.
D'aquí dos minuts i mig serà un quart d'onze del matí,
us ho dèiem fa moment en el sumari del matí de Tarragona Ràdio.
Volem dedicar ara uns minuts del programa d'avui dilluns
a parlar de la tensió que l'administració ha de dedicar
als nens, als nois i les noies al món de la infància
i de l'adolescència en situacions de risc.
Aquest mes d'abril s'ha creat un equip específic
d'atenció a la infància i a l'adolescència
a la comarca del Tarragonès.
És una iniciativa de la Generalitat
a través del Departament de Benestar i Família
en col·laboració amb el Consell Comarcal del Tarragonès.
Senyor Jordi Tous, bon dia.
Hola, molt bon dia.
El senyor Jordi Tous és el director territorial
de Benestar i Família Tarragona.
Com dèiem, és un equip específic d'atenció a la infància
i a l'adolescència que s'ha creat aquest mateix mes d'abril
a partir també d'experiències anteriors que havíem fet,
que havíem dut a terme.
Sí, bé, fins a la data el que hi havia era un equip
d'atenció a la infància i a l'adolescència,
una EAIA, és la manera popular en què es coneix,
que tenia els casos del Baix Penedès i del Tarragonès.
Però atenent el creixement de la població del Tarragonès
i també a la demanda d'aquest servei,
es va creure oportú, dins del pla de xoc
de la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència,
crear un nou equipament específic per Tarragona i la seva comarca,
atès que el nombre de casos i la demanda així ho aconsellaven
i així ho recomanaven.
Això que té uns efectes molt positius per a la població que s'atén del Tarragonès,
té també uns efectes molt positius pel conjunt del servei territorial,
de les sis comarques. Per què? Doncs perquè ens permet reordenar.
I en aquests moments tenim una EAIA al Baix Penedès,
una EAIA al Tarragonès i una EAIA al Baix Camp.
En el cas del Baix Camp, de la EAIA del Baix Camp,
s'ocupa també de les comarques del Priorat i de la Conca de Barberà.
I en el cas de la EAIA del Baix Penedès,
atén a la població de l'Alcamp.
D'aquesta manera, el nombre de casos que cada EAIA tracta
és proporcional als mitjans, als recursos i als professionals.
L'equip del Tarragonès, com deia, ho fan en col·laboració.
Imagino que participa també financerament al Consell Comarcal del Tarragonès.
Sí, efectivament, aquest EAIA està pressupostat
per part de la Direcció General d'Atenció a la Infància
per l'any 2005, per un màxim de 133.000 euros.
Per la seva part, en col·laboració amb l'Ens Local, amb el Consell,
ell aporta el que seria la infraestructura, els locals,
i és que, de fet, els tècnics depenen orgànicament.
Funcionalment depenen de la Direcció General
a través de la secció que tenim aquí a Tarragona,
però orgànicament els tècnics, els quatre tècnics,
que val a dir que són quatre persones amb experiència acreditada,
o bé perquè ja han treballat dos d'ells anteriorment amb una EAIA,
o bé perquè els altres dos provenen de la xarxa de primària,
això val la pena també recalcar-ho, que partim amb professionals experimentats,
doncs el Consell Comarcal el que facilita és la logística, la infraestructura,
i que, si no recordo malament, el president del Consell, el senyor Carles Sala,
l'altre dia avaluava amb uns 36.000 euros.
Parlem d'aquests professionals que vostè anomenava,
és a dir, un equip d'atenció a la infància i a l'adolescència
el formen quatre tècnics, quatre professionals.
Inicialment sí, després se pot ampliar, però aquest seria, diguem-ne, el nucli base.
Serien un treballador social, un educador social, un psicòleg o un pedagòg.
En quines situacions actuen?
En quins casos? Quin perfil de casos?
En principi aquí hi ha una casuística bastant àmplia.
Generalment es parla de famílies desestructurades, i és veritat,
però compte perquè la vida tots ens dona sorpreses,
i en qualsevol moment una família, diguem-ne, no desestructurada,
pot patir una sèrie d'incidències de tipus laboral, professional,
mèdic, de salut, que fa que en un moment puntual
pugui necessitar l'ajuda d'aquests professionals
de cara a reconduir una situació que s'ha produït estranya
entre els seus membres, especialment entre els menors,
entre la població infanto-juvenil.
