Robert Sala, molt bon dia.
Bon dia, què tal?
Benvingut. Això és un parèntesi en tota la tasca
i aquest anar amunt i avall que fan els arqueòlegs
i els professors de la URB, no?
Fent la primera fase de recerca d'aquest any,
nosaltres a l'Institut d'Evolució Humana de Tarragona
comencem a treballar al camp a partir del mes d'abril.
Hi ha companys que just després de Setmana Santa
ja s'han posat a la feina i no acabem fins a finals de setembre,
per tant estem ben ben mitjany.
Fora de casa.
Fora de casa, diguem-ne, al camp de treball,
però després totes aquestes troballes i descobertes que fan
s'han de treballar, s'han d'anàlitzar, s'han de fer les memòries,
les publicacions científiques...
Això després triga anys, perquè, bé, si heu estat una mica el cas,
el que ha sortit publicat aquest any, hem tornat a treure una publicació
sobre els nivells de TDCs d'Atapuerca,
que fa 10 anys que hi anem treballant,
per tant van sortint coses noves, van sortint noves idees,
noves anàlisis i, per tant, aquest treball és un treball, diguem-ne,
més o menys curt en el temps, a l'hora d'extreure les dades,
a l'hora d'extreure el material fòssil,
però dura anys, molts anys d'anàlisi.
Per tant, entenem que la paciència ha de ser una de les virtuts
que ha de tenir l'arqueola.
Sí, bé, però la paciència, bé, el que necessitem és ciència.
Sí, també.
De totes maneres...
Necessitem ciència una bona ciència.
Perdoni que l'hi digui, hi ha restes que han estat dos milions d'anys allà,
poden esperar uns quants anys aquí, eh?
Sí, el que passa és que a nosaltres ens interessa treure-les ara,
és a dir, és avui en dia que la societat té una sèrie de preguntes,
una sèrie de qüestions a resoldre,
el tema, per exemple, un dels que toquem nosaltres,
com és el cas de les primeres emigracions des d'Àfrica cap a Europa,
és un tema candent actualment a la Unió Europea,
en el fons de moltes dels rebuigos a la Constitució Europea
i al tema de la immigració.
Per tant, són temes que socialment són importants
i per tant necessitem dades ara, no d'aquí 3.000 anys
en què potser aquests temes estaran solucionats
i ja no interessaran tant.
L'arqueologia sí que tracta el passat,
però el tracta en connexió amb el present.
Si no, no tindria sentit, tampoc.
No té cap sentit.
Si la societat no ho demana,
si la societat no demana conèixer,
si la societat no li interessa en el fons el que s'està tractant,
l'arqueologia tampoc té massa sentit.
L'arqueologia neix quan la societat li interessa
el tema del passat i li interessa conèixer en el passat
què hem fet per veure què estem fent avui en dia
i si la marxa o diguem-ne el que estem fent avui en dia
té sentit o no té sentit,
si s'ha d'anar per una via o per una altra,
per això interessa el passat.
La societat demana coneixement
perquè també d'un temps cap aquí
els científics s'han prestat a divulgar aquest coneixement
i d'una forma entenedora i planera
han deixat aquest aspecte, aquell aspecte tan críptic,
tan tancat que tenien abans.
Sí.
La ciència ha sigut molt, molt tancada.
Ha estat una feina de gent que han treballat molt pel seu compte
però sobretot el segle XX, que és el segle en què
la major part d'activitats s'han democratitzat i socialitzat,
la major part d'activitats tant científiques com tècniques
s'han portat a la societat perquè és la societat primer la que paga.
I en aquest sentit el refrany aquell tant català de qui paga mana
ens pot servir.
I per altra banda, perquè la ciència es deu a la societat.
És per la societat que treballem.
Nosaltres ens agrada la nostra feina
i està bé que ens agradi, està bé que la fem de gust,
però hem de passar aquestes dades a la societat
perquè la societat tingui un criteri sobre el que s'està fent,
la societat sàpiga en cada moment cap on va la ciència
i quin profit la societat en pot treure d'aquesta ciència.
