Al matí de Tarragona Radio, la ruta amagada.
Aquesta és una sintonia ja clàssica, és el so possiblement d'aquest estiu a la ciutat de Tarragona,
és la sintonia de la ruta amagada, el concurs que aquests dies d'estiu els estem proposant des del matí de Tarragona Radio.
Una manera, si volen, peculiar, més o menys innovadora, de fer turisme, de conèixer indrets interessants per visitar aquests dies de vacances,
com sempre diem, aquells que en tinguin i aquells que en puguin gaudir,
i, a més a més, una manera de jugar una estona, d'endur-se bons premis, els premis del kit d'estiu de Tarragona Radio
i, vaja, de saludar-nos, de mantenir aquest contacte que sempre tan i tan ens agrada des d'aquí, des de la ràdio.
Ja saben els premis que tenim, premis del kit d'estiu de Tarragona Radio, amb el porta CD, amb el barret,
amb les xancletes i amb la bossa de l'estiu de Tarragona Radio, premis que com els han... què han de fer per poder aconseguir-los?
Doncs molt fàcil. Quan nosaltres els anirem facilitant les pistes, aquestes pistes tenen el peatge del premi,
i, vaja, si vostès saben el lloc que els propusem avui, doncs ens truquen, si no ho saben també ens poden trucar i ho intenten,
i, vaja, si hi ha sort, doncs endavant i se'n podran endur aquests premis.
Recordin, fonamental, el telèfon del directe de Tarragona Radio, el 977-24-4767.
977-24-4767.
Ara creiem que ja tenen vostès sobre la taula tots els elements necessaris per poder participar en aquest concurs.
Què falta? Doncs la primera pista. Posem-nos en situació.
Avui visitem un indret, de Catalunya, com sempre, que és especialment recomanable visitar amb globus.
Per cert, des d'allà, des de l'indret que visitem avui, n'hi ha la possibilitat d'agafar-ne un, se n'enlairen, des d'aquí.
L'indret que visitem avui és especialment recomanable per visitar amb globus.
Quin indret necessita especialment aquesta visió aèria?
977-24-4767.
I em sembla que ja tenim una primera comunicació. Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia, Jordi.
El seu nom, sisplau.
Antoni Samp.
Antoni, quin lloc creus que és?
Quina és la ruta amagada d'avui?
Les muntanyes de Montserrat, potser.
No són les muntanyes de Montserrat, Antoni, moltes gràcies.
De la veritat.
No són les muntanyes de Montserrat.
Aquesta setmana ja vam visitar l'abadia de Montserrat.
Això d'una banda, això sí, innegablement, la visita al massís de Montserrat aèria ha de ser realment espectacular.
De fet, si parem a pensar, doncs vaja, si tenim el record de la sèrie aquella de fa uns anys de TV3 de Televisió de Catalunya,
de Catalunya des de l'aire, doncs Déu-n'hi-do, el canvi de perspectiva aportava un plus d'espectacularitat
amb molts indrets, però el lloc que us proposem avui, doncs vaja, amb globus,
és que gairebé la visita aèria és obligada.
977-24-4767.
Quin lloc és necessari enfilar-se al cel?
Enfilar-se ben amunt, preferentment amb globus.
Home, clar, si vostès tenen un helicòpter endavant,
però vaja, em sembla que queda força lluny de les possibilitats de molts de nosaltres.
Quin és aquest lloc el qual necessita gairebé veure's des del cel?
Un globus.
Hem tingut una primera trucada, l'Antoni Sanz, que ha trencat el gel molt aviat,
l'Antoni, com sempre, ha decidit, intentant a veure si podia endevinar-la
i endur-se'n de pas als quatre premis.
Vaja, esperem més trucades.
Aquesta primera pista era la pista del Portacede.
si no tenim més trucades, doncs, vaja, haurem de cremar el Portacede,
haurem d'acomiadar-nos-en.
Molta gent, doncs, haurà de continuar tenint els seus CDs desperdigats per casa,
dins de les guanteres del cotxe, en qualsevol manera.
Per tant, ruminso, que val la pena.
Com a mínim, provar-ho.
977-24-4767.
La ruta amagada encara està amagada.
