Bona nit
Santa Tecla 2005
Molt bon dia a tothom, benvinguts a aquest programa especial que comença ara mateix
i que acabarà justament al final de la Diada Castellera d'avui, Diada de Santa Tecla.
Un programa especial que compta amb el desplegament de gairebé tota la emissora
per oferir-te el bo i millor de les festes de Santa Tecla.
De primer, permeteu-me, a banda del bon dia i de fer la presentació del programa,
és felicitar totes les tecles. Avui és el seu dia.
I també a tots els tarragonins. Avui és el nostre dia.
Portem assegurint ja molts dies la festa.
Sortim de nit, gaudim de matinades, tastant la mamadeta de les festes.
Veient ahir el seguici popular, la Sarcavila de Santa Tecla.
Però avui dia és el més especial, perquè avui és el dia, sí, Diada de Santa Tecla.
I avui tenim moltes coses a oferir-te. T'explico.
El punt més o menys a les 9 i 20 d'aquest matí.
Estarem en directe amb la unitat mòbil de Tarragona Ràdio des del Pla de la Seu,
on el nostre company Josep Sunyer, acompanyat d'un convidat especial com és Josep Maria Sabater i Bos,
ens relataran la pujada del seguici.
Un seguici que sortirà a un quart de 10 des de la plaça de la Font i fins a la catedral, l'anada a ofici.
A la banda tècnica, a la unitat mòbil, Joan Maria Bertran.
Essarem a la narració dels grups del seguici popular,
que van pujant, com us dèiem, des de la plaça de la Font i cap al carrer Major fins a la catedral.
En arribar al Pla de la Seu, l'entrada de la Senyera,
tot el seguici popular juntament amb les colles castelleres,
executen harmoniosament els passos quadres i pilars,
mentre les albes pirotècniques i la tronada de la pirotècnia igual de Callelles sent l'aire cap al cel.
Hem de dir-vos que en arribar a la Senyera, a la cruïlla dels carrers de la nau i els cavallers,
els dues trompetes del Consell Municipal la saluden amb el seu so des de les escales de la catedral.
Tot que repetiran els quatre cantons i finalment a la mateixa plaça de l'escola.
Això també ho seguirem en directe ja a les 10 del matí
i des de la catedral de Tarragona
l'ofici de Santa Tecla, trasllat processional de la relíquia
des de la seva capella fins a l'altar major i la missa pontifical
que seguirem en directe de la mà d'en Didac Bertran.
A dos quarts de dotze aproximadament i durant una hora i mitja
continuarem fent connexions a la plaça de la Font per comentar la passada del seguici popular.
Recordarem els diferents actes d'endins de la nostra agenda
i esperarem en candeletes que arribi l'hora perquè les quatre colles de la ciutat
estiguin a la plaça de la Font.
Allà lluirem i gaudirem dels castells, de les torres i empadats.
De la màu dels xiquets de Tarragona, joves xiquets de Tarragona,
xiquets del Serrallo i castellers de Sant Pere i Sant Pau.
I després tots, el toc de vermut.
Tot això podreu seguir en directe a través d'aquí,
de Tarragona Ràdio al 96.7, la ràdio de la ciutat.
Que per això estem, per oferir-te la festa.
Per tots aquells amics que no la poden viure en directe.
Per qualsevol motiu.
Per malaltia, per feina...
o senzillament perquè van viure molt intensament la nit
i ho prefereixen viure i seguir des del llit, que hi ha molts, eh?
A l'igual que també hi ha molts,
i d'aquí esperem que no aixequin ningú la mà,
que encara no hagin dormit aquesta nit.
I és que...
de la vigília cap a la diada de Santa Tecla
hi ha tants actes de la nit i també de matinada
que ningú s'ho vol perdre.
I no és estranyar.
Però anem a posar-nos amb piles, amb força
i anem a sentir un dels protagonistes de les festes.
Ella va arribar, va arrasar
i se'n va emportar a la butxaca més d'un tarragoní.
No, no, no parlem de segrestaments.
Però, déu-n'hi-do, quina veu la de Chambau.
Va ser el dimarts, el dia 20,
quan a la plaça de la Font
ens va cantar aquest poquito a poco.
la Mari i l'Edi
amb aquest flamenc xiu
ens van anar conquerint, com dèiem,
poquito a poco.
Andava perdida de camino pa la casa
cavilando en lo que soy
en lo que siento
poquito a poco entendiendo
que no ens va cantar
a la mea
Ay, ay, ay, que tenim petits problemes amb la Chambau.
A veure, a veure, a veure, a veure, tornem,
tornem, a veure si és possible,
que hem de començar a veure la festa.
Chambau, no m'ho espatlli, si no malament, eh?
No em sembla que no, ens dona, a veure, a veure si podem canviar.
Torrem, diuen que la tercera va l'avançuda, eh?
Doncs canviem, a veure si tenim més sort.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'ha入?
Fa aort que jo!
Es munta!
Doncs bé!
Ara sí, eh?
Diuen que la tercera ve l'avanzuda!
Aquí sentíem exambò!
Tarragona Ràdio us desitja?
Bona festa major!
I parlant de festa, què et sembla si fem un repàs dels actes que tenim per avui mateix?
Amb Diado de Santa Tecla!
Abans ho anunciàvem, més o menys, així, per sobre perca eren els actes que nosaltres?
a la Ràdio, t'oferirem en directe.
Però hi ha d'altres, els quals no arribaran
als nostres micròfons, però sí, la nostra agenda.
A un quart de deu, com et dèiem,
des de la plaça de la Font
i fins a la catedral, l'anada d'ofici.
Sortida del seguici popotlar,
presa dina els convidats
de les ciutats germanes, l'antiga senyera
de la ciutat i la corporació municipal,
escoltada pels
verguers, els uixers
i la Guàrdia Urbana de Gran Gala.
Recordem que en arribar a la senyera
a la cruïlla dels carrers de la nau i els cavallers,
els dues trompeters
del consell municipal
la saluden amb el seu so.
Des de les escales de la catedral,
toque repetiran als quatre cantons
i finalment a la mateixa plaça de les cols.
En arribar al pla de la seu,
l'entrada de la senyera.
Ja al pla de la seu,
els gegants i les bèsties descansaran
durant l'ofici.
A les deu del matí a la catedral,
solemníssim ofici de Santa Ticle
trasllat professional
de la relíquia
des de la seva capella
i fins a l'altar major
i missa pontifical.
On ens havíem quedat?
Doncs així, a les deu del matí,
al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
a la plaça del Rei,
inici de la jornada de portes obertes
fins a les dues del migdia.
També a les deu,
al Museu i Necròpolis Paleocrícians
a l'Avinguda de Ramon i Cajal 84,
exposició al món de la mort.
Inici de la jornada també de portes obertes
fins a les dues del migdia.
A les deu del matí,
al camp de tir de Sant Salvador,
campionat de tir al plat.
A dos quart d'onze,
a la plaça de l'Escolz,
dames i vells.
A les onze,
al Cafè del Teatre Metropol.
Todos.es en internet.
A les onze,
des de la catedral i fins a la plaça de la Font,
la tornada d'ofici,
sortida del seguici popular.
A un quart d'onze,
aproximadament a la plaça de la Font,
la passada del seguici popular
per davant de l'Ajuntament.
A dos quart d'onze,
a la plaça del Fòrum,
dames i vells,
a l'igual que...
A la mateixa hora,
a la residència de la Mercè,
al Vall de Bastons.
A les dotze,
a la residència de la Mercè,
dames i vells.
A dos quarts d'onze,
a la plaça de la Font,
entrada a plaça de les colles castelleres.
A la una,
a la plaça de la Font,
castells, torres i espadats.
A càrrec de les quatre colles de la ciutat.
Finalment,
toc de vermut,
amb els rellers i timbalers.
A les quatre de la tarda,
cafè del Teatre Metropol.
todos.es a internet.
A les sis de la tarda,
a la catedral,
el cant dels vespres pontificals.
A les sis,
a l'embalat de la plaça Verdaguer,
l'espai ambar
i fins a la matinada,
Santa Tecla Gastronòmica,
Tecla Tapa,
la taverna dels testets.
A un quart de set de la tarda,
des de la plaça de la Font
i cap a la catedral,
l'anada a processó.
A dos quart de set,
a la plaça del Vall de Dames i Vells,
Vall de Dames i Vells.
En dedic una hora més tard,
repetirà la seva actuació
a la plaça de Josep Maria Salvador.
A les set de la tarda,
des del Pla de la Seu,
la processó general del Bras de Santa Tecla,
amb el seguici popular
i les colles castelleres.
Cap a les vuit de la tarda,
aproximadament,
sortirà a la catedral
el preciós Bras
i els dos encissadors Angelets.
La banda Unió Musical de Tarragona
interpreta la tonada
La Marxa de Santa Tecla.
I els campaners engeguen
el rapic general
fins que perden la relíquia de vista.
Això també ho podreu seguir en directe
per aquests micròfons
per Tarragona Ràdio.
A un quart de 10,
aproximadament,
al Pla de la Seu,
l'entrada al Bras de Santa Tecla.
I ens aturem aquí.
De nou marxem
cap al món de la música.
Un altre dels grups protagonistes.
Va ser el dissabte a la nit.
Te'n recordes?
A la Plaça de la Font.
Havia núvols,
semblava que hagués de ploure.
Van cloure quatre gotes,
però no van fer cas
i vam continuar endavant.
I és que el giravint dels pèls
també va arribar a casa.
No em mires i estic atornit.
Totes les coses que et voldria dir
es resumeixen en un món.
Núria,
que ara del meu fred no tinc calor.
Sóc els teus braços,
no hi ha llap millor.
Tot era fosca,
ara esperou.
quan arribes a casa
te'n sàve i et miro.
Torna a ser el primer dia
que et vaig fer un petó.
Vull cridar de fort
que el meu món es diu Núria.
La nit que fes d'aquesta nit.
Vull que veig tots els meus amics.
a tu tinc ganes de fer el boig.
Núria,
hi ha viscament de peus petits.
Vull fer-te riure,
vull gastar els teus dits.
Vine i desconfina,
vés amb l'assassina.
Res més, nois,
i desvincular-me lentament
entre els teus dits.
i desfincular-me lentament.
Vull que veig tots els teus dits.
Vull que veig tots els teus dits.
Vull que veig tots els teus dits.
Que veig tots els teus dits.
I quan arribes a casa que et sab a l'iert meu...
Torna a ser el primer dia
que et vaig fer un petó.
Vull cridar de fort
que el meu món es diu Núria.
Núria, oh, oh, oh, oh, oh.
Núria, oh, oh, oh, oh, oh.
Núria, oh, oh, oh.
Doncs sí, també la Núria va ser la protagonista de la nit dels fets.
Continuem amb els actes, continuem amb l'agenda.
Per avui, dia de Santa Tecla.
Recordem, a un quart de deu aproximadament al Pla de la Seu,
un dels actes, podríem dir, més emotius i més bonics de la festa.
Si heu viscut moments macos, meravellosos de la festa durant aquests dies,
totalment recomanava-la.
L'entrada del braç de Santa Tecla.
En aquell moment tothom explota joia i alegria per l'entrada del braç.
i també una manera d'acomiadar la festa.
Des del cor dels Tarragonins sabent que ja no tornarem a veure
o no tornarem a viure en aquell moment fins l'any vinent.
Hem de dir-vos que dins de la catedral,
el goig de Santa Tecla a càrrec de l'escola Cantorum dels Amics de la catedral.
Després, tot el seguici popular directament en direcció cap a la plaça de la Font.
Amb la baixada del seguici popular per les escales de la Seu.
Gairebé sense saber per què, ens apropem per darrera vegada
d'aquest escenari vertical dels esglaons.
Ja girà voltant cap avall.
Tot seguit, a la plaça de la Font, la darrera tanda d'alluïment del seguici.
I en guai hem de dir al ball de bastons de les bars Santa Tecla
en realitzarà la mort del dimoni.
Un cop acabada la tanda d'alluïment al vestíbul de l'Ajuntament,
els gegants i les bèsties sense foc fan la dormida.
I fins l'any vinent, com us dèiem.
A dos quarts de deu a la plaça de l'antic escorxador Dames i vells.
També a la mateixa hora per a la Rambla Nova,
ballada de sardanes amb la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
A dos quarts de deu a la plaça del Fòrum Vall de Sarrallonga.
A les deu a la plaça de l'antic escorxador Dames i vells.
A les deu a la vela del parc de la ciutat,
el circ cric que presenta, com ho ha fet aquests dies,
aquesta màgia d'un circ artísticament exquisit.
A les deu al Cafè Cantonada al carrer Fortuny 23,
Tecla i noves tendències amb pinball.
A dos quarts d' onze, des de la punta del Miracle.
I es pot veure gairebé per tota la ciutat, els focs.
A càrrec de la companyia japonesa Tamaya Kiara.
Encatem.
A les onze, al Jardins del Camp de Mar.
Arte, el tercer festival de creació visual i música avançada,
fins a les cinc de la matinada.
A dos quarts de doze, a la plaça de la Font, a l'escenari Esquirol,
la Rebella amb l'Orquestra Màgia Negra.
També a la mateixa hora, per a la plaça del Rei, a l'escenari Sabina.
L'actuació de Susana Germade.
A dos quarts de doze, al Parc de les Cranotes, a l'escenari Margalló,
en denominació d'origen Tarragona, amb la ràbia acústica,
Maria Santos, la cova del Caliu i Zulu 930.
A les dotze, menys un minut, el cau, l'actuació de Pedro i els xumeniputes.
I a per tancar, a les dotze, a la discoteca Totem,
festa dins del darrer aniversari de la Fúria Grana.
I dit això, nosaltres marxem.
Hem d'anar cap al Pla de la Seu, on es troben els companys a la unitat mòbil.
Saludem a la banda tècnica, Joan Maria Bertran, a la locució,
Josep Sunyet. Josep, molt bon dia, bona festa.
Bon dia, Sílvia. Doncs sí, efectivament, estem aquí a la plaça de l'Escol,
al capdamunt, damunt de les escales, amb una vista increïble,
panoràmica, de tot el carrer Major, on en aquests moments hi ha activitat.
Estem veient, pujant en aquests moments,
més o menys a la meitat del carrer Major, al Vall de Diables.
I tot això que veurem avui aquí, tot aquest seguici,
tota aquesta anada d'ofici, tot té un simbolisme, tot té un significat,
que anirem explicant al llarg de la connexió, i per fer-ho,
qui millor que un historiador. Avui ens acompanya Josep Maria Sabatí Bosch,
historiador de la Universitat Rovina i Virigili,
i també membre de la comissió assessora del seguici popular.
Jurat Maria, molt bon dia.
Bon dia a tots, i molt especialment als tarragonins,
en aquesta dia de Santa Tegla.
I com us ha dit el company Josep Sunyer,
intentarem donar-vos, amb tot el rigor històric,
el que és el seguici popular de Tarragona,
i que són les tradicions que tenim molt nostrades.
Entre altres raons, perquè, darrerament,
i permeteu una petita crítica, d'altres mitjans de comunicació,
han donat una visió molt falsa del que és el seguici de Tarragona,
eh?, el seguici popular de Tarragona.
A veure si en aquesta matinada o matí del dia de Santa Tegla,
nosaltres aconseguim portar-vos un coneixement més explícit,
més científic del que és aquest seguici.
I per què creus que patis, Jurat Maria?
Per què creus que no es donen les dades tal com cal,
a saber, amb fidelitat?
Bé, per un absolut desconeixement del que és la realitat històrica
i del que és el nostre passat també històric de Tarragona,
que té un passat des de l'època romana,
fins als nostres dies, que no cal oblidar
i que cal recordar tots els tarragonins
perquè ho mantinguin de cara al futur,
que els nostres fills sàpiguen de què ve tota aquesta tradició.
Què podem explicar, Jurat Maria, del que estem veient aquí ara,
del vall de diables? Què podem explicar?
En aquests moments, els diables, que són un element del seguici
que obre normalment totes les bèsties de foc
al començament d'aquest seguici popular,
que té unes arrels des de l'època medieval
i que d'alguna forma representa, com sempre,
la lluita entre el bé i el mal.
Són unes tradicions que es van encetar en les processons de corpus,
molt especialment en l'època medieval i en l'època moderna,
i que s'han restaurat des de fa un seguit d'anys,
ja són dos anys que els diables participen,
i que donen un efecte de foc, de llum, de color, de tradició
i sobretot també en el seu moment dels versors satírics.
És un element que ha tingut molta continuïtat al llarg de la història?
És un element que sempre hi ha estat?
Hi ha hagut alguna interrupció al llarg de la història?
Evidentment, 40 anys de dictadura han estat molt forts
pel que ha significat el seguici popular.
Amb la restauració de la democràcia al nostre país,
no sentim gairebé res.
No sé si es pot sentir el que passa,
perquè els diables acaben d'entrar a la plaça de les cols
i les carretilles estan fent sonar aquests coets, aquests petards tremendos,
els timbals els acompanyen, i tot seguit, darrere dels diables,
ara veurem entrar ja el drac de Sant Roc,
un drac molt relacionat amb el barri del cos del Bou,
amb el carrer del cos del Bou,
que també farà la seva entrada en aquests moments a la plaça de les cols.
Tornant als diables, hi ha alguns elements del ball de diables
que m'hauria de destacar, per exemple, a la figura de diablesa,
com més pelut millor, no? A més a més ha de ser un home, no?
Sempre. Entre altres coses, perquè les dones en la història
han estat molt marginades. Avui en dia les coses han canviat bastant
i és molt probable que una diablesa pugui fer també de diablesa.
És a dir, una dona pugui fer de diablesa.
Veiem ara el drac que està entrant a la plaça de les cols,
està presentant tota la seva, diríem, llengua de foc en aquests moments,
en aquests moments, donant el tom a la plaça de les cols, eh?
Estan petant ja tots els coets, eh?
Al darrere ja ve el Bou, ja va encaminant-se cap al carrer de Merceria.
En fi, vull dir, ara el fum gairebé ja no es deixa veure tampoc res, no?
De tota manera, Jordi Mariet, del drac podríem explicar
que simbolitzes quatre elements de la terra, no?
Sí, a la terra, a la terra, el foc, l'aigua i l'aire.
Són uns elements que han estat molt presents a la Mediterrània.
Des de l'època dels grecs, aquests quatre elements,
en temps dels grans filòsofs, van ser considerats bàsics de tot, no?
Vull dir, són un simbolisme que està present en tots els llocs.
M'ha quedat l'atenció els ulls dels camalls dels tratxes
que acompanyen el drac de Sant Roca, que portaven ulls que vigilen,
que vigilen aquests ulls.
Són uns ulls que estan a l'esguard de tot el que pugui posar.
Ara ja tenim el bou, un bou vinculat al seguici popular
des d'un barri tarragoní, perquè és un barri tarragoní,
Sant Pere i Sant Pau.
En el moment de l'eixample de la ciutat de Tarragona
es va crear aquest nou barri.
i els del barri de Sant Pere i Sant Pau,
l'associació de veïns del barri Sant Pere i Sant Pau.
Es van vincular també a Tarragona, entre altres coses,
perquè no s'havien desvinculat mai de la ciutat,
amb la participació en el seguici, mitjançant aquest element de foc.
Originaivament el bou me portava pirotècnia,
veig que ara sí que em porta.
Bé, és una manera de participar més activament en aquestes coses.
El foc és un atractiu que està present en molts moments,
molt especialment en el solstici d'estiu,
per allò que el foc purifica, el foc també renta,
recordem el que és la nit de Sant Joan,
les fogeres de la nit de Sant Joan,
i en el seguici popular també hi és present.
Tenim la víbria ja aquí al mig de la plaça Les Cols.
La víbria portada per la Colla de Diables Baramar del Serrallo.
El Serrallo, altre barri emblemàtic de la ciutat de Tarragona.
Jo no sé si el barri del Serrallo és tot un poble dins de la ciutat de Tarragona,
que tot i ser un poble diferent,
està molt present de sempre en totes les activitats de la ciutat de Tarragona.
I una de les formes ha estat presentant aquest altre element simbòlic,
aquesta mena d'animal fantàstic,
vinculant també el seguici des de fa també una colla d'any.
