S'anudem ja amb, com dèiem, Maite Martorell, tècnica del Museu d'Història.
Maite, bon dia.
Hola, què tal?
Ens acompanya Joana Virgili, és la responsable del camp d'aprenentatge.
Joana, bon dia.
Molt bon dia a tots.
I ens acompanya també l'Elias Torres.
Elias, bon dia.
Bon dia.
Ell és el responsable d'aquesta magnífica maqueta
que tothom que entra allà a la volta diu
«oh!».
Jo he sentit molts «oh!».
Diuen, diuen.
Jo no ho puc dir, però sí, sembla que sí.
Jo li deia a l'Elias, dic
«escolta, aquesta maqueta està molt bé,
perquè realment és una obra magnífica».
I ella amb una certa modestia
«homa, no n'hi ha per tant».
I la Joana i la Maite diuen
«sí que hi ha per tant».
Perquè realment és una...
És magnífica.
Des de l'Ego, la felicitació per l'Elias és total.
Gràcies.
M'ha fet posar tots els colors, de fet.
És el gran projecte.
Jo crec que alguna cosa més ben fet
per celebrar el cinc aniversari impossible.
Deies, Elias, que és la més gran que heu fet, no?
Sí, de fet, poques en fan de tan grans.
Quines altres maquetes heu fet abans d'aquesta?
Home, aquí tinc l'oportunitat també de treballar al Museu d'Història
que vam fer fa ara tres anys
la maqueta de Tarragona Medieval.
És la que està allà al pretori?
Sí, sí.
Aquella tenia 9 metres
i en aquella època era la més gran que havíem fet
i era la més espectacular.
Mira, hem doblat.
Aquesta en té 22?
Aquesta en té 22, sí, sí.
I reprodueix tota la terra corromana?
De fet, sí, tota la ciutat
i pràcticament tots els camins que porten a la ciutat.
També és important explicar com s'arribava, evidentment.
Penso que és un treball bon, ben fet.
Com es fa una maqueta així?
Perquè jo ja faig casetes d'aquestes retallables,
però escolta, res a veure, no?
Mira, t'ho diré.
Aquestes que feu del camp d'aprenentatge, també.
Quan me'l pregunten això,
jo sempre resplamo de la mateixa manera,
amb molta paciència i molt d'amor.
Mira, sembla una miqueta, diu així, no?
Que agafes uns planos, aviam,
és que clar, és com, dius,
construeixi una ciutat vostè,
petita però una ciutat,
i a més una ciutat que no és real ara en l'actualitat, no?
Que necessites molta documentació,
molta informació perquè no deixa de ser
un element pedagògic per estrenar història.
No és un joc de taula,
és una maqueta que vol reproduir
un espai del qual, això ens ho creurem,
tot el que ens expliquin els experts
després partint d'aquest material, no?
Sí, sí, t'ho pots creure,
i de fet està feta molt rigorosament.
Evidentment, els planos és el que ens marca
tot l'entramat.
L'important, sobretot, primer,
és pensar com les...
És a dir, què vols explicar.
Aquí hi ha la feina.
Jo sempre dic que el 50% de la nostra feina
és pensar què volem explicar.
A partir d'aquí,
amb la documentació que es passa als tècnics,
comencem a fer la planimetria
i a partir d'aquí aixecar volums.
Però és un treball molt complex.
És a dir, sobretot, la primera part,
pensar com muntar-la
és on se trenquem més les banyes.
Primer s'ha de triar l'època,
que es vol representar, clar.
Sí, és a dir,
dins de part del Museu d'Història,
el que sí que és cert
és que el Lluís Pinyol,
que és el que ha buscat tota la documentació,
hi ha treballat molt de temps, molt.
I és una feina molt acurada,
perquè anar buscant...
Ara et trobes que tens aquesta informació,
però després de tens una altra
has d'anar a tal biblioteca,
has de fer aquest buidat,
has de fer l'altre,
aixeca planimetria
i llavors, quan entra ell
i quan arriba a Malalies,
llavors ja és el súmum, no?
Sí, i de fet és una feina
que malauradament no es veu,
perquè a mi la feina,
sí, és el que veureu més,
però jo sóc la punta de l'isber, no?
Tota la feina que hi ha darrere
quedarà amagada,
però que realment és la que importa,
perquè sense ella jo no m'he pogut fer res.
Home, jo crec que una va lligada amb l'altra.