I el cas de la ciència actual, des de l'any 53
en què es va descobrir l'ADN, l'estructura de l'ADN
i va començar tota la genètica, és un exemple cap dalt.
Els genetistes no poden treballar pel seu compte,
han de treballar per la societat.
I nosaltres també, els arqueòlegs també.
Aviam, de tot plegat, quan assistim a Messa,
són informacions que també, en aquest sentit,
han traspassat les pàgines de les publicacions científiques,
acadèmiques, no hi ha un diari generalista
que no tracti temes dedicats a ciència,
que no tingui les seves pàgines dedicades a la ciència,
des d'aquesta perspectiva ideològica,
d'intentar entendre el present a partir d'evidències del passat,
però també des d'una perspectiva lúdica,
perquè moltes vegades ens sorprenem a nosaltres mateixos,
que som persones absolutament analfabetes,
des d'aquest punt de vista científic,
que hi ha notícies que ens fascinen
i que ens atreuen en l'àmbit de l'arqueologia,
quan parlen que s'ha trobat una resta
que indica que ens sentim molt transportats en el temps.
Per tant, hi ha aquestes dues vessants, no?
Vostès també ho noten,
que treballen per persones àvides d'informació,
per entendre el present, persones conscienciades,
però també la part aquesta més lúdica que té la ciència,
que hi és, i que és molt bona, no?
I que hi ha de ser, perquè bé, això és un descobriment de la pedagogia de fa molts anys,
que no amb sang, sinó amb bon criteri i amb bon gust,
la lletra entra més bé.
Aleshores, nosaltres ja ho traslladem a això,
i en els nostres jaciments,
sobretot a Tapuerca i l'àbric romaní,
hem creat espais lúdics i espais de comprensió de la història
a través de mecanismes de distracció
o a través de museus,
de visites comentades,
d'espais interactius,
tot això nosaltres ho hem introduït,
o amb exposicions internairans que també hem fet,
és una part importantíssima,
és una part importantíssima.
Dins de tot aquell camp de la socialització que dèiem,
no només hi ha els llibres que hem produït,
sinó que hi ha les exposicions i els espais museístics.
Ara Tapuerca s'està construint ja finalment el nou museu a Burgos.
Per tant, tot això,
que nosaltres hem tingut sempre molt clar,
ha calgut un treball molt fort
perquè la societat també ho fes seu.
Però un cop la societat se n'adona que és un bon recurs,
un cop la societat de Burgos
o de la comarca de l'Anoia
se n'adona que el recurs arqueològic
és un bon recurs per captar gent,
per crear llocs de treball,
per generar una nova forma de turisme,
de qualitat, de cultura,
tot això que volem endegar,
en tot això que el país està immers ara,
l'arqueologia hi té molt a dir.
I per a nosaltres és una eina fabulosa
per aconseguir això,
la socialització de la ciència que busquem,
que la ciència no és un fet aïllat a la societat,
sinó que és una part de la societat.
I quan es treballa com hem fet nosaltres
perquè la ciència agradi i arribi a la societat,
tot canvia.
I els programes de ciència esdevenen programes
en hores de màxima audiència,
els reportatges que es fan sobre Tapuerca
són reportatges que es passen en hores de màxima audiència
a la televisió.
Aleshores, això ha canviat.
En lloc de passar a les dues de la matinada,
que és el que és a l'agost,
a les dues de la matinada,
quan tothom està dormint o està de copes a la platja...
Grans reportatges de Tapuerca s'han passat a la 2
en ple més d'agost, eh?
Sí, sí, sí, sí, poca broma.
Exactament, però llavors el passa en les millors hores
perquè els programadors de televisió saben
que allò és màxima audiència,
que si ho promouen bé la gent ho veurà.
I per tant el seu programa serà vist.
Tant vostè com altres investigadors de la URB
que són veterans que pràcticament han passat
la seva vida professional i acadèmica
a Tapuerca, per exemple,
qui els havia de dir que, home,
entre les persones interessades
parlarien, doncs, de la Gran Dolina
o la cima dels ossos,
amb aquesta naturalitat,
com si sabéssim molt, no?
