Música
Benvinguts espectadors i espectadores, avui els farem un especial del temps del món mundial.
Música
Això mateix, doncs resulta que els sahariencus...
Qui són els sahariencus?
Sí, home, sí, aquells que viuen al desert del Sàhara.
Ha, ha, ha, ha.
Ah, voldràs dir saharauis, no?
Això, això, els saharauis aquests els ha nevat.
Però, no t'hauràs equivocat, com pot ser que nevi el Sàhara?
Ha, ha, ha, ha.
No ho sé, sembla impossible, però és la veritat.
Un d'aquells fenòmens de la natura.
I quan els nens han deixat de jugar amb la neu, aquesta s'ha desfet.
I ara els pous estan que se surten d'aigua.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Ala!
Doncs mira, una altra notícia força interessant és que a les escoles d'arreu del món han plogut caramels.
Ni plosàcida ni granotes, no.
Caramels!
Llàstima!
Ja ens podrien caure unes quantes monedetes a nosaltres de tant en tant.
Un rayo de sol, oh, oh, oh, mi capopamor, oh, oh, oh.
Un rayo de sol, oh, oh, oh, a mi corafó, oh, oh, oh.
Uau! Doncs, notícia d'última hora.
Jo mateixa declaro i anuncio que ens traslladem una d'aquestes escoles
i ens posarem murats de caramels.
I ojo! Sí!
Ep, un moment, que no podem fer això.
Ah, no? I per què no?
Doncs perquè no, que estàs boja.
Oh, oh, oh, oh.
Vinga, para de remugar i digues l'última notícia.
Sí, la millor.
Resulta que han col·locat uns ventiladors gegants a les muntanyes més càlides del món
i aquests ventiladors generen electricitat quan estan en funcionament.
Què? Ara diràs d'anar a les muntanyes?
No, home, no. La veritat és que jo prefereixo el temps més calmadet.
Millor, millor. Més mal de caps i mal d'esquenes.
Bueno, això ha sigut tot per avui i per sempre.
Ràdio Espectadors.
Ràdio Espectadores.
Adeu i molt bones!
Un rayo de sol, oh, oh, oh, oh.
Me caigó tu amor, oh, oh, oh.
Un rayo de sol, oh, oh, oh, oh.
A mi corazón, oh, oh, oh.
Llevó y me dio tu querer.
Que tanto y tanto busqué y al fin tendré.
Bon dia, Laura.
Bon dia, Xavi.
Bon dia a tots. Avui presentem Xavi i Laura.
Avui tenim moltes bones notícies, veritat?
Sí, hem de dir que aquests dies són ideals per a conduir.
Per què?
En aquestes setmanes hi ha un accident, lloc per aparcar, etcètera, etcètera.
Escolta, per què no expliquem més específicament aquestes notícies?
D'acord, aquí comença les veritables notícies.
Trànsit Nacional, per a l'amor de Déu.
Em pensava que, per lo menys, havia hagut algun accident, però re de re.
Ja t'ho deia jo, Xavi. Els dies perfectes han arribat.
L'únic parcans que hem tingut una rascadeta a un porch.
Bé, Xavi, com per tindre un cotxe de tanta gamma s'ha de tenir molta pasta, segur que s'ho podran arreglar.
Tens raó, Laura, però no ens desviem del tema. Trànsit Internacional.
Haiduc?
Mira, clar, Xavi, en tota Europa, un accident només.
Què va passar?
Re, uns nois que anaven en bicicleta van caure.
Quina xispa que tens, Laura. I ara parlem de Tarragona.
Això mateix. Accidents cap. Lloc on aparcar a quasi tots els carrers. Menys a la Rambla, esclar.
Ara anem amb el trànsit reusenc, o no fa falta.
Millor passem al comarcal.
Ara et toca explicar-t'ho.
I, ep, notícies d'última hora.
Què ha passat?
Un xic al coll de l'illa ha vist un cotxe com punxar una roda.
Oh, gran accident.
Bé, aquí acaba el trànsit. Ens despedim de tots.
Adéu.
Adéu a tots.
Haiduc.
Informatiu migdia de Tarroco Ràdio.
Amb Oriol Guinovart.
Sergi García.
Mar Masalles.
Bon dia.
Bon Nadal.
I bona i nou.
Benvinguts al nou noticiari radiofònic de Tarroco Ràdio.
A partir d'avui i durant només avui i cinc minuts, els informarem de les notícies més destacades d'àmbit local, nacional i internacional.
I això sí, amb tot proper a la nostra estimada i fidel audiència.
Som-hi tots plegats.
Segons el nostre millor satèl·lit.
Perdut en l'espai.
