Dos quarts i mitja d'onze del matí, estem en directe al matí de Tarragona Ràdio,
en una setmana que s'acaba, aquesta pràcticament ja l'última del mes d'agost,
en què s'han presentat alguns dels espectacles que hi haurà per les festes a Santa Tecla.
Es presentaven públicament, entre d'altres coses,
perquè dimecres es posaven a la venda a les taquies del Metropol
les entrades per aquests espectacles.
I segou que un dels que ha tingut més bona rebuda
ha estat l'espectacle que programaran amb vuit representacions
gent molt coneguda a la nostra ciutat,
com és la gent del grup de Dames i Vells.
Oriol Grau, bon dia.
Hola, bon dia.
Sembla que teniu moltes entrades venudes.
Sembla que sí.
Estem una mica tots espantats per dir, ostres, quina expectativa.
El primer dia es veu que se'n va emendre 900, i això és molt.
És molt perquè és gairebé dos vegades al Metropol.
900 entrades venudes per un espectacle que fareu al Metropol.
Posem antecedents a aquells oients que ens escoltin
i que no sàpiguen de què parlem,
perquè en guany Dames i Vells celebreu el 25è aniversari
i a més de cantar i ballar als carrers com feu normalment
la Vigília i el Dia de Santa Tecla,
en guany fareu una cosa molt especial al Metropol.
Sí, vam decidir que pel 25è aniversari
estaria bé fer una cosa diferent.
I és fer pujar el Dames i Vells, que sempre és el carrer,
doncs fer-lo pujar al Metropol amb un espectacle
que si normalment el carrer dura 20 minuts,
aquí durarà una hora i mitja aproximadament.
És a dir, que són els versots, però amb cançons,
amb coreografies, amb valls, amb llums i petardeo.
I per què tot això?
Bé, perquè som teatreros, bàsicament,
la gent de Dames i Vells, no?
I vam pensar, doncs per què no ho convertim en un musical,
amb tot el que comporta un musical, no?
Ens vam tornar bojos, naturalment,
perquè ara veient els assajos dius,
això és una bogeria,
sobretot per aquesta barreja que hi ha professional, no?
És a dir, hi ha actors professionals
i músics professionals i tècnics professionals,
i després hi ha tota una sèrie de gent
que són o semiprofessionals
o gent que no ha pujat mai en un escenari, per exemple, no?
Aquesta barreja és el que li dona un morbo especial.
Fareu vuit representacions?
Sí, durant quatre dies.
Comenceu el dia 16, el primer dia de festes.
16, 17, 18 i 19 són, doncs?
No, 16, 17 i 18.
I l'últim és el 25,
que és ja l'últim dia de festa.
Per tancar, per rematar Santa Tegla.
Sí, sí.
Com serà l'espectacle?
És a dir, poseu els versots de Dames i vells,
els pugeu en un escenari,
que això ja canvia una mica la situació,
a més en un escenari tancat.
Del tot.
Del tot.
I aquí barregeu música i altres elements.
Sí, bàsicament Cançons és un musical,
ja hem dit un musical,
ho titulem Dames i vells,
un musical que no està mal.
El nom ja és horrible de per si.
I aleshores,
doncs hi ha unes sis cançons inèdites,
amb lletra i música de gent de Dames i vells,
i després l'altre són coses que hem copiat d'altres llocs,
que no direm quines són
perquè els de l'Esgai no ens fotin el sarpasso.
Canviarà molt?
És a dir,
la gent que està habituada a veure-us cada any
als carrers,
a la plaça de les Cols,
a la plaça de Dames i vells
o en altres indrets de la ciutat,
canvia molt el fet de pujar en un escenari
i posar-ho en un escenari tancat?
Per nosaltres sí,
perquè Dames i vells està acostumat a fer-ho
envoltat de gent, no?
i amb aquesta concepció circular de l'escenografia,
vull dir que estem com en un circ, no?
Que la gent està al voltant.
