Avui és el segon dia d'aquesta activitat de la Setmana de la Ciència.
Anirem anant fent un recorregut, però en primer lloc ens aturem
a l'estand que té l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria.
Per què? Doncs perquè en aquest estand volem parlar amb la Montse Batet.
Ella va rebre, no fa gaire, un reconeixement que ella mateixa ens explica.
Montserrat, molt bon dia.
Bon dia.
D'entrada, enhorabona, perquè el premi és recent, no?
Sí, fa només 15 dies que el tinc.
Quina va concedir el premi?
A l'Asia, l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial.
Explica'ns què és aquest projecte que has fet.
A veure, en principi va començar a ser un sistema recomanador
d'activitats turístiques per a la ciutat de Tarragona.
Això ara s'ha convertit en un majordom per mòbil
i també com una oficina de turisme virtual.
De manera que, a partir d'un perfil d'usurari,
des dels teus gustos, des de les teves preferències en quant a cultura,
el que fas és connectar-te a aquest sistema
i ell et recomana les activitats que pots anar a veure,
que creu que t'agradaran.
I, per altra banda, també et fa una cerca de temes.
Per exemple, vull anar a veure totes les pel·lícules de cinema,
o algunes, i te'ls ensenya totes.
I com funciona a nivell pràctic? Com va?
És molt intituït, molt fàcil de fer anar.
El que fas és tens el teu mòbil.
En aquest mòbil hi ha una petita aplicació.
Aquesta aplicació es connecta a aquesta oficina de turisme virtual.
Llavors, és tan fàcil com demanar-li una recomanació a partir del teu perfil.
No has de fer res, simplement ell ho fa tot, és intern.
I, a part de fer cerques, li has d'indicar, per exemple,
el tipus d'activitats que vols fer
i, dins del tipus d'activitat, subtipus.
Suposo que molt pendent d'aquesta notícia recent, no?,
que es pot pagar les zones blaves amb el telèfon mòbil, no?,
que, en certa manera, té alguna relació.
Sí, sí, ho he estat mirant, és interessant.
I, doncs, aquest sistema és una cosa que també es podria fer servir
igual que es fa servir per pagar les zones blaves.
El projecte, que ja m'ha resgut aquest reconeixement,
no sé si t'han fet alguna oferta, alguna companya telèfonica,
en fi, alguna empresa ja per tirar, per tal de vehicular aquest invent.
Home, de fet, no, perquè, clar, fa 15 dies,
però, de fet, des de Girona, alguna cosa se m'ha començat a dir.
Montserrat, gràcies per explicar-nos-ho.
Enhorabona i que vagi bé.
Molt bé, gràcies.
Deixem la Montse Badet amb el seu invent, amb aquest majordom,
i anem cap a altres estants.
Recordar que aquí hi ha, en fi, hi ha molts estants relacionats,
evidentment, amb tots els departaments,
els diferents departaments, les diferents facultats,
a la Universitat Rovira i Virgili.
Per exemple, doncs, tenim per aquí la Unitat de Geografia.
També hem vist un estat del Departament de Filologia Catalana,
de la Facultat de Lletres,
del CES del Centre d'Estudis Superior de l'Aviació.
Després intentarem anar-hi també ja, doncs,
de la Unitat de Fisioterapeuta,
de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
En fi, l'Autoescola Humana del Quaternari.
També explicar-vos que al llarg del dia,
avui és el segon dia, insistim,
i va començar i estarà oberta fins divendres,
al llarg d'aquests dies,
en aquest marc de la Setmana de la Ciència,
i aquí al Palau Firao del Congrés,
ens faran diferents conferències.
També està previst fer projeccions de pel·lícules.
Avui, per exemple, fa poca estona que ha començat una conferència
que es diu 100 anys del naixement de Severo Ochoa.
També una altra, la mateixa hora més o menys,
ha començat, amb un altre indret d'aquí del Palau,
amb el nom Aplicacions Solars a la desalació de l'aigua del mar.
El compromís amb la creació és una altra de les conferències,
aquest es farà a partir de les 12 del migdia,
com també metalls en el medi ambient, com controlar-los.
Això fa que fa al matí a la tarda,
hi ha una conferència que es diu la ciència
de les pel·lícules de ciència-ficció.
