o que hi ha un escape de gas
o que hi pot haver un escape d'aigua,
vull dir, no se'n dóna tant de compte
com nosaltres, que estem sempre vivint al carrer.
Això fa que també les queixes
se'ns arribin
i que nosaltres les puguem transmetre.
Tenim, per part de diferents consellers
de l'Ajuntament,
que se'ns atendran les queixes
amb molta rapidesa
i això és el que pretenem,
que quan presentem una queixa
se solucioni res més.
Vull dir, no volem fer ni sortir pel diari
ni aquestes històries.
Vull dir, el que volem
és que se solucionen aquests problemes
que, en definitiva,
prejudiquen bastant el comerç.
Vostè ara, entre aquestes queixes,
citava el tema de la competència
de les botigues portades
per ciutadans xinesos
o per ciutadans orientals en general.
Estava recordant amb això
que justament la setmana passada
en la conferència
que va pronunciar l'alcalde de Tarragona
sobre l'estat de la ciutat
va parlar,
va repassar tots els temes de Tarragona
i va parlar del tema comercial.
I d'alguna manera
va emplaçar a vostès,
va emplaçar el petit comerç
a prendre en consideració
que realment la competència,
la competència més gran
que tenen vostès
és la de les botigues
dels ciutadans orientals
perquè estan obertes
tots els dies de la setmana,
pràcticament les 24 hores al dia,
en fi,
amb horaris extremats
i que deia,
bàsicament,
l'alcalde
que aquesta és la competència,
que aquesta és la problemàtica
que vostès tenen
i no pas la de si s'instal·la o no
al Corte Inglés,
una nova superfície comercial,
una nova gran superfície comercial
a Tarragona.
Què en pensa
d'aquestes consideracions
de l'alcalde?
En primer lloc,
l'Ajuntament és el que dona
les llicències d'apertura,
vull dir que podríem controlar-ho també,
no nosaltres,
o sigui, en segon lloc,
l'Ajuntament és el que ha de fer
respectar els horaris,
que no ho fa.
Vull dir,
si l'Ajuntament actua
com ha d'actuar,
que és que la Generalitat
li mana
que controli els horaris
d'aquests establiments,
la cosa és completament normal
que aquesta gent...
Nosaltres el que no podem fer
en aquesta ciutat
és dir no volem més comerç,
nosaltres que vingui el comerç
però que estigui
en les mateixes condicions.
Després estem parlant
de 3.100 metres quadrats
de botigues d'emigrants
contra 52.000 metres
que deien en principi
que volien implantar
el Corte Inglés,
52.000 metres a 3.100
és que no és comparatiu.
I per altra banda,
amb les facilitats
que pretenen o donen
els ajuntaments
amb aquestes grans superfícies
tipus Corte Inglés,
escolti,
als xinos no se'ls donen
aquestes avantatges.
Nosaltres el que ens queixem
és això,
que estem en un mercat
on hi ha alguns
que tenen preferències
i on el mateix alcalde
de la ciutat
els està fent propaganda
i els regidors de l'Ajuntament
estan dient
que el Corte Inglés
ens ha de solucionar la vida.
Escolti,
això fa riure.
Això fa riure.
Per tant,
per vostès
les botigues dels orientals
els xinesos
no és un...
Per nosaltres
no és cap problema això.
Si es respecten els horaris,
escolti,
ells tenen tan dret
com jo el tinc
d'anar a Alemanya
muntant a la botiga.
Vull dir,
no podem posar-se contra això.
Ara,
qui és precisament
el culpable
que passi això?
El mateix Ajuntament.
L'Ajuntament dona les llicències
i després no controla els horaris.
Però el que ha de fer
l'Ajuntament
és regular les llicències
i després
fer que respectin els horaris
i res més.
Això és així
i que no em comparin
això amb un cort anglès
perquè fa riure, no?
I el tema aleshores
del cort anglès
i tenint en compte
que hi ha hagut informacions
en els últims dies
on diuen
que pot haver-hi
una rivalitat
entre Reus i Tarragona
per portar
el cort anglès...
Això, escolteu,
això és còmic.
Això és còmic
perquè en lloc
on deien que s'ha d'ubicar Reus
és impossible
que es pugui ubicar.
S'han sentit
molts metres
per posar
un edifici d'aquests
per posar
un cort anglès
i Reus no...
dintre la ciutat de Reus
que és el que ara
la llei diu
que s'ha d'estar
dintre de la trama urbana
a veurem on t'ho muntaran a Reus.
És com a Tarragona
pretendre que es munti
a la Rambla
és impossible
perquè no hi ha espais
per muntar-ho a la Rambla
i ha d'estar tocant
a l'urbanització
de la pròpia ciutat
vull dir
on hi ha les vivendes, no?