Hem pogut afirmar que una nova placa tectònica ha sorgit de les profunditats magmàtiques del vell Oceà Atlàntic.
Oh, que bé.
Per què?
Un altre conflicte territorial.
Això no té bona pinta.
I si esclata una nova guerra, la Tercera Guerra Mundial, o un segon dilúvi universal, potser arriba l'apocalipsis.
Au!
Va, calla, exagerat.
Però sí que algun desastre passarà, perquè l'illa té forma de calavera.
I sobretot perquè hi ha arribat milers de persones de diverses nacionalitats, amb les banderes dels seus països, enganivets a les mans i...
Déu meu!
No segueixis! Això ha de ser un informatiu, alegre i bonic.
Sí, sí, que té, que al final és d'allò més interessant.
A veure...
Doncs que totes aquestes persones eren gourmets de tot el món, que es volien disputar un tos a formatge de cabre mil·lenari que estava al centre de l'illa.
Ara ho entenc, per això portaven ganivets.
Quina colla de curs!
D'acord, continuem.
Un grup de nens van saltar d'un avió en ple vol quan l'hostesa va cridar.
Niñas al recreo!
Per favor! Quina barbaritat! Quina mena de coneixement tenen aquests nens!
Devien estar hipnotitzats.
Que no! Es van caure a la llespa en intentar saltar d'un avió inflable en un parc d'atraccions.
Per sort, ningú no es va fer mal.
I ara, les notícies nacionals.
El caramel dels xupa-xups baixarà de preu en poques hores, però per contrari, el parc que el sosté pujarà.
És a dir, estarem igual que abans.
Exacte.
Quina notícia!
I ara, les notícies locals.
Degut a la bestial pluja de caramels de Tarragona, que a més detall els han informat els nostres companys del temps,
hem d'informar-los que hi ha un col·lapse en tots els hospitals de la ciutat.
Degut al gran nombre d'espatxos i nyenys al cap, ja m'agradaria ser-hi a mi.
Escolteu-me, me'n vaig. Sempre m'estan donant clatellots.
Mira que és pesat, tauves.
Us he sentit. Us demanaré perdans i perjudicis i calúmnies.
Apa, adeu! Ja us ho fareu sense mi.
No hi ha cap problema.
Com anava dient el meu company...
Ep! Compte! Una notícia d'última hora.
Calenteta i acabada de sortir del forn. Aquí tens.
Gràcies. Quina oloreta.
Ens diuen que, degut a la nombre d'oients del nostre programa,
hem d'acabar-lo ara mateix
i finalitzar la nostra exitosa carrera radiofònica.
Així doncs, bon dia i gràcies per escoltar-nos.
Bones vacances i adeu.
Però tu què fas aquí? No havies marxat?
Que tens res en contra que jo sigui un xupamicròfon?
No us baralleu. Pisa en l'off, pisa en l'off.
Bon estiu i a reveure.
I ara donem pas a les notícies esportives.
A por elliu us o el, a por elliu us o el, a por elliu us o el, a por elliu us o el, a por elliu us o el.
Buenos días, días, a todos, todos.
Ara habla Paula, y ahora les informaremos sobre la actualidad deportiva.
Para empezar, les hablaremos de cómo se nos presenta el Mundial de Motociclismo,
con las palabras de mi compi Josep.
Bon dia, sóc en Josep i sóc el reporter d'aquest espai.
L'altra nit vaig anar de festa amb el meu gran amic, Dani Pedrosa,
i em va comentar que aquest any tenia el Mundial a les seves mans,
i em va dir que això és gràcies a...
Claro, tú y él sois amigos de toda la vida, ¿no?
No me habías contado que ese día te encontraste con...
Bé, deixant de banda la meva companya, a la discoteca ens vam trobar
en Setes i Bernal i en Valentino Rossi, discutint sobre qui seria el campió.
I jo vaig ficar a pau i els vaig dir
Tranquils que el campió serà el que segueixi els meus passos, que sóc un gran motorista.
Després d'això, vam parlar de les nostres coses i cadascú va anar cap a casa seva.
A ver, se hace más o menos una semana estabas en el hospital exhausto
porque te subiste en la moto eléctrica de tu hijo
y te caíste por sentarte de espaldas.
Chst, calla't, que no ho ha de ser bé ningú això.
Aix, perdón, continuemos. Muchas gracias.
Ahora daremos paso al resumen de la Liga Española de este año.
Per acabar els informo, de com era de suposar,
el títol aquest any se l'enduria cap a casa al Barça.
Després de deixar-s'hi la pell i amb el recolzament de 130.000 socis
i tots els altres aficionats ho han aconseguit
i ens han donat una gran alegria a tots els culers.
