D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Els joves de la ciutat de Tarragona
els preocupa especialment l'accés a l'habitatge
i l'accés a un lloc de treball.
És un dels titulars que podríem fer segurament
d'un estudi que han realitzat la Generalitat
en col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona.
Un estudi que bàsicament diu, això,
que a la ciutat de Tarragona els joves
tenen les mateixes inquietuds
o bona part de les mateixes inquietuds
que la resta del país.
Però segurament amb alguns matisos
que avui volem comentar i parlar amb Ferran Benà,
que és el coordinador territorial de joventut
de la Generalitat al Camp de Tarragona.
Ferran Benà, bon dia.
Aquest estudi forma part d'una sèrie d'estudis,
d'enquestes que heu anat fent en els últims mesos
a les capitals de comarca del Camp de Tarragona.
Sí, aquest estudi l'han fet en les sis capitals de comarca,
més la població de Cambrils pel seu pes demogràfic.
En tot cas, sí que puntualitzar que aquest no és una enquesta,
no té un resultat quantitatiu,
sinó que és un estudi fet en baix en uns grups de discussió.
nosaltres hem assegut, en col·laboració amb els ajuntaments,
hem assegut gent jove a parlar de temes que afecten la joventut
i també gent relacionada professionalment al món de la joventut,
i per tant, gent del món de la sanitat,
gent del món de l'educació, gent del món de la seguretat.
aleshores el que fem és aquí posar-nos a parlar
i treure'n conclusions.
A més a més, hem fet un petit buidatge de dades estadístiques
i per tant, no hi ha 800 trucades, no hi ha 800 enquestes,
no poden dir el 10% dels joves pensa que,
sinó que el que si diem és en aquests moments poblacionalment passa això
i en aquests moments a l'hora de seure uns grups de joves a parlar,
els joves diuen això.
A partir d'aquí les conclusions i les hipòtesis que es formulen,
doncs cadascú una mica que prengui nota.
Ara comentarem algunes de les coses que surten en aquest estudi.
En qualsevol cas, imagino que l'objectiu és fer una mena de fotografia,
de retrat de les preocupacions, de les inquietuds que tenen els joves,
en aquest cas de Tarragona Ciutat.
Sí, efectivament, aquest retrat,
el que és és una prèvia en el Pla Local de Joventut.
El Pla Local de Joventut és l'eina que fan servir els ajuntaments
per tirar endavant les seves polítiques de joventut,
en col·laboració amb la Generalitat,
en col·laboració amb els Consells Comarcals,
i aquest anàlisi el que fem és una fotografia prèvia
perquè la gent, a l'hora de redactar el seu pla,
en base a allò que nosaltres dèiem,
i en base a moltes altres coses,
en base a les voluntats polítiques,
les necessitats pressupostàries, etcètera,
el que fem són tirar endavant aquestes polítiques de joventut.
Probablement el resum és aquest.
Aquesta és una fotografia del que en aquests moments
pensen els joves dels capitals de comarca de Tarragona.
Deia ara al principi, quan presentava l'entrevista,
dir que als joves a Tarragona els preocupa especialment
l'accés a l'habitatge i l'accés a un lloc de treball.
No sé si és una cosa gaire original,
però aquest seria un bon resum,
molt, molt, molt resumit,
de que realment és el que li preocupa a la gent jove d'aquí?
Efectivament, aquest és el resum.
El que passa és que, si passem full,
després hi ha un segon full en matisos.
I aquests matisos diuen coses interessants,
diuen coses com que, quan parlem de formació,
com a tercer eix, es produeix aquí un fet herencial
entre pares i fills,
que els pares amb estudis primaris acostumen a generar fills
amb estudis primaris,
o que els pares amb estudis universitaris
generen fills amb estudis universitaris,
la qual cosa provoca un desencaix,
el que seria socialment pensar que la gent amb estudis primaris
no pot accedir al món universitari,
tot i que, també ens diu aquesta anàlisi,
que en aquests moments tenim la generació de joves
més ben formada que mai en aquest país.
O sigui, per tant, fet positiu,
els joves es preparen, es formen per accedir al món laboral,
els joves, a més a més,
en aquests moments estan més ben formats que mai,
fent negatiu, les dones ho tenen pitjor que mai,
però de sortida sembla que el món de la formació ha canviat
i, per tant, l'accés ja no és un problema,
sinó que hi hagi el problema de la segona part,
que és com tothom accedeix amb igualtat de condicions.
Això què implica?
Que aquesta formació,
a l'hora d'incorporar-se al món laboral,
doncs vol dir que tenim en general
un accés bastant ràpid al món laboral,
però que no és en qualitat.
la meitat gairebé de la gent jove que està treballant
està en contractes eventuals.
Qualcosa, segurament, quan parlem després de la tercera part,
que és l'hemicipació o el que és l'accés a l'habitatge,
doncs tot això són frens, no?
