D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Matí de dijous, com us dèiem avui amb la companyia
de l'Arquivisbe de Tarragona, Jaume Pujol Balcells.
Recordaran els oients que el plenari de la Conferència Episcopal Espanyola
elegia la setmana passada com a nou president
el bisbe de Bilbao, Ricardo Blázquez,
en substitució d'Antonio Maria Rouco,
que portava justament vuit anys en el càrrec.
És una de les notícies més destacades dels últims dies,
o ha estat una notícia molt comentada en l'àmbit de l'Església
i de la societat en general arreu de l'estat espanyol.
I és una de les notícies, és un dels temes que avui volem comentar
amb l'Arquivisbe de Tarragona.
Un arquivisbe, el doctor Jaume Pujol Balcells,
que per cert està a punt de viure in situ
la seva primera Setmana Santa com a arquivisbe a la nostra ciutat.
Senyor Arquivisbe, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies.
Com dèiem, una de les notícies, sens dubte, dels últims dies
ha estat l'elecció de l'envisbe de Bilbao
com a nou president de la Conferència Episcopal Espanyola.
Com definiria vostè, si és que el coneix gaire, que no ho sé,
amb un senyor Ricardo Blasque?
Sí, el coneixo molt perquè ell ha sigut professor universitari
i he tingut l'ocasió d'estar en alguns congressos
i en algunes reunions científiques.
El vam convidar, recordo, quan hi va haver un document de la Santa Seu.
em van convidar allí a Pamplona, va fer una gran exposició
del Dominus Gessus, es diu el document,
i després he tingut la sort també de concelebrar amb ell a Mosquera,
precisament a Elorio, quan es feia un sant.
Jo estava vivint allí.
Tinc molta amistat amb ell des de fa molt temps i m'aprecia molt.
Jo diria que és un home intel·lectualment molt, molt ben preparat
perquè ha sigut, com dic, professor ordinari a Salamanca,
per tant, ha estat allí molts anys de professor de teologia dogmàtica,
és a dir, de la teologia més profona.
Després ell, penso que té una experiència episcopal molt gran
perquè va ser quatre anys bisbe auxiliar, uns quants anys,
no recordo ara quants anys, bisbe de Palència,
i després ha estat deu anys a Bilbao.
Que això li dona una experiència episcopal des de fa molts anys.
Després, ell ha sigut també, és una persona, em sembla,
molt sensible a moltes coses, no?
Per exemple, sabem que és d'una família molt humil
i, per tant, coneix molt bé el que és la vida d'un poble,
la vida de la gent senzilla, la vida...
I, en aquest sentit, és un home molt proper.
És molt fàcil acostar-s'hi amb ell, enraonar,
de seguida t'hi trobes a gust,
i, per tant, penso que és una persona dialogant,
que jo crec que és el que avui dia tothom demana,
que siguem dialogants.
Això últim, dialogant, del que està tan parlant
del nou president de la Conferència Episcopal espanyola.
Creu vostè que pot suposar, doncs,
obrir una nova etapa a la jerarquia clasiàstica de l'estat espanyol?
Bé, a veure, jo penso que dialogants ho són tots.
També ho era el cardenal Antonio María Ruc,
que jo mai he trobat dificultats en parlar amb ell
i ni ningú ha trobat dificultats.
De vegades pot ser que hi hagi...
Jo crec que hi ha una sèrie d'estereotipos
que, de vegades, o de clichés que els homes posem.
Llavors, ens agrada canviar i fem uns canvis
i pensem que això ja ho canviarà tot.
Això s'ha de veure.
S'ha de veure si, efectivament,
les persones que parlen molt de diàleg
després són les que realment volen dialogar.
El diàleg és interessant,
però després hem d'arribar a solucions.
I les solucions, de vegades, ja no agraden tant.
Si un està d'acord amb una cosa i l'altre amb una altra,
podem dialogar molt,
però després hem d'arribar a un acord
i hem d'arribar a unes solucions.
Jo crec que l'arquivisbe,
o el bisbe, millor, no?,
Ricardo Blasquet,
és un home dialogant, però molt clar,
amb el que és la doctrina de l'Església.
