Avui és el Dia Internacional de la Música,
que es tradueix en la Festa de la Música.
I primer que tot, a banda de donar-los la benvinguda a vostès
i a les persones que ja d'entrada convidem a que vinguin aquí al teatre,
al magatzem de la cooperativa a acompanyar-nos,
els explicarem per què avui és la Festa de la Música.
És una festa de caràcter europeu i internacional.
Actualment se celebra en un centenar de països
i ho fa cada 21 de juny amb l'inici de l'estiu.
Va ser Jacques Lang, ministra de Cultura, qui l'any 1982
va celebrar-ne la primera edició a França.
I aquesta festa, que abans era una festa,
abans que res és una festa popular i gratuïta,
s'obre absolutament a tots els participants.
Això que vol dir que amateurs, professionals, cantautors,
interprets, orquestres, tothom avui de forma generosa surt al carrer,
mostra la seva música, la seva obra a diferents escenaris.
És un esdeveniment que, a més a més, combina tots els gèneres musicals
i s'adreça a tot tipus de públic.
Aquesta filosofia que impregna la festa a nivell europeu, modestament,
és el que vol tenir el programa d'avui, del matí de Tarragona Ràdio.
Hem convidat i, com sempre, hem trobat la millor acollida,
primer que tot, d'aquesta casa que ens acull avui,
el Teatre, el Magatzem, però també de l'estudi de música de Tarragona
i tota una sèrie d'interprets.
Els hem convidat a venir, no ho han dubtat, ens han dit que sí,
i des d'ara i fins a dos quarts de dues els oferirem un programa
amb música en directe, de tots els estils, de totes les formes.
I per això, no sé si senten de fons,
que hi ha algú que està escalfant una miqueta els instruments.
D'aquí uns moments començarem ja amb la primera actuació musical.
Però jo ara m'acostaré al Sergi Chirinax. Bon dia, Sergi.
Hola, bon dia.
T'anava a dir gràcies per venir,
però quasi que t'haurien de donar les gràcies per deixar-nos venir a nosaltres.
O per això està a la casa?
Per això està a la casa des de fa ja un quant temps.
Enguany a la cooperativa no descobrirem res.
Centenari, Creu de Sant Jordi...
És un any que estan reconeixent, de fet,
una feina que s'ha fet moltes vegades de forma silenciosa,
més callada,
que els aniversaris i determinats esdeveniments
doncs permeten que surtin més a la llum pública.
Però de treballar sempre s'ha treballat-hi molt, no?, des d'aquí.
Bé, la casa, de fet, fa cent anys que hi és.
Fa més temps que nosaltres.
Nosaltres ara, en aquesta època,
entre altres coses,
perquè la casa és més gran que el magatzem, evidentment,
entre altres coses vam habilitar aquests baixos,
que era el magatzem de la casa,
per fer-hi espectacles.
I vam començar justament amb un piano.
Som el primer que vam posar a obrir la sala,
que ja hi era la sala.
Vam adessantar per poder-hi fer activitat artística,
escènica, sobretot.
no exactament un teatre,
i vam començar...
Concerts però piano,
com una època.
i el primer que vam fer això és posar-hi un piano
i vinga, cantar i el que sigui.
I vau acabar de moblar la casa després, no?
Quatre cadires, quatre focos...
Vam començar, diguéssim, i encara no hem acabat.
Sempre estem començant a boblar-la,
perquè a moblar-la va molts diners
i sempre estem pendent dels ajuts i tot això, no?
Les grades, els focus, per envellir-ho,
per poder fer que sigui un espectacle, justament.
Pensem sempre que la música,
a més a més d'escoltar-se, s'ha de veure,
i això s'ha de posar en escena,
i que és un espectacle, no?
Que són actors, en realitat també els músics, no?
I que, a més, tot això val diners,
els pianos són caríssims, i els llums també,
i sobretot que darrere hi ha molta gent
que els ha de fer anar
i que voldríem arribar, i encara no hi som,
a més a més a professionalitzar-ho.