Sí, nosaltres amb l'Ordó Carbonell
quan vàrem començar a escriure els llibres
i vam començar tota aquesta,
diguem-ne, dinàmica de socialització,
vàrem d'aconseguir una cosa
que és molt difícil,
que és que la gent parli tant
d'evolució com de futbol.
Déu-n'hi-do.
Qui ho havia de dir?
Exactament.
I d'aconseguir que l'evolució
sigui una part important
de les converses de la gent
i que els ajudi, doncs,
a tenir un criteri social,
polític,
de coneixement científic
que avui en dia la societat no té.
El que deies tu abans,
que molt som analfabets en aquests temes
i hem de deixar de ser analfabets.
L'alfabetització no és només
aprendre a llegir i escriure,
avui en dia és, evidentment,
fer-ne un ordinador,
avui en dia també és saber de ciència.
Una societat moderna
no pot basar la seva alfabetització
només en saber llegir i escriure
i sumar dos més dos,
sinó que hem d'anar més enllà.
I anar més enllà significa això,
que la ciència sigui part de la societat.
O sigui, que tothom en la societat
pugui decidir i pugui tenir un criteri
sobre el que passa i el que es fa.
En aquest sentit,
i deixem-la basant lúdica,
és important assistir a fenòmens
com, per exemple,
aquestes endarreres descobertes d'Argèlia,
de la presència de l'home a l'Àfrica,
en què, evidentment, també hi ha estat present
un equip de la URB.
Important, abans també ho esmentava vostè
a l'inici de la conversa,
hi ha fenòmens socials
que sembla que no ens pot explicar,
en part, ni la sociologia,
ni la filosofia, ni la psicologia,
sinó la ciència.
El fenomen de la immigració, per exemple,
li podem trobar un raonament
o una argumentació
per a aquells que puguin ser
una miqueta més detractors
en aquest fenomen,
a partir d'aquí,
de l'evolució de l'home,
de com ha arribat l'home a Europa,
abans d'aquest eurocentrisme
del qual peguem tots una mica.
Sí.
La ciència i la ciència de l'evolució
ens pot donar noves perspectives.
Nosaltres treballem el passat,
els sociòlegs,
a més, treballen el present,
i, per tant,
ells ens podran respondre
a qüestions de present actual,
o sigui, de la gent concreta
que està emigrant.
Però nosaltres tenim la perspectiva
de dos milions d'anys d'història
i dos milions d'anys
d'emigracions continuades.
I quan se'ns diu
que el fenomen de la migració
és un fenomen modern,
és llavors quan,
com un bon advocat,
i escolti,
jo tinc tota aquesta llista de proves
que la migració
no és un fenomen modern,
sinó que és tan antic
com el napeu,
que es diu popularment.
Per tant,
la gent ha de saber
que la migració
és un fenomen antiquíssim,
que és tan vell com l'home,
que els pobles
han emigrat tots,
tothom s'ha mogut.
Alguns com a dominadors,
s'han mogut com a dominadors,
els altres s'han mogut
com a mà d'obra,
o com a poblacions
que sense recursos
en els seus llocs d'origen
han hagut de buscar
nous recursos.
Aquest és el cas
dels primers europeus
que fa un milió i mig d'anys
es van desplaçar
des de l'Àfrica
cap al nostre continent
i es van desplaçar
per buscar nous recursos
que no tenien
al seu abast a l'Àfrica.
L'Àfrica era un territori
d'alta competitivitat
i va generar
una pressió molt forta
sobre algunes poblacions
i aquestes poblacions
van haver d'emigrar.
Aquesta explicació
que nosaltres proposem
evidentment està
diguem-ne té
una altra actualitat
perquè és el mateix fenomen
molt semblant
al que passa avui en dia.
Escaçada de recursos
a l'Àfrica
i recerca
de noves vies de sortida
a Europa
i a d'altres zones
amb una diferència.
