Les 11 del matí, 12 minuts.
Seguim parlant de la Setmana de la Comunicació.
Abans de les notícies de les 11 parlàvem d'aquestes jornades
sobre les sèries de televisió que s'han fet aquests dies a Tarragona,
aquesta nissaga de ficcions.
Així hem titulat aquestes jornades en les que han participat
actors, guionistes i directors de sèries televisives.
Però la Setmana de la Comunicació de Tarragona
es tanca justament avui divendres
amb l'acte de lliurament dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació.
Uns Premis amb dues categories, que són una novetat enguany,
la categoria de Patrimoni i la categoria de Societat i Riscos.
Però, a més a més, també com és habitual des de fa anys,
l'organització dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació
atorga unes distincions especials de reconeixement
a la trajectòria professional de diferents companys
del món del periodisme i de la comunicació
de les comarques tarragonines.
Enguany són dos.
Un, molt conegut de tothom, Andreu Bonafuente,
que ha consolidat d'alguna manera ja
tota la seva trajectòria professional amplíssima
amb el programa de televisió que està realitzant
aquest any a Antena 3,
i un altre que acaba de deixar la seva feina
per edat, per jubilació.
40 anys s'han dedicat al món del periodisme a Tarragona,
20 anys més de la meitat
com a delegat de Catalunya Ràdio a Tarragona.
És Josep Sabater,
el que saludem en directe aquest matí i en aquest programa.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i felicitats.
Moltes gràcies.
I també ens acompanya la presidenta
de l'empresa municipal de mitjançament de comunicació,
Maria Marce Martorell.
Sama Martorell, també bon dia.
Hola, bon dia, Rika.
Avui, com dèiem,
culmina aquesta setmana de la comunicació
amb el lliurement d'uns premis
en Patrimoni, Societat i Riscos
i també, com dèiem,
amb aquest reconeixement a dos professionals, no?
Sí, la veritat és que,
com aquest any ha sigut un any molt especial,
d'aquests premis Comunica,
com aquesta edició del 2005,
hi ha hagut un èxit de públic,
jo diria realment espectacular.
Fins i tot l'altre dia
vam arribar al límit
de la capacitat
del Saló d'Actes
del mateix Ajuntament de Tarragona.
I això, Mercè,
jo diria dos coses.
Per una banda,
a part de la molt bona feina
feta per tots els organitzadors,
des de l'empresa municipal de mitjans de comunicació
i tots els periodistes de la casa,
per la grandíssima col·laboració
que hem tingut de la Universitat Rovira i Virgili,
a la que novament voldríem agrair
aquesta col·laboració
que no sols s'ha vist
amb aquest crèdit i mig
que s'ha donat als estudiants
a través de la seva participació
en aquestes jornades,
el qual també ha assegurat,
sens dubte,
l'èxit i la participació
i, sobretot,
la frescura
de les mateixes jornades
amb tots aquests joves
que ens han acompanyat
durant tres tardes,
de dilluns a dimecres,
però també amb aquesta col·laboració
amb l'organització
des dels estudis de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili
i de manera molt especial
amb tot el que ha sigut
aquest avasant
de la part més televisiva
d'aquest periodisme
i del món de l'audiovisual
a través d'aquesta nissaga de ficcions
com són totes les telesèries de TV3
com una valoració
del que han sigut al llarg
d'aquests 20 anys,
tota aquesta evolució
que han fet aquests espais
i de la manera que han influït
jo diria d'una manera molt important
en el que és la vida quotidiana,
com l'han reflectida per una banda,
com han reflectit també
els diferents punts
del que és el nostre país
i també com han afectat
i com han impulsat
una sèrie d'evolució
en aquest camp
que realment ha sigut molt important.
A més a més,
també vam tindre la sort
de poder acabar
aquelles tres dies de jornades
amb la presentació
d'una obra, jo crec,
molt bona,
un llibre magnífic
dedicat sobretot als joves
i a lo que són els pares
i a la comunitat educativa,
ja que ens parla
de lo que són els efectes
de tot el que és el món audiovisual actual
i de manera molt especial
la televisió,
per tant,
estava molt lligat
amb aquestes nissaga de ficcions
a la que parlàvem abans
i que donava nom
a aquest Comunica 2005
i que precisament
era aquesta pantalla amiga
amb un gran interrogant
i que era el quart llibre
de tota aquesta sèrie
que ha vingut a fer
l'empresa de Mitjans
i Comunicacions.
