Fins demà!
Si voleu que us atenguin o que, per exemple, us diuen vols que t'ajudi, pot ser que vosaltres digueu que sí, però pot ser que vosaltres trieu anar per lliure i triar la roba.
Per tant, les botigues del barri que us coneixen de tota la vida i tot això i que assaban els vostres gustos, us atendran més personalment?
Sí, segurament. Per tant, podríem anar al Petit Comerç.
Si és divendres, són les 3 del mitjà i ens hem d'esperar fins a les 5 de la tarda que hem quedat.
Aquestes dues hores, on podríem anar a comprar?
El Petit Comerç seria un horari més reduït.
Què són aquests tipus de botigues?
Hipermercats.
Són?
Hipermercats, no ho dic.
Centre comercial.
Centre comercial.
Molt bé.
Per tant, la centre comercial es caracteritza per tenir uns horaris molt amplis i, per tant, podríem anar a comprar a qualsevol hora.
Vale?
La neu Sabanquer és una de les quatre monitores de la seu itinerant de l'Escola de Consum de Catalunya,
un òrgan que depèn de l'Agència Catalana de Consum i que des de fa 3 setmanes està instal·lat al complex educatiu de Tarragona, l'antiga laboral, situada a l'autovia a Tarragona-Salou.
Els tallers eren fins ara a Tortosa i l'objectiu del Departament de Comerç, Consum i Turisme és que arribin al màxim d'escolars possible del territori català.
Com explica el director de Serveis Territorials de Comerç, Consum i Turisme, Jordi Casadevall.
La continuació de l'Escola de Consum de Catalunya, que ja existia a Barcelona des de fa dos anys,
però que ens vam adonar a partir de l'èxit que tenia i de lo bo que era pels fins que ens hem proposat,
de fer-ho extensió o fer-ho més, apropar-ho més a la resta de la població, en aquest cas dels alumnes de les escoles.
Després de dos anys de ser l'Escola de Consum fixa a Barcelona, vam decidir fer-la itinerant.
O sigui, desdoblar l'Escola de Consum, continuar-la fent a Barcelona per tercer any o per tercer curs,
perquè també funcionem per cursos, i fer una altra escola itinerant per tot Catalunya.
Fins al proper 20 de gener, l'Escola del Consum de Catalunya, que és un servei gratuït,
seran aquestes instal·lacions educatives a Tarragona. L'objectiu és formar els escolars en matèria de consum,
facilitant-los tallers basats en jocs per aprendre a consumir de forma responsable,
perquè coneguin els seus drets, però també els seus deures com a consumidors.
Es pretén, bàsicament, formar-los com a consumidors.
Els adolescents, per joves, per molt joves que siguin, no deixen de consumir igualment
i a vegades amb més intensitat que els adults.
Per tant, és perfectament lògic i necessari, diria jo, que se'ls eduqui en el consum,
en les pautes de consum, de comprar correctament, de pensar el que es compra, d'estar ben informat.
Societat de Consum, tu compres un poquet, jo compre un poquet,
aquell una miqueta de res, d'això en diran després.
Societat de Consum, tu treballes bastant, jo treballo quan puc,
aquell treballa tot l'any, i sempre es diu el mateix.
Els tallers han arribat a Tarragona en una època de l'any emmarcada pel consumisme de saforat.
Per campanyes publicitàries agressives que sovint ens fan comprar coses que no ens convenen o no necessitem.
És davant d'aquesta realitat que és més convenient que mai,
educar amb bons hàbits de consum els adolescents.
de Nadal i de Reis, doncs, és per definició l'època del consumisme.
És l'època que es compra més, en fi, la gent també disposa de més diners,
en qüestió de pagues extres, etcètera, etcètera,
i la gent inevitablement, doncs, amb l'ajut, naturalment,
o la pressió de la publicitat, etcètera,
doncs, sembla més compelida o més obligada a comprar més coses.