I és que, de vegades, es pensa que podem canviar aquesta doctrina
i això no ho podem fer
perquè no és nostra la doctrina.
Si fóssim nosaltres els que ens inventem la doctrina,
doncs podríem canviar-la.
Però la doctrina és la de Jesús,
és l'Evangeli,
i allí hi ha una sèrie de punts
que són molt clars que nosaltres defensarem sempre, no?
Que són el dret a la vida
i així altres moltes coses que ara no seria el moment.
En qualsevol cas, vostè que deia, clixés,
tots tenim clixés,
i s'ha posat el clixé de moderat a Ricardo Blasquet
i el clixé de radical al fins ara president
de la Conferència Episcopal Espanyola.
Vostè no estaria d'acord, doncs, amb aquesta classificació?
De cap manera, vamos,
penso que és una injustícia posar-li aquest clixé.
Per altra part, s'ha de tindre en compte
que el cardenal de Madrid va treure 51 vots,
com han sortit als diaris, no?
Han sortit als diaris que la votació,
el que passa és que, com suposa que tothom ja sap,
perquè s'ha escrit molt,
per poder llegir un president de la Conferència Episcopal
per tercera vegada feia falta dos terços dels vots.
Eren 77 els que ens votaven,
51 li faltava un vot.
Per tant, això s'hauria de tindre en compte.
Penso per valorar,
jo ja no ho dono a la meva opinió,
perquè penso que lo de menys és la meva opinió,
però l'opinió de l'episcopat espanyol
va ser 51 vots a Rougue,
per tant, és una majoria molt qualificada,
diguem, dintre de l'episcopat.
Ara, després, una vegada que ell ja va quedar eliminat,
perquè faltar-li un vot va quedar eliminat en segona votació,
es va haver de passar a elegir ja una altra persona,
i penso que el Ricardo Blasqued és una persona
molt qualificada i molt estimada dintre de l'episcopat espanyol,
i jo dic amb molta experiència,
i, per tant, serà un gran president,
espero que sí, ho sigui.
Jo crec que tothom ho vol, també,
en aquest sentit.
Els últims mesos de la presidència del cardenal Rouco,
al capdavant de la Conferència Episcopat espanyola,
a més, van coincidir,
o han coincidit amb diverses mesures
de reformes socials promogudes pel govern espanyol,
i han provocat, podríem dir,
una certa tibentú, un cert ambient d'atenció,
que diuen molts que ara pot canviar,
justament apel·lant al diàleg.
Vostè creu, com a arquebisba de Tarragona,
que justament això, l'Església, la jerarquia eclesiàstica,
ha d'insistir en el diàleg,
en aquest cas, amb els poders polítics de l'Estat?
Sense dubte, no?
Jo penso que el diàleg és...
Diguem, si algú dialoga, és l'Església, no?
Perquè està constantment parlant a la gent,
intentant establir aquest diàleg amb la gent.
Ara penso que hi ha una sèrie de punts
que l'Església ha de dir el que ella pensa
i ho diu no per uns privilegis,
sinó perquè pensa que fa un gran bé a la societat
quan l'Església defensa la vida de les persones,
quan l'Església defensa el matrimoni i la família,
quan l'Església defensa l'ensenyament de la religió a l'escola.
No està volent uns privilegis,
està pensant amb la gent
i està pensant que aquest missatge,
que és el missatge de l'Evangeli,
que és, a més de defensar la persona, la família,
les relacions entre les persones,
l'educació, que són punts essencials de l'Església,
no dirà com s'han de fer les carreteres
ni com s'han de fer les autopistes,
però, en canvi, sí que va al cor
de lo que és la persona,
la persona humana,
l'antropologia de la persona,
de lo que és la relació entre dues persones,
de lo que és l'ensenyament.
Allí té una paraula
que, penso, quan un reflexiona una mica
amb el que diu l'Església,
veu que són coses, jo diria,
de sentit comú.
Allò ens està dient,
i això ho haurien de reflectir.
Per tant,
igual que l'Estat o el Govern
escolta molts col·lectius,
també hauria d'escoltar amb molta atenció
el que diu l'Església,
el que diu la doctrina de l'Església.