Com que conec a Leto en persona,
em va firmar una camiseta seva amb dedicatòries
i una de les més conegudes va ser
Blancos, llorones, saludat a los campeones.
Som la gent d'Al Granel
Qualsevol d'on venir
Si del sud o del nord
Ara estem de cop, estem de cop
Una manera ens agerpana
L'altre en el riu
Un crí polis
Venim un drop al seu futur
Barça, Barça, Barça
Saca eso, ¿qué dices ya del Madrid?
Que aunque no hayamos ganado la Liga no nos importa
porque para una vez que la ganéis no pasa nada, nos dábais pena.
Esclar, el que tú diguis.
¿Saps por qué el Museu del Madrid es diu el rastro?
Perquè tot el que ja és robat, per això teniu les copes que teniu.
Ja està, fin de la discussió.
Discussión, Madrid campeón.
We are the champions, my friends
And we'll keep on fighting till the end
Vale, canviem.
Finalment, aquest ha estat un any inolvidable per tots aquests seguidors del Nàstic
I també no cal deixar de banda l'equip
que ha aconseguit el seu objectiu
La permanència
Claro que sí
Era de suponer que pasaria
Bé, això és tot
Moltes gràcies per escoltar-nos i
Así son las cosas y así se las hemos contado
Acven fiscant
Acvenia
Acvenia
Acvenia
Acvenia
Acvenia
Acvenia
¿Sabías que los mayores consumidores de energía del cuerpo humano son el cerebro y el estómago?
¿Sabías que en 1952 la aspirina entró a formar parte del libro récord Guinness como analgésico más utilizado?
¿Sabías que?
¿Cada segundo se consumen en el mundo 2.500 comprimidos de aspirina, 900.000 cada hora, 216 millones al día y 7.800 millones al año?
¿Sabías que?
¿En el siglo XX hubo tres votaciones del papado, Juan XXIII, Juan Pablo I y Juan Pablo II?
¿Sabías que?
¿En el 1983, en la barça rusa de Vostok, llegaron a una máxima de bajo cero, de 89,2 bajo cero?
¿Sabías que?
¿Si una persona cae en el agua de la Antártida, se congela en 6 segundos?
¿Sabías por qué?
¿Ponen huevos los pájaros?
Los pájaros ponen huevos porque sus antepasados eran réptiles y también ponían huevos.
¿Sabías cuando?
¿Fue el último periodo glacial?
El último periodo glacial ocurrió hace 19.000 años.
¿Sabías por qué?
¿Bostezamos?
Bostezamos cuando nos sentimos cansados y nos sirve para que nuestros pulmones se llenen de aire.
También aumenta el almacenamiento de oxígeno para los músculos.
Y ahora vamos a hacer nuestras recetas.
¡Qué gustito, qué placer andar en la cocina!
¡Qué gozada!
Buenos días, querida familia.
Soy Carlos, Noela Arguiñano.
Daremos paso a la receta de hoy.
¿Cómo hacer unas buenas palomitas?
¡Qué gustito, qué placer andar en la cocina!
¡Qué gozada al pensar en lo que viene después!
Mira que hay que comer bien y todos los días es una alegría.
Aprende a cocinar.
Primero, mirar antes de nada cuántos minutos necesita para hacerse bien.
Segundo, tienes que poner las palomitas en el microondas.
Tercero, al sacarlo le pones una pizca de sal o una pizca de azúcar, a tu gusto.
Cuarto, ¡ay, qué ricas!
¡Mmm!
Con vosotros, siempre Carlos, Noela Arguiñano.
¡Qué gustito, qué placer andar en la cocina!
¡Qué gozada al pensar en lo que viene después!
Mira que hay que comer bien...
Hola, buenos días.
Me llamo Sonia Valls.
Soy la presentadora del programa Sopa de Ideas.
Hoy contaremos con la colaboración de...
Calico Electrónico.
Soy Calico Electrónico.
Comandante de las Fuerzas Electrónicas del Imperio.
Olga Figueras.
Buenos días.
Representante del Grupo Parlamentario para la Mujer.
Y Aniceto Huertas.
Jiménez.
Científico Israelita.
Bueno, Calico Electrónico, ¿qué nos vas a exponer?
Bueno, hoy yo tenía pensado contaros una bonita historia de amor.
Pero qué bonito.
¿Por qué hablar de amor?
¿Cuándo podemos hablar de vacas locas?
¿Por qué vacas y no toros?
Pude ver, hija mía...
Un momento, por favor.
Se ha colado la señora de la limpieza, Francisca Noxequé Gutiérrez.
Por favor, ¿por qué no hace el favor usted de abandonar el estudio?
Pues va a ser que no.
