Són dos quarts d'una del migdia i un minut i mig.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
i el que els dèiem, encara continuem parlant de més premis
als que ens ocupen avui, s'han otorgat molt recentment.
Va ser el passat divendres els Premis Ones a Mediterrània
que otorga l'entitat ecologista Mediterrània.
Va ser un acte en què hi van participar,
hi van prendre part moltíssimes persones,
com és tradicional el Fortí de la Reina.
I avui volem parlar, podíem parlar amb tots els guardonats,
amb tots els reconeixements, alguns hi han passat pel programa,
però avui volem centrar la nostra atenció en els premis destacats.
El primer premi, Ones a Mediterrània,
se l'ha endut en aquesta ocasió un projecte,
el projecte Cicle Concerts en Vers de l'Associació Orquestra Berguedà.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el president de l'Associació Orquestra Berguedà,
que és el Josep Carles Planes.
Josep Carles, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Primer que tot, enhorabona.
Moltes gràcies.
Està molt bé aquest reconeixement social
i també la dotació econòmica del premi
que permet tirar endavant
i continuar treballant en la línia que feu vosaltres, no?
Sí, això mateix.
Nosaltres el projecte aquest de Concerts Verds
el vam inaugurar fa dos anys,
vam fer l'avantprojecte,
però ens vam centrar bàsicament al 94,
ja que aquí al Berguedà vam sofrer,
diguem-ho, vam sofrer d'això,
els incendis del 94,
quan abans vam quedar quasi sense boscos.
després tot el projecte es va enfocar de cara al 94, no?
En l'estrena d'una obra que simbolitzés la tragèdia del foc amb música
i que ens ho va fer el mestre Brutons,
que jo penso que va ser una gran obra,
i sobretot transmetre en música què és el que passa amb foc, no?
Vull dir que la gent quan estigués escoltant la música
doncs que també és la realitat del foc.
Era la crònica d'un incendi.
Crònica d'un incendi, això mateix.
Déu-n'hi-do.
La música ja ho explica tot.
Una mica doncs vau treballar o es va, diguem-ne,
materialitzar tot aquest projecte coincidint amb el desenyor universal
d'aquests terribles incendis que encara tots conservem en la memòria,
tota la Catalunya central pràcticament arrasada pel foc.
Després de 10 anys, com ha anat evolucionant el panorama?
Doncs, francament, es comencen a veure arbres,
però realment no és els boscos del que era abans del 94.
Vull dir, puges ara, i més amb aquesta sequera ho veus encara més,
no diguem negre, però sí que és un verd petit, no?
Però, bueno, hi ha molta feina a fer,
i penso que des de l'àmbit musical jo penso que es pot arribar a molts llocs, no?
Vull dir, que la gent pugui escoltar la música
i que sàpiga que amb la música també es pot fer campanyes de sensibilització
de cara a que no hi haguin més focs, no?
Com es diu i a terme aquest projecte?
Com et preguntava abans, com s'anava materialitzant?
Doncs, s'anava materialitzant, doncs, precisament això,
que quan va néixer l'orquestra volíem aportar la música a molts municipis,
i el lema de concerts verds, precisament, és això,
és portar la música a aquests municipis que, desgraciadament,
han rebut un incendi que després no se'ls ha fet res més, no?
Vull dir, hi ha unes ajudes petites o algunes ajudes, ja està,
i nosaltres el que volem és portar la música,
que arran d'això, doncs, mai la gent en aquests llocs
no poden sentir la música en directe, no?
Doncs poden sentir ara, diguem aquí al Berguedat, doncs, una orquestra,
i després, doncs, el cicle concerts verds,
la finalitat és això, portar la música a aquests municipis petits
o mitjans que rebren o s'ofereixen un incendi.
Que a vosaltres, com a associació, us ha permès, justament,
tenir contacte amb aquestes persones afectades molt directament
en el territori pels incendis forestals.
