Mig minut seran tres quarts d'una del migdia.
Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio
fent-nos en ressò d'una celebració.
Aquest proper dissabte tindrà lloc a la nit del col·legiat.
Parlem d'aquesta festa amb Andreu Soriol,
és el president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona.
Senyor Soriol, molt bon dia, benvingut.
Bon dia, moltes gràcies.
És una festa, una setena nit,
que cada cop està allò més consolidada
i que, de fet, és això, no és una reunió de professionals,
sinó que vol ser una celebració i un punt de trobada
entre vostès mateixos, que són els professionals de la farmàcia,
però també volen que s'impliquin altres agents
i altres persones de la societat tarragonina, no?
Aquesta és la voluntat, si més no.
Aprofitem la invitació que ens fa cada any
a l'Ajuntament de Tarragona
oferint-nos el vell escenari del Metropol
per trobar-nos allà,
que és una oportunitat única
perquè els companys de lluny,
de les Terres de l'Ebre, del Baix Penedès,
de totes les demarcacions tarragonines
ens puguem trobar en una festa
que no pretén ser ni d'afirmació,
ni de...
Senzillament passar-nos una estona bé,
homenatjar els que fa anys que fan la professió,
que fa menys anys que fan la professió
i els recient incorporats, donar-los la benvinguda
i tot això amb un marc festiu
i també, per què no, acadèmic.
Perquè quants professionals
o quantes persones en conjunt,
perquè insistim, no tothom és farmacèutic
o farmacèutiques poden donar cita
a aquesta festa aproximadament,
en compte que té aquest àmbit intercomarcal.
Al Col·legi de Tarragona hi ha uns 740 col·legiats,
hi ha 310 oficines de farmàcia
que ocupen uns 350 farmacèutics propietaris
més uns 250, quasi 300 farmacèutics adjunts.
O sigui, tot plegat, entre totes les variants,
som uns 750.
Doncs Déu-n'hi-do hi organitzen aquest acte
una mica, com vostè,
no un acte d'afirmació,
però sí de trobada,
però fa una festa molt ben muntada.
Cada any fan també una mica d'espectacle
i en guany Déu-n'hi-do,
porten la gent de les Terres de l'Ebre,
els quicos, els porten des d'allà.
Sí, sí, sí.
Home, els quicos són...
hi ha tots ells una sola festa,
no faria falta res més amb ells sols,
ni hi hauria prou.
Però també portem una persona
que encara que no sigui nascuda a les Terres de l'Ebre,
perquè diuen que els de Tortosa neixen on volen.
Portem a Federico...
Sona així.
I si no, pues tiposis com tiposis.
Federico Mayor Zaragoza,
que fa cinc anys que anem darrere d'ell,
perquè pugui acomodar la seva gent de la nostra
i pugui venir a rebre
la insígnia,
l'homenatge de Col·legiat d'Honor.
No podia ser, és un home molt ocupat,
però aquest any,
més adonant la coincidència que teníem invitats el Quico,
amb ell ja portàvem cinc anys invitant-lo,
i no podia ser,
i aquest any s'ha consolidat.
Tenim tot el desembarcament de les Terres de l'Ebre
aquí a Tarragona.
Home, jo intueixo que amb Quico Alcelio Almonte
i el noi de Ferreries,
uns quants acudits que facin referència a l'ofici sortiran, eh?
Sí, sí.
Que no els deixaran ben parats,
perquè és aquest to d'ironia i aquesta cosa que tenen.
No, ja ens ho temem,
perquè, bueno,
acostumen a mimetitzar una mica
el lloc on es troben
i a fer particularitzar una mica la festa, no?
I això és bonic,
perquè enriure-se'n d'un mateix
és el començament d'aprendre's a conèixer.
I els temps que corren
fan gràcia al sector de la farmàcia,
perquè aquests dies estem assistint
i hem llegit algun que altre comunicat
que han fet des del punt de vista col·legial
al voltant de com s'estan desenvolupant els esdeveniments,
decisions que es prenen des dels governs...
en aquests moments quines...
Però on van les inquietuds de la professió?
Massa gràcia no ens fa.
Estem acostumats a que cíclicament,
cada 4 o 5 anys,
es qüestioni la nostra professió.
Després disfrutem d'uns 3 o 4 anys de calma,
que els que som responsables una mica de la professió,
cada dia diem...
Començarà demà,
començarà passat demà,
cada dia amb l'aia al cor una mica
que una cosa que és valorada
per la població en general
després es veu qüestionada
per uns experts
que en diuen experts,
de tot en diuen experts.
