D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Com us deia, un fa moment en el sumari del programa,
l'anunci del tancament de la residència de les Germanetes dels Pobres
a l'Avinguda de Catalunya ha estat una de les notícies destacades
i més comentades en els últims dies aquí a l'àmbit de la ciutat de Tarraona.
Recordem que fa també una setmana l'Ajuntament aprovava per unanimitat
una moció per mantenir aquest espai com una zona d'equipaments sanitaris.
Avui li volem preguntar al màxim responsable
del Departament de Benestar i Família de la Generalitat a Tarraona
el senyor Jordi Tous, què pensa fer o què pot fer el govern de la Generalitat
al seu departament en aquesta qüestió?
Parlarem de les Germanetes dels Pobres,
però també d'altres temes d'actualitat del Departament de Benestar i Família
amb el senyor Tous, el que ja saludem.
Senyor Tous, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com dèiem, les Germanetes dels Pobres han anunciat
o han dit ja públicament al govern de la Generalitat
la seva intenció de tancar en els propers mesos la residència
que tenen a l'Avinguda de Catalunya.
Davant d'aquest anunci, què pot fer o què fa
o què ja ha fet el seu departament, el de Benestar i Família?
Sí, mira, jo començaré per comentar-li el que ja ha fet el departament.
Nosaltres, a través d'un mitjà de comunicació,
vam saber el dia 22 de febrer
que es parlava d'aquest possible tancament de la residència
i el dia 23, l'endemà a les 9 del matí,
ja érem a Barcelona i ens entrevistàvem amb la germana provincial,
que és la responsable de tot l'estat espanyol
de les 30 cases que tenen les Germanetes dels Pobres,
per manifestar-li en primer lloc la nostra inquietud davant d'aquesta notícia
i demanar-li que ens la confirmés, que la rectifiqués o que la ratifiqués,
cosa que va fer, és a dir, va ratificar que efectivament
la voluntat de la congregació és tancar la casa aquí a Tarragona.
En segon lloc, li vam manifestar la nostra preocupació
pels usuaris que actualment atenen,
en el sentit de dir quin futur tenien ells si aquesta casa es tancava.
Amb això, la germana provincial va manifestar
que tindrien cura de la gent gran
i el reubicarien i atendrien les seves peticions,
com de fet ja ha passat en altres cases que a Catalunya
o bé han tancat o bé han remodelat
o bé han passat a mans d'operadors privats,
cas de Gabà o cas de Girona, per posar dos exemples.
I en tercer lloc, també li vam manifestar
que nosaltres també teníem una certa inquietud,
perquè la comarca del Tarragonès, com ja s'ha dit, ja se sap,
és una de les sis comarques d'aquest àmbit territorial
que menys places té de residència assistida
i que més equipaments necessita adreçats a la gent gran.
El fet que elles tanquin
representa en aquest sentit també una pèrdua important
per la comarca del Tarragonès
i especialment per la ciutat de Tarragona.
Davant d'això, vam convenir
que quan elles ho considerin oportú,
ens faran al Departament una proposta
perquè el Departament assumeixi,
pugui assumir la gestió d'aquesta residència
i immediatament nosaltres enviarem al Gabinet Tècnic
que faci una valoració,
que vegi quina inversió s'hi ha de fer
i a partir d'aquell moment obrirem negociacions.
Tant pot ser que finalment les germanetes dels pobres
puguin passar a dependre directament
del Departament de Benestar i Família
com que hi hagi algun operador,
i em consta que n'hi hagi algun més d'un
que s'hi ha posat en contacte,
algun operador del sector de la gent gran,
d'entitats privades,
que pugui fer una oferta
i pugui arribar a un acord
amb les germanetes dels pobres.
El que està clar, i així també ho ha manifestat,
l'Ajuntament de Tarragona,
és que aquesta zona, aquest solar, aquest edifici,
està destinat a equipaments sociosanitaris
i, per tant, penso que serà aquesta la seva finalitat.
Qui gestionaria, de totes maneres, aquest equipament?
O quina seria la prioritat, en ordre de prioritat,
pel Govern de la Generalitat?
En fi, qui seria l'ordre de prioritat?
Que fos un equipament gestionat directament pel Govern,
un equipament públic,
o a través d'alguna entitat privada?
Mira, la nostra prioritat és que la gent estigui ben atesa
i, si això ens ho pot garantir amb més rapidesa,
amb més eficàcia,
doncs un operador privat
amb el qual es pugui arribar a un acord de gestió,
doncs, no dubtarem en aquest sentit.
