El dissabte 15 de desembre de fa poc més de tres anys,
era el 15 de desembre del 2001,
quan realment la nevada va ser molt important,
era un dissabte i milers de tarragonins
carregats amb càmeres fotogràfiques
van sortir per diferents punts de la ciutat
a retratar unes imatges insòlites de la ciutat,
des de Sant Perí i Sant Pau fins al mar,
passant per tots els monuments de la Tàrraco romana.
Avui la intensitat de la neu és evident que no és tan important,
però sens dubte, avui els amants, els aficionats a la fotografia
tenen una cita important, si la feina i el temps
els hi permet per anar a buscar justament aquestes instantànies.
De fotografia, continuem parlant justament aquest matí de dimarts,
de fotografia i d'un fotògraf que rebrà aquest proper dijous
i a partir d'aquest dijous un nou homenatge.
Parlem del Terraní, del Canungí, Joan Alberica i Rion.
Aquest proper dijous s'inaugurarà al Castell de Mas, en Ricard,
una exposició conjunta que pretén ser un homenatge a aquest fotògraf
que tant i de tantes maneres havia retratat la ciutat de Tarragona.
Per parlar d'aquesta exposició, avui ens acompanya aquí
als Estudis de Tarragona Ràdio, l'escriptor Canungí,
un habitual també de les tertúlies del matí de Tarragona Ràdio,
serà la persona encarregada de fer la presentació de l'exposició.
Parlem del Francesc Sanroig.
Francesc, bon dia.
Molt bon dia.
I saludem també a través del telèfon a la vídua del Joan Alberica,
la senyora Rosa Maria Llop.
Senyora Llop, també, bon dia.
Hola, bon dia.
Francesc Roig, avui seria un dia d'aquells...
Magnífic.
...en què el Joan Alberica l'aprofitaria molt, no?, segurament.
Com tants altres, però amb una peculiar circumstància
que el toc blanc predominaria per damunt del flash.
Avui, ara sentíem aquest aficionat que havia pujat de la muntanya.
Avui és un dia ideal pels fotògrafs, pels aficionats a la fotografia en general.
Home, per la peculiaritat de la novetat, més que per la fotografia en sí,
que, com deia aquest senyor, més que una nevada és una emblanquinada, no?
Al matí hi havia més gruix, un gruix relatiu de neu,
però aquí, a les nostres comarques litorals, és una neu molt feble,
que, per tant, durarà molt poc.
Jo crec que a l'hora de dinar formarà part del somni i del record d'un matí de nevada.
En fi, és un matí especial, no deixa de ser un matí insòlit,
un matí en què justament volem parlar de la figura i de la feina d'un fotògraf,
a Tarrauní, que ens deixava no fa gaire,
que ja ha rebut algun homenatge,
però que ara tindrà un d'altre i de molt especial,
aquesta exposició conjunta que es presenta aquest proper dijous
al Castell de Mas Ricard, a la Canonja.
Francesc, fes-nos una prèvia, una mica, de la presentació
que faràs el proper dijous al vespre.
Home, presentar el Joan Alberic és presentar una evidència.
És com aquell qui diu, miri, volem retratar allò que ja veiem cada dia.
Per tant, intentar homenatjar una persona
que ens ha posat davant de la mirada
tot allò que sovint mirem, però que detingudament no observem,
és important.
Però això passa en gairebé tots els fotògrafs professionals,
o no tant professionals,
que troben la peculiaritat en l'estàndard més comú de les observacions.
Abans de parlar d'aquesta exposició conjunta,
que té unes característiques, jo diria,
diferents de les altres que s'acostumen a fer, en aquest cas.
N'hem dit exposició conjunta perquè és una vella idea
que ja tenia el mateix Joan Alberic,
i que, en certa manera, si no hagués tingut la desgràcia de morir tan jove,
doncs segurament que hauríem pogut veure realitzada amb ell
com a personatge present i, per tant, protagonista.
és que el fotògraf o de quina manera els pintors i els artistes,
pintors i escultors, que ell va fotografiar,
que ell amb els quals va treballar i dels quals en va fer catàlegs,
ara li reten aquest homenatge amb una aportació d'una peça o dues,
obres seves, per tal que, a través de la seva pintura,
es pugui traslluir la imatge del fotògraf
que els va llançar, en certa manera, no a la fama,
però sí que els va promocionar a través de la seva imatge.
La mostra, per tant, ja estava, d'alguna manera, preparada, pensada.
Pensada, pensada.
Simplement ara s'hi ha donat cos.
És una vella idea que ja tenia el Joan,
que havia parlat alguna vegada,
però que, en les circumstàncies, van com van
i, per tant, no es va fer, perquè tampoc era el moment,
però ara, doncs, aquesta circumstància ho ha favorit.
I, a més a més, hem trobat l'oportunitat ideal
que, justament, ara farà un any que ell va morir,
per tant, de poder tirar endavant això,
que l'Ajuntament de la Ganonja s'ha prestat d'una manera magnífica
a facilitar no solament l'espai, sinó la infraestructura,
possible per fer-ho i per portar-ho a terme.
I durant tot un mes, els canongins, tarragonins
i tots els amics i que desitgin contemplar l'obra d'aquests artistes,
que en tot plegat seran 13 artistes els que exposaran les seves peces.
Només un no serà present, que és, precisament, l'artista que va donar peu
a tota la seva trajectòria posterior de vinculació amb el Museu d'Art Modern de Tarragona
i amb els artistes, que és també el canongí Salvador Martorell, l'escultor.
Serà present en l'obra perquè, precisament, al Castell de Marricard hi ha l'espai Martorell.
I, per tant, no cal moure'l, ja és allí.