Vull dir que està molt malament a Reus
molt pitjor que a Tarragona
perquè puguin metre
un cort anglès
i Tarragona
ho té bastant difícil, eh?
Jo crec que
mentre es duri
aquest govern
que tenim actualment
això serà molt difícil
que puguin vindre aquí.
L'alcalde deia
que en un cort anglès
en fi
es referma
la capitalitat comercial
de Tarragona.
Això és una solemne tonteria
que va dir l'alcalde.
Així de clar.
Amb això
no reformem cap capitalitat.
Les capitals
es fan d'una altra manera.
Es fan d'una altra manera.
En parcs
en hospitals
en temes
socials
és on es fan
les grans capitals.
No es fan
posant el cort anglès, eh?
El cort anglès
és una empresa privada
una empresa
que tot el que guanya aquí
està millor dit.
És pitjor
perquè em proveix
les ciutats
perquè tot el que guanya
el cort anglès
se'n va fora.
Vull dir,
aquí no inverteixen res més.
Fan l'edifici
i després ja
tot el que més
s'ho emporten.
Vull dir,
que jo considero
que això és una tonteria
dir que això fa capitalitat.
Jo crec que això
destrossa les capitalitats
precisament.
No les beneficia en res.
Deia que segurament
o creu vostè
que està convençut
que amb el govern actual
a la Generalitat
es mantindrà
l'actual moratòria
pel que fa a instal·lació
d'equipaments comercials.
No sé si en aquests
tres mesos i mig
que porta com a president
de la Federació
han tingut contactes
amb responsables
del govern.
En fi,
quina és el taranà
o quina recepció
han vist
en el govern
de la Generalitat
i els seus plantejaments?
Es havia fet un plantejament
que l'any 2005
començarien les obres.
Ara ja han passat el 2007.
Perquè anem fent moratòries,
no?
I jo,
en paraules
del propi conseller
de la Generalitat,
que tranquils
que això va per llarg.
Aquí podem parlar
potser d'aquí
set o vuit anys
com a màxim
i les condicions
del mercat
han d'haver canviat molt
perquè ja sabeu
que cada quatre anys
s'ha revisa el POE
i s'haurà de fer
la revisió pertinent
i quan se faci
la revisió
es veurà
si realment
això es pot implantar
o no es pot implantar.
Això és així.
El que passa
és que els hi estem
entre tots
fent la gran publicitat
i això és com en pipa a mi,
que a vegades
clar, jo entenc
que els mitjans
hau de preguntar
per aquests temes
perquè són temes d'actualitat
però escolteu,
els hi estem fent
la gran publicitat.
Estem discutint
una cosa
que sembla que
aquesta ciutat
si no hi ha un cort inglès
i no hi ha un casino
doncs aquesta ciutat
ja és morta.
Ni el casino
ni el cort inglès
ens donaran res.
Vull dir,
podeu estar segurs
això el que farà
és empobrir la ciutat.
I això,
escolteu,
jo ja me'n començo
cansar de fer tanta propaganda
del cort inglès
que no se la mereixen.
Molt bé,
doncs deixem aquesta qüestió
del cort inglès.
Per acabar,
tornant a la Federació
d'Unió de Botigues
pel que fa justament
a la unió
dels botigues
en diferents associacions.
Com veu vostè ara
el panorama?
Vostè que té
una llarguíssima experiència
en el món comercial
de Tarragona.
Com veu actualment
la situació?
Tenim algunes experiències
segurament prou positives
com la de la Via T
que ha anat funcionant,
que s'ha anat consolidant.
Tenim alguns altres
grups de comerciants
que s'han justament unificat
i han rellençat
doncs la seva pròpia entitat
com seria
la Unió de Botigues
de Sant Perí i Sant Pau.
En fi,
com observa
el panorama ara comercial?
Bé,
una mica,
una mica,
mireu,
quan jo vaig accedir
a la presidència
de la Federació
crec que és bo
fer els canvis pertinents
i jo admiro
en aquest sentit
el Josep Maria Castanyer
quan va dir plego
i havia estat
els quatre anys
que diuen
els nostres estatuts
i va dir plego.
Això és el millor
que es pot arribar,
que es pot fer
perquè el que arriba de nou
no és que en sàpiga més
ni que sigui massa espavilat
i tal,
sinó que el que arriba de nou
ha de fer coses noves
i nosaltres en definitiva
al que fa la Federació
de Botigues
el que han fet
ni més ni menys
és que anar
a buscar coses noves
per rivalitzar
una mica tot el tema
associacionista.
Jo el que sí que puc dir
que aquí a Tarragona
és complicat
pensar
que la gent
s'associi així
perquè sí.
