Ens aprovem a tres quarts d'onze del matí,
falten cinc minuts per arribar a aquest punt horari.
Nosaltres seguim en directe des de la quarta hora
del matí de Tarragona Ràdio, parlant ara d'un llibre
i d'un acte que es farà aquest vespre a la nostra ciutat.
A partir de les vuit del vespre serà la presentació d'un llibre.
D'un llibre molt especial, perquè d'alguna manera
és un recorregut per la història d'una entitat,
però també és un recorregut per la història
de la ciutat de Tarragona d'aquest últim segle.
Casa Oberta, un segle de cooperativa obrera tarragonense.
Aquest és el títol del llibre, 1904-2004.
Un volum publicat per Silva Editorial,
que d'alguna manera és això, la història,
d'una de les entitats més emblemàtiques de Tarragona,
la cooperativa obrera.
El seu autor és el periodista i escriptor Agustí Gutiérrez,
que ens acompanya aquest matí en directe
a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Agustí, bon dia.
Hola, Riquet, bon dia.
Vuit mesos, pràcticament, em deies ara, fora de micro,
treballant en aquest llibre, que és d'alguna manera un encàrrec
de la pròpia cooperativa.
Sí, és un encàrrec.
A motiu d'aquest centenari,
es van decidir des de la Junta Rectora,
que actualment integren el Sergi,
Sergi Sirinac, Joan Pasqual i Maria Teresa Valls,
fer un seguit d'actes
al voltant d'aquest primer segle
de la cooperativa obrera.
Un dels elements d'aquesta celebració,
diguem-ne celebració o comemoració,
és l'edició d'un llibre,
que és el que es presentarà aquesta tarda.
I és un llibre amb el que hem intentat
treballar sobre tres...
S'aguanta sobre tres potes,
perquè no caigui.
Diuen que si un tamboret de tres potes no cau.
Esperem que aquest llibre no caigui.
Unes de les potes són un seguit de converses,
entre 38 i 40,
avui ja n'ha estat més o menys,
però ja s'ha quedat la xifra,
amb persones que bé han tingut a veure
directament amb la història cooperativa
i l'història de Tarragona també,
o bé els seus familiars
han tingut algun càrrec,
algun element a partir de les actes
que hagi tingut també a veure
amb el desenvolupament d'aquesta entitat.
La segona pota són precisament
la documentació que hi ha a l'arxiu històric,
les actes, els llibres de socis,
les fitxes, els contes corrents,
temes de caixa,
fins i tot aspectes
que potser
no és que siguin menyspredats,
però no tenen tanta importància
del punt de vista
de la història,
de la historiografia tradicional,
que s'acosta més a línies polítiques,
línies econòmiques grans,
sinó que tenen a veure més
amb la vida quotidiana.
Per exemple,
quan es compra la primera màquina
enregistradora
per la botiga d'aquesta cooperativa.
Per què?
Perquè això significa
que la cosa funciona,
que ja no és suficient
amb tenir un sistema de comptabilitat
una mica primari
i això representa
que alguna cosa està passant
també a la ciutat de Tarragona
perquè una entitat
tan jove
en aquell moment,
abans de la Primera Guerra Mundial,
compres una màquina enregistradora.
La tercera bota,
és clar,
és tasca de meroteca
i tasca de bibliografia
que ja s'ha publicat
sobre aquests 100 anys
d'història de Tarragona.
I el resultat és un llibre
que fa el repàs
a la història
de manera cronològica
o per temes?
Com ho has organitzat,
el llibre?
És cronològic
i ha estat una tria
o va ser una tria complicada
perquè la manera més fàcil
d'aquest llibre
era fer un recull d'entrevistes,
aportar llistes de socis,
llistes de presidents
i llistes de juntes
i a més a més
un apèndix, diguem-ne,
o un anex d'imatges.
La segona opció
era fer un treball
per temes
i la tercera
és fer un treball cronològic.
trobo jo,
o almenys per a mi
ha estat una mica més complicada
perquè se van solapant
les diferents converses
i hi ha vegades
que un mateix fet
o una mateixa situació
o una mateixa època
es recordava de manera diferent
per a les persones.
Per això,
les cometes van molt bé
a la impremta
perquè
no és que t'estalvisi
i s'esbrinar
perquè hi ha coses
que difícilment pots esbrinar,
però
a banda de donar veu
a les persones
que a les fonts orals
que podríem dir,
doncs
es personalitza
també
aquest record.
