Un quart d'onze del matí, matí de dijous,
nou mesos després pràcticament de l'inici de la nova legislatura
al Congrés dels Diputats, a les Cortes Generals,
al Congrés i al Senat.
Avui ens posem a iniciar una sèrie d'entrevistes
amb els representants de la demarcació de Tarragona
a la Cambra Baixa, a la Cambra Legislativa del Congrés.
Aquest matí volem parlar durant uns minuts
amb el diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya per Tarragona,
el senyor Francesc Vallès,
que ja ens acompanya en directe als estudis.
Senyor Vallès, bon dia.
Molt bon dia, Ricard, gràcies per convidar-me a teu programa.
Nou mesos després hem volgut convidar els diputats
perquè ens expliquin com ha anat aquesta experiència,
aquesta mena de part, si em permet l'expressió entre cometes,
la legislatura que arrencava un mes després,
pràcticament després de les eleccions del 14 de març.
Per tant, estem amb els nou mesos de legislatura.
Hi ha hagut temps, segurament, per fer moltes coses,
per fer grans anuncios sobre política,
política en majúscules, política en general,
però avui volem incidir, sobretot,
pel que afecta el territori de les comarques de Tarragona.
En qualsevol cas, i com a primera pregunta introductoria,
quin és el balanç, la valoració que fa d'aquests primers nou mesos,
Francesc Vallès, com a diputat del PSC al Congrés?
Doncs necessàriament bona, no?
Quan abans deies això dels nou mesos,
jo també pensava en la figura del Part, no?
És a dir, evidentment, aquesta correlació es pot fer,
i en la mesura que hem tingut ja temps suficient
com per poder aterrar, diguem-ne, a Madrid,
des de la conformació del govern i també dels parlamentaris,
doncs, temps per materialitzar i concretar
alguna de les propostes que teníem, no?
No només algunes, sinó més d'una,
i algunes molt importants.
Jo crec que és cert que, evidentment,
hi havia grans decisions
i determinades propostes que estaven al programa electoral,
que tenien un abast molt més general
i que anaven més enllà estrictament
del que és la nostra demarcació,
però que la seva, diguem-ne, materialització
comportava, doncs bé,
una possibilitat d'aplicar d'una forma molt rotunda
i de demostrar que determinats programes electorals
poden ser aplicats, no?
I a mi m'agradaria recordar en aquest moment
decisions que es van anunciar
durant la campanya electoral
i en els primers dies després de la victòria
del març de l'any passat,
que la gent segurament era més desconfiada
i no es creia,
com, per exemple,
bé, el fet de la retirada de les tropes d'Iraq,
que molta gent creia que això no es podia fer,
va ser la primera decisió que va adoptar el govern,
per tant, ja no són paraules,
sinó que són concrecions.
La aturada i la retirada del Pla Hidrològic Nacional
i, per tant, la proposta també,
aquest sí que ens afecta molt més a prop, evidentment, no?
La redacció d'un nou programa alternatiu
al Pla Hidrològic Nacional
i l'aturada del trasbassament de l'Ebre,
que és el programa Agua Concretat, també,
en inversions reals en el nostre territori
i que, per tant, es començaran ja a executar en breu.
I, en definitiva, altres qüestions
que també afecten molt la nostra demarcació
i que sigui a nivell general
i perquè afecten a molts ciutadans
amb independència del lloc on estiguin vivent,
però que tenen un component social
de caràcter molt clar, no?
Per exemple, la pujada del salari mínim interprofessional,
la pujada de les pensions,
que aquest any ho començaran ja a notar
la gran majoria dels pensionistes,
també, de la nostra demarcació,
i que aquest increment que anirà llegat
estarà en funció de quines siguin,
entre el 3,5 i el 8%,
l'aprovació de la llei integral
contra la violència de gènere,
per exemple, la primera llei que s'aprova
a Europa sobre aquesta qüestió.
És a dir, programa electoral concretat
i, per tant, demostra que, evidentment,
n'estem treballant i que el balanç és positiu.
