This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Un temps ara per parlar de política,
per comentar alguns dels principals temes de l'actualitat política
en aquest inici de curs, ja ho venim dient aquests dies,
és una mena d'inici simbòlic de curs també
per a l'activitat política a la ciutat de Tarragona.
Avui el nostre convidat és el portaveu del grup municipal socialista
a l'Ajuntament de Tarragona,
el portaveu del principal grup de l'oposició,
el senyor Josep Feliç Ballesteros.
Senyor Ballesteros, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Comença, com dèiem, simbòlicament el nou curs polític
amb algun objectiu, bàsicament, per part del grup socialista.
Com afronta el nou curs, que recordem és el tercer d'aquest mandat municipal,
com afronta aquest curs, aquesta temporada, el grup municipal socialista?
Bé, amb diversos objectius, no?
Hi ha alguns d'ells històrics.
El primer de tots és seguir la precampanya
amb la que em vaig embarcar, tant jo com el meu grup,
d'estar de barris, em queden tres barris encara per fer,
que són Sant Perí, Sant Pau, Sant Salvador i tot el que és llevant,
la Mora, Boscos i Cala Romana,
i el faré, començarem per Sant Perí i Sant Pau.
Encara he de decidir allà on dormo,
perquè tinc 11 ofertes a Sant Perí i Sant Pau
i encara no les hem decidit,
però vaja, continuar aquesta campanya
i aquest treball de proximitat amb els ciutadans,
d'escoltar-los,
d'intentar ser útil amb les seves reivindicacions,
queixes o propostes,
i continuar amb aquesta línia,
que a més a més ens ha donat un extraordinari resultat
i la gent ho acull molt bé.
Per tant, des d'aquest punt de vista, seguir aquesta feina.
Des de l'altra,
sabeu que està en marxa el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal,
el que abans se'n deia el Pla General de la Ciutat,
per fi, per fi, fa cinc anys que es va decidir
que s'havia de fer i finalment sembla que podrem arribar a acords.
La nostra intenció com a grup, ja ho anuncio ara,
és pactar el Pla General,
intentar arribar a acords.
Fa dues setmanes així ho vam fer saber
en l'equip de govern i el propi alcalde,
li vam presentar les nostres propostes
i justament aquesta tarda tenim una altra reunió
per acabar de perfilar totes aquestes propostes.
No serà una feina fàcil,
però la nostra intenció és fer-ho per diverses raons.
Primera, perquè ja que ha costat tant,
jo crec que val la pena intentar posar-nos d'acord
amb un projecte tan important pel futur de la ciutat com és aquest.
En segon lloc, precisament per això,
perquè aquesta ciutat necessita consens,
acords i tranquil·litat i seguretat de futur
pels ciutadans i per les ciutadans,
pels tarragonins i les tarragonines.
I finalment, perquè, i permeteu-me la immodèstia,
perquè hi ha possibilitats que l'haguem de gestionar nosaltres,
aquest pla general,
després de les properes municipals
i per tant jo crec que és lògic i legítim
que intentem acordar-ho, insisteixo,
sobretot pel bé de la ciutat i pel futur de la ciutat.
I quines són les línies o les principals propostes
que aporten els socialistes
per pactar amb l'equip de govern
les línies generals del pla general d'ordenació urbana?
Bé, la primera, deixar molt clar
en el disseny de la ciutat
les infraestructures i les comunicacions,
la mobilitat,
que és un dels greus problemes
que tenim en aquesta ciutat.
Per tant, dibuixar l'actual 340
amb tot el seu traçat actual
fins a Vilaseca,
és a dir, en paral·lel a l'autopista.
Això per nosaltres és fonamental.
La segona, resoldre la façana marítima.
Deixar resolta la façana marítima.
La tercera, decidir sobre les zones verdes.
És a dir, volem que Tarragona sigui un exemple
a tot Catalunya i a tot Espanya
de zones verdes i zones verdes grans,
ben cuidades i exemplars.
La tercera, lligar tots els barris de Ponent,
que en aquest moment són assentaments dispersos
i amb això coincidim amb l'equip de govern
i jo crec que amb la majoria de grups
d'aquest ajuntament,
acabar de lligar els barris de Ponent
entre ells i sobretot amb el centre de la ciutat.