Moltes vegades es diu, des d'aquests municipis,
que un cop han deixat de ser els titulars, els mitjans de comunicació,
un cop s'ha fet tot el tràmit dels ajuts que es poden rebre
des del punt de vista institucional,
sembla que resten una mica oblidats.
I la seva vida, poc o molt, es modifica després del foc, no?
Això és el que passa.
Vull dir que quan tenen l'incendi tothom hi va,
però el que ha passat els 15 dies, diguem,
reglamentaris de la notícia, automàticament desapareixen.
I després, nosaltres, penso que la gran tasca és aquesta,
és que la gent se'n recordi que els incendis van passar el 94
i que mai més tornessin a passar.
Penso que hi ha una gran feina a fer el cicle concerts verds,
vull dir, cicle concerts verds o el que sigui,
però portar la música, sobretot, en municipis petits,
que són els que...
Arrere sempre hi ha un incendi i automàticament no els hi passa mai res més.
L'ajustament per això, Josep Carles,
algú pot pensar que vau fer aquest cicle al llarg de l'any 94,
però l'associació de l'orquestra Berguedà,
jo no sé si té intenció de continuar endavant,
perquè, aviam, les previsions no són gaire bones
en quant al tema de la sequera i els incendis, no?
Sí. Home, nosaltres, aviam,
no vull dir que aviam que haguin de passar incendis, no?
Però penso que hi ha una gran tasca, si jo no ho creia abans, no?
I nosaltres ens hem convertit, i això sí que és veritat,
doncs automàticament la primera orquesta ecològica que hi ha en el país, no?
Després el que volem fer és transmetre, doncs, aquesta importància,
però precisament aquest any el cicle concerts verds canviem una miqueta,
a més de ser el lema al foc i aquest any passem a ser a l'aigua.
I és d'aquelles coses que passen.
I a l'aigua aquest any no hi ha aigua,
però, bueno, nosaltres ho enfoquem de cara a l'aigua, no?
Doncs l'important que és tenir aigua,
l'important que la gent no malgasti l'aigua,
bé, tot el que sabem, no?
Però sí que val a dir i aprofito ara l'ocasió,
doncs, que aquest any estrenem una obra
que nosaltres vam inaugurar el Premi de Composició
arran de l'obra del mestre Bordons,
doncs hem obert un Premi de Composició
i l'obra guanyadora és precisament el riu Llobregat, no?
Que parla, doncs, de tot des que neix fins que es mor a Barcelona, no?
I després penso que és important, doncs,
que enfoquem tot de cara a l'aigua, no?
Aquest any. Bueno, penso que és important, això.
Aquesta definició com a orquestra ecològica,
a mi m'ha encantat, eh? No ho havia sentit mai?
No, no, no. És una paraula.
És una paraula, no?
Sí, jo penso que aviam...
Nosaltres, quan es monta una orquestra,
normalment sempre es busca unes finalitats artístiques
d'anar en llocs importants.
Nosaltres, a més aviat, jo penso que és al revés.
Nosaltres com a orquestra, i ja ho dic així,
a orquestra ecològica el que pretenem és anar a municipis
que no han vist mai una orquestra,
i aquest és el gran problema, mai han vist una orquestra,
i aprofito la bien entesa per dir-vos que aquest any
finalment l'orquestra a Berguedà, i això és història,
anirem a actuar a Sant Jaume de Frontenyà.
I ara tothom dir, i què és Sant Jaume de Frontenyà?
Doncs actualment és el municipi més petit de Catalunya
i que l'orquestra a Berguedà, doncs, hi anirà a fer el concert, no?
Vull dir que han tingut a passar no sé quants anys d'història
perquè una orquestra vagi en el municipi més petit de Catalunya,
el qual té una església romànica increïble
i una acústica, doncs, sensacional.
Home, és que és el que tu deies,
a banda de la qüestió aquesta puntual
del tema del desè aniversari, del foc, etcètera, etcètera,
aquesta vessant de portar la música
a localitats molt petites del territori,
aquesta sí que és una iniciativa única,
i quins repertoris porteu a aquestes localitats en general?
