Cinc minuts i seran tres quarts d'onze del matí.
Avui és 1 de desembre.
Avui el Sant Ural ens indica que és Sant Eloi,
per cert, patró del gremi dels jollers.
Un col·lectiu que ja sabeu que aquesta setmana
està de dol per la mort, per l'assassinat de tres jollers
el passat dimarts arran d'un atracament brutal
que va haver-hi en una jolleria de Castelldefels.
És una mort, un atracament mortal
que en fi ha commocionat a la localitat de Castelldefels,
a la comarca del Baix en Llobregat,
però que ha commocionat també a tot el sector de la jolleria a Catalunya.
Avui és un dia també de dol als comerços,
a les jolleries catalanes,
i ha convocada una protesta simbòlica a les 12 del migdia.
Ara mateix tenim línia directa amb el senyor Jordi Borràs,
que és membre de la Junta del Col·legi de Jollers Orfebres,
Orfebres, rellotgers i gemòlegs de Catalunya.
És en joller de Torredembarra, d'aquí de les comarques de Tarragona,
i el saludem en directe.
Senyor Borràs, bon dia.
Hola, bon dia.
Han convocat, com dèiem, una mena d'acció simbòlica, no?,
pel migdia d'avui?
Sí, evidentment, vull dir que és una cosa que s'ha produït una manera tan ràpida,
i l'Ajuntament del Col·legi ha decidit fer com un primer acte,
diguem aquest acte testimonial de trencar durant 10 minuts a les 12 del migdia,
que suposo que ho secundaran tots els joies de Catalunya, no?
És una cosa que ens afecta a tots molt directament,
i que realment ens hem de conscienciar que alguna cosa s'haurà de fer en un futur,
exigir les autoritats que hi hagi un control més fort sobre aquests problemes que tenim els joies.
Quin és l'estat d'ànim? Si es pot descriure d'alguna manera l'estat d'ànim en què viuen aquests dies els joies del país?
Home, l'estat d'ànim no és aquests dies. Aquests dies s'ha greujat moltíssim,
perquè això és una cosa que produeix un gran dolor a tothom,
però vull dir, aquest és un problema que ho seguem des de fa molts anys, no?
Vull dir, vam tenir èpoques potser fins i tot en què van ser els anys 80 encara van ser més crues que aquesta,
però vull dir que aquest acte, per exemple, ha transcendit al carrer, a la premsa,
perquè hi ha hagut tres morts i d'una manera, a més a més, d'una manera salvatge, no?
Però vull dir, pràcticament tots hem tingut atracaments, robatoris, amb més o menys violència,
i a més a més coneixem representants, tallers, que la incidència al carrer és més petita,
vull dir, i perquè no haver-hi la violència, però sí la sensació aquesta d'inseguretat que vivim tot el col·lectiu,
tot el món de la juridia, doncs això és una cosa que és palesa, no?
Vull dir, qualsevol botiguer o artesà que tingui un taller, doncs viu sempre pendent de l'ar i el cor, no?
Vull dir, que a vegades entra algú que no coneixes a la botiga, doncs hi ha vegades, en alguns casos,
doncs realment es crea una sensació d'inseguretat, no?, de por davant d'una persona que aparentment pot ser sospitosa,
però que a vegades és una persona normal i correcta.
Més enlla del testimoni simbòlic d'avui, d'aquest migdia, d'aquest tancament de deu minuts,
com a col·legi es plantegen altres qüestions, parlar amb les administracions,
en reclamar alguna sèrie de punts que, en fi, que suposo que ja fa temps que venen analitzant,
què és el que faran com a col·legi?
Bé, el col·legi ja fa un any que va presentar una querella contra el govern espanyol,
perquè en contra del que ens garanteix la Constitució,
que ballarà per la nostra seguretat, doncs això no es produeix,
i per tant hi ha una querella judicial contra el govern, precisament,
perquè no compleix aquesta premissa de la Constitució.
Nosaltres vivim rodejats de sistemes de seguretat, d'alarmes,
de vidres antibalas, antidisturbis, un munt de coses que no serveixen per res.
I després vull dir, a veure, vull dir, la violència segurament,
i els robatoris existiran tota la vida, perquè sempre han existit, no?