La doctrina de l'Església
la diem les persones,
i, per tant,
es pot dir d'una manera o d'una altra,
hi ha gent que es fa més entendre,
hi ha gent que ho sap explicar millor.
Jo crec que, en aquest sentit,
el Ricardo Maria,
el Ricardo Blasquet,
ho explicarà molt bé,
perquè és un home
que té molta teologia
i que té molt sentit comú
i que és un home,
això, molt proper, també, penso jo,
un home molt planer.
Esperen, per tant, també,
des de l'Església,
una millor recepció
als seus plantejaments
per part del Govern.
Doncs jo ho espero,
ho espero,
per el bé de la gent
i de les persones,
de la gent que,
ara, en aquest moment,
ens està escoltant
i que pot pensar
que, efectivament,
la família s'ha de protegir,
que la família
no pot ser una cosa
que, al final,
és el mateix,
una cosa o una altra,
no, senyor,
no és el mateix,
que l'ensenyament,
que la gent pugui elegir
el col·legi
que vulgui,
perquè penso que
aquest és el dret fonamental
de les persones,
els pares de família
volen elegir
els col·legis
d'acord amb les seves conviccions
morals.
Ho acabem de provar
a la Constitució Europea.
Hi ha un article
que diu
que els pares de família
tenen dret
a llegir pels seus fills
la formació religiosa,
filosòfica
i pedagògica.
Inclús diu
que vulguin pels seus fills,
és lògic,
no?
Un govern
o una administració
no pot posar
entre bancs
això,
això és vital.
Després hi ha
l'ensenyament
de la religió a l'escola,
que jo,
això és un tema
molt llarg,
però molt important,
perquè els pares
volen el millor
pels seus fills,
doncs jo els diria,
si demanen
que els estudien
anglès,
que estudien música,
que estudien
perquè els pensen
que això els formarà
els seus fills,
es farà,
jo dic,
si vol que siguin
persones
que estudien religió,
ningú els obligarà
creure,
perquè la religió
a l'escola
no és la catequesis,
és una altra cosa,
però els ajudarà
a entendre moltes coses,
entendre des d'un punt
de vista cultural,
des d'un punt
de vista humà,
des d'un punt
de vista pedagògic,
la formació religiosa
a l'escola
és essencial
per conformar
la personalitat
de la persona
amb totes
les seves dimensions,
no sols
la dimensió,
diguem,
humana,
sinó també
una dimensió
transcendent,
no?
No sols
la dimensió,
diguem,
intel·lectual,
moral,
sinó també
una dimensió espiritual,
és a dir,
penso que,
tornant a la pregunta,
perquè,
em sembla que
m'he desviat
una miqueta,
però,
dir que l'Església
té uns plantejaments
molt serios
amb temes
molt bàsics,
la persona,
insisteixo,
la família,
l'escola
i altres qüestions
morals
que ara
no fa falta.
Per agafar el fill
d'aquestes últimes
paraules que deia,
plantejaments clars
de l'Església
en el tema
de l'ensenyament,
de la religió
com a assignatura
a les escoles,
quin és el plantejament
de l'Església?
És molt clar,
si els pares,
com diu la Constitució,
perquè han d'anar
a la Constitució
espanyola
i la Constitució
espanyola
es basa
també
en els drets
fonamentals
aprovats
l'any 48
a l'ONU,
vull dir que ja...
Llavors,
els pares
tenen dret
a que els seus fills
rebin a l'escola,
diu la Constitució
espanyola,
una formació
religiosa
i moral
d'acord
amb les seves conviccions,
amb el que ells
pensen,
i per tant,
i això
no es pot fer
a l'escola
si no es dona
una formació
religiosa,
és a dir,
la formació
moral.
Si uns pares
volen religió
i moral catòlica,
se'ls ha de donar
religió i moral catòlica,
perquè d'una altra manera
això no es pot
aconseguir,
aquesta formació
religiosa
i moral
d'acord
amb les seves conviccions.