I acabar de configurar
el que és la zona de Llevant
com una gran zona verda
d'habitabilitat reduïda
i sobretot ecològicament sostenible.
i l'últim objectiu és que
de l'actual carretera de Barcelona,
per entendre's,
de la via Augusta cap al tren
i cap a la costa
no hi hagi mai ni una edificació més.
Per tant, preservar aquesta línia de costa
que és fonamental
pel futur d'aquesta ciutat.
Fer això, a més a més,
amb coordinació amb el territori,
amb una visió àmplia del territori,
no fer un pla general
o un pla de nació municipal
pensant només en l'espai reduïd de la ciutat.
Si aquestes condicions
i esmenes que nosaltres posem,
i algunes altres que per raons de temps
no acabem d'explicar,
són acceptades per l'equip de govern,
nosaltres, òbviament,
estem disposats a pactar aquest pla general.
De totes maneres,
s'entén, o es desprèn de les seves paraules,
que el pacte és més que factible,
que hi ha predisposició per a les dues parts.
O vostè com a mínim ho dona?
No, no, no, sí, sí,
i em consta,
i he de ser sincer,
que per part de l'equip de govern
també hi ha predisponibilitat,
per tant,
jo crec que és possible
que tots fem un esforç per a la ciutat
i jo estic disposat a fer-ho
en primer lloc, obviament.
Vostè ha anomenat la façana marítima,
és un dels projectes emblemàtics de la ciutat.
Em quedaven dos objectius,
només per aquest curs,
que és,
un d'ells,
és tenir definit abans de final d'any
el projecte del nou estadi del Nàstic,
és molt important
que tinguem definit aquest projecte,
i que, per tant,
en el primer semestre de l'any vinent
puguem licitar
i les obres comencin,
com a molt,
el segon semestre de l'any vinent.
Això és molt important
per la ciutat,
per el Nàstic
i per les infraestructures esportives.
I, finalment,
dos objectius que no ens corresponen,
diguéssim,
des del punt de vista municipal,
però que sí que són molt importants.
Comencem un període també històric
des del punt de vista
de les inversions de l'Estat
a la nostra ciutat
i al nostre territori.
comencen les obres
de la 340,
surt l'estudi informatiu
perquè la 340
tingui un traçat
finalment en paral·lel a l'autopista.
La 240,
que és la Tarragona-Montblanc,
també comencen les obres
i és una infraestructura importantíssima.
I, finalment,
jo reclamo
en el govern de la Generalitat
i en el govern central
que facin inversions importants
en matèria d'arqueologia
i en matèria
de patrimoni
i de monuments.
Per tant,
que al Teatre Romà
d'una vegada
tinguem ja projecte
i inversió
i que la necròpolis
obri també d'una vegada
no hi ha dret
que haguem tingut
15 anys
a la necròpolis tancada.
I, finalment,
que sobre el museu
comencem a parlar
amb tranquil·litat
i amb seguretat.
Molt bé,
doncs un cop fet
aquest repàs als objectius
entrem en el detall
d'alguna de les coses.
Com li deia,
façana marítima.
Vostè diu
que s'ha de resoldre
en el pla general
d'ordenació urbana
el tema de la façana marítima.
Com està el projecte
des del punt de vista
dels socialistes?
Perquè aquests últims dies
n'hem sentit una mica de tot
en aquests micròfons.
Posicions que diuen
que es pot arribar
en un acord
amb la Generalitat
per signar un document molt aviat.
El propi conseller primer
de la Generalitat,
Josep,
perquè jo deia dissabte
a la nit
aquí a Tarragona,
en unes declaracions
a Tarragona Ràdio,
que hi ha tota la voluntat
de la Generalitat
de signar
i d'anar de la mà
amb l'Ajuntament
amb aquest tema,
però d'altres diuen
que no hi ha res
pràcticament
sobre la façana marítima.
Què diuen vostès?
El novembre de l'any passat
l'Ajuntament
va constituir
a iniciativa nostra
una comissió
en què hi havia
un portaveu
de cada grup polític,
un tècnic
amb infraestructures ferroviàries,
un arquitecte municipal
i el senyor president
de l'autoritat portuària
i el propi alcalde.
