Bon dia, avui hem buscat creuar l'Atlàntic i anar-nos-en fins als Estats Units.
Allí, el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona, Agustí Mallol,
acompanyat de l'alcalde de Vilasec, el senyor Josep Poblet,
participant durant aquesta setmana a la conferència
per a la no proliferació de les armes nuclears.
S'està celebrant a Nova York, a l'Ajuntament de Tarragona, Agustí Mallol.
Agustí, bon dia.
Hola, bon dia.
La primera pregunta és obligada.
Explica'ns una mica quina és l'agenda que porteu.
suposo que molt atrafegada, suposo que fins a dalt.
Què heu fet d'aument aquests dies que ja porteu a Nova York?
Bé, el primer que vam fer, en primer, és un tema emocionant i emocionat,
sobretot portar no només la bandera de la ciutat,
sinó que a Tarragona, en aquests moments, jo crec que és el centre, diríem,
a nivell mundial, per moltes, diríem, circumstàncies, no?
A circumstàncies de tindre contactes amb un nivell, diríem,
des de l'alcalde Hiroshima, l'alcalde Nagasaki,
he tingut contactes amb la majoria d'Espanya,
hem estat també amb diplomàtics,
hem estat amb alcaldes de Canadà, de Nova Zelanda,
i gent d'un nivell, diríem, polític,
i que, en tot moment, la ciutat de Tarragona, en aquests tres dies,
primer dia nosaltres ens vam acreditar,
vam estar quasi dues hores per entrar a les Nacions Unides,
on Kofi Annan va obrir la conferència.
Ahir vam estar tot el dia mirant ja de tindre les nostres intervencions,
perquè precisament avui es llegirà ja el manifest definitiu,
perquè es fa la conferència, el mes d'agost es fa una conferència a nivell mundial a Hiroshima,
al qual estem invitats,
i no solament el que nosaltres fem és portar la nostra veu,
perquè jo crec que tothom, vull dir, ningú vol ni guerres ni la pau,
tothom volem la pau i aquí,
veus que cada vegada més s'identifica la globalització amb un futur i un món millor,
i veus la quantitat de països, més de 100 països de tot el món,
que el que volen és cada vegada més projectar, diríem,
la humanitat amb una altra cultura diferent,
de més serenor i, sobretot, cap a una proferació,
sobretot, de les armes nuclears, parlem d'armes nuclears.
I bé, i ara nosaltres estem esperant,
hem estat parlant amb l'alcalde de Miami,
que és íntim amic del Buix,
i intentarà que o bé aquesta tarda o bé demà
puguem tindre una entrevista amb l'alcalde de New York
a fer efecte també d'expressar,
posar, diríem, en coneixement què és Tarragona,
qui som i que estem oberts a tindre els contactes que faci falta,
no només d'amistat, de cultura, diríem,
de relacions institucionals de ciutat,
sinó que crec que nosaltres també hem d'obrir
el ventall i la possibilitat que a les càmeres de comerç
hi hagi una relació important.
No aquest viatge no només ha de ser simplement
que nosaltres manifestem els tarragolins,
que som gent de pau,
sinó que també s'han obert i s'estan obrint unes portes
molt importants cap al futur, diríem,
de l'economia de la nostra ciutat i de les nostres comarques
i crec que això pot donar un fruit els pròxims mesos.
Molt important.
Jo abans de marxar vaig parlar amb el Amí Cartal,
president de la Càmera de Comerç,
ja s'estan fent contactes aquí a través de, diríem,
dels departaments de promoció econòmica dels ajuntaments
de Nagasaki i d'Hiroshima,
a fer efecte d'intentar obrir aquestes portes
també de relacions, diríem, econòmiques.
Agustí, dintre d'aquesta trobada a Nova York
n'hi havia una altra que era la trobada aquesta
dels alcaldes per la pau.
Aquesta trobada, quines propostes, quins objectius,
com va una mica tot això?
Bé, aquí he parlat també un dels científics,
que va ser l'assessor de Clinton.
Clinton tenia diversos assessors sobre el tema
de les armes nuclears.
I què parlem de les armes nuclears?
I bé, la conclusió, i que s'està arribant,
vull dir que quan hi ha una...
La preocupació més important de tots els seuradors
és el tema de l'atemptat nuclear.
Vull dir que l'atemptat nuclear és el que els fa més por
a tot el món, no?
Perquè és un fet, diríem, que és nou dels últims anys, no?
Vull dir, un atemptat nuclear seria fatal.
