Jo no sé si aquest serà el so que acompanyarà les nostres convidades
i convidat a finals d'aquest mes de març.
És música genuïnament iraniana,
perquè justament aquest és l'escenari que acollirà les nostres convidades,
l'Anna Vidal, la Montse Robles,
juntament amb la Mireia Torrell, que avui no pot ser amb nosaltres,
i el David Palos, que és el convidat que tenim a l'altre costat del fil telefònic.
David, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Salutem l'Anna, bon dia, Anna.
Hola, bon dia.
I la Montse, bon dia, Montse.
Hola, bon dia.
Formen part d'aquesta expedició que farà l'ascensió al volcà iranià de ma banda.
L'objectiu és fer una pel·lícula documental.
El títol, si jo no estic equivocada, ja està batejada la pel·lícula,
ara s'ha d'omplir de contingut, Dones, Esforça i Muntanya.
Per què van allà?
Què té de prova esportiva?
Què té una mica de fer de testimoni de les dones a l'Iran?
què té de projecte cinematogràfic?
Doncs imagino que de tot una mica tenint en compte les diferents persones que s'han implicat.
I abans jo li deia a l'Anna, a la Montse, que ens explicareu primer com va anar el projecte.
I una mica vam arribar allò de l'ou i la gallina, no?
Què va ser primer?
Si la voluntat d'anar a aquest volcà o la voluntat de fer una pel·lícula.
Per tant, David, tu com que filmaràs el tema i estàs en el tema documental,
per què no ens expliques com sorgeix?
Perquè té a veure amb un documental anterior que vas fer, no?
Sí, a veure, el principal, però, sempre és la muntanya, no?
Nosaltres som...
Sou testimonis, eh?
I nosaltres el que ens agrada de fer és muntanya i alpinisme.
I, a més a més, doncs, a veure, ja que posats a fer, ens agrada filmar el que fem, no?
És a dir, que la idea principal és el que és l'alpinisme i la muntanya, no?
En aquest cas, hem escollit aquest volcà i, bé, alpinísticament es farà amb esquís de muntanya
i el que volem fer és un documental que no sigui purament alpinístic.
Volem parlar, evidentment, es parlarà de l'ascensió, evidentment,
però volem parlar una mica, contrastar una mica, ja que pujaran dones,
fer el contrast aquest de les dones iranis amb les dones d'aquí, no?
I parlar no només d'alpinisme, sinó també de l'aspecte aquest de les dones.
La seqüència que heu marcat per dur a terme aquest projecte és...
Bé, teniu ja marcada una seqüència d'arribar al país.
Fins aquí, doncs, molta problemàtica a l'hora de tramitar permísos tot plegat
o no hi ha excessives dificultats?
No, no, en principi no l'ha de haver.
Aquesta expedició és bastant curta.
doncs, penso que marxarem el dia 25 i en 6 o 7 dies ens hem de plantar el cim.
La problemàtica que podem tenir és d'aclimatació.
Els primers dos o tres dies intentarem aclimatar-se en muntanyes de 4.000 metres de la zona
i en seguida ja anar cap al demavant i per ser-hi no.
El problema principal jo crec que és el poc temps d'aclimatació
que tindrem a l'hora de pujar al demavant.
Aquesta muntanya és una muntanya, és un volcà.
Em va dir que ara ja fa temps que no està en erupció tot i que Déu-n'hi-do,
en certs respectes continua una mica actiu, ja ho explicarem.
És una muntanya que, aviam, hi ha sobretot en temes d'esquí,
té seguidors i té adeptes,
però no és d'aquelles muntanyes, diguem-ne, molt conegudes
i molt practicades entre els muntanyistes, no?
No, no és una muntanya molt coneguda.
Es parla molt, sobretot, que es parla molt de muntanyes més altes dels 8.000
i sempre estem en el mateix, com més alt més bo ha de ser
i no té que perquè sigui així.
perquè hem buscat no només el tema, ja et dic, alpinístic,
sinó que el país també fa gràcia, també, anar allí a veure com és tot allò.
Només ho veiem per la televisió,
però a vegades conèixer una pròpia persona és molt important, també, no?
I després que també vam buscar que fos una muntanya assequible
per poder-ho fer amb esquís, no?, que era el que volíem.
Doncs amb la Montse i amb l'Anna parlem d'aviam com hem de fer aquesta muntanya.
Montse, abans, quan li preguntàvem també al David
que era una muntanya gaire visitada.
Tu ens volies també fer algun comentari a aquest respecte, no?
Sí, bé, doncs això, el de Mavant,
és una muntanya que està una mica, doncs, això,
que no està explotada per els alpinistes,
o sigui que normalment van a l'Everès,
van a altres muntanyes de l'Himalaia,
que són com més anomenades, que tothom coneix més.
Més mediàtiques, no?, podríem dir.
I, doncs, a nosaltres ens va cridar molt l'atenció
aquesta muntanya, no?,
per això, perquè es ha de pujar amb esquís,
i que és un volcà,
que està amb neus perpètues,
i llavors, doncs, la dificultat tècnica que implica,
doncs, pujar aquesta muntanya d'una alçada de quasi 6.000 metres,
5.671, exactament.
