Dos minuts, un quart de dues, no res que ja hem deixat enrere les festes de Nadal
i ja estem pràcticament inversos en les festes de Carnaval.
És el moment que mitja ciutat s'amaga, es tanca, no surt perquè no suporta el Carnaval
i l'altre mitja surt al carrer amb una força i una alegria.
I és que en el Carnaval no hi ha terme mig, o t'agrada o no t'agrada.
Avui parlem d'aquells que els agrada, i molt, i que estan disposats a disfressar-se un any més
i no parlem de les comparses, que en Déu-n'hi-do, si tenen feina feta ja,
sinó d'aquells que ja estan a la recerca de la seva disfressa
i com cada any volem parlar amb un especialista, és l'Anton Wasc,
i fins a disfresses, fins a la casa Wasc, s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil amb el Josep Sunyer.
Hola, Josep. Hola, bon dia, Yolanda.
Has vist alguna cosa que t'agradi ja?
Home, doncs sí, he vist moltes disfresses.
Sento algú que parla així en la llunyania.
Saps qui és, no?
M'imagino que és l'Anton Wasc.
Doncs és l'Anton Wasc. Bon dia i bona hora, reina.
Bon dia, Anton.
Diu que no hem vist res perquè, de fet, hem anat a la botiga, però fugazment, eh?
Ara estem al lloc on es confeccionen les disfresses, que això és molt interessant.
Sou al taller.
Vostè que a la Yolanda no hi ha pujat mai.
No hi ha pujat mai, sempre em deixen aquí a l'estudi, Anton.
No hi ha dret, sempre em deixen aquí a l'estudi i em perdo el millor.
Doncs aquí és on fa l'Anton les disfresses, els dissenys,
i on acaba de tenir una idea, que si vols ho explicarem ara, eh?
Perquè...
Ui, quina por, quina por que em fa això.
Se li acaba d'ocorre fer una disfressa, que, mira, perquè es faci una idea als ullens,
aniríem als colors de la bandera catalana, però així, doncs, fent unes corbes.
Sí.
Sí, que seria, doncs, la bandera...
De Tarragona.
Ah, la bandera de Tarragona.
I què faries amb aquesta bandera i amb aquesta tela?
Bueno, acabem de decidir que la capitalitat ha de ser Tarragona.
Sí.
Tenim coses que no tenen els demés, com és bandera pròpia.
Barcelona no té bandera pròpia.
Girona no té bandera pròpia.
Reus tampoc té bandera pròpia.
És una...
És un sucedàni de bandera.
Tarragona té bandera.
I hem pensat que, de la mateixa manera que els PETs van fer en el seu moment
aquells trajes amb la bandera de Tarragona,
nosaltres, per què no, podem fer americanes i pantalons amb la bandera de Tarragona.
I, Holanda, t'espero per fer-te una faldilleta amb la bandera de Tarragona.
Una faldilleta, però amb americana, no?
Amb americana, diguem americana.
Allò, tratge complet, no?
Bueno.
O només faldilleta.
La faldilleta, la mira l'ha de ser de això jo, la faldilleta de la Holanda.
Mira ell, que espavilat.
Per tant, tu proposes un carnaval reivindicatiu a nivell local.
Espera que no, que l'Anton ara mateix no et sent, a veure si ara et sent millor.
Que no et sentíem.
Ara sí que et sent, ara sí que et sent.
Va bé, és que aquest home és pur nervi, eh?
No s'està quiet.
És increïble.
Que proposes un carnaval reivindicatiu.
Hombre.
Com tota la vida, no?
I tant, i tant.
Doncs escolta, no pensis tu que la idea no hi haurà algú que l'agafi, eh?
Jolanda, tu que tens contacte amb el senyor alcalde, digue-li a veure si podem fer per tot el Consistori i trajes amb la bandera de Tarragona.
Cosa que m'imagino que en principi no acceptarà.
És a dir, pels regidors...
Clar, clar, clar, clar.
