Les 12 del migdia, en 10 minuts, seguim endavant després d'aquesta pausa.
Ja fa uns minuts que ens acompanya Maria Teresa Montaner,
és la directora de l'Escola Municipal de Música.
Molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
És aquí amb nosaltres perquè aquesta nit tenim una oportunitat,
jo no diria única, però no és un espectacle del que es pugui gaudir moltes vegades.
De fet, es va representant el seu dia al Palau Firal i de Congressos
i aquesta nit es torna a representar.
Estem parlant de la cantata Un somni bestial per a cor i orquestra.
És una iniciativa, un muntatge de l'Escola Municipal de Música de Tarragona
que es va estrenar el passat mes de maig?
Es va estrenar el passat 21 de maig perquè aquest curs passat
hem celebrat el desè aniversari de l'escola.
I pensant quin acte podríem fer que aglutinés tots els alumnes
i que fos una cosa especial, doncs vam encarregar aquesta cantata
i va ser llavors quan es va estrenar a motiu del desè aniversari.
Clar, pensi'm que aquest espectacle mou moltíssimes persones.
Estem parlant d'uns 250 cantaires o 60?
Sí, uns 260 nens, una trentena de músics a l'orquestra,
tenim sis narradors i tota la moguda de pares
que durant tot el curs han estat treballant perquè els nens puguin venir
i han participat també, és molta gent.
nens de l'escola des dels més petits fins als més grans?
Sí, aquesta cantata la vam aprendre des de 4 anys,
ara els d'enguany que han entrat nous a l'escola encara desgraciadament
no la podran cantar perquè encara no han començat les classes,
però sí, estem parlant de nens de 5 anys fins a 16, aproximadament.
Aquest esforç importantíssim que es va veure recompensat el dia que vau estrenar,
dius, home, deixar perdre una activitat com aquesta, una cantata com aquesta,
perquè sí que se'n fan cantates avui dia, però no moltes, la veritat,
les coses com siguin, si busquem una miqueta el fons musical que tenim aquí a Catalunya,
pel que fa a cantata sí que va sortint alguna de tant en tant,
però no és que s'ho vintegin.
I això vosaltres des dels centres de formació musical ho sabeu millor que ningú, no?
Doncs sí, i bàsicament, clar, nosaltres el que intentàvem era fer una cosa
en què tots hi poguessin participar.
Llavors, aquesta és un bon vehicle perquè des dels més petits,
que potser només canten dues cançons, els que hi són més grans,
fins i tot exalumnes, gent que ha estat a l'escola i que han col·laborat
perquè ja tenen un nivell més avançat amb l'instrument,
han pogut venir a tocar l'orquestra,
per tant, hem intentat que la major part de gent que hagi estat a l'escola
n'hagi pogut participar d'aquesta festa dels 10 anys.
Clar, un somni bestial, això de bèstia,
ja poden imaginar que té molt a veure aquells que no ho sàpiguen
amb elements del seguici popular.
Per tant, representar aquesta nit aquesta cantata
és, diguem-ne, que encaixa perfectament
en aquest ambient de festa de Santa Tegla que estem visquent.
Doncs sí, quan ens vam plantejar el fet d'encarregar una cantata
que finalment ha estat composada per Xavier Pastrana,
que és un músic d'aquí de Tarragona,
és compositor, és director de cor,
i el text el vam encarregar amb una alumna de l'escola també,
que és la Marina Robledo,
que ha tingut ja diversos premis de literatura,
i vam pensar que quin tema seria el més adient, no?
I se'ns va ocórrer que el tema que més viuen potser els infants aquí a Tarragona
és el tema del seguici.
I, vaja, li vam donar simplement la idea aquesta del seguici
i la Marina es va encarregar de muntar ella la seva història.
I la veritat és que penso que és un conte que és una història molt bonica.
La història com es va articulant?
Perquè, clar, que hem parlat del seguici,
però, clar, tot té, diguem-ne, un argument...
Sí, mira, l'argument explica d'un nen, que és l'Adrià,
que, bueno, és un típic adolescent d'aquests que no fa massa cas dels pares,
que, bueno, s'està rebel·lant contra tot,
i, bueno, que sembla que ja no li facin gaire efecte els càstigs.
I, al final, un dels càstigs que li imposen al seu pare
és de no sentir res de música.
Llavors, ell se n'adona que realment sense música
pràcticament no pot fer res,
perquè des del moment que obre l'ordinador hi ha 100 musiquetes.
Fins i tot això li han arribat a prohibir.
I llavors, tot això passa durant les festes de Santa Tecla.
I aquest nen viu un somni,
perquè al final el que passa tot això és un somni...
Per sort, no?
Per sort, en el qual se li apareixen totes les bèsties
o van a part de les bèsties del seguici
i són les que, al final, li fan entendre
que el que no pot fer és tancar-se a casa,
que el que ha de fer és sortir, viure la festa
i, sobretot, remarcar la importància de la música en les festes
i en la nostra vida, també, no?
Cadascú d'aquests moments de la cantata
és representat ja el tema musical a banda del narrador.
Cançons, hi ha la cançó del drac i la víbria,
la cucafera, la molassa, l'àliga, el seguici i l'emparito.
Sí, l'emparito com a final.
Té la seva lletra, la seva partitura, òbviament.
Sí, sí, la Marina ens va escriure les lletres de les cançons
i el Xavier Pastrana, molt encertadament, li va posar la música.
