logo

Arxiu/ARXIU 2005/ENTREVISTES 2005/


Transcribed podcasts: 1390
Time transcribed: 18d 4h 18m 22s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Passa un minut d'un quart d'onze del matí.
Temps per parlar de política en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Avui també fem balanç del curs parlamentari
que s'acabava la setmana passada al Congrés dels Diputats a Madrid.
De fet, ahir conversàvem durant uns minuts amb el diputat del PSC
per la demarcació de Tarragona, Francesc Vallès,
i avui hem convidat el diputat per Tarragona del Partit Popular,
Francesc Enric Comà.
Senyor Enric Comà, bon dia.
Hola, bon dia.
La setmana passada, com dèiem, s'acabava el curs parlamentari.
l'últim període de sessions al Congrés,
i a més s'acabava d'una manera força espectacular,
com a mínim des del punt de vista mediàtic,
amb l'aprovació d'una de les lleis
que l'actual govern socialista de Zapatero
ha banderat més durant els últims mesos,
la llei que permet els matrimonis d'homosexuals,
i a la qual s'ha posat pràcticament en solitari el Partit Popular.
Amb aquesta llei, i en general fent balanç d'aquest últim període de sessions,
com ho veu el Partit Popular i com ho veu vostè com a diputat per Tarragona?
Doncs jo crec que hem acabat el curs parlamentari
amb molta més confrontació de la que hi havia a l'iniciar-se.
I precisament això ha estat així per les ganes del govern
i del president Zapatero,
amb dur a terme un conjunt d'apostes polítiques
sense buscar consensos,
sense atendre les moltes sensibilitats que hi ha a la societat,
i en definitiva fent la política d'agradar amb uns
desagradant profundament amb els altres.
El cas de la modificació de la llei
per promoure les bodes entre homosexuals
és un exemple molt clar.
I dic que és un exemple molt clar
perquè hem de tenir en compte un fet.
I és que en el fons de la qüestió ja estem tots d'acord.
Jo no crec que hi hagi ningú que ducti
sobre la necessitat d'equiparar amb drets i deures
les relacions entre les parelles homosexuals
i amb les parelles heterosexuals.
I estem totalment d'acord.
Absolutament tots els partits polítics
i jo crec que a nivell social
un percentatge amplíssim de la societat ja està d'acord.
El que passa és que no es pot triar la fórmula equivocada
perquè si és així com ha estat
el que es provoca és enfrontaments i és divisió.
No es pot ferir les sensibilitats
d'un col·lectiu important de la població
batejant entre cometes
o definint amb el mateix concepte
que una fórmula d'unió
que és la que hi ha entre els heterosexuals
tradicional i clarament marcada.
Es pot arribar a l'equiparació en drets i deures
però evidentment sense aquesta erosió
que ha provocat social per assignar un concepte
que jo crec que ve perfectament definit
des de fa molts anys
i que està perfectament associat
a les relacions entre els heterosexuals.
Per tant,
podent arribar al que es volia
que és l'equiparació de drets i deures
ho han fet tan malament
que han provocat el que s'està veient
enfrontació, divisió.
I aquesta ha estat una constant
amb la gestió del govern socialista,
un govern totalment lligat,
de peus i de mans,
un govern que està condicionat
pels equilibris parlamentaris
que ha de fer
i per tant dels pactes
amb Esquerra Republicana
i amb Iniciativa per Catalunya,
un govern que surt
o que va sortir inesperadament
d'una victòria electoral
i que per tant havia promès
exactament a tothom
que faria mil coses
que ara no pot fer
i un govern que ha de disfressar
aquesta situació
generant temes
que paral·lelament
generen confusió,
generen enfrontaments,
generen discussions,
trencant una mica
la concòrdia
i el clima
que hi ha
a nivell social.
Per tant,
és un any
que jo crec
que hem anat
endarrere.
Els seus adversaris polítics,
els socialistes,
bàsicament a vostès
els acusen
d'estar sols.
Parlen de la solitud
del Partit Popular
perquè tenen pràcticament davant
tota la resta
de l'art parlamentari
i diuen,
sobretot pel que ha passat
aquest últim mes de juny,
que és un partit
que ara utilitza
més la pancarta
i la manifestació
al carrer
que no pas
el debat parlamentari.
Què n'ha de dir,
senyor Ricomà?