Creiem que Tarragona és un forat negre a Catalunya
en què encara això no existeix.
No existeix, és a dir, hi ha molta activitat,
però, paradoxalment, poca gent
que ens hi puguem dedicar professionalment
o que s'hi puguin dedicar.
Estem tots aquí per escoltar música,
per sentir les veus, els instruments
de totes aquelles persones
que avui els hem convidat
i ens han dit que sí,
que ni s'ho han pensat
de forma generosa i desinteressada.
Però com que passen aquests programes
que cap al final ens anem engrescant,
perdem una miqueta les formes,
i no complim amb el protocol.
Com que no és protocol,
que és efecte sincer,
a mi m'agradaria saludar la Teresa Valls.
Bon dia.
I primer que tot, agrair-li,
perquè una vegada més,
un any més, li hem dit
Teresa, què fem pel dia de la música?
Va, el que vulguis.
i des de l'estudi de música,
en general i ella en particular,
doncs una vegada més ens ha col·laborat.
Com que al final ens engresquem
allò que dèiem, Teresa,
ja t'ho agraeixo ara.
Gràcies.
I saps que és agraïment,
de veritat, sincer,
i amb molt d'afecte.
Vull saludar la Caterine Crupa
i el Josep Maria Canyiz.
Caterine, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, vosaltres sou músics,
és que jo no sé,
això de música aficionat,
música amater,
com funciona això?
Què és exactament?
Quan parlem de persones,
diguem-ne,
que no es dediquen professionalment
a la música,
que no s'hi guanyen la vida,
però potser se la podrien guanyar.
Com us agrada
que us diguin a vosaltres?
Ens encanta la música
i la música viva.
La música que es toca,
la que s'escolta,
la que es balla,
amb la gent.
Però no us hi dediqueu professionalment
a la música ara per ara?
No, però normalment passa
que els professionals de música
perden el gust
per una música així,
una mica senzilla,
perquè ells ja tenen
una orella tan fina
que, no ho sé,
ja són nivells elevats
i normalment els músics
així d'escola
no fan música,
sinó és afilarmòniques.
De forma professional,
Sí, de forma professional.
Però la cuina,
no la fan només
els cuiners professionals,
cuinem tots, no?
Llavors, és una necessitat
i ens agrada molt
juntar-nos amb amics
que la fan,
la realitzen,
aquesta necessitat
i toca.
Aquest exemple
que has posat
de la cuina
és molt adent,
perquè com dius,
a les cases
no cuinen cuiners professionals,
hi ha cases que cuinen
d'una manera extraordinària, no?
Sí.
Això el mateix
amb la música,
podria ser.
Clar.
El que jo sé
que la Caterina
em va comentar
i avui és un dia,
ho dèiem així
en aquesta mena
de manifest
que és comú
per tothom,
que el dia de la música
és aquell dia
que músics,
amateurs i professionals
surten al carrer
de manera desinteressada,
omplen les places,
omplen els carrers,
es munten escenaris
i després en parlarem
del que hi ha a Tarragona.
i jo recordo
que un dia
parlant amb tu
deies,
home,
doncs falten espais
oberts
perquè la gent toqui
com el que estem fent avui
però que fos d'una manera
doncs com a més habitual,
no?
Sí,
falta un permís social
que la gent
no es molesti
per als músics
del carrer.
Després
hi ha coses,
o sigui,
és una mica complex
perquè
si gent jove
que toca
quatre notes
en una flauta dolça,
se posa al carrer
a tocar aquestes quatre notes
tot el matí
doncs
també hauria
de trobar-li
un límit,
no?
Però aquí a Tarragona
tenim músics
esplèndids
que toquen
al carrer
com els búlgars
que toquen
acordeon
i clarinet
com nosaltres.
Jo crec que els coneixem tots ja,
perquè són extraordinaris.
Són extraordinaris
i això és
notes escen
i toquen
a la plaça del mercat
i li donen
un color molt bonic
es nota
que tota la plaça
va al ritme
de la seva música.
