logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

S'anudem ja amb, com dèiem, Maite Martorell, tècnica del Museu d'Història.
Maite, bon dia.
Hola, què tal?
Ens acompanya Joana Virgili, és la responsable del camp d'aprenentatge.
Joana, bon dia.
Molt bon dia a tots.
I ens acompanya també l'Elias Torres.
Elias, bon dia.
Bon dia.
Ell és el responsable d'aquesta magnífica maqueta
que tothom que entra allà a la volta diu, oh, jo he sentit molts, oh.
Diuen, diuen.
Jo no ho puc dir, però sí, sembla que sí.
Jo li deia a l'Elias, dic, escolta, aquesta maqueta està molt bé,
perquè realment és una obra magnífica.
I ella amb una certa modesta, home, no n'hi ha per tant.
I la Joana i la Maite diuen, sí que hi ha per tant, perquè realment és una...
És magnífica, des de l'Elias, la felicitació per l'Elias és total.
Gràcies, m'ha fet posar-ho amb els colors, de fet.
És el gran projecte.
Jo crec que alguna cosa més ben fet per celebrar el 5è aniversari és impossible.
Deies, Elias, que és la més gran que heu fet, no?
Sí, de fet, poques se'n fan de tan grans.
Quines altres maquetes heu fet abans d'aquesta?
Home, aquí he tingut l'oportunitat també de treballar al Museu d'Història
que vam fer fa ara tres anys la maqueta de Tarragona Medieval.
És la que està allà al pretori?
Sí, sí, aquella tenia 9 metres i en aquella època era la més gran que havíem fet
i era la més espectacular.
Mira, hem doblat.
Aquesta en té 22?
Aquesta en té 22, sí, sí.
I reprodueix tota la terra corromana?
De fet, sí, tota la ciutat i pràcticament tots els camins que porten a la ciutat.
També és important explicar com s'arribava, evidentment.
Penso que és un treball bon, ben fet.
Com es fa una maqueta així?
Perquè jo ja faig casetes d'aquestes retallables, però escolta, res a veure, no?
Mira, tu diré.
Aquestes que he fet al camp d'aprenentatge, també.
Quan me'l pregunten això, jo sempre respac d'una mateixa manera,
amb molta paciència i molt d'amor.
Mira, sembla una miqueta, diu així, no?
Que agafes uns planos, a més, que clar, és com, dius,
construeixi una ciutat, vostè, petita per una ciutat,
i a més una ciutat que no és real ara en l'actualitat, no?
Que necessites molta documentació, molta informació,
perquè no deixa de ser un element pedagògic per estrenar història.
No és un joc de taula, és una maqueta que vol reproduir un espai
del qual, això ens ho creurem, tot el que ens expliquin els experts
després partint d'aquest material, no?
Sí, sí, tu ho pots creure i, de fet, està feta molt rigorosament.
Evidentment, els planos és el que ens marca tot l'entramat.
L'important, sobretot, primer, és pensar com les...
És a dir, què vols explicar?
Aquí hi ha la feina.
Jo sempre dic que el 50% de la nostra feina és pensar què volem explicar.
A partir d'aquí, amb la documentació que es passa als tècnics,
comencem a fer la planimetria i, a partir d'aquí, aixecar volums.
Però és un treball molt complex.
Sobretot, la primera part, pensar com muntar-la,
és on se trenquem més les banyes.
Primer s'ha de triar l'època, que es vol representar, clar.
Sí, dins de part del Museu d'Història, el que sí és cert
és que el Lluís Pinyol, que és el que ha buscat tota la documentació,
hi ha treballat molt de temps, molt.
I és una feina molt acurada, perquè anar buscant...
Ara trobes que tens aquesta informació, però després de temps d'una altra
has anat a la biblioteca, has de fer aquest buidat, has de fer l'altre,
aixeca planimetria i, llavors, quan entra ell i el...
Bueno, quan arriba a Malalies, llavors ja és el súmum, no?
Sí, i de fet és una feina que, malauradament, no es veu,
perquè a mi la feina, sí, és el que veureu més,
però jo soc la punta de l'isber, no?
Tota la feina que hi ha darrere quedarà amagada,
però que realment és la que importa,
perquè sense ella jo no m'he pogut fer res.
Home, jo crec que una va lligada amb l'altra.
