Enric Castelló, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. No ets un expert en telesèries perquè t'agradin molt,
només, que no sé si t'agraden o no, ja ho veurem,
sinó per raons acadèmiques i d'estudi, oi?
Sí, de fet, a mi, a veure, les telesèries no és un tipus de producte
que m'apassioni, realment no és que estigui molt enganxat.
Tot el dia enganxat.
Tot i que des del punt de vista que sí que hi ha molta gent
que és un producte, és un tipus de programa que li agrada molt
i té un gran impacte social, pensem que les telesèries
són un tipus de programa que té uns xers,
unes quotes de pantalla molt importants a Catalunya
i, en general, a tot Europa.
I és això, precisament, el que m'interessa de la sèrie,
com a aquest impacte que té en la societat
i aquest poder, diguem, de seducció i de, fins i tot,
allò de gent que et diu, no?, jo estic enganxada, no?,
o enganxat, no?, a tal sèrie, no?
No, no, i enganxats, enganxats.
De fet, aquesta setmana de la comunicació s'encetarà el proper dilluns
i la primera xerrada, la primera qüestió que es posarà damunt la taula,
el protagonista serà l'Enric Castelló, no sé si ho hem dit,
però és professor des d'estudis de comunicació de la URB.
La xerrada o la ponència que exposaràs és
sèries de ficció catalana i d'entitat cultural.
Les sèries de ficció catalana tenen un impacte molt diferent
en la nostra societat de les que poden tenir altres sèries fetes
als Estats Units, Anglaterra, la resta de l'estat espanyol.
Aquest és un tema, però si et sembla, que abans ho comentava,
així amb el micròfon tancat, l'impacte que tenen
les sèries de televisió en l'actualitat,
com l'impacte que tenien, fa unes quantes dècades,
la novel·la de la ràdio.
El País s'aturava a les 4, a les 5 de la tarda,
que era quan feien la novel·la, que es deia aleshores la novel·la.
No, calla, que vaig escoltar la novel·la.
Simplemente Maria, Lucecita, en fi.
Seria un altre tema que podríem estar hores i hores.
Absolutament.
L'impacte que estava comentant és aquest,
és el poder de poder aglutinar un tipus de públic.
Per exemple, el que és al migdia,
moltes dones que treballen a la llar
o molta gent que està a casa i pot veure en aquell moment
la televisió s'hi fica.
Però, per exemple, a l'hora de prime time,
tenim absoluts fenòmens, com per exemple
va ser Plats Bruts, que va ser una sèrie molt important,
que aglutinen a tota la família,
des dels més petits fins als padrins, diríem.
I això que comentes és veritat.
La ficció ha sigut històricament
un tipus de producte cultural seguit per les masses
i actualment encara ho és.
Les telesèries, les novel·les, en la seva època,
no hi ha dubte que no és un fet tan banal ni de bon tros.
no és un tema de lleure, d'esbarjo, d'entreteniment,
sinó que té un penetre d'una forma molt important
en el que és la manera de fer i de pensar d'una societat.
Sí, i sobretot això que havies comentat,
que és evident que tenim sèries nord-americanes
a la nostra graella,
que tenen un gran seguiment,
però les sèries, concretament les que seguim per TV3,
que retraten la nostra societat d'alguna forma,
estan representant,
estan dibuixant un tipus de societat
que ens és molt propera, que ens és molt pròxima,
tenen molt més impacte en aquest sentit.
O sigui, és evident que podem seguir
sèries nord-americanes d'impacte,
però aquestes, des del punt de vista cultural,
tenen, a més a més, aquest afegit
d'una aproximació
que l'audiència hi veu
en aquell bar que estaves comentant,
que ell va sovint a un bar molt similar
al bar del Peris, per exemple,
que estàvem comentant.
Això és així, té molt més impacte
el fet de tenir una ficció pròxima.
Això és una gran oportunitat.
Aprofitem per dir que guionistes,
actors, autors, directors del cor de la ciutat
i d'altres sèries vindran a Tarragona,
a la setmana vinent,
per parlar justament des d'aquesta perspectiva.
Aquesta representació de la nostra societat,
perquè no deixa de ser un intent
de representació de la nostra societat,
hi ha un altre fet
que a mi em crida molt l'atenció
d'aquestes sèries,
de les catalanes concretament,
i és aquesta virtut que tenen
d'aglutinar un públic molt heterogènic.
Si la novel·la aquella dels anys 50,
sobretot, doncs, era un producte
adreçat a dones ben casades
d'una determinada edat,
d'un determinat estatus social,
si agafem el cor de la ciutat,
però podem agafar ben del pla
per agafar sèries que es fan en l'actualitat,
n'hi ha d'altres a la història
de la televisió de Catalunya.