Pot ser una depressió d'un dels pares, per exemple,
o la pèrdua de treball, la malaltia,
que fa que repercuteixi negativament en els infants,
i llavors aquí hi hagi d'haver una intervenció d'aquests EI.
És a dir, que ho hem de veure com una situació
que es pot produir en tota mena de famílies,
no només en un perfil molt determinat.
I a partir que vostès i l'equip atén un cas determinat,
quines són les possibilitats d'actuació que tenen aquests professionals?
A veure, aquí el ventall és molt ampli.
De fet, l'objectiu principal és resoldre la problemàtica
que es pugui produir en el si de la pròpia família.
Aquest és el primer objectiu.
És a dir, tot el que es pugui resoldre en el nucli familiar d'origen
és sempre el més aconsellable.
Quan això no és possible,
s'ha de recórrer llavors al que seria la família extensa,
tiet, avis,
o bé a la família aliena.
És a dir, persones que en un període temporal, provisional,
doncs poden atendre, poden tenir cura d'aquells menors.
Si això, doncs, tampoc no és possible,
hauríem d'anar ja llavors cap a famílies disposades a iniciar un procés preadoptiu,
i llavors aquí intervindria també l'Institut Català d'Acollides i Adopcions,
l'objectiu final de la qual és anar cap a l'adopció.
I en casos, doncs, molt determinats i molt recomanats així pels EAIES,
doncs s'hauria d'anar a un ingrés temporal amb un CRAI,
és a dir, un centre residencial per a infants.
És a dir, aquestes són totes les variants?
En esquema, sí.
En esquema.
Quants casos arriben a atendre?
I no sé si justament el fet que s'hagi creat un equip específic al Tarragonès,
responent a aquest creixement de la població en general,
vol dir que justament amb més població,
i l'àrea del Tarragonès és una de les àrees ja més poblades del país,
vol dir que també ens podem trobar, evidentment, amb més casos i amb més situacions de risc.
Exactament.
Doncs mireu, en aquests moments, l'EAIA del Tarragonès,
els casos que se li assignaran,
perquè és un equip creat el 4 d'abril,
estem en procés, diguem-ne, de traspàs, de documentació,
però, a principi, rondarà en torn dels 113-115 casos.
Pel que fa al Baix Penedès, en aquests moments,
en porta 116,
i més els de l'Alcamp, serien uns 76.
I pel que fa al Baix Camp,
està sobre els 103-105,
més els del Priorat, que són 7,
i més els de la Conca de Barberà, que són 33.
D'aquests casos, de tots?
Bàsicament, quines són els més...
És a dir, quines són les situacions realment problemàtiques i conflictives
que són difícils de resoldre?
Són aquelles que es veu molt difícil
que es puguin reconduir dins del mateix nucli familiar.
És a dir, tot allò que se'n va fora del nucli d'origen familiar,
una cosa que temporalment hi hagi d'haver, doncs, un distanciament.
Però quan es veu que el retorn es fa complicat, que es fa difícil,
aquests són, diguem-ne, els casos més punyents i de més mal resoldre, no?
I aquests suposen un tant percent important d'aquest centenar
una mica més que, per exemple, hi ha a la comarca del Tarragonès?
Cada vegada es procura que aquest tant percent,
que en aquests moments no tinc les dades a mà,
doncs, sigui inferior perquè es potencia molt el treball en la família i en l'entorn.
Perquè està demostrat que el que és la institucionalització,
és a dir, l'ingrés d'un noi, d'un menor, en un CRAE,
en un centre d'aquests d'acollida residencial,
ha de ser una mesura, en tot cas, temporal.
No pot ser mai una mesura ja fins als 18 anys.
Això és el desitjable.
Ja que parlen d'aquests centres,
suposo que vostès, com a administració,
com a Departament de Manestà i Família de la Generalitat,
col·laboren i treballen juntament amb aquests centres residencials per a menors.
que en el cas de Tarragona Ciutat segurament el més conegut seria el de la Casa Sant Josep.