Aviam, em sap greu dir-ho,
però normalment portem les peces tradicionalment
que la gent escolta per la ràdio, no?
El que la gent vol escoltar, però ara...
Ah, jo mateix.
Però, aviam, no podem anar allà amb obres molt innegudadores
o, diguem, amb obres que poc conegudes, no?
Perquè, si no, la gent ens marxaria.
Però, veus, per exemple, l'any passat
vam fer les estacions de Vivaldi.
Tothom diu, ah, ja les he sentides, sí,
però en aquests pobles, precisament,
no han sentit mai les estacions de Vivaldi.
Posaré una anècdota, no?
Vull dir, vam anar amb un senyor
i ens deia, és que quan he sentit l'obra directa,
el primer que faré a casa és arribar i tirar la cadena
i el disco, perquè quan he sentit aquesta orquestra
m'heu deixat impressionada.
Jo li vaig dir, home, no cal,
però, precisament, la feina és aquesta, no?
Que la gent pugui escoltar aquestes peces
que tradicionalment se senten per llocs
o per anuncis o això,
però que aquesta gent no ho ha pogut sentir, no?
Home, les grans peces de la música clàssica
és el que espera tothom quan va a un concert, no?
El gran públic, i tant.
Sí, sí, és el que normalment et pots apropar.
Vull dir, quan vas a un poble d'aquest,
doncs, el que has de fer és un programa
pensat adequadament per aquesta gent, no?
Vull dir que, aviam, estacions de Vivaldi, sí.
A Barcelona s'han fet en moltes versions,
però un poble d'aquí dalt, doncs, no s'han fet.
O aquest any, per exemple, nosaltres farem
la Sinfonia número 40, no?
Que això, ostres, bueno,
doncs, aquesta Sinfonia penso que és important
ni que la gent no ho sàpiga.
O peces que tradicionalment se senten per la tele.
I les úniques peces, a si ens innovadores,
doncs, són com l'estrena de l'obra
del Mestre Botons de l'any passat
o la que estrenarem aquest any
del guanyador del Premi de Composició.
La de l'Igua.
Però, això, vull dir que són unes peces que,
bueno, sí, que s'estrenen,
però nosaltres també tenim la intenció
que aquestes peces, un cop estrenades,
doncs, quedin arxivades, no?
Diguem, la gent sàpiga, diu,
hi ha una obra que parla del foc.
O ara ja, per exemple,
podrem dir que hi ha una obra que parla de l'aigua, no?
I per això, clar, ens diem
orquestra ecològica,
perquè precisament
ho relacionem amb temes més mediambientals,
però després hi ha un altre vessant
que penso que és important.
Que parts dels diners que recollim a les entrades
ho destinyem per qüestions ecològiques
o per entitats ecologistes, no?
Doncs, després, nosaltres, doncs,
aquests diners que vam recartar l'any passat,
que em sembla que eren uns 2.000 euros
o 2.500 euros, més o menys,
doncs, això ho vam destinar-ho
a l'entitat ecologista que hi ha aquí a la comarca,
a la qual ells van fer tots uns plafons
i tot una mena documental
sobre els incendis, no?
De la manera que un foc
arrasa, diguem-ho, tot un bosc
i després què es fa per regenerar, no?
Vull dir que penso que estem ajudant
també entitats ecologistes.
Déu-n'hi-do,
l'orquestra ecològica
és l'orquestra del Berguedà.
Això mateix.
Un premi més que ha merescut
per la tasca feta
i molts premis que esperem que rebeu
perquè aquesta voluntat
de portar la música
fins a qualsevol racó de Catalunya
independentment
del seu índex de població
realment és encomiable.
Aquestes persones difícilment
podrien gaudir del sedó d'una orquestra.
Jo penso que sí.
Ara es parla precisament això de l'aigua, no?
Que és un bé escàs
i que precisament si no hi tens aigua
la gent no podria viure, no?
Jo penso que amb cultura
ha de ser exactament el mateix, no?
