Mig minut i serà un quart d'una del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Volem conversar una estona amb Ange el Samaniego.
Ell és el vicepresident de la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona.
Ange, bon dia. Benvingut.
Ara, l'acostarem...
És que l'Àngela ha vingut avui amb un mapa magnífic, amb un plànol.
No dic un plànol, però és un mapa.
Un mapa en condicions de...
La topografia.
La topografia exacta de la cova urbana.
Aquesta cova urbana, que no és una llegenda, com tots sabem,
sinó tot el contrari, ho hem pogut constatar.
I cada cop ho constaten més persones,
perquè des de l'entitat, des de fa temps,
han possibilitat que molts grups d'aquí, de la ciutat de Tarragona i altra gent,
puguin baixar a visitar-la.
Hem convidat l'Àngel.
De fet, de tant en tant ens agrada que vingui,
perquè sempre hi ha alguna novetat per explicar.
D'una banda, sembla que s'ha descobert alguna cosa en una de les cavitats,
i d'altra banda, clar, les visites s'han augmentat moltíssim
i fins i tot la pròpia entitat, a través de tot això,
també ha vist com s'ha incrementat el nombre de socis.
Tot és positiu, doncs, avui, del que vens a parlar, Àngel?
Sí, sí, molt positiu.
Que és una bona cosa.
Tenim aquí la topografia del que és la cova.
Si vostès no sabessin que això és una cova subterrània
que està en una ciutat com la nostra,
pensarien que és com un mapa del tresor,
perquè té a més tota aquesta fesomia.
amb noms, suggerència,
perquè bona part de tots aquests espais de la cova
estan embatejats,
la Galeria Romana,
la Galeria Chartres,
el Pou Sebas,
la Galeria del Laberint,
la Galeria Tonta.
Per què li dieu Galeria Tonta?
Perquè és tonta.
És tonta?
És una galeria una miqueta estranya.
No va enlloc, no té res.
I dius, calla.
Passes pel costat d'ella i te la mires i dius...
Us hi vau matar per posar-hi el nom aquesta, eh?
Perquè era tonta.
Tonta, doncs Galeria Tonta,
i així ja ha quedat,
pobra, amb aquest nom.
El Llac Benso,
la Galeria Aliputo.
Sí.
Aliputo és un company que vam tenir,
de Barcelona,
i li diem Aliputo.
I com ell va ser el primer d'entrar a aquell forat,
li vam dir,
doncs mira, Aliputo.
Molt bé.
Doncs els sifons estan numerats,
òbviament.
Teniu el Llac de la Platja,
la Sala de Josep Maria Forner,
amb el seu element allò distintiu,
també d'homenatge al senyor Forner,
la Galeria Viral,
la Galeria Perona,
la Galeria Per Viral,
Per Viral, sí.
Per Viral,
la Galeria del Fang,
la Sala Blanca,
la Sala de l'Esperança,
per què?
Perquè espereu trobar alguna cosa més enllà?
Sí.
No ho sabem exacte,
però pot donar
cap a la Sala Ribamar.
Ja, ja.
La Galeria de la Bogeria.
També.
Dius, ei, que no puc sortir,
em tornaré boig aquí.
Això mateix.
És per aquí la cosa.
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Galeries del Fang,
la Galeria Rosselló,
que també imagino,
que deu tenir alguna explicació,
o van a...
No, va ser així.
Rosselló, punt.
I ja està.
La Sala Maginet.
Encara queden molts espais per batejar.
Sí.
Perquè queden molts espais per descobrir, no?
Aquesta que hem descobert ara,
o que estem netejant.
Comencem per aquí, doncs,
la nostra conversa, si vols.
Comencem des d'aquesta nova sala.
Des de la Galeria de l'Esperança, no?
No, des de la Galeria del Fang.
De la Galeria...
Ah, efectivament, aquí, que jo em perdo.
Des de la Galeria del Fang,
aquí heu trobat una nova cavitat.
Sí.
Aquí hi ha unes fotografies, també,
d'un llibre que vau editar des de la societat,
el que és l'accés a aquesta nova cavitat.
Explica'ns una miqueta
com s'ha donat la circumstància,
quan l'heu trobat, què pot haver-hi,
cap a on pot anar.
Moltes preguntes.