Aquí el prioritari és no només no perdre places,
sinó, sobretot,
posar-nos al nivell de la mitjana
que desitgem per Catalunya el 2007,
que és un 5% de residències assistides per la gent gran,
un 5% vol dir arribar a disposar d'un 5% de les places
per a persones de 65 o més anys.
En aquests moments, el Tarragonès està al 2,55.
Per tant, nosaltres, el nostre objectiu és aquest,
arribar al 5%.
La fórmula, si seran places col·laboradores,
si serà a través d'un operador privat,
si serà un centre que finalment dependrà del departament
i el donarem a gestió o el gestionarem directament,
penso que és relativament secundari,
és a dir, l'important és dotar a la ciutat i a la comarca
d'aquestes places a què no podem renunciar.
Això quan es produiria?
És a dir, les germanetes,
quan han dit que volen deixar realment aquest edifici?
Bé, elles estan pendents
de l'acord que puguin arribar amb els seus usuaris
i, aleshores, tenen previst que també disposar
de places alternatives a finals d'any,
començaments de l'any que ve.
Amb això, doncs, ens situem ja al 2006.
Em penso que tenim temps suficient
per fer les coses ben fetes.
De fet, jo crec que les germanetes dels pobres
s'han adonat molt d'aquest tema,
doncs, que l'han de gestionar molt ben gestionat.
Ja ens han comunicat per escrit i formalment
la seva voluntat i intenció de tancar
i penso que ara és qüestió de fer un seguiment,
de fer un treball conjunt
i de veure quines possibilitats hi ha de cara al futur.
Vostè seria partidari mantenir el nombre de places actuals
o fins i tot d'augmentar-ne, si es pogués,
es mantindria l'estructura de l'edifici
dels terrenys actuals que hi ha a l'Avinguda Catalunya?
A veure, sobre aquesta qüestió de les places
també hem de matisar, perquè aquí s'ha dit,
no aquí, eh? S'ha dit en els mitjans
que, doncs, es perdrien
prop d'un centenar de places.
Però és que aquestes places no són totes iguals.
El que és residència assistida,
les germanetes en aquests moments
disposen només de 27 places de residència assistida,
15 de centre de dia
i les 96 són
d'allà residència, és a dir,
de gent vàlida.
Amb això què vull dir? Vull dir que el departament,
l'opció que faria, en tot cas,
seria de reconvertir l'edifici
en residència assistida,
que és d'allò de què parlem
i d'allò de què ens ocupem nosaltres,
perquè la gent vàlida,
com diu el seu adjectiu,
vàlida, ja no requereixen, doncs,
la nostra ajuda d'entrada.
Qui sí requereix més l'ajuda
i on tenim més dèficit de places,
sobretot, és la gent que necessita
aquesta assistència,
que els fa més vàlides per la vida diària,
que necessiten aquesta atenció més especialitzada.
En aquest sentit, doncs,
la nostra proposta aniria clarament
en la idea, doncs,
de reconvertir-la en una residència assistida
per 90, 120 places,
que és, diguem-ne, l'estàndard
que avui en dia, doncs,
és aconsellable des d'un punt de vista
també d'explotació econòmica, etcètera.
La conclusió, senyor Tous,
del que ens estàs explicant sobre el tema, doncs,
de les germanetes als pobres
és que garanteix l'administració pública,
el govern de la Generalitat,
garanteix plenament la continuïtat
d'aquesta infraestructura, d'aquest equipament sanitari?
No.
El govern de la Generalitat el que garanteix
és de fer un seguiment,
de tenir converses,
que els usuaris es recol·loquin
en condicions
quan les germanetes tanquin
i d'explorar totes les possibilitats
que hi hagi
perquè aquest equipament
no es perdi
i, diguem-ne,
la gent gran
disposi d'una nova residència assistida a Tarragona.
El que no puc jo,
no estic en condicions de dir,
és si ho farem nosaltres directament
o si ho farem a través de tercers
i tampoc no coneixem a hores d'ara,
no tenim un dictament tècnic
que ens digui com està aquest edifici,
en quines condicions es troba,
quina remodelació s'hi ha de fer.
Per tant,
el nostre compromís
el podrem prendre
quan tinguem totes aquestes dades
que ara no disposem.
Molt bé.
Al marge de la qüestió estricta
de les germanetes dels pobres,
vostè ja ha fet evident
el que sap tothom,
que és el dèficit
que tenim en places assistides
per la gent gran.
