Jo és que estic aquí amagada, eh no?
Sí, aquest, sí, bé, sí, tenim tants micros avui que dius, calla, qualsevol ja ens va bé.
Aquesta i l'altra seran dues peces d'un musical que es diu Godspell.
Molt bé, del musical Godspell dues peces magnífiques, una i després fem una altra.
Doncs vinga, la primera, quan vulgueu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Magnífic. No marxeu, perquè ens agradaria que cantéssiu una altra peça d'aquí un momentet.
Què us sembla, Teresa? Tu que organitzes una mica...
Jo el que volia és fer una crida a totes les persones que ens puguin escoltar aquí a la plaça,
les que estiguin a l'interior del mercat, les que s'acosten i que tinguin nens a la mà.
Si porten algun nen o alguna nena a la mà, doncs si fan el favor de portar-los cap aquí,
ho dir perquè tenim dues de les millors contacontes d'aquesta ciutat.
L'errat Sabrián, la Carme González han portat la seva maleta plena de contes
i clar, necessiten nens i nenes. Donem cinc minutets de marge qui portin nens i nenes,
que ens els acostin aquí, que pugin a l'escenari i farem alguns contes ben macos amb l'errat i la Carme.
Repetim la crida, si tenen nens i nenes ens els deixen un momentet,
no ens els quedarem per sempre, que ja en tenim els nostres, per una estoneta, d'acord?
Doncs ara, en tot cas, no sé si estem a punt, fem una altra peça
i a veure si arriben aquests nens i nenes que vulguin escoltar els contes,
com la resta d'amics que ens acompanyen avui al matí de Tarragona Ràdio,
aquí a l'escenari de la plaça Corsini.
Farem una altra peça mentre es van acostant.
Els tornarem, els nens, eh? Insisteixo, no ens els quedarem.
Nens i nenes que vulguin participar d'aquesta estoneta de contes amb l'errat i la Carme.
Mentrestant, Teresa, quina és l'altra peça que ens interpreta a l'aula de Can Coral?
Un altre del musical Gospel.
Doncs endavant, quan vulgueu.
Preparia the way of the Lord.
Preparia the way of the Lord.
Preparia the way of the Lord.
Preparia the way of the Lord.
Preparia the way of the Lord.
Preparia the way of the Lord.
Preparia the way of the Lord.
Preparia the way of the Lord.
Preparia the way of the Lord.
Preparia the way of the Lord.
Magnífico els alumnes i les alumnes de l'estudi de música de Tarragona de l'aula de Can Coral.
Repetiran alguns d'ells perquè també tenim intenció d'escoltar alguna altra peça que ens farà un combo.
Tenim guitarres, tenim més veus.
Però voleu fer de nens i nenes petits?
És que no m'han portat cap nen ni cap nena petita per fer els contes.
Doncs jo veig aquí alguns entre el públic.
Vinga va, no us animeu perquè veig un nen que no se n'enfia gaire.
És que necessiten una mica de nens i nenes la Rat i la Carme per fer contes.
Fem una cosa, com que això de la publicitat és molt propi de la ràdio,
fem una pausa per la publicitat i de tornada saludem la Rat, saludem la Carme i fem algun que altre conte.
El matí de Tarragona Ràdio.
Aquí seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio, des de la plaça Corsini,
des d'aquest escenari, des d'aquest programa especial en el que estan tots convidats, només faltaria.
De fet estem contents, perquè malgrat el fred que fa hem aconseguit reunir un bon grapat d'endoyents i d'espectadors
que també volen gaudir d'aquest programa que està farcit, ple d'actuacions musicals,
a càrrec d'alumnes de l'estudi de música i dels contes de les històries.
amb la Rat Sebrià, amb la Carme González. Rat, Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Moltes gràcies per ser aquí.
Dues de les persones més d'aquesta ciutat que quan els diem que voleu col·laborar diuen,
esclar, no pregunten perquè diuen que sí i després pregunten, i això ja és un valor afegit.
Ens ha costat que pugin nens i nenes, són més tímids del que pensaven.
Per què pel públic jo veig uns quants, però escolta, tampoc no obligarem a ningú.
No, no, no, sí que obligarem a ningú.