Per tant, formació a l'abast,
però amb aquest petit fet herencial,
les dones més ben formades que els homes,
les noies més ben formades,
les joves més ben formades que els joves,
quan passem a parlar de treball,
accés relativament fàcil,
en treballs normalment poc remunerats,
això es podria entendre com una condició
que jo no sé si cal que sigui o no
de sortida en la trajectòria professional de cadascú,
però el que és cert és que no cal que sigui eventual,
o sigui, com a mínim qualitativament,
creiem que aquí hi ha un sal a fer.
Això crepó que a l'hora d'anar,
accedir a aquesta tercera part,
que seria l'habitatge,
doncs no hi ha ingressos
i per tant si no hi ha prou ingressos
o hi ha l'aval d'uns familiars
o realment en el moment aquest
que el preu del mercat és el que és
i que per tant nosaltres no canviarem el preu del mercat,
marxar de casa és difícil.
I fins ara dèiem que a casa els pares sí està molt bé,
doncs ara diem que a casa els pares sí està molt bé
perquè a fora sí està molt malament.
I això com es fa?
Segurament renunciant a tota una sèrie d'hàbits personals,
els hàbits de consum,
doncs hàbits culturals, hàbits socials,
o qual cosa justament perquè és jove
i vols emancipar-te,
acabes havent de renunciar a una part de la teva pròpia vida.
Per tant, el propi sistema és una mica pervers.
Ens preparem més que mai,
per què exactament?
Per què estem tan preparats?
I aquesta situació dels joves de la ciutat de Tarraona,
tenint en compte que heu fet altres estudis,
com dèiem, en les capitals de comarca
i a la localitat de Cambrils,
presenten matisos, amb això que dèiem,
aquests matisos presenten algun aspecte interessant a comentar?
Sí, sí, hi ha matisos interessants.
Per exemple, en els nuclis d'interior,
les generacions tenen un nivell de formació superior
al que serien pròpiament els del camp.
Tenen matisos interessants,
com per exemple, a Valls o Montblanc,
l'efecte polígon és molt directe sobre l'atur.
És positivament directe sobre l'atur,
és negativament directe sobre la qualitat,
perquè la gent es posa a treballar molt aviat
i per tant, de seguida,
una mica marxa del seu itinerari acadèmic.
Per tant, seria positiu que es torneixin a reengarxar
des de la formació de l'empresa.
També és curiós tot el tema de costa i d'habitatge,
que hi ha una pressió,
que per tant, no som nosaltres qui descobrirem ara.
És molt més difícil accedir a un habitatge
en una ciutat com Tarragona que en una ciutat interior.
Efectivament, efectivament.
Malgrat que cada vegada els ajuntaments
fan més gestió del sol
i treballen més directe sobre el sol
i fan més promocions,
aquí la part és que nosaltres fem la fotografia,
però és cert que després també hi ha una segona part
de coses que ja s'estan fent,
que s'estan duent a terme.
Quan nosaltres diem que l'habitatge no és un problema,
també ho diem sent conscients
que en aquests moments
les promocions de pisos de protecció oficial
són una part de la solució,
més una part dels ajuts
que donen les administracions,
la Generalitat, l'Ajuntament,
més buscar mesures
per posar el parc de lloguer en funcionament,
més, més, més.
O sigui, diguéssim, aquesta foto no és estàtica.
El que fem és dir,
en aquests moments els joves diuen això
i en aquests moments les administracions
prenem nota i ja estem treballant.
La Generalitat, el decret d'habitatge,
en aquest cas l'Ajuntament de Tarragona,
des dels seus propis ajuts,
des de l'oficina d'habitatge,
des de l'oficina d'ocupació.
Ara que parlem del lloguer,
ja sé que és un tema recurrent aquests dies,
però és que, en fi, com que tothom en parla,
gairebé no podem deixar d'obviar
el tema de la polèmica
o del debat ha encetat la setmana passada
a propòsit dels pisos per a 30 metres quadrats.
Més enllà de la polèmica que han pogut crear
la manera d'explicar unes determinades postures
per part de la ministra del RAM.
Ferran Benar, com a coordinador territorial
de joventut de la Generalitat de Tarragona,
creu que és digne i fins i tot possible i positiu
que pugui haver-hi joves
que en determinats moments de la seva vida
puguin viure en pisos de lloguer
o de propietat de 30 metres quadrats?
Nosaltres, de fet, ja ho vam dir l'altre dia
a la roda de premsa de presentació de l'estudi,
també ens vam fer aquesta pregunta.
En tot cas, fer una prèvia, no?
Qui té les competències en matèria d'habitatge
a Catalunya és la Generalitat de Catalunya.
Per tant, a nosaltres, de manera directa,
no crec que ens afecti aquesta mesura.
