Ens acompanyen en Jordi Roure,
que és el cap de Dramàtics de Televisió de Catalunya
i el coordinador dels guions
també del Departament de Dramàtics,
en Joan Sol.
Bon dia a tots dos, Jordi.
Bon dia.
A veure, a mi m'agradaria que m'expliqués una miqueta
quin és el treball que es desenvolupa
des del Departament de Dramàtics de Televisió de Catalunya.
En l'exposició que heu fet
en les Jornades ni Saga de Ficcions
heu explicat que part de la producció,
part de les sèries que veiem a TV3
són produïdes
per la pròpia televisió.
Algunes altres són comproduïdes
amb productores, treballeu conjuntament
amb empreses externes, diguéssim.
No sé si seria el fenomen de la subcontractació
que també s'ha traslladat a la tele.
Com ho articuleu, Jordi,
aquest sistema de producció?
Bé, cal dir que
el nivell o la quantitat
de Dramàtics que es fan ara
és molt superior
al que hi va haver en un inici.
Entre altres coses perquè
d'inici es feien telenotícies
i documentals,
però no veiem
entrat encara amb la ficció.
Llavors,
el departament de ficció va anar creixent
juntament amb la tele
i arriba un moment
que
nosaltres
arribem al tope, no?
El número d'hores de ficció creix,
però nosaltres no podem
créixer indefinidament.
Per tant,
és lògic
que hi ha un moment
que nosaltres hem de
donar
a fora
part de la feina, no?
I això també dóna vida
a tota la indústria,
a tot el sector.
És diferent
quan nosaltres
paguem una cosa,
és a dir,
des de la tele
encarreguem una cosa
o acceptem un projecte
i el paguem al 100%,
com tu deies,
fem coproduccions,
perquè en coproduccions
intervenen
altres interessats
que també hi aporten diners
i també hem de compartir
continguts, no?
De productores
n'han anat sorgint
bastantes
en els terres anys,
potser la més coneguda
és Terrat,
també trobem Arrisca,
la productora
de la companyia
de Teatre,
n'han anat sorgint
bastantes,
suposo que també
a partir d'aquesta
revifalla
que comentàveu
de la producció
televisiva
a Catalunya.
Sí,
i moltes més,
n'has dit
algunes,
però no sé,
Diagonal
o...
Jo no vull començar
a dir noms
perquè n'hi ha moltíssimes.
I jo també
recordo
que de totes maneres
nosaltres
hem aprofitat
molt,
hi ha hagut
una col·laboració
diguem-ne
a dues bandes
entre
la gent de teatre,
que Catalunya té
una gran tradició,
els grups de teatre
i Televisió de Catalunya
en el seu naixement.
Això ens aporta
molt talent
i molts d'aquests grups
de teatre
en un moment determinat
s'adapten
al gènere de la tele
i es comparteixen
jo diria que
experiències
i professionals.
Jo penso que
també,
si parlem dels orígens
de les productores,
hem de parlar també
de les productores
teatrals
i dels grups teatrals,
com pot ser
d'Agoll,
com pot ser
el Tricicle,
com pot ser
la cubana
i més recentment,
tu és Crampa,
que té de teatre,
que són companyies
que s'han adaptat
bé
en el gènere
i també ens han donat
productes
amb una personalitat
diferent
a l'oferta
de les altres cadenes.
Això és una part,
perquè també hi ha
la part d'indústria
que no ve del teatre
i com la que pugui
venir del cinema
o la que hem creat
nosaltres
des de dintre
Televisió de Catalunya
des del que es va fer
a Estació d'Enllaç
o abans encara
en aquell petit dramàtic
que tenia la vida
en un xip
que es deia La Granja.
És a dir,
aquí hi ha
tota una història,
una evolució,
una evolució
que ha pogut ser
una evolució lògica
i que ha donat
el resultat que ha donat.
Espero que la valoració
sigui positiva.
A mi el que m'agradaria saber
també és
les històries de ficció
que s'expliquen a TV3
una mica
d'on sorgeixen.
Són projectes
que neixen
del propi departament
de dramàtics
que teniu una idea
i aneu a buscar gent
perquè la realitzi
o hi ha gent
que us ve de fora
a vendre projectes
o ve la combinació
dels dos fenòmens, Joan?