Sí, sí, 50 per 50.
Quin és el material empret?
Parlem una mica de les qüestions tècniques?
Bueno, vinga, parlem-ne.
Mira, bàsicament és en fusta.
Tot l'entramat és fusta i, aleshores,
els volums es fan amb polispam i materials sintètics
i a partir d'allí es tracturitza tots amb guixos especials,
perquè no es coartegin.
I les cases i totes les edificacions s'han fetes amb resines sintètiques,
polistire...
De fet, hi ha una mica de tot,
perquè, sobretot, busquem cada element que hem de representar,
quin element ens pot donar més qualitat.
A partir d'aquí, tot queda igualat i pintat,
que també la feina de pintura també és excepcional.
Déu-n'hi-do si ens havien de fer ciutats i cases els romans, no?
Massa.
El sabien molt, eh?
Jo el se'n vejo, jo el se'n vejo.
A veure si mirar una fotografia,
dius, home, la perspectiva d'aquesta ciutat tan ordenada,
escolta, tan endreçada,
en sabien moltíssim els romans, eh?
De fet, te la mires,
i si no les veus a mi aquesta com la veig, ja la veuràs.
Però si és que entres allà,
que hi ha aquell llenre nou de treballadors amunt i avall,
estarà tot a punt, no?, aquest vespre?
Segur, per força.
Jo encara no he d'anar l'última pinzellada,
així que espero que almenys l'última mitja hora abans d'inaugurar el pugui fer.
És a dir, que et falta el detallet allò de...
Sí, sí, sí, sempre me'l deixo pel final.
Jo és que estic tan entusiasmada amb la maqueta,
i llavors és excepcional veure el detall on t'arriba l'Elies,
és a dir, a pintar aquella caseta que tu dius,
però si quasi no es veu,
i ell allí pinta, i jo al·lucino.
Clar, de fet, és que la intenció,
a banda de ser el punt de partida i l'explicació prèvia a la visita
a tot el que és el recinte patrimonial de Tarragona,
és explicar la vida quotidiana de Roma,
d'aquí aquest detall que has de tenir molt present,
que es vegi fins i tot a qui rentaven la roba
i que es vegi claríssim que és el lloc que rentaven la roba,
sinó com expliques aquesta vida quotidiana de Roma, no?
De fet, un plantejament, el primer plantejament,
aquí hi ha dos equips que han treballat.
Un és el purament arqueològic,
que volien una maqueta que representés l'arqueologia urbana
de la ciutat de Tarragó.
Hi ha l'altre equip, que és el meu, diguéssim,
que anava una miqueta en paral·lel,
que era representar, intentar explicar
com era la vida quotidiana de la ciutat.
Aleshores, clar, el plantejament era molt diferent.
Què hem fet? Els hem juntat.
A partir d'aquí, evidentment, importava veure
com la gent circulava pel carrer,
com creuava tres pedres per creuar de cera.
Tot aquests elements que s'han afegit,
hi ha fons en cada ínsula, hi ha fons,
tot aquests elements que fan que, bueno,
si te la mines profundament,
pots veure realment que té una vida.
I si al món poses imaginació, doncs, bueno.
Nosaltres, com a camp d'aprenentatge,
realment l'esperàvem en candeletes,
aquesta maqueta, per poder contextualitzar
tot el que és la ciutat de Tarragó.
Ens pensàvem que seria maca,
però ens hem quedat molt sorpresos
de veure el que vosaltres esteu dient,
és a dir, com s'arriba fins al darrer detall,
com ens permetrà parlar de tota aquesta vida quotidiana
a la nostra ciutat,
i com els nanos podran anar descobrint
tots aquests raconets que fins ara
moltes vegades quedaven amagats
i que era molt difícil de plasmar
i sobretot de poder explicar
on era la fonteta i el camí de la fonteta
i com anaven les muralles de Tarragó
i per on passaven.
Vull dir, des de l'hora bona
i una gran tasca
que esperem que, bueno,
com a nosaltres, en aspecte didàctic,
sapiguem una mica continuar.
Que ja és difícil, eh?
És difícil.
Ens heu posat el llistó molt alt.
Clar, és que ara sí que te fas una idea
de com era aquella Tarragona-Romar.
Ara ja entens, doncs, l'amfiteatre,
cadascun dels elements on eren,
per què eren allà?