Veig, Josep Maria, mentre sentim la víbria veig que arriben els trompeters del Consell Municipal,
que ens situarem al seu costat, de fet ells estan aquí al costat mateix,
que faran, crec que són quatre tocs, no?
Tres, tres, tres tocs, tres tocs.
Són tres tocs de salutació a la bandera de la ciutat.
En el seu moment ja explicarem quina és la tradició d'aquest sentit.
Tot i que encara els trabucaires del barri de Serrallo
estan arribant ara a la plaça de les Cols,
podríem avançar que la tradició dels trompetaires
ve dels antics pregoners de la ciutat,
que anunciaven, anunciaven,
jo no sé si els aviants ens poden sentir en tant espetec de trons,
però vaja, els trompeters de la ciutat de Tarragona com a pregoners
anunciaven l'arribada a les festes inicialment des del balcó
del que avui anomenem Antic Ajuntament del Carrer Major,
del número 1 del Carrer Major.
Val a dir que l'antic Ajuntament de Tarragona
no era el Carrer Major,
sinó que estava molt a la vora d'on som nosaltres,
el carrer de les Escrivenies Velles,
per això es diu d'Escrivenies Velles,
i aquests trompeters es situaven al balcó
de l'antic Ajuntament del Carrer Major.
Aquests trompeters anunciaven la festa
i aleshores, amb el temps,
el Carrer Major ja no s'hi cabia.
Tot l'Ajuntament va decidir,
amb sessió ordinària o extraordinària,
que pujéssim fins a les escales de la catedral
per fer el mateix anunci.
A partir de llavors,
aquesta tradició s'ha mantingut
i en els nostres dies,
quan arribi el moment,
faran els tres tocs rituals
de salutació a la bandera de la ciutat.
Ara sentim el massatge.
Estan afinant i estic veient al cataball la molassa,
Jurat Maria.
Ara arriba l'àliga de la ciutat de Tarragona,
una àliga preciosa,
feta pel ferrer de Vilaseca,
l'Antoni Mas,
i que està fent un petit ball
aquí a la plaça de les Cols.
A l'anada d'ofici no tenen temps
de fer tota una actuació complerta
i la comissió de seguici
estableix, per tal de donar agilitat
al pas d'aquesta comitiva,
a que només siguin 30 segons
un punt de demostració aquí.
Les escales de la seu,
les grasses de la seu,
estan plenes de gom a gom
i tothom segueix amb goig
la pujada d'aquest seguici cap a la catedral.
Veiem en aquests moments a l'àliga,
com deia Jurat Maria,
on és molt d'animar,
i també del joie Blasquet,
que ha fet la corona, crec, no?
Blasquet se vincula
amb totes les tradicions tarragonines.
Vull dir,
és un tarragoní,
diríem de soca d'arrel,
mitja empaltada,
tot s'ha de dir.
Pensem que el dames i vells
porta un personatge incorporat
que és el guardia civil
que correspon al teu pare,
però que d'alguna forma
està vinculat
amb els xiquets de Tarragona,
amb els dames i vells,
amb l'àliga,
amb tot allò
que pot significar tarragonisme.
L'àliga,
la figura més distingida
de les festes de Santa Tecla,
que va acompanyada
per la banda,
l'alegria d'en Posta.
Ara sí, veiem entrar,
crec, a la Molassa.
Ara veiem la Molassa,
també, un altre element
vinculat, en aquest cas,
a la tradició
dels autes sacramentals.
En aquest cas,
és l'auta de la Nativitat.
Pensem que el Bou i la Mula
acompanyaven el naixement de Jesús,
allà a Vallem, no?
I aleshores és un element simpàtic, eh?
Amb les seves evolucions,
les seves anades cap a la gent,
està intentant pujar cap a les escales,
torna enrere,
fa tot un seguit de girivoltes, no?
En aquests moments,
i això respon al públic
amb uns aplaudiments d'agraïment.
Crec que va ser una figura
que, en fi, és molt jovenera,
això ja ho heu pogut veure ara,
perquè es va considerar
com a bèstia indescent, no?,
en algun moment de la seva història.
Està clar,
una Mula,
una Mula dintre el seguissi,
no s'hi es cau bastant.
A més a més,
per sobre les torres regions.
S'acosta a una de les fonts d'aquí,
de les escales,
a veure una miqueta,
i segueix una altra vegada
que el seu camí cap al carrer de Marceria.
La Mula s'acompanyava
pels garellers de la Torre
en aquests moments aquí,
a la plaça de les Cols.
Continua l'anada d'ofici,
i ara estic veient una bèstia que em feia.
Jo diria que és de la fauna
més fantàstica de la ciutat, no?
La Cucafera.
La Cucafera,
vinculada també a un altre barri de la ciutat,
l'Associació de Veïns del barri del Port.
És un personatge d'aquests elements
del seguissi popular
que, aquí a Tarragona,
l'han recuperat aquesta associació de veïns,
però que és molt representatiu
de la ciutat de Tortosa.
D'alguna forma,
en totes les ciutats del país català
hi ha tots aquests elements festius,
cadascú té el seu.
Recordem, per exemple,
la Patum de Berga,
per citar només un cas important, no?
Però aquest element
és molt del gust dels infants,
entre altres coses,
perquè per la boca
va tirant caramels, no?
I això de recollir caramels
amb un seguissi o amb una processó
també és una cosa que agrada
especialment als infants.
Als infants els agraden aquests elements festius,
sobretot els que no fan massa foc,
ni petards, ni esquitxen
amb les seves espurnes.
Atenció, perquè arriba el Lleó,
hem vist la Cugafera
acompanyada pel Ministrius d'Anna Figueres,
i en aquests moments
està a plaça,
a la base de les Cops,
el Lleó fent el seu ball.
Participar en el seguissi popular
de tots els barris de la Nova Tarragona
és un fet d'ençar pràcticament
15-20 anys enrere.
L'associació de veïns del barri del Carme
ha portat el seguissi de les festes
al Lleó,
el Lleó gran i el Lleó petit
amb el seguissi infantil.
El Lleó representa l'autoritat,
com l'Àliga són dos personatges,
diríem,
l'Àliga és el rei de l'aire
i el Lleó és el rei de la terra.
Aquí tornem a trobar aquells elements significatius
que dèiem al començament.
El Lleó de la mateixa manera que l'Àliga,
com deia en Joan Maria Estanyal de Distinció.
Hem de dir que van acompanyar-se aquí a Madrid
un incís de la banda d'Artajona,
són de Navarra i aquest any estan aquí a les festes.
No és la primera vegada, ja han vingut amb anterioritat,
et van poder escoltar després del pregó
i avui també són aquí acompanyant el Lleó.
hem encetat un nou himne,
la marxa del Lleó.
Cada un dels elements del seguici
té un acompanyament especial
amb una marxa també més o menys especial.
Normalment, cada element del seguici
porta el seu acompanyament musical
i es procura sempre que l'acompanyament musical
estigui d'acord amb la importància de la bèstia.
Aleshores, per exemple, la Cucafera
acostuma a portar una banda de ministers
i el Lleó, per la seva importància,
necessita tota una orquestra.
Hi havia figures de lleons a la Roca de Santa Tegla,
no, antigament?
A la Roca de Santa Tegla hi ha una...
No, els lleons han format part del martiri de Santa Tegla.
Al retaule de Santa Tegla hi ha una escena
a la pedrela del retaule de Santa Tegla de la catedral
on es veu el martiri que va patir Santa Tegla
al ser posada els lleons
i els lleons van arribar a basar-li els peus
i no fer-li cap mal.
Arriba en aquests moments tot un supervivent de...?
El Magí de les Timbales.
Junts amb els trompeters,
el Magí de les Timbales és un altre dels pregoners de la festa.
El que amb els seus timbals va, o les seves timbales,
va anunciant.
En aquest cas, un regidor de l'Ajuntament,
l'Albert Ballver, representa això.
L'Albert Ballver, que hem vist sobre el cavall del Magí de les Timbales,
és un dels tres timbalers supervivents del joc de timbals del municipi.
I en aquests moments, atenció perquè balla,
qui són aquests que ballen?
El negrito i la negrita.
Dos elements que es van incorporar al segle XIX al seguici
i que van ser introduïts per un alcalde de Tarragona,
Joan Cabezas, que era un xocolater, un fabricant de xocolata,
que va dissenyar els negrits i que a partir d'aquells moments
van acompanyar els gegants de la ciutat.
Se s'ha dit negritos o negritos?
És igual. Diem-ho com vulguem.
Els de Tarragona sempre han dit els negritos.
I ara, en aquests moments, a la part central de la passa de les Cols,
uns altres gegants una mica més grans, no?
Els gegants moros de Tarragona, un gegant cristià i una princesa...
Perdó, un gegant moro i una princesa cristiana.
Això, avui en diríem, aquest agermenament que hi ha entre cultures.
i és que, en la tradició, moros i cristians, en un moment determinat
de la reconquesta, van arribar a tindre pactes entre ells
i a casar-se moros amb cristianes i cristians amb mores.
Els gegants moros són una reproducció en fibra de vidre,
no crec que dels antics del 1851.
Els antics es conserven, encara, perquè ja són una peça de museu.
Com són també una peça de museu els anomenats gegants vells
de la ciutat de Tarragona, vinculats ara al carrer del cos del Bou,
que són, diríem, una reproducció en petit, en diferència,
perquè exactament no són un càlcul i una còpia,
sinó que són diferents de també un gegant moro i una geganta cristiana.
Que també es traslladen, òbviament, a terres musulmanes, no?, en els orígens.
Home, la Tarragona Nova va ser la Tarragona més difícil de conquerir en els seus moments,
la part de la Catalunya Nova més difícil de conquerir en els seus moments,
però que respon a tota una tradició des de l'època medieval fins als nostres dies.
El ram de flors a les mans d'ella té algun simbolisme?
No, vull dir, és allò que una princesa cristiana, en aquests moments veiem
amb la famosa altesa Letícia que,
vagi on vagi, sempre porta un ramet de flors a les mans, també.
Tenim els nanos ja, eh?
I els nanos sí que són importants.
Els nanos són únics a tot Catalunya.
Són únics a tot Catalunya per la bellesa de l'escultura que representen
i per el simbolisme que porten.
Des del nanocapità a tots i cadascun dels elements
que constitueixen aquestes parelles de nanos,
venen a representar tot un seguit de personatges
que en el segle XIX l'escultor Bernat Berderol va intentar reproduir-los.
Es va reproduir ell mateix amb un d'aquests nanos
i, després, personatges simpàtics,
coneguts de la societat tarragonina d'aquells moments,
com poden ser des de la noblesa, com era la tona Canals,
de la família noble Canals i Ciscar,
fins a ell mateix, o fins a peixateres, taberneres o qui sigui,
o el papet de les Carallades, per exemple,
un pagesc que hi havia en aquells moments,
i regidors del municipi d'aquella època.
representar una mica l'època en què es van fer, no?,
la societat de l'època en què es van fer.
Exactament.
Respon allò com responen també allò mateix els nanos nous,
vull dir, els personatges del serrallo,
el mingo del camp del nàstic,
els xiquets de Tarragona representats amb un xiquet i amb una xiqueta,
que són els que segueixen per distingir-se una miqueta
dels que podríem dir històrics
i dels que ja són més contemporanis nostres.
I atenció, perquè estic veient, crec, el perpetuador de festa, per aquí, no?
Exactament.
En García, el flautista del ball de bastons de Tarragona,
que enguany ha sigut perpetuador de les festes,
anomenat així, entre altres coses,
perquè porta molts anys primer picant amb els bastoners
i després tocant la flauta,
la famosa flauta que té ell entre els bastoners.
darrere ja venen el ball de Pastorets,
ara ja veiem entrant el ball de Turcs i Cavallets
vinculat a l'esbar Santa Tegla.
Això dels esbars també hi ha qui té errades
pensant en que un esbar i l'altre es conforen,
l'esbar Tarragoni i l'esbar Santa Tegla,
que quedi clar de quin esbar és cada un dels grups
que formen part del Seguisi.
Evidentment el coloriu dels Turcs i Cavallets és impressionant,
és un dels motius curiosos del nostre ball
i és també motivat, entre altres coses,
per la mateixa tradició que hem dit abans de la reconquesta, no?
La lluita entre els moros i els cristians
i molt especialment pel que fa a l'època dels moriscos.
Van acompanyar-se dels xeramies de Sac a la Trava,
de Sac a la Trava, que m'imagino d'on serà a les illes.
Els més petits del Patatuf estan passant en aquests moments,
el ball del Patatuf, un ball de nens molt petitets,
és una manera de perpetuar la festa, per què?
Perquè el futur d'aquesta festa nostra tarragonina
està precisament amb la Quixalla,
amb els xiquets més petits que des de cinc, sis anys,
i ara amb els seguís infantils des d'una edat molt petita,
participen activament en aquesta festa,
com participa també activament amb joventut
el ball de Cercolets, que el segueix tot seguit,
i el ball de les Bar Santa Tegla,
el ball de Bastons de les Bar Santa Tegla,
que és un ball que es va formar en un moment d'eclipsi
que hi va haver del ball de Bastons tradicional,
que fem referència abans al Garcia, no?
El ball de Bastons de les Bar Santa Tegla,
es va mantenir la tradició del ball de Bastons,
a fi i efecte que no es perdés aquest coloriu,
aquesta força i aquesta importància que té pel seguís de Tarragona.
Van ser pioners en la incorporació del Dona al Seguici Popular.
Sí senyor, sí senyor.
Les dones avui dia tenen un...
Sempre han tingut un paper molt important en la història,
el que passa que la història no els hi ha donat, no?
El Seguici Popular de Tarragona va incorporar dones,
les colles castelleres van incorporar les dones,
i avui dia les dones estan en ple dret amb això,
com són dones també les que formen part,
juntament amb Noies i amb l'Estequirot que aguanta el pal,
l'Estequirot del Ball de Gitanes de les Bar Tarragoni.
L'Estequirot que potser per això, no?
Perquè està al mig, no?
Perquè està al mig i perquè està com un Estequirot,
vull dir que només fa que aguantar el pal allà al mig.
En un fanol se li diu l'Estequirot, eh?
Un altre element que s'ha recuperat relativament recentment
és aquest ball de les Bar Santa Tegla,
que és el de tu mateix.
Aquest és el que està ara...
El Ball de Valencians.
El Ball de Valencians.
El Ball de Valencians, eh?
És el Ball de Valencians.
Tradicionalment és...
Els historiadors a vegades no tenim molt clar les idees,
però es creu que els orígens dels castells
són amb les torres que feien els valls de Valencians
que venien a participar de la Festa Major Tarragonina.
I un dels darrers que s'han incorporat,
per no dir el darrer, és el Ball de Cocis.
El Ball de Cocis que porta aquesta mena de barret damunt del cap,
representant els Cocis,
no són altra cosa que els catúfols.
I si dic Cocis i dic catúfols,
potser la gent no m'entendrà.
Però són aquelles peces de ceràmica
que acompanyaven a les sínies
amb el rodar per treure l'aigua de les sínies.
És a dir, per poder regar.
Dels pous per poder regar.
Aleshores, aquest Ball de Cocis es va incorporar fa un parell o tres d'anys.
Jo tampoc ho recordo exactament.
El 2004.
Un parell d'anys, no?
El seguit si popular.
No acaba del tot.
El Ball dels set pecats capitals.
Un ball que té una vistositat enorme,
especialment per la vestimenta i per les màscares que porten.
Cada una d'aquestes màscares representa un dels set pecats capitals
i van acompanyats per un altre grup de màscares
que representen les virtuts que poden contrastar.
I finalment, tenim aquí la Moxiganga.
La Moxiganga, també recuperada no fa massa temps,
ja em diràs l'any corresponent perquè a mi se m'escapa.
El 2000.
El 2000, eh?
Que és una representació de la passió de Cris
que anava juntament amb les processons de Corpus
i amb les festes més ensenyalades com és aquesta festa de Santa Tegla.
La Moxiganga acompanyarà els sonadors de la Guaita.
Al capdavall del carrer Major
veiem ja el que podríem dir la part més seriosa d'aquest seguici popular.
Ara és quan arriba la bandera
i ara quan ja comença el primer toc dels trompeters.
que estan aquí a les escales grosses del Pla de la Seu.
El primer toc de les trompetes que estan aquí a les escales grosses del Pla de la Seu.
El primer toc que simbolitza que la bandera, la bandera antiga de la ciutat, ja és en algun punt, Jurat Maria.
És el punt començament del capdamunt de la bujada de Misericòrdia.
S'han de fer tres tocs.
Quan arriben els quatre cantons faran el segon toc
i quan arriben aquí al Pla de la Seu faran el tercer toc.
El que hem dit al començament és la manera de saludar la bandera de Tarragona
que és, per dir-ho d'alguna forma, el que correspon a allò que encara avui en dia es fa en alguns llocs
que són les salves d'artilleria, no?
Amb les canonades que es fan.
Els trompeters porten una gramalla vermella que inicialment anava fins als peus, era un vestit talar.
Era el vestit que portaven els regidors de la ciutat de Tarragona
a l'època medieval i als començaments de l'època moderna fins l'any 1714.
Felip V, en un acte d'aquells dictadors, va decidir, per tal de desvirtuar la figura del regidor municipal
en els seus moments, quan es van perdre moltes llibertats i molts elements importants de la ciutat, de tot el país,
va decidir canviar la vestimenta dels personatges administratius de l'Ajuntament
i posant-s'hi el mateix vestit que tenien els regidors.
Escoltem de moment el Consell.
Es fa silenci aquí a la Passe d'Escol, sentim aplaudiments per als trompeters del Consell municipal,
que és el segon toc que hem pogut sentir ja, perquè la bandera ha arribat, Josep Maria...
Els quatre cantons del carrer major.
Vull dir, la bandera va precedida dels ogiers municipals, la Guàrdia Urbana amb el seu vestit de la Gala
i després acompanyaran els macers també a la Corporació Municipal.
En aquest cas, acompanyada de tot un seguit de corporacions de ciutats agermanades,
com poden ser l'Alguer, Klagenfurt, tot un seguit de ciutats estan vinculades.
Jo, mentre dóna espai a poder dir alguna cosa, diria que demano disculpes a l'auditori
perquè hem intentat donar de pressa i a l'engròs molta informació.
Tal vegada caldrà fer-hi tot això, però crec que Tarragones mereix un coneixement de la seva història.
Fins demà!
Acabeu de sentir les notes d'aquests trompeters, una partitura musical que data del segle XVII,
que la va fer un mestre de capella de la Catedral de Tarragona, que es deia Nicassio Zorita,
que va ser un gran compositor molt recordat i molt apreciat en el segle XVII.
En aquests moments, la Corporació Municipal, acompanyada de la representació dels diferents ajuntaments,
els germans de Tarragona ja han passat per aquest indret, per la plaça de l'Escola,
els escoltats pels ocells i també la Guàrdia Urbana de Gran Gala.
I en aquest moment sentim el sol de la banda.
La banda que toca una vegada més un himne vinculat també a la ciutat, com és el passodoble Lamparito.
El germanament entre cultures és tal.
Tarragona és una ciutat oberta, una ciutat que ha admès la presència d'elements de tot arreu, no?
Això és una bona prova. L'emparito és la música també de les festes,
juntament amb les músiques de gralles, la dels ministres i dels altres.
L'emparito roca, que també la vam poder escoltar el dia del Pergó, tot just després del Pergó,
vam poder escoltar el primer emparito roca de les festes,
interpretat per la banda d'Antejona, de Navarra i també per la banda, crec que d'Emposta,
d'Emposta no ho vull dir malament ara.
L'alegria d'Emposta. L'alegria d'Emposta. Anem cap amunt, Josep Maria, anem cap amunt,
perquè molts dels elements ja han arribat fins aquí, fins al pla de la catedral,
al pla de la seu, estan aquí, crec que ara també ha de passar una actuació conjunta, no?
Ara faran una actuació conjunta.
