La festa de la Birbada
A Daltebre cada any se celebra la tradicional festa del cicle de l'arròs,
una festa que es fa en tres etapes, la plantada, la birbada i la cega.
Avui coneixerem la segona etapa d'aquest cicle, l'etapa de la birbada.
Es tracta d'una jornada on els birbadors i alguns curiosos recorden temps passats
en els quals la festa era més aviat un treball feixuc enmig del fang del delta.
Històricament les males herbes que més abundaven en el cultiu de l'arròs
i que es treien en birbada eren la junça o la xufa, el mill, la gram, la gret i la llengua d'oca.
Les males herbes, de què us estem parlant, impedien el correcte creixement de l'arròs
i mimbaven el seu rendiment.
Per parlar-nos de tot això i molt més tenim avui amb nosaltres en Josep Bartomeu,
un expert en el cultiu de l'arròs a la zona del delta de l'Ebre
i que ens explica ara què es farà concretament el proper diumenge a Daltebre.
A la festa de la birbada el que fem és que a les 11 del matí ens trobem tots allà a la zona on se fa la festa,
la barraca de Salvador, i a les 11.00 s'ha començat la birbada.
més o menys primer s'explica a la gent en què consisteix i en cabat s'entra i es birba.
S'ensenya quines són les males herbes, què s'ha de fer i sobretot s'invita a la gent que vulgui
a entrar a un arrossal i birba ells.
Entrar a un arrossal i caminar per dins d'un arrossal és una de les coses més lúdiques
que una persona pot fer al delta i és molt interessant fer-lo de caminar per dins del fang
i l'aigua a més és molt terapèutic això.
S'invita la gent a entrar, la gent solen entrar, sobretot els crios disfruten caminant per dins del fang i l'aigua,
en cabat se renten, a dir, aigua preparada,
i quan la gent surt en cabat el que es fa és a les 12 una exhibició de tirar el guano,
com se tirava manualment l'uano.
A les 12 i quart se fa un vermut, una cosa típica de quan s'anava a birba,
a les tardets quan se plegava a anar a fer el vermut,
i en cabat se fa una degustació de musclos del delta de l'Ebre.
Però el més important és que la gent entre i camini per dins del fang i l'aigua.
I de la mateixa manera que el diumenge els veïns de Deltebre dedicaran un temps a explicar com és birba,
l'embalat s'assuma a aquesta activitat i descobreix ara en què consisteix concretament això de birba.
Birba es traurà les males herbes de l'arròs, o sigui, s'entra dins l'arròs,
i hi ha unes herbes determinades, sobretot la llunxa, la gram i el mill,
i que proliferen molt, molt, molt, molt, i llavors és traur-les, manualment traur-les.
Això és un acte tradicional. Actualment es fan herbicides, però això és un acte tradicional.
El que fem és recuperar una activitat tradicional de traure les males herbes de l'arròs.
Ens diu un ocellet que per birba és necessari tenir en compte dos processos més,
que són l'acte de assegar i d'esmillar. A què es refereixen exactament aquests termes?
El que es fa a la birba també és cegar vores i esmillar.
Cegar vores és a la vora dels malecons, els malecons que limiten les parcel·les de l'arròs,
en una fals arrencar les herbes que surten enganxades a la vora, cegar la vora.
I esmillar és quan l'arròs ja és gran i ja està espigant,
hi ha una herba que es diu mill, que és el moment més fàcil de traure,
perquè creix més que l'arròs i surt per dalt l'arròs.
I la llavor del mig surt per dalt i llavors és més fàcil anar traient les herbes de l'esmillar.
Com hem dit abans, birba era una de les activitats que es durien a terme en el cultiu de l'arròs
i el que ara volem saber és per què al Delta de l'Ebre li dediquen una jornada a aquesta activitat
que en altres temps era una activitat quotidiana.
Aquí el que passa és que la cultura del Delta és una cultura molt rica, riquíssima i molt, molt, molt desconeguda.
La cultura del Delta és una cultura catalana, el Delta és català, és un espai aquàtic català
i moltes vegades els mateixos catalans associem coses que hem vist, coses que es fan al Delta normalment
a coses que es fan a l'Àsia o a Àfrica, com per exemple el tirar el ratll o determinades faienes a l'arròs.
Ens sembla que són coses exòtiques, en canvi són coses catalanes.
Llavors el que intentem és recuperar aquesta cultura catalana i que no es pergui.
Hi ha la gent jove i això no ho ha conegut i m'ho serveix.
A la vegada que ho donem a conèixer al resto de Catalunya, que els nostres jovens coneguen aquestes activitats tradicionals
i probablement no es perguen.