Sí? Doncs tu ets més persuasiva, que abans de ser contes, ets mestre i d'això en saps una mica, no?
Obliga, obliga.
Heu de pujar aquí dalt.
És que ara explicarem un conte molt xulo, molt xulo.
Llavors fa falta nens perquè sigui encara molt més xulo, molt més xulo.
No haureu de fer res, perquè gairebé no s'ha de parlar.
Jo us posaré una cosa al cap i haureu de dir res, quatre coses.
Però és que em fan falta molt bé.
Ara veig un nen amb cara de valent.
Ah, no, no, no, no, doncs no veig un nen amb cara de valent.
No veig un nen amb cara de valent.
Penseu que si no venen els nens, farem pujar els papes i les mames,
i els avis i les àvies, potser que els espitgeu a pujar.
Mira, escolta, jo m'acotxo, quants nens necessites?
Un, dos, tres, per a dir, sis.
Sis nens. A veure, Lluís, voluntari de fer de nen.
Vinga, va, vine cap aquí.
Serà possible? Serà possible?
És que no hi ha cap nen ni nen en aquesta plaça que vulgui pujar a fer contes?
Però què és això?
Bé, cap no, eh, perquè tenim aquí tres senyoretes que, déu-n'hi-do,
valentes i guapes perquè sí.
Les dones, eh, sempre les dones les que acabem donant la cara.
Va, passeu cap aquí, que ara veuràs tu.
Jo faré de nena, Rat.
Jo faré de nena.
Cap mama vol fer de nena?
Tampoc?
Res, avui no triomfem, eh?
Molt bé, és igual.
Bé, un aplaudiment per aquest nen que puja, clar que sí.
Endavant.
Endavant.
Espera, que t'ajudarem a pujar, que aquestes escales són altes, altes, altes.
Ole, com et dius?
Bruno.
Ah, que bonic, passa, passa amb la Rat, va.
Un altre, un altre aplaudiment per aquest altre nen, va.
Dóna'm la mà, que no caiguis.
Com et dius?
Iago.
Doncs vinga, Iago, cap aquí.
La Rat us organitza i us diu com es heu de posar, eh?
Ui, que se m'ha enganxat el cable, va.
Passeu cap aquí.
Ja està, no, Rat, sí?
Ah, no.
Vinga.
Doncs vinga.
Ara, ara, molt bé, molt bé, molt bé.
Doncs mireu, compten i diuen, i diuen i compten, que fa molts, molts, molts, molts anys d'això,
quan encara no hi havia ni avions, ni cotxes, ni trens, ni bombetes, ni gameboys, ni ordinadors.
Mireu si em fa de temps d'això.
Més al nord del Pol Nord, o sigui, molt amunt, a un lloc on fa molt de fred, molt de fred,
hi havia un grup de renns.
Els renns són una mena de cèrvols, sí?
Sabeu aquells animals que tenen unes banyes molt llargues, sí?
Com unes branques.
Doncs mireu, hi havia un grup de renns.
Us els presento.
Hi havia un renn que es deia...
Xènia.
Xènia.
Però que fa cara de renn, la Xènia.
No, em sembla que et falta una cosa.
Mira, aguanta.
I ara, que fa cara de renn, la Xènia.
Sí, sí, saps molt maca, eh, Xènia.
Doncs mireu, hi havia un renn i un altre renn.
I com es diu aquesta nena?
Carme.
Ai, Carme, t'han sortit unes banyes, tu mateixa, tu mateixa, quan arribis a casa fes preguntes.
Ai, i aquesta nena?
Com es diu aquesta nena?
Ariadna.
Ariadna.
Ariadna.
Ariadna, mira, saps què farem?
Et posarem unes banyes com aquestes.
Mira que guapa que estaràs.
Ja veuràs.
Oh, eh, que està maca l'Ariadna.
Estàs molt maca, eh, Ariadna?
Vine, posa't cap aquí.
Posa't cap aquí.
I hi havia encara, hi havia encara un altre nen.
Hi havia encara un altre nen que es deia, com et dius?
Bruno.
Bruno.
Es deia Bruno.
Però a la història que us explicaré no es deia Bruno.
