Moltes gràcies.
Moltes gràcies al Pere Plana, a la Cristina Prats,
al Joan Manel Brunet i al Marc Xornet al Teatre El Magatzem.
Recordin, el dissabte 24, el dilluns 26 i el dimecres 28
al Teatre El Magatzem.
Aquest espectacle Nadals i Nadales del que n'hem escoltat un fragment.
Moltes gràcies per acompanyar-nos, no només aquesta estona,
sinó gairebé les hores prèvies amb el fet que hem tingut aquí.
I bé, una mica per tancar el que és la part espectacle
del matí de Tarragona Ràdio.
A veure, si no, no marxaràs i de Déu us ha de passar fred tot el matí.
Agrair moltíssim a la gent del Magatzem.
Agrair, sens dubte, ho hem fet al llarg del matí,
però sempre tenim la sensació que ens quedem curts a l'estudi de música.
Teresa Valls, gràcies.
Ella va recollint els faristols ràpidament.
Anirem desmuntant els instruments.
I aquests darrers minuts, que ens queden com a 18 minuts
per estrenar les sintonies, la nova imatge sonora d'aquesta casa,
de Tarragona Ràdio.
Ho hem volgut fer així, donant la cara de cara al públic,
perquè volem que tots vostès ho comparteixin
no només a través de la ràdio, que és el vehicle habitual,
sinó també en directe a la plaça Corsini.
I a més, en un dia com aquest, que fa sol,
que estem molt a prop de la celebració del Nadal,
en un escenari que és de molt de trànsit,
de moltíssimes persones que ultimen els detalls.
I per això també hem volgut convidar l'alcalde de la ciutat,
senyor Joan Miquel Nadal, molt bon dia.
Bon dia.
Últimament només ens trobem per les celebracions,
això està bé, no?
Que la gent es trobi per celebrar.
Exacte.
És que sí, no només per parlar de problemes úniques.
Sí, però els problemes...
A veure, a veure, a veure.
Els problemes solament els deu entendre els periodistes,
perquè són els únics que pregunten pels problemes.
Vostè ens veu a nosaltres cara de tenir problemes avui?
Avui sí, a vostè.
Serà possible?
No, home, no, no.
En sèrio, no...
Això és el fred, el fred que feia a primera hora del matí.
El fred, no, i ell que va a mitja feitar.
Esteu com una mica així...
Estem de vacances, ja.
Esteu de vacances.
Dóna una sensació que...
Estem de festa.
Com una mica tirats.
S'incorpora Ricard Lau, director de Tarragona Ràdio.
Ricard, bon dia.
Bon dia a Holanda de nou.
Ens hem saludat abans.
A primera hora del matí.
A primera hora del matí.
Fa moltes hores que estem treballant.
Què dieu ara?
Serà per això que ens veu cara de tirats, com diu...
Ai, alcalde, i dir-nos que tenim cara de tirats.
En fi, el cas és que avui és una bona ocasió
i és un moment que entenem important per aquesta casa,
però el que és més important encara
pels oients de Tarragona Ràdio.
Fem 20 anys.
Ho celebrarem al llarg de l'any vinent.
Ho celebrarem.
Es van presentar ahir els actes.
Algunes.
Es van donar quatre pinzellades, no?,
del que vol ser aquest aniversari.
Ho volem celebrar al llarg dels 20 anys.
De fet, avui és una mena d'aperitiu.
Volíem celebrar amb els oients de Tarragona Ràdio,
amb els ciutadans en general,
l'arribada de les festes de Nadal,
amb aquest programa especial aquí a la plaça Cursini,
davant del mercat.
D'aquí uns minuts estrenarem noves sintonies.
Serà tot nou a partir de l'hora del migdia.
Nervis, nervis, nervis.
Els oients podran escoltar les noves sintonies.
Tot canvia els indicatius,
les cançons d'aquí que es can identificat
durant tants anys a Tarragona Ràdio
canvien a partir d'avui.
I, en fi, durant el 2006,
tindrem l'oportunitat de fer moltes coses,
especialment una exposició
que recordarà el que han estat aquests 20 anys de ràdio
i el que han estat aquests 20 anys de ciutat.
És a dir, farem una mica de recorregut
des del 86 fins al 2006
del que ha passat a Tarragona
i del que ha passat a l'emissora municipal.
És la crònica d'una ciutat, no?
Una exposició a 20 anys
que es reculli dues dècades d'esdeveniments
viscuts a través de la ràdio
i viscuts per tots, per tota la ciutadania.
Home, també tens raó,
però el que més els he viscut
he sigut jo d'excel més gran de tots.
Vosaltres, no.
Però qualsevol cas són 20 anys intensos, no?
Tu ius portar 10 o 12 anys, no?
Sí.
I la Iolanda, menys.
Sis.
A Tarragona o a Tarragona?
A Tarragona Ràdio.
Sí, sis anys, ja.
Sis anys, no?
Sis anys.
Vam fer un fixatge que, bueno, ens ha donat resultat.
Bé, ara no seria qüestió d'entrar en temes personals, no?
Ens ha donat resultat.
Bé, ha sigut un...
En principi dubtàvem,
però al final ha donat resultat la Iolanda i jo.
M'ha van dir, bueno, sí, ha funcionat.