Però d'altra banda
pensàvem que
des del punt de vista
del lector
era molt més agraït
fer aquest recorregut.
És un llibre realment
tot el sintètic
que s'ha pogut fer
en recollir aquest centre.
No pretens ser
ni una bíblia,
és clar,
ni una aproximació
històrica
des del punt de vista
de l'evolució política,
de l'evolució municipal,
tot i que hi ha elements
d'aquesta història,
sinó des del punt de vista
quotidià
i des del punt de vista
a més de determinades famílies
perquè al llarg
d'aquesta història
trobes determinades línies familiars
que han estat força
importants
a l'història
de la cooperativa
obrera tarragonès.
Sense ser això
amb detall
i exhaustiu
un repàs
a la història
de la ciutat,
sí que d'alguna manera
el segle d'història
de la cooperativa
és veure també
com evoluciona Tarragona
en aquests cent anys,
no?
I d'alguna manera
alguna cosa deu sortir,
alguna cosa es deu notar
llegint el llibre.
Sí.
Per exemple,
ara,
un període molt important
per a la cooperativa obrera,
sobretot perquè
ara la coneixem
com a productora,
exhibidora,
centre cultural
de producció cultural
de consum cultural,
però la cooperativa
neix
per eliminar intermediaris,
sobretot
en la compra del pa.
Això és el tema
del 1904,
no?
Era unes dates
que, a més,
curiosament,
quan es crea la cooperativa,
cap al setembre,
obre la botiga a l'octubre,
que hi hagi
al carrer Comte de Rius,
el número 11,
doncs,
en aquelles dates,
un dels temes
que tenien ressò
en el diari de Tarragona
d'aquella època
eren els horaris comercials,
el tema
del descanso dominical.
Era un tema
de discussió,
hi havia articles
de tota mena
al voltant
del tema
del descanso dominical.
Llavors,
en aquella època,
el preu del pa,
a l'escala
de les economies familiars,
vindria a ser
com el preu
del barril Brent,
a l'escala
d'aquesta economia
globalitzada
que tenim
ara, no?
Llavors,
a l'hora
de millorar
les economies familiars,
rebaixar el preu del pa
era millorar
la qualitat de vida
de moltes
i moltes famílies
tarragonines.
Aquest és l'inici
de...
Neix per això,
precisament,
la cooperativa.
És la conquesta
del pa,
per dir-ho també
amb una frase
anarquista.
Tot i que la cooperativa
també una de les seves
característiques
és haver-se mantingut
tot estatutàriament
al marge
de lluites polítiques
i d'ideologies polítiques.
Una intenció
que no sempre
s'assoleix
perquè, clar,
la provinença
dels seus membres,
dels seus associats
era de capes
menestrals,
sobretot.
No tant obreres
industrials
com altres zones
de Catalunya,
sinó d'obrers menestrals,
d'artesans,
de petits botiguers
i de molts obrers
del port,
per exemple,
de boters
durant molts anys.
El llibre
es titula
Casa oberta.
Sí.
Té un significat especial.
Li has volgut posar,
o l'editorial
li ha volgut posar
aquest títol
per alguna cosa
perquè significa
justament això
el que ha estat
aquesta cooperativa
obrera
durant cent anys?
Sí,
perquè trobem,
tant a les xatres
com a alguns records,
que el café
inicial de la cooperativa,
a l'entrosol
d'aquell número 11
del carrer Comte de Rius,
doncs era un punt
de trobada
per a moltíssima gent,
molts associats,
que en acabar la feina
doncs anaven allí
pràcticament,
no va passar l'estona
on va fer la partida
de domino,
a tractar
temes comptables
o temes de compra-venda
de farina,
sobretot,
però
per fer entitat,
per trobar-se,
per parlar,
per tractar
problemes
que afectaven
directament
aquestes famílies,
vull dir,
en aquest sentit
estava oberta
a tothom.
Uns anys després,
quan ja té el local nou,
a partir del 17,
a mitjans del 17
s'inaugura,
l'actual edifici,
doncs comença
a haver entitats
que s'integren.