Quan s'ha acabat de fer la topografia,
aquest foradet,
vam notar que era un foradet, no?
I ho vam deixar córrer
perquè va haver de fer la resta de la topografia.
Era molt petit.
Sí, era petit.
Era petit i no es van voler avançar cap dins, no?
I fa qüestió de mitjanyet,
mitjany,
allò que acabat que passem,
doncs mirem els forats,
això que estan mirats.
I un va dir,
sembla que no hi hagi que...
surt aire.
I li van dir,
què dius ara?
Això és l'aire nostre,
que al caminar l'arrastrem.
I bueno, bueno.
No sé com va ser,
pam,
i cap dintre.
Bueno,
tirem cap dintre, cap dintre.
Vam començar a treure més pedres,
passar justet,
però justet passàvem, eh?
El neoprèno es va enganxar per tot arreu.
Una mica d'aquells que dius,
calla,
posem a marxar els mecanismes, no?
Però sí,
a meitat d'aquest forat,
doncs,
ha descansat cinc minuts
perquè és que no tiraves ni endavant ni enrere.
Com van poder,
van poder passar-ho
i vam dir,
eh, que això,
d'on?
I fins fa dues setmanes
vam estar investigant,
anant traient,
anant picant.
Els de dalt tiraven les pedres,
nosaltres les traiem estirats a terra,
pla,
anant traient les pedres,
la terra
i després vam veure
que passant aquest xif,
aquesta gatera,
perquè és com una gatera,
vam veure que a la dreta
hi ha un passadís
i a l'esquerra
hi ha, a més a més,
un altre passadís
d'uns 300 metres
i pujant per amunt
hi ha una bòbada.
Vull dir,
i aquí promet
que pot tirar encara més allà.
És el que jo et volia preguntar,
a partir de la vostra experiència
com a espaleòlegs
aquestes característiques
es fan pensar que pugui haver-hi
una cavitat més àmplia
o més llarga.
O més llarga.
Sí, sí.
No hi ha aigua en aquesta?
No, no, no, no.
És la galeria superior
per tant no hi ha aigua.
amb una altra galeria superior.
Allà està,
a l'espera
que
que agafeu un dia
i anem a continuar
a veure què hi ha.
Sí, sí.
Tenim una màquina foradar
d'aquelles amb bateries
i a més a més
tenim un compressor
que hem dissenyat.
No pot passar res
perquè està fet
amb la botella d'oxigen
amb un martellet
i anem
com si fos un martell
d'aquestes de les màquines.
El que passa
que amb la quantitat
de visites
que teniu a la cova
que us heu d'ocupar
poc temps us queda
per investigar.
No com abans
que mira,
només baixàveu vosaltres
com aquell que diu
i anàveu fent.
Ara heu d'aturar
i aturem-nos una miqueta
i anem a investigar
sinó no anirem a obligar
a galeries noves.
Hi ha algun dissabte
que diem
fora visites
i ens dediquem a això.
Llavors baixem al menjar
i alli estem tot el dia.
I passeu tot el dia.
Tot el dia.
Digue'm una cosa, Àngel,
el tema de les visites
quan vau començar?
És que ni me'n recordo.
Fa temps?
Doncs fa qüestió de 3 anys.
3 anys,
però en els últims temps
s'han incrementat molt, no?
Sí,
ara la gent baixa
en grups de 10,
de 11
i volen baixar
fins a 15,
però 15 no podem.
Massa gent.
Massa gent.
I llavors hem tornat a dir
que 10
i prou.
Com s'assabenta
la gent que vol baixar la cova?
Com es posen en contacte
amb vosaltres?
D'on venen?
Doncs la gent torna a ser
ara el boca a boca.
Perquè baixa un,
l'altre diu l'altre.
Vull dir...
I gent de tota mena, no?
Tota mena, sí.
L'últim grup que ha baixat
ha sigut
el grup de la Guàrdia Civil
d'aquí Tarragona,
del port.
Que també es van animar
a baixar a la cova.
Encantats de veure la cova.
Home, gairebé tothom
surt encantat, no?
Sí, sí.
Però hi ha més a més
un d'aquests nois
se vol fer soci del club.
Que això també ho heu notat
a través de la cova urbana
i aquest treball quotidià
i amb persones
que s'han obert
al món de l'espeleologia.