Al marge d'aquesta qüestió
que ha sorgit
en les últimes setmanes
d'estricta actualitat,
a la ciutat de Tarragona
i en els seus voltants
hi ha previsió,
projectes de fer,
de tenir noves,
més places assistides
per a gent gran
en el futur?
Efectivament.
Com vostès ja saben,
la residència emblemàtica
de la ciutat,
la residència de la Mercè,
està experimentant
un procés de canvi,
remodelació integral,
que ens ha de permetre
no només dotar-la
d'uns equipaments,
d'unes habitacions
modèliques,
punteres
i actuals,
sinó que el fet
que quatre plantes
que abans ocupava
el sociosanitari,
que ara s'ha traslladat
al complex de Llevant,
doncs hagi marxat,
ens permet
una futura ampliació
i quan dic futura
dic que procurarem
que sigui abans
que acabi la legislatura,
amb 40-50 places més.
O sigui,
d'una banda això.
Properament,
els propers mesos,
s'inaugurarà
el complex Llevant.
En aquest complex Llevant,
on el departament
hi ha invertit
de forma,
jo diria que generosa,
hi ha una residència
assistida
amb 60 places més
per a gent gran,
de les quals
una bona part
seran col·laboradores,
és a dir,
que l'administració
aportarà uns diners
per poder,
doncs,
finançar-les,
no?
Per a les persones
que més ho necessitin.
I em consta
que a l'antiga Creu Roja
s'està duent a terme
un projecte
que dotarà la ciutat
de Tarragona
i la seva comarca
d'un equipament
residencial
per a gent gran
d'aproximadament
135 places.
Caldrà veure
quins acords
arribem
amb els impulsors
d'aquest projecte
de cara
a tenir també
places col·laboradores.
Nosaltres
hem elaborat
en aquest primer
any de legislatura,
el 2004,
un diagnosi
de la situació
i ho hem fet
a través, doncs,
d'una planificació
territorial
que ens dona
una visió
de tot Catalunya
i en aquest cas
també del nostre
àmbit territorial
de quina és la demanda.
perquè sàpiguen vostès
que fins ara
no s'havia planificat
i s'havia crescut
sobre l'oferta,
no s'havia planificat
sobre la demanda.
Això fa que comarques
com, per exemple,
la Terra Alta
tinguin,
i no és del nostre
àmbit territorial,
tinguin només
una cobertura
d'un 0,79%
de places,
mentre que el Maresme
en té un 11%.
Nosaltres,
amb aquesta eina,
una vegada
tinguem aclarits
els escenaris
econòmics
per poder també
planificar
no només la demanda
sinó les inversions,
també ho farem conèixer.
Aquest estudi,
aquesta planificació territorial
pel que fa al tema
de la gent gran,
encara no el tenen acabat?
El tenim acabat,
però el que no tenim
encara acabat
és el tema
de la inversió,
és a dir,
de res serveix
que jo digui,
per exemple,
que a la comarca
del Tarragonès
hi falten 350 places
per a gent gran,
si no dic al costat,
i això ho arreglarem
o mirarem
d'atenuau
amb una inversió
de tants diners
fent tants equipaments.
I això és el que estem acabant
de tancar
amb Economia i Finances
i que al seu dia
la consellera
ja s'encarregarà
d'anunciar.
Torno enrere en un moment
en la conversa
perquè vostè ha citat
l'Hospital de la Creu Roja,
l'antic centre
que hi havia
al carrer Maria Cristina.
ha dit que hi ha
uns impulsors,
se suposa que és
una empresa privada,
no sé si es pot
desvetllar el nom.
Bé, en fi,
sé que hi ha
una entitat
que ara
que és també
la que
està impulsant
el projecte
de Falset,
el Priorat,
i uns altres
operadors
que venen
del món sanitari.
I vostès
el que volen
és intentar
arribar a un acord
perquè algunes de les places
siguin concertades.
Sí, col·laboradores,
que és la fórmula
que es fa servir més actualment.
La diferència
és que en el concert
es paga
unes places
tot l'any
i
quan és un centre
col·laborador
les places
que tenen
aquesta
classificació
de places
col·laboradores
només
es paguen
quan hi ha usuari
que deriva
al departament.
És l'usuari
en aquest cas
que tria.
Amb aquest enrepàs
que fèiem ara
a noves
futures places
assistides
per la gent gran
arribaríem
al final
d'aquesta legislatura,
senyor Tous,
aquell 5%
que vostè deia abans
que ens posaria
a nivell europeu?