Però el que fa reflexionar moltíssim és que gent, doncs, que ha matat en aquest cas,
doncs, que un senyor que va matar un joie fa 12 anys, sortir de la presó i en mati tres.
I llavors, aquests 12 anys de presó, doncs, no han servit de res, no?
Vull dir, alguna cosa no funciona perquè es produeixin aquests actes amb gent
que ha estat a la presó i que ha sortit de la presó, o que surt de cap de setmana a la presó
i fa una bestiesa immensa com violar i matar, doncs, unes noies o un comerciant,
no se'ls hem injugués, sinó que hi ha altres sectors que també estan vivint moments de molta incertesa.
Es demostra més que la normativa que estableix, doncs, els requisits per aquest tipus d'establiments,
en fi, després, en la pràctica, no deu servir de gaire, perquè es continuen fent atracaments
i fins i tot hi ha incidents mortals com els d'aquesta setmana, no?
Exacte, exacte.
És a dir, que el problema no està en la normativa.
Jo crec que no, jo crec que no, i tampoc és un problema, jo no...
Sí que com més policies tinguem al carrer, la sensació de tranquil·litat és més gran.
Però vull dir, res, si la policia té gent que són violents i aquesta gent reincideix,
vull dir, alguna cosa no ho fem prou bé, perquè evidentment que no es pot evitar
que una persona, en un moment determinat, tingui el problema X i produeixi una barbaritat, no?
Vull dir, perquè la solidaritat és molt complexa i les persones són molt complexes
i es produeixen moltes coses imprevisibles.
Però quan tenim tants actes, vull dir, d'un salveigisme tan important i amb persones reincidents,
amb persones que han estat detingudes 8 vegades, 30 vegades, 40 vegades,
doncs, no sé, alguna cosa està passant que no ho fem prou bé.
I més quan parlem d'estrangers que venen de fora, amb una preparació tècnica,
amb una violència inaudita, perquè una de les coses que es produeix,
és aquesta violència inicial, l'entrar en una joiria, per exemple,
i llavors crear un pànic que anula, diguéssim, qualsevol possibilitat de resistència, no?
Per poder fer l'acte, diguéssim, amb la màxima rapidesa possible.
I, a veure, unes violències de cops i d'increïble, no?
Hem vist pel·lícules de joiries que els han atracat,
que entren allí com a salvatges, eh?
I deixen ferits i deixen una por que no te la treus després en molts anys, eh?
Més policia seria també una solució o no?
Home, jo crec que sí, més policia és una solució,
però hi ha d'haver alguna cosa més que la policia.
Hi ha d'haver aquesta consciència, aquesta reflexió,
de dir, a veure, què passa, en què fallem que es produeixen aquestes coses tan increïbles, no?
Alguna cosa no es fa bé, jo no sé el que és,
però realment, i tots constatem actes, per exemple,
doncs, no sé, jo, per exemple, en el cas concret d'aquests dos personatges
que han fet aquesta barbaritat a Castelldefels,
vull dir, un d'aquests dos personatges no ha matat a ningú,
només n'ha matat un, i n'hi ha robat.
Per tant, no sé el que li passarà.
O sigui, un d'aquests dos personatges ni ha matat ni ha robat.
Clar, a aquest senyor li haurem la justícia quina culpa li posarà,
però el que està clar és que aquest senyor està preparat per tornar-ho a fer,
perquè ho ha fet una vegada,
i això de dir, oi, ho ha fet,
i no tornar a fer mai més,
és una miqueta sospitós, no?
De pensar així.
És una reflexió que em fa jo així ara.
Reflexions al voltant d'un fet que ha commocionat la societat en general,
i especialment als professionals de la joieria.
En fi, avui, d'aquí una hora i pocs minuts faran aquest tancament simbòlic.
En fi, és una iniciativa,
és una manera de donar el condol també als familiars,
als amics de les víctimes,
i de mirar de donar un toc d'alerta a la societat en general.
Jordi Borràs, membre de la Junta del Col·legi de Joiers de Catalunya,
moltes gràcies,
i en fi, a veure si resolem aquesta problemàtica que afecta aquest col·lectiu.
Aviam, aviam si es produeix.
Gràcies i bon dia.
Igualment, agracia, bon dia.