Sí, sí, 50 per 50.
Quin és el material empret?
Parlem una mica de les qüestions tècniques?
Bé, vinga, parlem-ne.
Mira, bàsicament és en fusta,
tot l'entramat és fusta
i aleshores els volums es fan
amb polispam i materials sintètics
i a partir d'allí es texturitza
tots amb guixos especials,
perquè no es coartegin,
i les cases i totes les edificacions
s'han fetes amb resines sintètiques,
polistire,
de fet hi ha una mica de tot,
perquè sobretot busquem cada element
que hem de representar,
quin element ens pot donar més qualitat.
A partir d'aquí tot queda igualat
i pintat,
que també la feina de pintura
també és excepcional.
Déu-n'hi-do si ens havien de fer
ciutats i cases els romans, no?
Massa, jo...
El sabien molt, eh?
Jo el sanvejo, jo el sanvejo.
Clar, jo estic mirant una fotografia
i dius, home,
la perspectiva d'aquesta ciutat
tan ordenada,
escolta, tan endreçada,
en sabien moltíssim els romans, eh?
De fet te la mires
i si no les veus al mecat
quan la veigis ja la veuràs.
Però si és que entres allà
que hi ha aquell enrenou
de treballadors amunt i avall,
estarà tot a punt, no?,
aquest vespre, segur.
Segur, per força.
Suposo, jo encara no hi dono
l'última pinzellada,
així que espero que almenys
l'última mitja hora
abans d'inaugurar el polífot.
És a dir, que et falta el detallet allò de...
Sí, sí, sí,
se me'l deixo pel final.
Així que sempre...
Però és que jo és que estic
tan entusiasmada amb la maqueta
i llavors és excepcional
veure el detall
on t'arriba l'Elies,
és a dir,
a pintar aquella caseta
que tu dius,
però si quasi no es veu
i ell allí pinta
i jo al·lucino.
Clar, de fet,
és que la intenció,
a banda de ser el punt de partida
i l'explicació prèvia
a la visita
a tot el que és
el recinte patrimonial de Tarragona,
és explicar la vida quotidiana de Roma.
D'aquí aquest detall
que has de tenir molt present,
que es vegi fins i tot
a qui rentaven la roba
i que es vegi claríssim
que és el lloc
que rentaven la roba,
sinó com expliques
aquesta vida quotidiana de Roma, no?
De fet,
un plantejament,
el primer plantejament,
aquí hi ha dos equips
que han treballat.
Un és el purament arqueològic
que volien una maqueta
que representés
l'arqueologia urbana
de la ciutat de Tàrraco.
Hi ha l'altre equip,
que és el meu, diguéssim,
que anava una miqueta en paral·lel,
que era representar,
intentar explicar
com era la vida quotidiana
de la ciutat.
Aleshores, clar,
el plantejament era molt diferent.
Què hem fet?
Els hem juntat.
A partir d'aquí,
evidentment,
importava veure
com la gent circulava pel carrer,
com passava,
creuava tres pedres
per creuar de cera.
Tot aquests elements
que s'han afegit,
hi ha fons,
en cada ínsula hi ha fons,
tot aquests elements
que fa,
que, bueno,
si te la mides profundament,
pots veure, realment,
que té una vida.
I si al món
poses imaginació,
doncs, bueno.
Nosaltres,
com a camp d'aprenentatge,
realment,
l'esperàvem en candeletes,
aquesta maqueta,
per poder contextualitzar
tot el que és
la ciutat de Tàrraco.
Ens pensàvem
que seria maca,
però ens hem quedat
molt sorpresos
de veure
el que vosaltres esteu dient,
és a dir,
com s'arriba
fins al darrer detall,
com ens permetrà
parlar
de tota aquesta vida quotidiana
a la nostra ciutat,
i com els nanos
podran anar
descobrint
tots aquests raconets
que fins ara
moltes vegades
quedaven amagats
i que era molt difícil
de plasmar
i sobretot
de poder explicar
on era la fonteta
i el camí de la fonteta
i com anaven
les muralles de Tàrraco
i per on passaven.
Vull dir,
des de l'hora bona
i una gran tasca
que esperem
que,
bé,
com a nosaltres
en aspecte didàctic
sepiguem una mica
continuar.
Que ja és difícil,
eh?
És difícil.
Ens heu posat
el llistó molt alt.