Si això ho lliguem
amb el lliurament de premis
d'avui,
en el qual,
al marge dels premiats,
tant amb el que és
aquest gir que ha fet
els premis de l'empresa
de Mitjans de Comunicació
amb Societat i Risc
per una vegada,
ja sigui general
o ja sigui local
i també amb patrimoni,
també ja sigui general
o local
i també hi afegim
dos grans professionals,
un de Reus
i que està triomfant
àmpliament
a nivell nacional
com és l'Andreu
i l'altre,
el Josep Sabater,
al qual el trobarem molt a faltar,
aquells que fa,
com jo,
deu anys o més
que els altres companys,
per exemple,
de consistori
que encara estiguin
portint més anys que jo,
que l'hem vist
dia rere dia
aguantant les nostres
rodes de premsa
i informant,
jo diria,
d'una manera
realment magnífica,
doncs què menys,
què menys,
diuen que és
d'haver nascut ser agraïts,
no?,
doncs què menys
que reconèixer-li
ara que se'ns ha jubilat
i ell ha passat
la bona vida
i nosaltres
seguim aquí,
seguim aquí,
però sense tenir-lo amb ell
perquè ens acompanyin
a aquestes rodes de premsa,
què menys
que la decisió que va prendre
molt acertadament
el Consell d'Administració
de l'Empresa de Mitjans
de Comunicació
en quant a donar-lo
per la seva trajectòria
professional.
Doncs ha estat una trajectòria
de 40 anys
que s'acabava el passat
dia 30 de setembre,
no?
El 30 de setembre,
exactament, sí.
Com portes aquests 20 dies
sense feina?
Doncs molt bé,
molt bé,
perquè doncs ara,
fins ara he viscut
i ara el que faig
és viure la vida,
la vida cada dia
ser inconscient
que estàs vivint,
que això,
doncs clar,
quan estàs treballant
se't passa
per damunt de tot
i doncs no te'n dones compte
i ara és donar-te compte
que vius la vida
i que s'ha d'aprofitar.
40 anys, no?
Des del 65 treballant
en diferents mitjans?
Sí, des que vaig començar
l'escola de periodisme
de l'Església a Barcelona
perquè en aquella època
no hi havia escola oficial
que feia uns anys
que s'havien trasllat a Madrid
i no hi havia a Madrid
i aleshores,
aprofitant que estava a Barcelona
estudiant filosofí i lletres,
doncs vaig dedicar-me
també, clar,
que el meu ideal
era ser periodista,
doncs bé,
finalment ho vaig aconseguir.
I has treballat
en tots els mitjans, no?
Sí,
Premi, ser ràdio i televisió.
Premi, ser ràdio i televisió, sí.
Bàsicament,
el Coracotelàs
no ha estat molts més anys
i, bàsicament,
fins que va desaparèixer el diari,
després ja vaig,
quan va començar Catalunya Ràdio
vaig ja ingressar
a Catalunya Ràdio
fins ara.
Ha estat, sobretot,
d'aquests 40 anys
de trajectòria professional,
els 20 anys
que has estat
com a màxim responsable
de la delegació
de Catalunya Ràdio
a Tarragona,
potser ha estat, clar,
el més important
perquè és la meitat
pràcticament
de la teva vida professional,
la meitat de la vida, exactament,
clar, i amb 20 anys
han baixat moltes coses,
però no cal oblidar, tampoc,
el que s'ha viscut
40 anys abans,
perquè abans d'aquests 20 anys
hi havia molta més
una gran activitat
a Tarragona
i uns canvis
molt polítics
i socials
molt importants
per la ciutat.
I és això
el que més remarcaria,
perquè, clar,
és viure
en primera línia
els canvis
de Tarragona
en 40 anys
és realment
impressionant.
On vas començar
a treballar?
Quin és el primer mitjà
de comunicació
amb el que vas col·laborar?
Doncs potser
és el Diari de Barcelona,
me'n recordo,
tinc massa memòria,
el Diari de Barcelona
i després hi ha
el Cloracotelà.
Després també
vaig estar al Telesprès
cobrint una baixa
del Cosposal
que vi a Tarragona
i a partir d'aleshores
i també col·laborar-me
amb la revista Destino
fent una visió
sociocultural
d'aquella època
de l'activitat
de Tarragona
a la revista Destino
que va ser
una experiència
molt interessant també.
En ràdio vas estar
també a Ràdio Tarragona
i a Ràdio Popular de Reus.
Ràdio Popular de Reus, sí.
De tots els mitjans
de totes les èpoques
et quedaries
amb algun en concret?