Bé,
és curiós
que s'acusi de soledat
un partit
que té 10 milions de vots.
És curiós
que es vulgui portar
a la marginalitat
amb un partit
que té un suport
social extraordinari,
que té un pes
i un arreglament
a la societat
impressionant.
És el partit
de l'oposició
que més suport social

en la història
de la democràcia.
No hi ha hagut cap partit
en la història
de la democràcia,
en la història recent
de la democràcia,
que estigui exercint
l'oposició
amb un bagatge,
amb un actiu
de 10 milions de vots.
Per tant,
aquí el concepte
de solitud
o de soledat
l'hem d'analitzar
molt estrictament.
D'altra banda,
el que resulta lamentable
és que un govern
fixi
els seus objectius polítics
no en governar,
sinó en intentar
que amb el principal partit
de l'oposició
salvegi
amb unes postures
de soledat.
Demostra
poques idees,
demostra
poca capacitat
de gestió
i evidencia
els molts problemes
que té el partit socialista
per governar
atès
els condicionants
als que m'he referit abans,
doncs,
dels seus pactes
amb les altres
formacions polítiques,
dels incompliments
que sense cap mena
de dubte
està produint
després d'estar
en ells
a l'oposició
haver promès
absolutament
de tot.
Miri,
el Partit Popular
té un projecte
polític
sòlid,
molt ben definit
i damunt
és un projecte
polític
que té
un suport social
molt elevat.
Per tant,
la nostra obligació
és no desviar-se
dels criteris
que han definit
aquest projecte
polític
i defensar-los,
entre altres coses,
perquè tenim aquest suport
social
que ha apostat
pel nostre projecte.
I després,
el que
el Partit Popular
ha de fer
és
els papers
que li atorga
el seu posicionament
a l'oposició.
D'una banda,
censurant allò
que sigui censurable
al govern
i,
de l'altra banda,
proposar
una alternativa
de govern.
Estem sent contundents
amb la crítica
al govern
perquè creiem
que el panorama
que s'ha dibuixat
a Espanya
el darrer any
és força negatiu
i podem entrar
a valorar
en qualsevol aspecte
que es vulgui
i estem sent
positius
i constructius
en el sentit
que si ningú
dubta
d'una cosa
del Partit Popular
és que té
les idees molt clares
i té un projecte
definit
que quan s'ha aplicat
ha donat
molt bons resultats
i sense cap mena de dubte
ha fet avançar aquest país
a diferència
del que comença
a succear
ara.
Des del punt de vista
territorial
abordem ja qüestions
també d'actualitat
i que han estat
motiu de debat
en els últims 100 mesos
sigui dins
de les sessions
parlamentàries
del Congrés
o fora
hem de parlar
bàsicament
d'infraestructures
pel que ens afecta
el territori
a les comarques
de Tarragona
tenim com a
infraestructura estrella
i per proximitat
geogràfica
a Tarragona
el tema
de la variant
de la 340
ahir
el diputat
Francesc Vallès
tornava a insistir
en que les obres
començaran
abans que s'acabi
l'any d'aquesta variant
que ha passat
en els últims mesos
per una polèmica
considerable
sobre el seu traçat
tot i que al final
es farà
el que s'havia aprovat
durant el govern
del Partit Popular
com valora
tot aquest procés
tots aquests mesos
de debat
i de polèmica
entre partits?