Exacte, molt bé, sí, sí.
I llavors, doncs, la dificultat tècnica, com he dit,
que implica, doncs, pujar en tants pocs dies,
adaptar-te a l'alçada,
tenim dos o tres dies,
i això, doncs, suposarà un esforç molt gran.
A part de que aquest volcà semiactiu
que desprèn encara gasos sulfurosos,
doncs, això...
Fins que no arribeu, no?
Sí, sí, no sabrem com estan les neus per a dalt,
no sabem si tenim que...
que podrem arribar amb esquís
o tindrem que treure els esquís
i posar-los a la motxilla
i posar-nos als grampons.
Bé, això ho pot parlar millor l'Anna,
perquè jo en aquest tema, doncs, soc una mica...
soc la més jove, la més noble, diríem.
De totes maneres, vosaltres, que sou expertes,
doncs, parleu de pujarem amb esquís.
Els que no tenim ni idea com aquell que diu, clar,
dius, home, això d'esquiar,
sempre ho associem a baixar, però no a pujar.
Per tant, parlem de com es puja un volcà amb esquís.
Montse.
Anna.
Ai, Anna, perdona, Montse.
Anna.
Bé, un volcà amb esquís es puja igual
que qualsevol altra muntanya.
T'has de posar un espèix de foc a sota dels esquís,
que és una pell que només pots pujar cap endavant,
cap endarrere, només hi ha un sentit.
És allò que es diu foquejar.
Sí, per foquejar.
Has d'anar fent voltes magries,
fins a arribar a dalt, si pots.
Si s'acaba la neu, et treus els esquís,
et poses grampons, i amunt, com puguis, no?
I per baixar, també, el taló de la bota,
només la tens fixada per la puntera.
Tens el taló suelto, vas caminant,
és com el que fa esquí de fons,
que té la puntera de la bota enganxada,
i vas caminant i aixeques el taló.
I per baixar, ho enganxes tot.
Això és com a pistes.
Enganxes bé la fixació, la bota,
te treus la pell de foca i a baixar.
Segons com estigui la neu, més bé o pitjor.
I com puguis.
Això deu ser un autèntic paradís pels esquiadors.
La pujada ja no sé.
Sí, totalment una autèntica aventura,
perquè, clar, no sabrem com ens trobarem la neu,
doncs llavors, depenent de la neu,
si està gelada, si està crosta,
si està molt primavera,
doncs tens que aplicar una tècnica o una altra.
A veure, nosaltres sabem esquiar,
però sempre t'has d'adaptar a lo que la muntanya mana.
I tampoc pots arriscar-te,
perquè quan la neu és verja,
doncs tens que anar molt de compte,
perquè, si no, pots rodar cap avaix.
Preguntaré una vaginada,
però bé, és que si no, no ho sabem.
Per què esquiar ni no una altra manera
de fer l'ascensió?
Bé, perquè és un pic assequible
per anar amb esquís.
Per anar amb esquís.
Hi ha pics que no són assequibles,
com pot ser...
Bueno, anar a l'Himalaya amb esquís
és una bogeria, d'acord?
O nosaltres no podríem anar.
Doncs aquest pic és assequible a nosaltres
per anar amb esquís.
També es podria fer caminant,
però té més emoció anar amb esquís.
Home, tal com expliqueu,
sobretot el descens ha de ser realment...
El descens és una aventura.
Sí, i l'ascens també,
perquè també depèn de la climatologia.
A veure si tenim sort
i el temps ens acompanya.
El fred també és un inconvenient.
No sabem, s'està acabant l'hivern
i llavors allò...
El descens, clar.
La serralada aquella,
doncs les temperatures varien molt.
Clar, en David, jo imagino...
I tu darrere, amb la càmera,
darrere on, allà on puguis, no?
Allà on puguis.
Allà on puguis, amb la càmera,
anar captant, doncs,
tota l'evolució de les tres esquiadores.
Exactament.
hauré d'estar pendent en tot moment
d'anar filmant i...
Hi ha prou feines que tindré jo,
amb la poció que, a més a més,
hauré d'anar filmant, no?
Portant tot el material i anar a filmar-les.
Bé, ja és una cosa que...
Ja vaig fer amb l'Himalaya al Gassam,
i m'agrada veia, i a veure que surt quin documental podem fer.
I en principi està...
L'objectiu és aquest documental que fem,
a veure si pot participar amb el Festival de Cinema Internacional de Torelló,
a la muntanya.
I l'adjectiu és aquest, no?
Fer un bon documental i a veure si...
Això seria fantàstic, eh?
Seria...
No ho sé, o no? Seria fantàstic, sí, sí.
A veure, a veure, ho intentarem.
El que passa és que anireu amb el rellotge a la boca,
perquè teniu moltíssima feina a fer en pocs dies.
Heu de fer una mirada a l'entorn femení d'aquest país.
Heu de pujar, heu de baixar, us agafar un estrès.