Quan fa un milió i mig d'anys
van venir els primers humans
a Europa
eren els primers de tots.
N'hi havia ningú
que els fes la competència aquí.
En canvi,
les noves poblacions
evidentment
venen aquí
a oferir-se
com a mà d'obra
davant d'un poder econòmic
diferent.
La diferència també
és el tipus de pressió
que es podia exercir
fa dos milions d'anys
a la pressió
a la qual estan sotmesos
els pobladors africans.
Sí, sí, sí.
És molt diferent.
Però la base
és la mateixa.
Manca de recursos,
problemes per sobreviure,
recerca de noves ambients
i de noves possibilitats.
El que passa
és que en aquell moment
evidentment
es movien poblacions senceres.
Avui en dia
es mouen part de poblacions.
Per tant,
les emigracions
autènticament
eren les del passat.
Avui en dia
són,
si em permeteu,
petites pulsacions
de moviment
de gent
que no té res a veure
amb el que,
per exemple,
a l'antiguitat
es va produir
amb els grans moviments
de població
per Europa
causats per fams
a Àsia
o el que estem
explicant nosaltres
de fa un mil i mig d'anys
que eren poblacions senceres
que, a més,
de forma continuada.
És a dir,
no era una vinguda
i prou,
no, no,
eren fluxos continuats
de gent.
Això avui en dia
no existeix.
Entenc que hi ha
un missatge ideològic
aquí, no?
Per descomptat.
hi ha un missatge ideològic,
hi ha un missatge social,
hi ha una forma
d'entendre la societat
des d'una esquerra
molt clara
i d'una perspectiva
marxista
molt clara
del perquè es produeixen
aquestes tensions.
I això ho hem d'entendre
a través
de la ciència,
no només a través,
com dèiem,
de la filosofia.
No només.
No només,
tot es complementa.
És un treball transdisciplinar
per poder entendre
qualsevol fenomen actual,
actualment en ciència
o en qualsevol disciplina,
s'ha de fer
des de la visió
de diferents òptiques.
Ja sigui,
en aquest cas,
la sociologia,
la ciència
de l'evolució humana
i totes les que hi puguin concórrer.
Què és el que han trobat
exactament a Argèria?
A més,
molt a prop d'Argel,
no?
Sí,
hem estat a la zona d'Oran.
Hem estat a la zona d'Oran
i allà
hi ha els nostres col·laboradors,
la gent de l'Institut d'Arqueologia del G,
amb els quals tenim un conveni
des de l'any 98,
la Universitat de Rubí i Virgili,
en plena guerra civil algeriana,
va signar un conveni
molt difícil de sostenir,
però que va aportar a Tarragona
un professor
que va estar un parell o tres d'anys
aquí amb nosaltres,
que és el Mohamed Sagnuni.
Doncs,
aquest conveni,
ara l'hem desenvolupat
amb l'ajut de la Generalitat.
L'any que ve
volem que també s'integri
el Ministeri en aquest conveni,
el Ministeri d'Assumptes Exteriors.
Aleshores,
un conveni per desenvolupar
Ciència a Algèria
en un moment
en què sembla que les tensions,
la guerra civil s'acaba
o s'ha acabat ja
i es pot començar
altra vegada
a pensar en el futur d'aquest país.
I nosaltres hi volem col·laborar.
Hi volem col·laborar
per construir un nou país
des de la ciència
amb un bon equip
de científics.
Nosaltres,
evidentment,
els ajudarem.
Ells tenen
una molt bona recerca,
però els falten
titulats superiors.
Estan estudiant
aquí amb nosaltres
estudiants
algerians
que s'estan formant
en el nostre màster
europeu
de prehistòria
i quaternari.
Aquests estudiants
retornaran a Algèria
i podran tirar endavant
un nou centre
que el govern
algerià
vol posar en marxa.
I nosaltres,
a més,
ens interessa moltíssim
de contrastar
de contrastar
les nostres hipòtesis
que tenim
a partir de Tapuerca,
contrastar-les
in situ,
contrastar els moviments
de població,
contrastar
l'adaptació
dels humans
a nous territoris.