Vull dir que, a vegades,
fixa't, hem de baixar fins allà
per anar a l'amfiteatre.
Escolta, és que no està allà per caprici.
És que ho veu, hi ha una sèrie de raons
vista així des d'aquesta perspectiva urbana
que ens fa, doncs, realment retrocedir en la història
justifica i entens molt més
el sentit del nostre patrimoni, no?
Sí, fixa't que t'estàs mirant
la fotografia de la invitació, no?
Sí, sí.
Hi ha gent que ha anat passant per aquí,
que tenien la invitació i anaven entrant,
deien, no li fa justícia la fotografia,
és que és tan maca, és a dir, de debò,
és al·lucinant veure la gent com queda,
que pensaven que seria maca
i que la fotografia li fa justícia,
que es veu preciosa,
però que quan la veuen in situ diuen,
bueno, això supera tot el que pugui imaginar.
L'Elies és modest, però mireu quina grà de satisfacció
que placa.
No n'hi ha per menys.
Està molt orgullós.
No n'hi ha per menys.
Tothom el felicita.
Amb justícia, ho pot fer amb justícia
perquè és excepcional.
Està molt orgullosos del treball que s'ha fet
i tot i la dificultat que hi ha hagut per fer-ho,
penso que ha valgut la pena.
Hi ha algunes peces particularment complicades,
allò de dir, no me'n surto,
saps allò que ens passa a la gent
que no tenim ni idea,
que ens sobren dits i es falten peces,
això a vosaltres no us passa,
que sou professionals,
però aquell moment que dius,
no acabo jo de...
Més que una peça en concret,
és una unió de peces.
Ens hem trencat les banyes
i hem trencat la peça,
inclús t'he de confessar
que més d'una ha volat pels aires.
Però tota l'àrea del fòrum,
amb els grans desnivells
arqueològicament demostrats,
a l'hora d'encaixar
totes aquestes tres terrasses
que té el fòrum
amb el nivell del teatre,
aquesta estructura
ha estat molt, molt complicada.
Inclús els arqueòlegs,
li comentava fa una estona
amb un d'ells,
t'acordes quan s'abarrellaven
perquè vosaltres feu un discurs
en dibuix
i dèiem,
això ha de quadrar així,
i aleshores ho plasmàvem
en tres dimensions
i ells diu,
no pot ser que això no quadres.
S'ha dit que muntar i desmuntar
forces vegades,
fins que al final diu,
no, ara sí que és creïble,
que és el que et deia,
no és simplement
posar uns elements arquitectònics,
sinó que allò tingui
una credibilitat,
vull dir que si hi ha
una gran plaça,
aquella plaça sigui creïble,
és una mica la preocupació
que hi ha hagut entre tots.
Es podrà visitar,
estarà aquí ubicada
de forma permanent,
Maite?
Aquesta és la idea, no?
L'horari és de 9 del matí
a 7 de la tarda,
com tots els recintes
tancats del museu,
això és a l'horari d'hivern,
i s'està estudiant
la possibilitat
que també obrin dilluns,
que com sabeu,
els museus els dilluns tancen.
Aleshores,
els dilluns hi ha molta gent
que passeja per Tarragona,
també,
llavors tindran,
almenys tindran
tota una documentació
i tota una informació
vàlida ja,
per veure-ho per fora,
que és el que fan ara.
Nosaltres potenciem moltíssim
el que pugui estar obert
el dilluns,
perquè ens trobem
en tots els recintes
museístics tancats,
i seria com una introducció
a tot el que seria
la tàrrecor romana,
poder veure aquesta gran maqueta,
introduiria
tot l'alumnat,
tant de Tarragona
com de fora,
que després,
al llarg de tota aquesta setmana,
realitzen activitats,
seria esplèndid
poder-la visitar.
S'està estudiant,
és a dir,
l'ú o l'altre ja és segur,
i segurament
totes les visites
a partir d'ara
començaran a partir d'aquí,
serà el centre
on s'iniciaran.