Sí.
No sol per la cova urbana,
vull dir,
perquè quan venen a fer
a informar
els hi expliquem
les aventures
que fem
fora de la cova a Tarragona.
Perquè, a veure,
la cova a Tarragona
és visitar i punto.
O treballar nosaltres
i fora.
Els hi expliquem
que tenim
bastant...
Tenim, a veure,
la cova aquesta de Tabertet
que netegem nosaltres
als filtres,
que és una mina d'aigua.
On està?
A Vic.
Passat Vic.
Allò ens els expliquem
aquestes cosetes
i després,
quan acabem de netejar,
anem a visitar
fins dintre,
fins dintre.
Que és gran, aquesta cova?
És gran, és gran.
Té bastants de quilòmetres.
Jo és la tercera vegada
aquí he anat
i encara no he pogut acabar-ho.
Déu-n'hi-do.
Aquesta cova nostra urbana
que té un quilòmetre i mig
descobert
i explorat,
com si diguéssim.
Heu fet càlculs
de...
No se sap fins on podria arribar
perquè té moltes ramificacions,
no?
Moltes, moltes.
A dreta, esquerra...
Moltes.
Ja veus,
tots els interrogants
que tenim aquí,
si es poguéssim
mirar bé,
faria cap a algun lloc.
Déu-n'hi-do.
Tornant a les persones
que visiten la cova,
us ha vingut gent
de fora de Tarragona,
també?
Sí,
sí,
de Barcelona,
de les quatre comarques,
comptant Tarragona,
clar.
I recordem que no són persones
que estan en el món
de l'espeleologia.
Ai,
i també gent de Madrid.
De Madrid també ha vingut algú,
veus?
No entenen
de com les urbanes
allà, potser.
No, no,
m'hi-do.
No, no, me truquen
i, escolta,
va, oi, no sé què,
va,
doncs fem els papers
i llavors quan anem aquí
baixen i ja ho.
Continua obert
aquest tema
de baixar la cova?
Sí, no,
ara a l'estiu no
perquè la federació
ha tancat.
Si tanca la federació
ja no podem fer seguros,
ja no podem baixar la gent.
Clar,
sense assegurança,
sense el material oportú,
sense tots els papers
no es pot baixar la cova.
No, no.
Això està claríssim
perquè no hi ha cap risc
però no se sap mai
que pot passar.
Aviam,
logia i de l'escova
sempre ho diem.
Qui no ha baixat mai
pensa que...
Ara explicaves tu, no?
Que vaig entrar en aquest forant
i ni cap a un costat
ni cap a l'altre
es passa el seu ratet de...
Sí.
Clar,
si estàs preparat
però si no estàs preparat
pot ser terrible.
Heu tingut alguna anècdota
o alguna incidència
d'algú que en l'últim moment
hagi dit
calla, jo quasi
que me'n torno cap a la superfície?
No.
No, en principi no.
No, ho diuen
però com els engresquem...
No feu ni cas.
Tira, tira,
que ja ho veus.
dic ja pararem aquí a la dreta
a fer un cafè
i s'hi queden com?
Un cafè.
I queden estranyats, no?
Un cafè.
I només hi ha aigua i fang.
Per tant,
aquesta nova cavitat
que vau descobrir
quines són les intencions
que teniu des de l'entitat
cara a la cova urbana
d'anar buscant?
Perquè hi ha galeries
que heu fet
necessitàveu bombones
heu anat entrant
en diferents cavitats
amb aigua
que té més dificultat.
Ara per ara
quins són, diguem-ne,
a mig i llarg termini
els objectius
que teniu.
Ara
el que tenim nosaltres
ficat al cap
i al cor
i a tot
és passar
la sala Ribemar
d'una vegada.
No hem pogut passar
perquè no teníem
titulacions.
Ara resulta
que tots els cinc...
Els temes d'immersió.
Sí, sí, sí.
Els cinc
que som els especialistes
n'hi ha tres.
Un és el paradillo,
un element
molt important.
va estar la setmana passada
aquí a la ràdio.
Sí, sí, jo l'escolto també.
El doctor Pradillo
de Santa Tecla, sí.
Després hi ha
el Ramon Canes
que també és un bon especialista.
És professor
instructor
d'instructors.
També, també.