A veure, en el cas de Tarragona tenim la Casa d'Acollida de la Mercè,
al costat de la residència de Gent Gran.
Allí dins també tenim un centre que és la Llar Llevant,
que és pels menuts de 0 a 3 anys.
I tenim la Casa Sant Josep,
que està en el 99% finançada pel Departament de Manestà i Família,
i de la qual formem part del Patronat.
Precisament avui tenim reunió, aquesta tarda.
Aquests serien els dos centres de Tarragona.
Després tindríem el Vendrell, el Crae Sant Oliva,
Folk i Camarassa, Sant Oliva.
I a Reus tindríem l'Immaculada i el Crae La Pasturet.
Són suficients, aquests centres?
A veure, jo aquí em veig obligat a comentar el fet que,
des de l'any 98 fins al 2003, aquest àmbit territorial,
que són les sis comarques,
han perdut més d'un centenar de places,
perquè s'han tancat tot un seguit de centres.
De fet, alguns d'aquests centres no ens calen,
però sí que és veritat que convindria disposar d'algunes places més.
perquè, repeteixo, l'objectiu no és la institucionalització,
sinó que és poder resoldre els conflictes que es produeixen
en el nucli de la pròpia família.
Això fa que, si tot va bé,
doncs de cara al segon semestre d'aquest any 2005,
s'iniciïn obres de remodelació en una de les llars
que hi ha en aquests moments abandonades,
el centre d'acollida de la Mercè,
per tal de remodelar-lo
i convertir-lo en un CRAE,
en un centre residencial d'acollida,
per menors de 3-18 anys.
De la franja 3-18 anys.
En quantes places?
Això suposaria augmentar?
Sí, això suposaria augmentar unes 25 places, aproximadament.
Ja deia vostè que aquest és l'últim recurs,
per dir-ho d'alguna manera.
Hauria de ser l'últim.
O hauria de ser l'últim,
ingressar aquests nois i noies
en un centre d'aquestes característiques,
però, en fi, sempre són necessaris
per resoldre les situacions més complicades.
En qualsevol cas, aquests equips,
que dèiem de 4 formats,
en base per 4 tècnics, per 4 professionals,
acostumen a treballar durant molt de temps?
Han de treballar durant una llarga temporada
per fer el seguiment de cada cas?
Aquí hi ha una casuística molt gran,
és a dir, des d'aquella intervenció puntual
que pot durar unes setmanes, un mes,
fins a aquella que es pot allargar i dilatar en el temps.
Això, cada cas és un món.
A vegades no intervenen els 4 professionals,
perquè a vegades,
o del psicòleg,
perquè es presenta algun problema de salut mental,
o algun problema de comunicació,
o a vegades la intervenció del pedagog és suficient.
A vegades no, hi han de passar tots.
Són situacions molt diverses.
En qualsevol cas,
i per acabar amb aquesta qüestió,
detecten vostès o els professionals
nous casos,
nous elements o nous perfils
de nens i nenes,
de nois i noies,
amb situacions de risc?
És a dir,
a mesura que, en fi,
la societat també evoluciona
amb moltes diferents i vàriades situacions,
vostès també detecten,
doncs això,
situacions de risc novedoses?
Bé,
més que situacions de risc novedoses,
el que sí es detecta
és que com més,
si està a sobre d'aquests temes,
com més bona relació hi ha entre els eaies,
i la primària,
i les institucions,
i educació,
i més contacte hi ha,
doncs és més fàcil detectar
situacions que,
de fet,
ja es venien donant,
però que potser,
doncs,
no se n'havia tingut prou cura,
o no se n'havíem adonat,
no?
Llavors,
en la mesura que més s'intervé,
més es veuen,
doncs,
noves situacions que,
doncs,
potser no s'hi havia prestat prou atenció,
o simplement no s'havien identificat,
no?
Per això,
repeteixo que és important
que s'hagi pogut crear aquest eaia,
i, doncs,
d'aquesta manera,
tenir un òrgan propi,
destinat a la comarca,
doncs,
de Tarragona,
no?
Per poder tractar i conèixer
amb més detall els casos
que es puguin donar,
no?