Jo diria
que és la combinació
dels dos.
Potser es dona més
que una productora
et vingui
a un projecte
però de vegades
hi ha una mica
l'encàrrec.
És a dir,
tu tens una idea
que t'ha arribat
o la generes tu
o et ve de fora
i aleshores
la juntes
amb qui
busques
qui te la pot fer.
És a dir,
no hi ha
una fórmula fixa.
De vegades
és
simplement
tu vols treballar
amb un guionista
perquè
t'agrada
el conèixer,
t'agrada
el seu estil,
la seva obra
i aleshores
el crides
i li dius
vull,
volem treballar
amb tu.
Vull que facis
alguna cosa.
Exactament.
I aleshores
aquesta persona
et presenta
un projecte.
I aleshores
si t'agrada
que acostuma a passar
perquè és gent
realment bona
i potent
doncs aquell projecte
tira endavant.
evidentment
aleshores
s'ha iniciat
una fase
de desenvolupament
d'aquell projecte
fins que
s'arriba a emetre
que això
és un procés
molt llarg
realment
des que arriba
un projecte
fins que s'emet
poden passar
dos i tres anys
tranquil·lament.
I els podeu tenir
congelats també
allò
tenir un projecte
en reserva
m'agradaria molt
un dia
poder fer això
i anar-lo deixant
perquè teniu altres
productes
que estan funcionant.
Sí,
això es dona.
pensa que
quan una sèrie
funciona
normalment
quan arrenca
una sèrie
sobretot
si és d'aquesta
sèrie
és d'una hora
no estem parlant
ara de telenoveles
com a mínim
és tota una temporada
que aniria
de setembre
a juliol
de l'altre any
si és una sèrie
d'aquestes diàries
d'una hora
doncs aleshores
s'acostuma
a començar
amb 13
26
i aleshores
s'espera
a veure si funciona
si la sèrie funciona
aleshores
evidentment
s'encarreguen
més guions
el que costa
és arrencar
una sèrie
és a dir
és definir
aquell món
i després
fer-hi tota la inversió
inicial
en decorats
etc.
quan tota aquesta
arrencada
ja s'ha fet
i la sèrie funciona
aleshores
doncs
mantenir-la
no es tancar
diguéssim
exactament
i sobretot
si després
la pots
reposar
per tant
quan tens
un èxit
el que fas
és intentar
que
bueno
extrauren
el màxim
suc
per dir-ho així
sí
també hi ha una visió
de rentabilitat
a l'hora de fer
una producció televisiva
també mireu
que la inversió
que s'hi faci
tingui un rendiment
el que passa
és que
a veure
hi ha sèries
que tenen un disseny
i sèries que tenen un altre
és a dir
com nosaltres vam pensar
en el cor de la ciutat
nosaltres sabíem
que
arrencàvem
una sèrie
que volíem
que durés
molt de temps
i això vol dir
un disseny determinat
és a dir
difícilment
ni saga de poder
podia anar
més enllà
del que va anar
perquè
hi havia una trama
que tenia un final
i a partir d'aquí
això era allargar-la
però quan tu
per exemple
mous un barri
i el protagonista
de la sèrie
és el barri
aquí pots
entrar personatges
pots explicar
sempre
històries noves
hi ha gent
que se'n pot
anar de viatge
i és com la vida
la mateixa sèrie
es converteix
en un munt
de sèries
una dins
de l'altra
una a continuació
de l'altra
o entre
mesclades
entre elles
el Jordi Roura
durant la seva intervenció
en les jornades
ni saga de poders
explicava
que a Televisió de Catalunya
el Departament de Dramàtics
intenteu ser bastant pioners
i fer productes
que no s'estiguin fent
en altres cadenes
fer un producte diferenciat
això també ho implica
un cert secret professional
de quan teniu un projecte
no esbombar-lo gaire?
