És un quart de dues, com els dèiem,
en els darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio
apuntem una previsió destacada.
Aquest vespre, a les 8,
concretament a la Casa Museu Castellarnau,
l'escriptora Núria Gómez
i la regidora
Maria Mercè Martorell
parlaran al voltant
de la figura de la Verge Maria.
Aquesta és una activitat organitzada
pel col·lectiu Dones d'Avui i l'Associació Internacional
de Dones en les Arts,
AIMA. La delegada a Catalunya
és la periodista i escriptora Núria Gómez
que avui ens acompanya. Núria, bon dia.
Benvinguda. I també ens acompanya
Patrícia Torrecillas. Bon dia, Patrícia.
Benvinguda.
La Núria, tot i que pertany al col·lectiu Dones d'Avui,
ve en representació de l'AIMA i podríem dir
que la Patrícia, en aquest cas,
assumeix la representació del col·lectiu
Dones d'Avui. Una dona molt jove,
la Patrícia, em va la dir-ho.
I molt guapa, digueu, que és molt guapa la Patrícia.
Però no només és guapa...
Sinó que és intel·ligent.
També, perquè com que parlem d'aquest col·lectiu,
dic que haurem de posar
els punts sobre les ies. El cas és que
la Patrícia és una dona molt jove que també s'ha
integrat al col·lectiu Dones d'Avui, no, Patrícia?
Sí, sí. Que t'impulsa allò com a dona
jove, integrar-te en un col·lectiu com aquest?
Home, moltes coses. Bueno, ja d'entrada
vaig tenir la sort de s'entrevistar per la
Fina Costa el seu dia, el programa de ràdio que tenia
Dones d'Avui. Es va fer el llibre
amb les entrevistes i arran d'aquí
ja vam començar a reunir-nos amb
dinars, sopars, reunions
i bueno, i de manera que espontània
vaig començar a formar part d'aquest grup, aquest col·lectiu
fet molt bones amigues, compartim
coses i inquietuds que tenim totes
com a dones i justament
per això estic molt
contenta de part a ella. I és un col·lectiu
molt heterogeni on cadascuna de
vosaltres teniu la vostra trajectòria
vital, la vostra manera de pensar, de fer
que això és el que enriqueix el mateix, no?
Segurament. Sí, i moltes
ens dediquem a coses diferents i llavors podem
intercanviar opinions de les nostres professions o del
que estem fent, del que volem fer i això
tal com tu has dit enriqueix molt
les nostres vivències, experiències i
tot això. Núria,
la Verge Maria, aquestes alçades del segle XXI,
l'he de posar com un personatge
central d'una xerrada. Què es pot explicar
aquestes alçades? Mira, el més important
que pot haver passat al món... Que haureu actualitzar
aquesta figura històrica també?
Vols dir que alguna vegada no ha sigut
la imatge que tenim
més present de tota la història? És a dir,
Eva va ser la primera
dona, segons una tendència
religiosa de desenvolupament humà,
però sense Maria, aquesta figura central
de l'Evangeli, posem-ho així,
l'humanitat ja existia
i l'humanitat va continuar existint
després, però amb ella va canviar la història.
Llavors, no és que ara vulguem fer un
revival de la seva figura,
sinó que ha arribat un punt en què,
com a dona compromesa
amb el present, com a dona feminista,
com a dona que m'interpel·la
moltíssim la vida de les dones
per reconèixer una mica la meva feminitat,
penso que Maria és la persona
que ens pot ajudar més, perquè ella
va néixer i un bon dia li diuen
escolta, tu que estàs aquí vivint en aquest
poblet, en aquesta caseta de fang i de
canyes, la teva vida canviarà, ja has de tenir
un fill i li expliquen que tindrà un fill
sense tenir relacions, apaguanta,
no? I tens un embaràs i resulta
que amb el que t'has casat, aquell també
t'ha de dir, bueno, mira, si és per
obre de l'Esprit Sant que sigui, no?
Però ella com es devia sentir com a dona?
No ens ho hem plantejat mai.
L'embaràs patia o no patia, tenia pèrdues,
havia de fer repòs, continuava fent les feines
de la casa, però després resulta
que té una do que és diferent a tots,
que ha de fer un camí que la portarà
amb ella a patir una barbaritat.
Algú s'ha parat a pensar
per què plorava, Maria?
Si patia o no patia?
