Raül Escosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot és allò que ningú s'espanti, no?
És el primer que hauríem de dir.
Això es fa descomptat.
Això, naturalment, ara, no espantar-nos no vol dir
que no ens interessem pel tema.
Si li sembla, primer que tot anem a conèixer
el protagonista, el que és el mosquit tigre,
perquè, clar, el mosquit de tota la vida
aquí a la demarcació de Tarragona ja el coneixem,
però aquest que vam conèixer una mica a través dels mitjans
que es veu que actuava per la zona de Sant Cugat,
no el coneixem gaire.
Ens pot explicar quina particularitat té aquest insecte?
Bé, a veure, és un mosquit que pervé del sud-est asiàtic,
és un mosquit d'un port menut, un demany menut,
se'n diu tigre perquè és molt llamatiu
en el sentit que és negre en unes taques blanques,
i una mica, a diferència dels mosquits que, com tu bé dius,
coneixem i que ens molessen alguna per la nit
i que una mica viuen en altres,
aquest mosquit és força més agressiu,
és un mosquit que va més per feina, per entendre-nos.
Vostè comentava que és originari d'Àsia, del sud-est asiàtic.
Com ha arribat fins aquí?
Bé, una mica esforita la globalització.
També, no?
Sí, sí, sí.
Malauradament la globalització porta coses bones,
però també dolentes en aquest aspecte.
A veure, la història d'ell és bastant llarga,
no és que hagués arribat aquí...
No, d'un dia per l'altre, ja ens ho imaginem.
A veure, va fer un salt als Estats Units, al continent americà,
després al continent europeu,
se parla que si als anys 70 i escaig o 80 va arribar a Albània,
sempre una mica lligat al tràfic de pneumàtics usats.
Hi ha un mercat amb els pneumàtics usats per recauixotar i tal,
i és un mosquit que pel seu cicle de vida,
per com se comporta,
per com passa les fases, diguem-ne, a terces,
doncs és fàcilment transportable.
I, per tant, en aquests pneumàtics usats,
en aquest tràfic de pneumàtics,
i d'altres elements també en els quals pot intervenir l'aigua,
doncs, bueno, s'ha anat escampant d'un continent a l'aigua.
Després ja, dins dels continents,
doncs, bueno, ja hi ha transports una miqueta més passius
o més, diguem-ne, lligats als humans,
un vehicle o un jarro, una ceràmica,
vull dir, de moltes maneres ell pot anar invaïm-nos.
El que està clar és que s'adapta, doncs,
amb molta comoditat i naturalitat,
però què fa que sigui tan temut
respecte a aquest mosquit comú que hem vingut tota la vida?
Bueno, a veure, originàriament, com te dius,
és un mosquit de selva, del sud-est asiàtic,
per tant, està adaptat a viure en llocs molt reduïts,
i originàriament viu en el que són els forats dels arbres,
i, per tant, que s'omplin en l'aigua de pluja,
per tant, en quantitats íntimes d'aigua,
ell ja és capaç de desenvolupar-se,
de recordar als oients que,
perquè hi hagui mosquits, ha d'haver aigua.
Sense aigua no pot haver mosquits,
perquè el mosquit necessàriament ha de passar
per una fase aquàtica,
que són les petites larves que la colonitzen.
Llavors, aquí tenim espècies de mosquits,
hi ha més de 20 i escaig d'esquerites de mosquits a Catalunya,
però una mica tan lligades a l'home
i amb tanta agressivitat,
doncs no les coneixem.
Per tant, en aquest cas,
qualsevol recipient, qualsevol petita aigua
que nosaltres, moltes vegades, no donem importància,
l'aprofita el mosquit i s'hi desenvolupa.
Des de l'aigua que queda a la torreta,
que l'hem regada massa,
fins a qualsevol covell que tinguem,
una zona on hi hagi un petit toll al jardí, això?
Exacte, exacte.
Un embornal, un cendre d'aigua,
d'aquests tan típics que hi ha als jardins,
i que moltes vegades deixem,
a mi cal plou i no t'en dones compte,
ell hi està,
o una petita joguina,
qualsevol recipient.