Perquè pensin que, després, quan anem dient la pista, i potser sigui la pista definitiva,
doncs, hi haurà algú que dirà, vaja, si jo ja ho sabia, i ja ho sabia d'abans.
Però, clar, si no es truca, doncs, difícilment tindràs l'opció,
perquè, després, passa per preguntes amb la gent.
Ah, aquest joc el coneixia, jo hi he estat moltes vegades.
Doncs, noia, noia, truca, truqueu, passeu, ens saludeu,
us expliqueu què tal us estan anant les vacances.
Si en teniu, si esteu treballant, doncs, compartirem aquesta pena, entre cometes.
977-24-4767, de res, 15 segons escassos,
abans de passar a la segona pista d'avui.
No passem de moment cap a la segona pista, perquè tenim una nova comunicació.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom, si us plau.
Roger Mazet.
Roger, des d'on truques?
Des de Sant Pere i Sant Pau.
Perfecte.
Roger, quina creus que és la ruta amagada d'avui?
Quin indret us proposem?
No serà aquella ruta dels volcans d'Olot, o...
Aquella ruta dels volcans d'Olot.
Sí.
Va, especifiquem una mica, va.
Hòstia.
És que ja no he trucat abans perquè estic recordant, però no me surt el nom.
Però això s'ha de trucar.
Perquè d'entrada, Roger, ja et puc dir que has encertat.
Ah.
D'entrada ja et puc felicitar.
No, és que no me'n recordo com se diu, aquesta ruta.
I donar la nostra més sincera enhorabona,
perquè t'has endut el portacede, el barret, les xancletes i la bossa de Tarragona.
A Ràdio, realment, després ens diuen que ho posem massa difícil i portem una setmana en què gairebé no ho han endevinat a les dues o tres primeres trucades com a molt.
Ja, jo no he trucat a la primera per això, perquè no recordo com se diu.
Roger, avui visitem el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa.
Ah.
La ruta dels volcans.
Ah, exacte.
Preferentment a Olot, al costat de la Fajada d'en Jordà, al costat del poble de Santa Pau.
Vols que et diguem quines eren les altres pistes que teníem preparades?
Mm-hm.
Bueno.
La segona era que visitem un indret que està al costat d'un poble molt conegut arreu pels seus fasols.
Diuen que els fasols de Santa Pau estan boníssims.
Saben, vaja, coneguts, com a mínim per aquí a la redacció com comentava, coneguts arreu del món, com allò dels espàrrecs de Tudela.
Sí.
Doncs una cosa semblant.
Anem a una terra on fa com a mínim 10.000 anys enrere s'hi havia vist molta lava.
Aquesta ja començava a ser força definitiva.
I en aquest lloc que visitem avui hi ha un forat de terra de dos quilòmetres de perímetre a nom de Flor,
al volcà de Santa Margarida, possiblement la joia de la corona d'aquest parc natural de la Garrotxa.
Roger, escolti, ho sé, ha visitat aquest lloc?
No, no, no l'he visitat.
I m'agradaria, però per falta de temps.
Per falta de temps, eh?
Doncs ara conversarem amb un dels responsables d'aquest indret i a veure si l'acaba d'animar.
Ja l'acaba d'explicar exactament que s'hi pot trobar.
Doncs Roger, moltíssimes gràcies.
I ja sap que pot passar per les instal·lacions de Tarragona Ràdio,
a l'Avinguda Roma, número 5, escala B1, primera, que té un lot de premis que l'espera.
Vale, gràcies, eh?
Adeu.
En Roger Mazet ha endevinat avui quin era l'indret que proposàvem des de la ruta amagada
i nosaltres volem saber més coses d'aquest parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa.
Per fer-ho podem saludar telefònicament l'Octavi Bonet,
ell és un dels responsables dels serveis pedagògics del parc.
Octavi, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Avui visitem, proposem des de Tarragona Ràdio, la zona volcànica de la Garrotxa,
aquest parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa,
una autèntica joia paisatgística d'aquest país.
Què en destacaries, Octavi?
Evidentment, el que primer haig de dir és que el que cal destacar aquí és el volcanisme,
és a dir, el volcanisme tant efusiu com explosiu que tenim
i tenir en compte que és una de les zones més ben conservades de tota la península ibèrica.
