Aquí seguim en directe amb tots vostès des del Pla de la Seu
i afortunadament la vida està plena de contrastos
i contrasta la música que sentim ara en directe
amb l'entrada dels músics a la ciutat,
amb la música que ara escoltàvem enregistrada
però que tenim la sort de poder sentir aquesta nit en directe.
Aquesta que sentien era la veu de la Marta Alonso,
la vocalista de la formació Canya Ambril,
que aquesta nit omplirà la plaça del rei de Boleros.
Marta, molt bon dia.
Molt bon dia.
Tenim la Marta a l'altre costat del fil telefònic.
Aquesta nit la tindrem a la plaça del rei
en un concert que omplirà, com dèiem,
aquesta plaça de la part alta de la ciutat de Boleros,
d'aquells de tota la vida.
Sí, dels de tota la vida i alguns que no són tant de tota la vida,
però, bueno, una mica barreja.
Jo l'última vegada que vaig parlar amb tu,
precisament, teníem de fons aquesta cançó que pertany al disc,
que té diferents composicions.
Vosaltres, com bé deies, no només canteu els boleros aquests de sempre,
sinó que feu incorporacions, noves composicions del bolero,
que és un gènere que agrada a tothom
i que bé, que continua tenint moltíssims seguidors.
Sí, sí.
Bueno, de fet, al disc hi ha un parell de temes que són propis,
de composició pròpia.
Un, per exemple, és el composant Marial Carmen González,
que és una compositora cubana, molt important,
i l'altre és meu, per exemple, també el de Dulce Frición.
Vull dir que incorporem temes nous
i també el que fem a vegades és jugar amb temes vells.
Per exemple, hi ha un tema que és Joramento,
que és del Miguel Matamoros,
l'hem convertit entre Boleria i Soleà, no?
I allò juguem a vegades una mica amb els temes, no?
Bé, no sé si hem fet la tria, en certa,
tenim debilitat per Llàgrimes Negres
i cantada per tu i per això l'hem posat.
No? Sí, és d'aquells temes que a tothom li agraden.
És una cançó que jo m'imagino que us demanen, no?
Que sigui, no la canteu, algú us la demana sempre.
Sí, de fet, sempre la cantem, eh?
O sigui, ja la cantem.
No cal que us la demanin.
No, no cal que us la demanin,
perquè com que ja ho sabem, que agrada molt,
ja la incluïm sempre als concerts, no?
Hi ha cançons que a vegades pots posar o no,
depenent una mica,
però aquesta ja és una del que no ens plantegem, no?
Ja directament ja la cantem, no? Sempre.
Marta, és obvi que no és el mateix
actuar, fer un concert en un teatre
que en un espai obert com una plaça
i en el marc de la Festa Major de Tarragona.
Plantegeu el concert una mica diferent?
El contacte amb el públic també hi ha més distància?
Com funciona quan heu d'actuar
en un lloc com aquesta nit a la plaça del Rei?
Bé, teòricament
és un lloc molt més obert
i on se suposa que hi ha més gent, no?
Que no pas en un teatre, que és un lloc més tancat
i on el contacte amb el públic és més proper.
Però, de totes maneres, farem un experiment,
una mica, i ho plantejarem
com ho plantegem al teatre.
És a dir, en principi ens havíem plantejat
fer el concert únicament
en plan com es fa
quan te trobes en un concert com el de la plaça del Rei,
però al final hem decidit incloure
alguns dels textos que fem també
quan actuem en teatres o llocs tancats,
en el qual l'espectacle inclou,
a més a les cançons,
alguns petits textos
que parlen de Boleros i de Santiago de Cuba.
És una mica d'experiment,
perquè en realitat
jo sé que no és l'espai potser més avient per això,
però jo em penso que ajuda a crear molt el clima
i que la gent entri molt més de ple amb l'espectacle.
Veurem com funciona.
Jo em penso que a la gent li agradarà
el fet que entre cançó i cançó
hi hagi petits tocs de poesia
o de paraules
que ajuden una mica a crear aquest ambient.
Fa l'espectacle més rodó
i fa això, espectacle,
no un simple recital de Boleros,
sinó donar-li una visió de conjunt,
crear un clima i un ambient.