Bàsicament perquè estem treballant
el decret d'habitatge, però l'estem desplegant
i en aquest decret d'habitatge
la senyora Carme Trilla,
que és la directora general d'habitatge,
no contempla mai aquests pisos
a 30 metres quadrats.
Dit això, aquesta no és la nostra lluita.
En aquest cas, sí que és cert
que és una polèmica que està damunt de la taula.
Jo diria, però, que cal una mica concretar-la
i sobretot situar-la.
En definitiva, allà on es fan pisos
a 30 metres quadrats és perquè
hi ha una no disposició de sol.
Cosa que en el camp de Tarragona,
de moment, jo diria que no hi és.
En tot cas,
em corroborarà els oients,
però que és cert que
no podem basar, en tot cas,
l'emancipació de la gent jove
amb paràmetres qualitatius.
O sigui, no perquè siguin pisos
de protecció oficial
han d'estar més mal construïts.
No perquè siguin pisos per joves
han de ser més petits.
D'altra banda, vol dir que
en un lloc concret i puntual
per solucionar una problemàtica
exacte,
molt bé, diguéssim això,
en tot cas,
qui ho va dir ja ho estudiarà,
però en tot cas,
jo no m'imagino més de tres persones
un matrimoni amb una parella,
en qualsevol de les seves formes,
amb un fill,
vivint amb 30 metres.
Per tant,
és cert que hi ha gent
que hi està vivint,
i a més amb unes condicions de vida
molt dignes,
però que,
en tot cas,
més enllà de la polèmica,
anem situant cadascú
en el seu lloc.
Molt bé, deixem aquesta qüestió.
Tornem pròpiament a l'estudi.
I, per cert,
per dir una cosa
que se'ns havia passat al principi,
de dir que l'estudi
afecta en una franja
de població
que va dels 15 als 29 anys,
perquè això és el que,
d'alguna manera,
oficialment està considerat
com a jove,
encara que seria discutible, no?
Estadísticament,
la joventut,
en aquest cas,
els estudis es basen
entre els 15 als 29 anys.
Això es fa perquè
les dades estadístiques
surten en aquests paràmetres,
per tant,
són fàcils de triar,
i són perquè tots els estudis
segueixen aquests paràmetres.
Això fa molts anys que fa,
i teniu un problema.
Potser s'hauria de canviar.
Potser s'hauria de canviar,
no?
S'hauria de canviar
l'Institut Nacional de Estadística,
l'Institut de Estadística de Catalunya,
s'haurien de canviar molts instituts,
però, vaja,
el que és cert
és que aquí ens queda fluixa
la banda de 29 a 35,
perquè és on justament
l'habitatge apreta més, no?
Si moltes vegades
quan parlem de participació
tirem per la banda baixa
dels 15 als 20 anys,
normalment els 25
aquest accés
en el món laboral
i a partir dels 30
aquesta busca,
recerca
amb tots els matisos,
no?
Però altra cosa
és el que dèiem l'altre dia,
també, no?
Que un no és jove
entre els 15 i els 29,
ni els 15 ni els 35,
sinó que un no és jove
mentre s'encén
i ho vol ser, no?
Ara bé,
com que ens surt també
el fet
que l'emancipació
ja ronda,
ja passa dels 30 anys,
nosaltres en som conscients.
Per exemple,
quan nosaltres treballem
el decret d'habitatge
amb el Departament
de Mediament i Habitatge,
mai de la vida
parlem de 15-29 anys,
sinó que llavors
estem allargant fins als 35,
o sigui,
malgrat aquest estudi
estadísticament
el tallem als 29,
la nostra realitat
és no obviar en cap moment
la gent que arriba fins als 35.
Ara que posava
l'exemple Ferran Baranc
d'això,
que a partir de l'estudi
que s'ha fet a Tarraona
i en altres ciutats
es poten elaborar
mesures,
decrets,
com aquest d'habitatge,
en fi,
això ha de servir
ara perquè
la coordinació
territorial de joventut,
el Departament de Joventut
de la Generalitat,
això ho ha presentat
l'Ajuntament de Tarraona,
per impulsar polítiques
conjuntament
o per separat
de cada administració.
On creu Ferran Baranc
que s'ha de treballar
especialment
a l'hora de gestionar
ara accions
des del govern
de la Generalitat?