Parles de regidors, no? De personal de l'Ajuntament en general.
Sí, sí, sí, sí.
No, no, i tant, i tant.
Regidors, sobretot.
I llavors, doncs, per la Setmana Romana, perquè no tots vagin vestits de cònsols o de...
I les togues també amb la bandera.
Amb el patriotisme, però és d'aquelles coses que ara, si, per exemple, toca fer-ho, doncs ho hem de fer per força.
I, a més, una manera molt xula de reivindicar-ho podria ser precisament aquesta.
Home, jo recordo alguna vegada, no només amb tu, amb altres persones molt vinculades al carnaval històricament,
però amb tu en particular sempre han parlat que està molt bé la disfressa aquella bonica lluïda que en parlarem.
Sí.
Però que també han equilibrat amb aquell carnaval més punyent, més sarcàstic, més reivindicatiu, com ara proposaves.
És una bona data, no?, per treure allò i fer...
És precisament la data per fer-ho.
Tu em recordes tant, doncs, que sempre que parlem dels carnavals, no solament aquí, sinó arreu de tot l'estat espanyol,
quan parlem del tema del carnaval de Cádiz, em recorda de les lletres i de les comparses que arriben a fer.
Vull dir, és que el reivindicatiu 100%.
És una festa de disbauxa en què es pot dir absolutament tot.
Avui, em sembla que era, o ahir, no sé quan, vaig llegir el diari de Tarragona,
que a Reus, precisament, mira, sempre surt Reus per un lloc o altre,
doncs feien el...
Ja feia dos o tres mesos que rondaven una sèrie de versots que estaven repartits per tota la ciutat.
Doncs, bé, són versots, són reivindicacions que, d'alguna manera, ara és el moment de fer-los.
A Reus hi ha moltíssima tradició d'anar llançant a més, en plan d'escamots, d'anar llançant a dies previs,
però hem d'incidir una mica més en aquest aspecte, que sigui un carnaval com a més satíric, més reivindicatiu, també, no?
Sí, ho és, ho és, ho és. El que passa que també nosaltres, com que som bastant millors que els de Reus, en aquest cas, doncs...
Et veig en forma, eh, Anton?
Sí.
Et veig en forma, t'ha provat al Nadal.
És carnaval, no?
Ja, ja.
Llavors, el que sí que està clar és que aquí nosaltres fem anar molt també el que és els grans carnavals de l'estat espanyol,
un d'ells, el tema de Tenerife.
L'any passat ja vam veure alguna cosa despullada.
Aquí a Tarragona, dius?
A Tarragona, sí, sí.
Feia anys que estàvem veient molt de lluventor, molta pluma, i l'any passat, doncs, ja va sortir una comparsa amb una noia despullada.
Bé, bé, aquí no hi ha comparació, eh?
Jo no parlo des del punt de vista, diguem-ne, del fet que estigui despullada o no despullada.
L'any passat feia bo, en guany la cosa està crua, eh?
Sí, una mica també és difícil.
Ah, ah, ah, que s'atreveixi.
El que passa que, d'alguna manera, pensa que jo t'estava parlant ara de la comparació que es fa amb el tema de Canàries, no?
Sí.
De Tenerife i tot això.
Doncs, clar, vull dir, els 22, 23 graus que pot fer allà no són els mateixos d'aquí.
I llavors, doncs, allí el que es fa és això, precisament, doncs, aprofitar el bon temps i, en fi...
Bé, però, Antonia, tu ja saps la dita aquella que per Can Raval tot s'hi val, etcètera, etcètera.
Doncs parlem amb claretat i parlem amb un professional.
Ara parlaves de la nuesa, de la cosa aquella, de les xiques, d'ensenyar cuixa, de no ensenyar-la...
I els nens, també, dona.
I els nens també, no, no, però espera't, la pregunta va per aquí.
Vinga.
Vestit de lluentó i ploma.
Quieta que te conozco.
No, vestit de lluentó i ploma.
Amb la malla color card, lleig.
Però per aquí, per aquí.
