Un minut i serà un quart redons del matí.
Els ciutadans de Tarragona donen un aprovat alt,
pràcticament un notable,
la programació cultural de l'Ajuntament de Tarragona.
Aquesta és una de les idees bàsiques,
un dels titulars que es desprèn d'una enquesta
realitzada ara fa uns mesos
per l'àrea de cultura de l'Ajuntament
entre els tarragonins.
Aquesta és una de les qüestions que avui volem comentar
amb el tinent d'alcalde de Cultura, el senyor Albert Ballbé,
que ens acompanya en directe aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Senyor Ballbé, bon dia.
Bon dia, Ricard, bon dia.
Parlarem d'aquesta enquesta i repassarem el tema
de les infraestructures culturals, que sempre són tan importants,
però quina impressió li deixa els resultats d'aquesta enquesta
que, com a titular, això, li donen una nota
d'una prova tal pràcticament no notable
a la programació cultural de la ciutat?
Home, satisfet, honestament satisfet,
insisteixo, però no per caure en el cofoisme
i amb el dir som els millors, no, no,
el tema és molt millorable
i si tinguéssim més recursos encara ho faríem millor, no?
El cert és que al Departament de Cultura de Tarragona
hi ha un gran equip, hi ha un extraordinari equip
de gent, des dels que programen,
els que fan la producció, és a dir, els que tenen les idees
i m'he sentit molt còmode, molt còmode, molt còmode
i crec que la major benedicció de la meva vida
ha sigut tindre precisament la responsabilitat de cultura, no?
I el ciutadà de Tarragona, doncs, bueno,
ho accepta, ho accepta
i participa moltíssim.
Tenim un índex molt important
de ciutats de Tarragona
que són abonats al que fem al Metropol,
això vol dir que són clients fixos,
i això que demostra és que a Tarragona som deficitaris,
però un dèficit que és galopant,
que és terrible
i que és molt difícil de suportar,
com és la manca
de més llocs per fer teatre,
per fer música, per fer cultura, per fer dansa.
Bé, doncs aquest és un fet que, bueno,
en aquest moment ens ocupa
el 100% de la nostra activitat,
de la nostra preocupació, no?
Ens ocupa ara també en aquesta entrevista.
A l'enquesta hi ha alguna queixa
on denoten que els ciutadans demanin
alguna cosa en concret a l'Ajuntament
en matèria de cultura?
De fet, el que diu l'enquesta
és un tom molt doble
i el que vam oferir a la premsa
va ser el resum de satisfacció, no?
És evident que ho constatem
de l'anàlisi del resultat d'aquest estudi
que, per exemple,
hi ha aconteixements molt importants
i que valen moltes pessetes pel municipi
i que són poc coneguts pels ciutadans
o que bé no hi han participat.
És a dir, tenim també un dèficit
o per un moment us detectem, no?
Un dèficit de comunicació.
Malgrat que, des de la vostra emissora,
als diaris, a tot arreu,
als públics, que és una edició
que fem en mitges entre la vostra
empresa municipal de comunicació
i el departament de cultura,
que s'envia a tothom que ho demana.
És un gratuït que està a tot arreu.
Doncs constatem que,
o potser és perquè la ciutadania de Tarragona
o els ciutadans del món del segle XXI
anem tan de bòlit
que no tenim temps de parar
o d'incorporar els nostres hàbits
al lligi, per exemple,
a l'oferta cultural de Tarragona,
el cert és que detectem
que hi ha persones que no coneixen
fets que per nosaltres són capdals,
que són molt importants.
La tardor literària, per exemple,
és un aconteixement
on s'esmercen molts esforços
i on s'esmerça una determinada
genera econòmica per muntar-ho.
Hi ha un índex de coneixement del tema
que entenem que no és suficientment satisfactori.
És a dir, què hem de fer?
Analitzar.
Des de constatar
que el Tarragona està content,
però que podria estar més de content,
perquè si la mitja és un 6,7,
encara que hi ha gent,
hi ha tant percents molt elevats
de gent que ens donen pràcticament...
Hi ha un 46%
que ens donen un 6 i pico.
Hi ha un 25%
que ens donen entre un 8 i un 9.
I un 5% que ens donen un 10.
El 10 deu ser gent de casa.
Familiars, tietes i amics.
Però bé,
és un 76%
de les ciutadans de Tarragona
que estan del notable per amunt.
Bé,
això ens obliga.
Vol dir que tenim una clientela
que mereix el nostre esforç.
És a dir,
això ens esperona.
Jo crec que ho podem fer
manifestament millor.
Poso un exemple,
Ricard.
Ara fa 4 dies,
no fa 4 dies,
el dissabte vam acabar
el Dixi,
el 12è feste de l'interessó de Dixi.
Bé,
el Metropol estava a tope.
per sentir el Bebo Valdés
o la Portenya
i van haver garrotades.
I van haver garrotades
gent que demanaven entrades
i que no hi havia res a fer.
Llavors,
tothom, eh?
Ahir va anar la professor
amb un company de l'oposició
i me deien,
oi,
l'enhorabona pel tema del Dixi.
Vol dir,
que l'oposició ho reconegui,
malgrat que en temes culturals
l'oposició i el govern
estem en una sintonia perfectíssima, eh?
Tot es té que dir.
Però,
és a dir,
a la ciutat de Tarragona
li han gran molt el tema del Dixi.
I llavors això ens ha de reflexionar.
Que encara que sigui una mica més car,
el que hauríem de fer
seria fer un cap de setmana,
tota la setmana
i l'altre cap de setmana.
És a dir,
perquè la gent
tenim la maledicció bíblica
de treballar entre setmanes, no?
I llavors,
què passa?
Que per molta gent
passa desapercebut.
I tot es concentra
en divendres a la nit
i dissabte a Puixa, no?
Exacte.
Els altres dies
hi ha juerga.
És a dir,
l'altre dia vam anar a l'Antiquari,
vam intentar entrar a l'Antiquari,
impossible.
A la cantonada,
la misma de la misma,
o a la Pla de la Seu,
o sigui,
és un tema
que ha guanyat
el favor del públic
i ja no solt
del públic de Reuni,
sinó del públic
del nostre Interland, no?
I, escolta,
és que no hi cabem.
Alguna cosa
hem de fer,
però clar,
això té un increment
de pressupost importantíssim.
Però penseu
que el Bebo Valdés,
per exemple,
ha vingut a Tarragona
sense costar-nos un duro.
Per què?
Perquè anem a taquilla,
perquè l'home sap
que és un festival
que és seriós,
sap que ho omplirà
i, en conseqüència,
Tarragona,
juntament amb Terrassa
i amb Donosti,
potser siguin
els tres festivals
de l'ICSI
més importants
del país, no?
I això, doncs,
fa que cada vegada
pugui vindre gent millor,
però, ja dic,
jo crec que ho hem d'allargar
amb el temps
perquè la demanda
és claríssima, no?
Ha sigut una excitat.
S'ha d'allargar
amb el temps
i potser en actuacions
com aquesta
demostren que els espais
que tenim
són relativament reduïts,
perquè si per Bebo Valdés
o la Portenya
ja es van
no hi havia entrades,
demostra que a vegades
el Metropol es queda patit.
D'acord, però saps què passa?
Que deia el Bebo Valdés
que ell vol tornar
a venir a Tarragona
perquè el lloc
li semblava extraordinari.
Hi hauria la possibilitat
de fer això mateix
al Palau de Congressos
on caben 1.200 persones,
però no sé
si els artistes...
Perdria l'encant.
Exacte, exacte.
O sigui,
veure el Bebo Valdés
marxar ballant la conga
quan va acabar
el seu espectacle,
això,
en un altre lloc
de més superfície,
doncs no quedaria el mateix.
Llavors, menys,
dius bé, no?
Cal la pena pensar-ho,
perquè el que no pot ser
és que hi hagi
una part important
de reunions
que dins
sense veure
un aconteixement d'aquests.
En fi,
del tema dels esdeveniments
de l'any,
que potser són
poc coneguts
pels tarragonins,
destacava la tardor literària,
en canvi,
per contra,
el Festival de Jans
de Dixi
té una acceptació
molt gran.
Hi ha algun altre aspecte
de la programació cultural
de l'any
que potser
quedi una mica coix
pel que fa
al coneixement dels ciutadans?
No, a veure,
si miréssim per avall,
per exemple,
la trobada d'escriptors.
Clar,
la trobada d'escriptors
és un aconteixement
que es fa
pels escriptors
i per la gent
vinculada al món
de les lletres,
a l'entorn
dels nostres escriptors
tarragonins
i de la nostra gent
de la URB.
Llavors,
és lògic que això
sigui poc conegut,
però, per exemple,
o per exemple,
la tarragona
de cultura contemporània
són potser
aconteixements
circumscrits
amb un públic.
Més minoritaris.
Exacte.
És una cosa per tècnics,
però, per exemple,
el Festival de Jans
de Dixi
està en cinquè lloc.
i per l'afició
que hi ha,
potser és a dir
que tenim un públic
selecte
i reduït,
però suficient
com per omplir els espais.
A veure,
no obstant,
els tants percents
són tan percents
que la gent
tenen bastant coneixement.
De totes maneres,
jo sempre he dit
que hem de inventar
algun sistema nou
perquè els aconteixements
arribin més al ciutadà.
Aquí no surt,
per exemple,
però hi tenim
un aconteixement
que és molt important
que és el Festival Internacional
de Composició
de Música Contemporània
que l'idea
el mestre Quint Joan
i que arreu del món
té una rebuda
extraordinària.
Bé,
cada any tenim
dos i tres centes obres
que venen a tot arreu del món,
des d'Austràlia al Japó,
és a dir,
de tot arreu,
i en canvi els terraunins
ho coneixen.
Sí que és cert
que la música contemporània
és difícil
i que,
per a tots,
per a mi el primer,
però no obstant,
és una cosa que té un interès,
ja dic,
a nivell mundial
està molt ben dotat econòmicament,
és dels aconteixements
de música contemporània
i més importants del món.
Bé,
doncs de raó
això no ho hem sabut explicar,
malgrat que,
ja dic,
insistim,
però és qüestió
de formar
inclús culturalment
el personal
amb aquestes coses
és difícil.
Segurament
falta donar a conèixer
o arribar més al ciutadà
amb alguns dels aconteixements
culturals que es fan
al llarg de l'any
a la ciutat de Tarragona,
però en general
vostè diria
que aquesta enquesta,
que aquest estudi
sobre els gustos
dels tarragonins
i la impressió dels tarragonins
respecte a la cultura
suposa
consolidar definitivament
el que podríem dir
un tomb,
el tema de la capitalitat
cultural de Tarragona,
que definitivament
Tarragona s'ha consolidat
com a capital cultural
i que ja no passa
el que passava fa anys,
que l'oferta
bàsicament
estava a Reus?
La pregunta està
absolutament enverinada,
no?
Perquè jo evidentment
he de dir que sí,
però jo vull dir que sí
amb convenciment
i explicant-ho.
És cert que Tarragona
ha fet un tomb
en aquest sentit
i el cert és això,
és que en molts dels espectacles
tu gires,
mires la gent que hi ha
i trobes gent
que són de fora de Tarragona.
Jo,
amb el tema de Reus,
m'agradaria
que de bon rotllo
un dia en parléssim,
amb el senyor Filella
n'hem parlat diverses vegades
d'aquest tema,
de ser complementaris.
És a dir,
si la Generalitat ha escollit
Reus
per fer un lloc
de producció teatral
que es coincideix
amb la Fortuny,
no veia per què
no podem sumar sinèrgies.
I si nosaltres
ens hem de dedicar
a l'art contemporani
amb tot un pot i pot
i amb tot un lligat
que tenim molt avançat
un projecte amb la URB
de crear Tarragona
partint de les escoles
d'art de la Diputació
una llicenciatura
en Benes Arts.
Això es vincula
perfectament amb la G3
com a centre
de creació contemporània,
no?
I llavors, clar,
l'art contemporània
no sol és
la pictòrica,
la musical,
la dansa i tot,
el propi teatre,
no?
Llavors,
llavors,
jo el que entenc
és que estem tan a prop
de Reus
i tan ben comunicats
i podem ser tan complementaris
uns amb els altres.
Mira,
jo aquí tinc un...
És a dir,
jo crec que
el meu pare sempre deia
si Reus no existia
se'l tindríem
d'inventar,
no?
Aquí tinc
un plenolet
que han fet
els de Reus
que diu
Teatres de Reus,
primer semestre del 2005.
A mi això m'ha donat
la idea
de fer el mateix
a Tarragona.
A Tarragona tenim
una sèrie de llocs
on hi ha teatres
molt acceptables
que no utilitzem.
Per exemple,
el Centre Civil
de Sant Perí i Sant Pau,
el Centre Civil
de Torrefort
i el Centre Civil
de Sant Salvador.
Són verdades teatrets
molt millors
que, per exemple,
la Sala de Trono
o el Magatzem,
que són teatres
que s'han creat
amb molt de mèrit
per part dels seus promotors,
però que evidentment
no tenen caixa escènica.
Bé,
el que nosaltres
ara volem fer
és reunir,
bueno,
hi ha més llocs,
a l'IES,
els nostres veïns,
gràcies guapa,
si em porten
un vas d'aigua
que respeixo constantment.
Gràcies,
molt agraït.
Doncs a l'IES
Martí Franquès
hi ha un teatre preciós,
a l'IES
darrere del Govern Civil
hi ha un altre teatre
preciós
i ens l'han ofert.
A més,
han fet un esforç
els directors
d'aquests centres
d'individualitzar-los,
és a dir,
que podrem entrar
al teatre
sense dir que entrar
pel Palies.
Clar,
sumant tot això
i sumant,
per exemple,
al teatre de la Laboral,
un teatre extraordinari
i absolutament
no utilitzant.
Bé,
doncs el que hem de fer
és posar tot això
en potencialitat.
Ja dic,
i la idea,
malgrat que ja fa temps
que amb elsIES
ja havíem parlat
i amb la senyora Espósito,
que és la responsable
dels centres cívics,
estàvem parlant
d'una exposició conjunta,
etcètera,
però bueno,
doncs a mi m'ha anat molt bé
veure que els senyors,
els companys de Reus
fan un planeta
on situen els seus teatres.
I Tarragona,
si adoptem el mateix criteri,
els companys de Reus,
per exemple,
posen la Palma,
però també posen,
per exemple,
el Fortuny,
evidentment,
però posen el teatre
a la salle i posen el teatre
de l'IES Baixcamp.
És a dir,
que ho aprofiten tot
en aquest sentit,
el qual me sembla extraordinari,
perquè jo crec que
economitzar mitjans
o tindre una logística
de mitjans
és molt i molt important,
no?
Llavors,
el que hem de fer...
A veure,
tu em preguntaves
si Tarragona
la Constitució
que és la capital cultural,
he de dir que sí.
Des del punt de vista
de la dansa,
del cinema,
del teatre,
de la música,
en aquest moment
estem realment imparables.
Però és possible
coordinar-se amb Reus,
no?
Sí.
Vostè ha vingut a dir,
he tingut algun contacte,
però no ha anat més enllà
de contactes,
podríem dir,
informals
amb els responsables
de cultura de Reus.
Seria possible
coordinar
alguns dels esdeveniments
que es fan
a les dues ciutats?
I tant.
I fer coses conjuntes.
Però això pot anar
realment més enllà,
més enllà de les converses
de cafè
que puguin tenir
els regidors de cultura?
Jo crec que si hi hagués voluntat
i no dubto
que hi hagi voluntat
per part del senyor Filella,
és evident que sí.
És evident que sí.
És a dir,
si a Reus
la Generalitat
ha optat
per fer un centre
de creació teatral,
de producció teatral,
jo crec que
els nostres
generals teatres
han d'aprofitar
d'aquest aconteixement
i a l'inrevés
el mateix del mateix.
Jo crec que
hi hagi disputa,
que hi hagi...
que estiguem
distanciats
a 12 quilòmetres
de distància
amb una autovia magnífica
que et permet
d'arribar-hi
en un minut.
Jo crec que això
ens ho hem de fer mirar
tots, tots.
Ja dic, insisteixo,
amb el senyor Filella
hem parlat a diverses vegades
i potser...
Jo, per exemple,
hi ha una cosa
que a Reus
va fer una enveja terrible
que és la biblioteca
del Xavier Morós.
Tenen una biblioteca
importantíssima
i això, d'alguna,
no ho tenim.
I això ens ha de servir,
ens ha de esperonar
per espavilants
i un projecte que tenim
respecte a les biblioteques
fer entendre
al poder públic
que econòmicament
ens interessa
fer el màxim esforç
pendent a la biblioteca
que, com a mínim,
sigui tan important
com el que tenen a Reus.
I això és fàcil.
Això es podria fer.
Senyor Valver,
ja que ha tret el tema
ara de la biblioteca,
comencem, doncs,
per aquí el repàs
a les infraestructures
que volíem parlar.
Infraestructures culturals
pendents a la ciutat.
Arran d'aquell cas,
recordaran els oients,
els ciutadans,
a la Casa dels Militars
que es va haver d'abandonar
el projecte de la biblioteca,
tenim el tema
aparentment aturat.
Tot i que ja
Carre Gasòmetre
i Carre Fortuny
d'ampliar-ho.
Com està aquest tema?
Jo crec que
Sant Magí i Sant Tegla
van ser propicis
amb l'Ajuntament de Tarragona
perquè no es fes la biblioteca
que volien fer
al carrer de l'Enrejolat.
Perquè una biblioteca
és molt més gran
que el que allà
teníem pensat.
Una biblioteca,
malgrat el tema mediàtic,
requereix molt d'espai.
I si no,
jo em plaço
a qui tingui dubte
o curiositat
que vagin a veure
la biblioteca
del carrer Fortuny
i veuran
el que és
un equipament cultural
viu, vivíssim.
Hi ha canalla petita,
hi ha gent gran,
hi ha qui està
amb els ordinadors,
hi ha qui té
el llibre físic.
És a dir,
és un lloc que fins que no
ho veus
no t'ho creus.
Bé,
quan es va...
Els arqueòlegs van dir
que no podíem
seguir el projecte,
que era un projecte
que estava fet intel·ligentment
i era un projecte
que deixava els baixos
quedaven descoberts.
Però es va pensar
que valia la pena
mantenir la graderia
a la tal del circ.
Doncs bé,
el tema va quedar
sense portar terme.
però
després ens donem
compte
que ara tenim
una gran oportunitat
i és que
la idea
és que la biblioteca
provincial,
el que és la biblioteca
provincial,
la de la Roser Lozano,
es converteixi
en una biblioteca
conjunta
amb la biblioteca
municipal.
I després creem
els centres cívics,
que ja hi ha petites,
està molt dit
de dir biblioteques,
però hi ha sales
de lectura,
doncs crear
una biblioteca mare
connectada
amb xarxa,
connectada
com vulgueu
amb els centres cívics
dels barris,
i que tinguem
una xarxa de biblioteques
important a Tarragona.
Ara tenim
una oportunitat d'or
i és que
al costat
de la biblioteca
del carrer de Fortuny
hi ha el Galatxagarra,
que estem parlant
amb la propietat
a veure si hi hauria
manera de poder
adquirir
aquest edifici.
La suma
dels dos edificis
i inclús hipotèticament
poder pujar
una alçada
a l'actual biblioteca
provincial,
ens donaria els metres
que segons els tècnics
són necessaris
per tindre
una extraordinària
i puntera
biblioteca
tarragonina.
Hi ha possibilitats
d'arribar en un acord
amb la propietat
del garatge?
Estamos en ello.
Estamos en ello.
Complicat,
m'imagino com ha estat
el tema del Teatre Tarragona,
amb la propietat,
en aquest cas,
de l'Hotel Imperial Tàraco
i del Ministeri de Defensa,
que ha allargat el tema
d'una manera,
en fi,
lamentable,
podríem dir.
Sí, sí,
molt lamentable.
Perquè molts tarragonins
se'ls continuen preguntant
quan poden començar
les obres del teatre.
Vostè fa uns dies,
aprofitant el programa
especial del Metropol
dels 10 anys
que van fer
des del mateix Teatre Metropol,
ja va dir que, en fi,
que s'havia de començar
les obres gairebé com fos.
Pedi qui pedi.
Fins i tot va dir
que encara que sigui
il·legalment.
No, però em van renyar,
em van renyar,
em van renyar molt
el senyor Cendra,
regidor d'Urbanisme
de l'Hotel Malbert.
Això no ho pots dir.
Perquè hi ha moltíssima gent
que està espant
les seves.
Doncs retirem aquelles paraules.
No, no, no,
retirar-les res,
retirar-les res.
Jo soc contumàs.
No, no.
Jo el que deia,
a veure,
hi ha una sèrie de...
Però quan començarà
el senyor Vallvea
aquest any?
Home,
es posarà la primera pedra?
Perdona,
això m'ho va dir el senyor Regi
i em va saber
quasi greu de dir aquest any.
Home,
jo espero que sigui
abans d'aquest any.
És inclús políticament,
no ens enganyem, Ricard,
el que s'interessa
és que aquest teatre
estigui inaugurat
abans de les eleccions.
Home, no,
és que és veritat,
és que si no et digués això
seríem rucs de mena, no?
Llavors,
el que és cert és que
quan jo vaig dir
que ho faria inclús
incorrent en la il·legalitat,
la periodista,
la Núria Bea,
ho va agafar
molt a la tremenda.
Jo vaig dir,
encara que es posi
alguna advertència de legalitat.
Vostès saben
que amb el tràmit administratiu
hi ha actes
que són preceptius,
com per exemple,
no sé què dir-te,
que l'Ajuntament
tingui la disponibilitat econòmica
per començar-ho
o que, per exemple,
tinguem el 100%
de la probabilitat
i amb l'alcalde
vam convint de dir
escolta, miri,
encara que un funcionari públic
li advierto
que això que vostè està fent
és il·legal.
il·legal no vol dir
que sigui delictuós,
sinó que t'ha saltat un tràmit.
Però hi ha tràmits
que el temps s'obsana.
És a dir,
jo ara estic a l'espera
que m'envien de l'Invifes
un paper que em digui
que encara que no siguin propietaris
ens permeten construir
damunt del seu terreny.
Perquè paral·lelament
s'està negociant
donar-los-hi el cúbic
que ells ens adeixen
donar-los-hi el PP2,
és a dir,
cap al camí de l'Àngel,
on ja hi tenen els militars
i tenen una part del territori.
A mi encara que el funcionari
m'hi digui,
escolti,
vostè això no ho pot fer,
jo ho faré igual.
Perquè jo sé,
en primer lloc,
que no robo a ningú,
que no m'enduc res cap a casa
i en tercer lloc,
que allò serà subsanable
a curt termini.
Llavors,
jo el que vull fer
és imprimir una mica de ritme
amb aquest engurrosíssim
procediment administratiu.
Però no vol dir
que hi hagi que anar
en mans de la Fiscalia.
Déu-m'ho s'ha enreguat.
Amb això ha sigut molt curós, jo.
Un altre procés complicat
és el de la Xar 3,
perquè, en fi,
després d'algunes exposicions
que s'havien fet
des de l'Ajuntament
per donar-li vida,
ara la cosa ha quedat
malauradament també aparcada.
Recordo que cada vegada
que se li pregunta
al delegat del govern
Xavier Sabatès
queixa que la Generalitat
ha de continuar pagant
molts diners
per un espai
que continua tancat.
L'Ajuntament està interessat
en adquirir,
però sembla que ni l'Ajuntament
ni la Generalitat
es posen d'acord amb el tema.
A veure,
això és un regateig típic
entre comprador i venedor
i qui digui el contrari
miente com un bellaco.
Però és un regateig
que es perllonga en el temps.