Per exemple,
quan vàrem
començar
aquesta nova
col·laboració,
ens comentàvem
un dels temes
importants
és demostrar
que els humans
han ocupat
el litoral,
ves quina cosa
més senzilla,
el litoral
d'Algèria
i d'Àfrica.
El Magrif,
en general,
parlaríem,
el que coneixem
com a Magrif.
Sí,
nosaltres,
hi ha molts arqueòlegs
que consideren
que els humans
hem trigat
molts milers d'anys
a ocupar
el litoral.
Els nostres companys
algerians
n'estaven convençuts
i ara hem trobat
més de 40 jaciments
en dunes fòssils,
és a dir,
just a la costa,
aquesta gent
vivia a la costa.
L'aprofitaven la costa
pel que sabem,
no.
No extreien
recursos del mar.
Ocupaven la costa
en les dunes,
molt a prop
de fons
d'aigua dolça,
sempre molt a prop
de fons
d'aigua dolça,
però no tenien
cap problema
per ocupar la costa
igual que ocupaven
un espai
arran d'un llac
o d'un riu
a l'interior d'Àfrica.
Aquesta gent
ocupaven tots
els territoris.
Això vol dir
que hi havia
una certa pressió
que obligava
els humans
a expandir-se
per tot el territori
i aprofitar al màxim
tots els recursos.
Això vol dir
que evidentment
no eren
6.000 milions
de persones
com nosaltres
avui en dia.
Es devien conèixer
tots, no?
Si s'haguessin posat
tots d'acord
segurament els podien
posar
en una ciutat
moderna
tots.
Però
en qualsevol cas
eren suficients
i com que la seva
economia
doncs evidentment
era una economia
de subsistència
era una economia
que requeria
molt de territori
i molt d'espai.
Ja des de fa
molts milers d'anys
com a mínim
un milió
i mig d'anys
els humans
diguem-ne
han tingut
si vols
entre cometes
problemes
d'espai
i de recursos.
i han hagut
d'expansionar-se
i buscar
recursos
a tots els espais
possibles.
Fins i tot
el litoral,
la costa.
Fins i tot
el litoral.
I això, esclar,
amb el pas del temps
va fer que
els primers humans
que es van
assentar
en el litoral
doncs
mica en mica
anessin evolucionant
i comencessin
a aprofitar
els recursos marins.
Però això
triga molts anys.
No podem
convertir
aquesta conversa
en una conversa
monogràfica
per tant
haurem d'anar
a fer un tastet
de diferents
tot i que ens quedem
amb les ganes
de fer com si fos
un serial
diferents capítols.
Caldes de Malavella
tampoc no fa gaire
han trobat
la costella
d'un mamífer
dit així
molt plenarament.
Exactament
què és el que han trobat?
Nosaltres hem trobat
les restes
d'un mamífer
perquè no sé
exactament
quines bestiotes
podria haver-hi, no?
Un mamífer
i que era un mamífer
de grans dimensions
de les dimensions
d'un elefant
o d'un rinoceró
un animal
d'aquest tipus
o un hipopòtam.
Nosaltres fa 3 anys
que treballem
a Caldes de Malavella
el nostre equip
l'equip
de la URB
igual que aquests humans
de fa un milió
i mig d'anys
doncs
anem expansionant
la nostra
la nostra
recerca.
Però no pressionant
sinó tot el contrari
i encoratjat.