Vull dir que la música,
aviam, tothom hauria de tenir cultura
diguem musical
però hi ha altres coses, no?
Vull dir, a través de la música
es pot transmetre moltes coses
que precisament els grans compositors
de l'època passada
doncs precisament és això, no?
Vull dir que van ser grans compositors
precisament per això, no?
Jo penso que hem de portar la música
sobretot en municipis petits
perquè és la gran tasca
que s'ha plantejat l'orquestra Berguedà.
Però Josep Carles,
en municipis grans també hi aneu, no?
Aviam, també hem anat a Manresa
també hem anat a...
sobretot fent grans concerts aquí a Berga
vull dir, però jo ho dic sobretot
perquè ens basem cap aquí, no?
Aviam, jo et dic que per això
anar tu al Palau de la Música?
Sí, jo penso que és un fet
que si el digui que hi poguéssim anar
doncs encantadíssims d'anar
o a altres auditoris
o per exemple doncs poder venir aquí a Tarragona
doncs a la sala de congrés
o si poguéssim fer un concert
i això estaríem encantadíssims, no?
Perquè el que fem és això.
Però si em surt un municipi
i em diu
voleu venir a fer un concert a tal lloc
jo ja et dic que prefereixo anar aquí
perquè precisament és això
la gent que hi ha anat mai ha escoltat la música
i que precisament quan acabes el concert
et venen, et feliciten, et diuen
és que m'heu...
bueno, m'has fet sentir realment la música en directe
quan només la podia sentir en caseta
o en disco a casa
vull dir, és impressionant
que quan arribes a un poble
actualment sembla que arribi
doncs com un gran esdesveniment, no?
És a dir, arriba l'orquestra i es queden parats, no?
Josep Carles Planes
president de l'orquestra del Berguedà
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
ha estat un plaer i de veritat
sobretot descobrir-vos
perquè disortadament
entitats que fan aquesta feina
de formigueta
no sou notícia
fixa't per on, eh?
Déu-n'hi-do
a mi em sap molt greu, eh?
perquè a vegades...
Sí, la veritat és que sí
jo quan aquest tema
va començar a néixer el 2003
realment doncs la gent
quan, amb tots els que anaves
presentant la idea
es quedaven bastant impressionats
no?
Deies, ostres
però aviam, se'ns està fent
poc reconeixement
jo penso que
gràcies al Premi
Ones Mediterrània
doncs és una gran tasca
perquè la feina que realment estem fent
que estem portant a terme
més ben dit
doncs penso que
ens dona més ànims
de continuar tirant endavant
i penso que aviam
ojalà
hi haguessin moltes orquestres
ocològiques
ho dic així de clar
vull dir
d'orquestres normals
i tradicionals
n'hi-hi-hi
però orquestres ocològiques
jo penso que
actualment som l'única
i que si a darrere
hi tinguéssim moltes
jo penso que estaríem fent
una gran tasca
perdó
a l'àmbit musical
i cultural
Doncs no hi ha dubte
que en la mesura del possible
ens farem resó
de tot allò
que tireu endavant
Gràcies Josep Carles
enhorabona una vegada més
Moltes gràcies a vosaltres
Adéu siau
Bon dia
Adéu bon dia
I parlant de feines
allò de treball de formigueta
tenim a l'altre costat
del fil telefònic
el senyor Francesc Casals
ell és president
de l'ADF
de l'Associació de Defensa Forestal
de Tallà
que ha estat
l'altra entitat
premiada
dels Premis Zones
Mediterrània
Senyor Casals
molt bon dia
Hola molt bon dia
Primer que tot
enhorabona
el mateix que li hem comentat
al seu company
no sé si van tenir oportunitat
de conversar
la nit dels Premis
amb el Josep Carles Planes
No
Bé
vam conversar
doncs en penso
amb una companya seva
o que van
representants
de l'orquestra
De l'orquestra
Déu n'hi do
una orquestra ecològica
jo no sé vostè
jo la veritat
confesso que
aquest terme
encara no el coneixia
i està
molt ben pensat
però parlem de vostès
el premi que han rebut
i el treball
no?