Com es pot
aconseguir
sense donar-los
un esquema,
és com si diguéssim
uns pares
volen que els seus fills
sàpiguin matemàtiques,
suposem,
però a l'escola
no s'expliquen
les matemàtiques,
això ho expliquen
no se sap a on,
quan un va a comprar
li diuen
que dos més dos són quatre,
això s'ha d'ensenyar
a l'escola
perquè aquesta persona
tingui una formació
matemàtica
o si volem
que sàpigui història,
no n'hi ha prou
amb el que senten
els diaris,
el que senten
les converses,
volem que estudien història,
perquè els dona
una estructura mental,
la religió catòlica
té una estructura
també,
és científica,
té una teologia
al darrere
i el que s'explica
a l'escola
és precisament això,
és aquesta estructura
bàsica
del que és
el fet religiós
i el fet religiós
en concret
el fet religiós
cristià
i això és
el que els pares demanen
i això
no se'ls pot negar
els pares.
En fi,
d'aquestes qüestions
segur que han parlat
aquests dies
en el plenari
de la conferència
episcopal espanyola,
també en aquesta reunió
de la setmana passada
s'ha parlat
de la regió
eclesiàstica
terraconense.
Sí,
en quin punt està
aquesta qüestió
senyor arquabisbe?
Sí,
nosaltres tenim
molta il·lusió
que pugui sortir
endavant
aquesta província
eclesiàstica
terraconense,
és un dels
del que es va parlar
al concili
provincial terraconense
que aquest any
farà 10 anys
que es va celebrar
i per tant
tenim molta il·lusió
amb això.
Li puc dir
que a Roma
em van parlar
perquè això
el punt final,
diguem,
l'aprovació final
ha de ser Roma
i Roma
només espera
que arribi,
s'ha de retocar
algun estatut
d'alguns
articles
dels estatuts
de la
de la conferència
episcopal
per poder donar
aiguda
a això
que en aquest moment
no existeix
i llavors això
es farà
esperem que passi
a Roma
i després
a Roma
ja ho aprovi.
Primer la conferència
episcopal espanyol
i després
al Vaticà
a Roma.
Exactament.
Però és un procés
molt llarg,
deuen pensar
molts col·lectius.
Sí,
perquè,
a veure,
les aprovacions
d'aquestes coses
sempre,
les coses jurídiques
jo veig
que s'estudien molt,
pensem
el que ha costat
aprovar la Constitució
Europea,
de vegades
pensa la Constitució
Europea,
ha costat mesos
i anys,
no?,
estem parlant
d'ella
de fa molt temps
i encara
hi ha tot un procés,
els països
s'estan aprovant
amb els referèndums,
veurem quan
i segurament
quan estarà aprovada
ja s'haurà
de reformar
algun article,
vull dir que això
és normal,
jo crec que
no hauríem
de pensar.
Per altra part,
la solució
diguem
dels problemes
sempre ve
a l'Església
en què tindrem
en compte
que ni la conferència
episcopal
ni la província
eclesiàstica
ni res
és
els assumptes
a l'Església
hi ha
el bisbe
a la seva diòcesis,
en aquest cas
l'arxidiòcesis
de Tarragona
amb el seu arquebisbe
i el seu presbiteri
i allí és on
s'han de solucionar
els problemes.
Els problemes
mai et venen
des de fora,
encara que
lògicament
les estructures
són molt importants,
però dic
que l'important
és la feina
de cada dia
dels preveres,
dels diàques,
dels religiosos,
dels laics
i laics
cristians
que treballen
i que fan
la seva vida
i que
el bisbe
coordine
tota aquesta acció
pastoral.
La futura província
eglésiàstica
tarragona
no diluirà
el paper
de l'arxidiòcesi
de Tarragona
ni del seu arquebisbe?
No,
de cap manera,
serà un instrument
al servei
precisament
del primat
en aquest cas,
de les ideòcesis
de Tarragona
i de totes les diòcesis
amb seu a Catalunya.
No dic
que no sigui important,
jo crec que
les estructures
són importants,
el que passa
és que de vegades
els donem massa importància,
això és el que volia dir.
Molt bé,
vostè abans citava
la visita a Roma,
recordem que
els bisbes catalans
fa poques setmanes
van anar a fer
aquesta visita
a l'Ímina,
és una visita
que es fa cada cinc anys
que en aquesta ocasió
s'ha retardat una mica més,
van anar a veure
el Sant Pare,
per cert,
en un procés
de salut
no gaire bo,
el van poder veure
poc abans
que tornés a ser ingressat.