Naturalment,
el tipus actual de vida,
doncs,
afavoreix,
en algunes circumstàncies,
doncs,
que hi pugui haver,
doncs,
un cert augment de problemàtica
i de menors en situació de risc.
A veure,
a mi,
personalment,
em crida molt l'atenció,
i, diguem-ne,
en fi,
és el,
diguem-ne,
les renúncies que hi ha,
no?,
de nens,
nenes acabades de néixer,
no?,
que això sí que s'ha notat
un cert augment.
En fi,
deixem aquesta qüestió,
avui volem parlar
d'aquests equips
d'atenció a la infància
i l'adolescència,
el que s'ha creat concretament
aquest mes d'abril,
específicament,
a la comarca del Targonés.
Ara parlem de la llei
de serveis socials,
l'avantprojecte
que s'ha de presentar
al Parlament
aquest any 2005.
Abans, però,
i aprofitant
que ens acompanyi el senyor Jordi Tous,
i perquè és un tema
d'actualitat
que ja vam comentar
amb ell
fa algunes setmanes,
el tema de les germanetes
als pobres,
aquí estem parlant
de l'atenció
a la gent gran.
D'aquesta qüestió
hi ha alguna novetat,
senyor Tous?
Bé, ara com ara,
jo diria que no hi ha
novetats significatives
per comentar.
Per tant,
continua el seu curs.
El seu curs,
què vol dir?
Bé,
en aquests moments,
doncs,
tothom,
doncs,
ja ha manifestat
el què,
i llavors es tracta
de veure
una mica,
doncs,
quina és la intenció
de les germanetes
dels pobres
que tenen
amb el seu equipament,
no?
És a dir,
quina intenció tenen
i penso que ara
el que es tracta,
doncs,
és de deixar
que elles,
doncs,
en fi,
manifestin
el que hagin de manifestar.
Hi ha empreses
o hi ha
persones interessades,
col·lectius interessats
en gestionar
les germanetes dels pobres?
Per tant,
quedaria garantit
segurament el servei
d'una manera o altra
quan les germanetes
abandonin l'edifici?
Bé,
si les dues parts
arriben a un acord satisfactori,
sí.
I si no hi arribessin,
intervindria
la Generalitat?
Bé,
n'hauríem de parlar.
Molt bé,
doncs,
ja parlarem
d'aquesta qüestió.
La llei de serveis socials,
com dèiem,
està en fase
de redacció,
de reelaboració
d'una llei
que s'adaptaria
als nous trens
perquè l'actual
data de l'any 85,
és a dir,
de fa 20 anys.
el mes de juny
de l'any passat
el govern va fer
un encàrrec
a una comissió
d'experts
perquè elaborés
les bases
per una nova llei
de serveis socials.
Aquest encàrrec
es va complir
dins dels terminis
previstos,
abans dels sis mesos
que s'havia demanat
com a màxim,
i el mes de novembre
la conseller
de Benestar i Família,
la senyora Simó,
ho va presentar
a la política,
a la comissió
de política social,
i a partir d'aquí
s'ha anat fent conèixer
aquest document,
que no és la llei,
sinó que són unes bases
per poder elaborar la llei,
s'ha anat fent a conèixer
arreu del territori,
arreu de Catalunya,
amb nombrosos actes,
els quals ha assistit,
entre altres persones,
per exemple,
el director general de l'ICAS,
el senyor Martí Massaferrer,
que ha participat
en un centenar llarg d'actes
que s'han fet a Tarragona,
s'han fet a Reu,
s'han fet al Vendrell,
per parlar amb les persones
i amb les entitats del sector,
per presentar-los
quin era,
diguem-ne,
el punt de vista del departament,
quines propostes hi havia,
i per debatre conjuntament
i també recollir les aportacions
que des dels sectors implicats,
també des de l'administració local,
es volia fer
pel que ha de ser
la nova llei de serveis socials.
Això és una mica
l'estat de la qüestió.
Ara,
en quina fase estem?
Doncs estem en la fase
de recollida
i redacció
d'aquestes aportacions,
de cara a elaborar
el que seria
l'avantprojecte de la llei,
que ha de seguir
la seva tramitació parlamentària,
com qualsevol llei
i que finalment
doncs haurà d'aprovar
o no
al Parlament de Catalunya.