Es deia Rudolf.
Així?
Es deia Rudolf.
Mireu quines banyes que tenia el Rudolf.
En Rudolf, però, en Rudolf, però, a part de tenir unes banyes molt maques, com tots els reents,
sabeu què tenia?
Tenia un nas.
Un nas molt vermell, molt vermell, molt vermell, molt vermell.
Mireu quin catxo nas, eh.
Em sembla, però, que no se li aguantarà.
He triat un Rudolf tan boniquet que em sembla que...
A veure, a veure, Bruno.
Ai!
Aguanta't el nas.
Posa't la mà al nas.
Posa't així, aguanta't el nas.
Aguanta't el nas.
Així.
Així, així, que no et caigui.
Que no et caigui.
Doncs mireu.
Això passa a les millors pel·lícules, eh.
Que els actors principals no estan d'acord amb el contracte i marxen.
Per tant, us presento el Rudolf.
El Rudolf ja hem dit que tenia unes banyes molt maques i un nas.
A veure si aquest nas...
Ai!
És que avui en dia es fabricant nens amb nassos petits, eh.
Els feu tan bufons, tan guapos...
Ai, aguanta't, aguanta't amb la mà.
Doncs en Rudolf, en Rudolf tenia un nas vermell i gros.
Però això no era el pitjor d'en Rudolf.
Aquest nas, aquest nas, sabeu què?
Era molt brillant, molt brillant, molt brillant.
I la seva mare...
Ai, no us he presentat la seva mare.
Aquesta noia...
Mireu, la Irene era la mare d'en Rudolf.
Vine, Rudolf, vine amb la teva mama.
I la mama Irene, la mama del Rudolf, se l'estimava...
Ai, però no es nota que és la seva mare.
Espereu un momentet.
La seva mare se l'estimava molt en Rudolf.
Ara fa més de...
Bé, sembla la mare de Déu en banyes, eh.
Però vaja, fa més de mama.
Ara fa més de mama, eh.
I se l'estimava molt en Rudolf.
Perquè sabeu una cosa?
En Rudolf era un renn molt llest,
molt bon nen, no deia paraulotes.
Què més, Rudolf, què més feies bé?
Menjaves tota la menjar?
S'ho acabava tot a l'hora de menjar.
Anava a dormir quan li deien.
Era un renn maquíssim.
Però, ah, ah, ah...
Els seus amics...
Els seus amics...
Sabeu què feien els seus amics?
No el deixaven jugar.
En Rudolf anava cap allà i els deia...
Que puc jugar.
Però ells se n'enreien d'aquest nas brillant que tenia
i li deien...
No, no, no.
No, no, no.
I ell deia...
Per què?
Per què?
Per què tens el nas vermell i brillant?
Hi, hi, hi, hi.
Hi, hi, hi, hi.
Se n'enreien, eh?
Tots, eh?
Fins i tot els més ganàpies, eh?
Pregunta-li amb aquesta, pregunta-li.
Que puc jugar.
Que puc jugar.
No, que tens el nas, Ismael.
I fins i tot els més petits, eh?
Perquè ell tornava a preguntar.
Per què?
Que puc jugar.
Però els més petits també li deien.
No.
No.
No.
Més fort.
No.
I pobra Rudolf plorava molt, plorava molt, plorava molt, perquè esclar, els nens, els seus amigets, els renns amics seus, jugaven a fet amagar, jugaven a un munt de jocs, un munt de jocs i mai li deixaven jugar.
I ell, vinc a plorar, i tu, a qui li anaves a explicar això, a qui?
A mi mare.
A ta mare.
Ell anava amb la mare.
I, explica-li, explica-li què et passa, explica-li.
I que ha de dir així.
I ell li deia, però mare, mare, com és que tinc aquest nas tan vermell i tan brillant?
Però com és això?
Tu no li tens pas aquest nas tan vermell i tan brillant.
I la mare, que ja us he dit que se l'estimava molt, que es notava molt, que se l'estimava molt, li deia,
Fill meu, si tens aquest nas, és perquè l'has de tenir.
I es quedava tan ample.
Fill meu, si tens aquest nas, és perquè l'has de tenir.