Bé, llavors el que és cert
és que és una llàstima
perquè l'Ajuntament d'Arogana
va fer un esforç
econòmic important
restaurant la façana
de l'edifici lateral,
arreglant la sala baixa,
embocatant-la
i llavors en un moment determinat
en què es va acabar
l'ús que tenien de la G3
allò va quedar
en mans de ningú,
propietat de la Generalitat
però en mans de ningú.
Fa pocs dies els veïns
es queixaven
que els gamberros
saltaven per la part de dalt
de la carrer Doctor Zamenhof
i allí feien el botellón
i van cremar
van calafoc amb una palmera.
Jo feia un mes i mig
havia parlat
amb el Departament de Patrimoni
de la Generalitat
demanar
escolta ma
torneu-nos l'ús
i continueu paral·lelament
discutint l'alcalde
i el senyor Martí Carnice
el tema de la propietat
i el tema del preu
però torneu-nos l'ús
perquè si allò està evitat
si allí es fan coses
l'ocupa no hi va
l'ocupa no hi va
és una llàstima veure
dels que ja han remetat
alguna finestra
i llavors
el fet que s'ho digués al diari
que els veïns es queixaven
que per no estar ocupat l'edifici
i hi havia problemes
va fer que automàticament
ens digués jo al NIM
ocupi-lo
o sigui que ara
estem esperant un document
però a curt termini
bueno
l'associació
de reunions de músics
vol fer un concert
de beneficis del tsunami
i el farem a la G3
però és llàstima
perquè el pati
que estava esgerdinat
que estava preciós
ara està fet una desferra
i a l'interior
de la nau
que utilitzem per les posicions
està en un estat
una mica deplorable
fàcilment salvable
però deplorable
i el que no pot ser
és que fem un pas endavant
i dos enrere
i no culpo ningú
perquè suposo
que una part de culpa
també la tenim nosaltres
no déu-m'ho enreguar
però jo crec
que hem de prendre
tots consciència
que la G3
es té que obrir
sigui de qui sigui
i oferir servei al ciutadà
i quan s'obri
seria aquest centre
d'art contemporani
que també proposa
la Generalitat
de tot
perquè a l'edifici
dona per tot
mira fa molts pocs dies
va vindre
la senyora Sunt de Bailac
una persona encantadora
que és una directora
general de cultura
i també va vindre
la Berta Sureda
que és una altra
directora
del departament
de creació contemporània
i els vam ensenyar
les artes
i van quedar
enamorades del lloc
i de les possibilitats
que allò té
és a dir
aquestes senyores
coneixen
altres centres
com el Tecla Sala
o com a Salt
i també tenen
una antiga fàbrica
del tèxtil
reconvertida
en centre cultural
i diuen
això és extraordinari
però el que fa falta
aquí és posar-nos-hi
però posar-nos-hi tots
és a dir
la propietat per un costat
i després els mitjans necessaris
per posar-ho en dansa
jo crec que aquest és un tema
que es pot
es pot anar fent
de modul paulatí
i tècnicament la planta baixa
amb pocs diners
la vam utilitzar
per fer bastantes exposicions
perquè és un lloc
molt gran
i en moltes condicions
però el que hem de fer
és tornar a recuperar
l'ús
de moment
per l'Ajuntament
i després
els que continuïn discutint
les màximes autoritats
per obrir la propietat
és fàcil
perquè en definitiva
avui dia
ja no es paga amb diners
sinó que hi ha compensacions
urbanístiques
és a dir
l'Ajuntament té
terrenys que rep
en funció
del planejament urbanístic
i que pot ser
i com no
i molt millor
amb una institució
com és la Generalitat
doncs arribant
a un acord
amb el preu
d'una cosa
i amb el preu
de l'altra
podríem obrir
la gent
amb una certa facilitat
acabem aquest
en repassar
les infraestructures
culturals
ja que estem
a la part baixa
de la ciutat
acabem al port
amb els tinglavus
ahir el president
de l'autoritat portuària
Josep Anton Burguasset
presentava la programació
cultural de primavera
del port terrauní
i deia
emplaçava
que parlaria
amb l'Ajuntament
de Tarragona
per mirar de conservar
els dos tinglados
del moll d'acosta
del port de Tarragona
que en el projecte
de façana maríptima
redactat per l'equip
de Riccardo Bofill
van a terra
en el projecte
de Riccardo Bofill
es mantenen dos tinglados
el tingladu
i el tinglado
de l'estació maríptima
perquè ens entenguin
els oients
i tirant a terra
aquests dos
Burguasset
el president del port
diu que són prou importants
com a espais culturals
de la ciutat
i que vol arribar
a un acord
si és que estan d'acord
els responsables polítics
de l'Ajuntament
vostè què pensa?
Jo estic absolutament d'acord
amb el senyor Burguasset
malgrat que ell està
en una banda
el pacte del Tinell
jo estic a l'altra
però estic d'acord
i de fet
una de les visites
que vam fer
amb la senyora Sureda
va ser anar a veure
precisament el senyor Burguasset
no oblidin
que el tingladu
número dos
se fa art contemporani
i és un espai
menys tingut
per nosaltres mateixos
i en canvi
de molta fama
arreu del món
i això ens ho deia
la senyora Sureda
que és una experta
en art contemporani
i llavors
aquí hi ha una cosa claríssima
és dir
el senyor Bufill
a veure
jo sóc un enamorat
del projecte del senyor Bufill
entre altres coses
perquè ens van dir
que posarien un auditori
on està la comandància marina
i això és una cosa
que tinc apuntat
amb lletra d'or
però al mateix temps
perquè jo crec
que la façana marítima
seria
canviar Tarragona
és a dir
seria l'obra més important
inclús que les murales
de la ciutat
molt bé
ara bé
jo crec que hi ha
coses
hi ha la història
l'arqueologia industrial
de Tarragona
es té que mantenir
a Tarragona
ens hem preocupat
molt del món
dels romans
però molt poc
del nostre
passat immediat
i aquí
ens hem carregat
d'una sèrie
de naus industrials
que tenien
una gràcia extraordinària
que ara serien magníficos
equipaments
per temes culturals
i s'han convertit
en pisos
jo recordo
vull pensar
en casa muller
amb aquestes
aquestes indústries
del vi
carismàtiques
de Tarragona
i de la qual
ja no queda ni memòria
bé
doncs
jo crec que
els tingladus
del port
són molt i molt importants
a mi que el senyor
Bufill
elimini els refugis
que són aquelles edificions
més grans que hi ha
en segona línia
tocant la via
em sembla marvellós
però els tingladus
es tenen que conservar
el preu que sigui
el preu que sigui
perquè en definitiva
els que van néixer
al barri portuari
sabem el que eren
els tingladus
i des del punt de vista
arquitectònic
tenen un gran interès
el tingladu número 1
és preciós
jo diria que és equiparable
una mica
a la G3
és a dir
el sostre
amb una encabellada
de fusta
amb tirants
de ferro
tipus Torre Eiffel
tipus Torre Eiffel
llavors jo crec que
allò eliminar-ho
seria una consciència brutal
vaja
jo m'hi oposo
i en segon lloc
i això és més immediat
la marina aquesta
que estan fent
de baixells de luxe
té una voracitat
d'ocupar espais portuaris
i un dels espais
que volia ocupar
era per exemple
el tingladu número 2
i vam fer una visita
amb la Berta Sureda
al senyor
al senyor
Burgacer
i vam convindre
a fer
un conveni
a tres parts
Ajuntament
Generalitat
i Autòpia Portuària
mantenint l'ús cultural
que té el tingladu número 2
és a dir
la marina de luxe
si vol espais
que es construeixi
més enllà
però
el que no podem
privar els terrenons
és de llocs
d'ús públic
per convertir-nos
en llocs d'ús privat
doncs
parlant dels tingladus
del port
acabem aquesta conversa
amb el tinent
d'alcalde de Cultura
de l'Ajuntament
hem repassat
Déu-n'hi-do
prou coses
d'interès cultural
per a la ciutat
senyor Ballbé
gràcies
que vagi bé aquesta setmana santa
i fins ben aviat
gràcies a vosaltres
Adéu-se, bon dia
Gràcies