Clar,
és que ara sí
que te fas una idea
de com era
aquella Tarragona
a Roma.
Ara ja entens
l'amfiteatre,
cadascun dels elements
on eren,
per què eren allà.
Vull dir que,
a vegades,
fixa't,
hem de baixar fins allà
per anar a l'amfiteatre.
Escolta,
és que no està allà
per caprici.
És que ho veí
a una sèrie de raons
vistes així
des d'aquesta perspectiva
urbana
que ens fa realment
retrocedir en la història
justifica i entens
molt més el sentit
del nostre patrimoni,
no?
Sí,
fixa't que t'estàs mirant
la fotografia
de la invitació,
no?
Sí, sí.
Però tota la gent
que ha anat passant per aquí,
que tenien la invitació
i anaven entrant,
deien
no li fa justícia
a la fotografia,
és que és tan maca,
és a dir,
de debò,
és al·lucinant
veure la gent
com queda,
que pensaven
que seria maca
i que la fotografia
li fa justícia,
que es veu preciosa,
però que quan la veuen
in situ diuen
bueno,
això supera
tot el que pugui imaginar.
L'Elis és modest,
però mireu quina
cara de satisfacció
que plaga.
No n'hi ha per menys.
Està molt orgullós.
No n'hi ha per menys.
tot amb justícia.
En justícia,
ho pot fer amb justícia
perquè és excepcional.
No, de fet,
estem molt orgullosos
tot i la dificultat
que hi ha hagut per fer-ho,
penso que va volar la pena.
Hi ha algunes peces
particularment complicades,
allò de dir,
no me'n surto,
saps allò que ens passa
a la gent que no tenim idea
que ens sobren dits
i es falten peces,
això a vosaltres no us passa
que sou professionals,
però aquell moment
que dius
no acabo jo de...
Més que una peça en concret
és una unió de peces.
Ens hem trencat les banyes
i hem trencat la peça.
inclús t'ho he de confessar
que a més d'una
ha volat pels aires,
però tota l'àrea del fòrum
amb els seus grans desnivells
arqueològicament demostrats,
a l'hora d'encaixar
totes aquestes tres terrasses
que té el fòrum
amb el nivell del teatre,
aquesta estructura
ha estat molt, molt complicada.
Inclús els arqueòlegs,
li comentava fa una estona
amb un d'ells,
te'n recordes
quan s'abarrellàvem
perquè vosaltres feu un discurs
en dibuix
i dèiem
això ha de quadrar així
i aleshores ho plasmàvem
en tres dimensions
i ells diu
no pot ser que això no quadra.
S'ha dit que muntar
i desmuntar
forces vegades
fins que al final
diu no,
ara sí que és creïble,
que és el que et deia,
no és simplement
posar uns elements arquitectònics,
sinó que allò
tingui una credibilitat,
que si hi ha
una gran plaça
aquella plaça sigui creïble.
És una mica
la preocupació
que hi ha hagut entre tots.
Es podrà visitar,
estarà aquí ubicada
de forma permanent,
Maite?
Aquesta és la idea, no?
L'horari és de 9 al dematí
a 7 de la tarda,
com tots els recintes
tancats del museu,
això és a l'horari d'hivern
i s'està estudiant
la possibilitat
que també obrin dilluns,
que com sabeu
els museus
els dilluns tancen.
Aleshores,
els dilluns
hi ha molta gent
que passeja per Tarragona
també,
llavors tindran,
almenys tindran
tota una documentació
i tota una informació
vàlida ja
per veure-ho per fora,
que és el que fan ara.
Nosaltres potenciem moltíssim
el que pugui estar obert
el dilluns
perquè ens trobem
en tots els recintes
museístics tancats
i seria com una introducció
a tot el que seria
la tàrrecor romana,
poder veure
aquesta gran maqueta
introduir-hi a tot l'alumnat
tant de Tarragona
com de fora
que després,
al llarg de tota aquesta setmana
realitzen activitats,
seria esplèndid
poder-la visitar.
S'està estudiant,
és a dir,
l'un o l'altre
ja és segur
i segurament
totes les visites
a partir d'ara
començaran a partir d'aquí,
serà el centre
on s'iniciaran.