I d'aquí, doncs, bé, aquest consumisme has desaforat,
que és el que pretenem, doncs, de...
en fi, de limitar al màxim, doncs,
dient a la gent, als adolescents i als no adolescents, als adults,
que, bueno, que fem un ús responsable d'aquest dret que tenim tots
de comprar coses i de consumir coses.
Els tallers simulen accions i situacions quotidianes
que obliguen els adolescents a reflexionar sobre els seus hàbits de consum.
També se'ls forma perquè coneguin els seus drets
i els seus deures en matèria de consum.
Ho explica Jordi Casadevall.
També un dels tallers fa referència a això, no?,
doncs, amb els drets que tenen com a consumidors,
doncs, per intentar, doncs, i aconseguir una solució als problemes,
i una, doncs, hi ha, doncs, la reclamació,
la mediació i l'arbitratge, etcètera.
Les oficines d'informació, tenim bastantes oficines d'informació
al consumidor, tant a comarcals com a municipals.
Hi ha les associacions de consumidors,
a vegades molt oblidades, que també fan aquest paper, etcètera.
Tot això també se'ls explica, eh?
I el dia de demà, aquests adolescents que tenen, aquests nois i noies,
el dia de demà seran adults i continuaran consumint,
continuaran tenint algun problema com a consumidors,
i, per tant, hauran de seguir fent servir aquestes eines.
L'escola de consum ofereix a Tarragona 63 sessions organitzades
amb visites d'aproximadament 3 hores de durada.
Cada sessió consta a diferents tallers.
N'hi ha un de resolució de conflictes,
n'hi ha altres de serveis, també de publicitat.
Ens ho explica un altre dels monitores,
la Marta Fonolleda.
També fem tallers adreçats a alumnat
amb necessitats educatives especials,
llavors hem triat dues temàtiques que els puguin interessar,
com són els serveis,
que normalment ells utilitzen molts serveis,
transport públic, serveis sanitaris, el que sigui,
i un altre taller que es diu publicitat,
perquè hem considerat que ells,
per tot arreu, veuen molta publicitat
i han de ser conscients d'aquest fet
i han d'aprendre a interpretar-la i a llegir-la correctament.
Llavors els tallers són adaptats a cada classe,
a cada cas, a cada grup,
i són aquests dos, serveis, educació i publicitat.
L'oferta, tota l'oferta educativa de l'escola és,
educació especial només hi ha una possibilitat,
que és fer aquests dos tallers junts,
i educació secundària hi ha dues possibilitats,
que és o fer tres tallers junts,
que són serveis, resolució de conflictes de consum i publicitat,
o fer-ne un de sol, que és global,
que es diu que em poso aquest matí.
I tot plegat es fa amb un material molt proper a la realitat.
S'utilitza roba també, projeccions, audiovisuals,
material didàctic i panells informatius
que són molt, molt clarificadors.
Treballem sobretot amb material,
amb imatges, moltes imatges,
treballem amb roba també al taller
de què em poso aquest matí,
treballem amb roba de veritat,
amb mitjans audiovisuals al taller de publicitat,
fem un anunci, amb educació especial,
gravem un anunci i després el passem per la tele.
I són activitats, totes elles, lúdiques.
Intentem que siguin una miqueta lúdiques,
un equilibri entre lúdic i formatiu.
Tenim un joc de taula,
tenim tallers que són una miqueta més teòrics,
com el de resolució de conflictes de consum,
altres que són pràctiques on s'ha de fer mímica,
com els d'educació especial,
són molt actius.
L'escola del Consum s'ha ubicat al complex educatiu de Tarragona,
l'autovia de Salou,
on romandrà oberta fins al proper 20 de gener.
Després passarà per Lleida, Manresa o Girona.
Jordi Casadevall fa una crida responsables
dels instituts de la demarcació
perquè els alumnes passin per aquesta escola de consum.