Sí, sí.
A dir, calla, Guia, agafa aquesta imatge i rebeu-la.
Ja estem una mica estressades, eh?
Perquè aquests dies també estem amb el tema de trucar portes,
demanant ajuts i totes aquestes coses que...
No sé si és més difícil, això, que l'ascensió al volcà, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, jo m'estic encarregant una mica d'aquest tema,
bé, tots, però...
Però jo estic a...
Estàs pacificada.
Sí.
I llavors, la veritat, entre el treball nostre,
entre anar a demanar ajuts i preparar tota l'aventura aquesta,
doncs anem una mica estressats.
El documental Dones, esforç i muntanya,
el fet de ser dones en aquest sentit,
doncs dones que...
Que no hauria de ser així, eh?
Hauria de ser absolutament normal
que un grup de dones, homes o el que sigui,
decideixin, doncs, fer aquesta sanció.
Però justament el fet de dir
som dones que fem això,
no us ajuda una miqueta allò,
anant-lo políticament, correcte?
Calla, que donarem el suport perquè són dones.
Això esperem.
Això esperem.
Com a mínim, traiem-li partit del tema, no?
Ja que no estem en una situació
que s'assumeixi amb normalitat
que un grup de dones es plantegi, doncs, aquesta fita.
Home, jo crec que el projecte és força atractiu, no?
Això que has dit ara tu,
que som tres dones
que fem l'esforç d'anar a pujar una muntanya
d'aquestes dimensions
i llavors, doncs, el que volem és,
doncs, això,
trencar una mica els estereotips
de lo que és la dona en aquest país, no?
Que està una mica, doncs, fa un paper secundari
i en el documental que farà David,
doncs, reflecteix això.
Dones, esforç, muntanyes i...
I això cal també que tingueu un coneixement previ
de l'entorn social del país
al qual ja anireu més enllà
del que és la part física de la muntanya, no, David?
Sobretot a l'hora de reflectir,
estem parlant d'un documental
doncs, s'han d'administrar bé
tots els recursos i totes les imatges.
No es pot filmar tot, eh?
Exactament.
No estem parlant d'un viatge de ple i de vacances,
allò on creués,
sinó que s'ha d'administrar molt les energies
i tot el que és les imatges.
Sí, sí.
Ja és una persona que s'està encarregant
del que és documentació d'aquest país,
no?
Evidentment, doncs, no...
Jo, evidentment, no sé res, no?
I, bueno, s'estem documentant amb el tema
i, bueno, sàpiga el que de veritat
volem fer i volem filmar, no?
I també inclús...
Arriba a fer una mica d'allú i tot,
no saps si hi haurà coses que podrem filmar o no, no?
Anar una mica al tanto, també, no?
Informar-se d'això, a veure.
La idea també és entrevistar,
bueno, evidentment,
amb les noies que pujaran, no?
La Montse, l'Anna i la Mireia
i la idea també era, doncs,
a veure si podíem aportar informació
d'alguna dona iranida allí, no?
No sé si això serà possible o no.
Però s'intentarà.
Aquesta és la voluntat.
El vostre entorn entusiasmat
i, alhora, doncs, una mica inquiet, no?
De pensar que inicieu aquesta aventura.
Sí, el nostre entorn està molt entusiasmat.
No sé si és la paraula correcta, no?
La família...
Diem entusiasmat, sí.
Bueno, la família ja ho porta al damunt,
ja fa molts anys que fem muntanya,
que sortim al Pirneu, als Alps,
ja estan acostumats a patir, no?
A això no t'acostumes mai.
però, bueno, una idea més,
una oportunitat més que tens a la vida
per fer una muntanya
i, bueno, doncs, sí,
et donen tot el suport que necessites
però, bueno, desitjant que sigui l'última.
Però, bueno...
Però em sembla que això és com un coquet
que es porta a dins.
Sí.
Si ara és aquest volcà, demà passat,
qui sap, eh?
On us portarà la vostra afició, no?
I l'important és que lo fem amb molta il·lusió
i amb moltes ganes
i això és el que val.
David, hi haurà passe de la pel·li quan torneu?
Hi haurà passe públic?
Podrem anar a veure aquesta aventura?
Perquè, aviam, encara no l'heu fet
i ja tinc ganes de veure el resultat.
I tant que sí.
Bueno, hi haurà una presentació,
no sé com anirà,
però, evidentment, esteu tots combinats.
Quan sortiu?
Tinc per aquí el divendres 25 de març.
I al CIM teniu intenció de fer-ho entre el 30 i el 31.
Déu-n'hi-do.
Doncs nosaltres estem encantats
que hàgiu vingut avui a la ràdio
per donar-nos alguns detalls.
Ana Vidal, Montse Robles,
que amb la Mireia Torell,
que avui no pot venir perquè està treballant,
justament per les muntanyes, també tinc entès, no?
Bé, practicant a l'hora que treballa.
I David Palos, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
i us desitgem tota la sort del món, de veritat.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Molt d'èxit. Adéu-siau.
Moltes gràcies.
Adéu.