No sé, hi ha un moment en què tants
valors de la societat estan
qüestionats, com l'amor, la família,
perquè, bueno, hi ha moltes tendències
i totes respectables. Penso que
intentar endinsar-nos amb aquests dies
que estem celebrant aquesta festa tan important
de llumetes pel carrer i aparadors
molt brillants i que potser
hem perdut una mica el fil del per què
ho celebrem, penso que és el moment
de fer aquesta mirada, però això sí,
de dona, en petitet, que som nosaltres,
a dona en mayúscules, que és ella.
Algú pot pensar que precisament
per això deixàveu ben clar
la vostra, diguem-ne,
presència o actitud de feminisme
davant del món que us envolta.
Algú pot pensar que és una contradicció, no?
Mirar-se la figura de Maria
des d'aquesta perspectiva d'admiració,
quan parla d'una dona, doncs,
que assumeix aquest patiment,
que no es revela, etcètera, etcètera,
algú pot pensar, home,
això té un contrasentit.
Evidentment, des de la creença,
des de la fe, des de la religió,
no ho té, no? És compatible
ser feminista i tenir present
la figura d'aquest personatge,
que forma part de la iconografia religiosa,
però també de la història, no?
És que tu has dit la paraula
admiració, jo no l'he posada,
perquè també fem la visió
des del protestantisme,
és a dir, que cadascú interpreti,
un cop sentint, després d'haver escoltat
el que diem, si és una figura
admirable per ells o no.
Per mi, evidentment, ho és, i molt, no?
I el fet que ella hagi assumit
les seves responsabilitats,
penso que no ha sigut una deixadesa
on dir, doncs, mira, estic sotmesa,
que sigui el que Déu vulgui,
sinó que penso que des de la responsabilitat
de saber que amb ella canviaria la història,
treu forces de no sé on
i diu, sí, malgrat tot el que patiré,
malgrat tot el que em tocarà viure,
sí, dic que sí,
i amb això estic ajudant
a canalitzar la salvació
d'una manera més humana, no?
Ajudant a portar el fill de Déu al món, no?
Se l'ha valorat prou
en llarg de la història,
la figura de Maria?
No.
Radicalment, no.
Molt fortament, no.
Però des de la pròpia comunitat religiosa, eh?
És que és una figura desconeguda,
és que és una figura
que és molt difícil trobar
la seva història,
està poc explicada,
està molt interpretada
paternalistament.
O sigui, tots els homes que han escrit,
perquè bàsicament han sigut homes,
oi, sí, fantàstic, estupenda, molt bé,
però ningú ha fet una mirada
de dona a dona,
que és el que ens plantegem avui, no?
Avui ens plantegem,
la Maria Mercè Martorell farà
tot el que és el marc
de la situació
d'aquell moment,
com es vivia jurídicament,
històricament i socialment,
i allà com destaca una dona, no?
Que en principi era
com totes les altres dones, no?
Llavors fem aquesta mirada
d'apropar-nos a la figura,
a la presència, a la dona.
La presència humana,
i no tan divina, no?
La divina,
el saben més els bisbes i els papes
i tots d'interpretar-la,
però la humana,
la que ens toca la pell,
la que ens fa mirar,
amb una dona que em pot ajudar
a descobrir el misteri del ser dona,
perquè ser dona
és un misteri molt important.
O no, Iolanda?
Home, jo imagino que sí,
però aquesta perspectiva
pot sobtar una mica, no?
Patrícia,
tu que ets una dona
molt jove,
malgrat la teva experiència,
la teva formació,
ets una dona molt jove,
aquesta mirada,
perquè de fet,
el que plantegeu vosaltres
l'acte d'aquest vespre
no és allò de vinga va,
una xerrada,
sinó que fareu preguntes
en veu alta,
qüestionareu una sèrie de coses
perquè l'interessant
és que hi hagi participació
del públic.
I em sembla
que estarà el senyor Arcavisba.
També.
Sí, no ens espantem,
nosaltres farem la nostra xerrada.
Aquesta mirada,
des de la teva perspectiva,
la comparteixes amb la Núria.
Sí, sí, sí.
Estic bastant d'acord amb ella.
De fet,
a veure,
jo no pertanyo
a cap grup feminista ni tal,
però tinc idees
que poden coincidir
amb el tema del feminisme,
però no perquè em consideri feminista,
perquè també és erroni
la idea que hi ha gent
que pensi dones d'avui,
grup feminista.
Això tampoc s'ha d'associar.
