Ara són dos quarts de dotze del migdia, sis minuts,
seguim en directe des del Teatre al Magatzem de la Cooperativa.
Estan convidats a venir aquí, estan les portes obertes,
no cal que s'esperin, entren, seuen,
s'estan l'estona que els vingui de gust, és el Dia de la Música,
hi haurà música a diferents escenaris de la ciutat de Tarragona,
a l'Aira Lluira, aquest és un dels escenaris del Dia de la Música,
aquesta edició especial del Matí de Tarragona Ràdio.
Aviam, vostès diran, quina familiaritat amb el senyor pianista?
Clar, és que la primera vegada que vam enganyar, podríem dir-ho així,
a la gent de l'estudio de música, jo recordo que tenim un problema
en aquest programa que som molt tirats a explicar batalletes,
però jo recordo la primera vegada que el José va tocar pel Matí de Tarragona Ràdio,
va ser la primera vegada que al carrer es va fer alguna cosa
amb el Dia Mundial de la Música.
El vam embolir que sense conèixer el darrers,
i vam muntar el programa a la plaça de la Font.
I on i te'n recordes, José?
Sí que me'n recordo, i tant.
No teníem cables, no teníem cap endoll on posar el seu piano.
Va arribar amb el seu piano, després que va deixar la feina,
ens va venir a acompanyar, i arriba i diu,
jo no enxufo això.
I li vam dir, doncs no ho sabem, vam anar a calcandil,
els del candil, li vam demanar que per favor no ens deixessin endollà,
vam dir que cap problema, que podíem ocupar les taules,
però clar, no hi havia a largo.
Te'n recordes que no arribava el cable?
Faltava la llar, i me'n recordo també que uns nois ens van deixar un ampli,
que passàvem pel carrer.
Uns nois que passàvem pel carrer, efectivament.
Llavors van anar al local d'assaig, que el tenia, em sembla que hi ha al carrer del costat,
i el vam portar, i mira, així ho vam passar.
Si és que és veritat, recordo que ens vam veure allà, amb el piano,
el José per allà, que no va perdre els nervis, ni un sol moment,
jo em vaig quedar fascinada, i diu, què feu aquí?
Fem un programa d'aquests que fem nosaltres, de música, la ràdio, i què us passa?
Ah, doncs tenim el que diu el José, tenim el local d'assaig aquí al costat.
I vam poder començar aquesta sèrie, i ens acompanya pràcticament sempre, no, Teresa?
Sempre, i feia aire, i caien les partitures.
Era un dia molt desagradable.
Agulles d'estendre.
I tothom ens mirava, eh? Te'n recordes, José?
Després també hem tingut unes altres experiències més tranquil·letes,
i també, doncs, molt agradables.
L'última va ser a la Muntanyeta.
Aquestes festes de Nadal, al centre de la Muntanyeta,
van passar allà un programa realment extraordinari,
amb un públic molt agraït, molt entregat,
i la veritat és que va ser una experiència inoblidable.
I avui som aquí, i ja em penso que has triat, no?
T'ha costat, eh?
T'ha costat una mica, però bé.
Aviam, el nerviosisme del José està més que justificat.
El que li ha de passar properament al José és molt important.
Qualsevol en el seu lloc estaria nerviós.
El José està a punt de tenir una criatura,
bé, la seva companya, ell òbviament no,
i ja està de camí, en qualsevol moment pot ser, no, José?
Sí, ja passa del dia, diguéssim,
o sigui que en qualsevol moment, doncs, ja pot.
Me'n poden trucar al mòbil, no?
I com es diu aquesta criatura?
Bé, es diu Ingrid.
Ingrid.
Per tant, sense que serveixi de precedent,
pots deixar el mòbil obert, eh?
No.
Ni que estic en un teatre,
perquè aviam, l'ocasió se m'emmereix.
I jo crec que tens la intenció de dedicar-li a l'Ingrid, no?