Doncs han estat
uns debats estèrils
que l'únic
que han perseguit
és guanyar temps
per part del Partit Socialista
que no ha sigut
capaç
de prioritzar
tota la seva acció
en política
d'infraestructures
que ha volgut
per damunt de tot
carregar-se
el que el Partit Popular
havia fet
i havia embestat
fins que
s'ha topat
en molts casos
amb la realitat
i amb l'evidència
el problema
de tot això
és que han perdut un any
és obvi que si
una infraestructura
com la que ha comentat
el segon cinturó
de Tarragona
tenia
el projecte aprovat
tenia
consignació
pressupostària
i es podia
donar pas
a la licitació
de les obres
doncs
aquest
que era
el següent pas
a donar
s'ha aparcat
i s'ha entrat
en un debat
de si el projecte
era correcte
o no era correcte
si es tenia
que modificar
si no es tenia
que modificar
en definitiva
va generar
confrontació
i hem acabat
en el punt
on estàvem
però en un any
de diferència
hem acabat
que el projecte
aprovat
pel Ministeri
de Foment
del Partit Popular
era el correcte
i hem acabat
que aquesta obra
ja està en condicions
de ser licitada
pregunto
si hem acabat
allí on estàvem
al març
de l'any passat
hem perdut el temps
hem perdut
claríssimament
un any
i això
en matèria
d'infraestructures
i a la nostra demarcació
no es pot consentir
perquè és obvi
que arrosseguem
un dèficit
que arrosseguem
un retras
i que
hem de ser
per damunt de tots
conseqüents
i realistes
en aquesta situació
i que un any
amb evolució
d'infraestructures
és un any
que té una traducció
molt més important
en l'àmbit
del desenvolupament
de les nostres
comarques
sembla ser
que finalment
i jo m'ho vull creure
abans d'acabar l'any
podrem posar
la primera pedra

haurem trigat
més d'un any
però aquesta obra
tal com la va definir
el Partit Popular
serà una realitat
però és que en tenim moltes
penjades
tenim el tema
de la façana marítima
tenim el tema
important
per la seva quantia econòmica
del Pont del Diable
que seguim
després que hi hagi
una certificació
del Ministeri
conforme ens assingen
la subvenció
seguim
després d'un any
sense veure-la
per enlloc
tenim el tema
dels passejos marítims
sobretot
el que té que anar
a la platja llarga
fins la Mora
tenim el tema
de les gratuïtats
de l'autopista
aquest vaixell
insigne a l'època
del Partit Socialista
a l'oposició
que ja han dit
que no
que això no és possible
que no hi pot haver gratuïtats
ara que estan
al govern
tenim en conseqüència
la realitat
d'un Partit Socialista
la realitat
d'un Partit Socialista
que quan està
a l'oposició
fa mal ús
de les consciències
dels ciutadans
prometent
afirmant
i
sentenciant
que durant a terme
una determinada política
i tenim la realitat
del Partit Socialista
del Govern
que es contradiu
totalment
a la que mantenen
a l'oposició
i que
es defineix
doncs
amb malestar
en confrontacions
i el que és pitjor
amb demores
importants
i amb conseqüències
sobre el territori
per la seva
manca
d'activitat
i per la seva
manca
decisió
a l'hora
d'enfrontar
els reptes
que tenim
a nivell
d'infraestructures
D'aquesta llista
que ara comentava
de projectes
d'infraestructura
ens aturem
un moment
en el de la façana
marítima
perquè ahir
en aquests micròfons
també el diputat
socialista
Francesc Vallès
va emplaçar
i va demanar
a l'Ajuntament
que desbloquegi
el tema
presentant
un projecte
consensuat
de façana
que és el que està
esperant
el Ministeri de Foment
des de fa
un any
va emplaçar
l'alcalde
i el conjunt
de l'Ajuntament
vostè que a més
està més primer
tinent
d'alcalde
de l'Ajuntament
de Tarragona
què respon
a aquesta
petició
dels socialistes
però què és
un projecte
consensuat
un projecte
que vulgui
el Ministeri
de Foment
o el projecte
que vol
l'Ajuntament
de Tarragona
perquè si estem
parlant
del projecte
que vol
l'Ajuntament
de Tarragona
el projecte
que té
el Ministeri
de Foment
és aquest
el projecte
que actualment
té el Ministeri
de Foment
és el projecte
que de forma
consensuada
es va aprovar
a l'Ajuntament
de Tarragona
i és el projecte
que ja ha estat
presentat
a la ciutadania
de Tarragona
i que majoritàriament
l'ha trobat
força
positiu
i és el projecte
que l'anterior
Ministeri
de Foment
ja hi va treballar
damunt
es van fer els ajustos
pertinents
en quant a les seves
viabilitats tècniques
econòmiques
fins que es va arribar
ja
a tancar-lo
de forma
que ja estava
en condicions
de començar
a ser executat
a través
en primer lloc
i com a primer pas
de la Constitució
d'una societat
que el gestionés
aquesta és la realitat
si ara
el Partit Socialista
diu que està esperant
un projecte
de l'Ajuntament
el que està dient
és que no té
cap voluntat política
ni cap intenció
de tirar-ho endavant
que en qualsevol cas
el que vol
és un cop més
seguir
perdent temps
per ordenar
les seves pròpies idees
però el que no pot fer
l'Ajuntament
de Tarragona
és
sacrificar
més temps
a l'espera
que un govern
que acaba d'entrar
ja fa
més d'un any
tenir les responsabilitats
sobre aquestes
qüestions
s'aclareixi
es trei una mica
la vena política
i sigui capaç
de dir
escolti
si hi ha alguna
prioritat real
a Tarragona
és treure
aquest fre
per una ciutat
que el que vol
és executar
unes possibilitats
a nivell de promoció
a nivell d'urbanisme
a nivell de difusió
a nivell de personalitat
de primer ordre
i això el Ministeri de Foment
i això el govern
del Partit Socialista
ho ha de saber
i si no ho sap
doncs el podem acusar
de desconèixer
una realitat important
d'una ciutat important
i si ho sap
i no ho vol fer
doncs el podem acusar
de no atendre
a les prioritats
d'una ciutat important
com és Tarragona
i si ho sap
i ho vol fer
però es dedica
a marejar la perdiu
com està fent
dient que espera
un altre projecte
podem acusar
el Partit Socialista
de manca
de decisió
i d'engany
a la ciutadania
com acabarem
amb el de la façana marítima?
