Gràcies.
En muntatge, dirigit per
Xicomassó, és l'actor Pep Tuzà,
que el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Pep Tuzà, bon dia.
Què tal, bon dia.
Són hores per trucar a un actor
en època d'estiu o no són hores?
No.
No són hores, no t'hem despertat,
com aquí el que diu.
No, no, no, perquè estàveu vestit.
Estaves vestit, de moment estaves vestit.
Doncs, aviam.
I advertit.
I advertit i tot plegat.
Vau estrenar aquesta comèdia
el passat dia amb 27.
l'esteu fent al grec, encara?
No, no, no.
Ja no.
Ara ja esteu girant-la per Catalunya.
Sí, al grec només...
Com a festival fan presentacions,
només vam estar cinc dies,
o sigui, els cinc dies inaugurals del festival.
I comencem avui amb la gira a Tarragona
i la setmana que ve estem tota la setmana
al Festival Shakespeare de Santa Susana.
Aquesta és una de les grans comèdies de Shakespeare.
Feia temps que no es representava a Catalunya, no?
De fet, jo només recordo una ocasió,
que és la del Teatre Lliure,
un espectacle deliciós,
dirigit per Lluís Pasquard
amb la scenografia amb Fabià Puixerver.
Em sembla que devia ser...
Ai, perdó.
Va venir l'altre dia en Lluís Omar,
que era el protagonista d'aquella ocasió,
i va dir que feia 22 anys que l'havien feta.
Imagina't, i d'això s'han fet molts,
però aquesta comèdia precisament no, no?
Es fa poc, no sé per què.
Es fa més el somni de nit d'estiu.
Suposo que perquè, en general, és més popular, diguéssim.
També s'havia fet, fa 3 o 4 anys,
el grec havia vingut una companyia anglesa a fer el vostre gust.
Una companyia que es diu Chic By Jules,
amb una versió també molt...
Jo la vaig veure molt deliciosa,
amb una dificultat especial,
que és que la feien tot homes, no?
O sigui, així com la feia Shakespeare, vaix.
Home, hi ha una certa trama de travestisme,
i el fet que ho facin homes, dones,
doncs també té el seu què, no?
Encara ho multiplica.
Clar, clar, clar.
Per què no dones 4 pistes als espectadors
que s'acostaran aquesta nit al teatre auditori
de què és el que ens ve a explicar?
D'una banda, la trama argumental,
però després, tot allò, important i transcendent,
malgrat el to de comèdia que vol transmetre l'autor.
Sí, bueno, l'argument és...
és la història d'un, diguéssim,
d'un cop d'estat polític,
on un germà usurpa el tro a un altre,
llavors hi ha un duc usurpador i un duc usurpat, diguéssim,
i el duc usurpat i la seva filla i la seva reboda,
filla d'un duc usurpador,
són desterrats de la cort
i van aparar, una cosa que a l'època devia ser habitual,
van aparar a viure al bosc d'Arden,
on es reuneixen amb tota una sèrie de personatges no cortesans,
personatges humils, no?
pastors...
Més marginals, no?, com si diguéssim.
Bueno, més humils,
o sigui, no són personatges específicament marginats,
són personatges que, per contrast amb la cort,
són personatges sense poder, sense diners,
sense...
no pijos, per dir-ho,
amb vocabulari actual, no?
I són gent que viu amb les necessitats bàsiques
i d'alguna manera aquesta és la intenció d'alto, em sembla,
quan escrius la comèdia,
que és agafar tota una sèrie de personatges
que estan acostumats a viure la vida
en unes condicions altíssimes
i, de sobte, els fa notar
que hi ha altres vides
i que també estan en aquest món, no?
Els fa descobrir-se de si mateixos
a través de...
a través de la humilitat,
a través de la bonomia
en comptes de...
de l'ambició
i del poder.
Per tant, una vegada més,
anem a parlar d'allò dels valors universals,
d'arguments que no caduquen amb el temps, no?
Sí.
Clar, jo suposo que si Shakespeare és un autor clàssic,
és un autor que perdura,
és perquè va ser capaç de sondejar
amb l'ànima humana
fins als racons més obscurs
i també en els més lluminosos, no?