Els elements químics ens perjudiquen o ens ajuden a viure,
és una altra de les xerrades que es farà aquí,
que és el patrimoni cinematogràfic.
En fi, moltes activitats que anirà desenvolupant,
també hi ha projecció de pel·lícules.
Avui, concretament, a partir dels quarts de 5 de la tarda,
es projectarà la pel·lícula, la cultura i les noves tecnologies.
Anem, doncs, cap a un altre dels estants d'aquí, d'aquesta mostra.
Concretament, a l'estant de la Facultat d'Etenologia,
aquí hi ha gran part dels vins que es fan al mas dels frares.
Volem parlar amb responsables d'aquest estant.
veiem, d'una banda, el Nicolàs.
Nicolàs, bon dia.
Bon dia.
I també l'Oriol. Què tal, Oriol?
Hola, bon dia.
Expliquem una miqueta què fareu aquí, en aquest estant.
Bé, l'estant de la Facultat d'Etenologia,
farem cates cada final del matí i final de la tarda,
els tres dies de la Setmana de la Ciència.
Quines varietats de vins teniu aquí?
Bé, tenim una miqueta de mostra de tots els vins que fem a la facultat,
ja siguin vins escumosos, i llavors tenim els vins de criança,
els blancs i una mica vins dolços, també.
Vins que feu, evidentment, a mas d'enfrades, no?
Sí, sí, és clar.
Amb els estudiants de la licenciatura d'Etenologia
fem cada any totes les varietats de vins
a la finca experimental de la Facultat d'Etenologia.
Defineix-me algun d'aquests vins.
Com són?
No sé, imagina que...
Per exemple, en guany hem tingut el premi
per la criança negra que fem.
El criança negra de l'any 2002,
hem tingut un premi de la denominació d'Origina de Tarragona.
I com és aquest vi?
Com el definiries?
Vosaltres que el feu, com diries que és aquest vi?
Molt bo, molt, molt bo.
Té un color que aguanta bastant bé el temps,
té aromes de fruita i de criança,
perquè fem criança en diferents tipus de botes,
americana i francesa,
i després, 12 mesos de criança,
fem un assemblage, una vareja,
de les diferents tipus de vins que tenim.
Quina diferència hi ha, Nicolás,
entre les botes, les americanes i les franceses?
Perquè els que no en tenim ni idea com és això, com funciona?
Bé, bàsicament, una cosa molt ràpida
per saber si un vi ha fet una criança en una bota americana,
quan catem el vi, el vi tindrà un olor
de nues de coco, molt ràpidament.
Un vi elaborat en botes franceses
tindrà una textura i un olor més fina
que les botes americanes.
A la facultat d'Enalogia,
Nicolás és professor, no ho havíem dit abans,
és professor, no?, de la facultat.
Continua sent com abans que us ve gent de tot arreu,
és a dir, de tot l'estat espanyol?
Sí, sí, tenim, enguany, per exemple,
tenim més o menys sobre 40 alumnes
que fan la legislatura d'Enalogia
i tindrem un 10% d'alumnes venent de fora de Catalunya.
Nicolás, gràcies.
Donem.
Oriol, que vagi bé.
Vinga, moltes gràcies.
La facultat d'Enalogia de la Universitat Rovira i Brasília
està d'enhorabona perquè, ja ho saben,
ho comentàvem als serveis informatius,
ho van comentar d'aquests dies,
que el Ministeri va otorgar una subvenció
a la Universitat Rovira i Brasília
de 4,5 milions d'euros
i que, entre altres coses, aquesta subvenció,
en fi, anava a part destinada
al futur parc enològic
que es construirà a Falseta.
Per tant, estan d'enhorabona.
També hi havia el Parc Tecnològic de Tarragona
i, òbviament, també el Parc de Turisme i Oci de Vida Seca,
però el d'enologia també era el que s'emportava,
una part d'aquesta injecció econòmica
del Ministeri de l'Estat espanyol.
Anem cap a més estants.
Per aquí l'activitat en aquests moments
és força frenètica.
Hi ha molts estudiants, sobretot,
persones joves que estan per aquí d'un estant cap a l'altre.
Ja intentarem apropar-nos fins a l'estant del CESDA.
A veure què ens expliquen.
Doncs ja som a l'estant del CESDA
i volem veure què és el que es fa aquí dins.
