Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
Jo abans deia, escolta, Francesc, què t'hem de preguntar que no sàpiga ningú?
I deies, no, no, si a mi no em coneix ningú, és una persona molt poc coneguda a Tarragona.
I a la part alta jo crec que ningú el coneix.
Tampoc, tampoc.
És una persona molt anònima, jo crec que hem de fer una mica de currículum perquè sàpiguen qui ets, no?
Sí, no ho sé, vols dir?
És broma.
Escolta, Francesc, Greller, Vall de Bastons, des de finals de la dècada dels 60, no?
Explica'ns una miqueta els orígens.
Vaig començar l'any 69, perquè els meus germans ja hi tocaven, tocaven el timbal amb les gralles.
Llavors, per què no vens a tocar?
Doncs bueno, vam començar una miqueta amb la colla vella de xiquets de Tarragona,
fins que l'Ajuntament, que va ser el senyor, que va ser director del clàxon, el senyor Toset,
va proposar fer una escola de gralles.
Llavors ens vam apuntar tots, tant els que tocaven com els que feia poc que tocaven.
Això parlem del 69.
69.
El senyor Toset era una persona que li agradava molt la cultura,
i jo me l'estimava molt, gràcies a ell.
Va muntar una escola.
A veure, si més no, a mi m'hauria agradat que hagués sigut l'escola com l'escafanara,
que t'ensenyen solfeig i després toc.
Però bueno, en aquell temps ens van ensenyar toc, directament ja.
T'hi posaven en un raconet i deien, bueno, tu aquí en aquest raconet fes escales.
I ja està que t'hi paves, de fer escales.
Així van començar l'any 69 i l'any 70 van fer, com aquest que diu, la primera sortida oficial, el dia del concurs.
Amb quin nom, l'entitat?
Escola de Graiers de Tarragona.
Van ser els primers graiers de Tarragona.
Jo saps per què incideixo molt en el tema de l'any?
No per fer-te gran, que no ho ets.
No.
Si no, perquè clar, parlar de festa major, d'entitats de cultura popular, de tot plegat avui en dia,
doncs estem tots molt acostumats, però estem parlant d'una època que això no existia,
que la festa de Santa Tecla, tal com la visquem avui, no té res a veure.
Que va, que va.
Que realment era molt difícil, tirar endavant algun aspecte de la cultura popular.
No, a veure, la festa de Santa Tecla d'abans, fins a l'any 70 i pico, 70 i pico,
sempre havia sigut el mateix que la festa de Sant Magí.
Magí de les Timbales, gegants negritos, gegants moros, nanos,
ball de bastons de Tarragona, colla vella de xiquets de Sant Magí,
ai, colla vella de xiquets de Tarragona i colla nova de xiquets de Sant Magí.
No hi havia més.
Això va estar durant molts anys.
Fins que l'any 70 l'alcalde, senyor Vilar, va decidir juntar les dues colles i fer una de sola,
només hi havia això.
Després sempre es convidaven altres grups,
com en Guany, que s'ha convidat els trabucaires de Solsona,
i jo ja me'n recordo que ja havien vingut a mans,
però vull dir, la festa com a festa era el mateix.
Ja a partir de l'any 70, que s'ajunten les dues colles,
encara era més petita.
Magí de les Timbales, nanos, gegants, ball de bastons i una colla.
Llavors ja encara hi havia menys.
Imagina, i ara mirem el seguici popular tal com...
Clar, és que ara hi ha moltes coses que s'han recuperat.
A veure, s'han recuperat?
No sé, però bueno, vale.
El cas és que la festa és ben diferent.
La festa és molt diferent, molt maca,
molt maca, cada any tenim més coses,
recuperen, encara m'assembla que falta per recuperar,
que jo me recordi el Vall de Titans i algun altre.
Avui en dia parlem de la festa en la qual participen directament,
a través de les entitats, milers de persones.
En aquella època us coneixíeu molt tots,
avui ja també us coneixeu,
però en aquella època era molt poquíssima gent la que participava la festa.
Directament, eh? Una altra cosa és el públic.
Sí, però és que en aquell temps potser no hi havia aquell...
gaire o aquell interès, a veure,
hi havia grups de sardanes, que n'hi havia,
hi havia el coro de l'àncora, que també estava,
però, a veure, el que és participar a la festa no és com ara.