Per aquí se la posi.
Ah, no, no, no.
Aquella malla color card pujat, allò és lleig.
Sí, sí, no, no, no, no, no, no és lleig, home, no.
No?
No, dona, no, perquè és que, a veure...
D'aquella tan marronosa i tan fosca, no sé què dir-te, eh?
Bueno, però, a veure, la gent...
La mitja més primeta potser sí, però la malla, aquella tapaïda,
que vols que t'hi digui?
Bueno, doncs va, bé.
Tu dius que sí, tu ets un professional, ve, jo me n'encio.
Doncs vinga, va, malla a col·locar-me.
Perquè és que, a més a més, alguna cosa de ficar a sota,
si, per exemple, alguna mitja, alguna cosa de col·locar-me més que res
perquè anar una mica tapat, és que estem parlant de...
Sí, però no aquella cosa tan...
Però no aquella cosa tan tapaïda, Anton,
que a vegades dius, calla, que fa la ruga, que és tan lleig, no?
Què vols anar disfressada d'aquest any?
Jo no, ja saps que jo no milito, que jo no em disfresso.
Yolanda, que tinc la teva talla, eh?
Ja, ja, però m'has de fer la faldilla amb la bandera catalana,
jo ja tinc la disfressa.
De Tarragona, reina.
De Tarragona, efectivament, la bandera de Tarragona en forma de faldilla.
Molt bé, què es porta en guany, Anton?
Vinga, posa'ns el dia.
Què es porta a les passarel·les del Carnaval?
Bueno, a les passarel·les del Carnaval,
jo et puc parlar de lo de cada any.
Vull dir, cada any es llueixen més, tenen més imaginació.
Seguirem sempre amb la mateixa història de Tenerife,
copiant aquella imaginació tan gran que tenen aquella gent.
I d'alguna manera, doncs, bueno, se seguirà amb això.
Amb el tema de la disfressa comprada, la disfressa feta,
doncs sempre és el mateix, vull dir, amb els nens petits,
doncs els superherois i aquestes coses, el que surt...
La cosa de los increïbles, en guany, veurem algun increïble d'aquest?
Segurament que veurem, però en producció no n'hi ha.
Llavors sortirà segurament ja de cara a l'any que ve, alguna cosa d'aquestes.
És que saps el que passa, que amb el tema dels superherois,
hi ha superherois com ara, per exemple,
aquests de pel·lícules que creen a la Disney,
i que si no tenen un arrelament bastant serió en altres històries...
Ja no s'arrisquen els fabricants, no?
Ja no s'arrisquen tant, ho entens?
I llavors, clar, què passa?
Que jo et podria dir que l'Spiderman és el rei,
però és que quants anys fa que tenim Spiderman?
Però Spiderman hi ha dècades i dècades d'Spiderman.
Aquí a la ràdio segurament que hi ha gent,
hi ha professionals que de petits han anat vestits d'Spiderman.
Oh, i tant! Mira, està ple!
Algun dia fins i tot venen vestits d'Spiderman.
Tu pregunta-li al Ricard, pregunta-li al Ricard
si de petit va anar de Batman o d'Spiderman.
Li trasllarem des d'aquí la pregunta.
A veure, Spiderman, el zorro, un clàssic.
Sí, sí, sí, els pirates, els índios.
Els índios, pallassos.
Sí.
És que, a més, saps el que passa?
Sé que la canalla, a diferència d'altres joguines,
aprofita molt la imaginació que la fa anar a casa
vestint-se d'aquests superherois.
I hi ha canalles que disfruten més una disfresa
que no pas una joguina.
Hi ha canalla que juga a disfressar-se durant l'any.
Vull dir que disfressar-se és també un joc.
Hi ha canalla que encara sortosament ho fan.
És un joc i, a més, un joc, primer que tot individual,
en què la imaginació, vulguis que no, ja estigui influenciada
per la lectura, per les pel·lícules i aquestes històries,
els fa crear.