Exactament
i nosaltres estem
com que l'equip
ha crescut moltíssim
quan ens vam
instal·lar a Tarragona
hi havia un sol doctor
que era l'Odal Carbonell
ara som una vintena
de doctors
avui tenim
una altra lectura
de tesi
una nova companya
serà doctora avui
per tant
tot això
té
diguem-ne
que genera
les possibilitats
de fer créixer
l'equip
i la seva recerca
ja no és només
a Tapuerca
a l'Aurí Romaní
sinó que tenim
recerca
a la Conca del Gaià
a la Conca del Francolí
i nosaltres
un grup
de la Rubí Virgili
estem treballant
a Caldes de Malavella
en un antic llac
avui en dia desaparegut
a l'interior
d'un volcà
que va explotar
doncs segurament
fa uns 3 milions
i mig d'anys
o 4 milions d'anys
i des de la seva explosió
es va instal·lar
un llac
al seu interior
moltes vegades
aquest llac
tenia
aigua termal
Caldes de Malavella
és conegut
pels seus balanyaris
i a l'entorn
d'aquest llac
doncs evidentment
hi havia
molts recursos
suficients
com perquè
tot tipus de mamífers
hi poguessin viure
hem trobat
mamífers
fa un any
vam trobar
les restes senceres
d'un bòbit
un bòbit
de fa 3 milions d'anys
aquestes restes
quan es van trobar
vam fer immediatament
un motllo
n'hem fet una reproducció
i aquest any
hem entregat al poble
doncs una reproducció
d'aquest bòbit
aquest any
hem trobat
més restes
de peixos
de l'interior del llac
hem trobat
restes de tortuga
hem trobat
eines de pedra humana
i hem trobat
aquesta costella
que deies
d'un gran mamífera
haurem de veure
doncs
vam acabar la campanya
amb la troballa
de la costella
però haurem de veure
que no hi hagi
més material
després la costella
es va trobar
un os
d'una pota
un os articular
de la pota
i hem d'extendre
aquella zona d'excavació
en una futura campanya
per veure
que no
que no hi hagi
més material
i això
i per tant
Caldes és un projecte
jove
té només 3 anys
és un projecte
que creix
i és un projecte
que s'afiança
vam anar
a Caldes de Malavella
perquè
a la comarca
de la Selva
coneixem més d'un centenar
de jaciments arqueològics
localitzats
als anys 70
però aquests jaciments
arqueològics
estaven molt malmesos
erosionats
i maltractats
pel temps
no n'havíem trobat cap
en bones condicions
i vam anar
a Caldes de Malavella
perquè allà
en un llac
les restes
es conserven bé
i no ens hem equivocat
les restes
estan extraordinàriament
ben conservades
i ens han permès
de trobar
per primera vegada
restes de fauna
que no s'entenien
d'aquesta època
a la comarca
de la Selva
i també
estem començant
a trobar
eines de pedra
que és el que nosaltres
anem a buscar
eines de pedra
i restes de fauna
d'animals consumits
pels humans
diguem una cosa
hi ha cua
d'estudiants
que vulguin participar
en tots aquests jaciments
és que clar
és lògic
qualsevol persona
que estigui
estudiant
arqueologia
s'ha de sentir
fascinada
per la possibilitat
de conèixer
tots aquests treballs
de primera mà
hi ha persones
que tenen
una trajectòria
professional
important
a Tapuerca
cada any
hi ha gent
que es queda
esperant
de poder entrar
quanta gent
pot estar treballant
en una excavació
a Tapuerca
a Tapuerca
hi ha un total
d'unes 120-130 persones
que treballen
en una campanya
els estudiants
venen
amb
temporades
de 15 dies
cada any
els que estem
en l'equip
hi estem un mes
o un mes i mig
i nosaltres
donem prioritat
evidentment
als estudiants
que estan fent
el nostre màster
de Quaternari
i Prehistòria
perquè a Tapuerca
els serveix
de pràctiques
justament esmentava
aquest màster
quan parlava
dels professionals
algerians
exactament
perquè és un màster
internacional
en col·laboració
amb tres universitats
més europees
que a més
de servir
evidentment
pels estudiants
del nostre país
i d'Europa
en general
serveix també
per aportar
al sistema
educatiu europeu
gent de fora
d'Europa
i actualment
la Rovira Virgili
és l'únic màster
que hi ha
d'aquest tipus
i és un dels pocs
que hi ha a Catalunya
l'únic
en temes
d'història
i d'arqueologia
evidentment
l'únic a Espanya
en temes d'arqueologia
ara que es parla
tant de tot aquest
moviment
de titulacions
acadèmiques
que hi ha tants canvis
que s'alvinen
tants canvis
a nivell europeu
per aquesta
equiparació
de totes les universitats
pel que fa
a aquesta àrea
de la que vostè
és bon coneixedor
d'arqueologia
la URB
està molt ben posicionada
no?