Clar, en la població en general
ens arriba al tema
de la despesa sanitària
que és de fàrmacs,
que és en bona part,
causant del dèficit sanitari
que tenim al nostre país.
És escandalós.
És escandalós precisament
perquè salta molt a la vista
un percentatge
del pressupost de sanitat
dedicat al medicament.
Però no ens en donem compte
que és que el que és escandalós
no és la xifra absoluta,
sinó és la xifra escassa
de pressupost que té la sanitat.
Si la sanitat tingués
el pressupost que ha de tenir,
aquesta part del pastís
que és la factura de farmàcia
no ressaltaria tant.
Es quedaria amb un 16 o un 17%
completament entomable
per quan se vulgui dels països
del nostre entorn.
El que passa és que dediquem
poca sanitat.
Dediquem dos punts
per sota del PIB.
I això fa que la despesa
sanitària sigui
escandalosament aparent.
però absolutament
en termes absoluts
no ho és.
Clar, hi ha una mica
de confusió.
Recentment s'ha presentat
aquest document
que ha elaborat
el grup de treball
que ha estudiat
tot aquest tema
de la sanitat
al nostre país.
S'apunta
aquesta possibilitat
o necessitat
de dispensar
determinats fàrmacs
dins dels mateixos centres.
Què passa?
Diu centres de salut
però que estem parlant
dels ambulatoris,
estem parlant
de centres
on hi ha gincrònics.
Existim una miqueta
que no tenim coneixement
en general
de com es vol plantejar això.
No ho sé
perquè aquests experts
no ho sé
potser ho eren
en jardineria
o en focs artificials
perquè no hi ha cap país
del nostre entorn
en què els medicaments
es dispensin
als ambulatoris.
Tenim una xarxa
d'oficines de farmàcia
que afortunadament
per la planificació
que té
no estan totes
les oficines de farmàcia
al tombant
d'allà
on hi hauria
negoci
sinó que n'hi ha
a la pobla de Massaluca
n'hi ha Pinell de Brai
n'hi ha Vinebre
n'hi ha capsanes.
Això què vol dir?
Doncs que afortunadament
per aquesta planificació
que hi ha
tenim farmàcies
a tot arreu.
N'hi ha 3.000
a Catalunya
de caps
només n'hi ha 400.
Si haguessin
de dispensar
els medicaments
al cap
tampoc seria
cost zero
perquè
hauria d'haver-hi
persones
que transportessin
els medicaments
que es preocupessin
de tenir-los allà
en el moment
oportú
haurien d'estocar
de tenir
unes estanteries
haurien de tenir
un personal
qualificat
per poder
dispensar
aquests medicaments
com van a la llei
del medicament
i la llei general
de sanitat
i en fi
vull dir
pretendre estalviar-se
al marge
dels farmacèutics
a canvi de què?
A canvi de posar
una cadena paral·lela
de farmàcies
ja la tenim
ja la tenim
eficaç
eficient
a un cost
normal
d'intermediació
amb una
prestació
per part dels professionals
d'un servei
d'atenció farmacèutica
com t'he dit
al començament
està molt ben valorat
per la població
una altra cosa
és la
la gent
que ja té
molts coneixements
i que és capaç
d'automedicar-se
responsablement
i que necessita
menys
del farmacèutic
però
és un professional
que sempre està
disposat
a donar un consell
gratis
i pel qual
no has de fer
cap llista d'espera
ni has de fer coa
per tant
des de la perspectiva
dels farmacèutics
aquesta és una de les raons
per les quals
s'encent la llumeta
vermella de l'arma
n'hi ha d'altres
en aquests moments
tal com s'està plantejant
el futur sanitari
del nostre país
des de la perspectiva
professional
dels farmacèutics
home
hi ha sempre
la mesura
de retallar
tot el que
es pugui
la factura
farmacèutica
però això
és evident
això
a tots els països
passa
si amb una família
entren
al mes
10.000 euros
i t'apugen
el sou
cada any
un 5%
el que no pots fer
és tu
apujar la despesa
familiar
un 20%
no s'hi arriba
si no es dedica
més diners
a sanitat
no es pot gastar
més
i evidentment
en farmàcia
tampoc
llavors els diners
són els que són
i s'ha de ser
acurat
i responsable
però no oblidem
mai
que nosaltres
no som els responsables
de la despesa
el responsable
de la despesa
és qui té