Val a dir
que la nostra intenció
és que fossin avui
però no estan a Tarragona,
però si no,
jo tinc entès
i pel que em vau comentar
són persones
que estan obertes
a actuar
i anar allò on els diguin
però avui no hi eren aquí.
Sí,
avui toquen
em sembla
per la mateixa ocasió
abans.
Un dia de música abans, sí.
Què tocareu?
Doncs
em tocarem
repertori polonès.
Molt bé.
Sí.
Doncs quan vulgueu,
que per això
hem vingut tots
per escoltar-vos a vosaltres.
Digues, Caterina.
Potser,
no sé què tal
les meves possibilitats vocals
però intentaré
cantar en polonès
i
volia dir
que és una cançó
que m'agrada molt,
és una mica així
filosòfica
perquè
està dirigit
a un jove
soldat,
un reclut,
que li diu
deixa el quartel
perquè
s'avacina el dissabte,
vés a la festa
i trobaràs una mica
d'amor
i una mica
de felicitat
i ja saps
que a la vida
cal divertir-se,
de vegades
prendre una copeta,
això no passa res,
no passa res,
donar-se de petons,
abraçar-se
i riure de tot,
això és el més important
perquè en aquest món
vivim una sola vegada.
Una història
molt ben triada
per un dia
com el d'avui.
Tenim moltes ganes
d'escoltar
la Caterina Crupa
i el Josep Maria Alcanyet,
quan vulgueu.
Fins demà!
Fins demà!
Choć kryzys,
chociaż wielka bieda,
żołcz taki mały dają ci,
lecz bez humoru
żyć się nie da,
nie można w smutku
spędzać dni.
Tarara,
pokaż, żeś chłopak z wiary
i opuszczaj kosiary.
Na festyn lub zabawę
spiesz,
tak szczęścia,
znajdziesz chwilę,
miłość ci znajdziesz chwilę,
że rację mam,
to dobrze wiesz.
Trzeba się w życiu
mówić,
czasem się wstawić,
nie szkodzi nic,
nie szkodzi nic,
uścistnąć,
ucałować,
chcę się radować,
ten cały widz.
Trzeba się śmiać,
ho, ho, ho, ho,
bo ja to grać,
z wszystkiego chmęć,
wesołożyć,
bo wszyscy o tym wiecie,
że nawet w świecie
żyje się los.
śpiewa się śpiewa się śpiewać.
śpiewa się śpiewa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé!
Amb una polca i tot, eh?
Caterina, moltíssimes gràcies per acceptar la nostra invitació.
Estem molt, molt contents d'aquesta trobada, d'una iniciativa així, i a veure si hi ha més.
Nosaltres sempre agafem la paraula, l'any que ve us veig aquí un altre cop.
Josep Maria, moltíssimes gràcies.
I a tots vosaltres.
Doncs ara el que farem serà saludar el Sergi Fèlix. Sergi, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir, eh?
De res.
A veure, estudies música, ets aficionat a la música, explica'ns una mica la teva vida musical, eh?
S'entén?
Estudio a l'estudi de música de Tarragona, també després actuo en una orquestra d'aquí de Tarragona, i això.
La cosa seria dedicar-nos a la música en un futur, és el que més t'agrada?
Sí, la veritat que sí.
Quin tipus de música t'agrada més tocar?
Clar, si et dediques a la música i estudies música, et toques de tot per l'aprenentatge, però allò que t'agradi, que t'agradi, a tu què t'agrada tocar i cantar?
A mi m'agrada de tot. És que m'agrada la música i m'agrada tot tipus de música.
A mi m'han explicat que has triat una peça de Triana d'aquelles clàssiques boniques perquè sí, no?
Sí, molt bonica.
Però tu ets molt jove.
Sí.
Dóna't bé això de Triana que és dels anys 70.
Mira, de la meva família, que li agrada molt i a mi també.
Quan vulguis. És el Sergi Fèlix amb un tema de Triana. Quin exactament?
Tufrialdat.
Tufrialdat. Doncs l'escoltem.