I la senyora amb tota la seva petxorra, la veritat és que no sé, no sé, eh?
Pobre Rudolf, estava molt...
Eh que estaves molt trist, Rudolf?
Eh que sí que estaves molt trist?
Sí.
Molt o poc?
Molt.
Molt.
No que sí que és un rotllo que no et deixin jugar els teus amics?
Doncs mireu, però va passar que...
Va passar que...
Una nit.
La nit...
Ai, ara m'ha marxat Papa Noel.
És que jo el guardava pel final, aquest nen.
La nit del 24 de desembre...
No vols?
A veure, a les millors pel·lícules passa això.
Ràpid, necessito un nen ràpid.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Així m'agrada.
Com et dius?
Maximilian.
Vale.
Ho podem deixar en Max?
Vale.
Vale.
Així és com em diuen al col·le.
Molt bé, molt bé.
el Max, el Max, el Max, el Max, no era el Max, en Max, a veure qui eres?
Santa Claus.
Santa Claus.
Santa Claus.
Molt bé, i com ho has sabut això?
Perquè ja la tinc en vídeo.
Ai, la tens en vídeo.
molt bé.
Aquesta història és molt antiga, eh?
No que sí?
Doncs mireu, a la foscor de la nit es va sentir...
A veure, a veure les campanes, quines són...
Tanc, tanc, tanc.
I també, també es va sentir el riure de Santa Claus.
que a veure si saps com se fa.
Ho, ho, ho.
Ah, molt bé, molt bé, noi.
Ho, ho, ho.
Sí, senyor.
Mireu, enmig de la boira, enmig de la boira va aparèixer...
Santa Claus.
Sí, però escolta'm, tu no fas fila de Santa Claus, eh?
Bé, a veure si treus més la panxa potser sí, però et falta alguna cosa.
A veure si tinc alguna cosa perquè sembli Santa Claus, d'acord?
A veure, a veure, a veure.
A veure, a veure, a veure.
A veure.
A veure.
Com li va?
Ai.
Et tapa els ulls.
Et tapa els ulls, no? A veure?
Sí.
Però jo el veig, jo el veig petit, aquest gorro, encara.
No el veieu petit?
Sí, no? Jo el veig...
Espera, espera, que potser en tinc un altre, espera.
A veure, a veure, a veure.
Aquest potser t'anirà millor.
Com ho veus?
Bé.
Bé.
Ets Papa Noel? A veure, a veure, com veu, a veure.
Ho, ho, ho.
Molt bé.
Doncs mireu.
Feliz Navidad.
Ah, molt bé.
Mireu, resulta que els renns, els renns havien jugat a fer-te amagar, però en Rudolf, en Rudolf s'havia quedat en un racó del bosc, plorant, pobret meu, perquè ningú, ningú, ningú volia jugar amb ell.
En Papa Noel, enmig de la boira, va arribar allà on eren els amics d'en Rudolf.
A veure, la boira, escampa la boira, escampa, si no l'hi veus.
I ell anava dient.
I ell anava dient.
Quin problema.
Quin problema.
Quin problema.
Però molt amoïnat, eh? Quin problema.
Quin problema.
Ui!
Els renns van sentir aquestes paraules de Santa Claus, de Papa Noel, i li van preguntar...
Quin problema tens, Santa Claus?
Quin problema tens, Santa Claus?
Sabeu quin problema tenia? Va, com que et saps la pel·lícula, ho dius tu, va.
I els renns.
Que no tinc els... com ho deia? Jo li dic renns.
Tu li dius renns.
Vale, són renns.
Però el problema més gros que tenia Santa Claus era que hi havia tanta, tanta, tanta, tanta boira, que esclar, no s'hi veia un pan del nas.
No s'hi veia de cap manera.
I era el dia 24 de desembre a la nit, que és quan has de portar tots els regals als nens i nenes, que t'esperen.
I clar, pobre Papa Noel, tenia un problema, perquè no podia arribar ni a una sola de les cases que havia d'anar, perquè no s'hi veia.
Va preguntar als renns si el podien ajudar.
Em podeu ajudar?
No.
No sabem pas.
No, mare de Déu.