Evidentment, quan hi ha un...
si hi hagués una, diríem, un atemptat nuclear,
no va en un país, sinó va en una ciutat.
Llavors, s'avalora la repercussió que això pot tindre
en cas d'un atemptat nuclear, vull dir, d'una expulsió nuclear,
la repercussió que pot tindre la vida humana, no?
A l'entorn, no només la part de natura,
sinó la part de la ciutat, la contaminació de l'aigua, del sol, vull dir...
I aquesta és una preocupació global, no?
De dir, escolti, quin és...
Quan es parla també el científic o l'assessor de Clinton deia
que és molt difícil controlar què es pugui passar amb un detector
quan se passen armes nuclears.
És molt difícil poder haver igual, no?
A part de tots els controls que hi hagi.
Diu, el millor és que no es produeixin armes nuclears.
O sigui, anar amb origen, no?
I, més de res, es va una mica aquesta tendència, no?
Que el 2020, cap al 2020, hi hagi un compromís global
que no es fabriquin armes nuclears.
Aquí solament es parla d'armes nuclears, no?
I això és important, sobretot, escoltar, veure i escoltar
científics en un nivell, diríem, pràcticament dels millors
en aquests moments que valoren el que és el tema
de lo que és les armes nuclears.
I bé, i nosaltres el que venim aquí
fins al dijous, no solament portar,
sinó també, a part si és una anècdota,
jo vull agrair al Jean-Marie Andreu,
que em va dir, home, em va donar unes camisetes
del dignàstic i uns pins,
a part que l'alcalde d'Herozima
tingui la insígnia de la ciutat,
la bandera de Tarragona, la insígnia.
Doncs també té la...
Li vam explicar que teníem un club de futbol
i en fotografia, si suposo que la premsa anirà traient,
doncs bé, l'alcalde d'Herozima
té la camiseta del dignàstic,
l'envejador d'Espanya
ens va rebre molt amablement
amb el seu gabinet, vull dir,
tots els diplomàtics
que suposo que sortirà aquests dies
el mitjà que ha vingut aquí,
que s'ha desplaçat al diari de Tarragona,
sortirà l'envejador que es va atendre
molt amablement,
més de mitja hora vam estar amb ell
i amb els diplomàtics,
i bé, i ara intentem,
doncs bé, l'altre la té l'envejador,
molt, vaja, ho va agrair molt,
o sigui que no solament portem
el que és la bandera de Tarragona,
la veu de la nostra ciutat,
que s'està escoltant,
i després del discurs que fa l'amic Poblet,
l'amic Poblet ha parlat una mica
sobre el que és,
el que significa la pau a nivell mundial,
i portar la veu de la ciutat de Tarragona
a tot el món, vull dir,
això és un prestigi per la nostra ciutat
i que no es pot quedar aquí.
Ara encara, a més a més,
nosaltres demà, si tenim la sort,
quasi segur, o avui,
de parlar amb l'alcalde de New York,
doncs també farem el mateix,
vull dir, que conegui la nostra ciutat,
invita la nostra ciutat,
i bé, aquesta és una de les funcions
que nosaltres fem aquí,
no només vindre a la conferència
a expressar quin és el posicionament,
sinó obrir portes
perquè la ciutat de Tarragona,
com a patrimoni de la humanitat,
que hem dit que ha quedat,
hi ha moltes ciutats que no ho sabien,
i també hem portat una altra vegada
perquè també a través del departament
de la Maria Mercè
m'ha donat molta documentació,
m'ha donat, diríem, els CDs
i, evidentment, vull dir que sàpiga
també la Maria Mercè
que tots els CDs estan repartits
amb alcaldes de Canadà,
amb Nueva Zelanda,
vull dir, Inglaterra,
vull dir, que jo el que he fet una mica
aquests dies,
tot el material que m'he importat
una maleta de CDs,
de llibres, d'insígnies, vull dir,
donau les personalitats més importants
perquè coneguin la nostra ciutat
i, sobretot, la nostra capitalitat.
Jo crec que nosaltres hem sigut
la capital de l'Estat, vull dir,
perquè som l'única ciutat de l'Estat espanyol
que portàvem, hem portat la bandera,
no?, de Tarragona.