Bé, home,
bàsicament en Catalunya Ràdio
perquè ha sigut
el boom
de la vida professional
i també
on hi ha hagut més canvis
i s'ha pogut escoltar
millor el pas
i el pàlpit
de la vida actual
de la Tarragona.
Bàsicament
en Catalunya Ràdio,
evidentment, sí.
A més de tots aquests mitjans
que comentàvem
de premsa de ràdio i televisió
també va ser
cap de premsa
de l'Arcabisbat.
Sí, en una època
en què va ser
precisament molt curiós
perquè va ser
l'època de transició
del doctor Ponigol
amb el doctor Torrella.
Aleshores va ser
una època de canvis
i també de canvis polítics
i doncs
va ser una vivència
molt curiosa
i molt important.
Molt interessant, vaig dir.
40 anys dóna molt de sí,
ja ho deies,
des del 65 fins ara
Tarragona ha canviat moltíssim.
Què destacaries
de com a notícia
o com a fet
que t'ha impactat
a tu especialment?
A mi va ser molt gratificant
veure el naixement
de molts barris
de Tarragona.
Bàsicament
del barri de Bonavista
perquè en tinc
molt bons records
de l'època de Bonavista
quan es va produir
precisament
la vertebració
del moviment social
de barris de Tarragona
a la perifèria de Tarragona
i aquí us recordarà
precisament
el Santiago Camanyo
que va ser
un personatge emblemàtic
en aquest moviment social
de Tarragona
de l'època d'aquella època
que va néixer
el moviment social
de Tarragona
des de Bonavista
i després va tallar-se
ja bàsicament
a la resta de barris.
Però va ser
una època molt interessant
perquè participaves
i vivies
la vida
l'evolució
de Tarragona
des dels barris.
Hi ha alguna
que t'hagués agradat
donar
i que potser
no has pogut donar
perquè
en fi
potser és un tema
de futur
o finalment
no s'ha produït
alguna de les coses
que es podien esperar
a la ciutat?
Doncs
jo què sé
la façana marítima
per exemple
la façana marítima
una vegada
arreglada del tot
el soterrament
de les vies del tren
i el francolí
tota aquesta façana
que és molt maca
i que doncs
que realment
s'ha d'arreglar.
40 anys
sempre a Tarragona
sempre vinculat
d'alguna manera
o altra
a l'actualitat tarragonina.
Sí, Tarragona
i província
el que deien abans
província
perquè clar
a les dores
no hi havia
la xarxa de corresponsals
que hi ha ara
i hi havia
per exemple
a Reus
i anava molt sovint
i la resta
de comarques
de Tarragona
a les Terres de l'Ebre
a tot arreu.
Com ha canviat
la professió
en 40 anys?
Molt.
o la manera de fer
periodisme.
Molt, molt.
Pensa que abans
no hi havia
reles de premsa.
No hi havia
reles de premsa.
Aleshores, clar
t'havies de guanyar la vida
guanyar la vida
vull dir doncs
sortir al carrer
d'alguna manera
i era trepitjar
els passadissos
de l'Ajuntament
sortir al carrer
i buscar-te la vida.
Ara és molt fàcil.
El periodista
ara ho té molt fàcil
perquè és més clar
enxufar l'ordinador
i t'execs
tota la informació.
És una llau
d'informació
que ara reps.
Abans no.
abans era l'inrevés.
Habies de sortir al carrer
a buscar la informació.
Ara la informació
t'arriba
còmodament
des del despatx
des de l'oficina
des de la redacció.
Aleshores,
evidentment,
ha canviat molt.
Abans era impensable
els telèfons mòbils.
Seguir una informació
sense telèfon
quedaves penjat.
Ara un mòbil
si més no
és l'eina bàsica
del periodista.
Abans això era impensable.
I amb això
clar, la tecnologia
ha avançat molt
i és molt diferent
ara en l'època
de 40 anys enrere.
A l'hora de fer
balançar aquesta trajectòria
professional, Josep,
te'n recordes
d'algú
o d'algunes coses
en concret?
Algun reconeixement?
Algun agraïment
per tota aquesta època?
Agraïment
a tothom
que m'ha ajudat
a fer la meva feina
i simplement
és això.
I els companys
que he tingut
i que tinc encara
que també clars sense ells
jo no m'he pogut fer res.
O sigui,
el periodista
és un missatger
del que està passant.
Aleshores,
és agrair
la col·laboració
que he rebut
de tothom
de tot l'estament social
i també dels meus companys
dels companys
a Ràdio de Tarragona.