Sí, sí, això és el que es pretén.
I ja et dic,
teòricament això en un espai tan gran
potser no seria lo idoni,
però ens volem arriscar i provar-ho.
Jo em penso que pot funcionar bé, també.
Cany Ambril sou una formació,
tu ets la cantant,
la vocalista,
que es deia abans.
Ai, m'agrada aquesta paraula de vocalista,
Marta, no sé si a tu t'agrada o no,
a mi m'agrada.
Sí, més que cantant, no?
Sí, més que cantant.
Trobo que és com a més elegant
i més si parlem de Boleros.
Tu ets, doncs, la vocalista
i estàs acompanyada de diferents músics.
Alguns són de Cuba, no?
Bueno, sí i no.
A veure, en el disc
sí estava acompanyada de músics humans
perquè, de fet, el disc es va gravar
en part a Cuba i en part aquí.
Però, diguéssim,
que la formació que tenim aquí,
Cany Ambril,
la formació mínima,
som cinc,
cinc components
i tots som d'aquí,
excepte el guitarrista,
que és ucraïnès,
no és cuban tan sol,
és ucraïnès.
Déu-n'hi-do.
De fet,
la idea era que vinguessin els cubans aquí,
no?
Que poguessin vindre els...
La gent que havien col·laborat al disc
poguessin venir aquí
i cantar amb nosaltres
en haver fet alguna gira amb ells,
no?
Però la veritat és que ha sigut complicadíssim,
no?
La veritat és que no ha sigut possible
lligar-ho a això.
Bueno, en realitat ha sigut al revés.
De fet, he sigut jo la que he anat a cantar a Cuba,
eh?
Que això, no sé si ho sabeu,
però vam convidar al Festival Internacional de Boleros
aquest any.
Però és el que t'anava a dir recentment.
Sí, aquest any, a juny,
i jo sí que he anat a cantar a Cuba, no?
Quan a mi el que realment m'ha feia gràcia
també és que ells vinguessin aquí a cantar, no?
I això ha sigut impossible d'aconseguir,
perquè, clar, moure 10 persones
o 8 persones cubans que vinguessin aquí a cantar,
muntar la gent entra era impossible.
No hi havia prou bolos, no?
O sigui, no podíem assegurar una quantitat mínima
d'actuacions
com perquè els hi sortís a compte
marxar, no?
I venir cap aquí.
Era molt complicat, no?
I mira, la casualitat de la vida
és que jo, en canvi,
me van convidar al Festival de Boleros Internacional,
gent que, a més a més,
no té res a veure amb els saldís, no?
Vull dir, és l'organisme d'autors i compositors de Cuba
que van sentir el disc,
van quedar enamorats
i van decidir convidar-me, no?
Una cosa no tenia res a veure amb l'altra, no?
I jo sí que he pogut anar-hi.
En canvi, ells no han pogut anar-hi.
Això és com una cosa que tinc...
Com allò...
Saps?
Era una espinita, no?
Sí, la meva espinita clavada, no?
Ara, l'experiència allà a Cuba,
imagino Marta,
i a més anar a cantar
en un festival d'aquestes característiques
per a tu esplèndida, no?
Home, ha sigut una passada, no?
Sí, sí, perquè, de fet,
he inaugurat i he claustrat el festival
amb uns teatres importantíssims,
els teatres més importants,
a més, hem anat a la ràdio,
vaig fer també un programa a la televisió,
cantant en directe,
i, clar, me van posar a cantar
amb la gent que jo havia sentit sempre, no?
Amb la gent dels discos que jo tenia,
de boleristes, no?
I cantant amb ells, no?
Per mi ha sigut una experiència impressionant, no?
I, a més, que jo pensava que, bueno,
que no sé si sempre penses
i si no estàs a l'alçada, no?
I si no...
Però la veritat és que els resultats
van ser sorprenents per a tothom, no?
Perquè va agradar molt,
no sé per què els agrada molt
la meva manera de cantar
i, bueno, els aplaudiments
i fins i tot un dia es va aixecar
l'auditori en ple,
o sigui, una cosa impressionant, no?
De fet que no ho esperava, no?
Déu-n'hi-do, Marta,
deus estar impregnada, no?