Balanç positiu, amb grans línies,
com dèiem, amb programes generals,
amb decisions que afecten el conjunt de l'Estat,
però parlant de qüestions territorials,
abundem, que, de fet,
aquest és una mica l'objectiu de l'entrevista.
S'han posat damunt de la taula els pressupostos,
es van debatre en el seu moment,
tenim uns pressupostos pel 2005,
els primers del govern Zapatero.
Pel que fa a inversions, pel que fa a infraestructures
a les comarques de Tarragona,
això en què es pot materialitzar realment
i d'una forma concreta i clara
en els propers mesos aquí,
en el territori de les comarques tarragonines?
Com molt bé deies tu, ara,
el fet de poder concretar un programa electoral
és la possibilitat d'aprovar uns pressupostos.
Efectivament, aquest és un altre exemple
que les coses van bé
i, per tant, encara que molts, diguem-ne,
s'entestessin en dir
que aquest govern era un govern inestable,
sense majoria suficient
i que, per tant, no podria governar
que això cauria al cap d'uns pocs dies.
Recordo uns pronòstics
del portaveu del Partit Popular a Madrid,
el senyor Zaplana,
que deia que això no duraria ni un any.
Ara fa uns dies va dir
que segurament arribaríem a la primavera del 2006.
Bé, en fi, cada vegada ens han donat més marge,
suposo, perquè veuen que les coses van bé.
Però, en definitiva,
els pressupostos s'han aconseguit aprovar,
tant al Congrés com al Senat,
quan molts ho posaven en dubte
i, per tant, tenim llei de pressupostos
i, per tant, el govern pot treballar
i pot governar bé.
I això es tradueix
en moltes mesures concretes
que afecten a la nostra demarcació.
Necessàriament,
moltes d'aquestes coses
s'intenten veure,
o molta gent les veu concretades
en inversions en infraestructures.
I, evidentment, aquestes hi són.
Són molts.
Podrien ser més?
Segurament podrien ser més.
El problema és que ens trobàvem
en una situació molt endarrerida
pel que fa a determinats projectes
i que tot allò que es podia invertir
en aquelles infraestructures
on es podia invertir
s'han detectat
i s'hi ha invertit.
I, en aquest sentit,
volia destacar,
sense perjudici,
que després poguéssim incidir més
en alguna d'elles.
Jo crec que hem sigut
suficientment capaços
de detectar
aquelles infraestructures
necessàries
perquè el nostre territori
pugui guanyar amb competitivitat
i les impulsarem.
I, en aquest sentit,
a tall d'exemple,
m'agradaria destacar
la construcció
de la terminal
de l'AVE,
de l'alta velocitat,
a la Secuita,
que serà llista el 2006.
També podríem destacar
la inversió fortíssima
que es farà a l'aeroport de Reus,
que, a més a més,
a banda del que hi ha
als pressupostos generals de l'Estat,
AENA,
amb una visita
que va fer el seu propi president
i el director d'aeroports
fa vora d'un mes,
es va comprometre
a assumir,
a més a més,
una inversió adicional
per tal que pugui ser
una realitat
la transformació
de l'aeroport de Reus
en el termini
d'un any i mig.
Per tant,
avançant-se també
a altres afirmacions
que feien diputats
o senadors
d'aquesta circuncepció,
de l'oposició,
que, bueno,
parlaven que l'aeroport
podia perdre competitivitat,
doncs no és així,
sinó que tindrem
un aeroport
de primera línia
en un termini
molt curt de temps.
Apostem també
pel corredor del Mediterrani,
és a dir,
la línia
d'alta velocitat
de costa,
diguéssim,
la que ve de València,
per tenir una inversió
de 20 milions d'euros
perquè això
pugui ser una realitat
i també la seva connexió
a l'alçada
de l'aeroport de Reus
i com a conseqüència
amb l'alta velocitat
i l'aposta definitiva
també
per la Nacional 340
amb tots els diferents trams,
des de Tarragona
fins a l'Hospitalet
i més enllà
cap a Bandellós
i a més a més
també podríem destacar
la connexió
entre
importantíssima
tant com les altres
evidentment
de Tarragona
i Montblanc
per tant l'impuls definitiu
de l'autovia
amb una dotació
de 6 milions d'euros.