El que també
des del museu
també iniciem
que seguint
amb tot això
d'apropar la canalla
tota la història
de Tarragona
també iniciarem
a finals de gener
començaments de febrer
visites
per la...
convidarem
als cursos
de cinquè i sisè
de primària
i llavors
els hi farem
una explicació
de la maqueta
i a més a més
tindran
un dibuix
de la maqueta
i una sèrie
de personatges
un total
d'uns 20-22
és a dir,
que ells hauran de posicionar
en cada lloc
de la maqueta
on va
doncs un flamen
en quin lloc
és a dir,
un protó
és a dir,
cada lloc
els llocs
bueno,
un protó
en aquest cas no
perdó
en aquest cas no
i d'això
i llavors podran dir
els llocs
on això
serà com una activitat
més
per a les escoles.
Una de les característiques
d'aquests
cinc anys
de patrimoni
que avui
estem comentant
una miqueta
fent valoracions
del que s'ha fet fins ara
i sobretot
pensant
com ara explicava
la Maite
el que es vol fer
en el futur
més immediat
un dels aspectes
més destacats
probablement
hagi estat
de quina manera
s'han familiaritzat
els nens i nenes
d'aquesta ciutat
amb el seu patrimoni
Déu-n'hi-do
els matins que han passat
el Tarracó Viva
allà al Camp de Mar
amb el Camp d'Aprenentatge
amb la gent del museu
amb tota aquella canalla
milers d'escolars
de la ciutat de Tarragona
jugant com jugaven els romans
tot aquest tipus
d'activitats
que ho fan
Aquest darrer any
van passar
1.250 nens
només en un matí
per fer
Juguem com jugàvem
els nens i les nenes
romans de Tarracó
l'any passat
paral·lelament
amb el de
Juguem com jugàvem
vam tindre
uns 600 nens
de tot Catalunya
de les escoles de l'UNESCO
que també van vindre a Tarragona
i es van fer recorreguts
per tots els monuments
i a part d'aquestes
dues activitats
que són
més puntuals
al llarg del curs
enguany passaran uns 22 alumnes
per tots els monuments
de Tarracó
que són alumnes
tant de Tarragona
com de tota la resta
de Catalunya
com fins i tot
molts del País Valencià
que passaran
per veure
tots els monuments
de Tarracó
a través del Camp d'Aprenentatge
i tenim la gentilesa
que el Museu d'Història
i el Museu Nacional Arqueològic
ens facilita
l'accés
i l'entrada
a tots els recintes
tant museístics
com els que estan
a l'aire lliure
i això és esplèndid
per tots nosaltres
poder realitzar
aquesta tasca didàctica
amb tots aquests alumnes
Hi ha una gran demanda
no mai
té constant
abans amb la pilastada
també ho comentava
el Nacional Arqueològic
al Museu d'Història
de la Ciutat
no pareu
de rebre sol·licituds
i demandes de grups
Sí, no donem abast
i sobretot
quan cada vegada
que iniciem
alguna cosa
és al·lucinant
per exemple
el Pont del Diable
vam iniciar
tota una sèrie
d'activitats
i ara
ens hi han passat
fins ara
uns 6.000 crius
que és molt
i encara ens queda
avui estava ple
avui tenien
una sèrie de grups
que feien
i no sols
la vessant històrica
sinó que també
la de vegetació
que els expliquen
quins cultius
hi ha allí
és a dir
que una cosa
molt completa
i després també
procurem diversificar-nos
una mica
enguany vam presentar
la petita història
de la Tarragona moderna
doncs bé
muntem un itinerari
de la Tarragona moderna
i que la canalla
vagi coneguent
aquest altre vessant
hi ha un grup
de
vam començar
amb tercera primària
i els anem
els anem convidant
cada any
i llavors
aquests mateixos crius
van passant
per una sèrie
d'activitats
és a dir
que aquesta gent
arribaran a l'institut
que coneixeran
moltes vessants
de Tarragona
i llavors
ens trobem
que per exemple
la Tarragona moderna
que és una de les grans
