Són tres quarts d'una del migdia, aquí seguim des de la Rambla Nova,
des de l'estat de les festes amb aquest temps especial
dedicat a la festa major de la ciutat de Tarragona.
Una festa que es caracteritza, òbviament, per l'activitat al carrer,
per l'alegria, pel bon humor, però això no treu que el fet d'estar de festa
ens allunyem de la realitat, d'un temps de reflexió, de prendre consciència.
Per això els volem proposar una estona de teatre, jo m'atreviria a dir compromès,
no sé si està molt de moda aquesta paraula, però de fet jo imagino que el compromís,
entre altres coses, des del punt de vista artístic, és el que caracteritza
aquest muntatge teatral que arriba a Tarragona.
Teatre per la Pau presenta Moria Bagdac, unes representacions teatrals
que s'han fet al llarg de dos anys, que han estat al festival de teatre de Sitges
a la Fira Mediterrània de Manresa, i tancarà la seva gira de dos anys
aquí a la ciutat de Tarragona.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el director de la companyia,
el Josep Rodri. Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Vosaltres, ara què penso, i per la informació que tenim,
també vau actuar en el marc de les festes de les Santes, a Mataró.
Arribar amb una obra tan compromesa en un ambient festiu no és fàcil?
Bé, mira, no sé si és fàcil o no.
El cert és que podem estar de festa, però com tu deies, la guerra continua,
i si no podem veure cada dia les notícies sobre l'Iraq, que desgraciadament,
des que va acabar la guerra, que diuen, hi han morts cada dia, no?
I per bé, la festa, hi ha moments per la festa i hi ha moments per la reflexió.
Ahir, sense anar més lluny, a Bagdad van morir 145 persones.
Sí, sí, per això, per això.
I és que el que passa és que ens acostumem tant a les xifres,
ens hem habituat tant a través dels mitjans de comunicació,
que ho dèiem com a tan natural que potser el que té l'espectacle el que fem
és que la gent pren potser consciència del fet de la guerra més a fons
perquè sentim unes històries i coneixem uns personatges, no?
No són números freds que són els que estem acostumats a sentir.
Josep, jo l'obra no l'he vista, l'he vore, ara, quan vinc aquí a Tarragona.
Jo imagino que, entre altres coses, algú es pot preguntar
on són els milers, les milions de persones que van dir no a la guerra.
Home, si vinguessin tots, no hi cabríem, eh?
T'imagines?
Però vaja, desgraciadament, la gent...
Bé, a vegades ens guiem per les modes i perquè ara s'ha de fer això,
ara toca allò, i està bé que surtin molts milions de persones al carrer, no?
Però també és tant...
De la mateixa manera que en un moment ens conscienciem,
també de vegades ens n'oblidem molt fàcilment, no?
I bé, a Tarragona, doncs, com a tot arreu,
doncs hi ha una gent que no li cal anar a veure aquest espectacle
però que fa consciència,
i perquè, desgraciadament, és la gent que hi va, no?
Els que hi haurien d'anar potser no vindran mai, no?
Però bé, nosaltres ho fem per reflexionar en nosaltres
i perquè quan la vam posar endavant,
doncs, tots som molt tocats pel tema, no?
Parlar de la guerra de l'Iraq...
És parlar de la guerra, en general?
Sí, sí.
No cal ubicar-la ni situar-la?
Disurtadament sempre tenim guerres, per parlar-ne, no?
Sí, però potser era la primera guerra que nosaltres hi preniem part, no?
O que ens hi fèiem posar.
Perquè, clar, de guerres n'hi ha,
i hi ha guerres que la gent ja no se'n recorda que existeixen
i que encara continuen anys i anys, no?
Però, clar, aquesta era una guerra
en la qual Espanya s'hi posava, no?
O si no, recorrem la foto dels tres camàlics de les Açores,
que, clar, era diferent d'alguna manera, no?
No ens fèiem la guerra contra un país que ja m'explicaràs.
Com plantegeu aquest muntatge teatral?
No és un muntatge, diguem-ne, convencional ni de bon tros?
No.
Sinó que feu una proposta d'entrada atrevida.
No, bé, no, tampoc no diria atrevida.
El que passa és que estem habituats a un escenari, a una platea
i, de vegades, doncs, perquè hi hagi un espectacle no cal, tampoc, no?
Que un escenari cal que hi hagi uns actors,
hi hagi un públic disposat a escoltar el que li diguin aquests actors, no?
Sí que és diferent el que hem vist, doncs, perquè, no és bé,
requeria aquest plantejament, no?
Jo no vull...
Bueno, s'ha explicat molt ja, potser ja no cal amagar res, no?