Ara hi ha moltes recuperacions, hi ha molts davants,
hi ha moltes coses i cada any més i cada any més costós,
o sigui, no més costós, més costós en l'aspecte que cada vegada hi ha més gent.
Jo penso que si tinguessin de tirar enrere l'any 1800,
no hi hauria tanta gent per poder muntar tot.
No, no, ha crescut d'una manera extraordinària
i es precisa d'una infraestructura realment important.
És molt bonic, hi ha molts grups,
que donen una importància que és la que té, o més,
el que és la festa de la ciutat de Tarragona.
És una cosa que és d'interès nacional.
Se ha salido de madre, diuen.
Actualment ets el president del Vall de Bastons, de Tarragona,
però bé, el francès tothom sap, quan abans ha dit allò del solfeig,
que t'ensenyaven, i és que el francès és cantant.
Sí.
I de les coses que més li agraden en aquesta vida és cantar.
Va, eh?
Vaig començar als vuit anys, eh?
Però actuant de cara al públic, vols dir?
De cara al públic...
Perquè, clar, cantar als vuit anys tots hem cantat.
No, no, no.
Aquí parlem d'actuar davant del públic.
Actuava davant del públic en un programa molt bonic
que m'agradaria que Tarragona Ràdio ho pogués tirar endavant.
A veure, ja va llançar.
Perquè, a veure, a Tarragona hi ha teatre.
I llavors un programa dominical, com el que se feia abans,
que es deia Variedades, dirigit pel senyor Terrassa
i presentat pel senyor Pastor i la Griselda Llopar,
vull dir, era molt maco.
I els nens tots aspiràvem a sortir un dia a cantar.
Allí, jo vaig cantar als vuit anys,
i després vaig tornar a cantar als setze,
i llavors vaig participar en conjunts...
Recordes la primera cançó que vas fer en públic?
La primera cançó era una cançó de Cosselito,
però no...
Soy un Rui Senyora d'aquelles...
El Pequeño Rui Senyora era una cosa d'aquelles, sí.
Després la segona més gran ja va ser de l'Aila,
que m'ha acompanyat el mestre Pere Gudall,
i després ja, quan faltava l'artista,
que hi havia un artista que era la fixa,
que era la meva amiga Mari Muñoz,
una xiqueta molt maca,
llavors, si ella faltava perquè tenia un bolo,
llavors s'agafa a un de nosaltres
per participar en aquell programa.
És la teva autèntica vocació, eh, Francesc?
M'agrada molt, a mi m'agrada molt.
I continues actuant, no?
Jo continuo actuant, mira, dissabte passat,
vaig a... abans d'ahir,
vaig estar actuant per un grup que s'ho mereixen,
que són 10-45,
que van fer el seu 25è aniversari.
Són una gent molt maca
i que n'han ensenyat a molta gent
a ballar i a portar-les baixos a Tarragona, eh?
I a cantar, i a organitzar activitats.
Exacte, sí.
I després, per la residència de la Mercè,
per tots els casals d'Avis que em cridin, allà hi vaig.
Col·labores molt amb Montcamp Tarragoní, també?
Sí, canto amb el Montcamp, la meva senyora i jo.
Abans em comentaves, clar, un altre element de les festes
que cada any en parlem d'una manera o una altra
és el tema de les campanes.
I tu em diies que tu i la teva família
ja fèieu sonar les campanes per Santa Ticle
fa molts anys.
A veure, quan jo era petit,
tocava les campanes amb un grup de nois
com és el Gavaldà, que està per aquí,
per aquí estava,
un altre que es deia García Suárez,
Juanito, Juan Antonio García Suárez,
Bernardo López,
xiquets que sortíem del col·legi
i el senyor Clotet ens donava una passeta
o dues per pujar dalt de tocar les campanes.
I llavors, clar, l'any 75,
quan vaig deixar una miqueta el que era la colla
de xiquets de Tarragona,
perquè vaig deixar la colla,
jo em feia pena veure aquelles campanes
que no funcionaven.
Llavors vaig demanar permís
al capellà,
per veure si em deixava tocar-les.
Clar, no podia hi anar jo sola.
Llavors vaig pujar la meva senyora,
els meus fills,
un amic meu que es diu Manolo,
la seva dona,
els seus xiquets,
i vam estar tocant
fins que,
cap allà als 80,
va vindre una vegada el Magaroles,
Albert Magaroles,
que està ara
de jefe dels bombers.