Com el va veure
vostè al Sant Pare?
Jo vaig sentir
aquesta experiència
que l'he escrit
i l'he descrit
moltes vegades
en aquest temps
perquè just
quan vam arribar a Roma
va ser el dia 21
del mes de febrer
l'endemà
vam arribar
el dia 20
que era el diumenge
i el dia 21
dilluns
ens vam trobar
amb un bitllet
amb un anunci
que el Sant Pare
ens rebia
a quatre dels bisbes
que estàvem allà,
Àngels de Barcelona,
l'arquivisbe de Ferreona,
el monsenyor
Lluís Martínez Sistac,
el de Sant Feliu
de Llobregat
i després
el de Terrassa
i a mi.
Per tant,
vaig ser molt emocionant
perquè arribi a Roma
i trobar-te ja
que el Sant Pare
arriba l'endemà
i vaig poder estar
amb ell
quasi 15 minuts.
Es tracta de...
sempre és una trobada
privada amb el Sant Pare
però el Sant Pare
estava molt receptiu
mirava amb aquella cara
que té ell tan viva,
els ulls tan vius,
tothom és el que diu
que té els ulls vius
que estava escoltant
i jo li vaig poder
obrir el meu cor
que per mi va ser
una experiència
també molt bonica,
molt emocionant
poder explicar-li les coses
i el meu cor
el que hi ha
és l'Arxidiosi de Tarragona
amb totes les seves persones,
les seves institucions,
les seves coses
amb els seus problemes
i amb les seves alegries
i li vaig anar explicant
al Sant Pare
tot això,
li vaig parlar
també de Sant Fructuós,
Sant Eulògi i Sant Auguri,
li vaig parlar
de la Mare Déu
del Claustre,
vull dir,
li vaig parlar
de la Mare Déu
de Misericòrdia també
de les grans institucions,
de la Mare Déu
de la Serra
que aquest any
farem el centenari,
vull dir,
hi ha moltes coses
molt boniques
i li vaig anar explicant
el Sant Pare
no va fer alguna pregunta
però més aviat
m'escoltava
i al final
em va donar
la benedicció
per tots
que jo
aquí
a través de la ràdio
Tarragona
transmeto
a tothom,
em va donar
aquesta benedicció
tan bonica
per tots
nosaltres.
Al cap de dos dies
el van ingressar,
nosaltres després
un dia
vam anar
a portar-li
una carta
d'ajuda
per pregar
per ell.
Bé,
la visita a Roma
per mi
com és que és la primera
també és difícil
ha estat molt especial
m'imagino,
no?
Sí, sí, sí.
No, i per mi
jo he viscut
11 anys a Roma
però clar,
entre viure a Roma
11 anys
una vida d'estudiant
i de jove
i després
trobar-me allà
com arquebisbe
ha sigut
molt important.
Vull dir que ha sigut
molt emocionant
de veritat.
Temp, vostè
com diuen alguns
que en fi
aquesta salut precària
de Joan Pau II
en fi
dificulti
doncs això
el funcionament
de la jerarquia
clasiàstica
al seu més alt nivell
que és el Vaticà
que és Roma?
Veure,
jo penso que
la missió del Papa
és molt important
també com
executiu
diguem, no?
Ara,
jo penso que
hauríem de veure
ara el Sant Pare
en aquest moment
com els fills
que hem tingut
jo
també el vaig tindre
el meu pare
malalt
molt malalt
durant una temporada
i jo diria
que
quan tenim
el pare malalt
o l'hem tingut
i què hem fet?