Patricia Ortiz, bon dia.
Hola, bons dies.
És un simulador de vol, no, això d'aquí dins?
Sí, és un simulador.
És un programa d'ordinador que s'hama Flight Simulator
i amb això el que pretendem és
que la gent tingui un primer contacte
amb el món de l'aviació.
I quins dispositius té aquest comandament?
Bé, es dispone de tres projectors
amb el qual simulem les tres pantalles
de la zona frontal d'un avió
i les dues pantalles laterals.
i bé, el que pretendem amb ells
és que la gent pugui...
La vista que es ve és un planeo,
és un aterrizaje.
I el que pretendem amb ells
és que la gent tingui un primer contacte
amb els mandos d'un avió,
que vei les vistes que podem experimentar nosaltres
dins del que és la cabina.
És un món molt desconegut,
perquè crec que vosaltres,
a part de rebre aquestes instruccions,
allà al CESDA també heu d'aprendre
d'en fi mecànica, meteorologia,
de tot, no, pràcticament?
Sí, la veritat és que és una carrera
bastant completa.
Tocamos muchos temas,
a part de los específicos aeronáuticos,
damos asignaturas como economía,
psicología, medicina,
porque hay que tener un poco conocimiento
de todos los temas.
Patricia, des que aún estudia aquesta carrera,
fins que fa pilot professional,
per quins trámits s'ha de passar?
És a dir, què ha de fer?
Hores de bo, bàsicament, o com va?
Bueno, desde el momento que terminamos
lo que es la formación en CESDA,
que consta de cuatro años,
pues hay varias opciones.
Una de ellas sería hacer una habilitación de tipo,
que es como una especie de máster,
no, especializarte en un tipo de avión,
pues tipo 737, 320, das 8.
También puedes hacer el curso de instrucción,
para ser profesor,
o también puedes dedicarte a hacer trabajos aéreos,
como tipo cartelería, aerotaxi,
así para acumular cierta experiencia.
Porque para agafar un avión,
diguéssim, de estos grandes,
un Boeing o un de estos,
tienes que tener ciertas horas de vol,
cierta experiencia,
¿cómo funciona este mundo?
Ciertamente puedes hacer un curso
que se llama Habilitación de Tipo,
que es un curso especializado
en lo que es un tipo de avión,
pero bueno, también puedes optar
a las convocatorias de compañía,
de baja experiencia,
y bueno, ellos mismos te dan la formación dentro,
pero es bastante difícil que te cojan
sin tener experiencia previa, claro.
¿Es tan difícil, com sembla,
pilotar un avión, d'aquests grans?
Porque, claro, tú veus la cabina,
más o menos como esta de aquí,
¿no?, con tantos botones,
con tantas palanques, aparellos,
¿es tan complicado, com sembla, o no?
Yo no creo que sea complicado,
es bastante progresivo,
porque nosotros empezamos con un avión
que se llama la DEA-20,
que es bastante pequeño,
y vas teniendo un primer contacto
con lo que es la cabina,
y, progresivamente,
te lo van poniendo un poco más complicado,
con diferentes instrumentos,
así que yo creo que no es tan complicado
como si no un aprendizaje progresivo.
De todas maneras,
supongo que no todos los botones
s'han de tocar, ¿no?,
és a dir,
hi ha unes seqüències,
i no s'ha de tocar
tota l'aparell aquí que hi ha per allà, ¿no?
Bueno, sí, realmente,
no es necesario tocar
todos los botones
que hay en una cabina,
pero bueno,
cada cosa requiere su técnica.
Si están ahí, es por algo, evidentemente.
Patricia, una última curiosidad.
Per cert, veig que ve molta gent aquí,
ja ha éxit, eh.
Una curiositat,
¿es cert que hi ha avions
que poden, diguéssim,
aterrar
i enlairar-se
pràcticament de forma automàtica,
és a dir,
que el pilot no hauria de tocar res?
Sí, claro,
existe,
bueno,
lo que es el piloto automático,
pero eso no quiere decir
que el piloto
pueda estar sentado
de brazos cruzados.
Siempre tiene que haber
una compenetración
entre lo que es la máquina
y la persona.
Patricia, gracias.
De nada.
I ha anat ara fins a un instant
que és molt i molt interessant.