El que també,
dins del museu,
també iniciem,
seguint amb tot això
d'apropar la canalla
tota la història de Tarragona,
també iniciarem
a finals de gener,
començaments de febrer,
visites per la...
convidarem els cursos
de cinquè i sisè de primària
i llavors els hi farem
una explicació de la maqueta
i a més a més
tindran un dibuix de la maqueta
i una sèrie de personatges,
un total d'uns 20,
22,
és a dir,
que ells hauran de posicionar
en cada lloc de la maqueta
on va,
doncs un flamen,
en quin lloc,
és a dir,
un pretó,
és a dir,
cada lloc,
els llocs,
bueno,
pretó en aquest cas no,
i d'això,
i llavors podran dir
els llocs on,
d'això,
serà com una activitat més
per les escoles.
Una de les característiques
d'aquests cinc anys
de patrimoni
que avui estem comentant,
una miqueta,
fent valoracions
del que s'ha fet fins ara
i sobretot pensant,
com ara explicava la Maite,
el que es vol fer
en el futur més immediat,
un dels aspectes més destacats
probablement hagi estat
de quina manera
s'han familiaritzat
els nens i nenes
d'aquesta ciutat
amb el seu patrimoni.
Déu-n'hi-do,
els matins que han passat
al Tarracó Viva,
allà al Camp de Mar,
amb el Camp d'Aprenentatge,
amb la gent del museu,
amb tota aquella canalla,
milers d'escolars
de la ciutat de Tarragona
jugant com jugaven els romans,
tot aquest tipus d'activitats
que ho fem.
Aquest darrer any
van passar 1.250 nens
només en un matí
per fer
Juguem com jugàvem
els nens i les nenes
en romans de Tarracó.
L'any passat,
paral·lelament
amb el de Juguem com jugàvem,
vam tindre uns 600 nens
de tot Catalunya,
de les escoles de l'UNESCO
que també van vindre a Tarragona
i es van fer recorreguts
per tots els monuments.
I a part d'aquestes dues activitats
que són més puntuals,
al llarg del curs,
enguany,
passaran uns 22 alumnes
per tots els monuments
de Tarracó
que són alumnes
tant de Tarragona
com de tota la resta
de Catalunya
com fins i tot
molts del País Valencià
que passaran per veure
tots els monuments de Tarracó
a través del Camp d'Aprenentatge.
I tenim la gentilesa
que el Museu d'Història
i el Museu Nacional Arqueològic
ens facilita l'accés
i l'entrada
a tots els recintes
tant museístics
com els que estan
a l'aire lliure
i això és esplèndid
per a tots nosaltres
poder realitzar
aquesta tasca didàctica
amb tots aquests alumnes.
Hi ha una gran demanda,
no mai?
Té constant.
Abans amb la pilastada
també ho comentava
al Nacional Arqueològic
que al Museu d'Història
de la ciutat
no pareu
de rebre sol·licituds
i demandes de grups.
Sí, no donem abast
i sobretot
quan cada vegada
que iniciem
alguna cosa
és al·lucinant.
Per exemple,
al Pont del Diable
vam iniciar
tota una sèrie d'activitats
i ara
ens hi han passat
fins ara
uns 6.000 crius
que és molt
i encara ens queda.
Avui estava ple,
avui tenien
una sèrie de grups
que feien
i no sols
la vessant històrica
sinó que també
la de vegetació
que els expliquen
quins cultius
hi ha allí
és a dir,
que una cosa
molt completa
i després també
procurem diversificar-nos
una mica.
Enguany vam presentar
la petita història
de la Tarragona moderna
doncs bé,
muntem un itinerari
de la Tarragona moderna
i que la canalla
vagi coneguent
aquest altre vessant.
Hi ha un grup
de...
vam començar
amb tercera primària
i els anem
convidant cada any
i llavors
aquests mateixos crios
van passant
per una sèrie
d'activitats.
És a dir,
que aquesta gent
arribaran a l'institut
que coneixeran
moltes vessants
de Tarragona
i llavors
ens trobem
que per exemple
la Tarragona moderna
que és una de les grans
desconegudes
els concertges
dels museus
ens han dit
que al cap de setmana
hi va el nen
que ha passat
a ensenyar-los els pares.