L'escola entra a la nostra pàgina web de consum,
consumcat.net,
i ell hi fa la reserva del dia o dels dies
que vol per portar els alumnes i fer les classes.
hem tingut d'emparar una ocupació ja d'aproximadament un 40%,
però clar, ens agradaria que arribés al 100%.
Per tant, aprofito cada vegada que tinc un micròfon al davant
o fem una roda de premsa, etcètera,
per recordar els directors de les escoles,
sobretot els responsables pedagògics,
que hi ha aquesta eina que és molt interessant i molt útil
i que entrin a aquesta pàgina web, consumcat.net,
i que en un moment poden reservar l'hora concret, el dia i l'hora.
Mala sort pensar que pel mateix import
tinc unes bambes d'esport, com el tio Boda Tercer,
tothom diu que està de mort d'acord.
Potser també és un preu de sorbitat
paga tard per unes bambes de la marca Supertal,
anunciades per senyor Qual, a canvi d'un dineral,
producides per un xaval a l'altre extrem del món mundial.
I amb tot aplegat, què en pensen els adolescents que hi prenen part?
doncs ara mateix ho escoltem.
Aquí ens expliquen com va el procés de transport de la roba,
com d'un peru bé,
quines coses fan els altres païs,
com li paguen per això de fer la roba
i més coses de tot l'esport.
Cosa de la roba, sobre la roba.
Per on venen les coses, aquí ho som tots els dies
i com s'preparen les coses
abans de que les posem nosaltres.
No sé.
Jo de Tarragona, no, de un barri.
No, de la granja.
¿De dónde viene?
O de muchos països.
Jo de Torreforta.
Pues nos han explicado todo cómo va el comercio,
de dónde proviene la ropa y todo.
No sé, nos enseñan también de dónde vienen,
por qué es cara,
por qué hay muchos tipos de ropa,
hay muchas variedades.
La marca.
Hombre, claro.
Porque es lo mismo.
Sí, es ropa.
Yo prefiero la marca.
Yo no.
Porque me da igual la marca.
Y yo te digo, ay, venga.
¿Qué me pongo este matrimonio?
¿Vosotros os hace esta pregunta al matrimonio?
¿Sí?
¿Y en función de qué decidíos que os pongo?
¿En función del día?
¿Del clima?
¿De qué más?
¿De qué conjunti?
¿De la ocasión?
¿De la moda?
¿Dels gustos?
Bueno,
quan ens vestim al matí,
d'alguna manera estem fent un acte de consum.
Ens posem roba que algun dia l'hem hagut de comprar.
També ens dutxem
i paguem l'aigua calenta,
el gas, l'aigua correnta, el que sigui.
Cadascú consumeix d'una manera diferent.
Cadascú té uns criteris i ens fixem en unes coses.
Per exemple,
a l'hora de comprar roba,
amb què us fixeu?
Amb el preu?
Amb la marca?
Amb la talla?
Molt bé.
Us heu preguntat mai
qui ha fabricat la vostra roba?
I si aquestes persones
han cobrat un sou digne o no?
No?
Això ho farem en aquest taller.
A més a més,
us heu preguntat mai
si la fabricació dels vostres texans
ha contaminat el medi?
No?
No es pot saber.
Ho veurem en aquest taller.
A més a més,
què més veurem en aquest taller?
Us heu preguntat mai
si la roba és un símbol d'identitat?
La vida és dura.
Si hi havia algú,
tu t'ho perds.
Aquesta nit el pressupost
és menor que zero.
Respires un cost.
Jo m'he llevat sense saber-ho
que voler-ho.
No és poguer-ho,
ni poguer-ho.
Voler-ho,
que no es pot afluixar tan fàcilment
sense abans haver-ho pensat dos cops.
En tens prou el pot?
Pots o no pots?
I si per un cas pots
ho vols a de por?
És això?
Potser demà prou?
Serà allò?
I llavors com se't quedarà el cos
quan vegis que no en tens prou?