Res, és suficient en 100 centímetres cúbics,
50 centímetres cúbics,
ell és suficient per desenvolupar-se,
i per tant per a reproduir-se.
I llavors, el segon objectiu, evidentment,
serà picar per a tornar a pondre os.
Per tant, i a qui picarà?
Doncs a la gent que tingui més a prop,
que en aquest cas serem els humans que estem a la vora.
Generalment, associem la presència d'aquest insecte,
no al tigre,
sinó al mosquit en general, a l'estiu.
En aquesta època de l'any,
és el moment en què estan, diguem-ne, instal·lant-se?
Sí, és cert.
A veure, els mosquits no regulen temperatura,
a diferència dels mamífers,
i per tant,
necessiten unes condicions de temperatura i humitat favorables.
Per tant, a partir de la primavera,
de primavera a tardor,
en el nostre clima,
podem dir que és l'època més propícia,
per al seu desenvolupament.
D'aquests mosquits,
em vam sentir a parlar que havien aparegut
a la zona del Llobregat, si no m'equivoco.
Sí.
Com han arribat aquí, a Altafulla?
No hi ha tanta distància com del sud-est asiàtic,
però vaja.
Està clar que volant no han arribat,
perquè, a més,
és un mosquit que se sol dispersar molt poc.
En la seva ràdia d'acció,
seran 50-100 metres al voltant.
Per tant, d'aquí,
si vols,
després ja en parlarem
d'una mica les mesures de prevenció,
però d'aquí la importància
una mica de lluitar
perquè no hi haguen focos de cria,
o sigui, llocs on hi hagui aigua.
Llavors, com ha arribat Altafulla?
Ja, doncs, bueno, en aquest cas,
una de les primeres coses que vam fer
va ser preguntar una mica al veïnat
i, precisament,
hi havia una veïna que vivia a Sant Cugat.
Llavors, és fàcilment entenible,
o es pot fer la hipòtesi,
que, bueno, fàcilment una femella,
gràvida o vada,
ha pujat a un vehicle
i en qüestió d'una hora
s'ha presentat Altafulla,
ha sortit del vehicle
i ha posat els ous allà
i ja està,
i generes un cicle.
I ja està,
i t'instal·les,
vull dir,
bueno,
és la globalització
la que ens permet
fer este viatge
en ells també,
moltes vegades
és en la bodega d'un avión
o això,
en fase d'ou,
ha agafat un pneumàtic,
vull dir,
bueno,
d'aquesta manera
ells una mica
busquen el seu objectiu
que és anar a colonitzar
en espais.
A vegades aquestes coses
són més senzilles
del que sembla.
Vostè parlava de prevenció,
és molt important
i no només
des del punt de vista individual
sinó comunitari,
perquè no només,
diguem-ne,
poden envair el nostre espai
més directe
a la nostra propietat
sinó que estem parlant
que si tots no prenem les mesures
no serveix de molt,
no?
Clar,
i aquí és l'odifici,
una mica,
a veure,
la feina bàsica,
a part de que l'organisme
és,
féssim difusió
i, evidentment,
aquestes coses
que, bueno,
estan dins de les nostres competències,
després ve la realitat
que és això,
és la feina individual
que ha de fer cada un.
i no només la individual
perquè un pot tenir
molta cura
del seu trosset de jardí,
de parcel·la,
de tenir-ho això,
sense aigua
i mirar de procurar,
doncs això,
és que no hi hagi condicions favorables
per al desenvolupament
d'aquest mosquit,
però, clar,
si el veí no ho fa,
doncs anem a patir el veí
i en patirem nadros també
de retro,
perquè, evidentment,
ells saltaran la tanca fàcilment
i ens vindran a picar nadros
i el veí.
Molt bé.
Per tant,
d'aquí la importància
d'una mica
conscienciar
i, de fet,
ho utilitzarem,
no només per en aquest mosquit
ara no ho vingut,
sinó per en general
per tots els mosquits,
el tema de la difusió,
el tema de l'educació ambiental,
que se'n diu,
per a, doncs això,
donar a conèixer
les tasques que es realitzen,
els diferents serveis
de control de mosquits
i, sobretot,
perquè ens ajuden,
vull dir,
no és així,
hi ha uns mosquits
que estan molt lligats a l'home
i, per tant,
això requereixen
d'una ajuda
quant a prevenció
feta pel mateix ciutadà.
