D'aquí un minut seran tres quarts d'onze del matí.
Seguim en directe a la Sintonia de Tarragona Ràdio
en aquesta quarta hora del programa.
Ara avançant els continguts d'unes jornades d'àmbit estatal
que tindran lloc a Tarragona aquest divendres i aquest dissabte.
Es faran concretament el Centre Social i Cultural de la Fundació La Caixa.
Són les terceres jornades estatals de violència i dones
que organitza la delegació de Tarragona
del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Avui ens acompanyen el president del col·legi, el senyor Eugeni Salazar.
Eugeni, bon dia.
Hola, bon dia.
I també la Núria Vázquez, que és la coordinadora pròpiament de les jornades.
Núria, també bon dia.
Hola, bon dia.
Senyor Salazar, quin és una mica l'objectiu genèric
d'aquestes ja terceres jornades que organitzen des del Col·legi de Psicòlegs?
Bé, nosaltres com a col·legi ens vam plantejar
seguir treballant en aquestes jornades
per tal de ser un fòrum de debat entre professionals
i no només professionals d'àmbit sanitari,
sinó tots els professionals que tenen alguna relació amb aquesta temàtica
per anar donant cobertura a totes aquelles necessitats
que com a professionals tenim.
Llavors aquest any interactem amb el tema de la prevenció
i en tot cas volem seguir fent una miqueta d'incapeu
en tot el que és aquesta situació
per tal que com a professionals i com a població
hi hagi la sensibilitat que el problema es mereix.
Les jornades van néixer fa tres anys
en un moment que a més, en fi, tot el tema de la violència
relacionada amb les dones, els maltractaments
estava de plena actualitat.
Això malauradament no ha disminuït
perquè en fi els casos es continuen donant a conèixer.
En fi, vostès per què van decidir en un principi
centrar unes jornades en aquesta temàtica?
Per la importància mediàtica que fins i tot tenia en aquell moment
aquesta problemàtica?
No és només això, és a dir, jo crec que evidentment
ni hem de tenir-ho molt present, que hem d'aprofitar
el que és el recolzament que mediàtic pugui tenir
però no és l'objectiu fonamental.
Com a professionals ens hi trobem
amb una curiositat paradigmàtica.
Tenim un problema que no és nou, d'acord?
Ja estem, per dir-ho d'alguna forma,
en una situació que fa molts anys que es coneix
que hi ha tot el tema del maltractament a la llar,
dones, fills, etcètera,
però que fins ara no hi havia la possibilitat
que això afloress als mitjans de comunicació
i que per tant tota la societat ha sigut resor.
Com a professionals el que volem és que tota la gent
que està relacionada amb aquest tema professional
la gent estigui sensibilitzada
i estigui totalment actualitzada en aquesta temàtica.
I evidentment el que hem de fer és anar
fent una tasca molt insistent
amb els professionals, amb el que es refereix
a tot el que és la formació,
però no només amb això, sinó amb la societat.
Moltes vegades passa que quan un mitjà de comunicació
o la societat rep una informació
doncs hi ha cert ressò,
però després passa el que passa, que la gent se n'oblida.
Sí que és ben cert que són aquestes terceres jornades,
sí que és ben cert que van començar
amb un ressò mediàtic molt important.
I ara no n'és, però si mirem les estadístiques,
que ara la meva companya matitzarà,
no paren de pujar les estadístiques, les dades,
vull dir, cada vegada tenim els maltractaments.
Afortunadament això té una doble vessant.
La positiva, perquè cada vegada es denunciem més,
però la negativa, que cada vegada els números són més alts.
Llavors això convida amb una reflexió entre tots,
i més que res amb els professionals que són aquells
que hem d'intervindre en aquesta situació,
i com no, hem d'estar preparats,
formats, i a més a més conèixer tots els amics d'intervenció.
I aquí amb aquestes jornades, a més a més,
vull dir, hem aconseguit, com amb les tres,
però amb aquestes ja també amb un recolzament prou important,
que les administracions, doncs,
hi puguin ficar...
Estem parlant d'unes terceres jornades a nivell estatal.
Comporta l'assistència de professionals de tot l'Estat.
De tot l'Estat.
El que comporta, doncs, que veritablement hi hagi
una motivació i un interès per a la temàtica,
però que, evidentment, hem de seguir lluitant
perquè aquesta llàcara que tenim a la nostra societat,
doncs, evidentment, s'intenti erradicar.