Es mi hora de trabajo y no pienso irme hasta que no limpie toda la sala.
Bueno, da igual.
Continúe, por favor, Aniceto.
Bueno, como decía, en mi pueblo siempre han sido facas.
Porque, a ver, ¿tú has intentado alguna vez ordeñar una faca?
Sí.
¿Y un toro?
Pues no, pero eso no tiene nada que ver con las vacas locas.
¿Sabes, Francisca?
He descubierto que tenemos algo en común.
¿Ah, sí?
¿El qué?
Los dos llevamos los mismos calcetines.
Cinco por cuatro.
Pagas cinco y te llevas cuatro del súper de la esquina.
Siento decepcionarte, Calico Electrónico, pero mis calcetines eran blancos.
Solo que uno no da basto para limpiarlo todo y entonces he tenido que dejar de limpiarlo durante un tiempo.
Y se han vuelto negros como los tuyos.
Bueno, ¿qué?
¿Seguimos?
Pues va a ser que sí.
Estamos en la bonita historia de amor.
Había una vez un torito y una vaquita que se querían.
¡Qué romántico!
Un día el torito escuchó la llamada de la naturaleza y sus necesidades biológicas.
¡Qué manía con las vacas!
¡Dejadlas en paz!
Me gustaría mencionar que un día, mientras estaba pastando con las cabras,
observando Vuitra descubrí cómo aumentar la población de arcones peregrinos en medio de la Antártida.
¡Y mi bonita historia de amor!
¡Que dejéis las vacas ya!
Bueno, he acabado mi turno de limpieza.
Me voy.
Adiós, Calico Electrónico.
Te espero fuera, guapo.
¡Dios mío!
¡Que me salven, por favor!
Por cierto, mi bonita historia de amor.
¡Que dejéis las vacas ya!
Y acá acabamos nuestro programa de hoy.
Y damos paso al tarot.
Con lo cual, el código genético de las tostadoras y las golondrinas es el mismo.
Buenos días.
Buen día. ¿Cómo adiós?
¿Cómo?
Que ¿cómo te llamas?
Ah, Paco Paredes.
¿Qué problema tienes, Paco?
Que con mi mujer me parece que ya no me quiere. Estoy desesperado.
Tranquilo. Ahora te paso con Picapiedra, nuestro tarotista.
Hola, Paco. ¿Qué tal?
Dime la fecha de tu nacimiento.
Hola, Picapiedra. La fecha de mi nacimiento es el 35 de diciembre.
Oh, aquí en las cartas veo...
Veo que eres Capricornio.
Oh, esto funciona.
Has acertado que era Capricornio.
Hombre, soy tarotista.
A ver, Paco.
Aquí veo que con tu mujer no te va muy bien.
Porque no planchas la ropa.
Eso es mentira.
La plancho a ella cada minuto, cada segundo de mi vida.
Tú a mí no me tienes que decir que eso es mentira.
Porque yo soy el tarotista, más grande del mundo entero y parte del universo.
Bueno, lo dejamos aquí por hoy.
Que la cosa se pone fea.
Adiós. Será mejor que me vaya.
Porque esto es un timo.
Adiós.
Adiós.
Diari d'un noi de Mart, que per problemes familiars va haver de venir a la Terra, concretament a Tarragona,
i aprendre en 30 segons els idiomes d'aquí.
L'altre dia fui a Vera, al cementerio, al meu padre que havia fallescut.
Li vaig portar unes flores perquè les altres estaven arrovellades.
Marxando del cementerio, me parezqué un vampíruel.
I emmordesqué el cuello, i també un braso.
Vaig poder escasmarlir-me, per los pelos d'un calvicio.
Entonses, el vampíruar, sortint del cementerio, s'empotrar contra la porta d'una església.
I cayendo cap al suelo, es convertir en un ángelo, i es tornar bueno, i fou al cielo.
Jo, anant cap a l'hospital du, em trobé a una nanyota, que amb la grandària que tenia, em desmallà d'un cop.
Un anciano, em veure'm, trucar a l'ambulància.
Al despertar-me a l'hospital du, ja tenia el braço i el cuello posats enlloc.
Arrebé a casa, i la meva madre, em clavar un beso, i em portar a la llita.
Aquí acaba el meu dia tan trist i estranyosco.
Ma mare i jo tornarà a mamar-te, amb la nave especialusqui.
Ha, ha, ha, ha!
I per acabar, volem donar les gràcies per haver estat escoltant-nos aquesta estona,
i esperem de tot cor que us hagi agradat.
I gràcies també a Tarragona Ràdio per deixar-nos aquest temps
i per la seva col·laboració en nom de la classe de
Segon ESOB
del Col·legi Sant Pau Apòstol.