Aquí no,
aquí és un teatre a l'italiana,
jo penso que pel públic és un avantatge,
perquè ho sentiran perfectament,
tots estem microfonats,
i després ho veuran perfectament,
cosa que al carrer no passa, no?
Que sempre hi ha dificultat,
que si tinc algú davant,
que si la gent parla, etcètera, etcètera.
Aquí penso que ho veuran bé,
per un preu,
esclar, fem pagar un preu mínim,
ridícul gairebé,
perquè són sis euros,
però nosaltres hem tingut una sèrie d'espeses,
i a part hi ha una part del preu de l'entrada
que se'n va a una ONG pels nens de Nicaragua,
de Bana.
I aleshores, doncs, bueno,
per això ens hem muntat aquesta història,
sí que canviarà naturalment.
Fareu vuit representacions en quatre dies,
això vol dir dues representacions diàries,
això és com el teatre de fa molts anys, no?
Exacte.
Que es feien dues funcions pràcticament consecutives.
Dues funcions amb una mitjona
entre funció i funció.
Per tant, és temps de fer un pipí,
menjar qualsevol cosa i tornar a sortir.
Com ho portareu, això?
No ho sé, perquè hi ha gent que està entrenada
i que físicament no ho pot aguantar,
ja ho ha fet, però hi ha gent que no.
És a dir, que ja ho veurem,
i a més són tot homes els que surten a l'escenari,
som, a més a més dels 13 dames i vells,
són un reforç de sis actors més,
per tant són 19 actors dalt de l'escenari,
és molt.
I a més a més, a darrere hi ha com unes 10 o 12 persones
que són maquinistes, regidoria, vestuari, etc.
És a dir, que són gairebé 30 o 40 persones.
Imagino que ja esteu assajant.
Sí, sí, ahir vam estar al Metropol fins a les 12 de la nit,
que és fins on ens el deixen,
i ja vam començar a veure la dimensió de la tragèdia.
T'empenedeixes? Potser de tirar-te endavant la idea o no?
No, no m'empenedeixo gens,
perquè jo m'ho passo fantàstic.
Jo per mi és de les coses que m'ho passo millor
durant tot l'any.
Diria que és el que m'ho passo millor durant tot l'any.
més que teles i més que altres coses.
Dames i vells m'encanta.
Poros és una feinada impressionant, això segur.
Quan es comença a preparar
el contingut de Dames i vells
d'un any en concret?
Quan comenceu una mica a agafar els temes,
decidir d'això en parlarem aquest any?
En un any estàndard, per exemple,
comencem a principis de juliol,
i aleshores la data d'entregues,
és a dir, quan me'ls entreguen a mi
i després jo els superviso,
és el dia de Sant Magí, el 19 d'agost.
El 19 d'agost jo agafo tot el text,
però el recomposo,
i aleshores a principis de setembre
ja tenim el text nou.
I a partir de setembre ja comencem els assajos.
En guany, tot això s'ha avançat un mes.
És a dir, que si normalment quedem al juliol,
al juny ja teníem els temes.
En la qual cosa, clar,
anem una mica avançats
i hem hagut d'actualitzar coses
que passaven immediatament, no?
Jo què sé, per exemple,
el de l'aigua de Sant Magí,
de la remullada,
que era el que hem hagut d'afegir última hora.
I, doncs mira,
si ara es morís el papa, per exemple,
cosa que no vull,
però doncs hauríem de...
Estem sempre preparats, no?,
per actualitzar-lo.
L'amor d'un papa en un any ja dona teca, no?
Sí, ja ha donat, ja ha donat.
És un dels temes.
És un dels temes que més trobarem.
Podem avançar alguna cosa més?
Sí, com a temes locals, per exemple,
podríem avançar aquesta mena d'indecisió de l'alcalde
si es queda, si marxa, si no sé què, no?
I, per exemple, sortir al diari
que li tornaven a preguntar
i ell tornava a fer broma sobre això.