Aquella comissió
que es va crear el novembre
era per mirar
de tècnicament
arribar a un acord
amb els tècnics
del Ministeri
i de Renfe
per consensuar
un projecte,
insisteixo,
tècnic.
Si aquesta comissió
el senyor alcalde
l'hagués convocat
i no l'ha convocat
una altra vegada,
per tant,
portem un any
i encara no l'ha convocat,
jo li dic
que probablement
el primer semestre
d'aquest any
haguéssim tingut
ja projecte consensuat,
tècnicament consensuat.
Per tant,
la culpa
que la façana marítima
no tiri endavant
és clarament
de la falta
de voluntat
i iniciativa
d'aquest equip de govern
i del senyor Nadal
i del senyor Aregio
que m'acusa
de tenir-ho aturat.
Jo m'he posat sempre
a disposició
d'aquest equip de govern
per intentar negociar
la façana marítima
perquè creia
i crec
que és un gran projecte
necessari
per a aquesta ciutat.
Ara
volen intentar
la via
de l'acord
amb la Generalitat.
Perfecte,
d'acord,
més igual
la via que sigui,
però hem d'avançar,
no podem quedar-nos
amb la discussió,
amb el pim-pam-pum
de la culpa és teva
o la culpa és meva.
Jo m'he ofert reiteradament
i m'ofereixo
des d'aquests micròfons
una altra vegada
a treballar
perquè la façana marítima
tiri endavant.
I no és una qüestió
que els socialistes
manin a Madrid
i ho boicoteixin o no,
perquè, miri,
els socialistes a Madrid
han manat
un any i mig
i una mica més.
Al mateix temps
que van manar
el Partit Popular
després de l'anunci
del senyor Nadal
que faria la façana marítima.
Per què
amb el PP
no es va avançar
i amb els socialistes
tampoc?
El PP són els seus socis,
els socis de govern
del senyor Nadal,
perquè no hi ha
cap projecte tècnic
creïble i assumible
per part de les dues administracions.
Si tècnicament
es posen d'acord
tot o altre
és que ve sol.
Per tant,
que es deixin de paraules,
que es deixin
de lamentacions
i de nervis
i que es posin a treballar
en un projecte
que és el que tots
reclamem.
I jo,
el primer que em posaré
a treballar, evidentment.
Però quan seria factible?
Segons vostè creu
si ara es posen
les bases d'un acord
ajuntament-generalitat
per tirar endavant,
per buscar el suport
en aquest cas de l'Estat?
pot ser factible
en qüestió de 6-7 mesos,
màxim.
Què és el que s'havia
d'haver produït
quan el novembre
de l'any passat
es va crear aquesta comissió?
Si és una qüestió
de demostració
de voluntat
per part de l'equip de govern
de voler tirar endavant
aquest projecte
en sèrio.
No de fer volar coloms
i de fer fum
o de fer projectes electorals.
No, no, escolti'm,
allò estem parlant
en sèrio,
estem parlant seriosament.
Els tècnics han de dir
si és possible
que el tren vagi
per sota.
I com?
I quin cost té?
I quines dificultats tècniques té?
I com ens posem d'acord
totes les administracions
per fer això viable?
Això és tan fàcil com això.
A Girona ho han fet,
a moltes altres ciutats
de Catalunya i de l'Estat
ho han fet.
Per què a Tarragona no?
En fi,
la resposta
vostès mateixos.
Com deia,
dissabte la nit
feia unes declaracions
al conseller primer
de la Generalitat,
Josep Bargalloc,
a Tarragona,
parlant del compromís
del govern
de l'executiu català
amb l'Ajuntament de Tarragona
per tirar endavant
diversos projectes
de la ciutat.
Parlava de la façana marítima
però parlava d'inversions
en matèria d'educació,
en temes judicials,
en fi,
referències a l'Escola Oficial
d'Idiomes,
a la ciutat judicial
i a d'altres temes
que té pendent Tarragona.
Del tema
de l'Escola Oficial
d'Idiomes,
amb l'última proposta
de l'alcalde de Tarragona
de portar-la
a la zona de Joan XXIII
perquè diu
i en plaça de la Generalitat
a dir que
les obres es podrien fer
immediatament
en aquell espai
de l'àrea d'expansió
de Joan XXIII,
què en pensa?