I pobre Santa Claus, estava ben desesperat, perquè mireu, una nit a l'any que treballa i no podia treballar.
I a pobra home, com que només era una nit que treballava, li feia il·lusió treballar.
I pobre home allà, pensant, pensant com ho podia fer.
I va anar a fer un tomet.
De sobte es va espantar.
Per què va veure entre les branques, què vas veure?
Una llum.
Una llum, però una llum qualsevol no.
No, brillava moltíssim.
Moltíssim, moltíssim.
I recordeu que us he dit que en aquella època encara no hi havia bombetes.
Et vas espantar, no que sí?
Que estrany.
Ai, que estrany.
Què deu ser, no?
Què deu ser això?
I el mateix Santa Claus va anar a mirar què era allò que veia amb aquella llum tan brillant.
què era, què era?
Un cèrvol.
Un cèrvol, un renn!
Te'l presento.
Papa Noel, Rudolf.
Rudolf, Papa Noel.
Digues, encantat.
Digues, encantat.
Encantat, molt bé, molt bé.
I llavors, llavors, llavors, Santa Claus.
Papa Noel li va fer la pregunta.
Que em pots ajudar?
Que em pots ajudar?
Que voldries venir amb mi a repartir els regals per aquesta nit.
Jo?
Sí.
Tu, perquè n'hi ha molta boira i no veig res i el teu nas em podria ajudar.
Sí.
Però ja hem dit que en Rudolf era molt bon nen i a qui li va anar a preguntar?
A qui li vas anar a preguntar si podies anar?
A la mama.
A la mama.
Vinga, va, que tu ets molt bon xiquet i ho fas tot.
Mira, Ariadna.
Mira, t'hi, carinyo.
I la mama del Rudolf el va veure arribar, perquè és un nen, és un actor molt introvertit,
però en el fons estava molt content el Rudolf, eh que estaves molt content?
Sí.
Perquè ajudaries a qui?
A Santa Claus.
A Santa Claus.
I li va anar preguntant a la seva mare.
Li va preguntar, mama, que m'he deixat anar a Santa Claus.
Sí.
Sí!
I llavors en Rudolf es va posar al davant d'uns renns que portava Santa Claus.
Però quan va mirar enrere, a qui vas veure?
Els altres renns.
I vas pensar, li preguntaré a en Santa Claus si puc agafar-los tots.
Li va preguntar.
Sí?
Sí.
Sí.
Doncs va, tots els renns, al darrere d'en Rudolf.
A veure, darrere d'ell.
Ja està, ja sabem, ja sabem.
És igual.
Darrere, darrere.
I Santa Claus al darrere de tot.
La mare no hi va voler anar, va preferir llegir una revista a casa.
No que sí?
I llavors el Papa Noel, la mar de content, la mar de content, és igual,
va esperonar psss, psss als seus renns i va anar dient
hou, hou, hou, feliz Navidad.
Hou, hou, hou.
I va anar volant pel cel, pel cel, pel cel.
I així va ser, com aquella nit de Nadal.
Tots els nens que estaven esperant els regals de Papa Noel en van tenir.
I mireu, us dic una cosa.
Si un dia 24 de desembre a la nit us aixequeu a fer pipi, per exemple,
i veieu una llum vermella que brilla al cel,
és que encara avui en dia en Rudolf ajuda el Papa Noel a repartir els regals,
faci boira o no en faci.
Però no ho digueu a ningú,
perquè si ho dieu als papes i dieu, he vist el llum vermell, és en Rudolf.
Segur que ells us diran, és un avió, és un avió, però no els feu cas.
És en Rudolf que ajuda el Papa Noel.
I compte, comptat, el compte del Rudolf s'ha acabat.
Un fort aplaudiment per aquests renns i en Papa Noel.
I un fort aplaudiment per la Rat, que a la seva manera i amb les dificultats,
que suposa fer un compte en un hàbitat diferent al que desenvolupa.
Doncs magnífic, com sempre.
Moltes gràcies, Rat, i molt bones festes.
Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio.
Recordem que a banda de ser amb tots vostès aquí a la plaça Corsiní, en directe,
som també a través de les ones de la ràdio de la ciutat,
que també vull recordar-los, aquest és el primer de moltíssims actes
que farem amb motiu del nostre 20è aniversari.