desconegudes
els
els
els
conserxes dels museus
ens han dit
que al cap de setmana
hi va el nen
que ha passat
a ensenyar-los els pares
és a dir
a casa Castellarnau
els caps de setmana
ve el nen
amb els pares
a dir
és que jo vaig venir
molt cola
i vinc a explicar-los
els pares
busquen el senyor
Castellarnau
que en aquell moment
no hi és
clar
però
perquè
amb ells els rep
el senyor Castellarnau
que és el que els explica la casa
i amb això
ens han passat
més de 1.400 crius
és a dir
i estem
crec que
que estem donant
una visió molt complerta
de Tarragona
ja no és allò
bueno
quan vas a Tarragona
va i a la muralla
al circ
a vegades
la canalla
sí que dany els portes
al mateix lloc
clar
que per ser
aprofitem
això que deia ara la Maita
perquè jo deia
oh hi un munt de joves
que estan visitant
la Tarragona patrimonial
i precisament
aquest grup
que jo esmentava
que estaven aquí asseguts
he vist dos grups
pel carrer Cavallers
formen part d'aquesta visita
a la Tarragona
moderna
ja em comentaves
això del senyor Castellarnau
que els ha rebut
aquest matí
aquí al costat
i em deies que van fent
sol·licituds a l'alcalde
aquests nois
sí
van fent sol·licituds
perquè el senyor Castellarnau
els explica
els ha enredat
el senyor Castellarnau
que ell va ser
una persona molt important
el moment de la
bueno
quan es va reformar
el port de Tarragona
l'any 1802
i que va ser el 12 de novembre
i els hi demana a tots
que demanin
al senyor alcalde
que facin festa
el 12 de novembre
que sigui un dia festiu
que no treballi ningú
i ningú vagi a escola
amb el qual
tenim 1.400 crios
darrere l'alcalde
quan el veuen
diuen
escolti
que volem fer festa
el dia 12 de novembre
perquè ens ho ha dit
el senyor Castellarnau
jo del senyor Castellarnau
m'amagaria
per si de cas
però Déu-n'hi-do
enri vindicar festes
sí
Elias tu ets jove
però Déu-n'hi-do
si ens haguessin ensenyat
el patrimoni
la història
totes aquestes coses
com es fa des del museu
des del camp d'aprenentatge
no?
sí
de fet
ara és sorprenent
el que arriba a saber
un infant
de tot el que és Tarragona
jo
a més és molt curiós
perquè ahir a la nit
que encara estaven muntant
avien de ser
a les 9 de la nit
anaven traslladant
trossos de la maqueta
i un criu
d'un pare
diu
mira papa
diu
la maqueta tàrraco
i com ho saps
això
és que s'ho han dit
que l'anem a veure
i era un fragment molt petit
imagina't fins a quin punt
arriba la consciència
d'un criu
dels monuments
penso que la tasca
que està fent el museu d'història
o com els museus
de la ciutat
puc que ens ho haguéssim pogut fer
ara no s'han conegut el patrimoni
fa pocs anys
però penso que la canalla
puja més
i això aconseguirà
que s'estimi més el patrimoni
s'estimi més la ciutat
i que inclús
hi hagi més consciència
de renovar-se
i fer més coses
penso que jo és així
sí
i a més clar
és a dir
amb el camp de presentatge
col·laborem
és a dir
i tot d'això
i a més ara per exemple
que hem tret aquesta edició
de postals del NAPI
que ara en parlarem
les tenim aquí
doncs aquest dematí
a totes les escoles
de Tarragona
s'ha distribuït
parlant de 26.000 crios
Déu-n'hi-do
i aquest dematí
han posat a la gent del museu
a trucar
a les escoles
bueno ja ho han rebut
tal
diu
no no se'ls han rebut
sinó que ja ho estem repartint
és a dir que
per cert donem l'enhorabona al NAPI
eh
sí
a banda del museu
però el NAPI
està amb el seu bolsada
sí sí sí
no ha decebut
perquè Déu-n'hi-do
podríem dir
en to humorístic
però que a més a més
conté
la rigorositat científica
de cada un dels monuments