És a dir,
a casa Castellarnau
els caps de setmana
ve el nen
amb els pares
a dir
és que jo vaig venir
amb el col·le
i vinc a explicar
als els pares
busquen el senyor
Castellarnau
que en aquell moment
no hi és clar
però perquè
amb ells els rep
el senyor Castellarnau
que és el que els explica
la casa
i amb això
ens han passat
més de 1.400 crios
és a dir
i estem
crec que
estem donant
una visió
molt completa
de Tarragona
ja no és allò
bueno
quan vas a Tarragona
va a la muralla
al circ
a vegades
la canalla
sí que dany els portes
al mateix lloc
i és això
que per cert
aprofitem això
que deia ara la Maita
perquè jo deia
oh hi un munt
de joves
que estan visitant
la Tarragona patrimonial
i precisament
aquest grup
que jo esmentava
que estaven aquí asseguts
he vist dos grups
pel carrer Cavallers
formen part
d'aquesta visita
a la Tarragona
moderna
ja em comentaves
això del senyor
Castellarnau
que els ha rebut
aquest matí
aquí al costat
i em deies
que van fent sol·licituds
a l'alcalde
aquests nois

van fent sol·licituds
perquè el senyor
Castellarnau
els explica
els ha enredat
el senyor Castellarnau
que ell va ser
una persona
molt important
quan es va reformar
el port de Tarragona
l'any 1802
i que va ser
el 12 de novembre
i els demana a tots
que demanin
al senyor alcalde
que facin festa
el 12 de novembre
que sigui un dia festiu
que no treballi ningú
i ningú vagi a escola
amb el qual
tenim 1.400 crios
darrere l'alcalde
quan el veuen
diuen
escolti'm
que volem fer festa
el dia 12 de novembre
perquè ens ho ha dit
el senyor Castellarnau
jo del senyor Castellarnau
m'amagaria
per si de cas
però Déu n'hi do
és que t'arribi
indicar festes

Elias tu ets jove
però Déu n'hi do
si ens haguessin ensenyat
el patrimoni
la història
totes aquestes coses
com es fa des del museu
des del camp d'aprenentatge
no?

de fet
ara és sorprenent
el que arriba a saber
un infant
de tot el que és Tarragona
jo
a mi és molt curiós
perquè ahir a la nit
que encara estaven muntant
avien de ser
les 9 de la nit
anaven traslladant
trossos de la maqueta
i un criu
d'un pare
diu
mira papa
la maqueta tàrraco
i com ho saps això
és que s'ho han dit
que l'anem a veure
i era un fragment molt petit
imagina't fins quin punt
arriba la consciència
d'un criu
dels monuments
penso que la tasca
que està fent el museu d'història
o com els museus de la ciutat
és
us hi està donant resultat
penso que tant de bo
en la nostra època
ens ho haguéssim pogut fer
nosaltres hem conegut el patrimoni
fa pocs anys
però penso que la canalla
puja més
i això aconseguirà
que s'estimi més el patrimoni
s'estimi més la ciutat
i que inclús
hi hagi més consciència
de renovar-se
i fer més coses
penso que jo sí

a més clar
és a dir
amb el camp d'aprenentatge
col·laborem
i tot això
i a més ara per exemple
que hem tret aquesta edició
d'apostals del NAPI
que ara en parlarem
les tenim aquí
doncs aquest dematí
a totes les escoles de Tarragona
s'ha distribuït
una postal i un punt de llibre
tota la canalla
és a dir
que estem parlant
de 26.000 crios
Déu-n'hi-do
i aquest dematí
hem posat a la gent del museu
a trucar
a les escoles
bueno ja ho han rebut
tal
diu
no no sols un rebut
sinó que ja ho estem repartint
és a dir
per cert
donem l'enhorabona al NAPI
a banda del museu
està la seva ousada
sí sí sí
no ha decebut
perquè Déu-n'hi-do
podríem dir
en to humorístic
però que a més a més
conté
la rigorositat científica
de cada un dels monuments
per tant penso
que és molt adient
pels nens
és a dir
que té les dues vessants
l'humorística
i la científica
que permetrà
fins i tot
els professors
poder treballar
en aquest cas
aquests cinc monuments
de Tarragona
i aquesta part lúdica
de divertiment
d'acostar-se al patrimoni
a través del joc
a través de teatralitzar
determinats aspectes
després està la vessant acadèmica
joves alumnes
de l'ESO
del batxillerat
també complementen
el que és la part acadèmica
quan arriben a estudiar
tota l'època
de Roma
doncs es complementa
també amb aquesta sèrie