Doncs l'hem intentat
cuidar al màxim
i fet
els impossibles
perquè estigués
a gust
perquè la seva
malalt
i l'escoltàvem
escoltàvem
el pare
el que ens deia
el que ens parlava
penso que
aquest sentit
de veure
el Sant Pare
com
no és un president
d'una conferència
d'una indústria
no és el president
d'un país
és
encara que ell
com
ho sigui
en aquest sentit
ho és
perquè és
del Vaticà
és el cap de l'estat
del Vaticà
però no el veiem així
ens el veiem
com el pare
el pare
d'una família
perquè l'Església
no oblidem
que és una família
la família
dels fills de Déu
i hi ha un pare
i aquest pare
ens l'estimem
i per tant
aquest pare
evidentment
si està malalt
nosaltres
el cuidem
ens preocupem
d'ell
i a la vegada
també
té tot un equip
de gent
que treballa
igual que jo
si estic fora
una setmana
no es paralitza
l'arxidiòcesi
jo he estat fora
he tingut de viatjar
tant a Roma
com a Madrid
i aquí continua
tot funcionant
els preveres
han dit
les seves misses
tot ha anat funcionant
vull dir
en aquest sentit
no em detindré por
que les coses
no marxin
penso que
les persones
que acompanyen
els empares
són suficientment
prudents
són suficientment
preparades
per poder
en cada moment
donar la solució
als problemes
que es presenten
doctor Pujol
segur que
vostè ho sap
perquè és una qüestió
molt personal
aquest proper dissabte
farà just sis mesos
que és
arquivisba de Tarragona
quin balanç
se'n fa
a nivell personal
i en fi
a nivell
també de feina
de tota la tasca
pastoral
que ha hagut de fer
durant aquest mitjà any
a veure Ricard
jo em preguntes
una qüestió
que no tinc ni temps
de pensar-la
perquè hi ha tal quantitat
d'activitats
i de coses
que s'han de fer
que he fet
en aquests sis mesos
que diria
que quasi no tinc
el temps
de fer aquest balanç
però
sí podria dir
dues coses
la primera
és que
estic molt content
perquè
m'he trobat
moltes persones
que m'estimen molt
que m'he sentit
molt acollit
de veritat
ho dic sincerament
per la ciutat
per totes les ciutats
d'aquesta archidiócesi
pels pobles més petits
ja he anat
a moltíssims pobles
ja
i per tant
he pogut
també estar amb ells
jo
em preocupa molt
la vida cristiana
amb els pobles
encara el poble
més petitet
de l'archidiócesi
me'ls estimo
i voldria
poder estar amb ells
i poder
moltes vegades
passar per allí
ja dic
que he passat
he passat a molts pobles
i a tot arreu
m'he trobat
un ambient
molt maco
molt bonic
i per una part
aquesta alegria
i per altra part
també el balanç
de dir
hi ha moltes coses
a treballar
perquè
no sols perquè
no hagin estat fetes
abans
que jo crec que sí
sinó perquè
la vida avui dia
ens exigeix a tot
estar sempre molt al dia
i fer coses
penso que us passi
el mateix
a les ràdios
qualsevol persona
que inclús que té
una indústria
avui dia
fa 50 anys
les empreses
funcionen d'una manera
avui dia
han d'innovar
constantment
han d'estar pendents
de què vol la gent
jo crec que tenim
uns reptes
molt importants
a l'archidiócesi
ja ha detectat
algun problema
que especialment
li preocupi
en aquests primers sis mesos
li preocupa per exemple
les vocacions religioses
per posar un exemple
jo de vegades
no m'agrada parlar
tant de preocupacions
que sembla que és una cosa
que d'això
sinó d'ocupacions
és a dir
jo
dormo tranquil
tots els dies
perquè
estic en mans de Déu
i em sento
recolzat per ell
i per tant
tinc una visió
de la vida
que l'he tingut
des de fa molts anys
ja gràcies a Déu
molt de Déu
i per tant
al final és Déu
el que treu les coses
endavant
no som nosaltres
però
diguem sí
si em digués
la preocupació
doncs home
em preocupa
el jovent
a mi em preocupa
el jovent
perquè penso
que va una mica
que no sap
exactament on va
aquesta societat
que està perdent
uns valors
molt importants
això de la família
de l'amistat
de les relacions socials
de vegades
aquesta crispació
que veig jo
de vegades
la vida social
que no hauria de ser
perquè els problemes
venen els problemes
i els hem de solucionar
