Bon dia, Iolanda. Estem aquí al Tinc Lado número 1 del Moll de Costa,
on des de fa uns quants dies es pot veure aquesta mostra,
una mostra que està inspirada en l'obra Els cadàvers exquisits dels surrealistes,
una obra que l'autor Juret Maria Rosselló va exposar no farà gaires mesos,
de fet va ser l'any passat al Museu d'Art Modern de Tarragona.
El que es fa aquí al Tinc Lado número 1, de fet, és una continuació d'aquella exposició,
i ara en volem parlar.
Són concretament set grafiters que pinten les parets del Tinc Lado,
però bastant-se, com dèiem, amb els surrealistes.
Des de tot plegat en parlem, ens acompanya Juret Maria Rosselló, molt bon dia.
Bon dia, com estem?
Molt bé, suposo que content d'entrada de poder continuar el que allà es va començar al Museu d'Art Modern.
Sí, esclar, perquè això forma un gran arc dedicat al cadàver exquisit.
Al Museu d'Art Modern hi va haver l'art culta o l'art institucional triat per la institució,
i després s'hi han anat a plegant, en les dues fases que han continuat,
un camí cap a l'art marginal fins a acabar amb aquests...
O sigui, amb el cadàver en grafiti, no?
El grafiti, diguem, és actualment l'art marginal que ja està passant en l'àmbit de les galeries d'art.
De fet, a Madrid ja hi va passar fa 20 anys, quan el Muelle se'l va exposar a Arco, no?
I a Nova York ja havia passat anteriorment, però, bueno, les coses van per fases i a vegades floreixen,
són com els flors silvestres que floreixen aquí, allà, allà, i, bueno, s'ha d'estar al tanto per on van les coses, no?
I llavors així forma un gran arc dedicat al cadàver exquisit.
Aquests set grafiters, artistes, què és el que saben abans de començar a pintar?
Perquè crec que el món, entre cometes, el món ocult dels surrealistes té molt a veure, no?
Sí, el cadàver exquisit, bàsicament, és un joc que es fa amb paper plegat,
o nosaltres l'hem fet amb paper tallat, també, perquè arribar als artistes, diguem, que estaven lluny de Tarragona,
a províncies, a Valls, a Tortosa, no era fàcil reunir-los a tots amb una taula i fer-los treballar.
Llavors, en Salcedo, l'Antonio Salcedo, amb una gran vista, va dir, millor fem-ho tallant els papers, no?
I bé, com que se n'havien tallat molts de cadàver exquisits als anys 40,
passada la Segona Guerra Mundial, per poder-se vendre els mirors i els picassos que hi havien treballat,
doncs bé, formava part d'un nou cadàver exquisit, la idea ja estava bé.
I bé, aquí, al final, els Polen a la Bequeria van treballar amb paper sobrant del que s'havia fet pel museu,
del que s'havia tallat pel museu.
I aquí em va sobrar encara una mica, i alguns d'ells van poder treballar amb aquest paper,
i ja d'altres van tindre que treballar amb un altre paper.
I llavors els vaig donar papers plegats a la clàssica, diguem, perquè és la modalitat clàssica del joc.
Ells van fer els seus jocs en plena ocultació, o sigui, a més a més, ho haig de dir ben clar,
que a mi m'han arribat cadàver exquisits d'aquests, que eren els plegats,
on es podien veure l'un de l'altre, no?
I m'han arribat totalment tapats en paper de diari i precinto,
perquè ells mateixos jugaven a l'ocultació, perquè naturalment van entendre
que era la part més important de tot el que s'estava fent i preparant, no?
Llavors, bé, a les parets ja no hi ha ocultació, lògicament.
Això ja es faria molt... seria una cosa molt rara.
Ells ja han jugat, ja hi ha hagut ocultació,
i això es pot veure aquí a l'antesala del Tingleau.
Es poden veure els petits jocs, no?
En els quals ells es basen per fer el seu espai moral, no?
Si serà o no, serà igual, perquè naturalment passar d'un paper
que té un pam per 40 centímetres
a un espai que té 3 metres d'alçada per 2 metres d'amplada,
que és el que més o menys, aproximadament, els toca,
en els 10 metres que se'ls ha deixat per treballar cadascun dels grups,
doncs, és clar, el sal és descomunal,
i llavors, lògicament, passaran altres coses,
que des tracta d'això,
perquè si es repetís exactament el mateix,
tampoc tindria massa interès.
De fet, hi ha part dels grups que no sabran
el que estan fent els altres, no?
Això també és una part de l'ocultació, no?
No, això ha passat en els petits papers, en els petits jocs.
Vull dir, el que sí hi havia
era gent que formava part del grup,
però no es coneixien els uns als altres,
perquè jo els hi vaig demanar a 3 persones
que estaven vinculades al món del grafiti,
de muntar aquests grups, no?