No hi ha dret
que cada vegada
que es veu
acorralat
amb una
falsetat,
el senyor Nadal
es tregui
del barret
una ubicació
diferent
per l'Escola Oficial
d'Idiomes.
D'aquesta ubicació
no se n'havia parlat mai.
Escolta,
ara estem parlant
de la vinguda d'Andorra
a vinguda a Catalunya
que segons
el senyor Nadal
i el senyor Regió
ja estava fet
i s'ha demostrat
amb el temps
que no està fet,
no tenim els terrenys
i del costat
del Martí Franquès.
M'és igual
quina de les dues opcions
es facin
però que es faci
l'Escola Oficial
d'Idiomes
que permeti
l'Ajuntament de Tarragona
a la Generalitat de Catalunya
invertir
en una inversió
absolutament necessària
per la ciutat
que porta
més de 14 anys
d'endarreriment.
Per què Reus
ho ha resolt?
Per què Valls
ho ha resolt?
Per què Tortosa
ho ha resolt?
Per què Girona?
Per què Lleida
ho ha resolt?
I Tarragona no.
Sincerament
i em dol molt
dir que és per incapacitat
d'aquest equip de govern
de posar
les coses
damunt la taula,
de posar
els terrenys
damunt la taula.
Escolti'm,
més igual
l'Avinguda d'Andorra
l'Avinguda de Catalunya
com el Martí Franqués
per què es faci.
Descarta per tant
un Joan XXIII.
Doncs jo crec
que posar
Joan XXIII
damunt la taula
és tornar
a marejar
la per diu.
És tornar
a no voler
que l'Escola Oficial
d'Idiomes
es faci.
Escolti'm,
abans
i treballin
seriosament
amb posar
terrenys
a disposició
del govern
de la Generalitat
de la Generalitat
de Catalunya
perquè es faci
l'Escola Oficial
d'Idiomes
i amb la ciutat
judicial
tres quals del mateix.
del riu.
Jo crec que la gent
del món de la justícia
i els treballadors
de justícia
volen que vagi
en aquesta banda
del riu
és a dir
al voltant
de Joan XXIII
posi-se a treballar
seriosament
amb això.
Jo crec que amb això
hi haurà més possibilitats
de posar-se d'acord
entre Ajuntament
i Generalitat
que amb l'Escola Oficial
d'Idiomes.
Però clar,
en un moment
en què el govern
de la Generalitat
i el govern de l'Estat
volen fer inversions
importants
a Tarragona
i en el nostre territori
el que no pot fer
l'Ajuntament
de Tarragona
inversions necessàries
que han de situar
el nostre territori
i la nostra ciutat
en un dels eixos
més importants
econòmics,
socials
i polítics
del nostre país.
Llegat al tema
de la ciutat judicial
estan d'acord
els socialistes
en una possible negociació
per portar
el Corte Inglés
a la zona
de les cases
dels mestres
a canvi
que la futura ciutat judicial
vagi a Joan XXIII?
Estem absolutament d'acord
és a dir
jo li he de donar
una primícia
jo hi he estat
amb aquestes negociacions
a l'ombra
però he estat
amb aquestes negociacions
i he fet possible
que aquesta sigui una solució
avui dia
molt real
i pràcticament palpable.
El que no m'agradava
i ja ho vaig dir
és que el Corte Inglés
anés a la vora del riu
per crear una centralitat
que hagués fet molt de mal
al comerç
de la nostra ciutat.
Jo volia un Corte Inglés
més centrat
en la ciutat
i més
d'acord
amb el que és
l'estructura comercial
de la nostra ciutat.
No pot ser
que fem patir el comerç
més del que l'estem fent patir
en aquest moment.
Per tant,
jo estic d'acord
i a més a més
estic d'acord
amb què el govern municipal,
l'Ajuntament de Tarragona
i la Generalitat
es posin d'acord
per fer la ciutat judicial,
per exemple,
al costat de Joan XXIII.
Penso que és una molt bona operació
i que millora molt
el que l'equip de govern
i el senyor Nadal
havia plantejat inicialment.
altres coses.