Clar, mai cap representació, cap cantata en directe
s'assembla a l'anterior, però en aquest cas també incorporeu
una novetat molt adient també per la festa, no?
Doncs sí, perquè la vegada que la vam estrenar,
el mes de maig, nosaltres volíem que els elements del seguici
participessin també d'aquesta cantata.
Pensem que, si és un tema que es valora molt aquí a Tarragona,
pensàvem que li havia de donar la importància
que calia amb aquesta cantata, ja que està feta
per gent de Tarragona, per molts nens d'aquí,
per l'escola municipal, i, bueno, vam demanar
si es podia tenir la col·laboració de les bèsties.
En aquell moment no va poder ser, però ara que estem en plena festa,
que les bèsties van d'un lloc a l'altre,
que van passejant-se per les escoles,
doncs ha sigut un bon moment perquè també es puguin acompanyar
aquesta vegada.
Sabeu quines bèsties vindran?
Sí, confirmades tenim ja la víbria i el lleó.
Déu n'hi dir, aquell escenari estarà ple, eh?
Sí, sí, serà, bueno, ja només el mes de maig
sense bèsties, ja l'escenari estava ple
i ara sí, hem destinat un espai perquè puguin ser
i perquè, clar, són importants també.
És una bona manera, sens dubte, de celebrar
aquests 10 anys de l'Escola Municipal de Música,
que més ha comptat amb una de les incorporacions
recents a l'escola, si parlem amb la vista de 10 anys,
que és l'Aula de Música Tradicional.
Doncs sí, des de l'any passat està funcionant
l'Aula de Música Tradicional
i el que té de bonic també aquesta cantata
és que en l'orquestra s'hi barregen els instruments clàssics,
com si diguéssim, amb aquests instruments tradicionals
com són la percussió tradicional, el tabal, la tenora, la gralla
i li dona un toc molt peculiar a la cantata
perquè és una barreja de música, diguem-ne, clàssica
que no és ben bé així, perquè, clar, és fet ara,
és del dia, del moment, però té aquest toc tradicional
amb aquests instruments.
Deu haver-hi una mica de nervis avui, no?,
entre els nens, sobretot?
Sí, sí, la veritat és que sí.
I a més, bueno, cau entre setmana,
acabant a escola, que estan cansats
i tot i que l'hem fet una vegada,
jo penso que per ells avui serà diferent,
perquè quan la vam estrenar va ser adreçada
bàsicament als pares, a la família,
però avui saben que la cantata està dintre del programa de festes,
que l'hem obert a tota la ciutat
i que vindrà molta més gent.
Clar, en aquest sentit hi ha una partitura,
hi ha una lletra, hi ha una història.
Podria, doncs, quedar aquesta cantata
perquè algú altre ho volgués representar
en un moment determinat, com un material pedagògic,
us ho planteeu també així?
Sí, nosaltres ens havíem plantejat de poder-la editar,
aquesta cantata.
De moment és una mica complicat.
El que sí que hem fet és editar un CD,
vam fer un CD del Desenit Aniversari,
que per cert aquí l'estat de les festes també,
si algú el volgués adquirir, està a la venda
o també a l'escola de música,
i amb aquest CD es va fer l'enregistrament de la cantata,
el mes de maig la vam enregistrar
i a més a més de la cantata,
doncs, hi surten també totes les altres agrupacions
que tenim a l'escola, l'orquestra,
el grup de vent, el grup de guitares,
i vam fer un CD dels 10 anys,
però el tema principal del CD
bàsicament és la cantata.
Un cop s'edit és, diguem-ne,
que forma part d'aquesta tradició de la festa.
Sí, sí, és una cantata que es podria representar més vegades.
Doncs la cita és avui al Palau Firal,
no ens despistem de l'hora,
tenim tants actes que déu-n'hi-do.
A dos quarts de vuit de la tarda.
Dos quarts de vuit de la tarda,
una hora molt a dia.
És entrada lliure.
Entrada lliure, això sí,
jo aniria amb temps per si de cas,
perquè per molt lliure que sigui,
hi ha moltíssimes persones que aniran,
a banda dels familiars dels nens i nenes que actuen,
hi ha moltes altres persones
que també tenen interès de gaudir d'aquesta cantata.
I tot això es coincideix amb l'inici de curs?
Ens coincideix, sí.
Anem una mica així com de bòlit,
perquè clar, estem tot just,
encara no hem començat classes,
estem ja amb els horaris, tot això,
però la setmana que ve ja comencem classes.
I ha sigut fer venir els nens una mica abans,
fer uns quants assajos de repassar una mica
tot el tema de la cantata,
vam fer un assaj general la setmana passada,
però bé, ja et dic,
es fa amb molta il·lusió i amb moltes ganes,
perquè pensem que és merescut també
que tota la feina que s'ha fet
i tot l'esforç d'alumnes, de pares, de professors,
que es vegi també recompensat d'aquesta manera
i que es pugui representar a les festes.
Sense dubte, en lloc de fer festival de fi de curs,
vosaltres en feu un de començament.
Un de començament.
I això està molt rebé.
Moltíssimes gràcies, Maria Teresa Montaner,
que és la directora de l'Escola Municipal de Música de Tarragona.
Enhorabona per aquesta feina
i que surti tot com heu previst aquest vespre.
Esperem que sí
i convidem a tothom que vingui
perquè realment penso que és una cantata
que és més molt bonica i agradarà.
Recordem, un somni bestial
a dos quarts de vuit del vespre
al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.
Gràcies, Teresa, bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.