Els fa crear.
i és una cosa interessant
perquè una joguina, doncs, té una limitació.
La disfressa no en té.
El tema cinema, per exemple, Matrix.
Disfressa de Matrix, que és allò de la Gavardina.
Algun n'hi haurà, però molt poca cosa.
I perquè també és...
El Matrix comença a ser una disfressa com la de Vaquero.
Ai, ai, ai, que demà és carnaval, no tinc res.
que allà, aviam, que hi ha per l'armari, no?
Sí, clar, clar, clar, és que n'hi ha molts d'aquestos
que a l'última hora, doncs, corre, corre, corre.
I què t'hi ha? Tengo un disfrate flamenca.
Vale, este.
Doncs aquest mateix.
Però oiga, que no l'entra.
És igual, traelo.
Canviar de sexe ni que sigui en aparència,
la disfressa de dona per home i d'home per dona,
doncs, té molta tirada encara, no?
Amb totes les pròtesis adients que convinguin en cada moment.
Claro, sí, sí, sí.
Estàs parlant de pits i culs.
Efectivament, ho has dit tu, que no jo,
que jo he de ser discreta.
Els oients també se'ls ha d'explicar les coses.
Si no, em penso que tots sabem que és un pit i un cul,
per tant, tampoc no cal tanta...
Princeses, també, no?
Per les nenes, petitetes, sobretot.
Sí, sí, sí, les princeses és una de les coses
importants per les nenes petites.
Dràcules, mòmies...
Això són disfresos d'última hora.
Fixa't tu quina cosa més curiosa,
perquè com que s'aprofita roba de casa,
amb una capa i una mica de peluca
i una mica de maquillatge,
doncs hi ha bas de dràcules i coses d'aquestes.
Què més hi ha?
Hi ha una disfresa que a mi sempre m'ha agradat molt,
i no ho dic per la gent d'aquí de la ràdio,
que és la de bruixa.
M'encanta, m'encanta,
i llavors és d'aquelles disfreses
que cada any les repeteixes,
cada any les fas,
cada any li dones un tom,
i en fi, en vull dir, és fantàstic.
El de bruixa, a més,
tens totes les modalitats.
La bruixa guapa,
la bruixa lletja horrorosa,
vull dir, que dona tot aquest ventall.
Per cert, que a tu et continua agradant
disfressar-te de pallasso.
Sí, sí, sí.
Que és la teva disfresa preferida, no?
És el meu, és el meu.
És que, a més,
com que és d'aquelles disfreses tan difícils de portar...
Xala amb la seva feina, aquest home, eh?
Ja se'l veu, ja.
És que és una disfresa molt difícil de portar,
la de pallasso, eh?
I tant sobretot és por sabatots d'aquells...
Sí, sí.
I no, no,
i que després t'has de maquillar,
i que després ha de combinar tot,
i que hi ha d'haver molt de color,
ha de combinar tot.
A veure, Anton, capellà militar,
tot aquest tipus de coses també,
o ja ha quedat una mica...
Ja ha quedat una mica obsolet.
Ja no fa...
De monja també hi havia molta tirada, no?
Això per la gent gran.
Per la gent gran,
aquells d'última hora,
que sempre has de tindre alguna cosa,
i què em fico?
Doncs mira, ja això,
doncs vale,
doncs aquest ja m'agrada,
perquè així ens faig la gracieta i tal, saps?
Però bueno...
Per tant, novetats no n'hi ha gaire,
en això de la disfresa, o sí?
Sí, sí, que n'hi ha, sí.
El que passa és que hi ha molta modificació.
I relacionats amb la tele, sobretot, no?
Que són novetats d'última.
Sí, tele i cine, clar, evidentment.
És la informació que rebe en la canalla.
En quant a teixits, també,
Déu-n'hi-do, eh?
Si ha millorat la cosa
a l'hora de confeccionar les disfreses.
El que passa és que ens està arribant
cada vegada més gènere de fora.
És a dir, quan dic fora,
dic de fora, inclús de la Unió Europea.