Naturalment, clar, en parlem.
Parlem del tripartit, naturalment,
de l'Estatut i d'aquestes coses, doncs,
que a nivell ciutadà
són temes petits, no?
Per exemple, des del pàrquing del Jaume I
o aquest tipus de coses
que afecten a la quotidianitat de la gent, no?
Quanta gent participou en la redacció dels textos,
doncs, a Dames i Vells?
O com us ho repartiu entre vosaltres?
Sí, normalment fem-te una llista dels temes,
tant locals com nacionals, com estatals, com mundials,
doncs, per entendre'ns, fem quatre temes, quatre llistes,
i a partir d'aquí repartim,
és a dir, que intentem que cada parella
tingui un tema de cada,
quatre o cinc temes cada parella,
i a partir d'aquí cadascú es fa els seus,
cadascú, cada parella, es troben
i fan els seus i tal,
i el dia que et desamagim ho passen a mi,
i jo sóc el que els canvio tot,
els que llenço molts versats a la brossa
i els transformo i li dono aquesta unitat, no?
I assageu molt o no?
Sí, en un any normal,
deixant de banda el musical especial d'aquest 25 aniversari.
Sí, esclar, aquí estem assageant des del gener ja, gairebé,
però habitualment assagem tots els caps de setmana de setembre,
fins que és el dia 22, que és quan sortim,
o l'assaig del dia abans, que és el diumenge,
que en guany, aquest acte tradicional,
que és l'assaig del diumenge abans, no el fem,
no el podem fer perquè estem al metropol.
Un acte que estava fora de programa,
però que era gairebé multitudinari,
s'havia convertit en un acte molt seguit, no?
Serà diferent aquesta Santa Tegla, m'imagino,
perquè, en fi, la primera sortida no la fareu el 22,
la primera sortida oficial,
ni la que està clandestina que comentàvem del diumenge anterior,
sinó que ja començareu el mateix dia 16.
Exacte.
Pràcticament a l'hora de la crida ja sortiu al metropol.
Canviarà molt, fins i tot des d'un punt de vista personal,
per la gent de Dames i Vells,
doncs, en fi, tots aquests dies de festa?
Sí, sí, suposo que serà la nostra manera
de celebrar el 25 aniversari,
que és treballant més del que treballem habitualment,
però, clar, que serà diferent,
perquè a nosaltres el carrer és el nostre, no?
Quan fem Dames i Vells ha de ser el carrer,
i ha de ser que la gent et toqui l'esquena
i et toqui el cul, a vegades, també.
Aquesta vegada no, serà completament diferent,
no ho sé, jo tinc una certa expectativa
de veure què passarà, no?
Tant per nosaltres com pel públic.
En fi, seran vuit representacions,
com dèiem, quatre dies, 16, 17 i 18,
i després l'últim diumenge de les festes,
que serà el 25 en un any molt especial,
25 anys, recordem,
amb el 20è aniversari vau publicar un llibre,
amb el 25 feu un musical,
un espectacle molt especial,
i amb el 30è aniversari?
No ho sé,
perquè jo em sembla que ja no seré
mestre del ball el 30è aniversari,
vaja, gairebé segur,
perquè he estat uns anys
i trobo que les coses també s'han de renovar,
i han de canviar els que estiren del carro.
Però, no ho sé,
suposo que la farem grossa.
Dames i vells es caracteritza
per fer coses singulars, no?
No per allò convencional.
Ens agrada, jo què sé,
marxar una mica de mare.
I pots comptar què farem.
A potser fem una pel·lícula.
Vés a saber.
Déu-n'hi-do.
25 anys,
és una perspectiva de temps
que Déu-n'hi-do.
Com ho valora?
Com veu aquest període de temps
l'Oriol Grau?
Mira, com una evolució naturalment,
però jo me'n recordo que el primer any,
jo tenia 16 anys,
imagina't,
era una monada de criatura,
en 16 anys,
i les ganes que tenia de dames i vells.