Estem concretament
a l'àrea de prehistòria
autoecologia humana
del Quaternari.
Aquí hi ha diferents temes
a tractar
que ara anirem desenvolupant,
però d'entrada
anem a un lloc
on podem veure
com és la feina
in situ d'un arqueòleg,
perquè ja sabeu que aquesta unitat,
aquest departament
de la Universitat de Rubí i Virgili
té molts jaciments
arreu del territori,
no només català,
sinó també fora
i en fi ara en parlarem.
Ens acompanya la Joana.
Joana, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tenim aquí davant?
Què és tot això?
Les eines,
bé, el barret és imprescindible,
perquè...
Sí, sí,
la veritat és que sí.
És una petita recreació
del que seria un jaciment
on es veu
on una zona està quadriculada
per distàncies
d'un metro quadrat.
Llavors, més o menys,
cada escapador
es posaria un quadre
o dos escapadors
en un mateix quadre
i el que es tracta
és d'anar escavant.
Aquí tenim la sorra
i, bueno,
dins de la sorra
podem trobar eines,
diferents eines,
aquí sí.
Els alumnes es poden posar,
poden anar escombrant.
I, bueno,
aquí els expliquem una miqueta
què és el que fa un arqueòleg
quan està en un jaciment,
quines són les eines que utilitza,
com els pinzells,
les catalanes,
les pales,
qui són els objectes
que es pot trobar.
Per exemple,
tenim eines de sílex,
tenim alguna patxina,
pedres decorades,
també tenim carbons,
no?,
elaborant com un petit fogar.
I, bueno,
es tracta una miqueta
d'ensenyar-los com es fa,
després com es registra
aquest,
tots aquests descobriments,
com es registren,
i, bueno,
una miqueta els introduïm
què es fa després amb tot això,
no?,
que es porta cap al laboratori
o què es fa.
I allà veig que hi ha
el doctor Hurtalà,
que ara el anirem a veure,
que veig que també està fent,
fa aquí en situ,
fa demostracions,
no sé si d'adaptació,
però proves
a través de la sang
que hi ha en aquests objectes,
no?
Sí,
quan això passa
quan es troba en un jaciment
una eina
que té una,
diguem,
una tacada sospitosa,
no?,
una tacada
que et pot semblar
que és de sang.
Llavors,
el que aquí el doctor Hurtalà mostra
és un sistema de,
en el mateix jaciment,
tu poder saber
si veritablement
és una taca de sang o no,
per després poder-la estudiar
al laboratori
i ja poder extreure l'ADN
en cas que sigui sang.
I ara ell t'explica
com és aquest sistema
dins del jaciment.
Joana,
gràcies.
De res.
Doctor Hurtalà,
molt bon dia,
com estem?
Hola,
bon dia,
què tal?
Veig que aquí
no s'ho passa malament del tot,
eh?
Bé,
no malament del tot,
sempre és una tasca gratificant
poder ensenyar a la quitxalla
el que es fa
en l'àrea de prehistòria.
I què és el que fan exactament?
Fan moltes coses
a l'àrea de prehistòria, eh?
Ara jo ens n'ho explicava
algunes,
però aquí concretament
els fan una demostració,
institut,
de què exactament?
doncs de determinació
de taques de sang
a peu de cat,
és a dir,
en el propi jaciment arqueològic.
Aquí tenim,
doncs,
una petita mostra
d'eines lítiques
tacades
amb una,
amb alguna cosa
que podria ser sang.
Llavors,
quan nosaltres trobem
en un jaciment arqueològic
unes eines
amb unes taques
que sospitem
que poden ser de sang,
tenim un mètode
per fer un screening,
és a dir,
un cribatge,
per saber si verdament
ens trobem davant de sang o no.
L'interès
que tinguem
taques de sang
sobre eines lítiques
és que posteriorment,
mitjançant la reacció
amb cadena
de la polimerasa
més conegut per PCR,
podem arribar
a determinar
l'espècie animal
sobre la que s'havia
pogut treballar
una eina.
És a dir,
si s'havia escorxat
l'animal
o s'havia caçat,
qualsevol tipus
de qüestió
de la cadena
operativa
de depredació.
Doctor Urtala,
gràcies
per atendre'ns,
que vagi bé.
A vosaltres,
molt bon dia.