De tot aquest ambient cubà
i, d'alguna manera,
aquesta experiència també
es traslladarà
en els teus concerts, no?
Sí, perquè un acabes
cantant d'una forma especial, no?
El fet de conèixer el gènere
o ver-lo vist en el seu entorn, no?
A Santiago de Cuba, especialment,
que és el lloc on neix, no?
Aquest gènere on més se conrea, no?
De fet, voleristes,
penyes de volistes per la ciutat
n'hi ha un munt, no?
Jo sempre canto amb ells
i això, vol dir-se,
això t'impregna d'una forma diferent
d'entendre'l, potser, no?
O d'expressar-lo.
Jo no sé si la gent
ho pot cobsar, no?
Però per mi sí que és diferent, no?
No és la mateixa manera de cantar
o d'entendre el volero que tinc ara
que no pas abans d'haver-hi anat, no?
I d'haver tractat amb ells.
Es va acumulant experiència,
després es comparteix a l'escenari
i és el que podrem fer aquesta nit.
Marta Alonso,
sabem que estàs treballant.
Moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
i no faltarem a la cita aquesta nit
a la plaça del Rei
amb aquest concert de voleros.
Gràcies, bona festa.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu, adéu.
Nosaltres continuem,
hem parlat amb la Marta Alonso
a través del telèfon.
La veritat és que
el concert d'aquesta nit
és altament recomanable.
Si per aquelles casualitats
vostès mai han sentit
que any en bril,
bé, ara sentien
aquest enregistrament
de làgrimes negres,
nosaltres els hem sentit
i és magnífic
com arriben a treballar
i a tractar el volero
d'una manera absolutament
delicada i professional.
Una cita, com dèiem,
interessantíssima per aquesta nit,
però la música,
diferent, esclar,
ara la tenim aquí
a la plaça de les Cols.
Jo he perdut el compte,
però Jordi Sorinyac,
veig que amb els dits
va comptant 1, 2, 3, 4,
no sé quantes formacions
han arribat ja a la plaça, Jordi.
Doncs mira,
han arribat una dezena de formacions,
s'ha de dir que
s'ha alterat una mica
l'ordre que hi havia previst
o com a mínim l'ordre
que ens havien facilitat.
En aquests moments
és la onzena formació
que és la que està damunt
d'aquest petit escenari
de la plaça de les Cols
són els xaramiers
de Sac a la Treba
i abans, una petita anècdota,
Iolanda,
a la formació que he tocat abans
quan han vingut els grellets
de Bon Aire,
han arribat aquí a la plaça
i ara ens han tocat
on hem de tocar,
on hem de tocar,
ens han preguntat,
diu,
aquí damunt d'aquestes fustes.
No sabíem si havíem de tocar aquí
o dalt de l'escenari principal
on d'aquí uns instants
a partir de la 1
començarà el concert vermut.
Ara, de fet,
hi ha dues persones,
si parléssim d'un altre tipus de música
parlaríem d'un duet, no?
Sí, en termes de música tradicional
també s'utilitza
aquesta paraula
per definir dos músics
que deies que són
els xaramiers de Sac a la Treba.
Això mateix.
Per tant, ara,
si no anem a rats,
han d'arribar
als dolceiners Trasmall.
I després, tot seguit,
una formació grellera tarragonina
com són els grellers d'Esbordó
serà una bona oportunitat
per segrestar
un bon amic
d'aquesta santa casa,
en Josep Maria Salvador,
i perquè ens faci una mica
de comentarista
d'aquesta entrada dels músics.
De fet,
entren els músics
però també entren
moltíssimes persones
per dir-ho d'alguna manera
això d'entrar a la plaça
que cada cop
doncs es van situant
de forma estratègica
òbviament
buscant l'ombra.
Comencem a veure ja
diguem-ne que
en una proporció considerable
la samarreta
de la festa d'enguany
ja que aprofita
les de festes anteriors
o bé perquè li agrada més
el disseny d'altres anys
però ja comencen a veure
les samarretes
pocs barrets,
poc previsors
els visitants avui
a la plaça de les Cols
perquè fa un sol
d'aquells potents.