Visitant, buscant documentació, es comentava que a nivell d'aquest paisatge volcànic,
possiblement el més important de la península ibèrica,
amb això hi ha força consens i fins i tot també un lloc de referència a nivell europeu.
Sí, evidentment que aquí tenim, podríem dir que el volcanisme més jove, inactiu,
perquè si no ja ens hauríem de remetre a la zona de l'Etna i tot plegat,
però, bueno, volcanisme inactiu més jove i l'exponent màxim seria el volcà del Croscat en aquest cas.
El volcà més alt, si no vaig errat, de tota la zona, no?
Sí, diem que és el més alt.
Quan parlem de l'altitud estem parlant que és un volcà que des de la seva base és material volcànic fins a dalt,
a la cota més alta tot és material volcànic, perquè si no, si parléssim d'altituds de volcàns,
en tindríem d'altres que estarien en una altitud més alta, però que en canvi moltes vegades és volcanisme molt explosiu,
fred o magmàtic, i que bàsicament el que ens ha donat només és un cràter d'explosió.
Ho remarcaves ara, volcans inactius, perquè suposo que aquesta deu ser una de les preguntes més recorrents.
Escolti'm, senyors del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, això realment està inactiu?
Els volcans són inactius, és a dir, no hi haurà cap volcà dels que ara tenim,
dels 40 que tenim així controlats, que entri en erupció, és a dir, això ja està totalment descartat,
és a dir, són volcans monogenètics d'una única explosió, a diferència del que podria ser l'Etna,
que llavors són volcans de més explosions perquè tenen càmeres magmàtiques,
nosaltres aquí són volcans de l'ascens del magmà més directe,
per tant és d'una única erupció i per tant no entraran més en erupció.
El que no es descarta és que hi hagi erupcions noves,
però l'estudi ens diu que d'aquí a 2-3.000 anys podria ser
que en el tram que hi ha entre Olot i Santa Pau es pogués donar algun tipus d'erupció.
Però d'aquí a 2-3.000 anys, no sé vostè, Octavi, però nosaltres com a mínim em sembla que no hi serem.
Jo espero no ser-hi.
Sí, perquè si no, bé-te'n sabem l'estat en què arribaríem millor, de veritat, millor no ser-hi.
Exacte.
L'una de les joies de la corona és aquest volcà del Cruscat,
l'altra, sense cap mena de dubte, possiblement també és el volcà de Santa Margarida amb la seva ermita.
Sí, però llavors aquí estaríem parlant que estem parlant del volcà i hi ha fred o magmàtic,
i per exemple, en aquest sentit, és a dir, el que potser sempre s'ha venut de la zona volcànica,
ha sigut el volcà del Cruscat, Santa Margarida i Fejera d'en Jordà,
potser perquè formava com un triangle màgic allà mateix,
i que permetia al visitant que en poc espai de temps podria recórrer aquests tres indrets.
Però a nivell de vulcanisme fred o magmàtic tenim exemples molt més interessants,
com podria ser tranquil·lament el volcà de Cantiar.
I del Santa Margarida el que potser seria més interessant més que el volcà en si,
si no són els materials que va despendre l'onada piroclàstica
i que la trobaríem aproximadament a uns dos o tres quilòmetres més allunades del volcà,
a la zona de Santa Pau.
Si no tinc mal entès, et dient que s'ermita,
darrerament s'hi han organitzat fins i tot a sopars,
una manera més o menys innovadora de passar una nit d'estiu.
Aquí m'enganxes una mica en fred.
Si s'ha organitzat això, s'haurà d'haver demanat permís,
perquè és una reserva natural,
i llavors no es poden fer cap tipus d'activitat,
ni culturals ni lúdiques sense l'autorització del parc.
Jo desconec si això s'ha fet.
Sí que sé que s'està fent al volcà del Montsacopa, a Olot,
això sí que hi ha un programa pactat amb l'Ajuntament d'Olot,
i en el qual es puja al volcà del Montsacopa a la nit,
i llavors hi ha com una explicació de tot el fenomen del volcanisme,
i llavors aprofitant tot el tema de cuina volcànica,
doncs es fa un sopar a totes les persones que s'han inscrit.