Recuperant afirmacions anteriors
que ha fet
el senyor Ballesteros
parlen del nou estadi.
Ha dit
que és un dels objectius
prioritaris
també per aquest curs polític
del PSC.
Amb quins detalls?
És a dir,
què proposen?
Que el projecte estigui a punt
abans de final,
abans d'acabar aquest any?
Que el projecte
sigui una realitat,
és a dir,
que estigui redactat,
consensuat
amb el club
i amb l'Ajuntament
abans de final d'aquest any,
de tal manera
que el primer semestre
de l'any vinent
es pugui licitar
i adjudicar les obres
i que aquestes obres
comencin el segon semestre
de l'any vinent.
És un estadi
que necessitem
pel propi club,
per la categoria
de la nostra ciutat,
per la capitalitat
de la nostra ciutat
i sobretot
per un projecte
que jo insisteixo
en tirar endavant
si és que tinc
la confiança majoritària
dels tarragonins
i de les tarragonines
sent alcalde
que és
tenir els jocs
del Mediterrani
a la nostra ciutat.
Aquest és un estadi
fonamental
per tenir uns jocs
al Mediterrani
amb condicions
i per tant
des d'aquest punt de vista
creiem que és important
com a infraestructura,
insisteixo,
no només pel nàstic
que és el més important
sinó també
per la ciutat
i pels projectes
de futur
de la nostra ciutat.
Li consta
que els tècnics
i els arquitectes municipals
estan treballant
en el tema
del nou estadi?
Jo sé que estan parlant
però em temo
que es produeixin
endarreriments
i per tant
com que no voldria
que es produeixin
endarreriments,
ja m'avanço
per dir que estarem
expectants
i estarem
vetllant
perquè aquests terminis
no s'allarguin.
No ens podem permetre
estar 3, 4, 5 anys
parlant del projecte
del nou estadi.
Què podem fer
amb el teatre romà?
Vostè ja el nomenava abans,
és d'alguna manera
l'autèntica vergonya
que tenim a la ciutat.
És una vergonya, sí.
És davant
de la gestió
de la Generalitat.
A què em plaça
el govern de la Generalitat?
Em plaça
que immediatament
presenti un projecte
i faci inversions.
primer s'ha de rehabilitar
el monument,
s'ha de posar en valor,
s'ha de fer
totes les excavacions
arqueològiques
que convingui,
s'ha de fer
una consolidació
i s'ha de posar
de cara al públic
com un monument
important
de la
tàrrecorromana
i per tant
jo em plaça
el govern
de la Generalitat
a que ho faci
de manera immediata.
No podem tenir
més temps,
això així.
I la necròpolis
exactament igual.
Ja que parlem
de monuments,
el tema del mèdul,
de la cantera,
del projecte
de tenir una cantera
molt a prop
del monument
del mèdul,
què creu que ha de fer
segons vostè
el govern municipal?
Jo tinc un informe
d'un tècnic
que va contactar
l'Ajuntament de Tarragona
en què feia un informe
el mes d'agost
dient
en primer lloc
la culpa
que la pedrera
es pugui fer allà
és de l'Ajuntament
de Tarragona
perquè
si en aquest pla general
urbanístic
vigent
actualment
que tenim
en marxa
s'hagués establert
un nivell
de protecció
suficient
l'activitat
de pedrera
no hagués estat
possible allà
al costat.
Per tant,
la primera responsabilitat
si vol vostè
històrica
és de l'Ajuntament
de Tarragona.
Si hagués
protegit bé
l'entorn del mèdul
amb aquest pla general
ara no estaríem
parlant d'això.
Per tant,
primera responsabilitat.
Segona,
jo li he de dir
que no estic d'acord
en que es faci
la pedrera
que no permetré
amb tots els elements
que jo tingui a la mà
i per tant
faré tots els esforços
que convingui
perquè el mèdul
no pateixi
i perquè la pedrera
es preservi,
la pedrera romana
es preservi
amb les condicions actuals
sense agressions
al seu voltant.