Nosaltres,
segurament
el tema estrella
serà
com donem
suport a l'emancipació
i suport
moltes vegades
en conceptes
de diners,
per tant,
com donem,
com mirem
que la gent jove
accedeixi
als seus projectes
de vida,
siguin d'habitatge,
siguin de formació,
siguin d'ocupació,
i per tant,
això és el que estem treballant,
com podem fer
nosaltres
de ganant
perquè els joves
puguin tindre
els seus propis projectes,
entenent que
la subvenció directa
no serveix
perquè al final
acaba
prostituint
una mica
el sistema,
però sí que
nosaltres
ens volem mostrar
grans
d'aquells projectes
que siguin interessants
i que siguin
que la gent jove
se'ls cregui,
no?
d'altra banda
el que és cert
és que també
reconeixem
que la implicació
de l'Ajuntament
és fonamental
perquè
les polítiques
de joventut
són polítiques
de proximitat
i s'han de fer
directament
amb els joves,
qui té la proximitat
és l'Ajuntament,
per això l'Ajuntament
presenta el seu pla local,
ens el presenta a nosaltres
i a més a més
és un pla local ambiciós
que no va més enllà
d'un any,
sinó que és un pla
amb un voritjor 2007-2010
i en el qual
també hi ha mesures
sobre habitatge,
sobre ocupació,
etcètera, etcètera.
Per tant,
la suma dels uns més els altres
és el que hem de procurar
una mica que
jo no crec
que nosaltres
puguem reduir
ni un punt d'atur juvenil
ni col·locar
100 pisos
però sí que és cert
que nosaltres tenim mesures
per ajudar
amb aquestes vostres habitatges,
tenim mesures
per ajudar els joves
i l'Ajuntament
també ho està fent.
L'estudi,
un cop ja fet
i amb els resultats a la mà,
ha sorprès
el coordinador territorial
de joventut
o és el que s'esperava?
Bé,
de moment,
gratament sorprès
perquè finalment
es constata
i una cosa
que jo lluito molt
que tenir dades
territorialitzades
és imprescindible.
Quan es presenten
les grans xifres
de Catalunya
que són també
imprescindibles
jo sempre dic
que ara falten
les dades territorialitzades
per tant
en aquests moments
aquests estudis
jo ja els he passat
i ja me'ls han demanat
i els hem fet córrer
en altres coordinacions
de la cosa
la gent ha dit
això és molt interessant
fins i tot
per dades poblacionals
en aquests moments
per exemple
tenim la generació
de 25 a 29 anys
amb més gent que mai
o sigui
per tant
a poc a poc
veiem que
cada vegada seran
més els joves
que deixaran estadísticament
d'estar en l'edat juvenil
perquè els de 15 anys
són menys
aquests de 15 anys
a més a més
hi ha un factor
corrector
que és
la immigració
per tant
ens agradi
o no
que a nosaltres
sí que ens agrada
el fet és que
en aquests moments
la generació
de joventut del país
creix i s'aguanta
numèricament
gràcies a la immigració
immigració que per cert
s'ha doblat
en els dos últims anys
llavors per tant
nosaltres també
ens hem de plantejar
si estem actuant
si ho estem fent bé
si ho estem fent
en previsió
tot això
a més a més
provoca altres
reflexions
de cara
de cara més ampli
en aquests moments
per exemple
els avis
les gent grans
són els que surten
acostumats
a allargar
més qualitativament
la seva vida
els joves
cada vegada
s'estan més a casa
per tant
allarguen més
la seva vida
i aquí
s'està canviant
un panorama
que és que
fins ara
jo tenia
el primer fill
dels 25
ara tinc els 35
i que per tant
els avis
amb els quals
jo em recorrava
tot i tenen
més qualitat
de vida
ja són grans
i a més a més
fem com una manera
de tap
i ens trobem
tots a casa
els pares
són
jo diria
són hipòtesis
que es van formulant
dignes de reflexió
en les quals
doncs
bueno
aquestes són
del can de Tarragona
però que són extrapolables
al país
ara com dèiem
ja per acabar
això ho han presentat
oficialment
ho presentaven
a més públicament
els mitjans de comunicació
la setmana passada
amb l'Ajuntament
de Tarragona
per tant
a partir d'ara
de quina manera
la Generalitat
el Departament de Joventut
intervindrà
també o col·laborarà
en el Pla Local
de Joventut
ara
en aquests moments
estem en la fase
de revisió dels plans locals
per tant
la convocatòria
va ser el mes passat
ara estem avaluant-los
i a més que direm
en quines mesures
donem suport
en cada Pla Local
de Joventut
per tant mesures directes
en tots els municipis
del Camp de Tarragona
que hem presentat
evidentment
en especial cura
pels grans municipis
i evidentment Tarragona
com no podria ser
com a municipi
més important
molt bé
doncs n'estarem pendents
quan aquestes mesures
es prenguin
avui volíem comentar
repassar
les principals dades
que ens deixa
aquest estudi
com dèiem
que mira de retratar
d'alguna manera
la situació
dels joves de Tarragona
les seves inquietuds
i les seves preocupacions
Ferran Benac
coordinador territorial
de Joventut
de la Generalitat
de Tarragona
moltes gràcies
i fins aviat
gràcies a vosaltres
bon dia
gràcies a vosaltres