Gènere molt, molt...
En fi, vull dir, preciosos,
que dius, ostres,
si això s'hagués produït aquí,
això valdria 3.000 pel·les del metro lineal.
Aleshores, sofisticant moltíssim tot això.
Sí, sí, sí, sí.
En guanya, es podria calcular
quanta roba haureu tallat aquí a Casa Guat?
Aquí passa dels 2.000 metres de roba.
Imagina, 2.000 metres de roba
que els veurem pels carrers de Tarragona.
Bé, i Salou.
I Salou, també, clar.
I l'Ampolla, i...
Sí, no, perquè vosaltres, de fet,
treballeu per molt bé.
Ara, a l'aparador, exactament,
ens podries dir quines desfreses tens?
Ara l'estan canviant.
Mira, soc oportuna, jo també.
Iolanda, per favor,
és que fas unes preguntes, tu també, filla.
A mi, tens raó.
Però, bueno...
Però què hi posareu, aviam?
Què teniu intencions de posar com a reclam?
Mira, t'explico les novetats.
Les novetats d'aquest any,
hi haurà, amb els animalets, amb la canalla,
hi ha uns ossos preciosos, però preciosos.
Hi ha una sèrie d'animalets que han sortit nous,
com ara el llop, com ara...
Però modificats, perquè el llop ja havia sortit.
Los corderitos...
En fi, no vull dir...
Són disfreses així calentetes, no?
Que les mames d'enriu calla que la criatura surti abrigada.
Ja ho fem expressament, hem de fer un gènere d'aquest de Miami,
que és un gènere així esponjós,
com les bates aquelles.
Tu te'n recordes les bates de guatiner?
Les de guatiner, home i tant.
És aquell mateix gènere.
I llavors, doncs, clar,
a part que poden anar vestits a dintre i tot això,
doncs...
I fa gràcia, que dius la canalla, eh?
I a l'hora de confeccionar, nosaltres,
com que és un gènere que té cos,
ens va molt bé, també, saps?
Podeu donar molta forma, no?
Sí, podem fer els morritos,
podem fer, en fi, vull dir, el nasset dels animals,
podem estirar el nas del llop...
En fi, vull dir, té moltes possibilitats.
Molt bé, Antona.
Escolta, el Josep ha triat alguna disfressa o no?
M'ha dit ja aprofitaré i no sé si està...
El Josep és un patriota, igual que jo,
i anirem vestits de...
Amb la bandera de Tarragona.
Doncs quasi que em fas la faldilleta
quan vinc a fer la primera prova.
I el Josep venia de baix, també.
La primera prova, Antón, de la faldilla.
Ja vindré, jo, a prendre't vides.
Molt rebé, doncs aquí t'espero.
La teva ja la té a punt, eh?
La teva ja està a punt, ja hem anat a buscar.
Molt bé, doncs ja me la portareu
i el dia de la rua ja sortirem a Lluï la bandera de Tarragona.
Anton Guas, que ha estat un plaer, com sempre.
Molt bé.
Gràcies per obrir-nos les portes.
El plaer ha estat meu, Iolanda.
Que feia dies que no ens sentíem.
I tant que sí.
Ha estat un plaer i en parlarem més
aquests dies que s'acosta a Carnaval.
Moltíssimes gràcies per obrir les portes del taller.
A tu, Iolanda i a tu, aquí.
Adéu-siau, Anton.
Josep, avui no t'hem deixat parlar gaire,
però ja saps que és com una màquina, eh?
L'Antón.
Miquelia, miquelia, miquelia.
Escolta'm, deixa'm recordar
que és el Carnaval la primera setmana,
el primer cap de setmana de febrer,
i que la gent no vingui a última hora,
que és el que fa sempre.
No, no, perquè si no després,
ai, que no sé, que no sé,
i si van amb una miqueta de temps,
doncs encara estaran a temps per triar
aquella disfressa que els agrada.
Gràcies, Josep, fins després.
Fins ara.
Adéu-siau.