Antoni Pladevall, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada,
perquè vostè és professor, no sé si estava donant classes.
He buscat un raconet, la veritat és que sí,
però ja han entès que calia parlar de la novel·la
i m'han fet un forat.
Molt bé, doncs li agraïm moltíssim.
Vostè és doctor en filologia clàssica?
Sí, sí.
Professor de grec i llatí?
Exactament.
Déu-n'hi-do, eh?
De les dues matèries.
Avui en dia això del grec i llatí
sembla que costa una mica, no?
No són els millors temps,
però encara tinc uns quants alumnes que se m'apunten, eh?
Més a llatí que no pas a grec
i justament amb aquests alumnes sovint ens toca,
perquè ens fa gràcia, no?
Venir fins i tot a Tarragona, eh?
Que és un dels destins que interessa
de portar els alumnes per veure les muralles,
l'amfiteatre, etcètera.
Home, doncs que des de Tarragona
li hagi arribat aquest reconeixement, aquest premi.
Encara em fa més il·lusió.
Més il·lusió, clar que sí.
Encara, sí, sí.
Bé, Antoni, vostè no és novell
en el tema d'escriure ni de bon tros,
ja té altres obres publicades de diferents tipus, no?
Sí, jo havia publicat un parell de novel·les,
també d'ambientació rural,
havia publicat un dietari,
un llibre de proses poètiques,
aquestes obres així una mica variades,
però, de fet, darrerament,
doncs he anat treballant
sobretot el gènere de la novel·la, eh?
i per això, doncs,
ara amb aquesta novel·la vaig pensar,
bé, què en fem?
A veure si provem sort
i és el que vaig fer.
Doncs el jurat que l'altre dia parlàvem,
clar, com vostè pot intuir,
des de Tarragona aquesta tardor literària
i en particular al lliurament dels premis
en fem un seguiment exhaustiu
i l'altre dia precisament comentàvem
que el jurat dels premis,
el del Pini Sol, en aquest cas,
és un jurat molt exigent,
vull dir que això sempre avala molt l'obra
d'un escriptor, no?
Jo estic content, eh?,
que tenint en compte, doncs,
la variació, no?,
de membres del jurat
i, bé,
i tenint en compte el prestigi
que tenen tots ells,
doncs, en fi,
a mi la veritat és que, doncs,
ha estat per mi un motiu de satisfacció, no?
Entre, diguem-ne,
l'estranyesa i l'excitació,
doncs, que és un sentiment una mica ambigu, no?,
el que t'acaba provocant
quan t'enuncien, doncs, que has guanyat.
Clar.
És obvi que no hem llegit Terres de Lloguer
i jo espero que quan estigui publicada
i la llegim
el podrem tornar a trucar
i parlar-ne.
Bé, sí, sí.
Més amb lia.
Però avui sí que ens podria fer cinc cèntims.
Bé, sí,
de fet, puc explicar
el que he anat dient aquests dies, eh?,
que, de fet, és una novel·la,
jo en dic una novel·la de perdedors, eh?,
una antiepopeia, si es vol,
fins i tot, podríem dir,
una al·legia rural,
perquè, de fet, planteja un tema
de molta actualitat, eh?,
que és una mica
aquest procés de desaparició imparable, no?,
dels nostres pagesos mesubers, sobretot,
que són el que jo en dic els llogaters de la terra,
que sovint troben que,
després d'haver viscut molts anys
al mateix mas
i d'haver treballat les terres
com si fossin seves,
de cop i volta,
per raons diverses,
des d'un desnonament
fins al fet que els fills no continuen,
o l'amo, per exemple,
doncs, vol dedicar a la finca,
jo què sé,
doncs el turisme rural,
doncs, de cop i volta,
es veu abocat
a haver de marxar
amb tota la família, eh?
Esclar,
això suposa un drama, no?,
un cop violent,
sobretot per la persona
que s'estima la terra de debò.
Per tant, la novel·la
s'ambienta en l'actualitat.
Sí, sí,
és una novel·la
estrictament
ubicada
al dia d'avui,
no apareix mai una data,
però, vaja,
una mica per alguns fets
que s'hi comenten
es podria situar perfectament
a la ratlla del 2000,
2000, 2002,
és a dir,
una novel·la d'ara mateix.
Geogràficament,
l'ha volgut també situar
en algun escenari particular?
No,
com he anat fent sempre,
faig transitar els personatges
amunt i avall
per un escenari,
diguem-ne,
que no té un nom concret,
és a dir,
entenc que l'acció
se situa en un lloc
de la Catalunya central,
que tant pot ser
la meva ozona
com pot ser
el Bages
o el Ripollès,
una mica
aquest centre del país,
que és una mica,
diguem-ne,
el territori que conec de prop.
Té un coneixement
molt directe
del món de la pagesia,
el coneixement en la mesura
que jo mateix
sóc un producte rural.
La baixada d'autodafinir-se
com a producte és curiós,
no?
Sí,
per això jo dic
que és un producte rural
100%,
sense additius,
ni conservants,
ni colorants,
ni conservants,
perquè de fet
jo fins a 25 anys
vaig viure amb la meva família
justament en un mas
que ja no existeix,
que va ser tirat a terra.