Per tant,
l'Ajuntament de Tarragona
el que ha de fer
en aquest pla general,
aquest és un dels elements
que també volem posar
damunt la taula
en la negociació
del pla general
actual vigent,
és establir
un espai
de protecció
suficient
per la pedrera del mèdul
perquè no sigui possible
fer una activitat
extractiva
allà al voltant.
Per tant,
des d'aquest punt de vista
l'Ajuntament
i la Generalitat
s'hauran de posar d'acord
perquè tots dos ho volen,
l'Ajuntament
i la Generalitat,
per intentar impedir
que la pedrera
es posi en funcionament.
Aquesta és voluntat
de tots
i per mi
és un objectiu
fonamental
perquè és que
si no
aquesta nominació
de patrimoni mundial
que tenim
no s'entendria.
Per tant,
insisteixo,
primera responsabilitat
de l'Ajuntament
de Tarragona,
de l'equip
de govern actual
per no haver establert
un nivell suficient
de protecció
sobre aquest monument
que ho podien haver fet.
I segona,
ens posem
a treballar
conjuntament
amb l'equip
de govern
i amb la Generalitat
de Catalunya
per fer impossible
l'activitat
extractiva
al voltant
del mèdul.
Aquestes properes setmanes
s'hauran de debatre
el projecte
de pressupostos
el 2006,
també el tema
de les ordenances
fiscals.
Vostès han anunciat
que volen fer
uns pressupostos,
volen elaborar
uns pressupostos
alternatius
als de l'equip
de govern
i amb la participació
de ciutadans
i d'entitats.
Però al marge
que els hi digui la gent,
que els hi diguin
els ciutadans,
com farien vostès
els pressupostos
del 2005?
Quines línies
marcarien
pel que fa als pressupostos
i també a l'augment
de les ordenances
i dels impostos?
Nosaltres
és el mateix discurs
que hem fet
en aquests anys.
Enrere,
primer,
el mètode de fer,
la forma de fer els pressupostos
és molt important.
És a dir,
aquí en aquest cas
la funció fa l'orga
i per tant,
per nosaltres,
elaborar-los
conjuntament
amb la ciutat,
és a dir,
d'acord
amb les entitats
de la ciutat
és molt important.
Primer,
per tant,
volem uns pressupostos
i farem uns pressupostos
participatius.
Segon,
quins objectius?
Objectius
d'inversió garantida
amb un nivell
suficient d'execució.
Estem en uns nivells
d'execució
de les inversions
molt baix
en aquests anys passats.
És a dir,
què vol dir això
perquè el ciutadà
mantengui?
Doncs que l'Ajuntament
promet fer,
per posar una xifra,
mil milions
de pessetes d'inversió
i només n'ha de fer
dos cents.
Doncs això és el que
s'ha de mirar,
de regular i evitar.
Següent,
mantenir la despesa corrent
i reduir-la,
si és possible,
que és un gran llast,
i augmentar
la despesa amb inversions.
I tercer,
aconseguir més diners
d'altres administracions
per tirar endavant
projectes propis.
És a dir,
que el ciutadà
de Tarragona
no hagi
de posar diners
a la seva butxaca
per fer tot
el que es fa
en aquesta ciutat.
I des del punt
de vista dels ingressos,
ja avanço
que farem
la proposta
de reduir
molt,
al màxim
que legalment
sigui possible,
l'impost
de circulació
per ciclomotors,
per motos,
per fomentar
l'ús de la moto
per evitar
en la mesura
del possible
els col·lapses
circulatoris
a la nostra ciutat,
d'una banda,
i de l'altra,
seguirem insistint
en aplicar
en els augments
d'impostos
i taxes
que hi hagi
l'IPC
de Tarragona,
no el de Catalunya,
que sempre és més alt.
Estem a la meitat
del mandat,
hem soparat
l'equador
d'aquest mandat municipal,
com dèiem
al principi
de l'entrevista.
Aquest curs polític
ara comença
en ambients
polítics i periodístics,
es diu que pot ser
el curs polític
del relleu
a l'alcaldia
de Tarragona.
Què en pensa
i com ho veu
des de l'oposició
al principal partit,
al PSC?
A mi em fa una mica
de pena
i fins i tot
de vergonya
que es jugui
a amagar
tant aquesta data
famosa
del relleu
del senyor Nadal
per qui sigui.