Deixem ara que respiri el nostre protagonista del dia i dediquem un breu espai a un dels poemes de Josep Bó,
que és tradicional a Deltebre i que descriu perfectament el cultiu de l'arròs a les Terres del Delta.
Saps com comença però mai com s'acaba, ai, quan traus la guitarra.
Terra d'arròs, terra de fang, homes i dones, tots van al camp.
Aigua als genolls, mig estacats.
Canten i riuen i compten xistes per oblidar.
Canten i riuen i compten xistes per no gemagar.
Encara els senyorets de la capital es queixaran que l'arròs es paga molt car.
Si ells comprovessin el que és sofics, no es queixarien perquè sabrien el que es pateix.
L'esquena molta d'anar acotxats, els peus descalços i tots banyats.
Una esperança sols es manté.
Que arriba l'hora de la collita i que es paga bé.
I quan traus marihuana, saps com comença però mai com s'acaba, ai.
I després d'aquestes fantàstiques lletres, la pregunta estrella de l'embalat va cap al senyor Josep Bartomeu.
Per què la gent que no coneix la tradició de la Birbada hauria d'anar del Tebre a gaudir d'aquesta jornada?
Primera, perquè coneixeria una part de la cultura catalana molt desconeguda, valoraria el fet de com la gent van colonis al delta, com van treballar per dins de l'aigua.
Tindria l'ocasió d'entrar dins d'un arrossal, i això és el més important, tindria l'ocasió d'entrar dins d'un arrossal, en experts que li ensenyarien.
Seria un acte cultural, perquè dependria, a distingir l'arròs de les altres herbes aquàtiques, i entendrien una mica com se cultiva l'arròs.
Perquè, cuidado, hi ha molta gent que es pensa que l'arròs encara creix dins de l'aigua.
La majoria gent no, però encara hi ha gent que té la confusió de com trauen l'arròs dins de l'aigua, o com seguen l'arròs.
Algunes festes que rememoren actes tradicionals van camí de desaparèixer i quedant l'oblit.
Però, i la festa de la Birbada, té un futur esperançador?
Algun dia, algun dia, la gent se'n donarà a compte de lo important que és caminar per dins del fang,
i vindran al Delta, no a Birbada, sinó a caminar per dins d'un arrossal.
Alguna vegada es convertirà en una activitat turística important, perquè serà una activitat de salut,
una activitat cultural i una activitat lúdica molt important.
I vindran a caminar per dins dels arrossals.
Algun dia vindrà.
I si el caminant dins d'un arrossal, més a més, se'ls ensenya la diferència entre el que és l'arròs i les altres herbes aquàtiques,
i ja extraure-les i conèixer com se fan i tal,
serà una activitat cultural afegida a la lúdica i deportiva de caminar per dins d'un arrossal.
Jo crec que sí.
Jo crec que segur que tindrà...
perquè la gent cada vegada té més cultura i cada vegada més busca aquestes coses.
I això d'estendre's a passar l'estiu al sol s'està acabant i la gent busca disfrutar de l'aire lliure,
del sol per descomptat, però també fer alguna activitat i conèixer la cultura dels jocs on va.
L'embalat entra en la recta final i per acomiadar-nos sentim com ens convida en Josep Bartomeu
a la festa de la Birbada de Deltebre.
Jo no m'ho pedria.
Penseu que Deltebre està aquí davant,
de Tarragona està a poc més de millora,
de millora, en tres quarts s'hi arriba i s'hi arriba molt fàcilment.
L'autopista se fa tot el camí que es vol
i està aquí davant i es coneix una cosa que no coneixeu.
Jo no m'ho pedria.
Amb aquesta recomanació arribem al final de l'embalat d'avui
i ens acomiadem recordant que dilluns vinent ens trobarem a la mateixa hora a Tarragona Ràdio
per descobrir més festes i més diversió amagada.
Bon cap de setmana a tots i totes i bones festes.
Que se n'ha enteretot quisqui, som de les terres de l'Ebre
i avui no venim de bones, que venim molt emprenyats
perquè uns parts dels que governen diu que ara han firmat un pla
i mos volen fotre l'aigua, i mos volen fotre l'aigua a lo del del marxal.
Que aquí no se toca un litro que s'ha avut de fa molts anys
que aquí va contra la natura que va al lògula escaldar.
Que al del dalt de la nostra vida i l'ébre la nostra sang
fugiu a ser cins d'arena, aneu a buscar-la a la mar.
Que al del dalt de la nostra vida i l'ébre la nostra sang
fugiu a ser cins d'arena, aneu a buscar-la a la mar.
Fins demà!