I això, per mi, és una emoció
i una, diríem, una experiència inolvidable,
vull dir, allò en polític,
que arribis aquí a l'ONU,
que puguis portar la veu de la teva ciutat,
de la teva capitalitat de Tarragona
i que tinguis contactes diàriament
perquè els tens al costat, vull dir,
de personalitats en un nivell,
vull dir, que tu estiguis parlant
amb l'alcalde de Miami,
assessor del Buix,
que estiguis parlant amb el traductor que portem,
amb l'assessor de Clinton,
amb armes nuclears, vull dir,
que estàs parlant amb unes personalitats
i que tu expliquis que és Tarragona,
que és el que fem,
que tenim una ciutat industrial,
que tenim una ciutat turística
i que, bueno, el que venim aquí nosaltres
és que volem que a la llarga,
vull dir, dintre d'uns anys,
el món, vull dir, aquest desequilibri que hi ha social
cada vegada sigui més humà, no?,
vull dir, crec que és una experiència
sincerament inolvidable
i que esperem que acabi
no només el mes de Gó,
ara aquí el dijous acabi tot,
sinó que a partir del dijous
hi ha un abans que hem sembrat
tant l'amic Colet com jo
en nom de la ciutat
i també de Vilasec, evidentment,
hem sembrat aquí una imatge
i hem sembrat, diríem,
unes portes obertes
a que en el futur hi hagi un reconeixement
i sobretot tinguis aquestes relacions
entre les ciutats.
Agustí, ens ha quedat clar més
de totes les relacions
i aquesta projecció internacional
que se li està donant a Tarragona
que has buidat la maleta plena que portaves,
ens ho explicaves abans de marxar
que portaves la maleta plena,
ja l'hem anat buidant a poc a poc,
però quina és l'agenda que ens queda
per aquests dies que resten d'estar a Nova York?
Bé, nosaltres ara, aquí,
el que hem de fer nosaltres és,
aquesta tarda, com t'hi he dit,
tenim ja una conferència dintre de les Nacions Unides,
amb científics i alcaldes,
després, demà, demà ja tenim, diríem,
les conclusions i s'assignarà un document
sobre la conferència,
on hi haurà, doncs, evidentment,
hi haurà l'alcalde de New York
i després, evidentment,
s'planificarà ja el mes d'agost
la conferència, diríem,
a nivell mundial d'alcaldes per la pau.
Nosaltres continuem treballant,
no només amb el tema aquest,
sinó amb el tema comercial,
i bé, és una gran satisfacció
poder dir a la ciutat de Tarragona
que no només hem portat la bandera
de la ciutat de Tarragona,
que també hem portat el nostre club,
que és el gimnàstic,
i sincerament,
agrair, sobretot,
les persones que m'han ajudat
a poder venir aquí
i poder repartir
tot aquest material didàctic,
des de Patrimoni de la Humanitat,
des del gimnàstic,
i, sobretot,
ara s'obren unes portes
que, si sapiguem,
unes oportunitats
que a vegades t'avenen,
com aquest cas,
que no els podem desaprofitar.
Vull dir-ho des d'aquí
a l'amic Artal,
president de la Càmera de Comerç,
que vaig parlar ara,
l'amic Poblet,
ja es posarà en contacte,
d'aquí jo crec que podem obrir
unes expectatives
de, diríem,
de relacions econòmiques internacionals
amb aquestes ciutats
molt importants.
Agustí Mallol,
moltes gràcies,
esperem que continuï
anant molt bé aquests dies
a Nova York,
suposo que ens mantindrem
en contacte.
Sí,
i gràcies a vosaltres,
i bé,
això és la tecnologia,
poder parlar,
vull dir,
parlar a milers i milers
de quilòmetres tu i jo,
i com si estiguéssim a casa.
Perquè ara exactament
on estàs,
Agustí?
Jo ara estic davant mateix
de l'ONU
que anem a dinar,
vull dir,
ens han invitat avui,
i hi ha una reunió
també d'alcaldes
aquesta tarda,
ara m'acaba de dir
el Julio,
que ja estiguem
el tècnic de l'Ajuntament,
que és un professor d'anglès,
que és el que ens està portant
tota la coordinació,
que sense ell,
sincerament,
ho tindria difícil,
ho tindria a tots,
i aleshores,
ara m'acaba de comunicar
que tenim una reunió
d'alcaldes aquesta tarda,
demà també tindrem
una altra reunió,
i bé,
el que volem és acabar
i tindre,
diríem,
i deixar el pavelló
de Tarragona
el més alt possible
que s'ho mereix,
no?
Molt bé,
moltes gràcies a Agustí Mallol,
com he dit abans,
que vagin molt bé aquests dies
per Nova York
i per les Nacions Unides.
Moltes gràcies a vosaltres.