Amb la perspectiva que dono el temps,
però, alcalde, quina valoració,
quin balanç fa del paper que juga un mitjà de comunicació local,
com aquest, com el de Tarragona Ràdio?
Quin paper creu que juga per la ciutat?
Bé, això és un anàlisi ja més seriós.
Jo diria que, en primer lloc, són espais de llibertat
on tothom pot explicar el que vol,
on tothom pot fer fixes o fixar o avançar
sobre les seves idees i sobre les seves coses,
sobre les seves propostes de ciutat,
sobre allò que desitja pel present i pel futur,
i, per tant, és un espai de llibertat.
I la segona qüestió també és un espai
on els tarragonins i les tarragonines
poden trobar aquelles necessitats de tipus ciutadà
que els va proporcionar la ràdio.
És dir que és doble.
Una capacitat de sentir i de ser informat
sobre aquelles coses que estan al teu entorn,
cosa que és molt important,
i també una capacitat, a l'inrevés,
de proporcionar la notícia i de proporcionar propostes
i tot això dintre d'un espai de llibertat.
Jo presumeixo que l'emissora municipal de Tarragona
és, de les emissores municipals que hi ha a Catalunya,
que les coneixo, quasi totes, la que més llibertat té.
I això m'he permès presumir d'aquest tema,
perquè a les altres n'hi ha moltes que són molt dogmàtiques
o, alternativament, que estan molt al servei del govern que mana.
Nosaltres avui comencem a celebrar l'aniversari,
Iolanda, comencem a celebrar el Nadal.
Com seran les festes de l'alcalde?
Ah, molt bé.
Com les altres, com altres anys?
No, aquest any no aniré de vacances
perquè les vaig fer abans.
Estarà aquí a Tarragona.
Sí, sí, sí.
Iolanda.
La Iolanda va de vacances.
Jo vaig de vacances?
Vaig de vacances.
Què vol que li digui jo?
Vostè ha sentit les noves sintonies?
I els indicatius?
No.
No li ha ensenyat ningú?
No, perquè com que no em dieu res,
vull dir, no pinto res,
no compteu en res per mi,
no m'expliqueu res del que passa,
ho doneu tot per fet,
i aleshores...
És allò de la llibertat que deia vostè,
que treballem amb molta llibertat.
L'únic que passa és que això de la llibertat
té uns límits que...
Sí, perquè potser no li agraden les sintonies.
Com a mínim dir-me...
Ah, no, no, doncs es canvien ràpidament,
només faltaria.
Com a mínim dir-me com és la sintonia,
perquè ja està bé, eh?
No, en fi, aquesta és la idea,
estrenar les sintonies.
Volíem que també avui l'alcalde,
com a màxim representant municipal,
som una emissora municipal,
som una emissora local,
la ràdio local,
la ràdio propera de proximitat d'immediatesa,
per això pensàvem i creiem
que l'alcalde havia de ser aquí
i també aprofitar, si ho desitja l'alcalde,
doncs desitjar bones festes
i aquelles coses que també li toquen, no?,
per representar la institució que representa.
Sí, però quan sentiré la música?
A la una.
Fins a la una, tinc que estar aquí.
És que ho hem fet molt arregladet,
cronometrat, ben fetet, a la una.
Posarem la ràdio a la una.
Que la ràdio al cotxe, no?
Sí.
Bé, moltíssimes felicitats a tots els oïdors
i les oïdores de Tarragona Ràdio,
moltíssimes felicitats,
que l'any 2006 els hi vagi molt bé a tots,
que els hi ompli d'il·lusió,
sobretot que es compleixin els seus desitjos,
que passin un bon Nadal i un bon cap d'any,
que mirin d'anar en cuidar
dels últims dies de l'any,
que són perillosos,
però sobretot i per damunt de tot
que l'any 2006 sigui venturós per tot
i que s'ajuntin i que es facin amics
de les persones que tenen il·lusió pel futur
i que deixin una mica de banda els pessimistes,
aquells que tot el dia estan carregats de problemes.
l'any 2006 té que ser un any de felicitat
i sobretot un any d'il·lusió per tots.
Moltíssimes gràcies, alcalde.
Ja me'n vaig.
Si vols, si vol quedar-se,
nosaltres encantats,
però és que tenim publicitat.
Aquí ara s'està molt bé que fa sol.
Ara s'està fantàsticament bé.
Ara s'està bé.
Si es vol quedar, nosaltres encantats, eh?
Però jo sé que té coses a fer.
Ve d'inaugurar el Parc Infantil de Nadal
i la gent d'encarra està molt plena, no?
Feia un fred allà al Parc Infantil de Nadal.
Ja m'ho penso, ja al costat del mar.
Tots els nens com que salten i criden i no deixen.
No, no, els crius no.
Eren els pares i les mares i els pares.
Allà, aguantant, aguantant el peu del canó, pares i mares.
Moltes felicitats a tots.
Moltíssimes gràcies.
Molt bon dia, alcalde. Gràcies per venir.
Fem una petita pausa
i ja s'acosta de mica en mica
el moment de fer aquesta...
Una pausa per cridar al compositor,
a l'autor d'aquestes sintonies,
d'aquests indicatius,
que podrem començar a escoltar
al punt de la una del migdia.
El Matí de Tarragona Ràdio.