Sí, bé, a veure,
li dedicaré, doncs, un tema
que tampoc no el tenia gaire preparat,
ho sento molt, Ingrid,
però, bueno,
tirarem endavant, home, com sempre fem.
José, gràcies per venir avui també,
i més en aquestes circumstàncies,
i t'escoltem quan vulguis.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ai, la Ingrid,
tot el dia que estarà tocant nanes, el José.
No, no, marxis, que ara li toca el Daniel.
Ara ja sí, Daniel,
t'hem donat temps a que agafis aire,
però si això de l'escenari ho tens superat, no?
Vaja, jo l'altre dia et vaig veure al Metropol,
i Déu-n'hi-do, no?
Sí, el que passa que...
Compte, el Joan Maria ens organitza aquí ràpidament tot.
L'està acompanyat per molts més companys,
doncs t'ha de donar un suport i tot.
et treu nervis.
Home, no és el mateix, ni de bon tros,
per això el fet de cantar en solitari.
Evidentment.
Saps nervis.
I dius, clar, aquí no tenim molt de públic,
però a través de la ràdio ja saps que t'està escoltant molta gent.
És una poca estada.
Però de totes maneres jo em faria la idea
que estàs cantant davant de les persones que estan aquí,
i ja està.
A mi m'han explicat que estàs estudiant música.
Sí, estic...
Bueno, em vaig apuntar a l'escola de música
perquè estic en un grup de música heavy
i necessito cantar bastant, amb tonos bastant dalt.
i llavors me vaig apuntar a l'escola
perquè sabia que si hi havia altres persones
que havien evolucionat bastant,
jo també ho podia fer.
Jo tenia la veu que no la podia donar més de si
i la professora ha fet una gran feina.
Estàs descobrint coses, matisos,
que pensaves que eres incapaç de trobar en la teva pròpia veu?
Sí, sí, és sorprenent perquè el cos té...
Tens mecanismes que quan els pots utilitzar bé
treus una veu que jo molts cops,
quan vaig escoltar la maqueta que acabem de gravar,
m'assorprèn, perquè és que no em pensava
que pogués arribar a fer uns tonos trens als harts.
I sí, és sorprenent.
El Daniel l'altre dia,
en el que era l'audició de final de curs
de l'estudi de música, juntament, com bé dèiem,
els seus compatts van interpretar un parell de peces,
una era tot un clàssic de la música americana,
l'All of Me,
i avui has triat un tema dels Beatles,
però ell toca en un grup heavy, han fet una maqueta,
podrem escoltar després des de l'estudi
que hem deixat, doncs, que el Lluís punxia aquesta cançó.
A mi em dono la sensació que a tu et deu agradar
tot tipus de música, tot i que t'has decantat
una mica per la música més dura, no?
Sí, jo crec que a una persona,
quan li agrada cantar,
tant li fa el que cantar.
O sigui, es pot decantar per un estil,
per un altre, però quan a tu t'agrada cantar,
a mi em poden escoltar a casa cantant
a l'Exubago, com a l'escola de música
em poden escoltar cantant en una ària,
una peça antiga,
quan t'agrada cantar, cantes el que sigui.
Tu t'hi trobes molt a gust quan cantes, eh?
Sí, a part dels nervis, però
si surt bé, jo acabo molt satisfet.
Doncs fora nervis,
has triat Yesterday, per alguna raó en particular?
Doncs és una cançó que és molt lenta,
molt sentida,
i més la cantaré amb una versió en català,
que s'entén més i jo crec que arriba més a la gent.
Doncs és el Dani Luaces amb el José David,
quan vulgueu, us escoltem.
Era ahir
que els problemes eren lluny de mi,
ara els tinc ben instal·lats aquí,
i m'agrada més creure en l'ahir i d'acord.
No em conec, no sé trobar el meu lloc,
noto un ombra que vol entrar en joc,
sento l'ahir que ve de cop,
perquè s'embarà no comprenc el meu destí.
En què vaig fallar com enyoro aquella ahir?