I a partir d'aquella primera aproximació del Joan Alberí,
que vam fer conjuntament amb els dos catàlegs que vam fer del Salvador Martorell,
va començar la seva projecció de vinculació amb el Museu
i, per tant, amb aquests artistes que, d'una manera o altra,
ara li volen retre aquest homenatge.
Què presenten aquests trets artistes a l'exposició?
En primer lloc, dir que aquesta exposició l'ha coordinat l'Albert Saludes,
ex-president de la Grupació Fotogràfica, també fotògraf, per tant,
i aquests artistes, diguem-ne, són dotze,
si descomptem el Salvador Martorell,
que són els pintors Jordi Avelló, Rafael Bartolozzi,
Maria Casas, Rafael Català, Joan Paton, Jaume Caral,
Josep Maria Rosselló, Mariano Rubio i Josep Sala,
i com a escultors, Bruno Gallar, Josep Salvador Gessans i Albert Macaia.
Per tant, tots ells formaran el conglomerat d'homenatge conjunt
que se li retrà i que durant tot un mes
podrem contemplar a la sala d'exposicions del Castell de Marricard.
Senyora Rosa Maria Llob, què suposa per la família aquest homenatge
en forma d'exposició?
Suposa la realització d'un somni de Joan,
que ell hagués tingut moltes ganes de fer-ho ell.
De fet, era la seva idea.
I després, és un honor que facin un homenatge a Joan.
És que és el nostre cap de família,
vull dir, és un honor incalculable.
El lloc de l'exposició és immillorable,
és el que havia de ser, segurament, no?
I tant. Estava pensat precisament que es fes el Castell de Marricard.
Perquè la idea del Joan...
Bueno, Joan és que s'entusiasmava amb moltes coses.
I en una d'elles, doncs, va ser amb l'obra dels artistes
que ell tenia l'oportunitat de fotografiar.
I alguna vegada comentava,
és que si la gent de la Ganonja sapigués que té això tan a prop,
és que seria ideal, si ells poguessin veure
el que jo estic veient,
aquests artistes amb aquesta protecció,
amb aquella projecció que tenen,
fora, no s'ho poden ni pensar que tenen aquests artistes tan a prop,
la gent de la Ganonja.
Per tant, la seva idea era portar-los a la Ganonja,
l'obra de l'artista,
perquè la gent d'aquí ho pogués admirar.
Pel que diu, doncs,
el Joan Alberic tenia ja molt avançada
i pensada aquesta mostra, no?
Sí, bé, ell hi va haver dos moments en els últims anys
que ho va plantejar, que tenia ganes de fer-ho, tal i qual,
però està clar, com que ell tenia recaigudes,
se tenia que tornar a posar en tractament,
llavors, doncs, esclar, no tenia,
no estava d'humor,
no tenia prou salut per fer-ho
i ho deixava córrer.
Però, de fet, és un tema que li va quedar pendent.
I jo sé que ell està molt content que això ho fem ara.
És el millor homenatge que li podem fer
un any després de la seva mort, segurament.
Oh, i tant.
Francesc Roig, alguna cosa més?
Alguna punt més de l'exposició?
Simplement que, juntament amb l'aspecte organitzatiu,
amb la col·laboració i la coordinació que hem dit
de l'Ajuntament de la Ganonja
i, sobretot, la coordinació de l'Aberts Saludes,
cal dir que hi ha tres entitats col·laboradores
d'una manera més directa,
que és la Diputació de Tarragona,
el Museu d'Art Modern i la revista Estímul,
que hi aporten una vinculació també més directa.
Però no hem d'oblidar
que hi ha 25 entitats canongines
que s'han adherit a aquest homenatge
perquè, al llarg de la trajectòria professional
de Joan Albaric,
d'una manera o altra,
ell hi va tenir relació.
Amb algunes més
i amb altres no tant.
Però són 20 entitats canongines
que s'han adherit a aquest homenatge.
Per tant, és important
perquè és un homenatge col·lectiu
i mai tan certament col·lectiu
com aquesta vegada.
Recordem que l'exposició estarà oberta
durant tot un mes
fins al 3 d'abril
al Castell de Mas Ricard
a la Canonja
amb horaris diversos
de dions a divendres
al vespre
o a la tarda
de 4 de la tarda a 8 del vespre
dissabtes
de 10 del matí
a 1 del migdia
i de 7 de la tarda 9 del vespre
els festius
estarà tancat
menys el diumenge 6 de març
en què també hi haurà
l'oportunitat
de veure aquesta exposició
entre les 12 del migdia
i dos quarts
de 3 de la tarda.
I recordem
que l'acte de presentació
de la mostra
que anirà a càrrec
del propi Francesc San Roig
serà aquest proper dijous
a les 8 del vespre
al mateix Castell de Mas Ricard
i amb la presència
amb l'assistència
dels artistes participants.
Rosa Maria Llop
alguna cosa
que vulgui afegir
per acabar?
No, que espero
que tingui èxit
que moltes gràcies
per l'Ajuntament
i a totes les entitats
que ens han ajudat
i a la gent
que hi assistirà
que n'estic segura
que els agradarà
aquesta exposició.
Molt bé,
doncs
amb aquestes paraules
ens quedem
Rosa Maria Llop
moltes gràcies
per atendre
aquest matí en directe
la trucada
de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies
a vosaltres
per l'atenció
que heu tingut.
Gràcies a l'abídua
de Joan Alberic
i gràcies també
al Francesc San Roig.
Molt bé,
gràcies a vosaltres
per tenir l'amabilitat
de transmetre
a través d'aquestes ones
la freqüència
que no en gina.
Una bona
recomanació cultural
sens dubte
i més enllà de la cultura
per aquestes properes setmanes.
Francesc Roig,
gràcies també i bon dia.
Bon dia.