Per tant jo crec
que hem sabut
diagnosticar
aquelles infraestructures
necessàries
que molts agents
econòmics i socials
de la nostra marcació
reivindicaven
des de feia molts anys
les hem detectades
i les hem dotat
d'inversions suficients
perquè en un primer pas
puguin començar
a ser una realitat.
Reconeixer tot
i així que les inversions
podrien ser més
això vol dir
que d'alguna manera
en aquesta legislatura
que acaba de començar
la insistència
del seu grup
serà augmentar
les dotacions
pressupostàries
per aquests projectes?
Segur,
quan deia que volia ser més
no vull dir
que podíem haver posat més
i no n'hi hem posat més
així no que ens hem quedat
de curs
no estic dient això
vull dir
que hem posat
tots aquells diners
que es poden posar
perquè en els terminis
administratius
i legalment establerts
perquè les obres
es puguin executar
és a dir,
tràmits d'informacions públiques
licitacions,
adjudicacions i construcció
és a dir,
això s'ha d'anar respectant
seria irreal
recordo una força política
per exemple
en aquest cas
Esquerra Republicana
que en un determinat moment
va dir que
el govern havia anunciat
o que ells havien aconseguit
del govern
una inversió
de 40 milions d'euros
pel corredor mediterrani
evidentment
després de les negociacions
que van fer
amb Esquerra Republicana
que va recolzar
els pressupostos
van veure
que això era
una aportació irreal
impossible d'executar-se
perquè no hi ha
els projectes fets
com perquè això
pugui dur-se a terme
per tant seria irreal
allò que nosaltres
hem criticat tant
el fet de dir
que el govern anterior
del Partit Popular
recolzat per convergència
no havia executat
un percentatge
gaire alt
d'aquelles inversions previstes
nosaltres el que volem fer
és comprometre's
a executar allò
que tenim previst
en els pressupostos
per tant
el que hem fet
és un esforç de realisme
en la situació actual
de les diferents
infraestructures
de la nostra demarcació
determinar l'estat actual
en què es troben
i posar les inversions
suficients
com perquè puguin ser
una realitat
evidentment
faran falta més diners
que vindran
amb pressupostos futurs
però
podran ser més importants
en la mesura
que les obres
aniran avançant
és a dir
que els diners
estaran a mesura
que facin falta
perquè les obres
siguin una realitat
en un termini
molt breu de temps
en aquests pressupostos
i perquè l'Oient
ho tingui clar
en aquests pressupostos
del 2005
hi ha alguna partida
vostè ha citat
diferents trams
de la 340
a partir de Tarragona
cap al sud
hi ha una partida
destinada
al tram
del terme municipal
de Tarragona
el polèmic tram
per dir-ho d'alguna manera
entre la Mora
i el centre de la ciutat
sí
efectivament
és un tram
és un tram polèmic
jo crec que al final
això ens posarem d'acord
perquè el projecte inicial
preveia una variant
de Tarragona
que tots enteníem
que segurament
era excessivament
propera
al nucli urbà
de la ciutat
i que per tant
això tenia
determinats inconvenients
feia una maniobra
excessivament pronunciada
excessivament agressiva
també en el medi ambient
a la mesura
que provocava
l'accés
de quatre carrils
d'entrada
a la ciutat
de Tarragona
i que segurament
impedia
el creixement futur
de la ciutat
per tant
nosaltres
davant d'això
que era un projecte
que no ens ha agradat mai
davant d'això
el que hem fet
és establir
els mecanismes
o els contactes
institucionals
oportuns
per tal
de buscar
una alternativa
viable
a aquesta variant
que això comportaria
que anés
en paral·lel
al traçat
de l'autopista
actual
això
té
tenia
i té
segurament
alguns problemes
de tipus
administratiu
en la mesura
que pot
alentir
una mica més
l'execució
de l'obra
no és més car
ni molt menys
segurament
des del punt de vista
urbanístic
de la ciutat
és més interessant
des del punt de vista