Bé
jo em sembla
que això
és una peculiaritat
de qualsevol negoci
i aquest també és un negoci
sí, sí
clar
hem de ser prudents
perquè
el que us deia
tu mateixa deies
ostres
a vegades guardeu
un projecte
que us agrada
i no el podeu fer
doncs clar
que el guardem
i a vegades tenim por
en aquesta espera
que una altra cadena
o un altre autor
s'inspiri
en una cosa semblant
i per tant
aquest projecte
quedaria al calaix
doncs sí
a vegades tenim por
que ens quedi
una bona idea
al calaix
i per qüestions econòmiques
n'hi queden també
de sèries
al calaix
perquè
jo sé d'un encàrrec
que vau fer
Sergi Barbel
que es va publicar
hivern
no, la veritat és que
jo porto uns quants anys
aquí
aquest projecte
jo crec que
venia d'abans
i penso que
el recordo
perquè m'estàs parlant
d'un projecte
era una sèrie
de misteri
que a més està editada
ara diria
l'editorial
no sé si és columna
però està editada
com és una obra
del Sergi Balbel
i per donar més detalls
a la biblioteca de Tarragona
hi és
que és d'on la vaig agafar
no, no, no
el recordo perfectament
però vull dir
que fa temps
o sigui
que a vegades
quan una sèrie
no va endavant
és no només
per una cosa
què pot passar
és a dir
nosaltres tenim
la sèrie del Sergi
era una sèrie
el que nosaltres
en diem
una sèrie de culta
una sèrie de culta
vol dir que
és una sèrie
que té
una audiència
molt interessada
en aquell tema
però una audiència
limitada
i això també
és un problema
per nosaltres
perquè
un dramàtic
nostre
sigui un èxit
ha de tenir
bastanta audiència
diguem-ho així
i lloren
si només hi interessa
una franja d'edat
és perillós
pot ser
que en algun moment
patís aquesta influència
també que es valorés
el preu
i jo crec que
la vaig agradar
aquesta sèrie
és a dir
jo vaig arribar
estava en el calaix
i és probable
que en alguna
de les direccions
que hem tingut
doncs
semblés això
una sèrie cara
i que anava
a un públic
molt
molt fraccionat
i no familiar
però
però bé
aquestes coses
a vegades
queden en el calaix
projectes interessants
i aquest clarament
és un projecte interessant
això ho mireu molt
en els guions
que puguin ser interessants
per un públic ampli
com a coordinador
de guions
és pare
de la teva feina
aquesta Joan?
sí
aquest és un criteri
de valoració
sobretot quan arriben
projectes nous
de les productores
una cosa
que
sol passar
és que
també hi ha projectes
adreçats
a un públic
molt específic
per exemple
una sèrie per joves
o una sèrie
per gent gran
nosaltres n'hem rebut
uns quants
de projectes
pensats per la gent gran
no sé
una sèrie que passa
per exemple
en un balneari
o en una residència
però aleshores
era el que explicàvem
a les jornades
que una sèrie
adreçada
a un públic
molt específic
no és rendible
perquè les sèries
són cares de fer
i la manera
d'amortitzar-les
és que te les vegi
un públic
el més ampli possible
passaria això
amb gent gran
passaria també
amb gent jove
nosaltres tenim
la teoria
que
tant la gent gran
com la gent jove
es miren
plats bruts
i es miren
qualsevol sèrie
que els faci gràcia
i que els entretingui
per tant
allò
sèries
pensades
específicament
per un públic
concret
bona sèrie
hem de fer
bona sèrie
els guionistes
que han passat
per les jornades
de nissàries
de ficció
ells comentaven
que precisament
dels trucs
o estratègies
que s'utilitzen
és tenir personatges
d'edats
i de tipus
molt diferents
de tal manera
que els diferents
segments de població
trobin sempre
alguna trama
que els atregui
més que les altres
doncs efectivament
aneu d'incorporar
imagina't allò
que teniu un guió
que està a la mar de bé
però dius
no és prou representatiu
i incorporeu
més trames
precisament per això
a veure
diria
que d'una manera
així
com
sobre la marxa
vols dir
imagina't
repeteixo
la pregunta
reformulo
et presenten
un guió
no sé exactament
com funciona
però hi ha algú
que ha tingut
una idea
ha escrit
un capítol
i te'l venen a presentar
i dius
m'agrada
però
és massa dirigit
a un públic específic
podríem agafar
això mateix
però introduir-hi
més trames
nous personatges
aquest procés
es dona?