De protecció civil.
Sí, i em va dir,
Sisko,
que te sabria greu
que toquessin les campanes amb tu?
No.
I ell va vindre,
em va preguntar
si coneixíem alguna persona
que sabia tocar els tocs,
i home,
una persona,
amic meu,
altafulconesa,
i llavors ell,
jo i l'Albert
van portar
durant uns anys
al campanar,
fins que me'n vaig prendre mal,
com la confiança diu en Camata,
una vegada me'n vaig prendre la corda,
i vaig estar a punt de sortir pel portal.
Què dius ara?
Sí,
i llavors,
a veure,
no és que me'n vaig agafar por,
però...
Home,
per un cert respecte sí,
no?
Sí,
respecte sí.
I vol dir que val la pena jugar-me-la
d'aquesta manera.
I llavors,
clar,
el compromís amb el ball de bastons,
perquè tenia que tocar,
jo per Santa Tegla no podia pujar,
o sigui,
podia pujar
deixant el meu xiquet
tocant la flauta,
però ja va ser una altra cosa,
vaig anar deixant-lo,
però bé,
que encara m'ha de cancord
de fer voltar la campana,
vull dir,
posar la dreta
amb el Conesa
o amb el Magarròleg,
ja ho saben ells.
Jo no sé,
Francesc,
però Santa Tegla,
a casa vostra,
no ara només,
els fills es fan grans,
també tenen més la seva vida,
però tot i així,
a casa vostra,
la festa major de la ciutat,
com altres coses relacionades amb Tarragona,
jo imagino que sempre l'heu viscut
d'una manera molt intensa.
Jo, mira,
per anys que passin,
per anys que passin,
cada dia 23 de setembre,
a les 8 de la tarda,
quan entra el braç,
és increïble.
Per tu s'atura el món.
Sí.
Mira,
ja et veig la cara,
ja la poses,
uidi vendres,
que no et passi res l'Ajuntament,
quan facin l'acte
de perpetuador de les festes.
No, no,
és una altra cosa,
a mi m'impressiona molt,
tots els grups,
una altra cosa,
també que he de demanar perdó,
perquè a veure,
la gent,
tota la gent voldria estar,
a la plaça de la Seu,
aquest dia.
I llavors,
hi ha espèntes,
males paraules,
perquè tothom volem estar,
i llavors,
això me dol,
jo,
si en algun moment,
hi ho fes amb algú,
m'agradaria demanar-li,
perdoar totes aquelles persones
que aquell dia és un dia
que tothom perd el sentiment
i tothom perd el sentit
del que diu,
i llavors,
per la cosa de la passió,
per la festa.
Sí, sí,
ja t'ho dic,
a mi se m'atura el món
i m'agradaria ser part
del braç.
Això que dius és ben ser,
i aquest punt d'emoció,
si la tenen les persones,
fins i tot,
que venen de fora
i contemplen la festa,
perquè això també ho tenim,
els Tarragons,
i ens ve algú de fora,
de confiança,
vine,
què veuràs això,
explicant-nos res,
però es dona aquell punt,
aquell moment específic,
que és un moment només,
però que dius,
ostres.
Jo tota la gent que ve de fora,
sóc un dels que punxa
perquè vagin,
perquè dic,
a veure,
una persona pot viure la festa
des de fora,
però passa una cosa,
aquí la gent viu la festa
des de fora,
no hi ha ningú
que s'incrimini,
participa,
no tinguis por,
que un dia vols agafar
uns bastons
i vols fer un cop,
posa-t'hi,
jo seré el primer
de deixar-los els bastons,
però vull dir,
aquí hi ha gent
que van a la festa
com si fossin
amb una professora,
una festa és de tots.
Tu creus que hauria
de ser més participativa?
Clar,
jo he anat
arreu d'Espanya
amb el Ball de Bastons
i fora d'anar,
i la gent hi participa,
s'incrimina,
entra dintre de la festa,
aquí la gent
s'queden...
Massa d'espectadors,
no?
Sí,
molt espectants.
I creus perquè
l'actitud del públic
és de ser espectador,
les entitats
són prou obertes
o la mateixa característica
de la festa
impideix moltes vegades...