Les colles castelleres que no han participat en aquest seguici,
estan presents aquí a l'entrada de la portalada principal de la catedral
i ara cada una d'aquestes colles aixecarà un pilar d'acatament de presència
a les autoritats en el moment que passi.
Abans t'ho volia preguntar, se m'ha escapat, la bandera de la ciutat és molt antiga?
Com no és d'antiga?
No, no, no és massa antiga. Vull dir, pensem una cosa,
les teles són un dels elements que es fan més molt bé.
L'altre dia, en el moment de fer el pregó i en el moment de fer la crida,
vaig observar, per exemple, que uns dels domasos que hi ha a la catedral
estan cremats del foc d'encendre la tronada, per exemple, no?
Aleshores, és una bandera que data del segle XIX.
Josep Maria, el Vall de Diables està a punt de fer l'encessa, eh?
És a dir, que hi estem a prop, eh? Ben a prop.
No, posem-se on vulguis, perquè...
Tot i que jo ja porto camisa de casteller, eh?
I aquesta camisa aguanta el foc.
Vull dir, el soroll, eh?
I les espurnes ens molestarà una miqueta.
A mi no em fa pau.
Ho dic més que rep el soroll, eh?
Perquè, si no, no podrem sentir res.
No podrem retrasmetre aquest moment
amb el que estem a punt de fer l'encessa conjunt aquí
al Pla de la Seu.
Els elements s'han anat arribant.
Aquella formació que podem veure allà, que despunta...
Això és el Vall de Valencians, que ara farà una de les seves torres,
la més grossa.
Pràcticament és una torre, és un castell, un castell de quatre, eh?
Vull dir, quatre en la base, tres dalt i una mena d'enxaneta,
que està al capdamunt.
És el Vall de Valencians, pares,
votatius dels xiquets de Tarragona i dels xiquets de Valls i dels castells, no?
I ara ja comencen a sonar tots els timbals.
I això és, diríem, una bastreta del que serà aquesta nit,
a les 9 o un quart de 10 aproximadament,
l'entrada del pla de Santa Tegla a la catedral en retornada al processó.
És un espectacle impressionant.
Ara de dia el foc no s'acaba de veure del tot,
però el soroll ja comença a amarrar tota aquesta plaça del Pla de la Seu.
En aquests moments l'encessa, en aquests moments s'acaben d'encendre els Diables.
l'encessa conjunta i en aquests moments estan veient com la corporació municipal
entra a la catedral escortada pels quatre pilars de les colles castelleres
de la ciutat també pels diferents elements com ara els gegants que estan a banda i banda de l'entrada a la catedral.
Bé, ara ve la part seriosa de la festa.
Cal recordar que tota aquesta festa és una festa religiosa.
Vull dir, Santa Tegla és la patrona de Tarragona i encara que dins del programa de festes
hi ha més de 400 actes, hi ha alguns actes que són els que han donat peu a tota aquesta festa.
És, per exemple, l'ofici solemne recordar que Santa Tegla, si l'hem escollit com a patrona de la ciutat
i és d'alguna manera la que ens salvaguarda en els moments més difícils
és perquè és una santa cristiana que Tarragona la va adoptar entre altres coses
perquè va ser una deixeble de Sant Pau.
I la vinculació de Sant Pau amb Tarragona tradicionalment i popularment
també està vinculada als inicis del cristianisme, als inicis de la ciutat romana
d'aquesta famosa tàrraco imperial.
D'aquí a pocs minuts, ha jurat Maria, d'aquí exactament a set minuts,
a falta mig quart d'hora, perquè comenci el solemne ofici,
l'oficiat serveix la redundància per l'arcabisbe Tarragona Jaume Pujol i Balcells.
Sí, suposo que el Jaume Balcells, que és el segon any que participa d'aquesta festa,
recordarà algunes d'aquestes coses que jo acabo d'esmentar ara una miqueta,
entre altres raons, perquè l'han sonat mentrestant les campanes de la catedral,
també hi ha tot un seguit d'actes religiosos que de vegades la gent desconeix,
però que convé també mantenir, vull dir, el cant de vespres, les maitines,
hi ha tot un seguit de coses com el mateix sonar de les campanes del campanar de la catedral,
que són coses que cal recordar, perquè Tarragona té tantes coses en tots els sentits.
Tenim tants monuments històrics, tenim tanta tradició,
que de vegades un arbre no ens deixa veure el bosc i el darrere.
Expliquem de cara als oients, perquè ara connectarem amb aquest insulema
retrasmès per Dirac Bertran, que ho explicarà molt bé tot el que passa dins de la catedral,
per després, a qui vulgui continuar veient el seguici, pot anar a la plaça de la Font,
o des d'aquí fins i tot des d'on sortiran, i què és el que podran veure?
Aproximadament a les onze, per no entorpir la celebració litúrgica que hi ha a la catedral,
el seguici retornarà pel mateix camí que fet de pujada cap a la plaça de la Font,
i a tres quarts de dotze, més o menys, hi haurà una exhibició de tots i cada un dels elements del seguici a la plaça de la Font.
Allí es podrà veure una altra vegada el ball de totes les bèsties de foc,
el ball de les altres bèsties, el ball dels negritos i dels gegants, els nanos,
es podrà veure tots els balls i alguns dels balls parlats,
un concretament dels balls parlats, que és el ball de Diables,
que és el que clourà tota aquesta manifestació abans de la diada castellera de les festes,
que com tal diada castellera ha de ser la diada de Santa Tegla
on participen les quatre colles de la ciutat.
Pensem que Tarragona és de les poques ciutats que pot gaudir com a ciutat
petita i important a la vegada de quatre colles castelleres.
Una cosa és la diada castellera que es va fer el dia 18, el diumenge 18,
i altra cosa és la diada de la festa de Santa Tegla que correspon a la ciutat
amb els xiquets de Tarragona, la cosa sobre els xiquets de Tarragona,
els xiquets del Serrallo i els xiquets de Sant Prés.
On ja els avancem que es podran veure castells de nou,
és a dir que hi haurà certa rivalitat entre cometes entre la jove i els xiquets.
Es podran veure rivalitat entre la jove i els xiquets, es podran veure castells de nou,
es podran veure castells de sis, castells de set i es podran veure castells.
Perquè els castells és una cosa que de vegades l'emoció no depèn única i exclusivament de l'altura,
sinó de la força, del valor, de l'equilibri i el seny.
I força, valor, equilibri i seny se'n té més amb castells de nou,
però se'n té gairebé igual amb castells de sis i amb castells de set.
L'important és fer colla i que Tarragona tingui quatre colles, això és realment l'important.
Estem sentint les salves, no?
Sí, les salves d'entrada de tot això, abans de l'ofici.
No, no es podria fer l'ofici, ni es pot fer gairebé una retransmissió radiofònica
amb aquest soroll que ens envolta.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, l'enguien que hi ha en aquests moments aquí al Pla de la Seu.
Hi ha moltíssima gent, també veig moltes cares,
m'imagino que de persones que avui encara no han dormit,
perquè recordem que avui molts han enllaçat la nit amb el dia, eh?
Es veu que sí, jo no sóc d'aquests, evidentment.
La meva edat ja no em permet fer aquests esforços enormes.
Tenim present primer que a les 9 havíem d'estar aquí per fer aquesta retransmissió
i després que encara ens queda tota una diada molt important.
S'han de reservar forces i aquestes forces no es poden esmerçar
amb un amic de rauge.
Tot el que s'explicava Joan Maria Sabater, historiador
i membre de la comissió assessora del seguici popular,
tot el que s'explicava que podrem veure,
que s'explicarán d'esverse allà a la bassa de la Forn,
anirem fent connexions i ho anirem explicant.
D'aquí a pocs minuts el que tindrem és la connexió amb Didac Bertran,
a la part tècnica Joan Maria Bertran,
per tal d'explicar en directe tot aquest solemne ofici
que començarà d'aquí a pocs minuts aquí a la catedral de Tarragona.
Mentre a l'exterior a fora suposo que estaran amb atents esperant que acabi l'ofici
tots els elements que han fet al seguici,
fins aquí aquesta anada d'ofici que continuaran aquí fora,
estaran esperant a que finalitzi.
Ara descansen les bèsties, ara descansen les bèsties
i potser que descansem nosaltres també.
Jo no sé quina hora tens tu, però jo gairebé ja diria allò,
endavant Sílvia des dels estudis.
Falten tres minuts.
Doncs jo aquests tres minuts els hi encomunaria la Sílvia, no?
Perquè ja portem bona estona
i suposo, no sé si els oïdors que ens han seguit
i ens han mantingut amb la seva atenció fins a aquests moments
més estimarien, en lloc d'escoltar-nos a nosaltres dos
o a mi concretament, que escoltessin la Sílvia des dels estudis.
Amb el vostre permís hem de dir que estàvem aquí escoltant-vos atentament
i estàvem aprenent i gairebé prenent nota per la imminent, eh?
Moltes gràcies, Sílvia.
Tens un cafè apagat, tot el que vulguis.
La Sílvia sempre hem atent, eh?
Ella sempre està a punt, Sílvia.
Digue'm.
Doncs que sí, que sí, que farem el que diu en Jura Maria Sabaté i Bosch.
Tornem a la connexió als estudis
perquè d'aquí a pocs minuts haureu de tornar a connectar
però cap a un altre indret, cap a la catena de Tarragona.
Doncs moltíssimes gràcies i de veritat que felicitats, eh?
Gràcies.
Deixa'm abans agradar a la Jura Maria Sabaté i Bosch
que avui ens hagi acompanyat aquí
a les escales grosses que he dit jo al començament,
que se m'ha quedat gravat, això.
Gràcies.
Les gràcies.
Gràcies, gràcies.
Les gràcies.
No t'he volgut corregir perquè està molt mal fet això de corregir.
Les gràcies de la seu és com se coneixia tradicionalment,
també, el nom d'aquestes escales.
Les gràcies.
Josep Maria Sabaté, Bosch, moltes gràcies,
que tingui molt bona festa.
Gràcies, bona festa a tothom i perdoneu pel rotllo entre cometes.
Ha estat un plaer.
Sílvia, tornem la connexió i després ja ho saps,
estarem a la plaça de la Font on explicarem també tot allò que vagi succeint,
ara però a l'ofici.
Moltíssimes gràcies, de nou companys,
des del Pla de la Seu portant-ne in situ la festa.
Avui, Diada de Santa Ticle.
Santa Ticle 2005, dissabte 24 i diumenge 25.
Los Modernos portaran l'humor més brillant i fresc del moment.
Venda d'entrades a la Cooperativa Obrera,
al Teatre Metropol i al Servicaixa.
Santa Ticle 2005.
Tu recomana, Tarragona Ràdio, la ràdio de la festa.
Setmana de la mobilitat urbana sostenible i segura.
La Conselleria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona
et convida a pujar a l'autobús.
Diumenge 25 de setembre,
deixar el cotxe i agafar l'autobús no et costarà res.
Durant tot el dia, l'autobús serà gratuït per a tothom.
Aprofita aquesta oportunitat per a una mobilitat urbana,
sostenible i segura.
Dau Chemical millora la vida dia a dia.
Aquestes festes col·labora com a voluntari,
ajudant a les persones discapacitades.
Una experiència única i gratificant,
promoguda pel Servei Municipal de la Discapacitat i l'Empresa Dau.
T'estem buscant? Apunta-t'hi, truca al 977 24 19 09
o envia un correu electrònic a l'adreça serveidisminuït arrobatinet.org.
Dau Chemical, donant suport al voluntariat,
fes que tots els ciutadans gaudeixin de les festes.
Santa Tecla, per tothom.
Organitza l'Ajuntament de Tarragona i Dau Chemical.
Des de qualsevol lloc del món, connecta amb Tarragona.
Connecta amb tarragonaradio.com.
Escolta a través d'internet Tarragona Ràdio
i posa't el dia sobre les notícies de la ciutat.
tarragonaradio.com. Allà on siguis, connecta amb Tarragona.
Tarragona Ràdio us desitja...
Bona festa major!
La notte xivola, sol mondo, que se atormenterà.
e la luna vestirà d'argento il mare de città.
i tu mi mancherai più ancora, quanto non lo sà.
Continuerò a credere che siamo un'anima, io e te.
e te amero come un cuero sol.
Antes de non sei comer, io te amero.
ti portero con me.
Si fa un moment ens trobàvem al Pla de la Seu.
Ara mateix entrem dins de la Catedral de Tarragona
per oferir-vos en directe la missa pontifical.
Allà es troba la bandagrenca.
Jo Maria Bertran, a locució Didac Bertran,
al qual saludem Didac.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia des de la Catedral de Tarragona.
Aquí estem a punt d'iniciar aquest ofici solemne.
que precisament entrem en el moment precís
en què el senyor arquebisba puja als tres desgraons
que separen el presbiteri de la nau central,
en va portar al braç de Santa Tecla
que lliure en aquest moment el que no engemosent Caraltó
que el deposita davant de l'altar en la peanya
on la relíquia estarà a la vista de tots els fidels
durant tota la missa.
També han arribat les autoritats.
Veiem la bandera de la ciutat.
Veiem a un costat les autoritats municipals
a les que acompanyen les representacions de les ciutats germanes
i a l'altre costat veiem el delegat del govern,
el delegat territorial del govern de la Generalitat.
També veiem els comandants militars de Marina
i el delegat de Defensa, etc.
Estem a punt de celebrar en goig la festa religiosa
de la nostra patrona Santa Tecla, verge i màrtir.
Ella ens porta a la catedral metropolitana i primada
per a la celebració de l'Eucaristia,
com indicant-nos que per comemorar aquesta solemnitat
de llunyanes arrels és absolutament coherent
que els cristians tarragonins ens opleguem per fer present
i operant el misteri de la mort i de la ressurrecció
de Jesucrist, Déu i home, salvador de tota la humanitat.
Celebrem, doncs, l'acte capdal i emblemàtic de les festes de Santa Tecla.
Recordem que la retransmissió d'aquest ofici és una gentilesa
envers els seus oïdors de Tarragona Ràdio
en col·laboració amb la delegació diocesana de mitjans de comunicació social
de l'Arcabisbat de Tarragona.
Hem sentit el cant d'entrada, que és el propi...
En el nom del pare i de tu i de l'esperit sant,
la pau sigui amb vosaltres.
És la veu de Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i primat,
el qual fa poc més d'un any prengui a posició d'aquesta seu.
Aquesta celebració eucarística, en honor de Santa Tecla,
la nostra patrona, ja li demanem que ens ajudi.
Precisament per tindre el cornet, demanem al Senyor,
al començar, perdó per les nostres faltes,
els nostres pecats envers Déu i envers els germans.
Vos, que sou la força dels nostres martins,
senyor, tingueu fietat.
Estem en la celebració de l'acte penitencial.
Vos, que amb la vostra sang ens fereu justos,
Cris, tingueu fietat.
Cris, tingueu fietat.
Cris, tingueu fietat.
Vos, que plagueu
els fills de Déu dispersos.
Senyor, tingueu fietat.
Senyor, tingueu fietat.
Senyor, tingueu fietat.
Senyor, tingueu fietat.
Senyor, tingueu fietat.
Que Déu omnipotent, sapiadi de nosaltres,
ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna.
Són les notes del Glòria a Déu,
composició de mossèn Miquel Barberà,
mestre de capella de la catedral.
És allà, ingrimis de mig.
Nosotrem d'o曲a DOWNI,
com d'o曲a decks a començat de tot.
Sosté al camp de l'Assemblea el cor i l'orquestra dels amics de la catedral
acompanyades dels organistes, en aquest cas de Sant Miquel Castillejo,
tot això té a la direcció del Museu de l'Orobarán.
Amém.
Amém.
Amém.
Amém.
Amém.
Amém.
Amém.
Amém.
Amém.
Amém.
Amém.
Amém.
Esguardeu, Senyor, la vostra Església,
aplegada avui per celebrar el martiri de Santa Tecla
i feu que tots els que celebrem la memòria dels primers testimonis de Jesucrist
ens sentim enfortits en la confessió de la nostra fe
i arreglats en l'esperança dels béns que ens prepareu.
Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre fill,
que amb vos viu i reina en la unitat de l'Esperit Sant,
Déu pels segles dels segles.
Amén.
Seieu.
El llibre de la saviesa
Lloa els que són fidels posant-se confiadament en mans de Déu,
estimant-lo i acceptant-la la correcció.
També la Carta als Hebreus
Lloa els que suporten persecucions, lluites i sofriments
i són solidaris amb els perseguits.
Santa Tecla
i excel·lir
passant molts sofriments per amor a Crist.
L'Evangeli de les Verges,
vetllant per acompanyar el seguís sinopcial de les pors,
ressalta d'aquesta manera
l'amor de Tecla per Crist,
el retorn gloriós del qual hem d'esperar
amb obres de llum
mentre
anunciem la seva mort
i confessem
la seva resurrecció.
Lectura del llibre de la saviesa
Les ànimes dels justos estan en mans de Déu
i cap torment no les podrà tocar.
Els ulls dels insensats
semblava que morissin.
La seva pertença era tinguda per un mal.
El seu traspàs, aparentment,
era un desastre.
Però ells han trobat la pau.
Els homes veien només les penes que sofrien
i ells, en canvi,
tenien l'esperança segura de la immortalitat.
Després de corregir-los en moderació,
Déu els donarà una felicitat immensa
perquè els ha posat a prova
i ha trobat que eren dignes d'ell.
Els ha depurat com l'or al grassol
i els ha acceptat com una víctima
oferta sencera sobre l'altar.
Quan el Senyor vindrà a visitar-los,
se'ls seran com una flama,
com les guspides que incendien el rostoll.
governaran nacions i dominaran pobles
i el Senyor regnarà entre ells per sempre.
Els qui tenien posada en ell la confiança
comprendran la veritat
i els qui l'han estimat fidelment estaran amb ell
perquè dona als seus sants el favor i la gràcia
i vindrà a visitar els seus elegits.
Paraula de Déu.
Després d'aquesta lectura ara ve el moment del salm.
El salmista recitarà o cantarà en aquest cas
perquè és el senyor Jordi Guàrdia.
cantarà el salm que és una orquestació
de mossèn Miquel Barberà
i també des de dalt de l'ambó
com ho ha fet l'anterior lector.
Beneïr el Senyor en tot moment
Tindré sempre als llavis la seva lluança
La meva ànima esgloria en el Senyor
Se n'alegrarà en els humils
quan ho sentim
El Senyor m'ha escoltat
Res no m'espanta
El Senyor m'ha escoltat
Res no m'espanta
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor
Excelsem plegats al Seu nom
He demanat al Senyor
que em guis
Ell m'ha escoltat
Res no m'espanta
El Senyor m'ha escoltat
Res no m'espanta
Elせu verzei la mirada
Us omplirà de llum
I no haureu de baixar els ulls
Avergonhies
Quan els pobres invoquen al Senyor
Els escolta i els salva d'olparir
El Senyor és un camp
És un esforç d'olparir
Acampa l'àngel del Senyor
Entorn dels seus fidels per protegir-los
Testeu i veureu que n'és de bo el Senyor
Feliz l'home que s'hi refugia
Feliz l'home que s'hi refugia
Feliz l'home que s'hi refugia
Anem a sentir la segona lectura
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans
Recordeu els vostres primers temps
Quan acabat de rebre la llum de la fe
Vau sostenir tantes lluites i sofriments
Uns vau ser insultats i maltractats públicament
D'altres us vau fer solidaris
Dels que sofrien tot això
Vau compartir les penes dels presos
I quan s'apoderaven dels vostres béns
Ho vèieu amb goig
Sabent que teniu altres béns millors
Que duren per sempre
Ara doncs
No perdeu aquesta valentia
Us espera una gran recompensa
Només sofrint amb constància
Podreu complir la voluntat de Déu
I obtenir el que ell ha promès
Paraula de Déu
Paraula de Déu
Bona na onu
Palau de Déu
I confusion
Bona na onu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
les altres. Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s'encenen. Però les prudents
els respongueren. Potser no n'hi hauria prou per a totes, val més que aneu a comprar-ne.
Mentre hi eren, arribar el Nubi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa,
i la porta quedar tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora, senyor,
no, senyor, obriu-nos. Però ell respongué, us dic amb tota veritat que no us conec.
Betlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.
Paraula del Senyor.
Paraula del Senyor.
Calviat-ho.
Fins demà.
El dia que porta l'Evangeliari fins al senyor arquebisbe que el besa i el mostra al poble.
Dèiem que el senyor arquebisbe va acompanyat en aquesta cerimònia en el lloc de presidència per mossèn Francesc Gallart que és el degà del capítol de la catedral i també per mossèn Joan Aragonès que és el canonge degà de la catedral.
Benvolgut senyor vicari general, benvolgut capítol de la catedral i preveves com celebrants, digníssimes autoritats, molt estimats germans i germanes en Cris ressuscitat.
Alegrem-nos tots en el senyor en celebrar la festa de Santa Tecla, Verge i Martí.
També els àngels s'alegren de la seva solemnitat i en doen lloança al fill de Déu.
Amb aquestes paraules comença la litúrgia que l'Església dedica a aquesta solemnitat.
Sí, alegrem-nos tots en el senyor de celebrar la festa de Santa Tecla, la nostra patrona i titular d'aquesta insigne i venerable catedral metropolitana i primada.
És la segona vegada que tinc el goig de celebrar amb vosaltres aquesta festa tan entranyable per als tarragonins que ens parli de les seves arrels cristianes
i que alhora és una invitació a testimoniar com Santa Tecla la nostra fe en Jesucrist, el fill de Déu,
el qual la nostra patrona va estimar fins al punt de donar la seva vida per a ell.
Com potser sabeu, aquests últims dies he estat a Roma, amb 110 bisbes més nomenats durant aquest últim any,
per participar en una trobada d'oració i de reflexió sobre el nostre ministeri episcopal dins l'Església.
Diumenge passat vam celebrar l'Eucaristia a la Basílica de Sant Pere.
Després vam baixar a pregar a les tombes de Pau VI, de Joan Pau I i de Joan Pau II.
Us vaig tenir presents a tots vosaltres i a tota l'Arxidiocesi de Tarragona.
Dilluns passat, el dia 19, en el primer aniversari de la meva ordenació episcopal i presa de possessió,
vaig tenir la sort de poder saludar personalment Benet Setze
i rebre per a mi i tots vosaltres la seva benedicció apostòlica que avui us porto.
En l'audiència prèvia que ens va concedir, ens deia que havíem de fer redescobrir als fidels
que teníem encomanats, l'alegria de la fe, l'alegria de ser estimats personalment per Déu,
que va donar-nos el seu fill Jesús per a la nostra salvació,
i també afegia que creure era fiar-se de Déu, que ens coneix i ens estima personalment,
i acollir la veritat que ha revelat en el Cris amb una actitud de confiança.
Malgrat les nostres debilitats i pecats, deia, Déu ens estima i el seu amor dóna sentit a la nostra vida i a la del món.
Finalment ens recordava que l'any de l'Eucaristia s'acaba a l'octubre
i que procuréssim deixar en el cor dels fidels, és a dir, de tots vosaltres,
el desig que tota la nostra vida estigui cada vegada més arreglada en l'Eucaristia.
Us volia transmetre tota l'emoció, l'alegria i l'empenta que les paraules del Sant Pare han deixat en la meva ànima.
Tornem a Santa Tecla.
Segons la tradició, el culte a Santa Tecla d'Iconi, que té el seu sepulcre a Seleucida,
es va estendre per tot l'Orient i d'allí va arribar a l'Occident cristià.
Els pares orientals veuen Santa Tecla vinculada sempre a Sant Pau Apòstol,
com la seva disheble, i l'honoren amb el títol de protomàrtir i igual als apòstols.
A Roma era cèlebre el seu culte.
Des del segle XIV tenim l'insigne i estimada relíquia del seu braç,
que la tenim aquí a l'exposició de tots vosaltres.
Sabem ben poques coses de la vida de Santa Tecla, però sabem el principal,
el seu testimoniatge de fe i de fidelitat a Cris.
Avui, la màrtir Santa Tecla urgeix als cristians de Tarragona
a no perdre la valentia de la fe, tal com ens ha dit la carta als hebreus
que ha estat proclamada.
No perdeu aquesta valentia.
Celebrar la festa de la nostra patrona, a més de viure una tradició popular,
ha de ser un estímul i una crida a testimoniar la nostra fe,
a donar raó de la nostra esperança.
Aquesta fe no la podem imposar, però sí proposar,
amb humilitat i alhora amb valentia.
Són també paraules que ens va dir Benet XVI,
o que ha dit ja diverses ocasions al Sant Pare.
Celebrar la festa de la nostra patrona ha de ser un estímul
per omplir-nos d'esperança davant les dificultats i els entrebancs,
perquè només sofrint amb constància podreu complir la voluntat de Déu
i obtenir el que ell ha promès, com hem llegit a l'epístola.
I això ho hem de fer enmig d'una societat pluralista i cada dia més multicultural.
Com ensenya el Consell Vaticà II, els cristians catòlics coneixem
i hem de respectar l'autonomia legítima de les coses temporals.
I com us deia en el meu article dominical als quatre vents del passat dia 11,
l'Església no té cap por de la llibertat ni del veritable pluralisme.
L'Església no és nostàlgica, ja que la seva fe està preparada
per amarrar les circumstàncies ben diferents
que pugui oferir la història i la geografia humana
com ho ha demostrat al llarg dels dos mil·lenis.
I la festa de Santa Tecla ens recorda que s'ha celebrat aquí a Tarragona
durant centúries i sempre la nostra fe ha sigut
la que li ha donat l'impuls, la força,
la que ha permès que puguem estar tots junts aquí,
pensem el que pensem per celebrar-la.
Com diu el Consell Vaticà II,
que són els goig i les esperances,
les tristesses i les angoixes dels homes i dones del nostre temps
o són també dels deixebles de Cris.
Ja que la feix Jesucrist no els fa estranys.
Els cristians, que també són ciutadans d'aquest país,
compartim el desig de servei i d'estimació a la seva gent.
I en aquest esperit volem valorar l'herència rebuda
i prendre consciència de la seva riquesa.
i saber-la defensar amb un profund respecte
envers tots aquells que no comparteixen les nostres conviccions.
Ens podem preguntar
per què Santa Tecla va ser valenta
de suportar les tortures a que va ser sotmesa.
Les tenim expostes amb aquests relleus tan bonics
que tenim en el nostre detall.
Va ser valenta perquè sabia
que la salvació no ve de nosaltres mateixos, sinó de dalt.
i així ho hem cantat com a resposta al salt.
El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
Sabia que sense Jesucrist no podem fer res.
Estava ben unida a ell
perquè s'alimentava de l'eucaristia
i de la paraula de Déu
que havia escoltat de l'apòstol Pau,
esdevenint pregonera d'aquesta paraula.
Per això, quan va arribar l'espòs,
com hem llegit a l'Evangeli,
estava preparada per rebre'l amb la torxa encesa ben plena d'oli.
Demanem per intercessió de Santa Tecla
que també la nostra torxa de la fe estigui plena d'oli,
de l'oli de la fe,
de l'esperança, de la caritat.
Tenim com Santa Tecla
el gran tresor de la paraula de Déu i dels sacraments.
Procurem viure el que diu el missatge
del Concili Provincial Tarraconense de 1995
que es va clausurar i inaugurar en aquesta catedral.
Deia, llegiu més la Bíblia,
mediteu-la, pregueu amb ella,
deixeu que el Senyor us treballi per mitjà dels sacraments.
Són el gran regal de Déu al seu poble.
som per a vosaltres.
Celebreu sobretot el diumenge
com a dia festiu del Senyor ressuscitat
a partir del seu element central, la missa.
Fins aquí el Concili.
I ara tinc el goig de saludar de nou
amb la nostra mateixa llengua
els representants de la ciutat agermanada de l'Alger.
La vostra presència ens és un motiu d'honor i de germanor.
Un anno piu, si trobíem insieme
per celebrar amb joia i fraternitat
la nostra festa de Santa Tecla.
Gràcies.

Saludo.
Saludo.
Us demano, per acabar,
que m'ajudeu a portar endavant el meu ministeri episcopal.
Necessito les vostres pregàries i tota la vostra ajuda.
També us anuncio que el passat dia 19
vaig signar la meva primera carta pastoral
per a tots vosaltres que he titulat Estimar i servir l'Església.
Penso que aquest any,
amb la mort de Joan Pau II i l'elecció de Benet XVI,
a tots ens pot ajudar a reflexionar
sobre el nostre amor i servei a l'Església i al Papa.
que Santa Tecla, que no es cansava d'escoltar la paraula de Déu
i Santa Maria, que guardava en el seu cor les paraules del seu fill,
intercedeixi per tots nosaltres i per la nostra ciutat.
Amén.
Fins aquí l'homilia del doctor Jaume Pujol Balcells,
arquivista de Metropolità de Tarragona i Primat,
que recordem un dia 19 de setembre de l'any passat
va entrar a prendre posició d'aquesta seu.
Sona ara la professió de fer el símbol Constantino-Napolità.
Niceano Constantino-Napolità, perdoneu,
ara és una mena de treballs llengües.
És una composició, la música,
de Mossem Itàl Barberà amb orquestació de Joan Juncà
sobre l'antiquíssim símbol de Nicea.
Fins aquí l'homilia del doctor Jaume Pujol Balcells,
de Mossem Itàl Barberà amb orquestió d'aquesta seu.
Fins aquí l'homilia del doctor Jaume Pujol Balcells,
Pujol Balcells,
de Mossem Itàl Barberà amb orquestió d'aquesta seu.
Fins aquí l'homilia del doctor Jaume Pujol Balcells,
de Mossem Itàl Barberà amb orquestió d'aquesta seu.
Fins aquí l'homilia del doctor Jaume Pujol Balcells,
de Mossem Itàl Barberà amb orquestió d'aquesta seu.
Fins aquí l'homilia del doctor Jaume Pujol Balcells,
de Mossem Itàl Barberà amb orquestió d'aquesta seu.
Fins aquí l'homnia del doctor Jaume Pujol Balcells,
de Mossem Itàl Barberà amb orquestió d'aquesta seu.
Fins aquí l'homnia del doctor Jaume Pujolans,
de Mossem itàl·liure del doctor Jaume Pujol Balcells,
fins aquí l'homnia delTiahol Y errònia del Dr. Jaume Pujol Balcells.
I per obre de l'Espèrit Sant
s'encarnava la verja Maria
i el teu home.
I per obre de l'Espèrit Sant
i se'n puja al cel
un seu a la dreta del pare.
I per obre de l'Espèrit Sant
i per obre de l'Espèrit Sant
i per obre de l'Espèrit Sant
i per obre de l'Espèrit Sant
i per obre de l'Espèrit Sant
i per obre de l'Espèrit Sant
I en una sala església,
santa, catòlica i apostòlica,
professo que hi ha un sol baptisme
per perdonar el pecat.
I espero la resurrecció d'estat.
I espero la resurrecció d'estat.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Presentem a Déu les necessitats de l'Església i de la ciutat,
implorant la seva benedicció per intercessió de la nostra patrona Santa Tecla.
Sant Jaume Roja farà la pregària dels idels.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
Amén.
demanem que l'Eucaristia renovi amb el seu llevat
les famílies i la societat.
Preguem el Senyor.
Per la ciutat i per tots els que hi viuen,
demanem conviure en la pau
i capacitat d'acollida amb els qui hi cercen treball.
Preguem el Senyor.
Pels que estan al servei dels malalts, dels immigrats i la gent gran,
per la presó i els col·legis, instituts i universitat,
que tant treball sigui sempre per el bé de les persones.
Preguem el Senyor.
Pels que hi han sortit d'aquest món en l'esperança de la immortalitat,
que siguin trobats dignes del Regne del Cel.
Preguem el Senyor.
Pels que hi celebrem la festa de Santa Tecla,
demanem que el goig d'aquesta Eucaristia
ens doni un tast i una primícia de la festa del Cel.
Preguem el Senyor.
Escolteu, odeu el poble que comemora el martiri de Santa Tecla
i per la seva intercessió beneïu la ciutat
talment que els seus fills obtinguin de vos abundants bendicions.
per Cris, Senyor nostre.
I d'aquí a breus instants, amics de Tarragona Ràdio,
començarà la part que és de la litúrgia de l'Eucaristia.
Sonen les notes del coral de Schumann,
una orquestació del mestre Joan Juncà.
Aploi d'aquesta Giesa,
Una orquestació del lagcà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ara comença la pregària eucarística.
És realment just i necessari,
o Pare Sant,
que sempre us donem gràcies
i que sempre us glorifiquem.
Perquè per confessar el vostre nom,
la sang de la màrtir Santa Tecla,
resada a imitació del vostre fill Jesucrist,
proclama les vostres meravelles.
Així feu que en el martiri
la força es manifeste en la feblesa
i que el dèbil sigui fora
a donar testimoni per Cris Senyor nostre.
Per això, amb tots els àngels i els sants,
cantem la vostra glòria tot dient.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
de la seva admirable resurrecció i de la seva ascensió al cel,
mentre esperem el seu retorn,
us oferim en aquesta acció de gràcies
el sacrifici sant i vivent.
Mireu l'ofrena de la vostra Església,
reconeixeu-hi la víctima que ens ha reconciliat amb vos.
Concediu-nos que els que rebem el cos i la sang del vostre fill,
plens del seu Espírit Sant,
siguem en Cris un sol cos i un sol Espírit.
Que ell faci de nosaltres una ofrena eterna,
a fi que obtinem la grància amb els vostres escolits,
en primer lloc amb la Verge Maria, Mare de Déu,
amb els apòstols i els màrtils,
amb Santa Tegla, en Sant Magí,
en Sant Fructós, Sant Auguri i Sant Eulogi
i amb tots els sants que sempre ens ajuden amb la seva intercessió.
Us preguem, Senyor,
que aquest sacrifici de reconciliació
dugui a tot el món la pau i la salvació.
Enfortiu-vos en la fe i en la caritat de la vostra església
que encara apareguin a la terra,
juntament amb el vostre servent, el Papa Panet,
amb el nostre bisbe Jaume
i amb els altres bisbes, els preveres, els diarques
i tot el poble que us heu de demit.
Acolliu-nos súpliques d'aquesta família
que heu admès a la vostra presència.
Per la vostra pietat,
Pare Clementíssim,
reuniu els vostres fills dispersos pel món.
Els nostres germans difunts
i a tots els que hi han sortit d'aquest món en la vostra amistat,
emmeteu-los al vostre regne.
Allà esperem retrobar-nos amb ells
i saciar-nos per sempre de la vostra glòria
per Cris Senyor nostre
pel qual vos concediu al món tots els vells.
Ha estat el memorial del misteri pasqual
la invocació de l'Espèrit Sant i la intercessió
i ara hi ha la conclusió d'aquesta pregària eucarística.
i la intercessió de l'Espèrit Sant
rebel tot honor i tota glòria
dels segles dels segles.
Fidels a un manament del Salvador
i seguint el seu divi mestratge gosem-hi.
El Pare Nostre
és una harmonització
de mossèn Miquel Barberà
amb l'orquestació del mestre Joan Juncà
sobre l'oració que va ensenyar a Jesucristo.
llibreu-nos, Senyor, de tots els mals.
allibreu-nos, Senyor, de tots els mals.
Feu que hi hagi pau als nostres dies
i per la vostra misericòrdia
guardeu-nos de pecat i de qualsevol perturbació
mentre esperem l'acompliment de la nostra esperança,
la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador.
perquè són nostres per sempre,
la reina del Cris i la glòria.
Senyor nostre, Jesucrist,
que diguero als apòstols,
us deixo la pau, us dono la meva pau,
no mireu els nostres pecats,
sinó la fe de l'Església
i doneu-li aquella pau i aquella unitat
que vos vau demanar.
Vos que viviu reineu
pels segles dels segles.
Amén.
La pau del Senyor sigui sempre amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
En l'esperit del Cris ressuscitat,
doneu-vos la pau.
El rito de la comunió
ha començat amb l'oració del Senyor
i ara continua amb el rito de la pau.
Aquí ara el poble i els celebrants
s'estan donant el senyal de pau i de caritat.
s'estan donant el senyor i de caritat.
Fins demà!
En aquests moments, el celebrant, el seu archibispe, agafat el Pal consagrat i el parteix sobre la patena, deixen caure unes partícules al calce.
Mireu l'anyell de Déu, mireu el que lleve el pecat del món, feliços els convidats a la seva taula.
Un toc d'atenció als que esteu a la nau central, sobretot.
Mireu de venir a conbregar pel passadís central i deixeu aquests dos laterals per evacuar els que han conbregat,
sinó que de tot interceptat i es fa un tap aquí davant que costa de desfer.
Segueix el rito de comunió.
Ens caminem per muntanyes i vals,
cants d'esperança amb ortenes i vals.
Els camps de comunió els interpreta el cor de joves veus dels amics de la catedral.
Són les peces Junts caminem, després seguirà Canés de Bo i Salves costa Cristo.
Comença la distribució de la Sagrada Comunió.
El senyor arquebisbe s'adreça en primer lloc a les persones que estan invadides,
que van a cadira de rodes.
El senyor arquebisbe està donant la comunió a aquestes persones
i ara retornarà al lloc del peu de presbiteri
per continuar fent la distribució a la resta de fidels.
Aprofitem, mentre se procedeix a la comunió,
per recordar, com ha dit el senyor arquebisbe,
que molt poc se sap de l'origen de la devoció per Santa Tecla a la nostra ciutat,
tret del que es diuen els magnífics i acurats treballs
publicats pel gran historiador, doctor Josep Sánchez Real.
La majoria d'autors que han tractat aquest tema
admeten que el seu culte fou introduït en el segle V per als sacerdots i monjos grecs
que, per aquell temps, s'establirien a Tarragona.
Per altra banda, hi ha qui creu que la primera relíquia
que de la Santa Fruta Màrtir es va venerar a la nostra ciutat
vingui amb aquells eclesiàstics,
tenint present la gran devoció que, per la deixeble de Sant Pau,
es té en aquells llunyans països.
Sigui com sigui, sembla ser que el culte estaria fermament arrelat
abans de la dominació àrabe,
ja que, com escriu el reverent Andreu Tomàs,
només així s'explica totalment l'extraordinària devoció per Santa Tecla
des dels primers temps de la reconquista.
A més, existeix una vella narració,
inserida en el cronelicó de Luit Pran,
esmentat pel doctor Sánchez Real,
segons la qual un àngel va afrontar a la nostra ciutat l'any 633
una relíquia de Santa Tecla,
llegint de que, per altra banda,
no està pas renyida amb la possibilitat
que els clergues grecs fossin els àngels del prodigi,
com assenyala el doctor Sánchez Real.
De totes passades, l'esclat de la devoció per Santa Tecla
es va produir tot just foc reconquerida a Tarragona als àrabs,
esclat que, sens dubte,
seria el ressorgiment d'una antiga tradició.
El que l'1 de juliol de l'any 1091,
el papa Urbà II,
atorgués a l'arquibisba tarragoní
el dret a utilitzar el pali
durant la festivitat de Santa Tecla,
remarca la importància
que la mateixa posseguia
tan sols un any després
del començament de la població,
de la repoblació, volem dir,
efectiva de la ciutat.
Per altra banda,
a la carta de donació de la ciutat
a l'arquibisba Sanolagué
per part del comte Ramon Branguer III el Gran,
l'església de Tarragona
figurava dedicada a Santa Tecla.
Això no obstant,
la consolidació definitiva
de la devoció i culte
a l'excelso al protomàrtir
va tenir lloc el 13 d'octubre
de l'any 1198
al ser fundat
per l'arquibisba Ramon de Castellterçol
al benefici de Sant Pau i Santa Tecla
a la capella del seu palau.
Anys després,
el 10 d'octubre del 1259,
el papa Alexandre IV
declarava la festivitat de Santa Tecla
com la més solemne,
concedint 40 dies d'indulgència
a qui visités el seu altar
a la catedral.
La culminació d'aquest procés
es va produir el 3 de maig de 1279
a l'acordar al concili provincial
Terraconència invocat
per l'arquibisba Bernat de Olivella
que el dia de Santa Tecla
fos estiu a tota la província eclesiàstica.