I dic per qui sigui
perquè sembla
que el senyor Nadal
fa poc va dir
que sembla ser
que el senyor Reggio
seria el candidat,
que no hi havia més remei,
perquè no havien trobat
un mirlo blanco.
Literalment va dir
en fi,
això és un malfavor
al pobre senyor Reggio
perquè el situa
en una posició
no només
de candidat digital,
és a dir,
designat a dit,
sinó de candidat
de la resignació,
de candidat resignat,
no n'hi ha altre,
doncs posem-ho.
Dit això,
jo dic el que he dit sempre,
primer crec que el senyor Nadal
marxarà abans de les eleccions
perquè el seu cicle s'ha acabat
i perquè, a més a més,
està molt tocat
per tots els temes urbanístics
que ha viscut aquesta ciutat,
Terrescavades,
entre altres.
perquè, a més a més,
està faltat d'idees noves
i d'empenta
i d'il·lusió
i de capacitat
de posar a Tarragona
de nou
la velocitat de creua
que necessita
per ser la gran ciutat
que és
i que encara pot ser més.
I des del punt de vista
de la successió,
doncs, miri,
em preocupa relativament poc
si és el senyor Eregio,
si és el senyor Ballver,
em preocupa relativament poc
perquè l'important
és que aquesta ciutat
no s'aturi,
que no estem pendents
només d'aquesta
possible successió
i a mi m'és igual
que es produeixi
a l'octubre,
que es produeixi
al gener,
que es produeixi
al novembre,
com si no es produeixi
perquè ara sembla
que des de dins
d'alguns partits
de l'equip de govern
es parla de la possibilitat
que no es produís
aquest relleu.
En fi,
em sembla
des de tots els punts de vista
bastant penós
i bastant lamentable
que estiguem parlant
d'això
quan el que hauríem
d'estar parlant
és això,
pla general,
futur de la ciutat,
infraestructures,
inversió en urbanisme,
millora de la neteja,
millora del manteniment
de la ciutat,
millora de la seguretat,
millora del trànsit,
eliminació
de zones blaves,
per exemple,
coses així.
Serà diferent
l'oposició,
el to de l'oposició
que farà aquest any
el PSC?
I ho dic perquè,
tenint en compte
el que ens comentava
al principi de l'entrevista
d'aquest pacte
amb l'equip de govern
pel tema del pla general
d'ordenació urbana,
buscaran més acords
i menys oposició dura
al govern municipal?
No, no,
nosaltres estem fent
exactament la mateixa
oposició
des del principi.
Jo,
48 hores després
de les últimes eleccions
municipals,
vaig oferir al senyor Nadal
17 acords
per consensuar,
grans projectes
que són importants
per a la ciutat
i entre ells
hi havia,
miri,
la façana marítima,
un gran acord
en matèria
d'establiments educatius,
és a dir,
escola oficial d'idomes,
llarg d'infants,
trasllat de la facultat
de lletres,
pla general,
tots aquests acords
que jo li vaig oferir
quan tinc l'oportunitat
li reitero,
perquè crec que hi ha temes
amb els que ens hem de posar
necessàriament d'acord
i és bo que ens posem d'acord
i després hi ha altres
en els que discreparem
a diari
o quan convingui,
per tant la nostra oposició
serà el que jo vaig dir
al principi,
útil,
útil aquí,
als socialistes,
a Convergència,
al senyor Nadal,
al senyor Ballesteros,
no, no,
útil a la ciutat,
per tant si des d'aquest punt
de vista jo crec
que negociar el pla general,
acordar el pla general,
aconseguir un gran consens
al voltant d'aquest projecte
tan important per la ciutat
és bo per la ciutat,
més igual
que no sigui tan bo
per mi
o per la meva tàctica
d'oposició.
Nosaltres farem
allò que li convingui
a la ciutat
i si a la ciutat
li convé consens,
nosaltres oferirem,
com ja hem fet,
consens.
Ho deixem aquí,
hi ha temes encara pendents
que en tot cas abordarem
un altre dia
en una altra conversa
amb el portaveu
del grup municipal socialista
a l'Ajuntament de Tarragona,
Josep Félix Sant Ballester.
Senyor Ballester,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.