Que serà complicat i no és complicat,
però és que s'han d'estudiar tots els factors
que fan que això arribi a ser el que és,
i que, evidentment, som els professionals,
juntament amb la societat, mitjans de comunicació, etcètera,
tothom que està relacionat amb aquesta situació,
que faci tot el possible perquè això canviï.
Com dèiem, el tema genèric d'aquestes terceres jornades
serà la prevenció.
Són dos dies, divendres i dissabte,
Núria Pázquez, com heu organitzat internament
aquestes dues jornades, doncs?
Sí, les terceres jornades tenen una tradició, no?
Les primeres que es van organitzar
van valorar una mica l'estat de la qüestió, no?
Era, com bé has comentat,
quan començava a aflorar el tema dels maltractaments
a la premsa i es feia molt ressò, no?
Llavors, vam fer un lloc de trobada,
un punt de trobada,
perquè professionals parlessin de com estava la situació,
quines possibilitats hi havia, no?
Les segones jornades de l'any passat
van fer més punt el tema de la intervenció,
que es podia fer tant amb les dones que ho patien,
el maltractament, com amb els agressors, no?
Que ho feien.
I aquestes terceres, com bé comentes,
és la prevenció.
Intentarem donar com un pas més endavant
per veure fins a quin punt,
des de les escoles, des de la societat,
els professionals que hi treballem podem fer una tasca
perquè això no continuï, no?
Sempre hi haurà, no?
Malauradament, com qualsevol delicte,
sempre hi ha uns números i unes tasses
que estan allà, més o menys constants,
però intentant, bueno,
que això s'apapelgueixi el més possible, no?
Que disminueixi.
Llavors, la part científica de les jornades
és molt similar a les anteriors edicions.
Tenim conferències plenàries a primeres hores.
Normalment, les conferències plenàries
busquem professionals de renom en el tema, no?
Hem tingut, com comenta el president molt bé,
primeres espaces, com el Luis Bonino,
Patel Corral, que treballa amb Matxa Borua,
que són professionals que tenen molta...
que tenen molta tascafeta i molt nom, no?
En l'estudi d'aquestes situacions.
I en aquestes jornades tindrem gent com Vicente Garrido,
que és un psicòleg i un criminòleg
força reconegut, no?, a nivell estatal.
Tindrem a Miguel Lorente Acosta,
que també és un metge forense
que treballa molt amb aquest tema.
I tindrem també a Núria Varela,
que és periodista, no?,
i que farà també una visió
des dels mitjans de comunicació
i la feina que es fa.
I després tindrem taules rodones
on professionals que estan treballant actualment
amb aquestes tasques,
doncs podran aportar la seva experiència
i podran aportar les seves idees, no?
Amb aquesta intenció de fer un intercanvi
entre tant els ponents com els assistents.
Professionals d'àmbits molt variats.
És a dir, gent, professionals,
que des de la seva vessant actuen
o tenen alguna cosa a veure
amb aquests casos de violència
i maltractaments a les dones.
Efectivament, una de les aspiracions de les jornades
sempre ha estat la multidisciplinarietat,
en el sentit que és un problema molt complex
i que s'ha d'abordar de totes les vessants.
Llavors tenim apodgats, tenim magistrats,
tenim sempre persones, treballadors socials,
pedagogs, psicòlegs,
persones que estan relacionades amb el tema.
En el programa d'actes de demà i de dissabte
veiem fins i tot que hi ha les projeccions
d'alguna obra de teatre o de pel·lícules de curtmetratges
que suposo que poden ajudar a fomentar el debat
a l'entorn de la qüestió.
Efectivament.
A les segones jornades vam projectar
Te do mis ojos, de Dizier Boyain,
que en aquell moment acabava de rebre molts premis
i, bé, de fet, la vam portar abans
que rebés els premis i ens va fer molta il·lusió.
I ara portem una obra de teatre
gravada per els Estudios 1 de Ràdio i Televisió Espanyola,
perquè és una obra de teatre que es projectarà amb DVD
i també tracta el tema del maltractament
i sempre per donar peu a un debat més complet i més...
Quantes persones participaran en aquestes jornades
calculant 24 hores de l'obertura?
Normalment estem per sobre de 100 persones
cada edició, 120, 130...
Això suposo, senyor Salazar,
que li dona una certa capitalitat a la ciutat,
però també al col·legi, a la demarcació de Tarragona,
organitzant això, unes jornades d'aquest àmbit,
com dèiem, de tot l'estat espanyol.
De fet, diguéssim, nosaltres aquest any hem començat a treballar
amb la resta de col·legis professionals de psicòlegs de tot l'estat
envers el que és aquestes terceres jornades.