La primera entitat
que es va integrar
va ser la cura
de l'Àncora,
però amb molt de temps
ha estat relacionat
amb la cooperativa,
però ja molt,
molt en aquestes dècades,
abans dels anys 20,
la cooperativa obria
i comença a ser
el que ara anomenem
hotel d'entitats
i en aquest sentit
també ha continuat
sent una casa
oberta,
no a les persones
o als socis,
que també és clar,
sinó també
a diferents entitats
de la cultura
tarragonina.
I a més,
curiosament,
hem tingut
una independència
relativa
respecte
dels diferents
poders
al llarg de la història.
És una de les poques
cooperatives catalanes
que ni va ser incautada
el 36,
durant la Guerra Civil,
sobretot
per partits
de caire llibertari
o caire anarquista.
En canvi,
es va crear
una cooperativa
a la Rambla Vella,
on està
les gràcies
de Sant Agusti.
Ni tampoc
va ser incautada
en acabar
la guerra
per les autoritats
franquistes,
tot i que van
designar
els jefes,
abans seran presidents
de la cooperativa,
a partir del 39
van ser jefes,
però no es va incautar,
es va col·locar
per sobre,
d'alguna manera
controlava
tant les reunions
com l'equip directiu,
però no es va incautar
ni de l'edifici
ni de les accions
dels socis.
Malgrat a l'últim
que deies,
la cooperativa
en aquests cent anys
ha viscut allò
la seva tapa daurada
i la seva tapa fosca,
aquell període
de dir,
en fi,
va estar a punt
gairebé de desaparèixer
o no?
Durant aquests cent anys
ha mantingut
una certa estabilitat,
malgrat tots els canvis polítics
i fins i tot
de règim
que hi ha hagut
en el nostre país.
No,
la cooperativa
ha tingut
sobretot
uns anys
daurats
que coincideixen
precisament
amb el que
anomenem
belèpoc,
són els anys
durant la Primera Guerra Mundial
i després donen
la dictadura
de Primo de Rivera
aquí a Espanya,
és a dir,
aproximadament
des del 17
fins a l'arribada
de la República.
L'arribada
de la República,
la veritat
és que l'activitat
comença
a decaure
d'alguna manera.
Una mica curiós,
no?
No,
perquè d'altra banda
si penses
que també
hi havia
més apertura,
més punts de trobada,
més locals
per fer política
i per fer cultura,
doncs no és estrany
que hi hagués
això.
A més a més,
tant els nivells educatius
com els nivells econòmics
també havien millorat
durant aquella dictadura
de Primo de Rivera.
Havia acabat també
la guerra al Marroc
que era una sangria
de tot l'estat espanyol,
per dir d'alguna manera,
i la crisi
que s'arrossegava
des de finals de segle
de la filoxera,
del vi,
dels licors,
dels boters,
de les portacions
del port
ja no era tan patent.
Aquest és el període
d'aurat.
Després,
per altres raons,
la guerra civil,
els llibres d'actes
durant,
sobretot,
la tardor i l'hivern del 38,
ens trobem
que pràcticament
hi ha moltes juntes
que es feien setmanalment
en les quals
només
es fa que acceptar
nous socis.
Durant aquests anys
la cooperativa
arriba a tenir
més de 1.700 associats,
que no vol dir
1.700 persones,
vol dir 1.700 famílies,
perquè
s'associaven famílies,
el cap de famílies
s'associava
i era la resta
la que tenia.
I te trobes pàgines i pàgines
durant aquell
any 38,
final del 38,
en el qual
veus Tarragona
indirectament,
perquè són
llistes de nom,
30, 50,
160 noms
d'una tacada
que es fan
socis de la cooperativa.
I això representa
la gana,
la fam,
la dificultat
de vestir-se,
la dificultat
de tenir pa.
Aquest seria
el segon
període important
per altres raons,
clar,
per raons,
dissortades raons.
Després hi ha
un període
de travessia
del desert
total,
que és a partir
dels anys
40.
La fi de razonament
cap als 52
també fa
un cop
a la cooperativa
obrera.
La implantació
d'aquestes petites
superfícies
comercials,
dic petites,
a principi dels anys
60,
la trastoca
d'una altra
vegada.