Jo penso que és
el protocol
que té l'Ajuntament
que diuen,
escolta'm,
a veure,
si no seria ja
el Nova Mas,
seria el Summon del Summon.
Gent...
A veure...
S'ha d'organitzar
perquè són unes masses
de gent important.
Sí, sí, és que és molta gent
la que hi participa,
m'entens?
Però, bueno,
l'important era això,
jo sempre dic a la gent,
oi,
si tu quieres
llevar-te un bon record
de Tarragona,
ves,
espera-te,
haciéndote el sueco
por ahí,
por el plano de la catedral,
i quan tiren els cuets,
i això que estem veient
aquí a la tele,
que tots els grups,
alhora,
això estàs a posar
la carta gallina,
Mira, mira,
estem tots dos aquí.
A mi cada any,
cada any.
M'has dit que tothom sabia
que tenen fill
i han fet perpetuador.
Menys jo.
Com ha anat la cosa?
Qui t'ho ha dit?
Com t'ho ha dit?
A mi em va trucar
l'Esther Roca,
que és una nena molt maca
que hi ha aquí a l'Ajuntament,
i em diu,
Sisko,
què t'han dit a algú?
No.
No t'han dit res?
No.
I la teva,
però tampoc.
I llavors,
quan m'ho va dir,
com ara,
se m'esalta les làgrimes.
Home, t'ho diràs.
No?
O Sisko,
com el coneix la majoria de...
A mi molts me diuen Paquito.
També.
També.
És el que té ser conegut
i tenir tantes facetes.
Sí.
Que segons de què vas en aquell moment
et poden dir d'una manera o una altra, no?
Sí, mira,
l'última,
l'última,
que no la saps,
m'assembla,
no sé si la sap ni el gendre,
me diuen Paquito Gramola.
Això per què?
Perquè he participat
en un programa
d'uns senyors
i llavors soy el cantante serio
i dicen
y ahora con ustedes
Paquito Gramola.
I ells desgranen
la cançó que jo canto
i és una cosa molt maca.
Per tant,
que ja et van sortir
encara et van sortint
nous noms artístics
en aquest cas.
No, bueno,
és igual,
a mi em van dir el que vulguin.
Mentre no me diguin pedàs...
Algú t'ha explicat
com va
l'acte protocolari
tot i que tu hi has des d'un.
Home, jo ja l'he viscut
moltes vegades
perquè han fet
amb molts amics meus.
Jo li agraeixo
a l'Ajuntament
i en aquest cas
a la Comissió
del Seguici Popular
que és la que
porta a terme
això l'haver pensat en mi.
Però ja et dic
a mi el que m'agradaria
que hi ha molta gent
molta gent de Tarragona
que potser no són
tan coneguts com jo
penso
però hi ha molta gent
que jo conec
que també
no se n'en recorden
perquè potser no hi van
o perquè s'han fet grans
i no poden
però jo me'n recordo
dels meus temps
que hi havia avis
com el senyor Pardalete
que va ser pare
d'un gran cap de colla
de la colla
Xiques de Tarragona
i de la nova colla
la colla jove
que era
els Esplugues
eh?
Llavors
aquest senyor està
no l'hi han fet mai
penso
vamos
jo penso que no l'hi han fet mai
potser sí
però penso que no
però hi ha molta gent
a la colla
tant a una com a l'altra
com a altres gents
que participen
de la festa
i passen
inadvertits
o sigui
jo els agraeixo
que em vinguin pensat
a mi
de totes maneres
Francesc
aviam pel coneixement
que tenim nosaltres
cada any
quan es fa
doncs públic
el nom
de qui ha de ser
perpetuador de les festes
no hi ha dubte
que la tria
sempre s'encerta
perquè sempre sou persones
que realment
teniu un currículum festiu
uf
que no heu de demostrar res
m'entens?