El Sergi Fèlix.
Cada noche mi vida es para ti, como un beso a cualquiera y nada más.
Porque a mi me atormenta en el alma tu frialdad.
Yo quisiera saber si tu alma es igual a la de cualquier mujer
porque a mí me atormenta en el alma tu frialdad.
Y sueño con gran pasión que vive solo para mí, como yo vivo niña por ti.
Música
Na, na, na, na, na, eh, eh, eh, como yo vivo, niña, por ti.
Molt bé, magnífic!
Sergi, que ens has emocionat, eh?
Els que tenim jo una certa edat, oi que ens ha emocionat aquest tema?
Que ja té uns anyets, molt bé.
Escolta, dius que estàs a una orquestra.
Surt amb bolos i tal aquest estiu, teniu oportunitat d'anar tocant,
perquè això també és una experiència, s'agafa en tables, no?
Sí, bastantes.
I surten bolos per aquest estiu?
Sí, en molts pobles, barris, a la ciutat, sí.
Molt bé, doncs es pot dir en quin orquestra toques?
En la varietat, és.
Doncs aviam si coincidim, eh?
Moltíssimes gràcies per venir.
Jo tenia el nostre pianista de capçalera, aquell de tota la vida,
l'he vist abans, és el José Davi, per favor,
com podíem fer un programa dedicat a la música?
I que no ens acompanyés el José Davi.
Avui no vens d'acompanyant només, eh?
Avui has de tocar tu sol, José.
Ostres, doncs això no ho tenia gaire preparat, eh?
Aviam, vostès diran, quina familiaritat, no?, amb el senyor pianista.
Clar, és que la primera vegada que vam, doncs, enganyar,
podríem dir-ho així, a la gent de l'estudio de música,
jo recordo que tenim un problema en aquest programa,
que som molt tirats a explicar batalletes,
però jo recordo la primera vegada que el José va tocar pel matí de Tarragona Ràdio,
va ser la primera vegada que al carrer es va fer alguna cosa
amb el Dia Mundial de la Música.
El vam embolicar sense conèixer el de res,
i vam muntar el programa a la plaça de la Font.
I on si te'n recordes, José?
Sí que me'n recordo, i tant.
No teníem cables, no teníem cap endoll on posar el seu piano.
Va arribar amb el seu piano,
després que va deixar la feina, ens va venir a acompanyar,
i arriba i diu, jo on enxufo això?
I li vam dir, doncs no ho sabem, vam anar a calcandil,
els del candil, li vam demanar que per favor ens deixessin endollar,
vam dir que cap problema, que podíem ocupar les taules,
però clar, no hi havia a largo.
Te'n recordes que no arribava el cable?
Faltava la llar, i me'n recordo també que uns nois
ens van deixar un ampli, que passaven per...
Uns nois que passaven pel carrer, efectivament.
Llavors van anar al local d'assaig,
que el tenia, em sembla que hi ha al carrer del costat,
i el vam portar, i mira, i així ho vam passar.
Sí que és veritat, recordo que ens vam veure allà,
amb el piano, el José per allà,
que no va perdre els nervis, ni un sol moment,
jo em vaig quedar fascinada,
i diu, què feu aquí?
Fem un programa d'aquests que fem nosaltres,
de música, la ràdio, i què us passa?
Ah, doncs tenim el que diu el José,
tenim el local d'assaig aquí al costat.
I vam poder començar aquesta sèrie,
i ens acompanya pràcticament sempre, no, Teresa?
Sempre, i feia aire, i caien les partitures.
Era un dia molt desagradable.
Agulles d'estendre.
I tothom ens mirava, eh?
Te'n recordes, José?
Després també hem tingut unes altres experiències
més tranquil·letes, i també, doncs, molt agradables.
L'última va ser a la Muntanyeta.
Aquestes festes de Nadal,
al centre de la Muntanyeta,
vam passar allà un programa realment extraordinari,
amb un públic molt agraït, molt entregat,
i la veritat és que va ser una experiència inoblidable.