Realment, tu pots comentar
el capítol d'ahir
amb un company de feina,
amb una formació acadèmica
més que aprovada,
amb el senyor o la senyora del fordapà,
o amb algú altre,
independentment de la seva edat,
sexe, professió o condició.
Sí, fins i tot els nens.
I els nens, clar.
Perquè això succeeix
perquè les sèries actualment
desenvolupen línies,
arguments per a totes les edats.
Si ens fixem,
havies comentat ben del pla,
o com altres, per exemple,
Majoria absoluta,
que és una sèrie molt familiar,
té personatges, doncs,
que van des dels 5 anys
fins als 70-80 anys.
Clar, amb això,
el que aconsegueix la sèrie
és interessar a totes les edats.
El que és ben cert
és que, depèn de l'edat
i també de l'estatus social,
cada tipus de públic
també s'hi fixa
en unes coses en la sèrie.
Per exemple,
estàvem comentant el tema
de plats bruts,
que el seguia també gent petita,
parlant una mica
amb els seus creadors
de plats bruts,
deia, clar,
saps a qui encantava?
Els nens estaven encantats
amb l'Edma,
amb la noia aquesta,
perquè tenia una actitud
molt pallací.
Molt daïf, no?
Exacte,
molt de sempre anar
allà amb coloraines i tal.
Llavors, clar,
ens vam adonar
que els nens
s'hi fixaven en la sèrie
en coses
que els grans no s'hi fixaven,
que potser
els grans s'hi fixaven
més en acudits
una miqueta més
per adults, no?
O que necessites
tenir un cert bagatge
mentre que els nens
no s'hi fixaven.
I la gent gran
s'hi fixava
en altres coses, també.
Tindreu ocasió
de preguntar
als guionistes,
però que si és cert
si agafem una sèrie...
La que reflecteix més
la vida quotidiana
de les persones,
probablement,
que és el que ens dona
també aquest àmbit
de territorialitat,
agaféssim el cor
de la ciutat, ja.
La persona
que ha guanyat
molts diners,
aquell que està en la ruïna,
diferents edats,
condicions,
aspecte físic,
immigrants,
discapacitats,
persones jubilades,
persones grans,
rics, pobres,
gent que triomfa
en els negocis,
gent que fracassa,
gent que es casa,
gent que no es casa,
immigrants.
Clar, aquesta trobem
representada
tota la societat.
S'intenta.
De fet,
és un dels intents,
és representar
al màxim la societat
i, a més a més,
connectar amb els problemes
més propers a la societat.
Per això,
les antigues telenovel·les
presentaven
una sèrie de problemes
que avui en dia
ja no es presenten,
sinó que es presenten
uns altres.
Per exemple,
el tema que has comentat
de la immigració.
Fins i tot
la figura de l'immigrant
ha anat canviant
al llarg de la història
de la sèrie catalana,
que va començar
al principi dels 80,
després als 90,
molt important,
amb Poble Nou.
Clar,
cada vegada més
ha sortit
un tipus
d'immigració,
per exemple,
de procedència
del Marroc,
per exemple,
o de Països de l'Est,
que també han sortit
en altres tipus
de sèrie.
Clar,
és la immigració
que tenim.
o sigui,
la sèrie
s'intenta adequar
als problemes
contemporanis
de la societat
en aquell moment.
Tot així,
desprenen ideologia,
no dic una ideologia,
ideologia en general,
desprenen
valors
i formes
de comportament
que poden ser
correctes o no
en funció del criteri
absolutament subjectiu
de cadascú.
Sí,
absolutament.
Totes les sèries
desprenen
aquest tipus
de pautes
de comportament social.
Les sèries
ens diuen
com tractar,
per exemple,
fins i tot
als nostres majors,
als grans,
a la gent gran,
ha sortit
algun tipus
de trama
que una persona gran
s'ha quedat sola.
Sempre hi ha
el bo i el dolent,
el que es comporta malament
i aquí diu
estàs fent malament,
fes-ho bé.
Sí,
n'hi ha una miqueta això.
Tot i que
s'ha de dir
que això
des d'un punt de vista
de la ficció
ells intenten,
els creadors
intenten
fugir una mica
dels estereotips,
de no ser gaire
moralistes,
de no arribar
a massa
a la moralina.
Tanmateix,
diguem,
és un joc
d'equilibris.