de visites
per tant
el patrimoni
doncs està donant
tot aquest servei
perquè és un patrimoni
obert
en principi
a l'hora anterior
hi hem parlat
de les mancances
i tot això
que queda per fer
que queda molt
això no ho pot negar ningú
però d'aquests cinc anys
des de la vostra perspectiva
particular
que destacaríeu
com
què explicaríeu
com valoraríeu tot això
perdó
és igual
jo el que més destacaria
és que s'ha aconseguit
que
els tarragonins
a part de conèixer
el nostre patrimoni
ens l'estimem
cada cop més
que ens sentiguem
molt orgullosos
hem tingut a la basc
poder conèixer
activitats d'estiu
tàrrec o viva
tots tenim
hem tingut molta facilitat
per conèixer
que ja ho coneixíem
però potser per conèixer
aquest petit detall
que se't fa agradable
que si la Tarragona
misteriosa
que sí
és a dir
la història de la Rambla
és a dir
totes aquestes coses
i que els tarragonins
ens sentim molt orgullosos
del nostre patrimoni
és a dir
ja no sols del patrimoni
mundial
sinó de tot el patrimoni
que tenim
és a dir
potser aquest sentiment
jo crec que
s'ha sabut treballar bé
i que en aquest moment
tots ens sentim molt
hem guanyat en autoestima
des d'aquest punt de vista

i que quan veiem a la tele
per exemple
que parlen
de la muralla de l'U
ho diem
els de casa mateix
que de patrimoni
no hi entenen massa
van patir per la muralla
van dir
què ha passat a la nostra muralla
vull dir
això fa uns anys
era impensable
si no hagués caigut
un dross de la muralla
ja està
hi havia molt de patiment
hi havia persones molt preocupades
molt bé
doncs què vol dir això
a Tarragona
tots som una mica arqueòlegs
si nosaltres des del camp d'aprenentatge
doncs bueno
corroborem tot el que ha dit la Maite
i el que ha dit la Lies
però s'ha notat
d'aquesta part de la muralla
doncs una conscienciació
fins i tot
a tota la gent
que ens ha vingut
durant aquest període de fora
que entenen
doncs una preocupació
de dir
què ha passat a la muralla
però a més a més
no no
ja entenem
que no es pot anar a visitar
quan hi podrem anar
què és el que passarà
quin és el tipus de restauració
que s'ha fet
vull dir
un gran interès
i després
al llarg d'aquests 5 anys
el que sí hem notat
ha sigut
un fort increment
de les demandes
és a dir
no solament
dels habitants de Tàrraco
que això
ja teníem
una gran demanda
de part de tots els professorats
d'aquí
de Tarragona
de la comarca
del Tarragonès
és a dir
tota aquesta zona
molt propera
però si no
de tot Catalunya
és a dir
una gran demanda
i un gran interès
per vindre
també
com abans us he dit
del País Valencià
de la zona de Mallorca
és a dir
que hi ha hagut
com una gran difusió
per tot el que és
la península
i fins i tot
hem rebut
moltes demandes
de França
sobretot
de la part
d'Ixamprovans
de Marsella
etcètera
de tota aquesta zona
cosa que ens ha satisfat
moltíssim
el que vol dir
que la difusió
que també se n'ha fet
ha sigut realment
molt important
i déu-n'hi-do
la quantitat
de materials
que s'han anat editant
al llarg d'aquests 5 anys
parlàvem de les postals
però des de les diferents
perspectives que representeu
si haguéssim de posar en un armari
tot el material
que s'ha editat
al voltant de Tarracó
material de difusió
de promoció
moltíssim
moltíssim
però
jo crec que l'important
a més
és que gairebé
tot aquest material
està esgotat
és a dir
s'ha de tornar
a editar
no ho sé
podem començar
a parlar
del que a mi
més me toca
per exemple
els CD-ROMs
nosaltres vam fer
un CD-ROM
d'itineraris històrics
i en portem
repartits 20.000
és a dir
i ens truquen
de fora
i ens diuen
escolti
aquest CD-ROM
i tal
i dic
no miri
també el té la web
si no vol que li enviem
és a dir
que
s'han fet CD-ROMs
s'ha fet
però
amb la vessant
aquesta del museu
que no treballem
només una vessant
és a dir
igual dels barris
de Ponent
igual
quan vam fer
amb l'aniversari
de la Rambla
és a dir
tot
amb material de difusió
amb suport digital
però en cabat
també podríem parlar
de les petites històries
és a dir
s'ha fet
la petita història