I veia gent gran que deien
oh, això jo me'n recordo,
i s'emocionaven de veure dames i vells.
Clar, naturalment no feia ni la meitat de gràcia
que feia ara,
amb això hem millorat la comicitat, etcètera.
Però que aquesta ciutat s'ho estiva molt
i nosaltres ho tenim amb un cert respecte,
és a dir, dames i vells no ens pertany,
nosaltres només l'interpretem,
però dames i vells pertany a aquesta ciutat
i emociona molta gent.
On ha estat la clau de la continuïtat
en aquests 25 anys?
En la gent, en vosaltres,
en el bon rotllo que potser s'ha creat
en un determinat col·lectiu de persones?
Sí, suposo que sí.
Sobretot les ganes de fer riure.
És a dir,
ens hem ajuntat una sèrie de gent
que ens encanta fer riure,
i ens produeix un cert ple,
fer riure
i veure que la gent
que tenen aquest riure,
a vegades és un riure franc, espontània,
a vegades és un riure que comença,
jo sempre ho dic, que comença amb va i acaba amb bono.
Ara l'interpretaré a la ràdio.
És el de...
Saps?
Que és el de...
Primer m'ha fet gràcia i després m'escandalitzo.
Però primer m'ha fet gràcia.
Aquest és el que ens agrada més.
Escandalitzeu més ara que fa 25 anys?
I tant.
Més ara?
Molt més ara.
Les coses que dèieu fa 25 anys,
tenint en compte com era la societat del moment,
no escandalitzaven més?
Fixa't que no,
perquè paradoxalment era aquella època
dels principis de la democràcia,
els principis dels ajuntaments democràtics,
aquell esclat del porno,
de pel·lícules porno,
revistes porno, els guiossos i tal,
que ara no hi estan.
Hi ha hagut fins i tot una mica de retrocés en aquest aspecte.
Vull dir que no,
ara s'escandalitzen més,
i nosaltres també hem aguditzat la cosa.
És a dir, a vegades ara anem a fotre el fiblor
i sabem on anem a fer mal,
sobretot a nivell de poders fàctics,
el clero, el govern, els militars...
El clero sempre en el punt de mira, eh?
Sobretot a Tarragona.
A Tarragona el clero té molt de pes
i nosaltres només reflectim el pes aquest que té.
En aquests 25 anys heu tingut algun problema?
Algun problema greu, seriós?
Sí.
Sí, no ens hem d'amagar.
Alguna trucada,
fotent-nos bronca, per exemple,
o a vegades alguna amenaça de querella criminal, no?
Però això passa, suposo que passava abans
i seguirà passant, no?
Els còmics sempre estem a l'exposició
que al poderós no li agrada.
Al poderós mai li agrada que se n'enriqui a ell,
a ningú li agrada que se n'enriqui a ell.
Però bé, qui té poder, qui mana,
doncs ha d'estar sotmès, no?
Aquesta esclavitud d'aquells bufons,
doncs no en fotem.
25 anys de dames i vells vol dir 25 santa tecles,
que l'Oriol Grau no s'ha perdut cap, evidentment.
Com veu també aquesta evolució de la festa,
de la festa major,
des d'aquells anys de l'inici de la democràcia,
que dèiem l'esclat dels ajuntaments democràtics,
l'esclat d'una societat que havia viscut,
en fi, sota un règim dictatorial.
Com ha evolucionat tot això?
Com ho veu?
Bé, ha crescut moltíssim.
Jo me'n recordo que quan jo era bastant petit,
l'únic element que me'n recordo
eren els castells, vaja, i el ball de bastons.
Són els dos únics elements folclòrics.
Ara imagina't, ara és inacabable.
I cada any es recupera alguna cosa
que a vegades valdria la pena no recuperar, no?
Perquè a vegades tenen molt poca gràcia
o només és un ball sense cap filigrana ni res, no?