Això ho dius
amb alegria i satisfacció
perquè tu sí que t'has recordat
de portar-ho
i t'estàs aprient
l'experiència és un grau
però tu estàs a l'ombra
Jordi, no et queixis
estàs a l'ombra
Déu-n'hi-do
la quantitat de persones
que continuen aplegant-se
val a dir que les taules
i les cadires del vermut
ja fa estona que són plenes
òbviament
si algú esperava
venir aquí a arribar una mica
amb perdó per l'expressió
com el rei del mambo
i trobar la taula
si arriba a la una
i s'ha que aprendre el vermut
o té molt bones influències
i algú li està guardant sa gent
des de fa ben bé 20 minuts
on realment és impossible
i s'haurà de conformar
amb una localitat de sol
a les escales del Pla de la Seu
Això sí
a les escales i al sol
ja apuesto
si tenen un bon barret
o un parasol
poden venir fins aquí
seure tranquil·lament
perquè ja apuesto
per tothom
qui vulgui venir
però l'ombra
i sobretot
les cadires
del que és la part de degustació
del vermut
estan més que plenes
Bé
van entrant els músics
amb un ritme B
B el ritme va bé
pensem que des que fan
la seva entrada
pel portal del Roser
no van corrents
vull dir
es van aturant
van toquant
comparteixen el carrer
amb totes aquestes persones
que van pujant
pel carrer major
de la ciutat de Tarragona
per instal·lar-se
tenim el Jordi
amb algun convidat
coneixedor de la festa
sí
un convidat
un convidat d'excepció
el tindrem
el segrestarem del tot
el dia de la Mercè
el dia 24
perquè ens farà els comentaris
a la baixada dels pilars
però estem aquí al costat
amb un personatge
del qual se n'ha parlat anteriorment
en Jordi Cubillos
hola Jordi
què tal
molt bon dia
hola
molt bon dia
i molt bona festa major
el nostre
fester
fester convidat
un home
a qui enganyem
carinyosament
sempre en la mesura dels possibles
un home que ve
des de Sitges
que aquests dies
l'han pogut llegir
a les cròniques
del diari de Tarragona
Jordi
què ens comentaries
d'aquesta entrada de músics
i nou formacions
als grups de greix de Tarragona
i altres formacions
de qualitat
que venen de fora
home
doncs tu acabes de dir
i em sembla que ho has resumit
molt bé
molts grups
i de molta qualitat
de fet
i això és així mateix
en les festes majors
de Catalunya
tot el que és
la música popular
gralla
dolçaina
sat de jameix
claviol
etcètera
hi és molt present
però jo t'he de dir
honradament
que poques festes majors
tenen
la qualitat
sonora
que té
la festa major
de Santa Tecla
perquè això
ho podem explicar
amb totes aquestes formacions
que venen aquí
després acompanyaran
els diferents elements
del seguiti popular
tant a la cercavila
d'avui
d'aquesta tarda
com sobretot
a la processó de demà
sí, sí
és que si no
tampoc tindria massa sentit
o potser seria
un luxe
fer-los venir
un excluciament
per l'entrada de músics
és per fer
òbviament
tota la feina
i així també tenim
tot el públic
tenim l'oportunitat
de poder gaudir
de les seves músiques
durant forts estones
perfecte Jordi
moltes gràcies
deixem que estiguis
tranquil circulant
per aquí amb la teva família
i ens escoltem
aquest dissabte
d'acord?
doncs el mateix que he dit abans
a disfrutar de la festa major
són mirades diferents
de la festa
que convenen
nosaltres som
simplement
els interprets
o els que van comunicant
o intenten comunicar
els oients del matí
de Tarragona Ràdio
aquells ambients
que es van visquent
a la festa
als diferents escenaris
de la ciutat
moltíssimes persones
poden ser-hi ara
en aquests moments
aquí a la plaça
de les Colts
hi ha moltes altres
que per raons
en diverses
no poden ser-hi
però que bé
jo imagino que també
poc o molt
els ve de gust
ambientar-se
des del lloc de treball
des del cotxe
des d'allà on siguin
d'aquest esperit
de la festa
el mateix passa
amb altres manifestacions
multitudinàries
no tothom pot ser-hi
i ens agrada
i la veritat
és que ens és un gran plaer
poder traslladar
aquest esperit festiu
Jordi
aquests eren
són
millor dit
aquests són els
ocellers
que ara han acabat
la seva actuació
ara entraran
els grellers
els bordons
una de les formacions
més veteranes
aquí de la ciutat de Tarragona
i com deien
quan acabin de fer
la seva peça
lluïment els bordons
segrestarem
en Jose Maria Salvador
perquè tenim ganes
que ens expliqui
exactament detalladament
què és el que ha de suportar
entre cometes
tot un greller
de la ciutat de Tarragona
durant aquests dies
perquè li espera
una autèntica
espiral
d'actuacions
perquè
hi ha l'actuació
a l'entrada de músics
i a la cercavila
però moltes vegades
ens oblidem de les matinades
que tenen lloc
en una hora
gens menys preable
com són
les set del matí
i els grellers
estan allí
com sempre
al peu del canó
de totes maneres
pel que fa a la música
aviam jo
no vull remenar temes
però recordo
que els nostres portadors
de gegants
que ens van acompanyar
no és que es queixessin
però sí que reivindicaven
doncs
molta més canya
com deien ells
a l'hora de fer ballar
els gegants
i aquests elements
del seguici
i és el que tu deies
no podem oblidar
que són moltíssimes
les hores
que han d'anar tocant
i han d'anar acompanyant
amb molt de gust
naturalment
però clar
també s'ha d'anar
a administrar
tota aquesta energia
que es va
deixar d'anar
aquests dies
de festa major
Òbviament
quan aquests elements
del seguici popular
no compten
amb bandes pròpies
doncs
cadascú
ha d'afluixar una mica
a les seves pretensions
i s'ha d'arribar
a un punt mig
Doncs han arribat ja
els bordons
ara faran una peça
d'alluïment
aquí en aquest petit escenari
sota de l'escenari
que ha de presidir
que presideix
de fet
el que serà
el concert en vermut
d'aquesta vigília
de Santa Tecla
Tenim
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
I
centre Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
de Santa Tecla
to chic, ara ens sorprenen amb aquesta versió
d'un tema dels Wilson Piquets.
Jordi, tu te'n recordes del personatge
aquest al Wall-E? Sí, i tant.
Acabo de veure el Santo a dalt de l'escenari.
Ostres. Em recorda el Wall-E, perquè
on és el Santo? I de cop i volta el veus
en un lloc i després en un altre, és increïble.
Ja ha desaparegut. Ja ha desaparegut, ja no hi és.
Ja no hi és, Déu-n'hi-do. És fabulós.
És el repte
possiblement d'aquestes festes. Sí, sí, d'aquestes festes.
Qui troba el Santo?
Estem ben acompanyats
Ja ho veig ja, eh? Ja ho veig.
Amb en Josep Maria Salvador, un integrant
precisament del grup de greies d'Esbordó.
Josep Maria, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. Una mica cansat,
però bé, bé. A punt ja per la traca final
que ja comença aquesta tarda. Això t'ho no dic. Cansat,
però que us ho esperen. Pots resumir això
breument al programa que teniu
vosaltres, una formació que
participa ara a tots els actes
de la festa major. A veure,
dia per dia, quin és el vostre horari? Doncs mira,
nosaltres vam començar el cap de setmana passat, dissabte i diumenge
a les 7 del matí, matinades a Ferran i a
Montnàs. Realment molt, molt
aviat, però bueno, s'ha de fer. Després vam
continuar el dígums a la tarda a la presentació del
llibre de Lió, que vam estar tocant
els moments premis de la presentació, allà
on s'acaba l'escola i hi havia la presentació, hi havia
un buit i s'havia d'omplir. Allà a César August.
Exacte, i vam anar a tocar. I després de la
festa major infantil, darrere la molesteta,
que realment dona molta més canya que no pas
la gran. I realment va ser brutal perquè
des de la plaça La Font fins
a la plaça Les Cols gairebé no vam
descansar. Va ser una cançó rere l'altra,
una rere l'altra i sense parar.
avui l'entrada de músics, bueno, de fet
ahir també vam tocar la pujada de l'àliga,
una mica clandestina, però bé, avui l'entrada
de músics que simbolitza el retrobament aquell
amb els músics que vénen convidats
de fora, una estona molt agradable perquè
ostres, són músics que et trobes a la resta de festes
majors i això és superentrenyable.
Després, ara a la tarda, ens agrarem a l'anada,
bueno, a el que és la cercavila de la tarda
de la vigília, estarem potser unes tres
hores bufant, tranquil·lament.
Menys mal que des de fa uns quants anys,
això s'ha resumit, al final, quan arribàvem al
Passa la Font, cada grup anava fent
la seva tanda i anaven ballant un a un,
per fi això s'ha simbolitzat amb una sola ballada
conjunta, s'agraeix moltíssim perquè
s'escurça molt. Després tenim les matinades
del dia del Santa Tecla,
en ofici, tornà a ofici,
després els castells, que enguany també en tocarem
els castells, després a la tarda el que és
l'anar a processó, la processó,
unes tres horetes més toquen a la tarda
i encabat ja per allà el colofon,
el dia de la Mercè a la tarda,
que fem tres peces de concert més dos de ball
a la Passa Sadasos, la plaça més
greiena, que fins i tot hi ha una cançó
dedicada a aquesta plaça amb l'últim disc que vam treure.
Déu-n'hi-do, i a tot això quant dormiu,
José María? Perdona? Quant dormiu a tot això?
Doncs mira, jo avui he dormit
quatre hores i mitja, perquè ahir vam sortir
amb això de la baixada de l'àliga
i ens vam ajuntar amb el Serrico
Gaitero Gag, amb el Javichum, que abans
l'heu entrevistat, i doncs mira,
doncs devien ser les cinc o així que ens devien tocar
parlant perquè feia un any que no ens vèiem
i realment ens hem de posar al dia.
José María, de totes les formacions,
hi ha 19 formacions aquí
que van entrant en aquesta entrada
de músics, hi ha diferents formacions
que venen de fora, qui ens hem de fixar
especialment, què hem de cuidar especialment?
Doncs jo personalment, a veure,
amb els Tuterac o Gaitero H,
molt professionals, toquen la gaita,
és un instrument molt similar a la graia,
no és la gaita gallega, és una gaita navarresa,
és un instrument molt similar i molt treballat.
Realment són professionals,
són funcionaris, vull dir, ells són
els músics de la ciutat,
quan hi ha una presentació, quan hi ha qualsevol cosa,
ells van a tocar,
realment qualsevol concert,
sembla que toquen el concert de la Mercè,
a la Passa La Font,
mentre hi ha les castells d'aquí a la Passa Les Cols,
i realment no ens ho podem perdre.
De fet, ahir també ens van perdre ja
el concert del 3 Mai,
que eren els deixables, diguéssim,
de la inestable del País Valencià,
una formació que anava acompanyant
el que és els turcs i cavallets,
i realment val la pena.
Josep Maria, moltes gràcies i ànims.
A vosaltres i bona festa major.
Igualment.
Ja ho ha sentit, Jolanda,
Déu-n'hi-do, la feina que té un grellet d'aquestes festes.
Jordi, acabo de veure el Santo un altre cop.
Ha d'estar al carrer Major.
Increïble, increïble.
Recordem que el Santo és aquest fotògraf italià
que ha vingut convidat pel Pep Escoda,
que vol fer la seva mirada singular de la festa
i que podrem materialitzar en una exposició
a la Santa Tecla de l'any vinent.
De mica en mica ens acostem al punt horari
de la una del migdia.
Si no m'equivoco,
la formació que ara tocarà
són els sonadors Bufalodra del Camp de Tarragona.
Realment ens hem perdut,
perquè com que s'ha parlat de la Montsella Maria Sabado
ens hem perdut.
De totes maneres, deixarem que soni la música en directe
des de la plaça de les Cols.
Ens acompanyarà fins al punt de la una moment
que escoltarem breument
l'actualitat nacional i internacional
i després seguirem en directe
des del matí de Tarragona Ràdio.
De tornada, jo imagino que ja pràcticament
hauran fet la seva entrada tots els músics.
Tanca aquesta entrada la banda L'Alegria d'Amposta.
Vostès no marxin, que tornem en uns minuts.
Fins demà!
Fins demà!