Ell serà una de les persones
que rebrà
aquesta distinció especial
en aquest acte
que començarà
a les 8 del vespre
al Saló de Plens
de l'Ajuntament de Tarragona
i que, com sempre,
en aquest to institucional
que té l'acte,
comptarà
amb la participació
d'un conferenciant.
Enguany
hem convidat
el catedràtic
d'Història Contemporània
de la Universitat Autònoma
de Barcelona
i primer director
del Museu d'Història
de Catalunya.
Una persona
que a més
està vinculada
a estat
i està vinculada
als mitjans de comunicació
com és el senyor
Josep Maria Soler i Sabaté
al qual també saludem
a aquesta hora
en directe
a través del telèfon.
Josep Maria Soler,
bon dia.
Hola, bon dia.
Avui parlaràs
de Tarragona
i de la seva vinculació
a la història,
no?, d'alguna manera?
Sí, sí.
Bé, perquè poques ciutats,
diguem, de Catalunya
i dins del conjunt
de l'estat espanyol
i poques ciutats d'Europa
tenen la continuïtat
bimilenària
que té Tarragona, sí, sí.
A més,
en una particularitat
que Tarragona
se'n sent orgullosa.
Curiosament,
en altres ciutats
que, en fi,
que estan dormides
en aquest aspecte de Tarragona
i jo sempre explico
que la meva sorpresa
quan vaig veure
una multitud
a la plaça de l'Ajuntament
i no sabia què feien
i veia que es canviaven
i buscaven amb delit
la col·lecció de cromos
per fer tota la Tarragona romana.
No se m'oblirà mai
que va ser una cosa,
vaja,
fins i tot em va emocionar una mica
a veure aquest interès
per la història de la ciutat.
En síntesi,
com resumiries
el que ens explicaràs
aquest vespre
a través de la conferència?
Home, jo per això
ho he titulat
un fil de la història,
és a dir,
un fil conductor
de la història de Tarragona.
Tarragona sempre ha sigut
una ciutat molt lligada
amb una autoestima molt gran,
amb una mena d'orgull tarragoní
que explicaria
que fins i tot
per damunt
de moltes conjuntures històriques
i alguns moments
en els quals ha tingut
uns períodes
de poca evolució econòmica,
fins i tot
de crisi llarg de la història
sempre mantingut
aquesta voluntat
d'una certa pervivença.
Si no,
no s'entén
que hagi conservat
moltes de les runes
que ha conservat,
algunes tapades,
però si ens hi fixem
la destrucció
sempre es fa
sobre el propi nucli antic
de l'origen de la ciutat.
I bueno,
crec que explica una mica
que amb el món antic
que Tarragona
fos la capital
gairebé del món,
almenys la capital
de l'imperi
durant uns anys
quan hi havia August
i després que hagi tingut
l'emperador August
i després que hagi tingut
aquesta mena de fidelitat
a la seva història.
Jo destacaria això.
Josep Maria Sol i Sabater,
com dèiem,
és un historiador
vinculat
desafanys
als mitjans de comunicació.
Un fet poc habitual, no?
Bé,
això és...
Jo recordo molt,
diguem,
el doctor Pere Vilar
que va ser un historiador
excitant,
dels més importants
que ha tingut
al segle XX,
no?
I vam tenir la sort
que es dediqués
molt dels seus anàlisis
a la història de Catalunya.
I ell sempre deia
que l'historiador
l'obligació
quedés d'arribar a la gent.
I llavors,
diguem,
mentre es faci les coses
amb rigorositat,
els estudis acadèmics
i més rigorosos
i més científics,
lògicament,
això queden dins
de les aules acadèmiques,
no?
De les aules
de la universitat
o de les classes.
Però la nostra obligació
és arribar a la gent.
I llavors,
mentre siguis rigorós
i siguis honest
i no facis
una vulgarització
de la història,
sinó una popularització
de la història,
tenim l'obligació
de fer-ho.
Per això ens paguen, no?
Fer programes
de ràdio i televisió
imagino que ajuda
a explicar millor
en els llibres,
en les publicacions,
doncs, en fi,
els coneixements
de recerca i d'investigació
que s'ha fet
en matèria històrica.
Sí, perquè la gent
és molt agraïda, eh?
Perquè moltes vegades
quan expliques
algun fet de la història,
bueno, la gent
que tenim un origen
amb el qual sabem
el nivell cultural
que hi havia a casa nostra,
doncs, que no era massa,
doncs, és bonic això
quan la gent...