malament
el que tu em dius
malament
si de moment
està retocat
no
si l'autor
ha pensat
tot el projecte
per dirigir-lo
en un públic
suposem
adolescents
de 18
si encara són adolescents
fins a 14 anys
home
difícilment
això
ho pots reconvertir
en una sèrie
d'interès familiar
és a dir
el que sí que vull fer
és una clausió
tu pots fer
una sèrie
que passi
amb un balneari
o que passi
amb un geriàtric
o pots fer
una sèrie
que passi
amb un institut
nosaltres
podem fer
una sèrie
el que no podem fer
és pensar
que aquella sèrie
només agradarà
en aquell públic
perquè aleshores
l'hem condemnat
en el fracàs
abans de néixer
parlàveu
durant la vostra intervenció
també
d'un projecte
que teniu
de fer una sèrie
de policia
que la catalana
d'això se'n pot parlar
ja
sí no?
perquè n'heu esmentat
alguna cosa
jo dedueixo
que d'això
sí que se'n pot parlar
tu ja saps
tu ja saps
que sempre
intentem
dir el que tenim
en el moment
que ens interessa vendre'ho
perquè això
tingui una repercussió
però bueno va
això es pot dir?
t'ho dic a tu
no
nosaltres
hem preparat
hi ha una sèrie
que
l'ha fet
en aquest cas
ha sigut
una productora
que ha tingut l'encàrrec
de fer aquesta sèrie
que
tracta aquest tema
que és una sèrie policial
amb un alt ritme
i amb unes trames
diguem
d'acció
ja n'hi ha guions
aquesta sèrie Joan?
sí sí
vull dir
està gravada
com que està gravada?
si és un projecte
més immediat
del que jo em pensava
sí sí
és un projecte
molt immediat
vull dir
la sèrie està feta
i ara està en fase
de postproducció
i té data d'estrena
aproximada o no?
encara no
encara no
no es pot tenir
tot
s'ha de dir
que aquesta sèrie
l'hem fet
amb coproducció
per tant
es farà públic
en el seu moment
amb tots els
coproductors
que ens hi hem abocat
i per tant
i tota la gent
que ha arriscat
amb ella
i sobretot
l'autor
que ja podem dir
és una sèrie
que ha fet
la productora
del Francesc Bellmunt
amb una feina
amb un treball
que fins ara
el que hem vist
és excel·lent
una última curiositat
teniu quantificat
més o menys
quantes propostes
de guions
us poden arribar
quantes propostes
de sèrie
us poden arribar
al cap d'un any
a Televisió de Catalunya
doncs
la veritat és
que no m'he entretingut
mai
comptar-les
però
no ho sé
Jordi
quantes podrien ser
potser
la veritat
és que
no en tinc
no en tinc ni idea
però
no sé
damunt la teva taula
damunt de la meva taula
i a dins
de l'armari
que tenim al davant
hi ha un grapat
de projectes
no ho sé
potser una
entre 10 i 15 l'any
potser
no?
no tantes?