el poder
de fer
receptes
i el poder
de fer receptes
no oblidem
que el té el metge
i el metge
moltes vegades
també està condicionat
per una sèrie
de factors
nosaltres
no som els causants
de la despesa
nosaltres som
un dels agents
que està
per aquí al mig
parlant
d'aquesta qüestió
que s'apuntava
de la possibilitat
que siguin els centres
de salut
els que dispensin
els medicaments
i curiosament
aquest matí
a l'espai
que fem de salut
cada dimecres
amb la xarxa
de Sant Pau
i Santa Tecla
hem parlat
d'aquesta
futura administració
que es farà
de marihuana
doncs
perfectament
doncs
controlada
etcètera
les farmàcies
aquest pla pilot
que comença
a Barcelona
a quatre hospitals
i que està previst
que es faci
fins a 60 farmàcies
barcelonines
està previst
també
que es pugui fer
a la resta
de farmàcies
catalanes
aquest també
és un repte
important
i positiu
intueixo
per als professionals
de la farmàcia
de fet
van ser
els farmaceutics
barcelonins
els que van
una mica
prendre aquesta iniciativa
el Rafael Borràs
que és
vocal del
col·legi
de farmaceutics
de Barcelona
és qui va
iniciar
tota la
tipificació
del
tetrahidrocannabinol
titular-lo
amb
dosificació
controlada
o sigui
no allò
d'agafar
un grapadet
d'herbes
sinó
analitzar
la quantitat
de tetrahidrocannabinol
que porta
la planta
ajustar
la dosis
donar-li
una forma
farmacèutica
i començar
a fer
proves pilot
jo recordo
que tenia
un amic meu
que estava
en tractament
de càncer
i li vaig dir
com ho munto
diuen
home
agafes
tal
m'ho va explicar
tot
dic
i on l'aconsegueixo
diuen
home
per favor
no em preguntis
aquestes coses
ja se sap
on aconseguir-la
i si no
pregunta-li
a alguna persona
de menys edat
que tu
bé
això ho vam començar
a muntar
al Col·legi de Farmacèutics
de Barcelona
això va arribar
a presentar-se
a la Conselleria
de Salut
que ho va veure
molt bé
i van
iniciar
els tràmits
per fer una prova
pilot
amb les farmàcies
a Madrid
sembla ser
que no els hi va
sentar massa bé
dic Madrid
perquè
el Ministeri
van dir
oh
les farmàcies
què sabran
les farmàcies
home
és que havia sortit
precisament
havia sortit
precisament
de les farmàcies
tota la boguda
aquesta ha sortit
del Rafael Borràs
i un conjunt
de col·laboradors
llavors no
no
que això
s'ha de fer
als hospitals
les farmàcies
les farmàcies
fa cent i pico
d'anys
que estem
subministrant
morfina
opiàsis
tota mena
d'estupes
i fan les fórmules
i no hi ha
absolutament
cap problema
de desviació
de cap
d'aquests productes
cap al mercat negre
ni cap
cap cosa estranya
per això
hem estat
atracats
moltes vegades
per això
s'han anat
a robar
les farmàcies
precisament
pels estupefants
però bé
estan ben guardats
normalment
amb una caixa
forta
tenim tots
els sistemes
de control
per tant
una vegada més
Madrid
no nos entiende
però
estira endavant
de moment a Barcelona
hi ha el desig
que es estengui
a la resta de Catalunya
sí
però si
com que és un medicament
que encara no està aprovat
com a medicament
la competència
de tot això
la tenen
al Ministeri
de Sanitat
a Madrid
i llavors
estem en un lloc
on la llei
ha de prevaldre
doncs ja veurem
es parlarà d'això
segur que sortirà
petit comitè
en moltes de les converses
que es facin
aquesta nit
entre els farmacèutics
de la demarcació
de Tarragona
però també tindran
un temps
per l'esbarjo
per la festa
i per aprofundir
en determinats temes
és aquest dissabte
dissertarà
Federico Mayor Zaragoza
animarà la festa
aquí com el Celio Almuta
i el noi de Ferreries
i doncs faran aquells actes
imagino més emotius
d'homenatjar els més grans
i els més joves
que s'incorporen
donem
homenatge
als que porten 50 anys
de la professió
als que en porten 25
i als que s'incorporen
de vell nou
Andreu Surió
el president del col·legi
de farmacèutics
de Tarragona
gràcies per venir avui
a la ràdio
que tot surti
com a imprevist
moltes gràcies
pel vostre desig
adeu-siau
bon dia
adeu