Era ahir
Quan l'amor era un joc ben senzill,
ara em vull jo els amagar i fugir,
M'agrada més creure'n d'ahir,
perquè s'embarà no comprenc el meu destí.
Tant que vaig fallar com enyoro aquella ahir,
era ahir,
quan l'amor era un joc ben senzill,
ara em vull sols amagar i fugir,
m'agrada més creure'n d'ahir.
Hmm, hmm, hmm, hmm, hmm.
Teresa, quina alumna que tens!
Home, té molt fàcil, eh?
Sí, sí.
A més, ha fet un aprenentatge molt ràpid, no?
Molt ràpid, fa molt poc, ha començat.
del mes de febrer.
Des del febrer, Daniel? No, no, no marxis, no marxis.
No, que no et fem cantar un altre cop
si tenim música enllaunada.
Amb el que us ha costat fer la maqueta, no l'escoltarem ara.
A veure, m'ho he apuntat, ho sento,
la meva memòria no arriba tant.
Anchor. Què vol dir alguna cosa?
És un nom impactant per un grup de música?
Doncs no ho sé, jo la veritat és que
quan vaig entrar al grup, ja estava formant,
només faltava un vocalista, i em van dir
uns dia, Anchor, t'assembla bé, sí o no?
I jo dic, doncs vale.
No tenia ganes de pensar
el que sí que hi ha un temple, hi ha un temple
que es diu Anchor, però porta una jet pel mig
i no sé si ho van agafar per això o què.
De fet, la portada de la maqueta ara mateix té el temple d'Ancor.
El grup és de Tarragona, fa temps que funcionava, em deies?
Doncs fa un parell d'anyets
que estem ficats. El problema és que
som un grup de mitjana d'edat
molt jove, la majoria,
excepte jo i el bateria,
som menors d'edat, o sigui que...
I ara teniu la maqueta feta,
us ha costat un gran esforç
de treball, esforç econòmic també,
qui més o menys es mou a prop
del món de la música
i més de la música que es fa ara,
i de grups, i discogràfiques, i tot plegat,
ja saben que és molt difícil,
que és molt complicat.
Però bé, forma part de l'aprenentatge,
també una mica el mateix que diem amb el Sergi,
no?, de les orquestres i tot plegat.
Sí, el fet de fer diferents
diferents tipus de música,
t'agafes diferents matisos també,
aprens a interpretar
una sèrie de música molt d'una manera,
després si ho has de fer més calmat.
El que passa és que tenim un problema,
i és que l'estil de música que nosaltres toquem
no està molt divulgant,
no té molta publicitat,
i això és el que nosaltres
ens tallo una miqueta les ales,
anar a un lloc i dir que si podem tocar,
i ens diuen que per aquest estil de música
no és adequat o qualsevol cosa.
Llavors, és una lluita aferrissada,
que dia a dia anar buscant espais
i gent que ens vulgui escoltar.
Però, vaja, dins del gènere,
la gent ho escolta bastant.
Perquè no us plantegeu canviar d'estil musical
si el que us agrada és aquest, no?
No, nosaltres pensem que el grup o la música se fa,
i nosaltres no volem que ens donin res fet.
Nosaltres hem començat des de baix,
ni tan sols és que estem tocant,
hem après estudiant música,
que hem après sols, hem après de buida.
I després els resultats,
i si vas aconseguint èxit,
doncs te reconforta més, no?
Saber que allò ho has fet tu
i que no t'ha ajudat ningú.
Doncs el resultat és una maqueta,
ara podrem escoltar un dels talls,
com que aquest programa es fa al matí
i és, podríem dir, apte per a tots els públics.
Jo, Dani, m'he permès la confiança
de triar una balada,
perquè dic allà que tampoc no són hores, no?
No sé si et sembla bé.
Sí, sí, perfecte, sí.
No recordo el títol.
Sempre esperaré.
Doncs sempre esperaré,
esperem que vagi tot molt bé
i el Lluís des de l'estudi punxarà.
Moltíssimes gràcies per venir avui.
Gràcies a vosaltres.
Molta sort, l'escoltem.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!