Enguany cal afegir-hi la novetat
que per tota aquesta província
la festivitat de Santa Tecla
té el caràcter de solemnitat.
És una disposició del sant pare
difunt del Joan Pau II
que ha refrendat l'actual pontífocs
el Benet XVI.
Una munió de fidels
s'està atensant
al rebre de la comunió.
Són nombrosos els previres
que tenen aquest menaster
mentre el cor i aquesta
de la catedral
repulsat per l'orga
interpreten
aquests
cants de comunió.
Són les notes
del cant
que és de bo, senyor.
Gràcies.
Fins demà!
A partir de la comunió i aprofitant aquest moment podríem recordar que aquesta tarda a les 7 de la tarda hi haurà la processó del Bras de Santa Tegla però abans hi haurà les solemnes vespres d'aquesta diada.
Cal recordar que la primera processó de que s'entén notícia va tenir lloc a l'any 1321 amb motiu de l'arribada de la reliqui del Sant Bras,
tremesa a la nostra ciutat pel rei Òssim d'Armènia, petició d'en Jaume II el Just, qui amb les cartes de sol·licitud va enviar al monarca oriental com obsequi
una cadira s'esellada d'hort, pedres precioses, perles, quatre cavalls i dos mil formatges de Mallorca, a més a més d'altres regals.
De la solemnitat d'aquella processó en dona acurada relació el doctor Sánchez Real en un dels seus treballs.
Amb el pas del temps, la processó va arrelar la nostra ciutat, recorrent els nostres carrers almenys des de l'any 1369
i disposant-se a la seva celebració pels claustres de la catedral en cas de pluja.
La participació dels ciutadans fau multitudinària des del primer moment, formant els gremis amb les seves banderes respectives.
Per altra banda, ja consta la intervenció de diverses comparses de jugulars i també d'altres representacions d'elements bíblics,
com a acompanyament de la processó ja a finals del segle XIV.
El guarniment dels carrers a la ciutat per on havia de passar la processó ja estava disposat a unes ordinacions municipals del 26 de juliol del 1370,
les quals, a més de l'esmentada ornamentació, disposaven, entre altres coses, que el braç de Santa Tecla fos portat sota tala.
A propòsit d'això, tanta barri va ser a la significació honorífica que va ser el fet de ser portador de les bares del tal,
que els llibres d'actes municipals reflecteixen més d'una vegada baralles i batusses sorgides entre les autoritats locals
per qüestions de preeminència a l'hora de portar una o altra vara.
Mentrestant, a l'exterior de la catedral ens arriba el so que el seguís popular comença a marxar cap a la plaça de la Font.
La catedral presenta l'aspecte de les grans solemnitats plena de gom a gom
de persones que segueixen aquest esdeveniment religiós amb tota unció.
L'assemblea sostingut amb el seu cant per l'enquesta i cor dels amics de la catedral i l'òrga,
dirigits per la senyora de Barfarà i el cant del poble dirigit per la senyora sort i guàrdia,
estan donant el Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
Salve Cos de Crist.
També que a la tarda, a les 6, hi ha les solemnes segones vespres
de la Solemnitat de Santa Tecla
i que immediatament, després, a partir de les 7,
sortirà el seguici i al final el braç de Santa Tecla
en la processó que és habitual pels carrers de la ciutat.
El Senyor sigui amb vosaltres.
Estimats germans, l'acabar aquesta bonica celebració,
penso que Santa Tecla estarà contenta.
Donem gràcies, us dono gràcies a tots els que heu participat
d'una manera molt especial també al cor i a orquestra
que ens ha ajudat a endinsar-nos dins aquesta gran celebració.
I ara inclineu-vos-ho per rebre la meva benedicció.
Que Déu, el nostre Pare, que ens ha reunit per celebrar
la festa de Santa Tecla, patrona de la nostra ciutat,
us beneixi, us proteixi i us confirme en la seva pau.
Que Cris, que ha manifestat en Santa Tecla
la força renovadora del misteri pasqual,
us faci autèntics testimonis del seu Evangeli.
Que l'Espírit Sant, que en Santa Tecla
ens ha donat un exemple de solidaritat fraterna,
us faci capaços de crear una veritable comunitat de fe i amor.
que us beneixi Déu Totpoderós, Pare, Fill i Espírit Sant.
Amén.
Germans, aneu-vos en empat,
poder gràcies a Déu.
I així acaba aquesta celebració
de l'ofici de Santa Tecla
corresponent a l'any 2005.
Ho fa amb els goig de Santa Tecla,
que són una transcripció d'Enric Prats
amb una harmonització i orquestració
del mestre Joan Juncà,
desaparegut ja fa uns anys.
Es tracta d'una composició d'autor anònim del segle XVIII.
Ara el senyor arquebisbe està donant a l'anarà
el braç de Santa Tecla,
aquesta famosa relíquia,
els preveres que han consumat l'abrat amb ell
aquesta solemne Eucaristia.
Recordem que aquesta transmissió
ha arribat fins a vostès
per una gentilesa de Tarragona Ràdio
en col·laboració amb la delegació diocesana
de mitjans de comunicació social
de l'orquebisbat de Tarragona.
Ara, dins d'una estona,
es donarà al braç de Santa Tecla,
començaran les autoritats
encassolades per l'alcalde de la ciutat,
que està seguint aquesta Eucaristia
des dels llocs reservats a les autoritats.
I ara el canonja Angostena Jaume Roig
donarà a la senyora Alcalde aquesta relíquia.
I, amics i amigues oïdors,
recordant que aquesta tarda,
a les 6, se celebraran les solemnes vespres
de Santa Tecla
i després, aproximadament sobre les 7,
començarà la processó,
acomiadem aquesta transmissió
des de la catedral de Tarragona.
Una catedral de Tarragona,
que, repetim, es troba plena de gom.
Agom, amics i amigues oïdors
de Tarragona Ràdio,
feliç dia de Santa Tecla.
Endavant, acompanya Sílvia García
des dels Estudis Centrals.
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,

de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
per laищいました。
C'è un hogar?
Di Tarragona Ràdio,
di Tarragona Ràdio,
di Tarragona Ràdio,
di Tarragona Ràdio,
di Tarragona Ràdio,
di Tarragona Ràdio.
De Tarragona Ràdio,
di Tarragona Ràdio,
de Tarragona Ràdio,
di Tarragona Ràdio,
d'Arragona Ràdio,
di Tarragona Ràdio,
di Tarragona Ràdio.
Tu lo sai, e per noi una è la magerità,
sorriderò, cambiando,
oh, Firenze, sto parlando di Firenze.
Dove si va se non c'è, Firenze, come si va nel tenerello non c'è?
Dimmi se, dimmi che, forse crederesti tu, oh, Firenze, dove si va se non c'è?
Persi nella scia, di una storia che va via,
di altri alberi, di quest'arma fragile.
E come si va se non c'è, Firenze, come si va nel tenerello non c'è?
Dimmi se, dimmi che, forse crederesti tu, oh, Firenze, dove si va se non c'è?
Dove si va se non c'è?
Dimmi se, dimmi che, forse crederesti tu, oh, Firenze, dove si va se non c'è?
Dove si va se non c'è?
Per Santa Tecla, Tarragona Ràdio.
Us acabem d'oferir des de la Catedral de Tarragona.
La missa pontifical presidida per l'arcabisbe Jaume Bujol Valsinx.
Cant i música de la celebració a càrrec del cor i orquestra dels Amics de la Catedral.
I de la mà d'en Didac Bertran.
D'aquí un moment marxarem cap a la plaça de la Font.
Allà seguirem en directe la passada del seguici popular per davant de l'Ajuntament.
Estarem amb el Drac, amb el Bou, amb la Vibria, amb el Vall de Serrallonga, amb el Vall de l'Àliga, la Molassa, la Cucafera, el Lleó, el Vall de Negritos, els gegants moros, gegants vells.
Els valls de Bastons, tant de Tarragona com de les Bards d'Ensaida.
Els Patorets, els Pastorets, el Turcs i Cavallets, la Patatuf, etcètera, etcètera, etcètera, etcètera, etcètera.
Tot això en directe, com us dèiem, d'aquí una estona, el de la mà del nostre company Josep Sunyer, que s'ha traslladat ràpidament,
des del Pla de la Seu on el saludàvem i també el deixàvem a Pans, i cap a la plaça de la Font.
També seguirem des d'allà, els Barsots, el Vall de Sant Miquel i Diables.
Així com recordem que a la una del migdia, els Castells, Torres i Espedats, a càrrec de les quatre colles de Tarragona.
Els xiquets de Tarragona, joves xiquets de Tarragona, xiquets del Serrallo i els castellers de Sant Pere i Sant Pau.
Però abans d'arribar aquell moment, tornem de nou al món de la música.
i també, abans de la música, una petita parada per un recordatori molt important, que passarà el dia 25 de setembre.
Setmana de la mobilitat urbana sostenible i segura.
La Conselleria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona et convida a pujar a l'autobús.
Diumenge 25 de setembre, deixar el cotxe i agafar l'autobús no et costarà res.
Durant tot el dia, l'autobús serà gratuït per a tothom.
Aprofita aquesta oportunitat per a una mobilitat urbana, sostenible i segura.
i segura.
Així tot, cada dia torna fosc, com un llagòs de got en got,
i de clar, que volia t'oporremor.
que em penquem de brot en brot,
de tant en tant,
suratges de la mà.
Li feia recordant
la feina a l'aç
i es va xeure de baix un fèl,
que de pinyó era un desig,
així tot valent,
així tot va bé, així,
així tot va bé,
així tot va bé,
així tot va bé,
va germinar
la llavor que et va sembrar,
seràs febrer com cada any,
com una llum,
com un estel a l'horitzó,
com cada nit a set tardor,
com un ebre despoat,
davant la pregó del món,
i contemplava el seu entorn,
com un ebre despoat,
davant la pregó del món,
i contemplava el seu entorn,
temblava el seu entorn,
així tot va bé,
així tot va bé,
així,
així tot va bé,
així tot va bé,
així,
que hi hagi una 축 daughter.
Però volia tornar a cercar el seu encís.
De tres en tres, de sis en sis,
se n'apada de pastills.
I d'enciamades de Sant Joan,
la festa ha començat i va córrer-se el col.
D'acabat, si fèren vols la Montjoan,
arrossada en es plan.
Més d'un el va tastar.
Així com valent,
així com valent,
així com valent,
així com valent,
així com valent,
així com valent,
així com valent,
El que et dic ara mateix és que sentim la plaça de la Font amb uns grans espetecs.
Saludem a la banda tècnica Lluís Comas a la locució a Josep Suñet.
Josep, bona tarda, bon dia.
Bon dia, bon dia, Síuia, bon dia de nou des de la plaça.
Digues, digues.
Dic que teniu una festa aquí ara que m'apuntaria ara mateix, sortirà corrents, eh?
Doncs sí, sí, una festa que ja fa estona que ha començat, al voltant de les 11.
Han començat a arribar els primers elements del seguici de la tornada d'ofici.
Hem pogut veure ja l'actuació que fan aquí davant just a la plaça, a l'entrada plaça.
Els Diables, el ball de Diables, l'entrada de Sant Miquel i el ball de Diables.
En aquests moments estem veient actuar el bou, el bou que ha actuat i que ha precedit el drac de Sant Roc,
un drac recuperat fa 20 anys, i que van anant arribant tots els elements del seguici.
Estem a punt de veure com actua, podrem veure en directe, la víbria, la víbria terragonina
que l'escoltarem de seguida, aquesta víbria que barreja el cos de dona amb els elements visibles
com el cap, el bec i les potes d'àliga.
També la cua de drac està a punt d'arribar aquí davant de l'escenari,
on per cert després el ball de Diables faran els seus versots d'aquí a qui estan, a la plaça de la Font.
Hem de dir que en aquests moments hi ha molta expectació i a mesura que avança el rellotge
van arribant cada cop més persones aquí per poder veure aquesta tornada d'ofici de part del seguici popular.
En aquests moments la víbria està a punt de fer la seva actuació.
Va anar acompanyada la víbria en aquest calç per música de timbals, que també sentim de fons,
i estan a punt d'encendre. Ara està fent la seva dansa, la víbria.
recordant que la porta a la colla de Diables vora mar del Serrallo,
i estan aquests moments dansant aquí davant mateix de l'escenari en mig de l'expectació.
Deu estar giravoltant, no, Josep?
Sí, sí, sí, amb aquest pare marcat característic de la víbria, la fent giragonses,
i la gent que la acompanya amb aplaudiments fan el seguiment d'aquest element de la festa,
la víbria tarragonina.
de fet aquí
estem a punt de veure si hi havia el ball de Serrallonga.
Els veig ara mateix que estan...
Compte, compte, compte, perquè porten els seus trabucs i pistoles,
que podeu sentir, els sentiu, no, els trabucs i pistoles?
Déu-n'hi-do, eh?
Recordo l'última vegada que vam tenir a propeta el ball de Serrallonga,
no el de Tarragona, te'n recordes, que va ser per Sant Magí?
Estrabocaires de Solsona, me'n recordo perfectament.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, com petava allò, eh?
Petava fora, eh?
I aquests de Tarragona no tenen res a canviar, eh?
Tot el contrari, que també tenen força, força, mai millor dit.
Aquests representen, bé, la colla de bandolers del mític bandoler català...
En Joan de Serrallonga.
En Joan de Serrallonga, en Joan Sala, alias Serrallonga.
Mira, mira, la víbria, escolta, escolta.
Aplaudiments per l'actuació de la víbria.
I ara ja s'incorporen els ball de Joan de Serrallonga.
Sentíem fa poc els trabucs dels bandolers
i també les pistoles de la Joana i el nen.
Són dos dels elements.
Mira, t'ho anava a dir, Sílvia.
Venen a fer un punt dels ministris del Raval.
S'ha avançat, eh?
Déu-n'hi-do, com peten, eh?
Mira, mira.
Al capdavant del ball de Serrallonga,
al ball de Joan de Serrallonga, capdavant,
doncs veiem el mateix Joan de Serrallonga
i també la Joana i el nen,
que van al capdavant de tot.
Ara es col·loquen davant de l'escenari
i el so que sentiu són dels ministris del Raval,
que porten un flaviol, un tamborí,
un sac de jamecs.
També s'han afegit els elements com la tarota,
l'acordió i el violí.
Ara els bandolers estan ballant,
cara a cara, es creuen
i van anar fent.
I ve que la gent acompanya en palmes.
Sí, sí, la gent s'han situat al voltant
del lloc central de la plaça de la Font,
una mica, doncs, tirant cap a l'escenari,
al capdavant,
i estan, doncs, en un cercle,
doncs, acompanyant els diferents elements.
Es creuen entre ells els bandolers i bandoleres
d'aquest vall de Serrallonga.
En quin punt et trobes, tu,
de la pressa de la Font?
Jo ho estic veient des d'un lloc privilegiat.
Estic dalt del balcó.
Dalt del balcó?
Dalt del balcó.
És que des d'aquí puc veure
amb certa perspectiva
i us puc anar explicant tot el que passa
perquè baix no tindria la panoràmica
que tinc aquí.
Doncs t'he de dir que sí que és mirada.
Escolta, escolta, Sílvia, escolta,
no sé si et sona familiar, això.
Escolta, preparada?
Sí, sí, sí.
Doncs mira, som a punt, eh?
A veure, que toqui Fabiola.
Doncs no.
Hi ha un que ha tirat una mica més, eh?
Aquest està distret, eh?
Aplaudiments també pel vall de Serrallonga,
recuperat el 1987.
I ara...
Efectivament, ara arriba l'Àliga
que representa la ciutat amb el seu color d'aurat,
amb els seus 80 quilos de pesc, déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, eh?
Ja sabem que l'Àliga, en fi,
únicament la tenien les ciutats
i les viles amb privilegis reials
que podien exhibir aquesta peça
i la resta s'estava barata tenir
l'Àliga com a un dels elements del seguici.
Ara sentim la banda, l'alegria d'en Posta.
Recordem a Sílvia, que és la banda
que també va actuar després del pregó.
Després del pregó de festes,
va actuar juntament amb la banda d'Artajona.
Són les dues bandes convidades d'aquest any,
els d'Artajona, amb la seva clàssica boina vermella,
que van actuar aquí, a la plaça de Font,
en aquest mateix escenari,
i ara sentim això,
la banda d'alegria d'en Posta,
que acompanya l'Àliga.
No la notem cansada, l'Àliga, no?
Digues, digues.
Digues que no la notem cansada, l'Àliga.
No, no, gens, gens cansada.
Digues, perquè porta dos o tres lligues de festa
i així molt intens,
sobretot de cara a les vespres nits, eh?
Ahir perquè la vam veure descansar una miqueta
durant el seguici,
però la dita anterior havia estat una mica dura, eh?
Recordem que l'Àliga va ser recuperada
pel vall de Diables de Tarragona
i ara estan tots situats aquí davant de l'escenari,
també envoltats per aquest cercle de persones
i escortats per la banda de la grida
en Posta, a punt a punt, d'iniciar...
El vall.
El vall de l'Àliga.
Sí.
S'inclina, a poc a poc,
s'inclina l'Àliga,
s'aluda majestuosament,
amb la corona que correspon al primitiu
Comte de Tarragona, Ramon Bordet,
del segle XII.
I ara comença a dansar.
Ho fa molt al principi,
si no recordo malament,
Josep, corregeix amb tu,
ho feia molt lentament
i després com que va agafant...
Va agafant ritme, sí.
Sí, no?
Ara es mouen a dreta, a esquerra,
mirant tots al front l'Àliga
amb la seva corona,
una corona, per cert,
que està feta per Juderia Blázquez,
una corona que també té la seva singularitat, eh?
Jo no sé si veus des d'aquí...
Porta 18 perles.
Sé que ens estem centrant al vall de l'Àliga,
però jo no sé si estàs veient ja la Molassa,
perquè és molt trapella, la Molassa.
Doncs la Molassa, la Molassa juganera,
la Molassa juganera està just darrere de l'Àliga.
I per a la nostra plaça
i que la gent s'agafi, eh?
Veig la seva roba, eh?
La seva característica roba verda,
amb l'escut de Tarragona abordat
i guarnicions i corretges molt i molt realistes.
Està ara mateix esperant el seu torn
mentre l'Àliga comença a animar-se, eh?
Ara fa...
Tu deia, tu deia, que fa poc a poc, però en pas ferm.
El ball en cercle, ara.
Està fent el ball en cercle.
S'atura.
La gent aplauveix, com podeu sentir.
I la cara de son de molts tarragonins també es pot veure o no?
Ara no tant, eh?
Però al matí, certament, sí que a primera hora es veia...
Es notava i molt l'estrecanada, eh?
Oh.
Gent que havien pràcticament empalmat
i que estaven per allà a la plaça del fòrum,
doncs esmorzant molt,
asseguts a taula,
esmorzant i esmorzar considerable.
És que la nit ha estat una mica llarga
i força dura, depèn d'aquí, eh?
Jo n'hi do, n'hi do, sí.
I que volíem arribar a tot arreu i no pot ser, no pot ser.
S'ha de triar.
La festa, però, no s'ha acabat, eh?
La festa continua i aquí l'ambient ara,
en aquests moments, a la Paz de la Fona,
és molt i molt viu
i cada cop és més la gent que s'incorporen,
que van entrant.
M'imagino que molts també, doncs, ja s'hi acosten
per poder agafar lloc, un bon lloc,
per tal de poder veure després d'actuació castellera.
Que, per cert, recordem-ho,
retrasmetrem també en directe
amb els nostres companys,
Jordi Sorinyac i Cinta Olivan.
Companys del Toc de Castell,
que estaran retrasmetint-nos, com deies molt bé, Josep,
el que succeeix a la plaça de la Font,
de la mà de les quatre colles de la ciutat,
que s'esperen força castells i força bons, eh?
Ho sabia, Sílvia, que va haver-hi un arcabisbe
anomenat Joan Lario,
que va pressionar molt perquè...
perquè la separargués la molassa,
que la considerava una bèstia indescent.