no
jo crec que
sí sí
perquè
compta
el que tenim
amb coproducció
el que tenim
el que tenim
sense
l'associades
o el que hem fet
el que hem fet
a través de
forma
jo crec que
molt més
i si comptem
les tv movies
ja
les tv movies
poden ser
projectes de tv movies
jo què sé
poden ser
més de 100 guions
l'any segur
moltes idees
i difícil
suposo
donar sortida
en totes
esclar
evidentment
en el cas
de les tv movies
dels telefilms
de les pel·lícules
per televisió
nosaltres hi participem
només
en un petit
tant per cent
si era sobre
el 20-25%
màxim
en alguns casos
una mica més
això què vol dir
que la productora
ha d'aconseguir
la resta del finançament
i aleshores
aixecar aquestes
aquestes produccions
costa
perquè s'han d'associar
han de buscar
d'altres socis
i és un procés lent
i algunes
es queden pel camí
tot i que
el projecte
que ens hagin pogut
presentar
ens agrada
i està bé
i que puguem
en un moment
donar
abocar-hi
una mica més
de diners
perquè el projecte
s'ho val
és clar
si la productora
no aconsegueix
la resta del finançament
doncs
malauradament
aquell projecte
aquella pel·lícula
aquell guió
ha de quedar
al calaix
però ja et dic
això és un procés
molt lent
de vegades
projectes
que tu ja ni te'n recordaves
mira
resulta que un dia
tornen a treure el cap
i finalment
han aconseguit
per exemple
recordo com ens va arribar
vent del pla
ens va arribar uns 3 anys
abans
d'arrencar el projecte
que després vam arrencar
ràpidament
i va arribar com un projecte
per ser una telenovela
per anar abans
de l'informatiu
és a dir
vent del pla
que és obra
de Josep Maria Benet i Jornet
va venir ell
i us va dir
que tingui això
no va venir
a través d'una productora
d'una del TV
de Joan Bas
concretament
em va venir a veure
i em va dir
jo crec que
tindríem una franja
per fer un dramàtic
abans de l'informatiu
i aquest és el projecte
que a mi m'agradaria
a la nostra productora
ens agradaria fer
o sigui
vam venir
una cosa com rara
amb una proposta
de franja
de programació
una franja que no és habitual
també abans de l'informatiu
és una franja
que sempre
n'hem parlat
és a dir
hi ha teories
diferents
sobre aquesta franja
i la possibilitat
d'entrar a una telenovela
perquè saps que
abans de l'informatiu
normalment s'intenta
fer un estrip diari
és a dir
un tipus de programa
ja sigui un concurs
que sigui cada dia
o una sèrie
o un programa de gags
una cosa que sigui
una cita diària
i bueno
va sortir aquí
llavors
nosaltres vam considerar
que a aquella hora
no estàs
davant de la tele
amb una actitud
com de
sentar-te
amb atenció
a mirar una cosa
sinó que
és una hora
on la gent
està a casa
fent altres coses
esperant que comenci
l'informatiu
per tant
creiem que
un producte
d'aquest pressupost
i que requereixi
aquesta atenció
no era
pot posar-lo aquí
però fixa't tu
que després
vam intentar
ens agradava molt
la idea
de vindre el pla
i inclús vam intentar
trobar altres socis
a la forta
perquè això fos una coproducció
i una sèrie setmanal
ells van refer
aquest projecte
el vam convertir
en una sèrie setmanal
i
no va funcionar
és d'aquests
projectes que diem
que t'agraden
i queden al calaix
però queden al calaix
i tu hi tens
un ull a sobre
i
com vam buscar
una altra possibilitat
que va ser
veient
que en algunes televisions
de la forta
tenien una telenovel·la
després de l'informatiu
i llavors
vam dir
home
però si fem això
les sitcoms
i els projectes
de nou format
els hi quedaran
molt poc espai
perquè aquesta hora
després de l'informatiu
és una hora molt bona
que ens van molt bé
aquestes coses
i a més crec
que ens donen identitat
a la cadena
i el director
i el cap de programes
la cap de programes
doncs vam
vam
vam valorar
que no era bo
i llavors va sorgir la idea
per què no dos dies
com les miniseries
que fem dos dies seguits
i ostres
aquí
i em van dir
tu tindries un projecte
i vaig dir
ja el tinc
i vaig trucar
al Joan
un projecte
que feia
un any i pico
que estava en el calaix
i li vaig dir
escolta ara
tornem a recuperar
una telenovel·la
però amb dos episodis
i a veure
presenta'm aquest
retorca aquest projecte
a veure si és viable
i en pocs dies
ho vam tenir
ho vam tenir endavant
i ha estat un èxit
Històries que van i venen
a la televisió
Televisió de Catalunya
moltes gràcies
a en Jordi Roure
cap de Dramàtics
de TV3
i també al Joan Sol
que és el coordinador
dels guions
però a veure
ens ha explicat
una miqueta
com funciona
tot l'entrellat
d'aquest departament
de TV3
i de com sorgeixen
les televisions
que veiem aquí
les sèries de televisió
que veiem a Catalunya
gràcies a tots dos
a vosaltres
gràcies