En el programa, demà, sabem allò dels taúts,
tothom que anirà a veure el que està en el jardí del teatre...
Nosaltres el que fem és, o la intenció,
perquè quan es va fer a Mataró, quan es va estrenar,
ho fèiem en un lloc completament a les fosses,
en un hort, en un pati,
que no s'hi fa mai res i que la gent no sabia què s'hi trobaria, no?
Aquí als jardins del metropol, doncs, la gent ja està molt acostumada a anar-hi
i fins i tot segurament a prendre copes.
No és el lloc ideal, així, entre cometes, per fer això,
perquè nosaltres volem significar, doncs, com si fos un cementiri, no?
On et trobes una sèrie de taúts per terra,
i en el qual hi ha unes persones, uns morts, víctimes de la guerra, no?
Llavors, tu t'acostes a qualsevol dels taúts que hi ha,
de la trentena de taúts que puguin haver-hi,
i aquella persona, que podria ser tu,
si haguessis estat a l'Iraq,
t'explica el que pensava, doncs, abans de morir-se, no?
Quina era la seva vida, quines eren les seves il·lusions,
en fi, com a qualsevol persona.
Aquí a Tarragona tanqueu la gira,
que us ha portat durant dos anys per diferents teatres.
Sí, sí, sí, ja fa dos anys,
i esclar, portar tanta gent damunt i avall és complicat,
a més a més, com no és un teatre convencional,
doncs, a l'hivern no es pot fer,
creuem els dits i posem un Ciri Santa Tecla
perquè no ploegui dissabte.
Esperem, eh?
Perquè diuen que ve mal temps, no sé què.
Sí, jo no és per res, però la previsió diu que sí.
El que passa és que fins a l'últim moment
mantenim l'esperança que a vegades fallin els homes i les dones del temps.
Sí, esperem que fallin, com sempre.
Esperem que fallin, com sempre.
Però, bé, almenys que ens ho deixin fer, no?
Vull dir que ens ho deixin fer a l'obra.
I, bé, és complicat.
A l'hivern no ho podem fer, ho hem fet a l'hivern,
però amb pavellons.
i, esclar, pensa que els pobres que fan de morts no es poden moure,
estan immòbils, estan una hora allà estirats
i, esclar, les condicions no són les millors, no?
Estan tota l'estona dins dels tauts.
Sí, sí, sí.
Fins a quants actors intervenen en aquest escenari?
Bé, no ho sé, ara quants serem,
perquè això canvia sempre amb tanta gent, eh?
Al màxim podem ser 36, però no hem sigut mai 36, eh?
Cap a una trentena, més o menys.
Com a companyia, Josep, us plantegeu...
És que no és com una companyia.
Nosaltres som un col·lectiu...
Teatre per la Pau.
Sí, que es va formar només per fer aquest espectacle.
Per tant, això vol dir que probablement
podeu fer un altre en la mateixa línia o no?
No ho sé.
Això, mira, hi ha molta gent que s'hi dedica al teatre,
dels que surten, uns altres que estudien teatre,
uns altres que, doncs, a lo millor demà al dematí
o el dilluns al dematí, doncs, ja anar al banc a treballar,
o fan de mestre, o fan d'advocat.
Vull dir, és un col·lectiu que, de gent del poble,
més o menys interessat en la cosa teatral,
i que, bé, no sé, quan acabem de Tarragona,
doncs, bé, jo puc tenir uns projectes, uns altres els seus,
i ja ho veurem, ja ho veurem.
Doncs, de moment, la cita, la primera serà aquest dissabte,
als Jardins del Teatre Metropol.
Josep Rodri, gràcies per atendre la nostra trucada.
Molt bon dia.
Bon dia i gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.
Morir a Bagdac, una reflexió a càrrec d'aquest col·lectiu
de Mataró, Teatre per la Pau,
arriba també a la ciutat de Tarragona,
una altra proposta teatral.
Si volen anar-hi, serà el proper dissabte,
al Jardí del Teatre Metropol,
per tant, hem d'accedir a través del carrer Armanyà,
que restarà tallat a la circulació justament
perquè tothom pugui accedir de forma còmoda i tranquil·la.
Si volen anar-hi, abans de la una,
és a dir, ja, tornem a obrir aquest telèfon,
que avui, Déu-n'hi-do, treu fum,
el telèfon del matí de Tarragona Ràdio.
Si volen anar-hi, nosaltres els convidem.
977-24-4767 a cadascuna de les persones que ens truqui.
Li regalarem dues entrades per aquest muntatge teatral.
Una hora dedicada a la reflexió
en metge de tota la festa a la ciutat de Tarragona.