d'evitar-se conflictes
i de fer venir obres
més lleugeres
pels
usuaris
de l'autopista
doncs és un itinerari
molt més
recomanat
però evidentment
en la mesura
l'administració
en molts casos
és lenta
no perquè sigui lenta
per si mateixa
sinó perquè hi ha terminis
que s'han de respectar
i per tant això
endarrereix
l'execució
dels projectes
una declaració
si ara canviem el traçat
per exemple
una nova declaració
d'impacte ambiental
doncs bé
això comporta
un any més
de feines
i de treball
el que hem
intentat
aconseguir
o negociar
i jo em sembla
que aconseguir
és posar en contacte
les diferents institucions
per tal de mirar
d'accelerar
els terminis
per una alternativa
molt més adequada
i molt més ajustada
a les necessitats
que aquí tenim
en qualsevol cas
l'alternativa
que és l'alternativa
endarrerà el projecte
vostè ja mateix ho diu
pot ser que l'endarrereixi
en uns mesos
però en cap cas
nosaltres el que buscàvem
és creiem
que un altre traçat
és millor
però no volem
tampoc que això
comporti un endarreriment
excessiu de les obres
per parlar
en plata
amb números
reals
si ara s'atura
aquest projecte
el ministeri
no té cap inconvenient
a fer-ne un altre
és això d'entrada
el ministeri
pot fer l'altre traçat
sense cap mena de problema
el problema és que és molt més lent
per tant
si ara aturem aquest traçat
i en fem un de nou
això vol dir
utilitzant els tràmits
de l'administració
que ens en anem
en 6 o 7 anys
més de diferència
entre la construcció
del traçat
que està ara previst
amb el nou
que proposaríem
per tant
què hem intentat fer
és
canviar
l'itinerari
d'aquest
o el traçat
d'aquesta autovia
d'aquesta variant
sense que això
impliqui
un augment considerable
del termini
en la seva execució
i em sembla
haver trobat
haver trobat
l'opció tècnica
perquè això pugui ser
que com a molt
com a molt
suposés un retard
del voltant d'un any
que em sembla
que estaríem disposats
a assumir-ho
si el traçat és nou
en qualsevol cas
com que comportaria
que el tram
des de la Mora
fins al Catllà
es pogués construir
ja d'inici
perquè hi hauria
una segregació
de traçats
dins d'aquesta
circunvalació
dins d'aquesta
variant de Tarragona
doncs
permetaria que les obres
comencessin a treballar
es comencessin a fer
mentre s'anés redissenyant
el nou traçat
que nosaltres estem proposant
això estarà
però això ara està
en mans
del Ministeri
del Ministeri de Foment
està en mans també
de la Generalitat de Catalunya
que s'ha implicat en el cas
i està pendent
de la reunió bilateral
que han de tenir
aquests dos organismes
aquestes dos institucions
per posar-se d'acord
en mans de l'obra
fila l'agulla
i que això
pugui començar
a ser una realitat
i pugui haver-hi màquines
a final d'aquest any
com a molt
a gener de 2006
Ja m'ha contestat
doncs amb aquestes últimes
paraules
perquè li anava a dir
que si teníem ja
els pressupostos
la partida
inclús dels pressupostos
si d'alguna manera
això significava
que mirarien de començar
les obres
per la zona de l'amor
al Callà
el primer tram
en fi
el més aviat possible
Molt bé
de totes maneres
aquesta qüestió
de la 340
ha estat una de les raons
que en les últimes setmanes
s'han fet
que hi hagi queixes
de les forces polítiques
que governen
central actual
menys té
concretament
la ciutat de Terra
on han posat l'exemple
de la 340
han posat l'exemple
de la façana marítima
i d'altres obres
d'infraestructura
què n'ha de dir
com a diputat socialista
del Congrés
quines forces
ho han posat
les forces de l'equip
de govern
Convergència i Unió
i el Partit Popular
jo crec que això
són dos temes diferents
evidentment
el de la ciutat de la 340
era un projecte
que nosaltres
sempre havíem dit
que no compartíem
com li deia abans
i que per tant
al moment que tinguéssim
la capacitat