No,
a nivell europeu
no ens hi posaria.
Ens posaria
el nivell
del que ens recomana
el quart pla d'acció social
2003-2006
que diu
que la tendència
o el desitjable
el que s'ha de poder aconseguir
és arribar
al 2006
amb una cobertura
del país
d'un 5%
per persones
de 65 o més anys.
Això en moltes comarques
ja es dona,
també del nostre
àmbit territorial,
al cas de la Conca
de Barberà,
però precisament
ens hem d'ocupar
de les que no es dona
com en el cas
del Tarragona.
Que és segurament
de les comarques
on el déficit...
De les 6
és la que està pitjor.
Déixi'm parlar,
ja que hem començat,
parlant d'infraestructures,
d'una altra qüestió
que depèn del seu departament
i que afecta
la ciutat de Tarragona
i que també afecta
en bona part
a la gent gran
perquè és el casal cívic
de Camp Clar
que es va haver de tancar
en el seu moment.
què sabem
d'aquesta infraestructura?
Doncs sabem
que si no hi ha res
en contra
i esperem que no
i desitjo que no,
al mes d'octubre
comencen les obres.
És a dir,
hi ha
en els pressupostos 2005
hi ha una partida
consignada
d'un milió d'euros
per dur a terme
aquesta obra
i vaja
en el gabinet tècnic
ens han confirmat
que al mes d'octubre
començaran les obres.
Per tant,
el 2006
tindrem ja equipament.
Com serà aquest casal?
Hi haurà alguna
en fi,
alguna modificació
o alguna novetat important?
A veure,
serà un equipament
pensat
pel segle XXI
serà un equipament
dimensionat
amb tot el que és
les infraestructures noves
és a dir,
no haurem de patir
ni per escapaments
d'aigües residuals
ni per dèficits
a la xarxa,
coses d'aquests
tan elementals
que ara
allà ens fallaven
i
molt pensat
per dur a terme
activitats
i molt pensat
també
per poder atendre
una població
com la de Camp Clar
que durant molts anys
no ha pogut disposar
d'aquesta mena
d'equipaments
que tinguin la dignitat
i les prestacions
que els pertoquen.
El pressupost
global
del projecte?
Un milió d'euros
pel 2005.
Pel 2005,
però hi haurà
una altra partida
el 2006.
Sí, sí, sí.
Perquè s'acabaria
de tancar.
Sí, exacte,
el 2006 encara
no ho sabem.
Ja que parlem
d'inversions
d'aquestes previstes
pel 2005
del seu departament
aquí al Camp de Tarragona,
què en destacaria
vostè
com a principal responsable?
Sí, miri,
doncs una hi ha
la menomenal,
la de Camp Clar.
Després també tinc
interès a destacar
el conveni
que s'ha signat
entre el departament
i l'Ajuntament de Reus
en aquest cas,
per remodelar
íntegrament
el CRAE,
el Centre Residencial
d'Atenció a Menors
que tenim
a Reus
a la Pastoreta,
a l'Avinguda
dels Països Catalans,
un edifici
que doncs
requeria
una intervenció urgent
i una inversió
que ha de permetre
una renovació
total
d'aquest edifici
que doncs
ens presta
un gran servei
de cara
als menors
que hem d'institucionalitzar.
Aquesta inversió
és una inversió
important
pel que fa
als diners,
concretament
per aquest 2005,
si no recordo malament,
eren 590.000 euros,
i l'obra total
ascendeix
a més d'un milió d'euros
que s'acabarà
el 2006,
però és també important
l'esforç
que s'hi esmerçarà
per definir
un nou projecte educatiu.
La població
està canviant
molt ràpid,
la tipologia,
els perfils,
també la dels nois
i noies
que ocupen
aquests centres residencials
i no n'hi ha prou
en posar totxos,
sinó que també
hi ha d'haver projectes
innovadors,
projectes
capaços
d'incloure
novament
aquests nois
i aquestes noies
en la societat.
Abans,
quan parlàvem
del col·lectiu
en general
de la gent gran,
li preguntava
i vostè comentava
aquesta planificació
que estan fent
del territori
per veure
quina és
la demanda
que hi ha
en diferents àmbits
on actua
el Departament
de Benestar i Família.
N'hem parlat
de la gent gran,
n'estan,
suposo,
estudiant la demanda
d'altres col·lectius,
de qui són
i si han arribat ja
a conclusions.
