Fins demà!
Aquestes són les veus d'alguns dels milions de marroquins i algerians residents a l'estranger que aquests dies es creu en Europa, el Mediterrani i l'Astret a Gibraltar, per retrobar-se amb els seus familiars i amb els seus orígens, els colors i les olors del país que els han vist néixer.
La majoria tenen com a destinació el Marroc, on segons una agència oficial del país són coneguts com els MRE.
L'arribada massiva d'aquests marroquins residents a l'estranger s'ha anomenat el País a la Uita, Operació Mahbara 2005.
I per acollir aquest flux de persones, l'Oficina d'Explotació dels Ports del País ha fet obres al port de Tanger per gairebé doblar la seva capacitat.
Molts arribaran a la ciutat Blava. Abans, però, haurà fet un llarg paragrinatge, amb uns cotxes carregats amb tot el necessari pel viatge i uns trajectes que tot sovint superen els milers de quilòmetres.
Nosaltres triguem dos dies en arribar al port d'Almeria. Un cop allà, agafarem un vaixell.
Travessarem per Alacant, creuant tota Espanya. Aquí hem parat per fer un pícnic, per reposar una mica.
Els que conduïm ens arrellavem cada dues hores. Arribarem a Alacant per agafar el vaixell demà.
D'aquí a Bèlgica hi ha un total de 1.400 quilòmetres. He comptat un total de 30 hores de conducció.
Sí, sí, en total són 30 hores. I d'aquestes, jo en conduiré 8 hores.
A més, fins ara, 8 hores.
Amb tantes hores al volant, es fa del tot imprescindible aturar-se, parar i descansar, tant els cotxes com els que condueixen.
Òbviament, els llocs escollits per fer l'aturada són les àrees de servei de l'autopista AP7.
Les zones verdes i els espais destinats a descansar es converteixen en improvisats llits i menjadors.
Tot s'hi val per arribar al més aviat possible al lloc de destí.
Aquesta, però, no és l'única regla d'or per fer els trajectes.
encara n'hi ha una altra, fer-ho en el mínim de diners possibles.
Tot el que s'inverteixi en el trajecte donarà qualitat de vida als familiars que esperen a l'altre costat de l'estret.
Què és el que faré un cop allà?
Veure la família, bé tu aquí. Veure la família i els parents.
La família, la casa, el paisatge, el xalet.
Moltes d'aquestes persones es passen bona part de l'any estalviant per poder fer aquest viatge.
Alguns triguen anys en poder retrobar-se amb els seus familiars, que es van quedar al seu país d'origen.
Quan hi van, però, no s'obliden dels regals.
Els hi portem regals, joguines. Són per a la família?
És normal fer regals a la família.
Molts, molts, molts regals, és veritat, això és segur.
Nosaltres els hi portem regals i, a canvi, ens n'emportem d'allà per poder veure els paisatges a l'estiu.
Les proches, y beaucoup de cadeaux.
Regals, segur, segur. Es porten molts regals al Marroc.
Jo dic que jo al Marroc, oui.
No tots van per carretera, a banda d'aquestes persones amb les que hem pogut parlar a l'àrea del mèdol de l'AP7.
N'hi ha d'altres que fan tot el trajecte sencer amb vaixell.
Només a Tanger arriben 18 ferris, entre ells 4 de ràpids, que connectaran al port amb diversos països europeus.
Fins a França i Itàlia arribaran 5 bucs, amb fins a 47 freqüències diàries, en els dies de major afluència.
A més, 6 ferris faran el trajecte Almeria-Nabor i un altre a la ruta Ceuta-Nabor,
amb una capacitat total per 12.600 passatgers i 3.000 vehicles.
Tornem ara amb els que fan el trajecte en per carretera.
Tornem a l'àrea del mèdol.
Hi ha una gran diferència, és normal.
A Algèria, com t'ho diria?
És un país que fa 30 o 35 anys, abans de la guerra de la independència,
la guerra entre França i Algèria, la situació era molt diferent.
Era un país binacional, mig francès, mig algerià.
Hi havia marsellesos que anaven a Algèria i algerians que anaven a Marsella.
És el país dels nostres avantpassats.
A Algèria i algerià
No tots travessen l'AP7 de punta a punta.
No tots embarquen als jazires.
Alguns, com ara els que tenen per destinació a Algèria,
opten per ports més propers, com ara el de Lacan.
La darrera quinzena de juny, el Port Valencià va registrar un trànsit total
de 6.283 passatgers i de 1.432 vehicles
integrats a l'operació Pas de l'Estret, tant de nada com de retorn.
El trànsit de passatgers en direcció a Hora va ser de 4.317 persones.
La nostra família que ens espera a Algèria es posa molt contenta quan ens veuen arribar.
Gràcies a la incorporació fa uns mesos d'una segona línia marítima entre Lacan i Algèria,
el nombre de rotacions de vaixells ha pujat en un 50%,
passant de les 10 rotacions registrades en un període similar l'any 2004
a un total de 15 enguany.
Jo torno el 28 d'agost, passo altre cop per Espanya per tornar d'allí cap a França.
Jo tornaré amb tota la família el 28 d'agost abans que comenci el curs escolar.
Tenim els nens que han d'anar a escola.
Deux mois, deux mois, deux mois.
Dos mesos, tinc dos mesos de vacances.
Tu es content ?
Oui.
Tu as compris ce que il a dit non monsieur ?
Il a dit si t'es content ou pas ?
Ouiet tu voyages sur où Sara ?
Dis au monsieur que tu voyages en Algérie
et tu veux la traverser par l'Espagne ?
Ça va ?
Oui.
Tu es content ?
Oui.
Tu es content ?
Oui.
Et qu'est-ce que tu vas faire au Maroc ?
J'vais aller à la plage.
Tu vas aller à la plage ?
Oui.
À quel lieu de Maroc ?
À Tangier.
À Tangier.
Oui.
Il est vers la plage Tangier ?
Oui.
Et tu vas jouer avec des amis, avec des parents ?
Oui, des cousins.
Merci, bon voyage.
Merci bien.
J'ai dit avec l'air qu'on me reçut à reculons.
On peut pas dire, mon cher Léon, que ce soit sur un air d'accordéon.
Mon visage, tu ne vaches qu'on n'arrache pas.
Je sais que je serai sur toi.
Sans oui, sans tu, sans l'un et sans dîner.
Sans faute, sans doute et même sans l'idée.
Qu'on n'est jamais vite et cantonné.
Sans dune, sans dune ou même sans papier.
Sans oui, sans lui, sans l'un et sans dîner.
Sans faute, sans doute et même sans l'idée.
Sans faute, sans doute et même sans l'idée.
Qu'on n'est jamais vite et cantonné.
Sans tu, sans doute et même sans papier.
Sans bruit, sans doute et même sans l'idée.
Qu'on n'est jamais vite et cantonné.
Sans tune, sans doute et même sans l'idée.
Fins demà!
Fins demà!