A més, és una persona
molt experimentada
en temes de busseig.
Després hi ha
l'Antonio Cabezas
que és el meu jefe
que ells són
els titulats especials.
I després hi ha
els matxaques
que som l'Alminyana
que és el vicepresident primer
i jo el vicepresident segon.
Els matxaques
però que també passareu
perquè també heu assumit el títol.
No, perquè també tenim
les titulacions.
Heu fet els cursos pertinents.
Fa temps que esteu fent
cursos d'immersió
per tenir aquesta titulació.
Home, és que els que sou veterans
no puguin passar
a la sala Ribamar
i veure com passen uns altres
la moral es veuria tocada, no?
I te poses nerviós
però no perquè pugui passar alguna cosa.
Perquè tu no hi pots estar
allà amb ells.
Clar, perquè això de passar
a la sala Ribamar
què significa?
Què és exactament?
És...
A veure, nosaltres...
És que arribes un moment
que ja no pots tirar més enllà
perquè hi ha aquesta aigua
i es veu i s'observa
i dius, bé, a partir d'aquí...
Hi ha un final
i aquest final
és per sortir
deixar tot l'equip de bossets
i hi ha més esperiologia
per investigar.
Allò és clar,
com ells
primer
ja eren
especialistes en bossets
doncs clar,
ells sortir fora
treure el xaquet
i anar a fer topografia
doncs ells no ho fan.
El que fa bossets
no ho fa topografia
i els espiòlegs
quan fem topografia
doncs ens faltava fer
el que era de bossets.
I ara que ja esteu preparats
heu pogut fer aquest equip.
Ara ja tenim aquest equip
i ara ja és per passar
a l'altra banda
i fer un bon atac
i estar tot un dia sencer
fent topografia
a l'altra banda.
Sabeu més o menys
si heu pogut fer algun càlcul
de quina distància
heu de cobrir
bossejant?
Bossejant,
doncs una allargada
com un camp de futbol.
Déu n'hi do.
Sí.
Clar, doncs s'ha de tenir
una certa preparació
perquè no estem parlant
de bossegir al mar
estem parlant de bossegir
a la terra.
Bé, bossegem
pels pecios
els pecios allò
els vaixells enfonsats
i cavitats
i roques
que hi ha per la costa
si hi fiquem per allà
i practiquem.
I allà esteu practicant.
I a més de nit
també practiquem.
Sí, perquè allà estareu
a les fosques.
Clar, com allà estem a fosques
doncs ja...
Que no tindreu la visió
dels peixos
i el corall
i tot això tan bonic del mar.
No, però no.
Però que és tot foscor allà.
Tot foscor.
Aigua i fang.
Aigua i fang
i lligats amb cordes
amb les vagues que tenim
d'encoratge
i fins a l'altra banda.
Quan està previst
que es faci això?
No ho sabeu encara.
Jo he dit als meus companys
que s'ha de fer això.
Hem de fer un atac
d'una vegada
i...
A veure, no podem dir
baixarem demà
i de pressupost
que no podem
perquè ens falta una titulació.
Bueno, baixarem no sé què
bum, ara ens falta
una altra titulació.
Ara les tenim totes.
Ara només és buscar
algun club
que tenim clubs
de la zona de Barcelona
que es volen vindre a ajudar
però només que els truquessin
ara vindrien
20 persones vindrien.
És que aquest tipus de coses
es treballa molt el tema
del voluntariat
i de fer-ho per afició.
Sí, sí, sí.
Aquí no hi ha...
Els espiòlegs tenim
una certa col·laboració
entre tots.
Com ara també s'ha descobert
una de les coves
d'aquí a Catalunya
que eren 300 metres
de fundària.
Ara s'ha aconseguit
fer 400 i escaig
metres de fundària.
És un rècord català.
Clar, quan parlem
de la cova urbana
donem tot per entès
i a vegades
oblidem que hi ha persones
que no estan familiaritzades
amb aquest tema.
Aquest itinerari
que es fa de la cova urbana
parteix del carrer gasòmetre,
del subsol del carrer gasòmetre
i fins on arriba?
Palau de Congressos...
Més o menys.
Hi ha dos...
Sí, dos bifurcacions.
Dos bifurcacions.
Una que don cap a baix
al Palau de Congressos
i l'altra que don cap a la...