Una de les coses més destacades és que a partir de l'una del migdia
estrenarem el nou vestit sonor de la ràdio,
les noves sintonies que ens acompanyaran a vostès i a nosaltres,
esperem que també per molts anys.
Ara, en tot cas, continuem amb les actuacions de l'estudi de música.
hi ha diferents peces que continuarem escoltant al llarg d'aquesta hora,
també part de la següent.
Mentre s'acaben d'instal·lar, direm que ara actuaran els integrants del Combo,
la Marta Oliver, la Maria Gobert, l'Anna Roquet, la Gemma Cos,
l'Albert Domingo, el Marc Rufin i el Sergi Cabrera,
amb el José Álvaro Davi.
I en tot cas, Teresa, si la Teresa s'acosta una miqueta,
em dirà quina peça interpretaran.
Farem més d'una i més de dues i tot, no?
Bé, doncs ara farem el Blanc Nadal,
que segurament és una de les Nadales més versionades en tot el món en aquest moment.
Molt bé, doncs fem el Blanc Nadal i després una altra.
Quan vulgueu, si esteu a punt.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
camí
i dels fons
un temps
infinit
de la
pau que ha
fet aquesta nit
No tinc veu, no he de saludar, no?
Molt bé, moltes gràcies.
Encara farem una altra? Què et sembla, Teresa?
Tenim unes quantes peces, tenim la Carme
que prepara també el seu
conte
A veure com ens anirem organitzant
perquè soni en directe
la música en directe amb els alumnes de l'estudi de música
de Tarragona que acaben ja el seu 20è aniversari
ja pràcticament l'heu acabat, us queda
una setmana d'aniversari
Bé
Clar, que vosaltres aneu per cursos
no per anys, aneu per cursos
Ah, doncs encara podrem fer més
xous d'aquests. Què fem ara, Teresa?
Ara s'entenit
Home, tampoc no podia faltar en el repertori
no, el s'entenit
Doncs vinga, quan vulgueu
S'entenit
S'entenit
S'entenit
S'entenit
S'entenit
S'entenit
S'entenit
S'entenit
S'entenit
S'entenit
S'entenit
S'entenit
S'entenit
S'entenit
S'entenit
S'entenit
Santa nit, plàcia de nit, els vestuts han sentit l'al·leluia que els àngels cantant.
En el món han estat escampant, el Mesías és nou, el Mesías és nou.
Santa nit, plàcia de nit, els vestuts han sentit l'al·leluia que els àngels cantant.
En el món han estat escampant, el Mesías és nou, el Mesías és nou.
Santa nit, plàcia de nit, ja està tot a dormir.
Elles sols amb la cambra abraçant, tot sa mare que li va cantant.
Formen pau i debòs, formen pau i debòs.
Magnífic, moltes gràcies.
Moltes gràcies, alumnes de l'estudi de música de Tarragona.
Carme, encara estàs sobrevisquent al fred, et veig tremolosa, tremolosa,
però la veu no et fallarà per explicar-nos un dels magnífics, moltíssims contes que expliques,
per a petits, per a grans.
La Carme González, com l'ERRAT i altres contacontes de la ciutat de Tarragona
són molt voluntariosos, molt treballadors i tenim moltes oportunitats al llarg d'anys
de sentir-los en diferents escenaris.
També a la Carme l'hem convidat avui, acceptat immediatament
i ni que sigui allò com a mostra, com a un tastet, també ens farà un conte.
I Carme, quan tu vulguis.
Hola, bon dia a tots i a totes.
No cal que pugeu aquí perquè aquest conte és per tots.
perquè sabeu que és l'aniversari de Tarragona Ràdio i de l'Escola de Música.
Aquest conte parla d'un aniversari, un aniversari d'una princesa,
una princesa que vivia a la Xina.
Sabeu on està la Xina?
Sí? Molt lluny, molt lluny, molt lluny d'aquí.
I sabeu com són els palaus a la Xina?
M'assembla que no.
Mireu, m'heu d'ajudar, grans i petits.
Comencem.
Els palaus a la Xina tenen molts pisos.