com hem acabat
amb la segon cintura
de Tarragona?
És a dir
acabarem d'aquí
aquests temps
fent
el que s'ha de fer
que és el projecte
que té el Ministeri
si hem d'acabar així
perquè hem de perdre
més temps
si hem d'acabar així
perquè estem
removent la perdiu
si el Ministeri
de Foment
té el projecte
que l'Ajuntament
de Tarragona
i la ciutadania
de Tarragona
ha volgut
i sobre el que ja
s'hi ha treballat
doncs a què estem esperant?
Ganes
insisteixo
de temps
el Partit Socialista
necessita temps
perquè
el seu cúmul
de
de
promeses
el seu cúmul
de prioritzacions
quan estava
l'oposició
sabent
que no guanyaria
les eleccions
és tal
que ara
no sap
com posar-li ordre
i no sap
com establir
aquestes prioritzacions
a l'hora
d'executar
les seves polítiques
un altre tema
d'actualitat
senyor Enricomà
el tema
de Bandallós
el tema
de l'oficina
de la gestió
de l'ITER
que s'havia promès
en un principi
que aniria
a Bandallós
si l'ITER
anava
finalment
a Caradaix
aquesta ciutat
del sudest francès
finalment
però aquesta oficina
anirà
a Barcelona
alguns partits
en fi
algunes forces polítiques
han parlat
de centralisme
vostès mateixos
em sembla que tenen
també
alguna proposta
o alguna iniciativa
parlamentària
en aquest sentit
i ara
es parla
la possibilitat
que hi hagi
una mena
de centre
d'energies
renovables
un centre
d'investigació
d'energies
renovables
a Bandallós
així com a mínim
s'han manifestat
les forces polítiques
que donen suport
al govern
tripartit
de la Generalitat
com veu aquest tema?
Doncs amb molta sorpresa
i molta decepció
perquè mai m'hagués pensat
que el grau
d'incompliments
i el grau
de cinisme
del govern
del partit socialista
seria tal
que pogués arribar
a afectar
amb una qüestió
com és la de l'íter
i Bandallós
de la que hi havia
absolutament
un consens
universal
i abans
i abans
parlàvem
que el Ministeri
de Foment
exigeix consens
doncs escolti
en aquest cas
el govern socialista
sobre l'íter
té tot el consens
del món
i és que
Bandallós
en el cas
de no poder acollir
la instal·lació
de l'íter
com així va ser
per facilitar
que l'íter
vingués a Europa
en aquest cas
a Caradà
i no se n'anés
al Japó
o als Estats Units
la compensació era
que el centre de gestió
vindria a Bandallós
i això està dit
pel govern
del Partit Popular
en el moment
això està dit
per l'oposició
al govern
del Partit Popular
en aquell moment
que era el Partit Socialista
això està sentenciat
als diaris de sessions
del Congrés de Diputats
amb mil intervencions
que hi ha hagut
de polítics
de tots els colors
doncs bé
ara ens trobem
amb la sorpresa
que
donde dije
digo
digo Diego
i ens trobem
que una ciutat
que un municipi
que unes comarques
perquè l'afectació
evidentment
és molt elevada
i ens toca
a totes
les comarques
de Tarragona
com és
el municipi
Bandallós
i el conjunt
de la província
de Tarragona
doncs ara ens trobem
que
res de res
i ens trobem
que aquest
res de res
és
a canvi
de veure
com
se'n va
a Barcelona
amb un gest
i en aquest cas
ja atribuïble
al tripartit
que només
el podem qualificar
de centralisme
Catalunya
és moltes coses
i Barcelona
per Catalunya
doncs
tots sabem
el que representa
però l'obligació
del govern català
en aquest cas
doncs és una mica
atendre
l'equilibri
territorial
i és una mica
atendre
la necessitat
de desenvolupament
de totes les comarques
que configuren
Catalunya
i si tenim
un instrument
que era el centre
de gestió
de l'íter
que damunt
comptava
amb el vistiplau
de totes
les administracions
i de gairebé
totes les forces
polítiques
doncs era tan fàcil
com dir
senyors
l'aposta
és bandellós
per tant
el centre
de gestió
anirà
a bandellós
no ha estat així
no hi ha tampoc
masses explicacions
i nosaltres
des del Partit Popular
el que fem
doncs és intentar
recuperar
aquesta veritat
recuperar
el que és
de justícia
i a través
d'una iniciativa
que hem presentat
doncs buscar
el compromís
si és que encara
hi som a temps
que aquest centre
de gestió
s'ubiqui
a bandellós
l'actualitat
política del dia
d'altra banda
senyor Ricomà
avui té un protagonisme
especial pel Partit Popular
i pel president
del Partit Popular
de Catalunya
Josep Piqué
que ahir feia
unes declaracions
que en fi
han aixecat
una forta
polseguera
som portada
pràcticament
a tota
la premsa
espanyola
perquè ahir
Josep Piqué
va venir a dir
que
Ángel Aceves
i Eduardo
Faplana
representen
d'alguna manera
el passat
del Partit Popular
i emplaça
tot el partit
tota la formació
política
a obrir
una nova etapa
que inclogui
noves cares
noves veus
i en fi
a mirar més
el futur
que no pas
el passat
un any
i uns mesos
després
de la derrota
electoral
del 14 de març
del 2004
Vostè està en la línia
del que diu
el president
del partit
a Catalunya?
Jo em quedo
amb la part positiva
i és que hem de mirar
el futur
i hem de ser capaços
de construir
entre tots
un projecte
que generi
sinergies
a la societat
i que esdevingui
un referent
de progrés
i de benestar
com a alternativa
a aquest desgovern
que tenim actualment
amb el partit
socialista
i si parlem
de construir un projecte
totes les peces
són importants
absolutament
totes les peces
són importants
si mirem
les sociologies
de qualsevol
partit polític
trobarem
personatges
contradictoris
entre ells mateixos
que estan dintre
el mateix partit
polític
perquè aporten
i perquè
des del seu
lloc respectiu
ajuden
que aquest projecte
vagi quallant
i vagi consolidant
jo crec que
el Josep Piqué
el que va voler dir
és
senzillament això
mirem el futur
i
tinguem possibilitats
de treballar
en el futur
i a més
el Josep Piqué
ho va dir
amb les circumstàncies
especials
que viu el Partit Popular
a Catalunya
i no ens podem oblidar
que el Partit Popular
a Catalunya
té un condicionant
únic
i és que a més de ser
té que demostrar
no hi ha cap partit
a Catalunya
cap partit
que hagi de demostrar
constantment
el que és
per contra
el Partit Popular
té que
intentar
en tot moment
demostrar
que el que pensa
que el que diu
és realment
el que fa
i el que vol fer
hi ha una actitud
moltes vegades
de
de
dubte
sobre la personalitat
i el projecte
que presenta
el Partit Popular
a Catalunya
això
és obvi
que suposa
una limitació
important a l'hora
de fer política
no és normal
i es veu poquíssim
que un partit
que està a l'oposició
i que no té cap responsabilitat
de govern
ni a l'Estat
ni a Catalunya
hagi d'anar a la defensiva
no es coneix
normalment
qui va a la defensiva
són els partits de govern
perquè són els que reben
les pressions
dels partits
que lògicament
volen ser alternativa
i estan a l'oposició
el Partit Popular
malgrat això
aquí a Catalunya
ha d'anar justificant-se
ha d'anar a la defensiva
i això
fins i tot
és una situació
anòmala
dintre d'un sistema democràtic
i per tant
el Josep Piqué
que és el responsable
de liderar
la nostra formació
a Catalunya
doncs
fa una projecció
d'aquesta situació
i fa un crit
a construir
i a parlar
de futur
el que passa
és que
les frases
com tot
són
per ser interpretades
i lògicament
han vist
com ho ha interpretat
el Partit Socialista
i han vist
com ho han interpretat
en alguns mitjans
de comunicació
però si analitzem
al detall
les paraules
del Josep Piqué
l'únic que diu