I avui som aquí, i ja em penso que has triat, no?
T'ha costat, eh?
Sí, sí.
T'ha costat una mica, però bé.
Aviam, el nerviosisme del José està més que justificat.
El que li ha de passar properament...
El José és molt important.
Qualsevol en el seu lloc estaria nerviós.
El José està a punt de tenir una criatura.
Bé, la seva companya, ell òbviament no.
I ja està de camí, en qualsevol moment pot ser, no, José?
Sí, ja passa del dia, diguéssim,
o sigui que en qualsevol moment, doncs, ja pot...
Em poden trucar al mòbil, no?
I com es diu aquesta criatura?
Bé, es diu Ingrid.
Ingrid.
Per tant, sense que serveixi de precedent,
pots deixar el mòbil obert, eh?
Ni que estic en un teatre,
perquè aviam, l'ocasió se m'emmerix.
i jo crec que tens la intenció de dedicar-li a l'Ingrid, no?
Sí, bé, a veure, le dedicaré, doncs, un tema
que tampoc no tenia gaire preparat.
Ho sento molt, Ingrid.
Però, bé, tirarem endavant, home, com sempre fem.
José, gràcies per venir avui també.
I més en aquestes circumstàncies.
I t'escoltem quan vulguis.
I més en aquestes circumstàncies.
I més en aquestes circumstàncies.
i més en aquestes circumstàncies.
I més en aquestes circumstàncies.
Bona nit.
Bona nit.
Sí, el que passa que...
Com tal, Joan Maria ens organitza aquí ràpidament tot.
Està acompanyat per molts més companys,
però està donant un suport i tot, que et treu nervis.
Home, no és el mateix, ni de bon tros, per això,
el fet de cantar en solitari.
Evidentment.
Cers nervis.
I dius, clar, aquí no tenim molt de públic,
però a través de la ràdio ja saps que t'està escoltant molta gent.
Però, de totes maneres, jo em faria la idea
que estàs cantant davant de les persones que estan aquí i ja està.
A mi m'han explicat que estàs estudiant música.
Sí, estic...
Bé, em vaig apuntar a l'escola de música
perquè estic en un grup de música heavy
i necessito cantar bastant, amb tonos bastant dalt.
I llavors, doncs, me vaig apuntar a l'escola
perquè sabia que si hi havia altres persones
que havien evolucionat bastant, jo també ho podia fer.
Jo tenia la veu que no la podia donar més de si
i la professora ha fet una gran feina.
Estàs descobrint coses, matisos,
que pensaves que eres incapaç de trobar en la teva pròpia veu?
Sí, sí, és sorprenent perquè el cos té...
Tens mecanismes que quan els pots utilitzar bé
treus una veu que jo molts cops,
quan vaig escoltar la maqueta que acabem de gravar,
m'assorprèn perquè és que no em pensava
que pogués arribar a fer-nos tot nostre alzats.
I sí, és sorprenent.
El Daniel l'altre dia, en el que era l'audició
de final de curs de l'estudi de música,
juntament, com bé dèiem, els seus compats
van interpretar un parell de peces,
una era tot un clàssic de la música americana,
l'All of Me,
i avui has treat un tema dels Beatles,
però ell toca en un grup heavy,
han fet una maqueta,
podrem escoltar després des de l'estudi
que hem deixat que el Lluís punxia aquesta cançó.
A mi em dóna la sensació que a tu et deu agradar
tot tipus de música,
tot i que t'has decantat una mica
per la música més dura, no?
Sí, jo crec que a una persona
quan li agrada cantar,
tant li fa el que cantar.
O sigui, es pot decantar per un estil,
per un altre,
però quan a tu t'agrada cantar,
a mi em poden escoltar a casa cantant
a l'Exubago,
com a l'escola de música
em poden escoltar cantant en una ària,
una peça antiga,
quan t'agrada cantar,
cantes el que sigui.
Tu t'hi trobes molt a gust quan cantes, eh?
Sí, a part dels nervis,
però si surt bé,
jo acabo molt satisfet.