Sobretot ho diem aquí
perquè podem tenir idees
per defensar la dona
davant de la societat
o per tenir les mateixes oportunitats
o per aquestes inquietuds
que tenim davant de la vida,
les situacions que hi ha,
el món laboral,
moltes coses,
però això no m'ho dic,
que sigui una reunió
o una conferència,
en aquest cas,
feminista
o que només s'hagi de parlar
de temes religiosos purament
perquè, tal com hem dit abans,
no deixa de ser
una conferència
o una xerrada
també cultural
i que té molta relació
amb el moment
que estem ara vivint
de cara a les festes nadalenques,
fent aquest anàlisi
que molt bé ha explicat la Núria,
de manera que faci reflexionar
una mica la gent
més enllà del que veiem.
Quan dic feminista
no em refereixo ni a Aima
ni a dones d'avui,
sinó a la meva trajectòria personal,
com a dona compromesa
amb les dones
des de fa moltíssims anys.
i amb el que he dedicat
llibres de literatura
i he creat grups de dones
i he fet
com una projecció social
defensant els drets
de les dones
i penso que la figura
de Maria
no està prou reivindicada,
però no com a feminista,
sinó com a dona
que ha lluit
a favor dels drets
de les dones,
que no ve a ser gaire bé
el mateix,
encara que s'hi sembla molt,
perquè feminista
podria ser com masclista
al revés,
xafant els drets
de l'altre
i tampoc.
Jo els homes
l'ho he costat
una cada mà
per tirar davant
la societat.
Jo vull dir una cada mà.
que dius una cada mà
i aquesta és que en vol dos.
Aviam,
no és una coincidència
que l'acte
el feu
en data d'avui,
podria ser demà també,
la proximitat
de les festes
de Nadal
és el que proposeu
com una reflexió
al voltant
del que suposa
aquesta celebració
en la que participen
creients
i no creients
i a més a més
que la setmana passada
allò que tots coneixem
com la setmana dels ponts
es va celebrar
allò que s'ha de dir
la Immaculada Concepció
i això d'Immaculada
i Concepció
jo no sé
la visió històrica
i tot això
que dius
de la veritat.
És complicada
d'entendre
però de fet
va ser així.
Vaja,
els protestants
ho neguen una mica
els ortodoxos
ho accepten
llavors hi ha
com una barreja
que aquesta nit
l'explicarem
de l'erionisme
i en fi
hi ha fets històrics
que podem anar narrant
i fets sociològics
i des de diverses vessants
on veurem
que al final
cadascú creu
el que vol
però que ja en els evangèlis
s'anomena
Mare de Déu
Teodocus
ja estem parlant
del segle primer
després de Crist
on ja s'anomena
oficialment
com a Mare de Déu
virginalment concebuda
per tant
per mi
a part del que aquesta nit
es pugui
desprendre
és
Immaculada Concepció
però a més
hi ha un altre fet
que l'haguem escollit
el dia d'avui
per fer aquesta xerrada
que és dimarts i 13
no sé si ho sé oficial
això és el que menys m'agrada
mira
però bueno
perquè podia ser demà
o ahir
és que avui
Santa Llucia
i és el patró
de la vista
que s'acusen
de les persones
que dediquen una mirada
a alguna cosa
i nosaltres dediquem
una mirada a Maria
el dia de Santa Llucia
doncs si volen compartir
aquesta mirada
és aquest vespre
a les 8
exactament
siguin puntuals
que aquestes coses
després brindarem
en cava
i podrem xerrar
però d'entrada
que siguin puntuals
puntuals
a les 8
a la Casa Museu
que és Tellarnau
tant des del col·lectiu
Dones d'Avui
com des de l'associació
que representa
Núria Gómez
jo m'imagino
que encara l'any vinent
heu previst
més actes
més conferències
i de fet
ja portem molt de temps
fent-les
l'última que vam fer
amb Dones d'Avui
va ser el Nadal
de l'any passat
que vam fer
5 maneres
de veure
i d'interpretar
el Nadal
als 5 continents
i des d'Aima
vam fer
una introspecció
a les dones
del Quixot
i també
una introspecció
a la poesia femenina
d'Antonio Machado
o sigui que anem fent coses
al llarg de l'any
doncs escolta
encantats
de fer-nos ressò
des d'aquí
des del matí
de Tarragona Ràdio
de totes aquestes
iniciatives
Núria Gómez
Patrícia Torrecillas
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
si no ens veiem
bones festes
gràcies
i moltes gràcies
perquè Tarragona Ràdio
sempre es fa ressò
de les nostres coses
moltes gràcies
perquè és la manera
d'apropar-nos també
a la ciutat
a vosaltres
per venir
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau