Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
apuntant una previsió destacada.
El proper dissabte, la Lliga contra el càncer
de les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre
celebra la diada de l'entitat.
Això es traduirà en unes 300 persones, aproximadament,
que es donaran cita a la ciutat de repòs i vacances.
Entre aquestes 300 persones hi haurà voluntaris,
delegats, delegades, socis i persones que col·laboren
directe i indirectament amb la Lliga contra el càncer.
Persones que en l'actualitat estan vinculades,
però de ben segur que algunes persones que ho han estat en el passat
també es deixaran caure.
Per parlar-ne, ens acompanya la Lluïssa Ferraz,
és la delegada a Tarragona, membre de la Junta.
Lluïssa, molt bon dia.
Bon dia.
La Joana Carrasco, bon dia, Joana.
Bon dia.
És la vicepresidenta del voluntariat.
Totes dues venen a explicar-nos una miqueta el que serà.
Serà una trobada, fonamentalment, de persones
que esteu treballant fins a 300 persones, es diu aviat, no?
Sí, passem de 300.
Passeu de 300?
Sí, sí.
O sigui, ara som 327 o així.
Crec que passarem d'uns 350, potser arribarem.
Serà l'any que som més gent.
Fa aquest any són 12 anys que ho estem fent
i 12 anys que estem reunint més de 200 persones
que venen voluntàries, voluntàries.
També he de dir, doncs, que aquest any la Lliga
és Lliga contra el càncer, comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre.
O sigui, vam fer...
L'altre dia va estar constituïda en una assemblea
i també es diu Terres de l'Ebre.
De les Terres de l'Ebre també ve un autocar,
ve un del Vendrell, ve un del Baix Camp,
un de Montblanc i el de Tarragona.
Clar, la Lliga fa moltes activitats,
la recordarem en tot cas,
i dius, home, precisament cadascuna de les seus de la Lliga
doncs envia a ser un punt de trobada per persones
que pateixen la malaltia, familiars d'aquelles persones
que ja tenen un contacte directe.
Per tant, l'objectiu d'una trobada com la d'aquest dissabte
és precisament donar-li aquest to
amb altres punts de la demarcació de Tarragona
que no us trobeu habitualment.
És a dir, la gent de Tarragona us coneixeu,
però potser no hi ha aquest contacte amb la resta de ciutats.
Sí, i això és el que ens passa,
que ens agrada molt.
Primer, que és una diada molt...
Per nosaltres, el voluntariat, és que ens ho passem molt bé.
És una diada emotiva perquè ens trobem cada any darrere d'any.
I després també que aquest any
hi ha 17 delegacions més noves
que farem el reconeixement dels delegats
d'aquestes 17 delegacions noves.
I, com has dit, és una trobada per cada any
per trobar i veure que nosaltres,
de fet, amb aquest...
Les voluntàries que venen ja els anem veient
perquè durant tot l'any
nosaltres fem xerrades, la lliga,
fem xerrades i anem a tots els pobles.
O sigui, les Terres de l'Ebre,
el Baix Camp, Penedès...
Vull dir...
Ara mateix en tenim apuntades
durant aquests dos mesos, més de 20.
O sigui que, clar, estem a tot arreu.
Vull dir, allà ens criden.
Nosaltres, la lliga, estem per ajudar
i per allò que convingui.
No estàvem més recordar quin tipus d'ajuda i suport
us plantegeu des de la lliga,
perquè, evidentment, el que és el tractament mèdic,
els equips d'oncologia de casa nostra
ja s'enocupen de què està basant.
Sí, això és veritat.
Per tant, és un tema que està cobert.
Però després hi ha tota una part d'acompanyament,
hi ha tota una part emocional de suport.
De tota la problemàtica que genera
la malaltia del càncer,
no hi ha una malaltia del càncer,
hi ha malalts de càncer.
I això vol dir que cada persona
té la seva manera de viure la malaltia.
Sí, sí, sí.
Mira, nosaltres aquest any,
hi ha una persona que aquest any
no pot estar amb nosaltres.
Esperem que l'any que ve estigui.
I a veure, també ens trobem
amb els nostres companys
que també ens ha passat, no?
Passar la malaltia
i després ens recuperem
i un altre any, una altra vegada,
al peu del canyó.
Jo el que sí que vull dir
que nosaltres la lliga està
pels llocs que no pot arribar a l'institució.
O sigui, a veure,
amb acompanyament,
amb suport,
a part que també fem suport
mitjançant l'assistenta social,
econòmic, també.
Doncs ara mateix la Lluïsa
que està aquí amb nosaltres,
ella fa suport a malalts,
amb un equip molt maco,
d'aquí a Tarragona.
També tenim els de les Terres de l'Ebre.
També el de Reus,
que pràcticament es passa el dia
a l'hospital,
Sant Joan,
acompanyant i fent companyia
a la gent que ho necessita.
Malauradament tenim molts emigrants
que estan aquí,
estan malalts,
estan sense paper,
sense cap recurs de res,
i nosaltres,
per descomptat,
els ajudem.
Nosaltres,
amb la nostra delegació,
poden trucar,
tenim uns telèfonos
que els tenim connectats
les 24 hores del dia.
Després,
nosaltres estem recolzats
pels metges
i per la psicooncòloga.
O sigui,
nosaltres...
Aquesta és una figura
relativament nova,
la de la psicooncòloga.
no és que tota la vida
hi hagués estat allà.
No, no,
nosaltres fa que està amb nosaltres
quatre anys.
Quatre anys,
des que s'han format els grups,
que ara hi ha un altre grup,
ara hi ha el grup d'Amposta,
que també fa poquet,
fa dos mesos que s'ha format,
i també som bastantes dones.
Mira,
ara parlem de les dones,
doncs sí.
És que majoritàriament
esteu dones a l'associació.
Sí,
és que és això,
és que ens falten voluntaris.
Nosaltres tenim voluntaris
amb delegats,
i de veritat
que treballen molt,
perquè en tenim diversos
i treballen
i ens ajuden molt,
però dintre el grup de suport
no en tenim
de mans
que en vinguin.
I a vegades,
jo no sé si vosaltres
us heu trobat
com que la majoria
sou dones
i heu participat
molt directament
en la difusió
de les campanyes
del cribatge
de càncer de mama,
doncs que relacionin
que la Lliga només
abasta aquests temes,
aquest tipus de càncer,
no?
La Lliga contra el càncer
evidentment
està oberta
a donar suport
als malalts
de tot tipus de càncer.
Sí, sí, sí.
Però a vegades
sí que es pot crear
aquest equívoc,
tenint en compte
que sou dones
que treballeu molt
en aquestes campanyes,
que és on s'ha vist
que hi ha més bons resultats
en el tema del cribatge,
no?
No,
és que saps què passa?
Que això és l'imatge
que donem,
que només,
clar,
nosaltres hem fet
la campanya
del cribatge
del càncer de mama,
la Lliga,
però no,
ara mateix hi ha
molts problemes
amb el càncer de colon,
amb els de l'arínge
atomitzats
tenim un conveni,
ara esperem firmar
amb un altre
que no em puc dir,
però que també
ajudarem molt,
o sigui que a veure,
estem oberts a tot,
però clar,
amb els grups
participen més
dones operades
de càncer de mama.
Tinc que dir
que la Lliga
és,
estem
amb la Federació
d'Entitats
contra el càncer,
i llavors
hi ha diverses,
o sigui,
la Fanoc,
la Villabeca,
que són nens,
no?
i llavors
potser això
és un...
Val a dir
que la Joana
estava encostèpa
del llit,
ara li portarem
una miqueta d'aigua,
d'aquí un momentet
algú que li porti
una miqueta d'aigua
si són tan amables,
però la Lluïsa
també està aquí,
i a més amb les xuletes,
jo també tinc les meves,
mentre es va recuperant
d'aquesta tos,
nosaltres
doncs
continuem
parlant
d'aquesta qüestió,
i a més
comentava
la Joana
doncs
aquesta incidència
que hi ha ara
en altre tipus,
de fet,
aviam,
parlem amb un to
esperançador,
però és una malaltia,
és una malaltia
que sovint
té resultats fatals,
però és una malaltia
que també
s'està
fent
una investigació
molt exhaustiva,
cada cop apareixen
nous tractaments
menys agressius,
amb menys efectes secundaris,
no és una passejada
patir la malaltia,
el tractament,
però hi ha molts malalts
que es recuperen.
Doncs sí,
és veritat.
Hi ha moltes persones
que malalteixen de càncer,
però també n'hi ha moltes
que es recuperen.
Doncs sí,
avui en dia
el principal d'això
són els controls,
sobretot en un d'ells
podem dir-ho de cert
que és el càncer de mama,
que vull dir,
les dones
estan molt controlades
i saben
quan tenen que fer
el seu control
de mamografies,
perquè la Lliga
envia una carta
a les senyores
perquè se la cita
en un dia i una hora
i ja sabem
que és una prova
amb un pèl molesta,
però que no té
tampoc temps de pensar
en les molèsties
que dona aquella prova,
perquè arriba
a la consulta
i de seguida
se li fan
les seves corresponents
mamografies.
El tema
del voluntariat
que és el tema
sobre el qual
teniu una llarga experiència
perquè de fet
la Lliga
es va crear
molt amb aquest esperit
d'ajudar
les persones
que passen
per aquest tràngol.
No tothom
reclama aquesta ajuda,
hi ha persones
que pel seu tarannà
o per la seva situació
familiar,
de família més extensa,
o hi ha famílies
que tenen molt de suport
a elles mateixes,
diguem-ne que no cercen
ajuda exterior
i se'n surten
prou bé
dins de tot
a sola.
Hi ha d'altres que no.
Jo no sé
vosaltres
que, com dèiem,
la majoria
heu passat també
per la malaltia
i per aquests tractaments.
Quan us trobeu
davant d'aquella persona
que està
en el moment
més difícil
de la malaltia,
no sé
amb quina cara
els hi podeu dir
hem de tirar endavant,
no?
És a dir,
heu de tenir
una experiència
i un tacte
i una cosa
que no tothom
ho pot fer.
És molt delicat.
Nosaltres,
no et pensis,
a vegades,
necessitem el recolzament
de la psicòloga
perquè veure
dir que no és res
no és veritat.
S'està passant
en aquells moments
molt
quan tu diuen
és que és tan ràpid
que t'ho diuen.
No pots reaccionar.
És que tot passa
molt ràpid
quan t'ho diuen,
quan te fan el diagnòstic,
després de seguida
i te diuen
t'operen
la radioteràpia
o la químio.
Tot és tan ràpid
que te trobes
ja que t'ho estan fent
la caiguda del cabell
en moltes,
que això suposa
un trauma molt fort
i llavors,
clar,
te trobes
que ja estàs
i ha passat un mes
i ja t'estan fent
el tractament
però sempre...
No pots pair-ho.
No,
però per això
necessiten
a vegades
explicar la seva angoixa
que a casa
no la pots explicar
amb la família
perquè jo crec
que tots s'aboquen
com tu dius
la família
i a vegades
te sents una mica
com agobiada
de dir
te volen ajudar
i tu vols escapar-te
una mica,
vols tindre
els teus moments.
De solitud,
sobretot.
Aquests grups
serveixen,
serveixen.
Mira,
el grup,
la Lluïsa
em pot parlar
que a vegades
hi ha hagut
alguna senyora
que ha vingut.
Lluïsa,
potser m'ho expliquis
ha estat temps
sense parlar.
Doncs sí,
nosaltres
principalment
a Tarragona
organitzem
unes reunions
cada primer dimarts
a més de teràpia
de grup.
Això vol dir
que poden assistir
totes les persones
que vulguin
afectades.
Allà,
es parla
per la malaltia.
Familiars
de persones
afectades
també
o persones
malalts?
Els malalts.
El que passa
és que a vegades
sí que ha vingut
un familiar
el primer dia,
possiblement.
Hi ha persones
que potser
han estat
venint sis mesos
i no han dit
ni el seu nom.
Però verdaderament
és una reunió
de teràpia
de grup.
Allà,
el que vol parlar
parla,
el que vol riure
riu
i el que vol
plorar
també.
Perquè,
com ha dit la Joana
moltes vegades,
doncs,
les coses,
les inquietuds,
les pors,
el que està passant
a aquella persona
no se li explica
al familiar
que té al costat
per por
de no angoixar-lo
més.
Perquè si aquella persona
està passant
per la malaltia,
els que estan
al seu costat,
els seus familiars
també ho estan
passant malament.
I per no
llestimar-los,
per no fels-hi mal,
doncs,
amb aquestes reunions
es destapen moltes coses,
no?
I,
bueno,
vull dir també
que es fan
que amb aquestes reunions
assisteixen,
convoquem a metges,
a oncòlegs,
fisioterapeutes,
també,
ara,
el mes que ve,
farem una xerrada
sobre l'autoestima
que vindrà la psicòloga,
perquè la senyora
reclama xerrades
d'aquestes.
O sigui,
fem com uns petits
debats,
perquè d'allà
surten moltes pors
i moltes coses
que a casa seva
no ho demostren.
Cada persona
és diferent,
com dèiem,
cadascú,
doncs,
viu la seva malaltia
a la seva manera.
Hi ha persones
que,
doncs,
tenen un caràcter,
doncs,
més fort
de tirar endavant
i moltes vegades
la família emocionalment
està més tocada
que el malalt,
que el malalt confia
que se'n sortirà,
que es posarà bé
i és la família
la que sempre pensa
el pitjor.
També esteu
per donar aquest suport
a la família,
no només als malalts.
No, no,
és que també a la família,
cada vegada més,
més,
o sigui,
pràcticament
aquesta psicooncòloga
està a l'Hospital Sant Joan
i està a la planta
d'oncologia
i després baixa
aquí a Tarragona,
no?
Però és que ella
ja està allí permanentment,
o sigui,
no hi ha,
és per als familiars,
és que,
a veure,
és que s'estan passant
uns moments molt dolents,
no cal dir-ho,
i que, clar,
necessita,
no sigui,
i llavors han estat temps
donant suport
als familiars
i a vegades
a gent molt jove,
també.
Diuen els experts
que hi ha moltes causes
que no es coneixen,
que és una malaltia
molt pròpia
de la nostra època
que va lligada
a l'estil de vida
que tenim tots plegats,
però també és cert
i insistim en aquesta idea
que hi ha persones
que se'n surten
perquè cada cop
els tractaments
són més acurats,
cada cop se'n saben
més coses,
hi ha gent
que no se'n surt
i la trobada
d'aquest dissabte
precisament mostrarà
aquestes dues cares
de la malaltia,
no?
Hi haurà moltes absències
disortadament,
però també hi haurà
moltes presències
recuperades.
Serà una mostra
del que és la malaltia
en si
i el seu efecte
entre les persones.
Sí, nosaltres,
la veritat és que
des que hi ha el grup,
Lluís,
que fa set anys,
vuit anys,
potser fa que està
el grup d'autoajuda,
vuit anys,
la veritat
que ens falten
moltes companyes,
això és la veritat,
però,
doncs,
hem de tirar endavant
i moltes s'han curat
i moltes estan
amb nosaltres
i hi ha una companya
que potser fa sis anys
està operada,
l'altra quan ve
igual fa vuit,
l'altra fa cinc,
l'altra està en tractament,
això,
doncs,
a veure,
no t'has de mirar
el que ha passat
a darrere,
no?
Sempre tirar endavant
i mirar que,
doncs,
el càncer es cura
i no s'ha de parlar
que és un tubú,
el que passa
és trobar-ho al moment,
no?
Per això aquestes campanyes
que està fent la Lliga
és per això
aquests cribatges
que està fent
amb el tabac,
nosaltres estem donant
informació,
fent xerrades
als col·legis
perquè deixin de fumar,
perquè és molt difícil,
ja ho sé,
però,
el que hem de fer
és això,
ara mateix,
també la Lliga
ha tret una bulleta
amb el problema
de l'oràquidema,
o sigui,
les dones operades
que se'ls treuen
els ganguis linfàtics
que han afectat,
doncs,
tenen el problema
moltes
que se'ls hi unflor al braç,
doncs,
la Lliga
està fent una campanya
amb una bulleta
explicant la gimnàcia,
en fi,
és que estem,
allà no se pot,
a veure,
no sé
com explicar-ho nosaltres,
cada any,
des que la Lliga
estem,
que són 13 anys
farà aquest any,
no hem parat
de fer aquestes campanyes
per, bueno,
per conscienciar
la gent
que vagi de seguida
a visitar-se
el metge
quan té un problema.
Una entitat necessària
i que també necessita
de persones
que vulguin
de forma voluntària
a col·laborar-hi,
seguint i agafant
el relleu
de moltes de les persones
que també porten
un quant temps,
no?,
perquè esteu pràcticament
les 24 hores del dia
amb uns telèfors
i dius,
no dius,
no,
només de què toraré,
no,
les 24 hores del dia,
us aneu tornant,
doncs,
una miqueta
aquesta resposta
que us necessiti,
per tant,
no està de més
de dir que si algú
vol col·laborar
de forma voluntària
que sempre serà benvingut,
no?
Doncs sí,
és veritat,
el que passa que
no,
el relleu
no pot ser possible
puc garantir
que és una tasca
que dona moltes satisfaccions,
però al mateix temps
els que estem
no volem deixar
aquesta tasca
perquè ens ho hem pogut
No dic el relleu,
sinó en tot cas,
si en lloc d'haver-hi 12
ni en 24
podeu donar un servei
a més persones,
no?
Perfecte,
perfecte,
sí,
sí,
és veritat,
tens tota la raó.
Respectant la llibertat
de tothom,
aïllar-se tampoc
no és bona aquesta malaltia
i una bona manera
és trobar-se aquest dissabte.
Expliqueu-nos una miqueta
quin programa d'actes
heu previst,
què és el que fareu exactament?
Doncs serà el dia 9 d'abril,
dissabte,
com hem dit,
a la ciutat de...
Perdó,
a la residencial,
la ciutat de repòs i vacances,
que està a la carretera
de Barcelona.
L'acte es començarà
a la diada,
diguéssim,
es començarà
a les 12 del mes dia
amb un acte d'obertura
i continuarà
amb una conferència
a càrrec del doctor
Antoni Agudo,
metge epidemiòleg
de l'Institut Català
d'Oncologia.
amb el títol Dieta
i Càncer.
És que aquest any
també està dedicat
a la dieta,
que pensem
que és molt important
alimentar-se bé
i per sort
tenim una bona dieta
a Catalunya,
no?
Si fem el que hem de fer,
està al nostre abast.
de fer, no?
Després,
els actes
aniran continuant,
és un dia
de molta festa
i després
hi haurà
un pisculavis
a les afores
i tenim la sort
que facin molt bon dia,
com cada any.
A veure, que això ja no depèn
de vosaltres.
No,
un pisculavis
i després
hi haurà un dinar,
no?,
amb una representació
lúdica
que tot el que assisteixi
sabrà
què és aquesta representació.
és un petit secret,
una petita sorpresa,
no?
I vull dir,
és això
amb el que
com a dir la Joana,
som fins ara
315 persones,
vull dir,
que serà una festa
molt gran
i que ens reunirem tots
i tots els que estem allà
amb moltes ganes
de veure'ns els uns als altres.
I jo intueixo
i també per la informació
que tenim aquí
que un dels temes
importants
que es posaran
damunt la taula
serà el tema
dels grups d'ajuda mútua,
que en definitiva
és el que hem estat parlant
al llarg d'aquesta conversa.
Sí, sí, sí.
Jo crec que la Lliga
és el més...
Ara s'han fet moltes coses
molt importants
i molt...
que m'ha ajudat molt,
no?
Però els grups,
per nosaltres,
la Lluïsa i jo,
vaja,
és el més important
perquè estem...
A veure,
que nosaltres,
la nostra entitat
no s'ha d'esperar
el primer dimarts de mes.
Si una persona,
jo aquí ho dic,
necessita,
té un problema,
necessita una ajuda,
necessita simplement
prendre un cafè
amb les noies
les que estem allí,
amb la Lluïsa,
amb mi,
o amb la Dolors o l'Anna,
que són les noies
que estan allí,
nosaltres,
doncs res,
ve la nostra entitat,
parlem
i mirem
de poder ajudar-la.
Si té la visita tard
i necessita una visita
més aviat
perquè té una angoixa,
doncs nosaltres
tenim la gran sort
que darrere nostra
hi ha els metges oncòlegs
i un també és el doctor Borràs,
que és el cap d'oncologia,
és vicepresident
de l'entitat de la Lliga,
és el cap d'oncologia
de l'Hospital Sant Joan.
També tenim el doctor Miralles,
que és el cap de ginecologia
de l'Hospital Joan XXIII
i veure que sempre
que hi ha un problema
que convingui,
nosaltres estem per ajudar,
que no ductin,
encara que sigui un diumenge,
encara que sigui un dissabte.
I que no cal que sigui un problema
excessivament el senyor.
Escolta,
que avui m'he aixecat
que no puc o el que sigui,
qualsevol cosa.
No,
si això ho sap la Lluïsa,
que les vegades que hem sortit
amb aquella noia,
Lluïsa,
o amb el qui que ho hem vingut,
prendre un cafè,
parlar,
no?
Però no,
la tasca que està fent la Lluïsa
és una tasca,
la veritat,
és molt maca,
perquè trucar com si vol ara,
agafar el cotxe,
anar-te'n a Reus,
anar-te'n al Vendrell,
anar tortós allà en sigui,
la veritat és que,
però ho has de poder fer,
també t'he de dir
que els nostres voluntaris
molts treballen
i agraeixo molt
que fora de les seves hores de treball
els ofereixin a fer de voluntariat,
això també és molt d'agrair.
Doncs com a mínim
es trobaran tots
en un to de festa
aquest dissabte
a la ciutat de repòs i vacances.
Moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio,
Joana Carrasco,
Lluïsa Farràs
i enhorabona
no només a vosaltres,
sinó a tot l'equip de persones
que treballeu a la Lliga.
Moltíssimes gràcies,
bon dia.
Gràcies, gràcies a tu.