Comencem a comptar, eh?
Us vull sentir a tots.
Tenen un, a veure, dos, tres, quatre, cinc, sis, set pisos.
I a dalt de tot, del setè pis, tenen una teulada.
Però no una teulada com les nostres cases, no.
Una teulada que fa, a veure, s'agafem els dits així, com una muntanya.
I ara m'heu de demostrar que sabeu xiular.
Hem de fer.
A veure, tornem.
Molt bé.
Doncs mireu, fa molt i molt de temps, en aquest palau, hi havia una princesa que vivia amb el seu pare, el rei.
Aquesta princesa era una mica especial.
Era una mica, com s'ho diria, una mica tonta.
Una mica fava, una mica bleda.
La voleu conèixer?
Sí?
Hola!
Hola, bon dia a tots!
La princesa, que sóc jo, sóc la més bonica de la Xina.
La més maca, la més fava, oi?
Aquesta princesa que era tan fava, sempre quan arribava el seu aniversari,
li demanava els regals més estranys que us pugueu imaginar al seu pare.
I aquell any, esclar, no sabia pas què demanar-li.
Li havia demanat de tot.
Tota classe de joguines, tota classe de regals.
I la princesa estava una mica preocupada.
Ai, aquest any no sé què demanar-li al papa, que m'arregali.
No sé, és que com que tinc de tot, tinc totes les coses que vull, no sé pas.
Però mireu, l'any anterior havia demanat al seu pare que li regalés un drac, un autèntic drac.
I la princesa el tenia tancat abaix d'aquell palau tan alt, tan alt, tan alt.
La princesa va pensar una estona i va dir,
Ai, el pare m'ha dit que el drac que tenia amagat a sota era molt intel·ligent i que sabia moltes coses.
Potser si baixo i li demano, m'ajudarà a buscar un regal per aquest any.
Vinga, va, que baixo.
La princesa va baixar tots aquells set pisos fins a baix de tot del palau, on estava tancat el drac.
El drac estava pansit, avorrit, no volia veure ningú.
I la princesa va aparèixer i va dir, Hola, drac!
Hola, drac! T'he vingut a veure! Fa molt de temps que no he baixat!
Però el drac estava molt enfadat amb la princesa.
No volia saber res d'ella. No l'anava a veure. No l'hi portava a menjar.
I el drac estava molt, molt enfadat, però a poc a poc es va anar aproximant fins la princesa.
Hola, princesa! Fa molt i molt de temps que no em vens a veure.
Sí! És que he estat molt ocupada, ja saps! La peluqueria, les compres, els vestits...
Ja, ja! Però, i ara per què em vens a veure?
Ah! És que s'apropa al meu aniversari i no sé què demanar-li a papa!
Oh! Doncs ho tindries que saber! Li demanes coses molt estranyes,
però aquest any no sé pas què demanar-li, que m'ajudes!
El drac va estar una estona pensant i al cap de l'estona li va dir a la princesa...
Ja ho tinc! Ah, sí? Ja ho tens? Sí!
Li demanaràs aquest any a teu pare una estrella!
Una estrella? Quin regal més tontos aquest?
Sí, sí! No hi ha acabat! Una estrella que no hagi vist mai ningú!
Ah! M'agrada! Xatxipirulia! Que regal, eh! Que sí, que sí!
Que no veia papa i li dic! Adéu!
La princesa va deixar el drac a la seva cova i li va faltar cames per pujar fins on estava el seu pare.
Corrents, corrents, va anar i va fer...
Hola, papa! Hola, papa! Xiii! Què tal estàs?
El pare, quan veia arribar la seva filla, ja sabia que alguna cosa volia.
I li va dir... A veure, quina nova m'has de dir? Què vols?
Papa! És que s'apropa un meu aniversari!
I què me faràs un regal molt especial?
I què voldràs aquest any? Li va dir el rei.
I he pensat que me facis una estrella que no hagi vist mai ningú.
El rei va dir que sí, que l'hi buscaria, i la princesa va marxar.
Però, esclar, una estrella que no hagi vist mai ningú.
On estan les estrelles? Els petits, que esteu per aquí, que ho sabeu.