Això a la gent li agrada,
és a dir,
per les 10.000 obligacions
que tenen les persones,
perquè un és pintor
o perquè l'altre és taxista
o perquè l'altre va treballar
en una fàbrica
o en una oficina
o per la raó que sigui,
doncs, no tothom
té aquest costum
i aquesta tradició,
diguem, lligada a la cultura.
Les persones que estem lligats
al món de la cultura,
doncs, quan això
ho poden fer,
la gent ho agraeix molt
perquè l'endrenqueix espiritualment
i això, bueno,
és una tasca, diguem,
molt agradable
perquè després també
les persones són millors, no?
Aquest vespre, doncs,
podrem escoltar
la conferència
de Josep Maria Soleil Sabater,
com dèiem,
catedràtic d'Història Contemporània
de l'Autònoma de Barcelona
i primer director
del Museu d'Història de Catalunya.
Josep Maria Soleil Sabater,
moltes gràcies
i ens veiem aquest vespre
al Saló de Plenaris de l'Ajuntament.
Molt bé, a reveure.
Gràcies i bon dia.
Josep Maria Soleil Sabater
serà el conferenciant d'un acte.
En anys anteriors,
aquest acte de lliurament de premis
s'ha tingut com a convidats
a periodistes,
terranins que estaven fora,
però en guany també
s'ha triat un historiador,
una persona vinculada
als mitjans de comunicació,
un historiador
perquè també recordem
els premis han fet un gir
pel que fa a la convocatòria.
Patrimoni i societat i riscos.
I vinculat amb el tema de patrimoni,
justament es convida en guany
amb un historiador
però que a més està molt vinculat
als mitjans, senyor Martorell.
Sí, perquè hem considerat
que la persona del Josep Maria Soleil Sabater
reunia una miqueta
el que és aquests dos vessants.
Per una banda,
la vessant de comunicador,
perquè és una persona
que, com molt bé deia Ricard,
està profundament vinculada
als mitjans de comunicació,
però per altra banda,
ell també va ser el primer director
del Museu d'Història de Catalunya
entre l'any 1996 i l'any 2000
i per tant és una persona
profundament lligada
a el que és la història,
a la història catalana,
però també a la història en general.
I per tant,
creiem que reunia,
com cap altra persona,
aquest doble vessant
de comunicació
i al mateix temps
del que seria aquest patrimoni
o aquest turisme cultural
lligat al patrimoni,
però també, per què no,
aquest periodisme lligat
a la societat i als riscos,
ja que amb aquesta evolució
de la història
de la nostra terra,
també hi ha un dia a dia
molt important
que pensem que
per aquesta celeritat
que abans deia molt bé
el Josep
que avui en dia
tot està immediatament a internet,
tot està immediatament
a l'abast de tots,
doncs,
el que avui és actualitat,
demà ja forma part
d'informació,
ja forma part
de la història,
per tant,
el Josep Soleil Sabater
reunia molt bé
aquestes tres qualitats
dels premis d'aquest any,
la societat,
amb els seus riscos
i amb els seus beneficis,
el patrimoni,
la cultura,
aquest gran coneixement
que ell té de la història
i després,
sens dubte,
que és un gran comunicador
per si mateix
i per la vinculació
que ell sempre ha tingut
amb els mitjans.
Doncs,
l'acte començarà
amb la conferència
del Josep Maria Soleil Sabater
i després ja hi haurà
el lliurament de premis
en les categories
de patrimoni, societat i riscos,
hi ha un reportatge
del País entre els guanyadors,
també informacions
de Euskal Televista,
de la revista Cambrils
i de la revista Turisme Rural
a propòsit
d'un reportatge
sobre Tarragona.
I després,
les distincions especials
en guany podríem dir
amb dues trajectòries
professionals ben diferents,
amb un personatge
molt popular
i molt mediàtic
com seria el de l'Andreu Bonafuente
i després amb una persona
com el Josep Sabater,
40 anys destinats
i vinculats
al món del periodisme
a la ciutat de Tarragona
que com deia ahir
Antoni Coll
en la seva columna diària
del dià de Tarragona
se'n va
o se n'anava
una mica de puntetes,
no?
Mària Mercè?
Bé, és que jo crec
que el Josep Sabater
ha sigut una persona
que dintre de l'Uda
que són els mitjans
jo per els anys
que el conec
no sols com a periodista
vinculat a la nostra ciutat
des de molts nivells
com ja ha quedat claríssim abans,
però amb els 10 anys
que jo porto a l'Ajuntament
i que l'he conegut
és una persona
que és discreta,
sempre ha sigut
molt, molt discreta,
a part d'un gran professional,
molt discreta
i després
que el mateix Antoni
a la Plovilla
diu
no se li coneix
cap enemic, no?