el treball
que vostès
presentaven
de manera prevenció
d'incendis
i recuperació
de l'entorn natural
hem de tallar
el Maresma
explica'ns una miqueta
primer que tot
en què consistia
aquest projecte
Sí
mire
bàsicament
nosaltres
formem part
d'una ADF
és una agrupació
de defensa forestal
i a veure
les ADF
vull dir
de fet van néixer
d'alguna manera
doncs
com a protecció
i com a gestió
doncs
del bosc
el que passa
que a veure
nosaltres
totes aquestes feines
que fem
o sigui
a veure
bàsicament
doncs
són de prevenció
d'incendis
ens vam donar
compte
que
o sigui
per prevenir
un incendi
és important
vull dir
reduir
l'excés
de combustible
que actualment
doncs
hi ha
en els boscos
llavors
vam pensar
a part d'això
ens vam dedicar
també una mica
a l'aprofitament
doncs
de totes aquelles
fonts
que s'havien quedat
perdudes
així
enmig de
de la brolla
i tal
a veure
amb aquestes dues accions
de seguida
ens vam donar
compte
també
que
esclar
hi havia
tota una sèrie
d'animals
i tal
que s'hi trobaven
bé
a la nostra zona
vull dir
que de fet
proliferaven
trobaven
trobaven
aliment
trobaven
aigua
i bé
llavors
a veure
el nostre projecte
bàsicament
doncs
va ser
amb la vessant
de prevenció
d'incendis
al realitzar
doncs
aquestes tasques
també n'hi ha hagut
d'altres
doncs
que s'han
potenciat
quan ens parla
de la reducció
de combustible
el bosc
de quin tipus
de combustible
i en quines
circumstàncies
el trobem
sí
a veure
generalment
o sigui
els boscos
almenys
els que tenim
aquí
a la nostra zona
doncs
a veure
han crescut
pins
han crescut
elsines
i
a veure
els pins
tots ho sabem
vull dir
les branques
doncs
queden al terra
o sigui
toquen al terra
i tal
llavors
també hi ha
que són romanins
que vull dir que ells també van creixent
però el que és la part interna
del romaní
doncs
és bàsicament
és sec
no?
en una època
doncs que no plou
o vull dir que fa molta calor
esclar
allò és un
un perill molt important
a veure la reducció
bàsicament
és
la netejar
el sotabosc
no?
què fem?
vull dir
el que fem
és triturar
tot
tot aquest
excés de combustible
per dir-ho d'alguna manera
triturar-ho
i
deixar-ho
en el mateix
en el mateix indret
vull dir
no deixa de ser matèria orgànica
doncs que serveix
després per la mateixa
regeneració del bosc
i
el que en el cas
dels arbres
totes aquestes branques
que toquen a terra
que en cas d'un incendi
doncs en seguida
prendria
tot l'arbre
doncs
les hi traiem
i després també
les triturem
Clar, precisament
aquest combustible
que vostè esmentava
es dona més
en àrees
que prèviament
han patit
algun incendi
no?
Sí, bueno
efectivament
bueno
a veure
aquí
o sigui
nosaltres hem patit
algun d'incendi
però
o sigui
si l'incendi
doncs ha agafat
el que són pins
el pis
generalment
doncs
és mort
no?
En canvi
les alzines
de vora
ens tornen a rebrotar
però amb moltes
amb moltes tiges
i nosaltres
bàsicament
el que fem
és reduir
el nombre
de tiges
a part
que l'arbre
doncs
després
creix
més fort
no?