aquest ambient
és el que jo voldria
penso que
la fe cristiana
ens parla
de Jesús
d'un Jesús
que mor
per nosaltres
ara ens acostem
a la setmana santa
i què representa
la setmana santa
representa
l'amor de Déu
fins a l'amor
del seu fill
que mor
per nosaltres
i que ha ressuscitat
aquest Jesús
ha ressuscitat
i està allí
i per tant
dona una imatge
que la nostra vida
també té un pas
i ja no tenim por
a l'amor
els cristians
i a la vegada
estimem els altres
perquè ell
m'ho ha dit
que hem d'estimar
els altres
com un mateix
i així
és tantes coses
la fe cristiana
quan impregne
la vida
la vida social
també
la gent s'ha de donar
compte
que la vida
s'humanitza
que la vida
té una altra dimensió
que sabem perdonar
que sabem estimar
que sabem
conviure
i això és el que
jo voldria
aquesta és la meva preocupació
evangelitzar
això és evangelitzar
és a dir
donar a conèixer
el missatge de Jesús
i aquest missatge
impregne la vida social
la vida de les famílies
la vida de les relacions
entre la gent
i això crec
que és el gran valor
que tenim
i de vegades
la preocupació meva
és
potser no ho sabem vendre
això que som catalans
i hauríem de saber
molt màrqueting
i hauríem de saber
vendre les coses
i jo penso
tenim el missatge millor
i no el sabem vendre
i altres persones
amb un missatge
que no
sembla que no té valor
en canvi
venen
això és el que em preocupa
si tingués alguna preocupació
seria aquesta
com vostè deia abans
apropar la setmana santa
serà la seva primera santa comarca
visua de Tarragona
sí
està preparat per viure
sí
jo penso que sí
però ja
li puc dir
que he tingut uns quants actes
he estat a Reus
a la Sanc
el divendres
vaig avall
a fer el pregó
he estat al Serrallo
ja a la processó del Serrallo
el passat dissabte
vull dir
ja he tingut molts actes
de Setmana Santa
i
de veritat
espero
amb molta il·lusió
algun em diu
bueno
potser n'hi han parlat massa
i a lo millor
vostè es quedarà una mica defraudat
i dic
no
no penso
perquè la Setmana Santa
sempre l'he viscut jo
amb molta devoció
de veritat
des de fa molts anys
des de petit
quan estava en el meu poble
que es vivia d'una manera
molt pacífica
llavors
amb els viacrucis
pels camps
sortia pels camps
per fora
lluny del poble
cantant
i anava tot el poble
en aquell moment
després els oficis
del dijous sant
divendres sant
la vella pasqual
tan bonica
i el diumenge
amb les caramelles
després
i amb tantes costums
com teníem
els nostres pobles
que eren tan bonics
i que són tan bonics
gràcies a Déu
que es continuen
penso que es continuen
per mi
la Pasqua
sempre
el dia de Pasqua
nosaltres estrenàvem
sempre tràxica
alguna cosa
hauries d'estrenar
el dia de Pasqua
era el dia
després de la missa
de 12
la missa solemne
de Pasqua
teníem això
les caramelles
i bé
millor
disfrutàvem
quan érem joves
portant
portant
les caramelles
portant
anant per les cases
cantant
i recollint
recollint
el que ens donaven
que ens donaven
ous
conills
gallines
llavors després de fer el gran dinar
el dia
el dia de la Mona
i així
tot allò ho hem viscut
amb molta intensitat
però
et donaves compte
que
l'important
no eren els costums
culturals
que estan molt bé
sinó que
realment
havíem d'agrair Déu
que ens hagués enviat
el seu fill
que va morir
i que va ressuscitar
per nosaltres
jo voldria
que això
que fos aquesta setmana
també per mi
no sols els actes
que assistiré
sinó que quan vaig
al Via Crucis
pugui pregar
per tothom
perquè
jo tinc molta necessitat
de pregar
per tots
i per complir
el meu ministeri
episcopal
senyor arcabisbe
doctor Jaume Pujol
i Valcells
moltes gràcies
per venir doncs
aquest matí en directe
a Terraona Ràdio
gràcies a vosaltres
que vagi molt bé
la setmana santa
us ho agraeixo molt
i des d'aquí
desitjo a tothom
que passi una setmana santa
que sigui de veritat santa
i un diumenge de resurrecció
molt feliç
per ells
i per les seves famílies
senyor arcabisbe
gràcies i bon dia
moltes gràcies