Tot també, important dir,
i em serveixi de reflexió una miqueta,
el fet d'aquesta trobada que tenim aquí
amb el mitjà de comunicació que estem a casa vostra,
el dir que nosaltres tenim pensat
de tancar un cicle amb aquestes terceres jornades.
M'explico.
Estem veient que nosaltres vam començar una idea
que era interessant, segueix sent interessant,
i aquest any tancarem un cicle,
que tal com ha comentat la meva companya,
va començar amb l'estat de la situació,
la intervenció i ara la prevenció.
Però tancar un cicle de cara a fer un alto en el camino,
de fer una reflexió entre tots els col·legis professionals,
de psicòlegs,
que ara prendrem el relleu d'organitzar
el que seran unes quartes jornades o un primer congrés,
no ho sabem, voldríem de donar-li forma,
aturarem aquest any perquè volem fer,
per dir-ho d'alguna manera, una aturada,
en el sentit de, bueno,
anem a treballar més encara conjuntament
i anem a fer alguna cosa que en tot cas
sigui punt de referència a tot l'estat,
que ja ho és, que ja ho és.
M'agradaria dir que ja hi és,
en el sentit que una de les coses que s'enorgulleix
és haver portat aquí tots els professionals,
o la immensa majoria de professionals,
que a nivell de treball amb violència de gènere,
amb violència domèstica,
estan fent treballs importants en l'estat espanyol
i fins i tot internacionalment.
Però ara considerem que és un moment de reflexió,
d'analitzar a veure quin és el resultat
d'aquestes terceres jornades amb les conclusions
i a partir d'aquí de començar un nou treball,
que evidentment tindrà com a Tarragona
el punt de reflexió i referència
per les futures trobades que fem,
per tal de, bueno,
tirar cap endavant amb una feina
que considero que s'ha de seguir sensibilitzant
tant als professionals com a la societat,
com a tothom que té a veure amb aquesta problemàtica.
Deia abans que tenien cada cop més suport
a les institucions,
més enllà del col·legi oficial,
per tant,
això també és important, no?
De fet, amb aquesta trobada
tenim el suport a la Generalitat de Catalunya,
mitjançant els serveis tècnics,
els serveis territorials de benestar i família,
el Departament de Sanitat,
l'Institut Català de la Dona,
l'Ajuntament de Tarragona,
la Diputació,
la Universitat.
Aviam, el que volem en tot cas,
i això ha estat un dels objectius
que tinguessin des del començament,
és que les entitats
que tenen certa capacitat
tant normativa com de gestió
ens hi donin suport,
i el tenim.
De fet, vull dir,
Contemi ens donen aquest suport
que considerem fonamental.
Per això, diguéssim,
la importància que aquests professionals
una vegada assisteixen a aquestes jornades,
una vegada torni a el seu àmbit de treball,
puguin posar en marxa aquesta activitat
que han reflexionat
i han tret aquell punt de reflexió
i d'intervenció que els hi pugui ser útil.
I, evidentment,
amb el suport de l'administració.
Una qüestió pràctica.
Les jornades van adreçades
només a professionals,
experts, psicòlegs, bàsicament,
o estan obertes
algunes persones
que, en fi, fora d'aquest àmbit,
però puguin estar molt interessades
en la temàtica?
En principi estan obertes.
El que sí que és ben cert
és que el nivell de contingut
és un nivell alt.
Però qualsevol persona interessada
podria inscriure's.
Evidentment.
Caldria fer una inscripció prèvia.
Sí, sí.
Només haurien de posar-se en contacte
amb el col·legi de psicòlegs
si hi ha una quota d'inscripció
en funció de si ets estudiant
o professional o el que sigui.
I encara estan a temps
perquè, afortunadament,
la sala de la Fundació La Caixa
és una sala prou gran
que propera a les 200 persones
i tindrien caguda, sí.
Molt bé.
Doncs recordem que les jornades
comencen demà.
S'inauguren a partir de les 9 del matí.
Es perllongaran fins dissabte al migdia.
N'estarem especialment pendents, també,
de les conclusions
a les que arribin aquests professionals reunits
al voltant d'aquesta tercera trobada estatal
de violència i dones
que organitza la delegació de Tarragona
del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Eugeni Salazar, president del Col·legi,
Núria Vázquez, coordinadora de les jornades,
moltes gràcies.
I, en fi, que vagi molt bé,
que siguin tot un èxit.
Moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.