Tot el tema de cuina volcànica, a què es refereix, Octavi?
Bàsicament, quan parlem de cuina volcànica,
són aquells plats que un dels ingredients,
o més d'un dels ingredients,
ha estat cultivat en un terreny volcànic,
com podrien ser naps, com podrien ser fasols,
com podrien ser enciams o tomàtecs,
per exemple, és a dir, si tenim un plat d'aquests,
que hi ha algun d'aquests ingredients,
doncs ja es considera que és cuina volcànica.
I aquest cultiu li dona qualitats especials a tots aquests productes?
Sí, perquè hem de pensar que el que és el terreny volcànic,
que és un terreny molt i molt permeable,
és a dir, les gredes són tan poroses
que permeten sempre tenir un grau d'humitat molt elevat,
i això dona més seguretat a la producció
i una producció amb molta més qualitat.
Quant temps fa que la zona volcànica de la Garrotxa
estava plenament en erupció?
Quant temps fa que tots aquests volcans es van a extingir, Octàvia?
Estem parlant que la primera erupció
dataria d'uns 700.000 anys,
i l'última erupció, que és la del volcà del Croscat,
són de fa de 10.000 anys.
I per què tota aquesta zona,
tota aquesta franja de la Catalunya central,
hi ha tanta presència volcànica?
Això suposo que també ho deveu tenir estudiat.
Sí, això és bàsicament per tot el tema del rift europeu,
que va des d'ahir fer l'Alemanya,
i que aniria bàsicament així anar baixant,
passant per el que és per França,
baixant ja, el vulcanisme a Catalunya va entrar
per la zona de l'Alt Empordà, Gironès, la selva,
és un vulcanisme migratori,
i que va acabar derivant com a vulcanisme més jove
fins aquí a la Garrotxa,
però el que és el rift ens baixaria una mica
fins cap allà davant de les illes de la Colombreta,
que seria ja una part d'aquesta gran falla
que travessa Europa així de nord a sud
i que fa que propiciï
l'ascens de magmes en aquesta zona.
Més enllà d'aquest atractiu innegable dels volcans,
el parc natural de la Garrotxa
també desac en certa manera
per els seus aspectes biològics, no?
De flora i fauna també hi ha aspectes interessants,
prou atractius per contemplar-los.
Efectivament, aquí és una cosa que potser la gent més desconeix,
però per exemple, el que és la zona volcànica de la Garrotxa,
més concretament amb un indret com són els prages de la Moixina,
tenim un reducte del que seria una raurea d'una mida de raure pènel.
Aquest tipus de vegetació és molt raro aquí a Catalunya,
és a dir, perquè s'ha de donar amb climes bàsicament atlàntics,
això ho trobaríem molt ben situat i ubicat a la zona de Polònia,
a Alemanya, que tenen aquests climes més freds, amb estius molt humids,
i aquí a Catalunya ho trobaríem a la vall d'Aran,
perquè també...
Sí, la vall d'Aran té aquest clima atlàntic,
tampoc voler ser...
Ah, exacte, i en canvi el que seria aquí a la Garrotxa,
ens tocaria un clima purament mediterrani,
però el que ens han fet els volcans ha estat una barrera,
que el que fa que els vents humids que venen de l'est,
de Llevant, el que fa és que l'aire calent,
quan xoquen amb els volcans, amb la carena muntanyosa,
l'aire calent puja cap amunt i l'aire fred se'n posi a les valls,
i això ens permet que fins i tot en juliol i agost aquest tipus de bosc
tingui certa humitat, igual que això mateix explica
l'existència de la fageda d'en Jordà,
és a dir, una fageda aquí a Catalunya la trobem a partir dels 800-900 metres d'alçada
i encara és nord, i en canvi aquí la trobem en una plana
i a prou feina a 500 metres d'alçada.
Sense cap mena de dubte, la visita a la zona volcànica de la Garrotxa
és una visita obligada, és una visita que, ho comentàvem ara aquí
amb els companys de la redacció, molta gent havia fet de petita amb l'escola
i ben fet que havíem fet, la gent que encara no l'hagi visitat
o que vulgui repetir, Octavi, dóna'ns indicacions exactament com ho hem de fer.