Perquè quina és
la principal finalitat
de la nova llei,
de la futura llei?
Sí,
miri,
jo per resumiu,
nosaltres hem de passar
d'una llei
que és la del 85,
de serveis socials,
que està,
diguem-ne,
recolzada
per un dret,
però que és un dret
d'habilitat,
en el sentit que
no garanteix
l'accés
als serveis socials
al 100%
de la població,
perquè està vinculada
molt a la partida
pressupostària,
i si el mes de setembre
s'ha acabat
aquesta partida
pressupostària
per un servei
o una prestació,
doncs no el podem
oferir,
a una llei
que ha de ser
garantista
d'aquests serveis
socials,
que ha de ser
una llei
que garanteixi
els serveis socials
com un dret
de ciutadania,
des de l'1 de gener
fins al 31 de desembre,
especialment,
especialment
en aquells serveis
que es considerin
que han de ser
essencials,
no en aquells
que són generals,
però sí en aquells
que han de ser
essencials.
Aquest seria,
diguem-ne,
el resum,
eh,
el resum.
I aquests essencials,
aquests serveis essencials,
quins serien
per a l'administració?
A veure,
aquí,
doncs,
el que s'ha d'anar
és una cartera
de serveis,
una cartera
de serveis
que reculli
precisament
aquests serveis
essencials
i aquests generals
i que en un
període de temps,
doncs,
de forma progressiva,
es vagin
incorporant
el Parlament
o els aprovi,
els garanteixi
econòmicament
en els pressupostos
de la Generalitat.
Si no és així,
doncs,
ens tornarem a trobar
en la situació actual.
És a dir,
tot no ho podrem fer
el primer any
ni el segon,
però sí que progressivament
aquesta cartera
de serveis
s'ha d'anar ampliant
amb allò que es consideri
oportú
i, a més a més,
s'ha de garantir,
repeteixo,
en els pressupostos
del Govern,
doncs,
que es podrà
satisfer
econòmicament.
Això voldrà dir
que l'objectiu
també del Govern
serà que en els propers
pressupostos
dels anys següents
hi hagi
més diners
pel Departament.
Evidentment,
no és només
pel Departament,
sinó per les polítiques
socials.
Escolta'm,
nosaltres,
a vegades,
parlem de retallar
l'estat del benestar.
Perdoni,
però aquí
no hi hem arribat
encara l'estat del benestar.
O sigui,
difícilment el podrem retallar.
Alemanya,
Suècia,
sí que el poden retallar.
Nosaltres estem encara
de camí.
i una prova
és que
del Producte Interior Brut
que destinen a Europa,
els 15,
estic parlant
de la Unió Europea
dels 15,
que és,
número rodons,
un 28% del PIB,
és a dir,
habitatge,
salut,
educació,
polítiques socials,
nosaltres estem
al 17,5%.
Per tant,
de retallar,
primer ja hem d'arribar
i després ja retallarem
si convé.
La futura llei
haurà de garantir
una cartera de serveis
com vostè deia.
també la futura llei
haurà de procurar
que hi hagi
més infraestructures
per atendre
aquests serveis,
és a dir,
caldrà més equipaments
de tota mena?
Efectivament,
caldrà
invertir
i proveir
de serveis
en tots els àmbits
en què som deficitaris,
per descomptat.
Repeteixo,
no és una cosa
que farem en un any,
però sí que
si aconseguim
que aquesta llei
pugui garantir
el finançament,
que és un dels aspectes bàsics
del text
que proposem,
doncs,
podrem tenir un horitzó
en el proper desení
en què podrem satisfer
les necessitats
de la majoria
de la població
que ho necessiti.
L'objectiu
és aprovar la llei
aquest any mateix?
El 2006,
començament del 2006
és el més possible.
Doncs així acabem.
Aquest repàs
a l'actualitat
que avui hem fet
amb el director territorial
de Benestar i Família
a Tarragona,
amb el senyor Jordi Tous,
amb el qual sobretot
hem parlat
de la posada en marxa
d'aquest equip
d'atenció a la infància
i a l'adolescència
a la comarca del Tarragonès.
Senyor Tous,
moltes gràcies
i fins aviat.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.