Al cel, a la nit, amb la lluna.
El pare va encarregar el millor astròleg de tot el regne
que li busqués aquella estrella per la seva filla.
I així s'ho va fer.
Però, mireu, faltaven dos dies per l'aniversari de la princesa.
I el pare no se va poder estar.
I va cridar a la princesa i li va dir
Vine, que ja te tinc el regal.
La princesa va aparèixer i va dir
Ai, pare, que contenta que estic!
Li va dir, mira, mira per aquest aparell
que veuràs aquella estrella que m'has demanat.
La princesa va mirar i va dir
Ai, pare, quina estrella més bonica!
És de color rosa!
El color preferit meu!
Ai, pare!
Vinc a plorar, i vinc a plorar a la princesa.
I el pare li va preguntar
Però què te passa, fill meu?
Que no és l'estrella que jo vull!
Jo vull una estrella que no hagi vist mai ningú!
I aquesta estrella l'ha vist tothom!
No, pare, no m'estimes gens!
Mireu, la princesa
Estava tan, tan, tan trista
Que es va tancar la seva habitació
Se'n recordeu que faltaven dos dies pel seu aniversari?
Vam passar aquells dos dies
I el pare no tenia regal
I el pare no tenia regal
La princesa plorava tot el dia
Passat aquells dos dies
Una tarda
Van picar a Palau
Ara m'heu d'ajudar tots
Hem de fer tres cops, ben fort
Vinga, va!
Un, dos, tres, eh?
Vinga, va!
Pum, pum, pum!
I sabeu qui va picar a Palau?
No us imagineu?
A Palau va picar un nen
Un nen que portava una puma
Una puma de color vermell
I va dir
A dalt de tot
Que va sortir un soldat
Li va dir
Vinc a veure la princesa
Que li tinc un regal
Que me pots obrir?
I el soldat
A dalt de tot
Li va dir
La princesa està molt trista
I no vol rebre ningú
Va!
Va dir el nen
Deixa'm entrar
Que li porto un regal
Vinga, va!
Va obrir la porta
A veure com obrint la porta
I...
I...
I...
Pum!
I va entrar el nen
El nen
Estava tot nerviós
Perquè li portava un regal
A la princesa
Però la princesa
Estava molt trista
Se'n recordeu?
Van cridar a la princesa
I la princesa va aparèixer
I quan va veure el nen
Li va dir
Hola, nen
Què m'has vingut a veure?
M'han dit no
I el nen va dir
Sí
T'he portat un regal?
Una poma
I la princesa
Quan va veure la poma
Va començar
I...
I...
I...
I...
I...
I...
Però mira que ets tol tu
M'ha portat una poma
Si jo tinc un munt
A la cuina
Oh, oh, oh, oh
Vaia regal
Per una princesa
El nen es va enfadar
I va dir
Sí, home
Al damunt que t'aporto
Allò que li vas demanar
A ton pare
I la princesa va dir
Oh, oh, oh
Que tu
Tu dius que aquí hi ha una estrella
Anda, home
I el nen es va enfadar
Es va tornar a enfadar
I va dir
Mira
Si no t'ho creus
Vas a la teva habitació
La trenques per la meitat
I ja em diràs el què
I així s'ho va fer
La va trencar per la meitat
Molt per la meitat
La princesa
És la incògnita ara
I mireu que va aparèixer
No sé si ho veureu
Ho proveu a casa
Oh, oh
Va aparèixer una estrella
L'estrella
Que mai havia vist ningú
Perquè dins de cada poma
Hi ha una estrella
Ara ho sabeu
I la princesa va estar contenta
Feliça
I sabeu què?
Mai va tornar a demanar
Res estrany al seu pare
Perquè ara
Tenia el regal
Més important del món
Un amic
Bon Nadal
I adeu a tothom
Carme González
Moltíssimes gràcies
Una manera absolutament enrodona
De tancar
Aquesta hora del matí
De Tarragona Ràdio
N'hi haurà més
No marxin
Escoltem les notícies
I de tornada
Més actuacions
Amb els alumnes
De l'estudi de música
plateau
Tornem tots els pleures
Aquesta nit
Pentites llums
Guiden
Gràcies.