Jo penso que ara ja comença a ser bona època
perquè la gent que no hagi vingut visita la zona volcànica.
Ho dic en el sentit perquè ens trobem que juliol i agost
tenim tants visitants que a vegades fins i tot la visita es fa una mica feixuga,
sobretot en determinades hores, com pot ser de les 11 del matí
fins a les 3 de la tarda.
Ara ja comença a baixar una mica aquesta afluència de visitants,
el mes de setembre és un mes que tot i que ja comencen a venir pluges
és molt agradable venir aquí a la comarca de la Garrotxa
i penso que aquella gent que no ha tingut l'oportunitat de visitar
en èpoques més de vacances, més estivals,
aquest mes de setembre es pot arribar tranquil·lament a Olot,
que vagi directament al parc nou d'Olot,
que és allà on tenim una oficina d'informació
i des d'allà una mica indicarem quins són bàsicament els 10 indrets d'interès.
Aquests 10 n'hi ha molts més,
però aquests són els que tenim preparats en zones d'aparcaments
perquè la gent pugui visitar.
I aquí tenim tant reserves naturals,
com podrien ser nuclis antics,
i com podrien ser indrets on es pot tenir vista panoràmica
dels diferents conts volcànics.
Quant de temps ens ocuparia la visita, Octavi?
Aviam, jo recomano que si la gent pot estar dos o tres dies,
millor que no pas un dia,
perquè en un dia poca cosa es pot veure aquí
i la gent se n'està començant a donar
i ja comencem a tenir la gent que ens desembarca aquí
i està tres, quatre dies,
i a partir d'aquí sí que els poden descobrir la realitat volcànica,
però també social i cultural del que és el parc natural.
Ens han comentat la possibilitat també, Octavi,
de visites amb globus.
Sí, ja hi ha una empresa que es dedica,
jo ara aquí no tinc les dades,
però evidentment qui pugui és una manera també molt interessant
de poder visitar la zona volcànica des de l'aire,
és a dir, hi ha dues maneres interessants.
La primera, evidentment, és a peu, trepitjant el terreny,
i un cop s'ha fet això,
jo penso que agafar un globus i sobrevolar la zona
és molt interessant.
Gaudir-ne des del cercle,
que segurament les imatges deuen ser certament espectaculars.
Doncs Octavi Bonet, un del responsable dels serveis pedagògics del parc,
gràcies per atendre la trucada del matí de Tarragona Ràdio,
gràcies per explicar-nos què es pot veure exactament
al parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa,
i segur que molta gent ha pres nota de les seves indicacions.
Gràcies a vosaltres.
A reveure.
Adéu-siau, bon dia.
El parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa
és la proposta que els hem ofert avui des del matí de Tarragona Ràdio,
des del concurs de la ruta amagada.
Déu-n'hi-do, si ja coneixíem prou elements,
l'Octavi Bonet ens ha explicat molts altres arguments,
i gairebé m'atreviria a dir de pes,
per agafar el cotxe,
o amb trens és més complicat, la veritat,
i acossar-se fins a la Garrotxa.
I a més, calma i tranquil·litat.
Si poden estar un parell o treze dies
gaudint de tots aquests paratges,
doncs molt millor amunt que les presses,
com diuen, no costumen a ser bones companyies.
Falten aproximadament cinc minuts
pel punt just de les deu del matí,
i nosaltres, òbviament, ho deixem aquí.
Tornarem dimarts amb la ruta amagada,
dilluns no n'hi haurà,
perquè, com que aquest cap de setmana torna a futbol,
torna al nàstic, recordin compromís dels granes.
Demà la tarda, l'Eliodoro Rodríguez López,
de tenir-hi fet dilluns en aquesta franja horària,
es recuperaran les tertúlies,
les tertúlies futbolístiques.
Per tant, dimarts, una nova edició de la ruta amagada.
Des d'aleshores, moltes gràcies per la seva companyia,
i ara a les deu arribarà el butlletí de les notícies,
és el moment per repassar l'actualitat internacional i nacional,
i tot seguit, Ricard Laoz agafarà novament les regnes
del matí de Tarragona.
Gràcies.