Aquí desapareix
definitivament
el seu vessant
de cooperativa
de consum
de productes
de primera necessitat
i el fet
és que també
coincideix
amb l'inici
de la resposta
que s'acostava
ja a la mort
del dictador,
diguem-ne,
i a finals dels 60
i principis dels 70
canvia ja
radicalment
la manera
d'entendre
el funcionament
de l'entitat
i esdevé
hotel d'entitats
claríssimament
i centre
d'exhibició,
de producció,
de treball
al món
del teatre,
la música
i aquestes activitats
escèniques.
Serien tres punts
però, vaja,
hi ha hagut molts anys
en els quals
sobretot
tant el pare
com l'avi
de l'actual regidor
d'urbanisme
de Tarragona,
és a dir,
Josep Cendra Navarro
i Miquel Cendra Siscar
que van ser presidents
seguidament
l'un de l'altre
a finals
de...
durant la década
dels 50
i Josep Cendra
ha estat el president
que més anys seguit
ha ostentat,
ha ocupat la presidència
de la cooperativa
fins al 77
fins que inicia
la seva vida política
han mantingut
el carro
però el carro
de manera
que fins i tot
hi ha algunes actes
que és el mateix
Miquel Cendra
l'avi
de l'actual regidor
que la redasta
la signa
com a president
i la signa
com a secretari
i es lamenta
moltes vegades
la soledat
en què ha de treballar.
En aquells anys
hi havia
una junta
a l'any
si n'hi havia.
En fi,
totes aquestes coses
tan interessants
que ens ja s'explica
l'Agustí Gutierrez
les trobarem
molt més ampliades
en el volum
en el llibre
aquesta casa oberta
un segle de cooperativa
obrera
que aplega
documents
propis
de la cooperativa
i també fotografies
m'imagino
hi ha un
deu haver-hi
algun petit
recull
de fotografies
Sí,
hi ha una part final
i hi ha
aproximadament
ara no recordo
però bueno
hi ha entre 60 i 70
imatges
algunes són conegudes
algunes són
curioses
algunes són
fins i tot
novetat
i alguna foto
que recuperes
de manera casual
com sempre
en la qual apareix
per exemple
un ministre
republicà
nascut aquí a Tarragona
a la plaça La Font
Marcel i Domingo
ministre d'Agricultura
em penso
no ho recordo ben bé
inaugurant
les cases barates
allà a la carretera
de Valls
perquè
això
i què té relació
amb la cooperativa
doncs bé
hi havia càrrecs
d'aquesta cooperativa
l'econòmica
que va crear
aquestes cases barates
que també eren càrrecs
de la cooperativa obrera
en aquella època
i hi ha persones
que viuen allí
des de fa prop
de 70 anys
un d'ells
que jo recordo
era Miquel Pie
el pare del qual
va ser president
també de la cooperativa
i és un cas
curiós
pel que parlaven
de les nissagues
perquè el
el pare
de Miquel Pie
va ser el que va comprar
el gramòfon
que hi havia
allà al cafè
del primer pis
de l'edifici
el seu fill
va
va treballar
com a tècnic
a Tarragona Ràdio
tot és recordat
en algun moment
per la memòria
de Josep Maria Terrassa
en aquesta mateixa casa
quan estava
el que es reunia
i després va muntar
una botiga
d'aparells
electrònics
sobretot
del punt de vista
d'àudio
que va estar
durant molts anys
i els seus fills
més tard
han creat
d'una altra botiga
a pie
també
d'aparells
de so
que encara
està oberta
a l'avinguda
de Catalunya
vull dir
aquest és un exemple
de com hem
volgut
reseguir
la història
de la cooperativa
la història
d'altres entitats
lligades
i la història
de Tarragona
i sempre és un punt
de vista
quotidià
de vida diària
això és el que
hem buscat
hi ha moltes històries
i moltes anècdotes
que com dèiem
es recullen en aquest llibre
casa oberta
un segle de cooperativa
obrera tarragonense
es presenta
recordem aquest vespre
a les 8
no podia ser d'una altra manera
a la sala d'actes
de la cooperativa
al carrer Fortun
hi haurà l'autor
també és evident
l'Agustí Gutiarré
i hi haurà
entre d'altres
el president
de la cooperativa
obrera
el Sergi Ginex
i tothom que vulgui
apropar-se
a aquest llibre
que d'alguna manera
és el retrat
de la ciutat de Tarragona
d'aquests últims 100 anys
Agustí Gutiarré
felicitats per la feina feta
i en fi
que vagi molt bé
gràcies Ricard
gràcies
i fins la propera