Ells han de,
la gent que crea
les sèries
i Televisió de Catalunya
com a televisió pública
que té aquesta responsabilitat
també de donar
un missatge
evidentment
políticament correcte
com no podria ser
d'una altra manera
sent una televisió
pública generalista,
doncs intenten
treballar
aquests missatges
perquè són
la base
del conflicte
i el conflicte
és la base
del drama
de tota la vida
i per una altra banda
no caure
tan poc massa
en blancs i negres
moltes vegades,
buscar els grisos,
gent que en un moment
donat és bona
però després fa
alguna cosa
que no és
tan bondadosa
perquè la vida real
és així,
la gent no ens
separem entre...
I a final feliç
cada dia.
Exacte,
i la gent no ens separem
entre els que som bons
i els que som dolents,
tothom...
Llums i ombres,
que deia que ell
està tot fet així.
Ells també intenten
fer això.
Respecte a la identitat
cultural,
més enllà d'un fet
evident i obvi
que és la llengua,
després hi ha altres
trets característics,
que celebrem Sant Jordi
amb la telesèrie,
mengem panellets
amb la telesèrie,
no, no,
ens veurem després
de la castanyada
a la telesèrie,
que són com veïns de casa
aquests senyors i senyores.
Hi ha diversos factors,
per exemple,
hi ha un factor
molt important
que és el factor territorial.
Les sèries són
un aparador
i ha estat un aparador
del territori català
i precisament,
i donant que estem
a Tarragona,
hem de dir que
Tarragona no ha estat
diguem una ciutat
o les comarques
tarragonines fins i tot
no han estat un territori
que hagi tingut
una representació
molt àmplia,
més aviat al contrari,
s'ha fet poca cosa
a Tarragona,
es va fer dones d'aigua
que estava
al balneari
Montbrío del Camp,
amb diversos escenaris
que anaven
des de Tarragona
a la ciutat
fins a les platges
de la costa de la costa de la costa.
El pare del López
de Platts Bruts
s'havia comprat
unes vinyes
o un algo
pel priorat,
si no recordo malament.
Sí,
van sortint
cosetes de Tarragona,
però tampoc
no s'ha situat
una sèrie
molt important
a Tarragona.
Per tant,
la representació
territorial
és molt important.
Quin territori
estan una miqueta
oferint
aquestes sèries?
Una altra qüestió fonamental,
la llengua.
Les sèries
representen
una normalització
lingüística
que fins
la seva aparició
no havia estat.
No sé si se'n recordeu
quan van començar
a escoltar
Dalas en català.
La JTR,
la Suelen.
Tot això
va ser un impacte
que ja havia estat
quan van començar
les primeres
pel·lícules
en català.
El meu pare mateix
deia
Boa assentat,
com pot ser
que es digui
Boa assentat?
Això és una normalitat.
I quan anunciaven
allò
que el vent s'endugué,
allò del
que el vient
o sellevó
o alguna cosa així.
A la gent
li sonyava estrany,
però clar,
d'alguna manera
hi havia que normalitzar
i s'havia d'introduir
el català també
en aquest àmbit
molt important.
Però a més a més,
les sèries també dins
donen pautes
de comportament lingüístic,
perquè també hi apareixen
alguns personatges
que parlen castellà
i que són integrats
d'alguna manera
a la societat
aquella
que estan representant.
Se'n cuiden
que l'accent
es noti
que no són
catalanoparlants
de naixement,
com si diguéssim.
Sí, exacte.
N'hi ha aquest tipus
de personatge
o el personatge,
per exemple,
immigrant
que ve a treballar.
I sempre deixa caure allò,
estic aprenent català,
no?
Exacte.
al principi
potser les tres primeres
setmanes
parla castellà
però després ja va
es va animant
xaponrejant, no?
Allò comença
a dir adéu, hola
i al cap de tres setmanes
està parlant català perfecte,
cosa que
l'audiència podrà comprovar
que això no sempre es dona així
perquè és molt més complex.
Enriques,
el tema del territori
és interessant,
aviam,
que ningú vulgués allò mirar
perquè dius
calla que burxarem una mica,
el tema de
la majoria de sèries
subsisten a Barcelona,
és així.
I amb el tema lingüístic també,
restant deixa parlar en català
allò anomenant estàndard
i aquelles coses més locals,
no sé si és important o no,
no sé si es té en compte o no,
imagino que...