de la Tarragona Romana
de la Tarragona Medieval
ara de la Moderna
ara tenim previst
l'any que ve
fem la Tarragona
contemporània
vam fer
la petita història
de la Rambla
és a dir
anem abarcant
un munt d'edats diferents
i a més
crec que estem arribant
per exemple
amb la petita història
de la Rambla
veies la canalla
que anava amb el conte
per la Rambla
per Nadal
si us en recordeu
buscant les cases
és a dir
doncs
i es va
molt diversificat
però han fet
molt de material
des del museu
a part de les publicacions
més científiques
que d'aquesta suposo
que us haurà parlat
el Lluís
és a dir
que no hem oblidat
cap vessant
és a dir
la canalla
que la tenim molt present
la gent
ja
doncs
que aquest es reuneix
a casa
i els ensenya
i parlen
i miren l'ordinador
i totes aquestes coses
i després
la gent més científica
és a dir
la gent que vol profunditzar
que passa
que nosaltres
la gent que vol profunditzar
sempre hi posem
una bibliografia
que posem
a l'abast de tothom
és a dir
també tenim la biblioteca
meroteca municipal
és a dir
des del museu
han fet moltes publicacions
des del camp d'aprenentatge
s'ha recuperat
aquesta vida quotidiana
que abans esmentàvem
els mites
la cultura romana
a banda del que és
l'espai físic
en aquest moment
en aquest moment
tenim
a l'abast
de tot
és a dir
sabeu que agafem
la franja d'edat
des dels 6 anys
fins als 18 anys
preferentment
sempre franja
no universitària
malgrat que
per exemple
justament ahir
marxaven els alumnes
de la Universitat Autònoma
de Barcelona
que han fet aquí
una estada
de dos dies
per aprendre
la metodologia
que aplica
el camp d'aprenentatge
en tots els seus alumnes
i després
poder-la aplicar
a ells
com a futurs professors
llavors
en aquest moment
tenim editades
23 activitats didàctiques
que agafen
no solament
tots els monuments
de Tàrraco
sinó aspectes
que formaven part
de la vida quotidiana
dels romans
com pot ser
la medicina
a l'època romana
és un taller
que es realitza
amb els alumnes
aquests d'ESO
i de batxillerat
o una altra
d'alimentació romana
que titulem
de l'ou a la poma
perquè com ja sabeu
s'ho començava a menjar
sempre amb un ou
i s'acabava
amb una poma
llavors amb dues vessants
tant de cicle mitjà
com de cicle superior
i ESO
aquest
s'ha ditat
en col·laboració
tant de l'Ajuntament
com d'Espimsa
del Mercat Central
i comptem
amb la col·laboració seva
i dic
activitats tan diverses
no solament
des dels monuments
sinó també
totes aquestes
o la que passava
que explicàvem abans
del juguem
com jugàvem
els nens
i les nenes
de Tàrraco
Unes publicacions
que m'he deixat de dir
que crec que són importants
és últimament
que van presentar
els flyers
és a dir
quan la gent compra
l'entrada
a cada monument
se'ls hi dona
i llavors vam procurar
posar una imatge
molt impactant
és a dir
una imatge molt maca
i la gent la pren
com a postal
és a dir
ja no és allò
que et donen
a l'entrada
d'un monument
que normalment
acaba a la brossa
sinó que la gent
se la guarda
i això
i això per d'altres
i això per d'altres
hi ha tant de col·leccionista
a Tarragona
perquè no hi ha col·leccionistes
quan surt alguna cosa
al museu
escolta
que em vull allò
i doncs s'ha acabat
doncs l'he d'aconseguir
no?

però com a aspecte divulgatiu
aquest que explicava la Maite
és a dir
nosaltres des del camp d'aprenentatge
fem cada any
un calendari
un calendari
de Tarragona
potenciant
un dels aspectes
és a dir
des de la Tarragona romana
els mesos de l'any
amb els déus dels mesos
el mensari
de la catedral
i aquest ve patrocinat
per Deuxemical
però n'estem molt contents
i en guany
també el traurem
aquesta és una altra tasca
la d'anar a la portes
escolta
buscant suport
buscant
però és bonic
perquè la gent provvora
i participa
i realment
el que deia una miqueta
l'Alies
tothom se sent molt tarragoní
i les empreses
també col·laboren molt
quina serà la propera maqueta?
calla calla
que encara he d'acabar d'enllasir aquesta
aquí la Joana
m'aixeca el dit
que acceptes peticions o què?