Vull dir,
la gent,
tenim problemes
en aquest sentit,
costa una mica
associar la gent
però no obstant,
a base de parlar molt,
de fer reunions,
de parlar amb ells
i fer-los veure,
podem dir
que sempre allò,
aquell acudit
que sempre diem
no que el diem
acudit,
entre cometes,
que l'unió
fa la força
i això és així,
ho han d'entendre,
vull dir,
això és el més important.
Us puc dir que,
per exemple,
amb el tema
de les enllumenats
de Nadal,
a mi se me presentava
una problemàtica
de si cobraríem
menys
o cobraríem més
i tal.
Us puc dir
que el comerç
me va respondre molt bé
i vam cobrar
més que l'any passat,
això ja em va a la graiva
i dir,
home,
aquí ja tenim
un punt de toc,
ja tenim un toc
d'atenció
per veure
què més podem fer.
Nosaltres tenim
un projecte
d'acabar aquest any
amb 780 associats.
Fins ara,
alegrement,
la federació
dèiem que teníem
3.500 associats,
això vol dir
que és el comerç
que hi ha a les ciutats,
són 3.500,
realment,
associats com a associats
no en tenim
tants ni molt menys
i el que estem fent ara
és aquesta campanya
d'admissió de socis
per arribar als 780,
que en guany hem d'acabar
amb 780
i per l'any que viuen
ha sigut a prop dels 1.500
i llavors serem,
diguéssim,
una associació
forta i potenta.
Observa més compromís,
doncs,
per part dels comerciants?
Més compromís
per involucrar-se
en tota la problemàtica
que té el sector?
us diré
que arrel de l'aprovació
d'aquests nous estatuts
hem rebut trucades
dient,
escolta,
on m'he d'afiliar?
Com m'he d'afiliar?
Això és molt important per mi,
això m'alegra molt
perquè dic,
bueno,
almenys ja
els nostres mensatges
han arribat
i la gent ja entenc
que han d'estar associats,
com tot,
com els col·legis professionals
i com els gremis
i tal,
que han d'estar associats.
Si volem defensar
els nostres interessos
hem d'anar junts.
El que no pot ser
és que aquí
cada ufai
i la guerra pel seu compte
perquè amb això
no farem res.
Segurament quan s'obri
aquesta oficina
que comentàvem abans
d'atenció al comerciant
també ajudarà,
en fi,
a que el propi botiguer
vegi que hi ha un servei
per part de la federació,
no?
Per això anem,
per això anem.
Jo a l'oficina aquesta
hi crec molt
com a lloc
i després també
una altra cosa
que tenim prevista
és fer un panell
d'informació
que ara no tenim
i que l'hem de constituir
ràpidament
que és quan als mitjans
de comunicació
ens demaneu dades
o a dir dades
fidelignes
perquè ara
a vegades
diem algunes dades
que francament
us diré
que una mica
són copiades
de Barcelona
o són copiades
d'altres llocs
i això és el que no podem fer.
Nosaltres tindrem
aproximadament
unes 25 botigues
informatives
que informaran
a nosaltres
i quan vosaltres
ens dieu com anar
a les rebaixes
us podrem dir
exactament
el 5,3 o el 5,4
i quan direu
els diumenges
les botigues
que sempre ens pregunteu
que els diumenges
quantes botigues
han obert
doncs us podrem dir
mireu
doncs ha obert
aquest tant percent
i serà real
i també
doncs
quan vingui un barco
dels americans
i ens diuen
quantes cifres han mogut
aquesta gent
us ho podrem dir
en més
en més
o sigui
millor
el que estem fent
fins ara
ara fem bonament
el que podem
i una mica
és allò
les trucades
clàssiques
d'últim moment
i que la gent
a vegades
te respon
com te respon
jo crec que aquest panell
informatiu
inclús pels mitjans
us serà molt bo
perquè ens podreu trucar
a qualsevol hora del dia
i us donarem informació
però real
eh
això és una cosa
que jo també hi crec molt
eh
molt bé
doncs estarem pendents
d'aquestes i d'altres
iniciatives de futur
que engegui
la Federació d'Unions
de Botigues
de Tarragona
senyor Rafael Detall
president de l'entitat
moltes gràcies
que acabi de funcionar bé
aquesta última setmana
de rebaixes
i en fi
a preparar ja
la nova temporada
per tots els comerciants
jo si em permets
voldria dir una cosa
agraeixo molt a Tarragona Ràdio
que sempre sempre
ens convida
amb aquestes tertúlies
i amb aquestes xerrades
i amb aquestes entrevistes
perquè és la manera
que nosaltres també podem
una mica fer la nostra publicitat
per dir-ho d'alguna manera
ho dic
moltes gràcies
amic Ricard
i en fi
en fi
que vagi bé ara
senyor Detall
fins la propera
gràcies i bon dia