d'incidència
en la presa de decisió
doncs intentaríem
modificar-ho
i això és el que hem fet
i per tant
ens hem posat d'acord
determinades forces
polítiques
jo crec que a més a més
fins i tot
Convergència i Unió
de la Ciutat
hi estaria d'acord
i així ho hem fet
sense que el propi
alcalde de la ciutat
així s'hi ha manifestat
si això no suposa
un retard significatiu
en l'execució de les obres
i per tant
jo que aquí demano
com a molts altres casos
i després ho lligaré
amb el següent
que em preguntava
és un esforç
de coordinació institucional
perquè les coses vagin endavant
sinó no posar pals a les rodes
sinó simplement
unir esforços
perquè tots aquests projectes
puguin ser una realitat
i es puguin concretar
si ens posem d'acord
i anem tots a una
doncs ho aconseguirem
el tema de la façada marítima
no és una capacitat
de
no és un menys teniment
del govern central
ni molt menys
és una qüestió
de posar-se a record
jo no sé si recorda vostè
fa
fa uns quants mesos
em sembla que era
a mitats del mes de setembre
l'alcalde Nadal
en un moment complicat
diguem-ne de la seva
doncs
recent etapa política
amb el cas Terrascava
desencetat
va fer un viatge a Madrid
i es va entrevistar
amb el secretari
general d'Infraestructures
del Ministeri de Foment
i recordo
que va dir
que en el termini
de dos mesos
tindria un conveni
signat amb totes les institucions
perquè això fos una realitat
no
és evident
que això era una maniobra
doncs per distreure
l'atenció dels mitjans
sense cap altre fonament
perquè evidentment
a Madrid
no li havien dit això
li havien dit una altra cosa
i per tant
a Madrid
hi ha voluntat
de treballar
hi ha voluntat
de fer inversions
i per tant
el que fa falta aquí
és que ens posem tots record
és a dir
que el projecte
de façana marítima
sigui un projecte
compartit per tothom
i per tant
aquest esforç
que hi ha hagut últimament
de posar d'acord
a tots els portaveus municipals
perquè hi hagi
un projecte sòlid
crec que és en la bona direcció
i en la mesura
que tots els grups municipals
de Tarragona
estiguin d'acord
en el projecte que hi hagi
perquè tenia mancances
i el Ministeri de Foment
no el veia clar
i així li va manifestar
el propi alcalde
que després va dir
una altra cosa
però no veia clar
el projecte
hi havia uns certs dèficits
des del punt de vista
d'utilització de la via
etc.
és que això és complex
la façada marítima
i això crec que s'ha de fer
i intentarem que es pugui fer
i és una transformació
importantíssima
per a la ciutat de Tarragona
i hem de treballar
en aquesta línia
però evidentment
això afecta
el trànsit de mercaderies
afecta el trànsit
de passatgers
qualsevol incidència
que es faci
en aquesta via
fixi's vostè
que comportaria
l'aturada
de determinats serveis
de dren
o si més no
desplaçar el servei
per tant això és molt complicat
això no és com una obra
que digui
mira jo faig una variant
faig un traçat diferent
i mentre el faig passar
per un altre lloc
conservo
la possibilitat
d'utilització
de la via actual
el cas del façada marítima
és diferent
perquè no hi ha una altra via
s'hauria de construir
o s'hauria de treballar
molt bé
per saber com es poden fer
les obres
en el mateix temps
en què el trànsit
continua funcionant
el projecte
tenia certes mancances
i com l'hi deia abans
aquí el que fa falta
és posar-nos tots d'acord
i tirar endavant
i un afegitó més
escolti
el façada marítima
fa molt de temps
que se n'estava parlant
i el senyor Nadal
amb els seus aliats
del Partit Popular
com deia ser deia
la majoria
de l'Ajuntament de Tarragona
tenien l'oportunitat
d'haver-ho fet
això en temps
van tenir 8 anys
per poder-ho fer
i ara
de pressa i corrents
comença a dir
que aquí no hi ha
voluntat d'inversió
que Tarragona
estava menys tinguda
etc.