Doncs fora nervis,
has triat Yesterday,
per alguna raó en particular?
Doncs és una cançó
que és molt lenta,
molt sentida
i més la cantaré
amb una versió en català
que s'entén més
i jo crec que arriba més a la gent.
Doncs és el Dani Luaces
amb el José David,
quan vulgueu,
us escoltem.
Era ahir
que els problemes
eren lluny de mi,
ara els tinc ben instal·lats aquí,
i m'agrada més
creure'n l'ahir
i de cop.
No em conec,
no sé trobar el meu lloc,
noto un ombra
que vol entrar en joc,
sento l'ahir
que ve de cop.
perquè s'envala
no comprenc
el meu destí,
en què
vaig fallar
com enyoro
aquella
l'ahir.
Era ahir
quan l'amor era un joc ben senzill,
ara em vull jo els amagar i fugir,
m'agrada més
m'agrada més
reure'n l'ahir.
perquè s'envala
no comprenc
el meu destí,
en què
vaig fallar
com enyoro
l'ahir.
Aquella
era ahir
quan l'amor era un joc ben senzill,
i en tothom,
ara em vull sols amagar i fugir,
m'agrada més
m'agrada més
reure'n
l'ahir.
Mmm...
Mmm...
Mmm...
Mmm...
Teresa,
quina alumna
que tens!
El motiu molt fàcil,
eh?
Sí, sí.
A més,
ha fet un aprenentatge
molt ràpid, no?
Molt ràpid,
fa molt poc
que ha començat
del mes de febrer.
Des del febrer, Daniel?
No, no, no marxis,
no marxis.
No, que no et fem cantar
un altre cop
si tenim música enllaunada.
Amb el que us ha costat
fer la maqueta,
no l'escoltarem ara.
A veure,
m'ho he apuntat,
ho sento,
la meva memòria
no arriba tant.
Anchor.
Què vol dir alguna cosa?
És un nom impactant
per un grup de música?
Doncs, no ho sé,
jo la veritat és que
quan vaig entrar al grup
i estava formant,
només faltava un vocalista,
i em van dir,
ens diuen,
Anchor,
t'assembla bé,
sí o no?
I jo dic,
no tenia ganes de pensar.
El que sí que hi ha
un temple,
hi ha un temple
que es diu Anchor,
però porta una gec al mig
i no sé si ho van agafar
per això o què.
De fet,
la portada de la maqueta
ara mateix té
el temple d'Ancor.
El grup és de Tarragona,
fa temps que funcionava,
em deies?
Doncs,
fa un parell d'anyets
que estem ficats.
El problema és que
som un grup
de mitjana d'edat
molt jove,
la majoria,
excepte jo
i el bateria,
som menors d'edat,
o sigui que...
I ara teniu la maqueta feta,
us ha costat un gran esforç
de treball,
esforç econòmic també,
que més o menys
es mou a prop
del món de la música
i més de la música
que es fa ara
i de grups
i discogràfiques
i tot plegat,
ja saben que és molt difícil,
que és molt complicat.
Però bé,
forma part de l'aprenentatge
també,
una mica el mateix
que dèiem amb el Sergi,
no?,
de les orquestres
i tot plegat.
Sí,
el fet de fer
diferents tipus de música
ha costat
agafar els diferents matisos
també, no?
Aprens a interpretar
una sèrie de música,
ha mort d'una manera,
després si ho has de fer
més calmat.
El que passa
que tenim un problema
i és que l'estil de música
que nosaltres toquem
no està molt divulgant,
no té molta publicitat,
que diguem-ne.
I això és el que
nosaltres ens tallo
una miqueta les ales,
no?
Anar a un lloc
i dir que si podem tocar
i ens diuen
que per aquest estil de música
no és adequat
o qualsevol cosa.
Llavors,
és una lluita ferrissada
que dia a dia
anar buscant espais
i gent que ens vulgui escoltar.
Però, vaja,
dins del gènere
la gent ho escolta bastant.