Vull dir que, no ho sé,
jo no recuperaria tant.
Però en tot cas hi ha hagut una evolució
i la ciutat s'hi ha implicat molt
a nivell d'espectadors,
és a dir, ara Santa Tecla està impossible,
igual que ben que Sant Magí,
la gent es volca al carrer,
o a nivell també de la gent que participa, no?
Hi ha com una mena d'amor que es crea
entre entitats, entre colles.
Jo per Santa Tecla m'han anat a fer cerveses
amb gent que en ma vida m'ho havia pensat, no?
Però són gent que estan amb una altra entitat
i de sobte hi ha una germanor dels festeros
que no existeix cap moment de l'any.
A mi això m'emociona molt
perquè em fa sentir ciutadà, no?
A més d'edames i vells,
què li agrada a Oriol Grau de la Festa?
Hi ha algun acte que cada any
intenta no perdre,
si li permet això la feina?
Quan ho fan, la plaça Fri,
Friqui,
Friqui,
m'agrada perquè és una de les coses més teatrals,
jo em decanto cap aquí.
Algun concert també m'agrada
i jo reconec que fa 25 anys
que no sóc espectador.
És a dir, que sóc actor
i estic actuant per Santa Tecla.
Per això em costa molt de dir
hòstia, m'agrada aquest i l'altre perquè no ho veig.
Jo com que estic fent les representacions del ball
és difícil, no?
Aquests 25 anys
els celebrareu amb aquest musical
i ja està?
Ja n'hi ha prou?
Sí, amb aquest musical
i després un sopar interior
entre vosaltres.
De nosaltres, sí.
Esperem que la gent ho celebri també el carrer
perquè com que el carrer també ho fem
vull dir que hi hagi una mena d'ambient festiu, no?
I que la gent sigui generosa
quan passem la barratina.
Sí, perquè cal deixar clar
que les representacions del metropol
no vol dir, no significa
que deixeu de fer les representacions al carrer
i a més a més amb els horaris
i llocs habituals d'altres anys.
Exacte, les fem iguals
sobretot per gent que no es pot pagar
aquests 6 euros
les fem al carrer
com cada any, no?
Vull dir això, segur.
Més enllà de Santa Tecla
i de Dames i Vells
i dels 25 anys
l'Oriol Grau
en què està pensant ara
o en què està treballant?
Doncs estem començant ja
a elaborar els programes de tele
tant al Buenafuente
per Antena 3
com altres coses
que hi ha allà al Terrat
i que estem més implicats
i a veure què passarà
comencem al setembre
i no hi ha res segur, saps?
Per molt que diuen
no, ja el teniu guanyat
ja no sé què
és tornar a començar
i tornar a implicar-se
Més Palomino?
Suposo que sí
per mi és molt còmode
és molt còmode
És entranyable
Sí
i que jo soc un gandulnat
i aleshores
fer personatges
ja ho havia fet en la seva època
i ara em cansa molt
i jo vull poca feina
en aquest aspecte
I més projectes de teatre
amb Trono, amb Trono Villegas?
Cap al futur sí
de moment ara
estem concentrats
en Dames i Vells
i no se'ns acut res
però jo crec que
el 2006
alguna cosa passarà
Doncs ja en parlarem
de fet abans
parlarem amb l'Oriol Grau
d'altres detalls
relacionats amb les festes
i amb aquests 25 anys
de Dames i Vells
avui però
ja volíem fer un tast
del que pot ser
un dels espectacles
segurament més seguits
i en fi
més aplaudits
d'aquesta santa tecla
del 2005
aquí a la ciutat de Tarrona
Oriol Grau
que vagin molt bé
els assajos
Moltes gràcies
i sobretot
en fi
a triomfar
i a tenir molt d'èxit
amb aquest
un musical
que no està mal
que és el nom
que li heu posat
a aquest espectacle
del Metropol
Oriol gràcies
i bon dia
Adéu