Diem,
sota el mercat,
cap a la Rambla.
Bastant profund, eh?
Que no hi hagi malentès.
Tranquil, que ni no es preocupi
que si estan comprant el peix
no cauran a la cova.
Sempre hi ha algú que diu
això aquí...
Bum!
I caurà a la casa.
Primer que res,
abans de dir sí,
que preguntin a nosaltres
que nosaltres els hi direm
si pot ser o no pot ser veritat.
Clar.
Doncs estarem molt atents, eh?
I pendents de tant en tant
trucarem l'Àngel.
Àngel, que anireu a passar
la sala Ribamar?
I quan ens digui que sí,
home, voldrem saber
què hi ha més enllà
de la sala Ribamar.
Això, veus, també?
L'altre dia vam anar a fer
fora de la cova a Tarragona,
una cova aquí al Garraf,
i vam portar un dels novatos
que tenim.
I vam dir,
tu te lligues aquí,
ja ho sap, no?
Però bueno.
I quan li vam dir,
bueno, aquesta té 96 metres
de tirada.
S'havia de fer un ràpel
de 90 metres.
De plomada.
Bueno, agafa un noi,
se lliga,
mira cap baix i em diu,
Àngel, que he pogut salir?
Com ja ho sabia,
et dic, sí, sí.
A poc a poc...
Una miqueta sobrats anaven, eh?
De dir, calla,
que al novato li faré...
Allà ens baixo jo,
pam, fins baix.
Vam baixar tots,
i mira si era gran la boca
d'entrada,
que el sol es veia baix
dels 96 metres.
96 metres ja es veia?
Sí.
Allà hi havia quatre serps,
les vam deixar tranquil·letes,
i encara vam investigar per allà,
però com a...
Ja està investigant, no?
Només és mirar,
xafardejar,
que és bonic.
I al pujar,
bueno, començo a pujar,
i a la meitat de camí,
dic, ostres,
miro cap baix,
dic, ep,
això és alt,
miro cap dalt,
i dic,
que em falta un bon tros, eh?
Bueno,
vaig pujar cantant.
Així tu no olvides de tot.
Cap problema.
Cap problema.
Aviam,
és el que jo t'anava a dir,
que qui vulgui baixar la cova urbana
no cal que es faci soci de la societat espeliològica.
Ara,
si tenen interès,
val la pena que es facin socis,
perquè es fa un curset,
s'aprèn molt,
sobretot a controlar ansietat en determinats moments,
que és el que pot provocar una situació concreta.
No es va a patir quan es fa espeliologia,
es fa a gaudir,
però en un moment determinat
es pot crear una certa ansietat.
Al curset t'expliquen
com controlar i administrar aquesta ansietat.
Sempre anem al costat del que és novato,
sempre al costat.
Però els 90 metres no els va baixar.
No.
Bé,
la propera portau l'una de 30,
home,
és que sol d'una manera vosaltres també.
Ja n'ha fet,
n'ha fet bastantes
i ara ja s'ha d'espavilar a fer-ho.
Bé,
doncs no sabem qui és aquesta persona,
però des d'aquí,
ànim,
eh,
que no es deixi impressionar pels veterans.
Va a disfrutar,
a veure que nosaltres sortíem disfrutant.
Àngel,
si algú s'hi vol apuntar,
hi ha algun lloc on puguin adreçar-se?
Sí,
al carrer Gasòmetre...
Ai,
ja t'anaves a la cova,
ja l'enviaves a la cova directament ja.
El Ramon i Cajal no morosset,
primer tercera.
Molt bé.
I estem els dilluns i dijous
a partir de les 8 de la nit.
És anar allà,
presentar-se,
conèixer una miqueta com funciona
i si els agrada,
doncs apuntar-se a això de l'espeleologia.
Doncs ara ja la propera cita,
la sala Ribemar,
esperem notícies vostres,
Àngel.
I si no fem la sala,
doncs almenys hem acabat d'investigar
aquesta cavitat.
Aquesta cavitat que ho trobar fa poc.
Sí,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
i, com sempre,
enhorabona per la feina que feu.
I tant.
Sí, sí.
I a veure si algun dia tornes a baixar.
Quan vulguis, jo.
Encantada la vida de tornar.
Adeu-siau, bon dia.
Adeu, bon dia.