per tant penso
que és molt adient
pels nens
és a dir
que té les dues vessants
l'humorística
i la científica
que permetrà
fins i tot
els professors
poder treballar
en aquest cas
aquests 5 monuments
de Tarragona
i aquesta part lúdica
de divertiment
d'acostar-se al patrimoni
a través del joc
a través de teatralitzar
determinats aspectes
després està la vessant
acadèmica
joves alumnes
de l'ESO
del batxillerat
també complementen
el que és
la part acadèmica
quan arriben a estudiar
tota l'època
de Roma
doncs es complementa
també amb aquesta sèrie
de visites
per tant
el patrimoni
doncs està donant
tot aquest servei
perquè és un patrimoni
obert
en principi
a l'hora anterior
hi hem parlat
de les mancances
i tot això
que queda per fer
que queda molt
això no ho pot negar ningú
però d'aquests 5 anys
des de la vostra perspectiva
particular
què destacaríeu
què explicaríeu
com valoraríeu tot això
perdó
és igual
jo el que més destacaria
és que s'ha aconseguit
que els tarragonins
a part de conèixer
el nostre patrimoni
ens l'estimem
cada cop més
que ens sentiguem
molt orgullosos
hem tingut a l'abast
poder conèixer
activitats d'estiu
tàrrec o viva
tots hem tingut
molta facilitat
per conèixer
que ja ho coneixíem
però potser per conèixer
aquest petit detall
que se't fa agradable
que si la Tarragona
misteriosa
que si
és a dir
la història de la Rambla
és a dir
totes aquestes coses
i que els tarragonins
ens sentim molt orgullosos
del nostre patrimoni
és a dir
ja no sols
del patrimoni mundial
sinó de tot el patrimoni
que tenim
és a dir
potser aquest sentiment
jo crec que
s'ha sabut treballar bé
i que en aquest moment
tots ens sentim molt
hem guanyat en autoestima
des d'aquest punt de vista
sí
i que quan veiem a la tele
per exemple
que parlen de la muralla de l'Ugo
diem
això què és
i la nostra
aquesta cosa
sí però
penso una cosa
la consciència la tenim
perquè
ara que va veure
aquesta desllavissada
de roques
de la muralla
els de casa mateix
que de patrimoni
no hi entenen massa
van patir per la muralla
van dir
què ha passat a la nostra muralla
vull dir
això fa uns anys
era impensable
que pogués parlar
si no hagués caigut
si no hagués caigut
un tros de la muralla
ja està
ara
hi havia molt de patiment
i hi havia persones molt preocupades
molt bé
doncs què vol dir això
a ta raó de tot
som una mica arqueòlegs
sí
nosaltres des del camp d'aprenentatge
doncs bueno
corroborem tot el que ha dit la Maite
i el que ha dit l'Elies
però s'ha notat
d'aquesta part de la muralla
doncs una conscienciació
fins i tot
a tota la gent
que ens ha vingut
durant aquest període
de fora
que entenen
doncs
una preocupació
de dir
què ha passat a la muralla
però a més a més
no no
ja entenem
que no es pot anar a visitar
quan hi podrem anar
què és el que passarà
quin és el tipus de restauració
que s'ha fet
vull dir
un gran interès
i després
al llarg d'aquests 5 anys
el que sí hem notat
ha sigut
un fort increment
de les demandes
és a dir
no solament
dels habitants de Tàrraco
que això
ja teníem
una gran demanda
de part de tots els professorats
d'aquí
de Tarragona
de la comarca
del Tarragonès
és a dir
tota aquesta zona
molt propera
però si no
de tot Catalunya
és a dir
una gran demanda
i un gran interès
per vindre
també
com abans us he dit
del País Valencià
de la zona de Mallorca
és a dir
que hi ha hagut
com una gran difusió
per tot el que és
la península
i fins i tot
hem rebut
moltes demandes
de França
sobretot
de la part
d'Ixamprovants
de Marsella
etc.
de tota aquesta zona
cosa que ens ha satisfà
moltíssim
el que vol dir
que la difusió
que també se n'ha fet
ha sigut realment
molt important
i déu-n'hi-do
la quantitat
de materials
que s'han anat editant
al llarg d'aquests 5 anys
parlàvem de les postals
però des de les diferents
perspectives
que representeu
si haguéssim
de posar en un armari
tot el material
que s'ha editat
al voltant de Tarragona
material de difusió
de promoció
moltíssim
moltíssim
però
i
jo crec que
l'important a més
és que gairebé
tot aquest material
està esgotat
és a dir
s'ha de tornar
a editar
no ho sé
podem començar
a parlar
del que a mi
més me toca
per exemple
doncs els CD-ROMs
nosaltres vam fer
un CD-ROM d'itineraris
històrics
i en portem
repartits 20.000
és a dir
i ens truquen
de fora
i ens diuen
escolti'm
aquest CD-ROM i tal
i dic
no miri
també el té la web
si no vol
que li enviem
és a dir
que
s'han fet CD-ROMs
s'ha fet
però
amb la vessant
aquesta del museu
que no
treballem
només una vessant
és a dir
igual dels barris
de Ponent
igual quan vam fer
amb l'aniversari
de la Rambla
és a dir
tot amb material
de difusió
amb suport digital
però en Cabat
també podríem parlar
de les petites històries
és a dir
s'ha fet la petita història
de la Tarragona romana
de la Tarragona medieval
ara de la moderna
ara tenim previst
l'any que ve
fem la Tarragona
contemporània
vam fer
la petita història
de la Rambla
és a dir
anem abarcant
un munt d'edats diferents
i a més
crec que estem arribant
per exemple
amb la petita història
de la Rambla
veies la canalla
que anava amb el conte
per la Rambla
per Nadal
si us en recordeu
buscant les cases
és a dir
doncs
i es va
molt diversificat
però ha fet
molt de material
des del museu
a part de les publicacions
més científiques
que d'aquesta suposo
que us haurà parlat
el Lluís
és a dir
que no m'ho hem oblidat
cap vessant
és a dir
la canalla
que la tenim molt present
la gent
ja
doncs
que aquesta
es reuneix a casa
i els ensenya
i parlen
i miren l'ordinador
i totes aquestes coses
i després la gent
més científica
és a dir
la gent que vol profunditzar
que passa que
nosaltres
la gent que vol profunditzar
sempre hi posem
una bibliografia
que posem a l'abast
de tothom
és a dir
també tenim la biblioteca
Meroteca Municipal
és a dir
des del museu
hem fet moltes publicacions
des del camp d'aprenentatge
s'ha recuperat
aquesta vida quotidiana
que abans esmentava
amb els mites
la cultura romana
a banda del que és
l'espai físic
en aquest moment
tenim
a l'abast
de tot
és a dir
sabeu que agafem
la franja d'edat
des dels 6 anys
fins als 18 anys
preferentment
sempre franja
universitària
malgrat que
per exemple
justament ahir
marxaven els alumnes
de la Universitat Autònoma
de Barcelona
que han fet aquí
una estada de dos dies
per aprendre
la metodologia
que aplica
el camp d'aprenentatge
en tots els seus alumnes
i després
poder-la aplicar a ells
com a futurs professors
llavors
en aquest moment
tenim editades
23 activitats didàctiques
que agafen
no solament
tots els monuments
de Tàrraco
sinó aspectes
que formaven part
de la vida quotidiana
dels romans
com pot ser
la medicina
a l'època romana
és un taller
que es realitza
amb els alumnes
aquests d'ESO
i de batxillerat
o una altra
d'alimentació romana
que titulem
de l'ou a la poma
perquè com ja sabeu
s'ho començava a menjar
sempre amb un ou
i s'acabava
amb una poma
llavors amb dues vessants
tant de cicle mitjà
com de cicle superior
i ESO
aquest
s'ha ditat
en col·laboració
tant de l'Ajuntament
com d'Espimsa
del Mercat Central
i comptem
amb la col·laboració seva
dir que
activitats tan diverses
no solament
des dels monuments
sinó també
totes aquestes
o la que passava
que explicàvem abans
del juguem
com jugàvem
els nens
i les nenes
de Tàrraco
unes publicacions
que m'he deixat de dir
que crec que són importants
és últimament
que van presentar
els flyers
és a dir
quan la gent compra
l'entrada
a cada monument
se'ls hi dona
i llavors vam procurar
posar una imatge
molt impactant
és a dir
una imatge molt maca
i la gent la pren
com a postal
és a dir
ja no és allò
que et donen
a l'entrada
d'un monument
que normalment
acaba a la brossa
sinó que la gent
on se la guarda
i això
i aquí
que hi ha tant
de col·leccionista
a Tarragona
perquè no hi ha col·leccionistes
quan surt alguna cosa
al museu
escolta
que em vull allò
i doncs s'ha acabat
doncs l'he d'aconseguir
no?
Sí
com a aspecte divulgatiu
aquest que explicava
la Maite
és a dir
nosaltres
des del camp d'aprenentatge
fem cada any
un calendari
un calendari
de Tarragona
potenciant
un dels aspectes
és a dir
des de la Tarragona
romana
els mesos de l'any
amb els déus
dels mesos
el mansari de la catedral
i aquest ve patrocinat
per l'Euchemical
però n'estem molt contents
i en guany
també el traurem
Aquesta és una altra tasca
no?