Sí
a nivell de ciència
nosaltres
dins del camp
de la ciència social
som un dels equips
pioners al món
estem entre els 30
o 40 primers
al món
i hem volgut
a part de fer ciència
doncs
de tenir
una bona
oferta acadèmica
i aquesta bona
oferta acadèmica
l'any passat
en obrir-se
començar-se a obrir
doncs
tot el tema
de l'espai
educatiu europeu
vàrem voler fer
en col·laboració
amb uns socis
amb els quals
ja fa 15 anys
que hi treballem
com són
la Universitat de Ferrara
la Universitat de París
o la Universitat de Tomar
a Portugal
de tenir-hi
un títol
en comú
i és aquest títol
de màster
fa dos anys
vam tenir-hi un títol
de doctorat
en comú
ara tenim el títol
de màster
l'any que ve
tindrem també
un títol
de doctorat
en comú
és a dir
el que volem fer
és un espai educatiu
a nivell europeu
els principals equips
que a Europa
estem treballant
la prehistòria
i l'evolució humana
més arcaiques
doncs que siguem
també
l'equip
que a nivell acadèmic
estiguem donant
la millor oferta
serà un estiu
molt calorós
diuen
els llaciments
ha de ser tremendo
més devien patir
els nostres avantpassats
no hi ha dubte
els cicles climàtics
són una cosa
també
és un altre dels temes
en els quals
la ciència
de l'evolució humana
pot formar
un criteri social
més adient
perquè déu-n'hi-dos
seríem bajanades
d'això
del canvi climàtic
i del temps
com si el canvi climàtic
és d'un dia a l'altre
és igual que la migració
els cicles climàtics
són una llei
a la terra
des de fa molts milions
d'anys
el que passa
és que quan ens toca
viure
problemes climàtics
doncs ens pensem
que acabem de descobrir
la sopa d'all
o que som els primers
que els hi passa
de canvis climàtics
han tingut els nostres
avantpassats
i alguns de molt recents
no cal anar més lluny
que al segle XIV
quan
unes
sequeres
i uns climats freds
importants
van comportar
la pesta negra
els nostres
avantpassats europeus
de fa
700 anys
van tenir
un bon canvi climàtic
i unes bones
problemàtiques
jo sospito
que si hi ha
un canvi climàtic
de debò
de manual
no el viurem nosaltres
precisament
crec que no ens tocarà
segurament que
potser uns dos o tres mil anys
però bueno
no està massa lluny
tampoc
doncs els espero
un estiu
com dèiem
amb molta feina
esperem que vagi molt bé
perquè si a vostès
els hi va bé
ens va bé a tots
després arribarà el moment
d'analitzar dades
de treballar al laboratori
de fer les publicacions
i això deixa temps
per fer llibres
com els que han fet
en altres vegades
vostè
el doctor Carbonell
esperem algun
de proper
parlo de llibres
per a tots els públics
sí
perquè hi ha
dels altres
que vol que li diguin
hi ha un manual
universitari
a punt de sortir
a principis
de curs que ve
però llavors
durant l'any
2006
n'elaborarem
una altra
també
l'Odo Carbonell
i jo
de socialització
de l'arqueologia
i de l'evolució humana
deixarem un raconet
al prestatge
en tenim un apunt
sí
sé que tenen
l'agenda molt plena
però vindran
a explicar-nos-ho
aquí a la ràdio
els esperarem
i tant que sí
Robert Sala
professor de prehistòria
de la URB
moltíssimes gràcies
per venir avui
aprofitant aquest parèntesi
entre jaciment
i jaciment
moltíssima sort
i bon estiu
dins de tot
adéu-siau
gràcies a vosaltres