que és un títol
que està més que guanyat
i més que merescut
i no ho dic amb ànim
de falagar
perquè no és només
en el teu cas
sinó en el de totes
les persones
que s'han nomenat
perpetuadors de les festes
jo és que totes les persones
que s'han nomenat
i espero
que cada any s'anomeni
m'assembla que aviat
li tocarà
el fa
a qualsevol d'ells
perquè
la família fa
com la família
guàs
de les bars de Santa Tegla
de les bars de Tarragona
de
a mi m'agradaria
que fessin amb algú
de Dames i Vells
perquè encara que Dames i Vells
va tornar a renaixer
que ara fan
el seu
sí ara fan els 25 anys
el 25 aniversari
jo me'n recordo
que ha sigut un dels valls
dels més antics
que hi havia
Dames i Vells
jo me'n recordo
que el meu pare
m'ho deia
a veure
jo no ho vaig conèixer
en el temps del meu pare
jo me'n recordo
quan en Tarragona
estava la dama
i ve
mare meva
aquella hora
però vull dir
també m'agradaria
que es fessin
ets com un llibre
de la crònica
de les festes
de Tarragona
no
jo moltes vegades
tens bona memòria
francès
sí
m'he discutit
moltes vegades
amb els de
amb els de
la comissió de Seguissi
per això
perquè Tarragona
no ha tingut mai
tanta festa
com té ara
i si tiréssim
enrere
veurien que Tarragona
era una ciutat
amb molt poca festa
ara
les festes de Tarragona
abans hi havia la fira
tothom anava a la fira
i fet de bruixa
de la fira
al tren Xuxú
què dius?
tu també feies de bruixa
també he fet de bruixa
i he anat a repartir
palomites al circo
a buscar aigua
perquè te donessin
a banda de perpetuador
t'han de fer més coses
i fet de tot
amb aquest currículum
amb el que deia
i fet de tot
però m'ha vingut a referir
avui en dia no hi ha la fira
com abans
venia al teatre argentino
que ho feien allà
al Campo Lóque
ho feien al Campo Lóque
ho van fer
davant del gimnàstic
vell
davant del gimnàstic vell
aquí al final de la Rambla
al Camp de Mar
o sigui
ha sigut en un munt de puestos
que ha passat la fira
després l'última hora
ja cap allà baix
cap al Serrallo
la platja del Miracle
però bueno
abans
érem per aquí
però aquella cosa de la fira
que s'ha perdut
Terragona ja no té espais
hi ha altres coses
hi ha altres
convocatòries
altres ofertes
és molt diferent
continua
aquell mateix esperit
del començament
sempre
i hi ha relleu generacional
que això és fantàstic
amb aquest seguissi petit
que tenim a Terragona
perquè la continuïtat
de la festa
i el futur
està més que assegurat
es podran continuar
anomenant
molts més perpetuadors
i perpetuadores
que n'hi ha ben poquetes
sí
jo és que
això també
mira
això amb el Vall de Bastons
de Terragona
quan
els que estàvem antics
allí no hi havia mai
una dona
mai
les primeres dones
que van haver
van ser
la Sílvia García
que treballa
a la ràdio
sí senyor
la senyora
Anna Patinyo
la senyora
Amparo Requesens
que era la filla
del president
la senyora
Anna Moreno
van ser les 4 primeres
que van haver
el Vall de Bastons
i
les bronques
que van haver
perquè no volia
ningú que anessin dones
no era com a les VAR
perquè el Vall de Bastons
de Terragona
era una cosa
que la gent entrava
ja en 15 o 16 anys
no volien
així com ara
és l'oportunitat
de tots
d'un xiquet
bé
de les VAR
de Bastons Petits
o sigui
de la festa petita
passa el gran
abans no
vull ni pensar-m'ho
és que
tenies que fer cua
anar a ser bastonero
ara m'hi apunto
a comprar pipes
no no
te podries estar
esperant 5, 6, 7 anys
si tenies plaça
com per una operació
a la seguretat social
o més
o més
la seguretat social
no demanis
que no te trobaràs
mai puest
Francesc
de ben segur
que al llarg
dels propers dies
i en plena festa
podrem continuar
parlant amb tu
i fora de la festa
també
per la versatilitat
que tens
d'una persona
absolutament vital
que s'estima la ciutat
que s'estima la gent
de la ciutat
que és el més important
m'estimo a la ciutat
de Tarragona
molt més
del que la gent
se pot pensar
a lo millor
a vegades dic
disbarats
tonteries
però és perquè
la vida
et dona molts d'atoms
i sempre
encara que sempre
fallis bona cara
per davant
potser
les punyalades
les tens per dintre
i hi ha vegades
que no pots evitar-ho
i dius alguna animalada
i tens potser
alguna gent al costat
i doncs
què diu
aquest carcilla
ja està dient una tontada
sí però
a veure
com a Tarragona
no hi ha cap
cap cosa igual
eh