El que caduca és la forma, però no el contingut.
És a dir, l'ésser humà continua...
continua estant format
per aquests laberins interiors, no?
Una cosa és que es vesteixi d'una altra manera
i que parli també d'una altra manera.
Però a mi em sembla que això és la forma
i que fins i tot l'anecronia del llenguatge
ens arriba,
no a través de la paraula en si,
sinó que ens arriba en el cas de Shakespeare
a través de la poesia, que té una força enorme.
Quina opció heu fet vosaltres
a l'hora de vestir aquesta representació del vostre?
Ja que parlaves que la forma, si canvia,
es vesteix d'una altra manera.
Quin vestit heu triat?
Sí, bueno, quan decideixes posar escena a l'obra,
has de prendre aquesta decisió
en un sentit o en un altre, no?
Hem d'anar vestits
i, per tant, aquesta roba
ha de ser identificable.
Aleshores, l'opció d'en Xicú
ha estat situar la història
als anys 40,
una mica de postguerra,
als 40, als anys 50.
I els personatges que viuen en el bosc
van vestits d'aquesta època
i hi ha una indicació,
una referència,
tot i que no és la part més important
de la posada d'escena, no?
Però hi ha una referència, diguem,
al que eren els maquis, no?
Aquests personatges que després de la guerra
estaven amagats a dintre de les muntanyes
defensant encara
un espai de llibertat,
una llibertat ja perduda, no?
Amb la guerra,
però l'estaven defensant
amb ungles i dents.
Així que anem vestits
amb els pantalons pujats,
amb tirans i amb americana cruzada.
Sobterà una mica.
De totes maneres,
parlant de Shakespeare,
com a actor veterà que ets,
has fet altres xespits,
tragèdies fonamentalment,
has trobat molt el canvi
de trobar-te amb un xespir
en to de comèdia.
Has fet Macbeth,
La tempesta, no?
Sí.
Jo diria que...
Bé,
havíem fet...
Amb la mateixa companyia
havíem fet Nit de Reis,
bé,
amb el talleret de sal,
però vull dir que ja hi havia
en xico i gent
amb la qual comptem encara ara.
Però vull dir que és
la mateixa diferència
que amb un text contemporani.
És a dir,
la comèdia
és més difícil que el drama.
És a dir,
les possibilitats d'equivocar-te
són més extenses.
i en el drama,
el públic,
amb una certa facilitat,
per desgràcia,
estem més familiaritzats
amb el dolor.
La comèdia,
perquè arribi directe
i provoqui
el somriure de l'espectador,
doncs,
els motius
que ens fan riure
són tan diversos
i tan surrealistes
de vegades,
que és difícil
donar amb la nota exacta.
Jo diria que això
passa amb un text contemporani,
amb un text normal,
i en Shakespeare
la diferència
com amb totes les coses
es duplica.
O sigui,
són textos
d'un volum
gegantí,
en tots els sentits.
Aleshores,
aquesta diferència
encara és més.
Per exemple,
fer Macbeth,
per mi
era més fàcil
entendre el personatge
i segurament
era més difícil
executar-lo.
És a dir,
jo m'havia d'agrestar
molt més físicament
fent Macbeth
que fent els dos ducs
que faig aquí
a nivell d'energia.
Però,
a nivell de comprensió,
diguéssim,
és més complicat
fer el vostre gust.
Doncs no rei,
aquesta nit,
sí, digues.
Potser no és exacte
això que acabo de dir,
però vaja,
em sembla que...
Sempre és diferent
i sempre treballar
en una companyia,
fer un text
i en una època indiferent
i en un context indiferent.
El bo és
poder tastar-ho tot
i aquesta nit
ens voldrem passejar
amb vosaltres
per aquest
bosc
amb de Arden,
amb tots aquests valors
i tots aquests personatges.
Pep Tusa,
gràcies per atendre
la nostra trucada,
malgrat les hores.
I et veurem
aquesta nit al teatre.
Gràcies a vosaltres,
ens veurem a cap demà.
Molt rebé.
Adeu, si ja, bon dia.
Adeu.
.