Que no conegui
no vol dir que no hi siguin.
Bueno, bueno,
en una ciutat tan petiteta
no vol dir que no hi siguin.
No et pensis, Josep,
en una ciutat tan petita
com Tarragona.
Tampoc m'ha preocupat això.
No, els enemics
es coneixerien.
Sí, no, és igual,
és això que siguin.
Què va, què va?
Com t'hi treu
a viure, cap problema.
Què va?
Jo crec que una trajectòria
professional
d'un gran professional
tan lligat
a la nostra ciutat.
amb els fets més importants
dels últims,
com molt bé deia ell,
els últims 40 anys
i de manera molt especial
d'aquests últims 20 anys.
I després, a més,
que sigui una bona persona,
això és molt important.
I que no se li coneixin enemic,
si no se li coneixen,
diguell el que digui,
jo crec que no hi són.
I que, per tant...
I si això en tenen d'haver viure,
també, clar.
També, també, també.
Mereixo un doble premi, no?
Aquest treball ben fet,
aquesta discreció,
allò que...
Sabeu allò que a vegades diuen
és un senyor en majúscules?
Doncs jo crec que el Josep,
a part d'un gran professional,
és un senyor en majúscules.
Ell va dient que no, que no, que no.
És corporativisme.
Que va, jo no sóc del Grammy.
No sóc advocat, eh?
No, simplement això és fer una feina
que un intenta fer el millor possible
i les altres ja n'he fet bé o malament,
però, clar,
és treballar monradesa
i ganes de fer una feina
que és la teva vocació
i res més.
No hi ha res especial.
molta gent es jubila cada any
i cada dia
i no passa res.
No no passa res.
Abans te preguntava, Josep,
per allò,
per la notícia segurament més impactant
o pels fets més destacables
de la teva trajectòria professional.
Ens comentaves el naixement,
per exemple,
de barris com el de Bona Vista
i el moment pitjor,
més negatiu,
la notícia més negativa,
més dolenta,
aquell dia o aquella nit
que recordis especialment frapant.
Mira,
el RAC,
l'incendi del RAC,
el primer,
el primer incendi del RAC
va ser, clar,
una nit molt dramàtica,
tràgica per Tarragona,
la gent escapant de Tarragona,
en aquella època
no hi havia telèfons mòbils,
estava jo aquí,
el que es deia abans
el govern civil,
intentant comunicar
amb la població
el que estava passant
o el que veien que estava passant.
Va ser una nit,
doncs,
realment,
esgrafós per Tarragona.
Altres fets importants,
doncs sí,
incendis forestals
a Doijo,
el segon incendi del RAC també,
l'incendi de Bandellós,
evidentment,
i abans,
en l'època,
doncs,
de la perdemocràcia,
unes manifestacions
dels treballadors
de l'antiga EMPetrol
que va motivar
l'aparició
d'un grup antivalós
de Barcelona
que van tenir
assajada a Tarragona
durant un parell de dies,
que van ser també
uns dies
molt luctuosos
i precisament
hi va haver una mort
en aquella època, sí.
Déu-n'hi-do,
són 40 anys
de vida professional,
són 40 anys
d'història
de la ciutat de Tarragona.
Aquest vespre,
Josep Sabater
rebrà aquest reconeixement,
com dèiem,
al costat
d'un altre professional
d'aquestes comarques,
nascut a Reus,
crescut també professionalment
a Reus
i a les comarques
tarragonines,
després a Barcelona
i ara també
fent aquest programa
de televisió
a nivell estatal
amb un gran èxit
d'audiència
com és Andreu Bonafente.
Tots plegats
estarem aquest vespre
en un acte
per ser obert
a tothom,
al públic en general,
a partir de les 8
al Saló de Plènix
de l'Ajuntament de Tarragona.
Maria Mercè Martorell,
presidenta de l'Empresa Municipal
de Mitjans de Comunicació,
moltes gràcies.
A tu, Ricard.
I fins la propera.
Fins la propera.
I Josep Sabater,
moltes gràcies també
per venir aquest matí
a aquests estudis
que no són els habituals
que ha tingut el Josep Sabater
durant els últims anys,
però en fi,
moltes gràcies
i molta sort
en aquesta nova etapa.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.