Totes aquelles propostes
que hi havia
en 8 anys
no s'ha transformat
en realitat
cap la que faci referència
a la façada marítima
de Tarragona
per tant això
el que sí m'agradaria
és això que li deia
que féssim aquest esforç
de diàleg i col·laboració
institucional
perquè el que hem de fer
en definitiva
és enfortir una ciutat
i enfortir una regió
com el Camp
que crec
que té unes potencialitats
immenses
que ha de guanyar
en competitivitat
i que això
no hi ha altra forma
d'arreglar-ho
que posar-nos tots d'acords
que totes les administracions
s'entenguin
que hi hagi projectes sòlids
i que no es puguin tirar endarrere
mentrestant
fixi's
el Maresme
sembla ser
que van a la direcció
de poder soterrar
la línia
de rodalies
de res hem fet
doncs crec
que no podem perdre
la pistonada
i que en definitiva
ens hem de posar
tots a treballar
en el benefici
comú de la nostra
demarcació
i de la nostra gent
i de la nostra ciutat
i ciutadans
En aquests primers mesos
de la legislatura
s'han negociat
d'altra banda
senyor Pallès
les possibles sessions
a municipis
o altres institucions
d'infraestructures
d'edificis
que són
del govern
i estic pensant
per exemple
en casernes
de la Guàrdia Civil
en el cas de la ciutat
de Terrona
tenim la de López Pelaez
o edificis
del Ministeri de Defensa
la mateixa
Delegació de Defensa
d'aquí de la Rambla Vella
hi ha altres
que hi ha repartits
pel territori
se n'estan negociant
hi ha alguna possibilitat
d'arribar a algun acord
sí
s'estan negociant
des de fa temps
jo he participat
molt directament
en les negociacions
i he tingut reunions
amb la direcció
general
de patrimoni
del Ministeri
de l'Interior
a Madrid
he tingut reunions
també amb la ministra
de la Vivenda
i el director general
d'Urbanisme
de Madrid
en aquestes qüestions
i el que hem fet
és un inventari
de tots aquells
equipaments
sobretot en el cas
de la Guàrdia Civil
que és molt més senzill
de tota la demarcació
que no estan considerats
com d'ús estratègic
de futur
diguéssim
que en un mal cas
són casernes
que estan desocupades
algunes
en runes
i per tant
diguem-ne
que poden ser perilloses
per la seguretat
de les persones
i això ho hem posat
diguem-ne
en coneixement
d'aquests dos ministeris
és cert
que hi ha
que estem
en negociacions
el Ministeri d'Inici
el que vol fer
evidentment
és treure un rendiment
de la venda
d'aquests
immògules
que
és clar
una cosa
és que hi hagi
un replegament
diguem-ne
de forces
i cossos
de seguretat
de l'Estat
a Catalunya
pel desplegament
dels Mossos
i que aquestes
diguem-ne
casernes
no les necessitin
però el Ministeri
de l'Interior
continua existint
i el cos
de Policia Nacional
i Guàrdia Civil
també continuarà existint
aquí
amb altres funcions
però evidentment
té altres tasques
molt més significatives
com a policia
integral al resta d'Espanya
per tant
el que pretenen
és treure un rendiment
del patrimoni
que hi ha aquí
i vendre'l
diguem-ne
destinar-lo
a la creació
d'altres comissaries
o casernes
al resta d'Espanya
o en el manteniment
de les actuals
llavors
estem en aquesta situació
de si
podem aconseguir
una sessió
perquè entre altres coses
cal recordar
que la majoria
d'aquestes
casernes
es van
construir
en solars
cedits
gratuïdament
per les pròpies
administracions locals
i en alguns casos
també construïdes
mitjançant
contribucions especials
que van pagar
els propis veïns
per tant
en molts casos
ens trobem
la situació
que és clar
ara els ajuntaments
han de pagar
per una cosa
que ells van cedir
aquí hi ha un punt
de raó
com tot amb les coses
sempre ens hem de mirar
les dues vessants
i evidentment
no ha sigut
una sessió gratuïta
sinó que durant
molts anys
depèn de les diferents
demarcacions
o pòles
en alguns casos
60 anys
50-60