Sí
aquest serà
la portes
escolta
buscant suport
buscant
però és bonic
perquè la gent
provabora
i participa
i realment
el que deia una miqueta
l'Elies
tothom se sent molt tarragoní
i les empreses
també col·laboren molt
Quina serà la propera maqueta?
Calla, calla
que encara he d'acabar
d'enllasar
Aquí la Joana
m'aixeca el dit
que acceptes peticions o què?
Sí
de fet ja fa temps
que em va a darrere
però li vaig dir
que esperem-se
a presentar aquest gran projecte
i em sembla
que tocarà alguna cosa
de petroquímica
que també va bé
que la gent la conegui
ja que convivim amb ella
penso que s'ha d'explicar
d'una altra manera
penso que entre els dos
farem un bon equip
és una gran maqueta
d'una indústria petroquímica base
que posarà a la base
el coneixement
del funcionament
d'aquestes indústries petroquímiques
a tots els nois
d'ESO i batxillerat
i fins i tot
a la gent dels barris
que tinguin interès
en visitar tot aquest aspecte
llavors hi haurà dos
una que explicarà
el polígon nord i sur
de la petroquímica
i l'altra
que serà
la indústria química base
que esperem que l'Elies
ens faci una
tan bona tasca
com aquesta
hem posat el llistó molt alt
i això serà difícil
però almenys igualarem
de fet deixarem
a partir d'ara
no tens excusa
se't demanarà
el màxim
després de aquesta maqueta
què heu fet
Déu-n'hi-do
això és el pitjor
morir d'èxit
de fet deixarem
el romans una mica de banda
ens centrarem en l'actualitat
que també va bé
de moment aquesta és
la joia de la corona
ja vindrà una altra
que la desbancarà o no
de totes formes
totes són importants
de moment que
que neixen de casa
seran més grans
o més petites
però totes
tenen la gran força
i penso que això es nota
i a tu personalment
quina t'agradaria fer
a tu personalment
és a dir mira
allò
et tocarà la loteria de Nadal
i dius
no tinc altra cosa a fer
que allò que m'agradi
quina maqueta faries?
home
jo si t'hagués que triar
reproduiria Pompeya
és una signatura pendent
del tema romà
del tema romà
però també
ja que estem a Tarragona
i jo a Tarragona
me l'estimo molt
una gran maqueta de la ciutat
en tots els barris
de tota la perifèria
tot allò seria una cosa
molt espectacular
aixecaríem més el llistó
però això no ho he de dir jo
no no no
que prengui nota
que correspongui
perquè realment
és una manera magnífica
de familiaritzar-se
amb la història
ho tens als ulls
ho tens davant
és magnífic
jo no sé si patiu molt
per com van les obres
i s'està treballant
a un ritme frenètic
hi ha periodistes
arqueòlegs polítics
treballadors
gent que transportistes
aquí hi ha un moviment
extraordinari
a les 8 això estarà impecable
sí
no hi haurà ni cotxes aparcats
la Maiden està absolutament segura
jo hi confio molt a la Maite
si ho diu amb aquesta seguretat
és que serà així
segur
de fet jo ho espero
jo espero que a les 8-8 i mig
això estigui ple de gom a gom
la gent vingui a disfrutar
del treball
que se senti un tarragoní més
i penso que és el millor decids
que pot haver per avui
molt bé
jo estic visualitzant
l'Alias Torres
amb el seu pot de vernís
esperant que marxi tothom
per fer l'últim retorn
farem una foto de rigor
molt bé
doncs moltíssimes gràcies
per haver vingut avui
al matí de Tarragona Ràdio
Alias Torres
l'autor d'aquesta magnífica
maqueta enhorabona
de veritat
moltíssimes gràcies
per venir avui també
Joana Virgili
la responsable
del camp de prenentatge
fins la propera
Maite Martorell
que dir-te
doncs que moltíssimes gràcies
que estàs des d'aquest matí
aquí al peu del canó
que t'estem veient amunt i avall
esperant que tot estigui a punt
jo poca cosa
hi puc aportar
però realment
que tothom estigui convençut
això a la tarda
estarà impecable
és a dir, tot a punt
i en un dia de celebració
ens permetem
doncs felicitar-vos
a tota la gent del museu
que treballeu
en els temes de patrimoni
avui estem
realment estem contents
és a dir
i sí
i a l'Alias
és a dir
aquesta maqueta
crec que ens aporta molt
molt això
gràcies