Perquè no us plantegeu
canviar d'estil musical
si el que us agrada
és aquest, no?
No, nosaltres pensem
que el grup
o la música
se fa
i nosaltres no volem
que ens donin res fet.
Nosaltres hem començat
des de baix,
ni tan sols
és que estem tocant
hem après
estudiant música,
hem après sols,
hem après d'oïda.
I després els resultats
i si vas aconseguint èxit
doncs
te reconforta més,
saber que allò ho has fet tu
i que no t'ha ajudat ningú.
Ara jo el que faré
serà saludar
la Jordina Torrents.
Jordina, hola.
Hola.
La Jordina
no és la primera vegada
que tampoc
com altres companys teus
que actua
en aquests programes especials
que muntem al matí
de Tarragona Ràdio.
Avui ve en qualitat
de violinista
però l'hem tingut
en qualitat de vocalista
per exemple
cantant
el tema principal
de la pel·lícula Gris, no?
Sí, divendres passat.
A veure si és que no pareu,
no pareu,
sempre esteu fent coses.
És una altra
de les característiques,
això ho parlarem
amb la Teresa.
a l'estudi de música,
estudieu música,
feu les vostres hores
d'instrument,
però us permeteu
aquestes llicències, no?
D'anar cantant
cançons modernes,
d'anar fent
aquestes coses.
Sí,
el que, vaja,
el que ens mana la Teresa.
Però us agrada
aquesta part així com a més
folclòrica festiva,
podríem dir?
Sí,
és més divertit
i així no es fa tant.
El que ens mana la Teresa,
és que Teresa,
com ets, eh?
Pobretes,
els diu que cantin
l'oreja de van Gogh
i aquestes coses
pobretes
que no els agrada gens,
eh?
Bé,
la Jordina
avui ve en qualitat
de violinista
que m'hem dit
i em penso,
jo no sé si és molt demanar,
però que ens tocaràs
dues peces?
No,
una.
Una, una.
La informació avui
jo la tenia tota equivocada.
Una peça,
però quina peça serà?
Es diu Romance
i és de Charles Langla.
Molt bé,
t'escoltem
i val a dir
que la Jordina
l'acompanya l'Elisabet,
una altra de les professores
de l'estudi de música.
Anem a saludar l'Elisabet,
que porta ja,
ja no ve d'aquí.
Elisabet, bon dia.
Ara, bon dia.
Jo dic que ja no ve d'aquí
perquè esteu fent
les últimes audicions
dels alumnes,
des dels petits
als més grans,
que queden un parell de dies.
Sí,
un parell de dies
de molta activitat
perquè tant avui com demà
tenim tres concerts cada dia,
o sigui que Déu-n'hi-do,
o sigui que aprofito
per convidar,
si algú vol venir,
doncs ens trobareu també
aquí al Teatre Amagatzem.
Veus que bé,
no tenien prou
i l'hem dit,
doncs vine també al matí
un ratet, dona,
que acompanyaràs a la Jordina.
Quan vulgueu.
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
l'hem dit,
l'hem dit,
l'hem dit,
l'hem dit,

és la veritat,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
l'hem dit,
i l'hem dit,
i l'hem dit,
a començar el curs,
no?
Això mateix.
Moltíssimes gràcies per venir.
Saludem el Javi Plana,
i diran, molt bé,
ara què parlen?
De programació del teatre?
No,
no parlem de programació,
perquè tot i que el Javi Plana,
ja fa un quant temps,
que programa,
aquí al teatre del magatzem de la cooperativa,
avui el tenim entre nosaltres,
en qualitat de músic.
Javi, bon dia.
Hola, bon dia.
Les teves amistats,
i la gent més propera,
sí que saben que tu fas música.
Aquells que només coneixen la teva vessant de programador,
doncs probablement ho desconeixien.
Sí, bueno, de fet,
fa més de temps que soc músic que programador.
Però vés la vida, eh?
Sí, de la música, vull dir,
fa 20 anys que toco,
i fa 20 anys que m'hi dedico.
I t'hi dediques professionalment?