Sí,
tant.
En l'àmbit
dels discapacitats,
la demanda
més important
que tenim
en aquests moments,
o una de les demandes
més importants,
seria la de
llarga
la residència.
Perquè ens trobem
que el discapacitat
sortosament
ha augmentat molt
l'esperança
de vida
i els seus familiars,
que s'han ocupat
sempre,
s'han convertit
sovint ja
en persones grans,
en persones
que comencen
a tenir certs
problemes
de dependència
i que han de
començar
també
a pensar
una mica
en el seu futur.
I que
aquestes persones
discapacitades
que fins i tot
han pogut
tenir una activitat
laboral,
ja no poden
moltes vegades
viure
amb els seus familiars.
en altres ocasions
s'han deteriorat
i necessiten
poder
tornar
en un
nucli
molt semblant
al que seria
la família,
això seria
una llarga
residència,
i en aquest aspecte
som molt
deficitaris
en tot el que és
l'àmbit
territorial.
Projectes
n'hi ha,
hi ha
un fort
moviment
associatiu
d'entitats
que
lidera
projectes,
tant pel que fa
per exemple
a discapacitats físics,
paràlisi cerebral,
m'estic referint,
tenim un projecte
de llarga residència,
una segona fase
de la llarga residència
que
en principi
tindrà tot el suport
del departament
i mirarem
de poder-ho concretar
i tirar-ho endavant
ja.
On seria?
Al Montanyeta,
aquí a Tarragona.
I després
hi ha altres entitats
que també tenen
uns projectes
molt interessants
de cara a garantir
el futur
del discapacitat.
Un discapacitat
que repeteix
augmentar l'esperança
de vida
i que necessita
d'aquest acolliment
familiar
que li dóna
la llarga residència.
Hi ha altres
col·lectius socials,
sobretot els que estiguin
planificant justament
la demanda?
Sí,
seria l'àmbit
dels malalts mentals.
En aquest àmbit
el que
volem impulsar
serien els tallers
prelaborals,
és a dir,
tot allò
que ha de permetre
que aquestes persones
amb malaltia mental
puguin
inserir-se
en el món laboral,
que es puguin
normalitzar al màxim.
També
l'esllar residència
per malalts mentals.
Fa dos mesos
la conseller
de Benestar i Família,
la senyora Anna Simó,
va inaugurar
una llar residència
aquí a Tarragona,
en què hem col·laborat
també generosament
des del departament
i que gestiona
la Fundació Pere Mata,
el carrer Rebolledo,
amb 30 places.
Per tant,
estem treballant,
ajudant econòmicament,
estem invertint
i diria que
aquests tres àmbits
són els que
de forma prioritària
en els propers anys
definirem uns escenaris
econòmics
per mirar
d'arribar
a unes inversions
que permetin
oferir el servei
que es mereixen
els seus destinataris.
Hi ha moltes altres
qüestions pendents,
per exemple,
aquest 2005
ha de ser l'any
del debat
de la nova llei
de serveis socials
que ha d'anar
al Parlament de Catalunya
i altres qüestions
més generals
del Departament
de Benestar i Família
que en qualsevol cas
ho deixarem
per una altra
propera entrevista.
Avui,
sobretot,
volíem parlar
de les germanetes
dels pobres
perquè era actualitat
i també
d'algunes altres
infraestructures
i projectes
d'inversions
previstos
per aquest 2005
pel Departament
de Benestar
al Camp de Tarragona.
Si em permeteu
només dir també
que en l'àmbit
de l'atenció
a les dones maltractades
a Tarragona
disposarem
d'una nova casa
d'acollida
per a dones maltractades
amb una inversió
prevista
de 240.000 euros
i també
en l'àmbit
del Tarragonès
d'on construirem
i reformularem
un centre
per a joves adolescents
amb un pressupost
de 80.000 euros.
seran realitats
per a aquest any
és a dir,
són projectes
per començar
en guany.
Casa d'unes maltractades
en un moment
no cal dir-ho
on el tema
de la violència
de gènere
està de màxima actualitat.
En fi,
tindrem temps
de parlar
d'aquestes inversions
d'aquests nous equipaments
i del que dèiem
la nova llei
de serveis socials
i altres temes
en una propera entrevista
amb el director territorial
del Departament
de Benestar
i Família
a Tarragona
el senyor Jordi Tos.
Senyor Tos,
moltes gràcies
i fins aviat.
A vosaltres.
Fins aviat.
Bon dia.
Bon dia.