Jo li dono
una certa importància
tot i que s'ha de reconèixer
que TV3
sempre ha tingut
una política
de descentralització,
no s'han fet únicament
sèries a Barcelona,
s'han fet sèries
a Vilafranca,
per exemple,
bueno,
ni Saga de Poder,
per exemple,
va representar
tot el món cabístic,
de les vinyes,
s'ha fet alguna sèrie a Girona,
per exemple,
Segrets de Família
es va fer a Girona,
a Manresa,
a La Rosa,
per exemple,
es va fer allà,
aquí,
aquesta de Dones d'Aigua,
però és veritat
que la major part
de les sèries
succeeixen a Barcelona.
Això es dona
per moltes raons,
que ara potser
no tenim temps
de desenvolupar,
però normalment
les televisions
són centralistes
en aquest aspecte.
Les sèries
de televisió espanyola
succeeixen a Madrid,
i les sèries
nord-americanes
normalment succeeixen
a grans ciutats
nord-americanes,
solen ser grans capitals.
Això és així
per temes productius,
per aspectes relacionats
amb aquesta representativitat,
amb la identitat,
amb el poder,
diguem,
clar,
és evident que a Barcelona
hi viu la major part de la gent.
Però fixa't que és curiós
que ens identifiquem
i ens agraden
aquestes sèries fetes aquí,
amb aquesta
que sembla que estàs
a casa del veí.
ens admirellem
en una societat
que és la nostra,
però també ens agraden
altres sèries de fora,
les sèries britàniques,
per exemple,
d'època victoriana.
A Catalunya
sempre han agradat moltíssim
i res tenim a veure
amb aquella societat,
ni de bon tros,
ni cronològicament,
ni culturalment,
ni de forma d'identitat.
En el cas
de les sèries catalanes,
a banda del tema
de la llengua,
a mi em costaria
pensar que poguessin
agradar a altre lloc
o que penetressin
amb la mateixa força,
justament per aquesta
cosa tan identitària
que tenen.
Sí, a veure,
aquesta idea
te la puc comentar
una mica
en el sentit
que nosaltres
estem molt acostumats
a tota la cultura
anglosaxona
i nord-americana.
O sigui,
reconeixem abans
entre el parc
que un parc
de qualsevol ciutat catalana.
Això és així.
I és evident
que els únics
que poden fer això
són els nord-americans
i els anglesos
perquè han transmès
al llarg de la seva història
la seva cultura
a través de,
evidentment,
els mitjans de comunicació,
el cinema, etcètera.
Per tant,
és cert que
les sèries catalanes
serien de difícil exportació
com també és cert
que nosaltres
no vegem
sèries
hongareses,
per exemple,
o fineses
que també es fan
o alemanyes
i ells tampoc
exporten
les sèries sèries.
O sigui,
els països europeus
no exporten.
Els únics
que realment
poden fer això
amb garanties
normalment
són els nord-americans
i els anglesos
que tenen
aquest poder,
diguem,
de globalització cultural,
no?
Que la seva cultura
ha sigut extesa
i tothom entenent,
per exemple,
el Halloween,
no?
El Halloween
tothom sap el que és,
no?
Sí, sí.
O el dia d'acció
de gràcies,
no?
Ja veus tu.
i nosaltres,
el dia d'acció
de gràcies,
escolta,
jo no tinc ni idea,
no?
Però aquí no passa,
però et sona
i ells poden
transmetre tot això.
Clar,
nosaltres podem saber
perfectament
què és el Halloween,
el dia d'acció
de gràcies,
però probablement
una americada
Dakota del Sur
no saps què és
un panellet,
ni la castanyada,
clar,
és la gran diferència
de l'imperi
i nosaltres,
òbviament.
Exacte,
llavors això
que ens passa
a nosaltres
als catalans
amb les nostres sèries,
li passa
al 90%
de les televisions
i dels pobles
del món,
diríem.
No hi ha dubte
que és un tema
important,
transcendent
per tot el que
aporta de valors,
per tot el que
aporta de pauta
de comportament
i també
d'anàlisi social.
Si s'han quedat
amb ganes de més,
no ho dubti
i dilluns
comencen a participar
amb nosaltres
d'aquesta setmana
de la comunicació
en guany
dedicada
genèricament
al món
de les sèries
i tota aquesta dimensió
social que té
de fet
l'Enric Castelló
que recordem
que és professor
d'estudis
de comunicació
de la Universitat
Serà la persona
que ens atarà
aquesta setmana
amb un petit tas
que hem fet avui
de les sèries
de ficció catalanes
i d'entitat cultural.
Enric,
com mirar sèries
estaria molta estona,
també estaria molta estona
a parlar amb tu,
però no tenim més temps.
Ens retrobarem dilluns
al Saló d'Actes
de l'Ajuntament.
Molt bé,
ja estarem tots.
Gràcies i enhorabona
per aquest treball.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.