Sí.
Què és el que fas exactament?
Produccions, creació?
Estic fent més per la vessant de creació.
Producció per empreses audiovisuals,
pel·lícules, documentals,
i coses d'aquest tipus així.
Més que res per a l'àmbit audiovisual.
Encara que estic acabant un disco, també.
Un disc, tu sol, amb alguna altra formació?
Jo feia la producció,
però és un disc de música tradicional
amb bases electròniques,
i l'acabo d'entrar un mes.
Llavors també feia molta cosa de producció artística,
però més encarada cap al món discogràfic.
El món aquest de fer composició per determinats productes audiovisuals és un món molt desconegut,
però és un camp amplíssim, no?
I avui dia hi ha una gran demanda.
És un camp global, en principi, no?
I també, en principi, sí que és un camp difícil perquè hi ha molta competència i, en principi,
sí que és veritat que hi ha moltes plataformes noves, digitals,
i a partir d'aquí s'obren moltes possibilitats,
però també és un difícil perquè, clar,
quan estàs fent música per una plataforma saps que aquesta música anirà per tot el món.
Per tant, també ha de tenir unes garanties, no?,
per poder que siguis portable, també, no?
És una feina similar a la del sastre,
perquè, en definitiva, no deixes de fer vestits a mida.
Sí, és vestits a mida, no?
El que passa és que també és molt interessant perquè, a nivell de, com a aprenentatge i com a disciplina,
també et serveix per a utilitzar aquest tipus d'estructures per a altres coses, també, no?
Llavors, i a fin a cap tot és creació.
Perquè la creació sempre està, per mi, la meva opinió és que la creació sempre està vinculada a la disciplina.
Vull dir que, d'una manera o altra, la disciplina no la pots omitir mai, no?
El que passa, clar, ja parteixes d'una idea quan has de crear una música,
com ara deies, per exemple, per un documental,
parteixes d'una idea, però, clar, és el que dèiem, el procés creatiu,
l'has de sintonitzar al màxim amb aquella idea.
En aquest cas, si fos un tema d'audiovisual, no?
Sí, el que passa és que hem de parlar amb el productor.
Quan una persona t'encarrega una música hem de parlar
o amb el director de la pel·lícula, o amb el productor de la sèrie,
o amb el productor del documental, exactament què és el que ell primer havia pensat, no?
Què és el que ell té al cap.
I, a partir d'aquí, crear aquesta correspondència, parlar molt,
fer inclús algunes provatures i firmar tots, no?, conjuntament.
Esperem que ens vinguis a presentar aquest nou disc, si és possible, de música tradicional.
T'esperem a la ràdio, tant de bo que tinguis una estoneta per venir.
I ara què tocaràs?
Bé, de fet, no havia pensat, no havia preparat res en concret,
sinó que volia treballar amb diferents harmonies i diferents textures
i improvisar una miqueta sobre aquest tipus d'estructura.
Ho deixaré una miqueta obert.
Perfecte, així afegim un element més i diferent de tot el que hem escoltat fins ara.
Ja vi plana quan vulguis i moltes gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
T'hi.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies, Javi.
Tu no actues aquí de natural, de normal?
No, l'altre dia vaig estrenar.
Aquí mateix?
aquí mateix. Sí, em vaig estrenar
quan vaig portar el Guillermo
Cides em va convidar a tocar una cançó.
Amb el Guillermo Cides vas tocar, home, molt bé, no?
De tant, sí. Déu-n'hi-do.
I bueno, vam tocar una peça que vam
mig preparar allò, allà allò
allà darrere amagats, i jo
sí, una peça que vam...
Jo ja sé que quan passa... És clar, és que aquest piano
jo per què no sé tocar, però és una temptació,
clar, passar per davant del piano i no seure
una estoneta. Jo toco bastant, eh, quan vinc aquí.
Per això te n'ha va dir, que quan estàs aquí sol de tant en tant,
jo toco, toco. A més és bo tocar el piano, eh,
perquè com més els toques, millor sonen.