Ho s'he sentit abans quan ho comentàveu, eh?
I m'he quedat sorpresa precisament per això,
perquè dius, ostres, d'acord, és una molassa,
però crec que en aquell temps la molassa és...
I pel que es pot veure ara per ara,
és fermesa, és força.
Sí, el que passa és que originalment tenia un sentit més aviat.
Mira, ara comença a córrer, comença a córrer la molassa,
comença a córrer, comença a córrer i arriba fins aquí
on s'atura i també fa la seva salutació.
Tira marxa enrere, juganera,
van anant fent saltets...
Si estiguessis a baix, et deia,
Josep, agafa-t'hi i posa't a cobert.
De moment no s'hi ha agafat ningú, eh?
No, no, no.
Va per ser acompanyada pels gragers de la torre.
Et deia Sílvia que antigament
també en sentit negatiu, perquè l'entremés
de Berlem i de la nativitat
afigurava l'assa de l'estable,
que segons la llegenda es menjava la palla
destinada al nen Jesús.
Llavors, clar, no...
Es considerava una bèstia, doncs això,
molt juganera, molt entremaliada,
molt trapella.
Ara s'acosta amb el seu morro
al públic, a la gent que està al voltant,
tothom la vol tocar.
D'on hi haurà lo gran que és la molassa, eh?
Sí, sí.
I amb el que dèiem abans
que ha de córrer força
parar d'un costat a l'altre,
perquè a més que camina, córrer la molassa, eh?
Sí, sí.
Sempre que la veiem, s'arrenca, córrer...
Marxa endavant, marxa endarrere.
Va ser recuperada l'any 1988
pel centre de Colles Sardanistes.
Actualment va ser fet...
Bueno, va ser feta per l'escoltor Joan Serramià
i pel fuster Joan Salvador.
Ara fa giragonses amb la cua.
En la part de darrere va fent voltes.
La part de davant immòbil, clavada a terra.
Déu-n'hi-do.
Si et sembla, Josep, fem una petita parada.
Després continuarem de nou amb la nostra narració
des de la plaça de la Font.
Estarem amb la Cucafera, amb el Lleó,
amb el Ball de Negritos, gegants, moros...
Amb el Magí de les Timbales...
Amb el Magí de les Timbales i amb tota la resta
del seguici popular des de la plaça de la Font.
Et sembla?
Doncs ara continuarem amb la festa
en directe a la sintonia del 96.7
d'Arragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Que encara no heu sortit.
Vinga, tots cap a la plaça de la Font.
Ara mateix, el seguici popular es troba davant de l'Ajuntament.
Deixava momentàniament la molassa.
I després tornarem de nou cap allà
per conèixer i perseguir de dret.
Veig d'un dels teus ulls que són foscos color...
Els altres components del seguici.
I són ells els que em diuen
el que els teus llavis no em saben dir.
No vull prometre
ni vull comprometre els teus somnis.
però les coses no són tal com les imagines.
Hi ha cops que tu sents que una força t'estira i te'n vas.
El passat és bé i el futur és buit.
I no hi ha res que passi si jo no ho escric.
Només vull que ser teu per aquesta nit
i néix al teu costat demà al matí.
Diuen que cada nou dia és una nova vida.
que la llum del matí guarirà aquesta nova ferida.
I les coses seran com van ser unes vides abans.
Perquè no seré jo qui manegui el destí
que tu creus que a la fi vas trobar-te amb el teu marit.
I és que jo no entenc per què tanta gent
de sesitjos fa somnis però no s'atreveix.
Potser és cert que hi ha cops en què jo mateix
no goso a fer el que faig aquesta nit.
Però el passat és bé i el futur és buit.
I les coses no passen si no les escric.
Només vull que ser teu per aquesta nit
i néix al teu costat demà al matí.
I néix al teu costat
aquesta nit.
La música dels lacs d'en Busto que ens diuen aquesta nit.
Que comentàvem fa un moment amb l'acompany Josep
que aquesta nit per a molts.
La nit de la vigília cap a avui Santa Ticle.
Tant segurament que ha estat força animada
i força de festa.
Ei, que la festa no acaba, eh?
Que aquesta nit encara continuem.
Després t'ho repassarem dins de l'agenda.
Dau Chemical millora la vida dia a dia.
Aquestes festes col·labora com a voluntari
ajudant a les persones discapacitades.
Una experiència única i gratificant
promoguda pel Servei Municipal de la Discapacitat
i l'empresa Dau.
T'estem buscant?
Apunta-t'hi.
Truca al 977-24-19-09
o envia un correu electrònic
a l'adreça serveidisminuït
arroba tinet.org.
Dau Chemical donant suport al voluntariat
fes que tots els ciutadans gaudeixin de les festes
Santa Ticle per a tothom.
Organitza l'Ajuntament de Tarragona
i Dau Chemical.
Ei, tornem de nou cap a la plaça de la Font.
Ens havíem quedat a la Molassa.
Jo no sé si ja ha passat la cocafera
i si ha llançat força caramels
o què és el que ha fet.
Bona tarda, bon dia de nou.
Josep, el tenim per aquí.
Estem aquí, estem aquí, Sílvia.
Ai, és que et sentia fa un moment.
És que estava mirant el Magí de les Timbales.
Ai, ha arribat el Magí de les Timbales.
Està a punt d'arribar, està a punt d'arribar.
De moment ja hem pogut veure
ara mateix acabar d'actuar el Lleó.
Acompanyat, per cert, de la banda d'Artajón.
És l'altra que comentàvem.
L'altra banda convidada aquest any
que també va actuar després del pregó de festes
cantant el primer Amparito Roca.
I hem pogut veure el Lleó, com dèiem,
que ha actuat aquí i que ara entra.
Sí, ara sí.
El Magí de les Timbales,
que com molt bé saps
és un element carismàtic de la festa.
és un de l'únic Timbales supervivent
dels tres Jocs de Timbales del municipi.
i calcat damunt del cavall.
El tindent al cap de la cultura, Albert Ballbé?
M'assembla, m'assembla que sí.
No, sí, ja vaig bé o no?
A veure, t'estic sentint, no, estic recordant, eh?
Crec que sí.
Tu ho coneixes, m'ha semblat, equivoco, eh?
Jo crec que sí, però no he de la mateixa segura.
Però jo diré que sí que és Albert Ballbé.
Des d'aquí dalt no ho veig amb massa claretat,
però diré que sí, eh?
De fet, abans també m'ho ha semblat.
I de fet, em sembla que a Catanya
és l'Albert Ballbé, sens dubte,
el dient alcalde de la cultura, el Magí de les Timbales.
Sí, i fa molts anys.
Fa molts anys que ho és.
Fa molts anys que ho és.
I tant, i tant.
I ara en aquests moments ja entren aquí al capdavant
de la plaça els gegants moros.
Els negritos també, després els gegants vells,
en fi, van passant tots els primers els gegants moros.
I es col·locaran segurament uns a banda dels altres.
A banda i banda, sí.
Perquè el ball tots junts.
De la mateixa manera que el dia que van fer la despertada de gegants,
doncs així es posen una banda i banda,
i es van anar col·locant, van anar entrant,
ara els gegants vells també fan accés a la plaça.
Els gegants vells del cos del Bou,
que van acompanyar-se dels greies de Palamós
i que en aquests moments entren també i es situen a mà dreta.
En aquests moments es van col·locant.
Ara s'ha entitat una mica l'entrada
d'aquesta tornada processó.
La gent cada cop, cada cop hi ha més,
la gent aquí a la plaça.
Per això t'ho deia, que això també sense voler se ralenteix,
perquè hi ha molta més gent que es va incorporant.
Aquí sentim-ho.
Sents l'amperito roca?
I tant, que farà ballar tots els gegants, eh?
Van anar a ballar, l'escoltem, Sílvia, l'escoltem.
Vinga, escoltem-ho.
Ara els gegants estan ballant, eh?
Nosaltres també.
Vinga, escoltem-ho.
Vinga, escoltem-ho.
Vinga, escoltem-ho.
Vinga, escoltem-ho.
Vinga, escoltem-ho.
Preparat, Sílvia, preparat, eh?
M'has trepitjat, eh?
Digues, digues.
Que m'has trepitjat abans, eh?
No volia, ha sigut sense voler.
Ja ho sé, però...
Els gegants no es trepitgen, però entre ells, eh?
Ja ho sé, ja.
Ara estan aquí a plaça els negritos, els moros i els gegants vells.
Estan ballant entre ells, ella amb el...
Bé, la...
La geganta dels negritos, dels negritos, també,
negritos, diguem-ho bé, porta el lloro a la mà.
Tenen reminiscències cubanes.
I els gegants moros, ella, doncs, el palmell porta un rang de fos,
de la mateixa manera que els gegants vells.
Recordem que alguns d'aquests gegants són dels més antics del país,
és a dir, que tenen la seva singularitat, eh?
Mentre sentim l'emparito roca de la banda d'Artajona,
una banda de Navarra que són un dels...
de les bandes habituals dels sanfarmins de Pamplona.
Aquest any aquí a Tarragona,
com també ho han fet en altres ocasions.
No és la primera vegada que actuen aquí a la ciutat.
Mentre estàvem ballant els gegants,
algú s'ha arrencat també a ballar,
jo que dèiem abans tu i jo.
Sí, sí, sí.
Josep, perquè moltes vegades sense voler...
La música de l'emparito roca comporta això, no?
He de dir que la gent no ballava gaire, la gent, eh?
No ballava gaire.
No, no, no.
Jo el típic cop de peu, però vull dir que no...
Es veuen barrets a les festes, mocadors, samarretes...
Has pogut fer una mica de balanç?
Veig moltes gorres de color verd des d'aquí dalt estan.
Perfecte.
Gorres de color verd.
I ara, mentre anem parlant d'ho i jo,
Sílvia, arriben els nanos,
els nanos importantíssims en aquest seguici de la festa.
Els nanos vells van encarcel·lant aquesta comitiva.
Són 13 caps, 13 testes, diguem-ho, parlem amb propietat.
Sí.
I una de les parts, podríem dir que molt esperada,
sobretot pels més petits, que s'apropen per donar-los la mà
i fins i tot per fer-se una fotografia de recordatori.
Mira, al capdavant, Sílvia, al capdavant el capità,
després els arlequins,
vells també des d'aquí els negres,
van a cadascuna banda i banda,
els andalusos, en fi, els pagesos, el metge,
el metge i la seva dona també.
Ep, ne la deixem, eh?
I els nobles, els nobles que tanquen aquesta comitiva dels nanos vells.
Van en dues fileres, eh?, com és habitual,
a banda i banda, per aquí, per la part central de la plaça de la Font.
Això no és altra cosa, Sílvia,
que la societat tarragonina del 800, eh?
Sí.
És que és una reproducció fideligna de com era llavors.
O, si més no, com ho veien llavors, en fi, no ho sé.
Jo no hi era, no ho sé, eh?
No t'ho puc dir amb certesa.
Aquí en aquest aspecte jo també m'aperdo, eh?
No, no, no, tampoc hi era, tampoc hi era,
tampoc estàvem per allà.
Ja ens agradaria poder viatjar en el temps,
ja ho fem a través de les zones moltes vegades de Tarragona Ràdio,
gràcies a gent entesa que ens informa i ens expliquen com era
i a través de les seves paraules ho podem fer,
com ha sigut el cas d'aquest matí.
Moltes, Maria, Sabatí, vos.
Correcte, sí.
Però aquí ja ens quedem, ja no podem arribar més enllà.
A més a més, si ho féssim,
ens arriscaríem a posar-la fins al fons,
més val que no diguem res.
No ens atrevim, no ens atrevim.
Van acompanyats, es pot sentir,
si hi havia els garallers de bon aire,
es pot sentir de fons.
Escolta, escolta.
I després d'aquests garallers,
just al darrere,
arriben els nanos nous.
I hem de dir que se sent que hi ha força gent, eh?
Sí, sí, no, Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Ara mateix la plaça de la Font, des d'aquí,
la podem veure plena de gom a gom.
Però també el carrer Major,
abans hem baixat fins aquí pel carrer Major
i tot el que era el carrer Major
fins a arribar aquí la plaça de la Font,
veies persones a banda i banda
esperant aquesta tornada d'ofici
i esperant-nos bé
la passada de tots aquests elements
del nostre seguici.
Els nanos nous, efectivament.
Els nanos nous que en aquests moments
també arriben a plaça.
Entre els nanos nous
veiem els...
els del barri del Serrallo,
els del club gimnàstic,
els castellers de la Xiqueta de Tarragona.
Són sis nanos.
A l'estil dels vells,
però sense arribar a la perfecció
dels altres, dels més antics.
Però també ben treballats,
que també les cares són precioses de veure.
Sí, sí.
Ara en aquests moments
passen per davant de l'escenari
i veig aquí perfectament
aquestes testes que van passant
i que els nanos petits s'hi acosten també.
Els nanos s'hi acosten força amb aquests nanos.
Així com els gegants
els hi tenen una mica més de respecte
per la seva alçada,
jo que dius, m'ho miro així
i potser s'apropen
però amb força timidesa.
A els nanos,
als nens se'ls passa tot el contrari.
S'apropen,
els donen la mà,
el que deia abans,
es fan la fotografia de torn
i fins i tot esperen
d'un any per l'altre
per poder fer-se la fotografia.
Efectivament.
Van amb els garellers toca ferro
els nanos nous.
Recordem que es porten
els de la colla de la bota
i tot seguit,
després d'ells,
estan entrant també
al ball de bastons
de la ciutat.
Que no sé si
en guany podrem veure el ball
des de sobre de l'escenari
o potser avall.
Avall, potser,
o pujan a l'escenari.
Jo crec que pujaran a l'escenari,
però no t'ho puc assegurar,
però diria que
és probable que sí que puixin a l'escenari.
És que crec que a partir d'ara
tots els balls
començaran a pujar
sobre l'escenari,
ja sigui el ball de bastons,
com el ball de pastorets,
el turcs i capellets.
No estic segura
que passin tots,
però la gran majoria
sí que passen per allà.
Fins a arribar
el moment dels versots
al ball de Sant Magí i Diables.
Ara es van donar succeint,
Sílvia,
també ballant el ball de pastorets,
un ball recuperat fa 15 anys,
que estan també entrant aquí,
arribant al cap de ball
de la plaça de la Font.
Van acompanyar els dels xeremies
de Sacalatrava.
Són de les Illes.
També hi ha el ball de turcs i capellets,
que en aquests moments
estan aquí just al davant
de l'escenari central
de la plaça de la Font,
davant mateix de l'Ajuntament,
passen aquests ball de turcs i capellets.
Altre cop,
la lluita entre els bàndols,
els turcs, els cristians.
D'alguna manera el bé i el mal,
que passa que no se sap
en quina banda està el bé
i quina banda està el mal.
Aquí, abans ho explicava en Joan Maria Sabater i Bosch,
que cadascun d'aquests elements
del ball de turcs i capellets
representen les cases nobles,
les cases nobiliàries de la ciutat de Tarragona.
Hi ha, per exemple,
la Casa Guiló,
la Casa Canal,
la Casa Llarnau,
la Montoliu.
Llavors,
es porten cadascun
d'aquest ball de turcs i capellets
als escuts heràldics
d'aquestes cases.
Ball de Sargulets,
ball de Patatuf,
que també està passant per aquí davant.
Va molt ràpid,
ara, Síuvia,
ara tot el...
el seguici de la tornada d'ofici
va molt ràpid,
passen...
pràcticament no s'aturen
i van passant.
Veiem el ball de Patatuf,
la imatge, per cert,
del cartell de festes d'enguany,
acompanyats dels grellers de Bordons,
ara el ball de Sargulets,
que estan en aquests moments
davant d'aturats,
davant mateix de l'escenari.
I a sobre l'escenari
es veu moviment o encara no?
Encara, damunt encara no,
estan tots ara
entrant a dins
del palau consistorial
de l'Ajuntament
i és previst que després
facin el que tu anunciaves,
doncs que vagin pujant
un per un de l'escenari
i facin les actuacions.
Aquest del ball de Sargulets,
per cert,
per ser el moment més esperat
és la figura de la bota.
És un dels moments més aplaudits
que podrem probablement
veure aquí de l'escenari.
És un baix sostingut, eh?
És a dir,
dalt de tots els arcs entrelligats
es fa aquesta figura de la bota.
El ball de Bastons
de les parts Santa Tecla,
en aquests moments
també passant per aquí davant.
Ara sí, com deies-ho,
va anar força ràpid, eh?
Anàvem a poc a poc.
Ara va molt ràpid,
va molt ràpid.
Aquest ball
que van ser els pioners
en incorporar
la incorporació de la dona
al seguici popular.
Són de les parts Santa Tecla, eh?
Les balles de Bastons.
I ara el ball de Gitana
també estan entrant aquí,
recuperats fa 20 anys.
que Déu-n'hi-do, eh?
El que dèiem,
que estem esperant
que de nou esclati
una altra vegada la festa
a través dels diferents valls
que sortiran a sobre de l'escenari
que hi ha a la plaça de la Font.
Ara no sentim el so
dels acompanyaments
dels diferents grups
del seguici,
però el ball de Gitana
sembla que anaven acompanyats
pels Tuteraco,
Gaiteroac,
que van just darrere,
però no estan tocant
en aquests moments.
Ball de Gitana,
ball de Valencians,
possible origen dels actuals castells,
que podrem veure després
a partir de l'1
aquí mateix a la plaça de la Font.
Aquests, els orígens,
procedeixen del País Valencià,
com molt bé indica el seu nom,
el ball de Valencians.
I van acompanyar
els acompanyadors
de Buf a l'obra.
I ara en aquest moment
veig el ball de Cossis.
Els veig perquè porten
aquest característic barret
del ball de Cossis
que passen també per aquí davant.
I que van ser recuperats
fa molt poc,
que va ser l'any 2004.
Estan integrats
dintre les bars d'en Saire
i acompanyaven,
anaven a acompanyar-se
pel punt de malura.
El 7 Pecats Capitals
que ho segueix.
És el següent
dels balls
que també es pot veure.
Ara podrem...
Ara podrem veure
les representacions
de la Moxiganga.
i els 7 Pecats Capitals.
Que l'altre dia
intentava recordar...
Saps, Josep,
que sempre et deixes un
de Pecat Capital?
Et recordem o què?
Doncs no m'atreviria, eh?
Altre cop la lluita
entre el bé i el mal, eh, també.
Aquí, entre els pecats
i la virtut.
Exacte, exacte.
Però aquí,
més que representar
tu com una batalla...
Va, ja en dic un
i tu en dius un altre.
No, no, no, no m'atreveixo.
Va, diga no, va, vinga.
No, no, vinga.
La supervia...
Me quedo amb l'enveja
i prou.
L'averícia,
luxúria...
Tu te'l saps, eh,
punyetero.
Me l'estic aquí apuntat, eh?
D'acord.
Per això us pots dir així,
no?
Corre cuita.
La colofraria,
l'aira,
l'enveixa,
l'astúcia,
la pressa...
Me deixo cap o no?
aquí a baix.
Me fan una mica
de respecte a mi, eh?
Sí,
et porten aquestes caretes
que fan...
Sí, sí, sí.
Fan certa por, eh?
Sí.
I el que te'ls mires,
te'ls mires amb respecte.
Fins i tot,
si estàs parlant,
comentant alguna cosa,
et fan callar, eh?
Per la forma que tenen.
És també la indumentària
que porten,
aquesta indumentària,
per ser inspirada...
És senzilla,
al cap i a la fi
és molt senzilla.
Inspirada en monuments
de la ciutat,
en la catedral,
amb el pont del diable.
De fet,
el que intenten
aproven és donar vida
a les pedres.
Digues,
sí,
l'hi digues.
És bonica de veure
dintre del que comentàvem abans,
no?
Del que imposen
quan ho veus.
Estan fent en aquests moments
el seu ball,
el seu pecaig capital.
I després
van acompanyats
dels ministrés
de Tarragona,
la cobla dels ministrés,
i estan just davant
de l'escenari
fent aquesta actuació
i puc confirmar-te
que cada cop
és més la gent
que hi ha aquí
a la plaça de la Font.