de fet ja fa temps
que em va darrere
però li vaig dir
que esperem-se
a presentar aquest gran projecte
i em sembla que tocarà alguna cosa de petroquímica
que també va bé que la gent la conegui
que ja que convivim amb ella
penso que s'ha d'explicar d'una altra manera
penso que entre els dos farem un bon equip
és una gran maqueta
d'una indústria petroquímica base
que posarà a la base
el coneixement del funcionament
d'aquestes indústries petroquímiques
a tots els nois d'ESO i batxillerat
i fins i tot
a la gent dels barris
que tinguin interès en visitar tot aquest aspecte
llavors hi haurà dos
una que explicarà el polígon nord i sur
de la petroquímica
i l'altra que serà la indústria química base
que esperem que l'Alies ens faci
una tan bona tasca com aquesta
hem posat el llistó molt alt
i això serà difícil
però almenys ho valarem
a partir d'ara no tens excusa
se't demanarà el màxim
després d'aquesta maqueta que heu fet
Déu-n'hi-do
això és el pitjor
morir d'èxit
de fet deixarem el romance una mica de banda
ens centrarem en l'actualitat
que també va bé
de moment aquesta és la joia de la corona
ja vindrà una altra que la desbancarà o no
de totes formes totes són importants
de moment que neixen de casa
seran més grans o més petites
però totes tenen la gran força
i penso que això es nota
i la gent ho nota
I, Alies, a tu personalment
quina t'agradaria fer?
A tu, personalment
a dir, mira
allò
et tocarà la loteria de Nadal
i dius
no tinc altra cosa a fer
que allò que m'agradi
quina maqueta faries?
Home, jo si tingués que triar
reproduiria Pompeya
Ah, clar
és una assignatura pendent
del tema romà
però també ja que estem a Tarragona
i jo a Tarragona
molt l'estimo molt
una gran maqueta de la ciutat
en tots els barris
tota la perifèria
tot allò seria una cosa
molt espectacular
aixecaríem més el llistó
però això no ho he de dir jo
No, no, no
que prengui nota
que hi correspongui
perquè realment
és una manera magnífica
de familiaritzar-se
amb la història
ho tens als ulls
ho tens davant
és magnífic
jo no sé si patiu molt
per com van les obres
i s'està treballant
a un ritme frenètic
hi ha periodistes
arqueòlegs
polítics
treballadors
gent que
transportistes
aquí hi ha un moviment
extraordinari
a les 8
i això estarà impecable
no hi haurà
ni cotxes aparcats
la Maiden
que n'està absolutament segura
jo hi confio molt a la Maite
si ho dieu amb aquesta seguretat
és que serà així
segur
de fet jo ho espero
que
en lloc de tot aquest treball
l'Alias fa una cara de patiment
pobre
jo espero que a les 8
8 i mig
això estigui ple de gom a gom
la gent vingui a disfrutar
del treball
que se senti
un terragoni més
i penso que és el millor decís
que pot haver per avui
molt bé
jo estic visualitzant
l'Alias Torres
amb el seu pot de vernís
esperant que marxi tothom
per fer l'últim retor
farem una foto de rigor
molt bé
doncs moltíssimes gràcies
per haver vingut avui
al matí de Tarragona
a Ràdio
Elias Torres
l'autor d'aquesta magnífica
maqueta enhorabona
de veritat
moltíssimes gràcies
per venir avui també
Joana Virgili
la responsable
del camp d'emprinatatge
fins la propera
Maite Martorell
que dir-te
doncs que moltíssimes gràcies
que estàs des d'aquest matí
aquí al peu del canó
que t'estem veient amunt i avall
esperant que tot estigui a punt
jo poca cosa
hi puc aportar
però realment
que tothom estigui convençut
això a la tarda estarà impecable
és a dir
tot a punt
i en un dia de celebració
ens permetem
doncs felicitar-vos
a tota la gent del museu
que treballeu
en els temes de patrimoni
avui estem
realment estem contents
és a dir
i sí
jo l'Elies
és a dir
aquesta maqueta
crec que ens aporta molt
molt això
gràcies