l'únic que diu
és
que la Cebes
i el Zaplanes
són
i han de seguir sent
uns personatges polítics
de gran pes
dintre del partit
i el que afegeix
és que la Zaplana
i la Cebes
estan
molt associats
amb el que és
la imatge
del partit
en els seus últims
anys de govern
jo no crec que dir això
sigui dir
absolutament
cap disbarat
i a partir d'aquí
el que Josep Piqué
diu és
mirem el futur
tenim que construir
un projecte
que sigui creïble
que sigui
alternativa
i a Catalunya
necessitem encara
més esforços
necessitem encara
més modernitat
perquè tenim
com hi he assenyalat abans
el hàndicap
que el nostre partit
sempre està
mirat
una mica
doncs
sota
la ducta
per tant

la política té això
que les teves declaracions
poden ser sucoses
en un moment donat
i poden servir
per activar
estratègies
i confondre
per part dels altres partits
jo francament
crec que se n'ha fet
un gran massa
i avui
Josep Piqué
l'he sentit també
per la ràdio
doncs parlava d'això
d'una interpretació
una mica
mal intencionada
del que han sigut
les seves
les seves
paraules
però vostè que és diputat
a Madrid
al Congrés
que ja té una llarga esperança
considera realment
que el partit
ha de mirar més
el futur
que no passa al passat
com segurament ho ha fet
durant aquest últim any
òbviament
òbviament
sempre s'ha de mirar
i que per no anar
tant a la defensiva
com diu a Catalunya
imatges com la de
Cebes i Zaplana
són per vostès
un problema?
Jo sempre he dit
dues coses
una
que hem de mirar
el futur
i l'altra
que la política
no pot ser mai
de punt i a part
un projecte
es construeix
entre altres coses
gràcies a la coherència
en les seves línies
ideològiques
i en la coherència
dels seus personatges
si fem punts i a part
si diem
hi he arribat aquí
s'han acabat
unes eleccions
hem perdut
per tant
tornem a començar
de zero
estem defraudant
l'electorat
que ha dipositat
la confiança
en nosaltres
i estem defraudant
els propis principis
ideològics del partit
en els que
un bon dia
si fem puny a part
decidim
renunciar
i construir-nos de nou
no, no, no
la política
és de punts i seguits
de punts i seguits
vol dir
tenir un esquema
tenir una columna vertebral
que és la que defineix
la identitat del partit
i a partir d'aquí
encarar-la
cap a un futur
perquè les societats
són canviants
perquè les situacions
són canviants
perquè les persones
han de canviar
i tenen
tarannars
diferents
i perquè els problemes
que sorgeixen
doncs van provocant
adequacions
de lo que és
la teva columna vertebral
amb capacitat
de poder resoldre
aquests problemes
és l'únic
que he dit
per tant
clarament
no hi ha ningú
que s'obri
amb un partit popular
i en cap partit
no hi ha
absolutament ningú
que s'obri
l'únic que es tracta
és de construir
aquest projecte
amb les diferents peces
i tenir l'encert
que cada peça
està ubicada
en el lloc
que més forma
pot acabar donant
en aquest projecte
En fi
Josep Piqué
és senyor de protagonista
de l'actualitat
d'aquesta setmana
arran de les declaracions
que va fer ahir
i el proper divendres
el podrem sentir en directe
també en aquest programa
el podrem entrevistar
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
D'aquestes declaracions
de Piqué
però sobretot
del repàs
a l'últim període
de sessions parlamentàries
del Congrés
avui hem pogut parlar
durant uns minuts
amb el diputat
per Tarragona
del Partit Popular
francès Enric Coma
Senyor Enric Coma
gràcies
que vagi bé
les vacances parlamentàries
i fins la propera
Gràcies però espero
que ens puguem parlar
abans que les iniciem
sense dubte
gràcies
almenys a nivell personal
bon dia