I és clar,
perquè doncs
va haver-hi
un desnonament
també pel mig,
etcètera.
Jo conec de prop
el tema,
encara que de fet
no és una biografia,
el que passa que és clar,
suposo que sentimentalment
pesa,
pesa el que jo vaig viure
i el que jo he conegut.
Clar,
determinades zones
s'estan convertint
en una mena de parts
temàtics rurals.
Ara,
ara,
és que és una mica
la novel·la,
jo penso que
més enllà
de la ficció estricta,
el que interessa
són els drames humans,
la descripció,
la reacció
d'aquests personatges.
A més,
jo crec que aquesta novel·la,
a diferència de les altres,
pren una dimensió social,
fins i tot potser política,
no?
Perquè si pot fer
aquesta lectura,
que el sector primari,
doncs,
cada vegada
és menys primari,
ja que s'industrialitza
i es terciaritza.
Quan dic que s'industrialitza,
vull dir que molts pagesos,
fins i tot,
han de recórrer
a la remaderia intensiva,
que els ve una mica,
doncs,
donada
pels grups
industrials del pinso,
que de fet,
els acaben convertint
en uns simples assalariats.
Curiosament,
quan a la primària,
els nens ara estudien
els sectors productius,
l'agricultura
està dins del sector primari,
des del punt de vista teòric,
però,
de fet,
ja el podríem marcar,
el que són
aquestes persones
i aquests col·lectius
en els sectors serveis.
És que arribarà un moment
que s'hauran d'adaptar
aquests manuals
d'una manera clara,
perquè cada vegada,
bé,
hi ha això,
turisme rural,
avui molt de moda,
hostaleria,
gent que converteix la finca
en un camp de golf,
vull dir,
el meu poble mateix,
que és Taradell,
hi ha dues finques
que s'han convertit
en camp de golf.
Res a dir-hi,
de fet,
la novel·la
no és una crítica...
No va en contra de ningú.
No és una crítica
a la modernitat
ni al progrés,
perquè tenim moltes comoditats
que no teníem,
però potser alerta,
no?,
sobre el drama humà
que sovint provoca
l'aplicació
d'aquesta modernitat.
És a dir,
que interessos,
a veure,
totalment legítims,
no?,
de propietaris,
etcètera,
de vegades,
fent ús,
diguem-ne,
del poder que de fet tenen,
de vegades potser
també no es tenen
gaire en contra,
doncs,
aquestes històries
sentimentals,
no?,
del pagès que ja ha viscut
tota la vida
i que de cop i volta,
doncs,
potser no està en condicions
d'entomar,
no?,
un drama
d'aquestes característiques.
No tothom
que viu de pagès
és un gran propietari,
ni té possibilitats
d'enganxar-se
a aquest carro
de la modernitat.
No, no,
és que a més a més,
exacte,
però és que a més a més,
fins a,
bueno,
avui sembla que s'estima
la desaparició
del pagès més o bé
perquè sembla que és cosa
d'una generació
i ja no en quedaran,
però és que de fet
era el segment social
més ampli
dins el món de pagès,
hi havia el propietari
que tenia
quatre o cinc mesobaries
i ara, esclar,
molts d'aquests masos
que havien estat
habitats per mesobaries
avui són aquestes ruïnes
que estem veient,
o sigui,
no és un procés
d'ara mateix,
però ara s'ha precipitat,
vull dir,
aquests masos
que veiem arreu del país,
que s'estan enronant,
que ja són devorats
per l'eure
i les verdisses,
o sigui,
és tot un passat,
un patrimoni a més
que se'n va,
doncs,
a terra
en pocs anys.
Aquest és el decorat,
com diu l'Antoni Pladavall,
l'important és la història
dels personatges
que transiten
per aquest escenari.
Tenim moltes ganes
de llegir la novel·la.
A veure...
quan triguen,
no sé si ho sabrà vostè
que és l'autor,
quan triguen allò
en què es fa publicar
el premi,
la publicació...
A mi,
bé,
això m'ho han dit
el dia mateix
de la festa,
sembla que la versió catalana
ja apareixerà
al febrer.
El febrer ja la tindrem
entre les mans,
doncs.
Sí,
per tal de fer la campanya
i llavors poder arribar
a Sant Jordi,
diguem-ne,
amb les presentacions
que s'han de fer
entre mig.
Doncs,
un cop llegida
la novel·la d'Antoni,
ens encantaria
tornar a parlar.
Doncs,
si no...
Si és que no us ha desagradat
prou
i no...
I teniu humor,
eh?
Humor per parlar-ne,
doncs no cal dir
que sí que podem tornar
a fer
alguns comentaris.
Molt bé,
doncs,
Antoni Pladavall,
autor de Terres de Lloguer,
guanyador del Premi
Pini Soler de Narrativa 2005.
Moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
i no sé si l'hem dit
però enhorabona pel Premi, eh?
Doncs gràcies, eh?
Adéu-siau.
I també molt agraït
per la vostra gentilesa, eh?
Molt bon dia.
Adéu-siau, adéu-siau.
Bon dia.