Per tant,
vostè ha esmentat
alguns exemples,
però l'objectiu fonamental
i el que nosaltres podem fer
des de la nostra llar
és eliminar els punts d'aigua
on puguin créixer les larves.
Sí, a veure,
jo proposo un joc
i, sobretot,
per a la gent que tingui xiquets,
és que facin una mica
d'investigadors privats,
en aquest cas,
que busquen els llocs d'aigua
que poden haver
a la nostra propietat
o al nostre entorn
i se'n donaran en compte
i quan parlo de llocs d'aigua
no em refereixo
a grans quantitats d'aigua,
sinó a petites quantitats d'aigua
i, a part de ser un joc,
serà una cosa útil
perquè ens donarem compte
de la quantitat
de possibles focos
de cria de mosquits.
Si, a més,
estan colonitzats,
els xiquets verran
aquestes petites larves
que puguin i baixen
i, per tant,
rebran la recompensa
i la recompensa més gran,
evidentment,
és que no tindran mosquits.
Per tant,
una mica la filosofia
que moltes vegades apliquem
és allò de
l'aigua que no aprofita
l'aprofita el mosquit.
Això és el que ens ha de quedar gravats.
El mosquit ni aigua,
no?,
que canvien una miqueta
tal que és l'afirmació aquella.
Digue'm una cosa,
hi ha algun sistema
de prevenció
a banda d'aquest
allò amb repelents
de mosquits,
coses d'aquestes,
que també poden ser útils
si arriba el cas
que es desenvolupa?
Bueno,
tothom ja sap
per a combatre
els mosquits que tenim.
Però són útils,
són eficaces?
Sí,
tots els mitjans
són eficaços,
des de els temes
d'endolls,
des de temes
de periatrines naturals,
des de plantes
que segreguen
substàncies
o l'orans,
tot és beneficiós
per a,
en major o menor grau,
per a combatre els mosquits.
Però la clau,
la clau bàsica
és tallar el cicle,
perquè,
evidentment,
si no hi ha larves
no poden haver adults,
perquè abans que siguin adults
han de passar
per a aquesta fase aquàtica.
Per tant,
en la mesura
que siguin capaços
d'eliminar aquestes aigües,
moltes vegades
això no es pot,
perquè estem parlant
d'embornals,
estem parlant de coses
que llavors
és quan ja han d'intervenir
els serveis de control
de mosquits
en pla professional
i anant
fent aquestes coses més grosses.
Però,
aquestes petites coses
que tenen a l'abast
els ciutadans,
això s'ha de fer.
I en la mesura
que ho facin,
els resultats
són claríssims.
Clar,
perquè vostès,
des del code,
han d'estar a la guai,
no només quan es detecta
i es crida l'atenció
sobre una determinada plaga,
sinó tot l'any.
Sí,
evidentment,
evidentment.
El període ara hivernal,
és període de balanços,
és període de preparar pressupostos,
és període de fer vacances,
perquè també s'ha de dir així,
perquè a l'estiu,
mentre la gent fa vacances,
però sí,
a partir del mes de gener i febrer
tornem ja a estar a la guai,
i més en un territori
que el nostre àmbit d'actuació
és el del de l'Ebre,
i us podeu imaginar
que són 320 quilòmetres quadrats,
vull dir,
molta problemàtica de mosquits,
i aquí estem,
i portem 15 anys treballant,
i d'això s'hi tracta.
Molt bé, Raules,
cosa tècnic del CODE,
el Consorci de Serveis Agroambientals
del Baix Ebre i el Montsià.
Moltes gràcies
per atendre la nostra trucada.
Prenem nota d'aquest joc
que ens ha proposat com a prevenció.
és una bona època aquesta
de vacances escolars
perquè els nostres fills ho practiquin.
Moltíssimes gràcies,
bon dia.
Bé, a vostès,
gràcies a vostès.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Adéu.