Es veu al final
o encara no?
Es veu,
es veu al final,
perquè estic veient
des d'aquí
la bandera
de la ciutat.
ara la Moxiganga.
La Moxiganga.
Aquest és un moment important, eh?
Creus que ballaran
aquí davant
just d'on et trobes?
Estan fent-ho
ara mateix, eh?
perfecte.
Veus?
Com si tu estigués veient, eh?
Jo també.
Molt bé, molt bé.
T'ho he preguntat
així una miqueta...
Ara estem fent
una de les figures
més emblemàtiques.
Estan avançant
amb dos formacions
per entendre'ns,
dos pilars de dos,
amb filtres.
És una estructura
que no et sabridiu
som on,
però que té
la seva singularitat.
I segurament
que el passadís
es fa respectar, no?
Amb aquestes figures
de la Moxiganga.
Són els somedors
de la Guaita
que els acompanyen
i el que hem de passar
a la costa
de les autoritats
locaux
i les autoritats
conspirades
i el president
de la ciutat.
Arriba en aquests moments
la bandera antiga
de la ciutat
escortada
per la Guaita Urbana
de Gran Luxe
i amb totes les autoritats
de la Corporació Municipal,
també amb autoritats
de les ciutats
de Germanades
a Tarragona,
que avui són aquí
també presents
en aquesta tornada
d'ofici.
Si et sembla,
Josep,
vols que avancem
una mica
quins són els actes
que d'aquí a poqueta
podrem veure
i aquí dels altres
que no podrem seguir
en directe
però per la gent
que vulgui saber
i que s'ho apunti
a l'agenda?
Doncs sí, sí.
Et sembla?
Avancem?
Avancem, avancem.
Ho fas tu o ho faig jo?
Fem-ho mà a mà.
Doncs vinga, va.
Vinga, comencem
el que hem de dir
que a les 12,
ara mateix a la residència
de la Mercè
es serveix a l'agenda
de mas i vells.
Això serà a les 12
però a dos quarts d'una
aquí mateix
a entrada
de les colles castelleres
és a dir que ja es prepararan
a partir de dos quarts d'una.
I a la una al misi
a la plaça de la Font
i també seguit en directe
per Tarragona Ràdio
els castells, torres
i espadats
a càrrec de les quatre colles
de la ciutat.
No us ho perdeu, eh?
Importantíssim.
Qui vulgui fer el cafè
ho pot fer el Teatre Metropol
a partir de les quatre.
A més a més
hi ha la campanya aquella
de tots els puners
que tothom
qui vulgui
podrà tenir
un accés directe
a les noves tecnologies
a través d'aquesta campanya
que és del Ministeri
que està allà avui
al Teatre Metropol.
A les 6 de la tarda
a la catedral
el cant dels vespres pontificals
que comentàvem abans
i que ens ha recomanat
especialment
en Didac Bertran.
A les 6 de la tarda
l'embalat
de la plaça Verdaguer
a l'espai conegut
amb l'espai àmbar
i fins a la matinada
la Santa Tecla Gastronòmica
la Tecla Tapa
la taverna
els tastets
en fi
és la darrera jornada
de l'espai gastronòmic
no us ho podeu perdre
serà a partir
de les 6 de la tarda
a l'embalat
de la plaça Verdaguer.
I quan ja tenim
la panxa ben plena
a un quart de 7 de la tarda
des de la plaça de la Font
i cap a la catedral
l'anada a processó.
La sortida del seguici
ara acompanyada
de les colles castelleres
amb l'antiga senyera
de la ciutat
i la corporació municipal
acompanyats dels convidats
de la ciutat Germanades.
I per què sento
un flau...
sento per aquí
que el Vall de Bastón
està actuant, no?
Doncs en aquests moments
a mi no podem escoltar.
que el departe pu отнош
a la ciutat
es pound vital
i en vestuat
el aparte
de la Bears
de la see
jocem
y
de la
parceuse
L'actuació directa, efectivament, Sílvia,
la Vall de Bastons, un ball vinculat a les cerimònies agrícoles
que en puc veure aquí a l'escenari de la plaça de la Font.
També es representa, no es pot entendre com a ritual guerrer.
Hem de dir que aquest ball que estàvem sentint es diu El Centro
i que fa com una espècie de flors que s'allarguen i es tornen a tancar.
Amb quatre balladors en cada una de les flors, per entendre'ns.
Continua sobre Vall de Bastons, sí?
Sentim de nou el perpetuador de les festes.
Ara sentim el perpetuador.
Tink.
Tink.
Tink.
Tink.
Tink.
Tink.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
També hi havia el personatge del Masser, eh, que estava aquí dalt i que anava repartint, eh.
Sí, i el Dimoni que tot estava per aquí corrents o no?
El Dia La Burlès, però jo no l'he vist, eh.
No l'has vist. Deu estar enmig de la gent.
Doncs efectivament el Valle de Pastorets, que també puja on a l'escenari.
Ens havien quedat, on, a l'agenda?
Doncs estàvem, com a dir, a l'anada a processó, eh.
segueixes tu a dos quarts de set
a la plaça de Dames i Vells
que és el que passarà, informes
doncs això serà a dos quarts de set
Dames i Vells
a la plaça de Ball, que per ser aquest matí s'ha pogut veure
a dos quarts d'onça
i serà a la plaça de Josep Maria Salvador
i a la seta l'altra
des del Pla de la Seu
la professora general del braç de Santa Ticle
amb el seguici popular i les colles castelleras
és un plaer tenir aquesta música de fons
per dir l'agenda
la música del Ball de Pastorets
el so dels xeramies
el so dels xeramies
els xeramies de Sac a la Trava
que són aquí baix actuant
tocant juntament amb el Ball de Pastorets
sentim aquesta xeramia
el flaviol i el tamborí mallorquins
el 96.7 Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
oferim-vos el so de la festa
en directe des de la plaça de la font
Josep et sembla
continuem amb la nostra agenda
tenint aquest luxe com dèiem musical de fons
sí, quan s'ha produït l'elevació
de la bota
una figura d'equilibri impressionant
és un dels moments
de silenci
sents com es fa el silenci?
sí, sí, és cert
i ara s'ha de desfer tot això
ara l'estan
l'estan fent baixar a poc a poc
a poc a poc
fins que toca terra
doncs a les 7 de la tarda
Sílvia des de la plaça de la Seu
des del pla de la Seu
es farà la processó general
d'obrar 70 tecla
amb el seguici popular
i les colles castelleres
avui han estat escalfant motors
ara en aquesta hora
i després
hi haurà doncs
aquesta passada
novament del seguici popular
amb les colles
cap a les 8
sortirà de la catedral
el braç
i els dos encissadors
angelets
la banda unió musical
de Tarragona
interpretarà la tonada
i aquest serà també un moment
molt emotiu
de la marxa
de Santa Tegra
també els campaners
engegaran el repic general
fins que perdin
la relíquia de vista
el capítol de la catedral
el clargat
i la corporació municipal
tancaran aquesta processó
serà com dèiem
a partir
de les 7 de la tarda
i hem de dir que aquest acte
també el seguirem en directe
a la cintonia de Tarragona Ràdio
i per a aquells
que no ho puguin anar
doncs que puguin gaudir
també de la festa
a través de la nostra cintonia
a un quart de 10 aproximadament
des del Pla de la Seu
l'entrada del braç
de Santa Tecla
Josep
jo no sé si ho has pogut viure
i veure això en directe
l'entrada del braç
perquè és
un dels moments
més impressionants
de tota la festa
doncs i té de ser sincer
no
doncs ho recomano
però en aquell moment
hem de dir
que tot el seguici popular
al complert
tots
diables
gegants
els castells
amb els pilars
els balls de baston
tots ballen alhora
mira com els balls
com a ball de torres i cavallers
que en aquests moments
estan damunt
de l'escenari
doncs imagina't tots
alhora
ballant just davant
de la catedral de Tarragona
esperant que entri
el braç de Santa Tecla
a la catedral
va ser impressionant
sí sí
i a més a més
és molt emotiu
perquè és com dir
jo comentava abans
és com un dir
fins l'any vinent
és un comiat
sentim els dolceiners
del Tres Mall
són dolceines
i davals
valencians
el també grup de gralles
d'aquí a pocs segons
en aquests moments
s'intercanvien
l'espassa
el rei Jaume I
i l'Arcàngel
intercanvien l'espassa
i el banderí
està a punt
de produir-se
aquest moment
s'acaben d'intercanviar
i així comencen a ballar
el ball de torres i cavallers
després d'aquest intercanvi
i hem sentit
per part de l'àngel
un bisque a Santa Tecla
és possible?
és possible
és possible
sí
deduïm de les seves paraules
un arcàngel
que no fa més de metre 20
petitó
petitó
ara estan ballant
a sobre de l'escenari
acompanyats com deien
d'aquests dolceiners
del Tres Mall
l'Arcàngel al mig
i els cavallets
al seu voltant
cada cop més ràpid
els turcs
estan
a la part més cèntrica
i els cavallets
al seu voltant
van girant
van girant
van ballant
Josep si vols
ja pràcticament
amb l'agenda
hem arribat a la nit
gairebé t'anava a comentar
de fer una petita paradeta
anem a la publicitat
i de seguida
tornem amb vosaltres
un altre cop
et sembla?
doncs mira
a un quart
a un quart de 10
més o menys
aproximadament
perquè això sempre
va variar una miqueta
però el pla de la seu
es farà l'entrada
del braç
de Santa Tecla
i que t'acomano
que enguany
no t'ho perdis
ja m'ho he apuntat
ja m'ho he apuntat
en fi
serà un moment
també molt i molt especial
amb el seguici popular
els vanos i esperats
els esperats
també és un moment
molt i molt especial
no?
sí
perquè tota l'hora
tot el seguici
els castells
el ball de baston
tot comença
a ballar
comença a fer el suspilar
totes les bèsties
de foc
també
els diables
tot, tot, tot
es rendeix
d'alguna manera
el braç
de Santa Tecla
després em sembla
que tot el seguici
baixa per
per les escales
de la seu
sí, sí
que això va començar
crec que així un dia
anem a provar
perquè saps el que passa
que no accidentalment
sinó van baixar
i va agradar
i moltíssim
i a partir d'aquí
van començar a baixar tots
on som nosaltres
a la plaça de la Font
hi haurà
la darrera tanda
d'alluïment
d'aquest seguici
i hem de dir
que enguany
el ball de bastons
de les bar
d'Anseire de Tarragona
seran els encarregats
de la mort del dimoni
és que cada any
toca un dels ball
de bastons diferents
l'any passat
l'any passat va ser
el ball de bastons
de Tarragona
enguany
el ball de bastons
de les bar
Santa Ticle
i de cara l'any vinent
de nou al ball
de bastons
de Tarragona
cadascú ofereix
la seva mort
del dimoni
particular
els gegants
i les bèsties
de foc
faran
sense foc
la dormida
fins l'any vinent
i tant
i tant
i tant
i ja arribem
a dos quarts
de nou
més o menys
de deu
els dos quarts
de deu
perdó
que tenim a la plaça
de l'antic escorxador
dames i vells
que jo no sé si
ui de les darreres
de representacions
ja eh
enguany que no vegi
dames i vells
és perquè no
perquè no bojo
perquè Déu n'hi do
i tant
i tant
ens dona l'oportunitat
de veure molts
diferents llocs
de Tarragona
celebren també
els seus 25 anys
no?
sí
i ho hem pogut veure
al teatre metropol
aquests dies
que crec que més d'un
ha sortit molt sorprès
i també encantat
de poder tornar a veure
els dames i vells
en un lloc
que no és
els carrers de Tarragona
pròpiament dit
no?
Ball de Patatuf
en aquests moments
sobre l'escenari
25 anys
de la seva recuperació
escoltem els grellers
els bordons
que estan
actuant
en aquests moments
acompanyant
el ball
del Patatuf
és el ball
de Patatuf
petit
però aquest
estava pensant
Josep
que enguany
fan molts grups
moltes agrupacions
del seu 25è aniversari
fa 25 anys enrere
quanta gent
havia de sortir
per les festes
poqueta
poqueta
però clar
el dames i vells
el ball del Patatuf
entre molts altres
agrupacions
que enguany
i també l'any passat
vam celebrar
aniversari
i que en continuen
i que en continuem
esperem per molts anys
i que estem en la redona
el ball del Patatuf
que
que en fica
en situa
a la ramba nova
on hi haurà
la ballada de sardanes
amb la cobre Sant Jordi
ciutat de Barcelona
a partir de dos quarts
de deu
i a la mateixa hora
s'haurà a triar
a Sília
perquè a la plaça
del Fòrum
hi haurà
fruites i verdures
del mar
amb el ball de Serrallonga
exacte
fruites i verdures
del mar
ens patrocina
aquest ball de Serrallonga
que podem veure
a la plaça
del Fòrum
què he dit
què he dit
què he dit
no ho sé
deixa
no entris
no entris
que ha quedat bé
que ha quedat bé
deixa-ho
deixa-ho
no entris
a les 10 de la nit
a la plaça
de l'antic escorxador
de nou dames i vells
i ja estic veient
que arriba ja
les darreres representacions
de dames i vells
serà a la plaça
de l'antic escorxador
a partir de les 10
a la mateixa hora
que es farà
vela
del parc de la ciutat
a la vela
del parc de la ciutat
una nova actuació
del Circric
i tant
a les 10
si voleu
a les 10 de la nit
a la cafè
a la cantonada
del carrer Fortuny
tecla i noves tendències
amb pinball
ja està
aquí també podem veure
d'aquí a poca estona
a la plaça de la Fona
l'escenari central
de fet l'únic escenari
que hi ha en aquests moments
la figura de la bota
que fan el ball de Cerculets
recuperats fa 20 anys
que estan en aquests moments
dansant
amb els grellers
de l'alfàberga
i és previst
que facin aquesta figura
la figura
de la bota
que és el moment
no us en tireu
perquè és el moment
més aplaudit
en que un dels balladors
és sostingut
dalt
de la munió
d'arcs entrelligats
ara estan
fent els primers passos
i d'aquí a poca
se la faran
aquesta figura
de la bota
que hem de dir
que normalment
acostuma a ser
un nen
o una nena petitet
està preparada
la nena petita
està esperant-se
i ells en balla
a tu t'agrada
especialment
aquest ball
veus?
ho estàs recomanant
especialment
i fermetment
aquest punt
aquest ja veuràs
si podeu sentir-ho
des d'aquí
sentireu com aplaudeix
la gent que està aquí
a la plaça de Font
perquè és un moment
que és maco
sempre que hi ha infants
que fan alguna
de les activitats
aquí
amb el seguici
doncs són moments
no sé
com moments tendres
i tant
Josep
és un dia avui
molt propici
per fer castells
és que estic veient
que està així
com a mig núvol
s'està mig tapant
perquè si aguanta així
i refresca una mica
el dia
avui serà
una diada
esprem de Santa Tecla
per posar la història
esperem que aguanti així
de fet
confiem
que avui
Santa Tecla
es farà costat
i es quedarà
tal i com està
per Sant Magí
podríem dir
l'aigua de Sant Magí
va arribar
als moments oportuns
i vam poder gaudir
de tots els actes
i esperem que
per dos dies
que ens queden
que no se'ns passi
la festa per l'aigua
si t'haurem preguntes
si plourà
Sílvia
què?
et respondré
que si continua així
no
d'acord
no m'espantis
home
no m'espantis
no em diguis
aquestes coses
esperava una
una afirmació
més que una negació
si continua
tal com està
no plourà
ja t'ho dic jo
perfecte
que continua així
ara ja no fem cas
només hem fet aquest
comentari
i prou
no mirem
perquè a veure
si vol ser protagonista
i encara
se l'aire d'aquests moments
la figura de la bota
veiem el petit
del ball de Cercolets
que s'ha enlairat
sentiu els aplaudiments
petit petit
no sé si deu tenir
dos o tres anys
ja t'ho deia
que era petit petit
comparat
clar
amb els altres ensaires
que també hi ha nens
val a dir que un dels
del ball de Cercolets
l'està subjectant
des de baix
perquè no pugui
passar fortament res
i en aquests moments
descendeixen
baixen
d'aquest escenari
on passen pel costat
dels grallers
de l'alfàbre
que estan
amb aquest grup de gralles
interpretant
aquesta peça
que sentim
i escolta
i escolta'm a les 10
a la cantonada
a la cantonada
a la cantonada
al cafè cantonada
al carrer
fortuny 23
pecla
i noves tendències
amb pinball
exacte
i arribem a un altre
dels punts també
esperats de la festa
dos quarts
d'onze
des de la punta
del miracle
i que es pot contemplar
des de qualsevol punt
de Tarragona
gairebé
perquè aquí
jo crec que sempre tens
un amic
que té un amic
que té un bon lloc
per poder mirar-ho
doncs arriben els focs
els focs
a càrrec
de l'empresa japonesa
Tamaya
Kitahara
Enkatent
i que van ser
els guanyadors
del concurs
de focs artificials
concurs internacional
de castells de focs
de Tarragona
aquest any
també hem tingut
la pirotècnia igual
de canyelles
del garraf
que van ser
els responsables
d'encendre la tronada
i hem de dir
que el jurat
oficial
així com el jurat
o el gran premi
del públic
van estar d'acord
en donar-li
i targar-li
el premi
a aquesta empresa japonesa
sentim de nou
un flaviol
a les bar
d'en Saire
de Tarragona
al Vall de Bastons
de Santa Tecla
ai Santa Tecla
les bar Santa Tecla
al Vall de Bastons
de les bar Santa Tecla
que en aquests moments
podem sentir com repiquen
aquests bastons
porten el seu característic
mocador
de flors
no porten corbata
això els diferencia
també d'altres
valls de bastons
i també els diferencien
que comencen
molt lentament
i després
comencen a agafar
un ritme
gairebé frenètic
també
no sé si faran
aquí les figures
de Santa Tecla
no sé si les faran
però si les fessin
aquí les figures
en tenen vàries
però la Santa Tecla
per exemple
i la Sant Magí
són de gran vistositat
la Sant Magí
la van poder veure
i la Santa Tecla
a veure si la veiem avui
Estan preparant-se
per un altre ball
suposo
Josep
també estan
el ball de bastons
de les Barça
de Santa Tecla
petit
va sortir el carril
l'any 2001
ara preparant un altre
un altre ball
on érem
ens havíem quedat
veient els focs
i arribem
si vols
anem tu i jo
cap als jardins
del Camp de Mar
perquè arriba
el tercer festival
de creació visual
i música
avançada
fins a les 5
de la matinada
hi haurà
diferents espais
hi haurà
zona de ball
zona chillout
en fi
disc jockeys
molts noms
que són
alguns prou coneguts
i també
projeccions
per això
d'aquest espectacle
també visual
a part del
suport òbviament musical
també
amb projeccions
a la zona de ball
concretament
i tant
a dos quarts
de dotze
a la plaça
de la fonda
a l'escenari
Esquirol
la Rebella
amb l'orquestra
Màgia Negra
que aquí la festa
no acaba
has ballat tu mai
amb l'orquestra
Màgia Negra
no
no
me la recomanes
especialment
pensa que no és el primer cop
que venen a les festes
ja han vingut aquí
en altres ocasions
i són d'aquells
que saben
en fi
saben contactar
perfectament amb el públic
és a dir que
com s'accelera
el ball
com s'accelera
el ball
de bastons
ja t'ho deia
ja t'ho deia
aplaudiment
per les bars
Santa Tecla
amb aquest ball
de bastons
que acabem de veure
i que continuen
encara a l'escenari
i faran semblació
doncs una altra
representació
veus com comencen
poc a poc
es van accelerant
aquest deu ser
el ball
de sortida
potser
efectivament
si estan sortint
ja de l'escenari
és un moment
podríem dir
que força crític
aquest
perquè has de continuar
picant
però clar
has de baixar
les escales
que t'han portat
anar mirant
per on camines
exacte
has de mirar
per on camines
i si caminen
cap a la Passa del Rei
a partir de dos quarts
de dotze
podran escoltar
a l'escenari Sabina
la Susana Germade
dic bé això o no?
jo tal com el llegeix
Germade
Germade
és gallega
germade seria llavors
ho deixem
a dos quarts de dotze
al Parc de les Donates
a l'escenari Margalló
el de Miraciu
dirigen Tarragona
amb la ràbia acústica
Maria Santos
de Cova del Caliu
el Zulu 930
i crec que
si voleu
qüestió
de denominació
d'origen
no us ho heu de perdre
mira com criden
al Ball de Gitanes
guaita com criden
escolta escolta
estic veient
a més a més Sílvia
a sota mateix
els músics
amb oines de clor vermell
som els Tuteraco
Gaiterovac
és molt valent
l'avionom
han fet el primer ball
el Ball de Gitanes
un element
recuperat fa 20 anys
i veiem
les quatre Gitanes
unes quantes més
unes quantes més

seran entrar els diferents components de les colles castelleres
d'aquí a plaça, preparant-se ja per aquesta actuació,
que podran seguir també els urgents a través de les zones
de Tarragona Ràdio, en directe.
Josep, si sembla que acabem amb els dos actes que tenim per avui
per les festes de Santa Tecla, almenys per avui,
per aquesta diada de Santa Tecla, i et proposo fer una parada,
posar una miqueta de música i tornem de nou cap a la plaça de la Fona.
Et sembla?
Doncs em sembla que al cau, a partir de les 12 aproximadament,
hi haurà Pedro, la Buena Vida de Jockey.
i també dos...
En fi, dos també altres jocers.
No m'oblio dir el nom.
Ja t'ho dic jo, són els xumeni putes
que són els que actuaran al cau.
I a les 12, a la Biscoteca Totem,
festa del dècí aniversari de la Fúria Grana,
la gent que sempre segueix per tot arreu al Nàstic.
M'han desmal que ens ho passen bé, eh?
I tant, i tant.
Per això és la festa, no? Per passar-s'ho bé.
Com era el nom? Com era? No cal, no cal.
No cal, no cal, no cal.
Ja t'ho dic.
Acaba de caurem de gitanes.
Són dos i ells que vàrem tenir l'oportunitat
d'estar amb ells aquí a Tarragona Ràdio
perquè feien un programa de cara a les nits.
A Baile de Gitanà, Síudia, que baixen de l'escenari.
Si vols, fem una pausa, com tu vulguis, eh?
Sí, fem una pausa per la publicitat
i de seguida tornem d'aquí un moment
d'anar cap a la plaça de la Font.
Setmana de la mobilitat urbana sostenible i segura.
La Conselleria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona
et convida a pujar a l'autobús.
Diumenge, 25 de setembre,
deixar el cotxe i agafar l'autobús no et costarà res.
Durant tot el dia, l'autobús serà gratuït per a tothom.
Aprofita aquesta oportunitat
per a una mobilitat urbana, sostenible i segura.
Dau Chemical millora la vida dia a dia.
Aquestes festes col·labora com a voluntari
ajudant a les persones discapacitades.
Una experiència única i gratificant
promoguda pel Servei Municipal de la Discapacitat
i l'empresa Dau.
T'estem buscant?
Apunta-t'hi, truca al 977 24 19 09
o envia un correu electrònic
a l'adreça serveidisminuït arroba tinet.org.
Dau Chemical, donant suport al voluntariat.
fes que tots els ciutadans gaudeixin de les festes Santa Tecla per a tothom.
Organitza l'Ajuntament de Tarragona i Dau Chemical.
La Moixiganga de Tarragona presenta
el mocador de Santa Tecla, el mocador de les festes.
Vine a comprar-lo a Bodega Jordà,
carrer Jaume I número 3,
Bodega Rubira, al carrer Sevilla número 5,
Celler del Port, al carrer Apodaca 23,
Bodega Enric, a la plaça del Fòrum número 7,
Bodega Jové, al carrer Major 4,
Vinacoteca Rovira, al carrer Prat de la Riba,
a l'estant de les festes i al mercat municipal.
Per les festes,
el mocador de la festa.
Edita, Moixiganga de Tarragona.
Tu recomana,
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Aquesta setmana, torna el bàsquet a Tarragona Ràdio.
Dissabte, a les 7 de la tarda,
comença la lliga Lé per al Club Bàsquet Tarragona.
Des de Gijón, la retransmissió en directe del primer partit de la temporada,
Calefactoris Faro Gijón, Club Bàsquet Tarragona.
Una transmissió que compta amb el suport de Repsol i PF.
Aquest dissabte, a les 7 de la tarda,
torna el bàsquet a Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Tarragona Ràdio us desitja
Bona Festa Major.
Eres agua pasada
Como el marco y la peseta
El barco de chanquete
Y los anuncios en avioneta
Eres agua pasada
Como el tuís y Enrique y Ana
El loro, el papel de flores
Los perros de porcelana
Eres agua pasada
Como los trenes de leña
El rey del pollo frito
Y la movida madrileña
Agua pasada
Que no mueve mi molino
Lágrima que no lloro
Camino que no camino
Agua pasada
Que no mueve mi molino
Lágrima que no lloro
Camino que no camino
Eso es
Eres agua pasada
Como las gafas de espejos
Las fundas de piel de tigre
Los volantes con conejo
Eres agua pasada
Como el leño y los enemigos
Los pezones de Sabrina Tarzan
Mi Laura en postigo
Eres agua pasada
Como Rambo y Sandocan
Eres agua pasada
Que no mueve mi molino
Lágrima que no lloro
Camino que no camino
Agua pasada
Que no mueve mi molino
Lágrima que no lloro
Lágrima que no lloro
Camino que no camino
Agua pasada
Que no mueve mi molino
Lágrima que no lloro
Camino que no camino
Eres agua pasada
Eres agua pasada
Como el verano pasado
Los granos
El sarampión
Y el fin de curso
De octavo
Eres agua pasada
Como la mil
Y en Melilla
El un, dos, tres
Y la oti
El cine de barrio
El pan con nocilla
Eres agua pasada
Como los celos
Y el celibato
Los papas
Y los obispos
Los videntes
Los beatos
Eres agua pasada
Como la paz
Y la guerra fría
Los gordos
Y los romanos
Y los indios
De Almería
Agua pasada
Que no mueve mi molino
Lágrima que no lloro
Camino que no camino
Agua pasada
Que no mueve mi molino
Lágrima que no lloro
Camino que no camino
El 96.7 Tarragona Ràdio
La ràdio de la ciutat
Oferim-vos en directe
La passada del seguici popular
Per davant de l'Ajuntament
Margem de nou cap allà
A veure quins són els protagonistes
Que ara mateix tenim preparats
I potser ja fins i tot actuant
A la plaça de la Font
Josep de Nou
Bon dia
Bon dia Sílvia
Doncs aquí a la plaça de la Font
Hem pogut veure castells
No ben bé castells
L'origen dels castells
Segons com
Perquè hem vist el ball de Valencians
Fa poca estona
I en aquests moments són els ball de Cosis
Els que estan actuant a l'escenari
De la plaça de la Font
Acompanyats per la cobla
De tres quart anys
Del punt de Malura
Que són els que podeu sentir
Lleugerament
Lleugerament de fons
En aquests moments ballant
Al ball de Cosis
I tot a punt
Sílvia
Si no l'ha xerrat
Perquè l'entremés de Sant Miquel
I Vall de Diables
Comencin
A fer la seva actuació
Doncs sí
I a veure quins són els versots
I amb qui es fiquen
En el dia d'avui
Però normalment acostumen
A ser també fortets
Fortets, eh?
Acostumen a picar
Sí, acostumen
Sempre surt un altre sorrebent
Aquí
Sí, sí
A veure a qui li toca
A veure a qui li toca
Avui el rebre
Hem de dir que
Ens han trucat alguns vients
De Tarragona Ràdio
M'adreço al David García
Que no pot estar
No pot estar in situ
A la festa
I que des d'aquí
Una salutació, eh?
En David García
Doncs David
Que ens escolta
A través d'internet o no?
TarragonaRadio.com
No, a través de la ràdio
Ell està aquí a Tarragona
Bé perquè potser
Hi ha algú
Que està escoltant
En aquests moments
Aquesta festa tarragonina
Des de, no sé
Des de les Canàries
Des d'Andorra
Des de la Vall d'Aran
O des d'altres punts
Del món
Fins i tot
Sí
I està sentint
Tarragona Ràdio
En directe
A través de la nostra pàgina web
www.tarragonaradio.com
Això tot també et dóna
Molt de respecte, eh?
Josep
Pensar que pot estar
Qualsevol punt del món
Sentint-nos
Coibeix, eh?
Sentim
Sentíem
Com donàvem pas
Al Vall de Diables
Al Vall de Diables
I sentim també
Compte amb les espurnes
Que també arriben al balcó, eh?
Digues, digues
Que compta amb les espurnes
Que també arriben al balcó
Però no et fan por a tu
Això del foc
A mi no em fa por
No et fa por
Tu ets molt valent
Jo et sentia abans
Que comentaves
No, no, a mi això dels Diables
Bé, ho porto bé, no?
Ni jo soc
En aquest aspecte
Em fa
Una mica de por
Ara s'encen
En aquests moments
Les masses grans
Del Vall de Diables
Les cartilles
Que van escoltant
De forma progressiva
Amb aquests sortidors
Escoltem
Atentament
Al Vall de Diables
Saberà quina és la sorpresa
Que ens portaran
Entre el vell i el mal
Aquí a sobre de l'escenari
De la plaça de la Font
Van recolant
Van recolant
Atenció perquè s'obren
Els micròfons
I aquí pot passar de tot
Sí
Una mica
Una mica de respecte
Això, eh?
El nostre Vall de Diables
S'ha tornat al carrer
Per dir-vos les veritats
D'aquest món
Desmantiré
Jo sóc el gran Lucifer
I de l'interna que he vincut
Per poder-vos demostrar
Que això és el més gran de tu
No serrà jo la paraula
Des de l'os que serà veu clar
Tan sols
Hacen una franja
Per una bona
Per cagar
Que s'hi fan un nou estadi
Al teatre
La gran festa
La gran passada de l'infra
I la casa de la festa
Mentre que
Té l'alcalde nostra
S'ha de fer les dues mans
A la paraula
De paix que esperen
Els carrers de Vianna
El mallol
Cap i la xibre
S'ha recogutat de pau
Entre el poble
S'intoxica en un trec sol
Pas
O la dau
Com que el parque
Estorben tradició
El seguici popular
Pot sortir un constructor
El seu tècnic
A la d'obres
Aixecarà la ciutat
Tot i que la bona d'obra
És un baia recuperat
I mirar
El baia
Ara en aquests moments
Està a punt de parlar
De via Blesa
Amb les seves faldilles
Saben que és un home
Com més pelot millor
Que no hagi passat per la cera
No?
La trompeta del judici
Ens sembla que estic sentit
I sense escoltar les veus
El penyar
A les parts del turisme
Alertes
Alertes
Diablas
Pareu molta atenció
Són tú
Vull que els seus sabros
Aquí sento l'arabó
Serà nostra victòria
I no ens falta l'estavol
Aquesta és la nostra festa
I la no fot un fatal
Fins-me bé
Tuneu l'arabó
Vés
No s'ha matat
De moment no
Tu tu què?
Els timbalers
Sembla
Les tles
Les que tu també
Ens alegria
I no els efectes
A tu, a tu, estic bastant, en només un, capità, capità d'aquestes homes, que Sant Miquel va estar amb la força que ell dons, tots els àngels de Miquel, ràpids a la taurí, per tal de debat al cel.
Diuen que la victòria és seva, eh?
Jo no m'acabo de creure.
Tu creus que guanyaran les forces del mal, Silvia?
No, no, no, impossible.
A veure, tenint Santa Tecla i Santa Tecla amb nosaltres,
impossible que guanyin la força del mal.
No, no, no.
Encenen novament Carretilles.
Aquesta gent ha vist moltes pel·lícules.
No pot ser, no pot ser.
Volem demostrar el seu poder damunt de l'escenari.
Amb les Carretilles, les masses van disparant
i novament tornen a reemprendre els barçols.
Sóc el primer i el més altiu.
el més esbeu i amb junyors.
Amb faig filarietat i com jo, no el trobareu.
Tot el dia mantén a tot el món per a l'escenari.
Fins i tot pels de la tope, el boitila, la palma.
Oi, integristes catòlics que us donin adors pel staff.
Semblant el mateix cincric, però us ha fet categrà.
Tant sols mancava, desfiquet, el mateix crista en passió.
I el pare Joni entonant, la Ramona Passupona.
Ramona, te quiero.
Ha rebut fins i tot el padre Joni, eh?
Aquí rebrà, ja veuràs.
Aquí rebrà tothom.
Però mira, han tingut a la Ramona també,
del Fernando Estès,
fent de la seva.
A veure qui en ve ara.
Potser s'ha de malament.
Per mi em diuen,
no em mola.
S'ho de la reba i s'ho d'arribar.
Si tu, quan la veu se sona,
aquest any que s'ha negat,
el dalt de l'escenari,
les veïncabades,
en compta de les protestes,
es fa merda remullada.
Els pobles de la comarca
pretenen fer-te la fe.
Ells pateixen la seglea,
i tu, la feina s'ha fet.
quan estigui de l'escenari,
la manten la pobreda,
com que allà no tenim aigua,
s'apagarem la cuixera.
El versó de la Mat Mona,
que és qui representa l'Avarícia,
hem pogut sentir també l'orgull,
amb en Leviatán.
I ara és previsible que arribi Sílvia,
la luxúria.
I hem vist que se ficava amb la rebella remullada.
Sí, sí, sí, aquí hauràs.
Aquí sortirà tot, eh?
Ara la luxúria,
amb el diable Esmodeus.
Deia que no sé serà un títere con cabeza,
jo que veiem, no?
I demanis, en tinc tres.
Tres de llarges i aixecades.
Suposo que m'heu entès.
Si t'agrada donar-ho rebre,
i ha de constar en matrimoni,
t'haurà de casar pangassos
amb tres fills de matrimoni.
Així ho manifesten bisbes,
pateros i siu.
Ens enginyen la donçella
que la polla a l'abril.
Tant se val si hi ha pogressa
o van llar a ser de tal.
Només criden a les mànics
que han de fer amb els gentals.
Per cert, Sílvia,
que cada cop es veuen
més camises castelleres
d'aquí a la plaça.
Això es va preparant.
Recordàvem que el punt de dos quarts
era previst a l'entrada a la plaça
de les colles castelleres.
Ells de mica en mica
van fent la seva feina
perquè la una
són els protagonistes
de la plaça de la font.
Ara sentirem
Bèlce But,
que representa la gula.
Bèlce But,
que representa la gula.
ens podem vestir a supòs
sense arribar pels calers
i us retallem de les festes.
Viuen tots els collers
per almenys una poca de l'entrada
que el poble s'ho faci.
Sou un grafant de xubissus
i el mireu dels collers.
La luxúria,
la gula que hem pogut sentir ara
i finalment ens en queden encara tres.
Sílvia, queda la ira,
l'enveja i la paressa.
Doncs compta,
compta amb aquests
que són els que van de platfort.
A veure,
la ira,
a veure cap on va,
la ira que
en tirem a un dels diables
o el verit.
Faig cara d'empenyat
perquè em diuen verit.
La mare neta en rosega
i mira em té consumit.
Com voleu que em maragui
de farra fins a les tanques?
En bergalló
per iu corbates.
I en Joan,
la ira a les plantes,
la ira a les plantes,
la ira a qui no l'estatut
fet de puntes de coixí,
miligranes i xenetes.
La mare que ens va fer!
en lloc de finançament
i de tanta competència,
els autèntics catalans
reclamen la ira a patència!
i la ira a la patència!
I la ira a la part!
No podia faltar,
evidentment,
l'estatut,
també he sortit per què.
Hi ha hagut un aplaudiment unànic?
Jo no veig que...
No, la gent no...
Estan molt quiets, eh?
No, ho dic perquè s'ha sentit
aplaudiments i xiolets...
Sí, bueno,
hi ha hagut un moment,
un petit moment així
d'aprovació,
però, en fi...
Sentim l'enveja.
S'abandonant tots a totes, va sortir el primer aportes, i ha sortejat la volta, com si fos la d'una volta.
L'última paraula serà vostra, si demà. No voteu que els que us enganyem i escoltem el que es passava.
Aplaudiments per la penúltima de les sàtires, els versots, dels Diables, de l'entrenes de Sant Miquel i el Vall de Viables,
i que podrem escoltar, Silvia, ara l'aparès a la darrera, que té a càrrec del duc Asterot.
Soc el gran duc Asterot, i per tall la baruleta, m'agrada no fotre brot, i d'això ens hi volem fer.
Oh, Déu-vos-au-de-la-trícia, plen els homos de les gràcies, que al fin que espereu l'heu comprat a la farmàcia.
L'impotent príncep d'Espanya ha tornat a fer palets, que el trobosoma borbòric no serveix per a no i res.
Tant de vols sement no sigui del client de mitjà mar, perquè senyor, aquest xiquet, sortirà a l'album renal.
Acaba d'entrar l'Arcàngel Gabriel.
Ja et odia jo que aquests imònics no podrien estar tranquils, eh?
No, no, no, no.
A veure qui guanyes, el bé o el mal?
Que tornin de nou cap a casa seva, que ens deixin tranquils.
Estan lluitant.
Què sap que passa, Josep?
Volem fer fora l'Arcàngel Gabriel.
Mira que és petita, però té una força.
Però porta la seva cuirassa i l'escut i, en fi, serà molt difícil, eh?
Honestíssim.
Imagina't, són set diables contra un només, eh?
Ara parla la diablesa, que està adreçant també l'Arcàngel Gabriel, que és aquí sobre l'escenari.
I la gent espectant, aquí a la plaça de la Font, cada cop amb més la presència de les camises,
dels quatre colors de les colles castelleres de la ciutat, que estan, com sabeu, a punt a punt de començar.
Queda una mica més d'un quart d'hora perquè comença aquesta actuació castellera de Santa Tècnica.
En aquest moment l'Arcàngel que d'atura la diablesa i diu això.
I us hem d'aconseguir entendre ara mateix què és el que ens estan dient, eh?
No s'entén massa bé, no? És que el som arriba massa bé.
Doncs estan tots arreolits, tots els diables.
Al voltant del pobre Arcàngel?
Al voltant de la diablesa. I ara se n'ha arreolit tots a terra i l'Arcàngel sobresurt per sobre d'ells.
Crec que el s'acaba de guanyar, eh? Si és això el que em dius, que estan tots a terra.
El s'ha guanyat, el s'ha guanyat, si les forces l'havien guanyat.
Ah, hi veus?
Aquesta lluita entre el bé i el mal.
Arriba l'últim crit, que és el campió, crec que també ens agrada molt.
L'Arcàngel.
Visca Sant Aticla.
Moltes gràcies.
Vinga, nostra senyora.
Acaba els dos d'aquests diables.
Les penostrants i les responsables.
Visca la nena!
Visca!
Visca la senyora!
Visca!
El crit de l'Arcàngel Gabriel, que ha posat a punt i final aquesta representació
de l'entremés de Sant Miquel i el Vall de Diables, després dels versots,
que faran ara una encessa conjunta aquí de l'escenari,
i que suposem que donaran ja per finalitzat aquesta exhibició,
les diferents elements del seguici, de la tornada d'ofici,
i en aquests moments a punt d'encendre els seus estris, les masses.
També veiem els saptrots que porten la diablesa.
I en aquest moment es preix l'encessa conjunta dels diables aquí a la plaça de la Font.
I si sembla, Sílvia, podríem deixar-ho aquí perquè l'activitat aquí continua,
d'aquí poca estona començaran els castells i hem de donar el relleu als nostres companys
que retrasmetran la diada castellera de Santa Tecla des d'aquí, des de la plaça de la Font.
Ens acomiadaríem.
Recordem que la part tèmic ha estat el Lluís Comas, Sílvia, deixem-ho aquí.
D'acord, Josep, doncs moltíssimes gràcies i que acabis de viure una bona Santa Tecla en el dia d'avui.
Gràcies.
Igualment, fins ara.
Adeus, diàu.
Gràcies.