I en el cas
del pi
vull dir
si estan morts
després
el que fem
és reforestar
les zones
i després
anar-los cuidant
doncs
per evitar això
per evitar
que no
ja tinguin
aquest excés
de branques
no hi ha dubte
que el premi
on és a Mediterrània
doncs el que fa
és reconèixer
aquest treball
i aquesta tasca
però d'alguna manera
jo no sé senyor Casals
si serveix també
doncs
per reconèixer
la tasca
de les ADFs
jo crec que sí
jo crec que sí
perquè
a veure
o sigui
no som l'única
ADF
que fem
que fem
aquestes feines
sinó que
a veure
sense voler
ser representatius
de ningú
em penso que
vull dir
el fet de
haver-nos otorgat
doncs
aquest premi
vull dir
es premia
a totes les ADFs
de Catalunya
no només
a les ADFs
sinó a altres grups
que es dediquen
doncs
gaire a la mateixa tasca
vull dir
d'arreu del país
llavors
bueno
penso que sí
que és un reconeixement
penso per tothom
la sequera
i coneguda de tots
doncs
ens fa parlar
d'un estiu
d'un al risc
pel que fa als incendis
forestals
les associacions
de defensa forestal
estan a punir preparades
no?
no tens aviam
el que pugui passar
sí
bueno
penso que sí
a veure
en el nostre cas
sempre hem tingut cura
jo parlava en general
eh
la zona del maresme
doncs
no ho sé exactament
sí sí
però ja dic
que en el nostre cas
i ho faig extensiu
a les demés
ADF's
sempre hem tingut cura
de l'aprofitament
al màxim
del que és l'aigua
no?
llavors
nosaltres
mitjançant
bueno
ajudes
de la Diputació
que entra dins
el pla de prevenció
d'incendis
doncs
hem creat
o hem fabricat
uns punts
doncs
on amagatzemar l'aigua
aquesta aigua
l'amagatzemem
doncs per això
per els possibles incendis
que es puguin produir
tornant
una miqueta
doncs
al projecte
que ha rebut
aquest premi
abans
vostè parlava
que tenen una fauna
que s'hi troba molt bé
que sembla que no vol marxar
afortunadament
de quina mena d'espècies
podríem estar parlant?
Sí, mire
a veure
el que hi viu més
i em penso que aquí
és bastant general
un és el port senglar
i llavors
n'hi ha d'altres
com per exemple
doncs
el
bueno
algun mussol
no?
el gamarús
hi ha també altres aus
com no sé
avallarols
també hem vist
doncs
que hi ha corps
hi ha alguna geneta
hi ha
no sé
hi ha una veritat
a part de
a veure
a part d'arrossegadors
a part de
vull dir
de granotes
com que sempre anem deixant
a veure
el que seguim
nosaltres és
l'aigua que neix
sempre
deixem una part
que és la
que
poden veure
les persones
després
l'aigua sobrant
va parar
amb una petita
baixa
que és per als animals
i llavors
l'aigua que s'obre
la intentem
amagatzemar
doncs
amb una cisterna
soterrada
aquesta és la línia
que volem
continuar
aquesta ja
la tenim
tenim feta
una part
però volem
continuar
a tot el que és
de la muntanya
a tot el que és
el bosc
seguint
aquest procediment
doncs
Déu-n'hi-do
la feina
allò que dèiem
de formigueta
és una frase
feta
molt tòpica
però realment
és així
no és una feina
i sobretot
quan es parla
de bosc i natural
que es fan un dia
és una feina
molt sistematitzada
i que precisa
de molts dies
molts mesos
i fins i tot molts anys
sí
nosaltres
en portem
uns quants
tots som voluntaris
i ens trobem
cada diumenge
i els dies de festa
i és la nostra distracció
per dir-ho d'alguna manera
ens trobem
cada diumenge
anem
a veure
el dia que faltem
doncs
el menys
jo ho trobo a faltar
el dia que no vull pujar-hi
ho trobo a faltar
Doncs senyor Francesc Casals
president de l'ADF
de tallar
el Maresme
enhorabona
per aquest premi
a vostè
i a totes les persones
que integren l'entitat
i gràcies
per atendre la nostra trucada
D'acord
moltes gràcies a vostès
Adéu-siau
bon dia
Adéu-siau
bon dia