i en alguns casos
70 anys
hem gaudit
de seguretat
oferida
per policia
i guàrdia civil
en aquests casos
no ha sigut
una sessió gratuïta
això ho estem negociant
i el que he involucrat
jo crec que finalment
això serà el pas decisiu
hem aconseguit
que tot aquest inventari
no només de la nostra
demarcació
sinó també de tot Catalunya
estigui a mans
del Departament
de Medi Ambient i Habitatge
per tant la Secretaria General
d'Habitatge
el senyor Ricard Fernández
que ha fet
diguem-ne
la compilació
de tots aquests equipaments
i amb ell
estem negociant
directament
amb les altes
diguem-ne
instàncies
del Ministeri d'Interior
també de la Guàrdia Civil
perquè això pugui ser
una realitat
i en el cas
que no es pugui
aconseguir una sessió directa
que jo crec
que la cosa
no serà així
però sí que sigui
una rebaixa
molt significativa
per no parlar
de preu simbòlic
per la devolució
d'aquest tipus de terrenys
que necessàriament
són útils
pels ajuntaments
perquè puguin crear
equipaments socials
culturals
o destinar-los
allò que creguin
més convenient
ja per acabar
d'aquest 2005
amb perspectives
acaba de començar
l'any
diguem-ne una iniciativa
parlamentària
amb la que treballarà
especialment
com a diputat
home
treballarem
amb bastantes
el problema
que tenim els diputats
problema entre cometes
els diputats
de territoris
més o menys
petits
és que hem de ser
multidisciplinars
o tot terrenys
per tant
ens arriba de tot
diguem-ne una
que vostè simbolitzi
o consideri prioritària
jo estic en dues comissions
com sap
soc portaveu
de la comissió
del Tribunal de Comptes
de tot el grup socialista
a Madrid
i a més a més
soc vocal
de la comissió constitucional
per tal
ja es pot imaginar
la feina que tindré
aquest semestre
que serà bàsicament
la recepció
del Pla i Barretxe
en aquesta
la primera setmana
de febrer
el dia avui
està fixat
en el ple
i
les tasques
que arribaran
a la comissió
constitucional
que seran
sense cap mena de dubtes
l'Estatut d'Autonomia
de Catalunya
i altres reformes
diguem-ne institucionals
que puguin arribar
evidentment
no es descuidaran
els interessos territorials
dels tarragonins
i tarragonines
el seguiment també
i l'impuls
de les mesures
previstes
en els pressupostos
generals
de 2005
i sobretot
la possibilitat
d'articular
noves demandes
de concreció
en els pressupostos
de l'any que ve
perquè fixi's
d'entre les coses
que vam aconseguir
introduir
en els pressupostos
d'aquest any
de 2005
és una partida
de dos milions d'euros
que són bastants
per poder fer
projectes d'inversions
és a dir
sap quin és el problema
que ens vam trobar
i que veurem això
el problema que ens vam trobar
quan estàvem negociant
els pressupostos
que és que en molts casos
no sabíem on invertir
perquè no hi havia
projectes per invertir
s'havia oblidat
completament
les inversions
les diners estratègiques
de futur
no hi havia projectes
en infraestructures
per poder invertir
per molt que volguéssim
no sabíem on podíem
posar els diners
es poden posar
després no es podran
executar
per tant sempre
tenint en compte
que anem a executar
un percentatge
molt elevat
de tot allò
que està consignat
en els pressupostos
doncs hem aconseguit
introduir una partida
de dos milions d'euros
perquè en aquest any
es pugui treballar
en l'impuls
diguem-ne
de nous projectes
i infraestructures
per tal que en el pressupost
de 2006
puguin haver-hi dotacions
que puguin ser
una realitat
totes aquestes
infraestructures
i equipaments
que necessitem
a la nostra demarcació
Així acabem
senyor Francesc Vallès
ja en diputat socialista
al Congrés
per Tarraona
gràcies per acompanyar-nos
aquest matí
bona feina
i també bon any
a la cambra legislativa
gràcies
moltíssimes gràcies
com vulgueu ja ho sabeu
bon dia
Gràcies