És a dir, sense ficar-me per res en res,
simplement la norma era l'ocultació,
i llavors algun d'ells va seguir l'ocultació
fins a tal punt que no es coneixien la gent del grup
que participaven en el cadàver exquisit.
Això queda tot determinat en els petits papers
aquests que s'exhibeixen en aquella l'antessala.
El que més està basat en això,
però a l'esperat ja no hi pot haver ocultació.
Està a la vista del públic el que s'està fent.
Fins que és curiós que aquests grafiters,
aquests artistes,
de vegades s'han d'ocultar
per poder expressar la seva obra en l'obra.
Aquesta és la vinculació que tenen
amb el cadàver exquisit,
la seva pròpia ocultació
a l'hora de fer el seu grafiti
en una paret exterior,
llavors això és una clau d'aquestes
que vincula el grafiti
al joc surrealista d'una manera impressionant.
Aquí no només no s'han d'ocultar,
sinó que a més a més els que hi vinguin,
aquí al Tinclau Nomorul,
podran veure com els fan,
perquè també és curiós,
ara estava observant com un dèixem,
després hi parlarem,
o estava fent l'obra
i és curiós tots els elements que utilitzen,
no només el simple espray,
que vas pensem que tot ho fan amb l'espray,
no, cada cop també utilitzen
més altres materials.
No, l'espray ha quedat una mica
pel grafiti clàssic,
el que ja coneix tothom.
El grafiti actualment utilitza el pinzell
i utilitza elements com podien ser,
fins i tot incorporant un col·laix de fotocòpia,
la plantilla,
és a dir,
tota una sèrie d'elements
que ells han anat incorporant al grafiti.
Aquests nanos,
de totes maneres,
s'han d'entendre que ja han fet coses individualment
i tots procedeixen de l'Escola d'Art de Tarragona,
és a dir,
tots han passat per l'Escola d'Art
i bé coneixen els procediments
i els procediments que hi poden utilitzar.
Per tant,
és àmplia la gama que fan servir
d'elements i d'estris.
Si ara parlem de Salvador Tàbora,
segurament els oients recordaran
quan,
si potser vam veure,
a Can de Mar,
quan va estar-hi l'any passat.
Vostè suposo que el record de Salvador Tàbora
el porten més enllà,
el porten a Roma,
com va representar la seva obra,
on vostè va fer unes teles,
que aquests dies també es poden veure aquí,
que s'han recuperat,
que estaven perdudes per Madrid, no?
Sí,
estaven perdudes
perquè bé aquestes teles es van pintar a Roma
per la Pasqua Popular Flamenca.
És un espectacle
que es va fer pel Festival de Roma
de l'any 84
i llavors es van,
només es va fer allí,
és a dir,
no es va representar aquí a Espanya
perquè la gent que hi treballava
no hi havia manera
de formalitzar un calendari
perquè,
esclar,
hi havia l'Enrique Morente,
el valent nacional de Madrid,
el Sant Luc,
que era el guitarrista,
llavors,
esclar,
el calendari
de totes aquestes persones
ja està molt ple
amb anys d'entelació
i,
bueno,
aquests quatre dies
va ser,
bueno,
no sé com s'ho van enginiar
en aquell temps,
no?
Per poder tindre
tot aquest personal
allí,
la quadra de Sevilla,
naturalment.
Llavors,
bé,
es va fer aquest espectacle,
José Moreón
va crear aquest espectacle
amb trossos
dels espectacles
preexistents
d'aquestes persones
i a mi em tocava
el final
i al final
jo el deia en pintura,
esclar,
és el meu
i llavors va ser
la primera vegada
que se'm va suggerir
si es podria pintar
en directe
o un gran quadro
mentre es realitzava
l'obra
i, bueno,
jo vaig dir,
dic,
deixeu-me un parell de dies
que jo estudia això
perquè, esclar,
l'és molt bonic
però és un embolat
de molt de cuidar
o no?
I bé,
vaig fer uns estudis
i vaig veure
que sí que es podia fer
ajustant
el que fas
a sobre de la tela
ha d'estar ajustat
en el temps
en què s'ha de produir
i també ha d'estar ajustada
la pintura
segons com la col·loques
perquè tota la pintura
que hi ha allà a sobre
està en fresc
i llavors
hi pot haver un pot i pot
i de molt de cuidar
i bé,
el cas és que va sortir
molt bé
va sortir molt bé
i són les teles més grans
que he pintat en directe
Com aquesta d'aquí,
no?
A sis metres?
Aquesta que hi ha aquí
ara en aquests moments
és de l'art en la calle
un projecte que
es va dur a terme
amb artistes clàssics
com eren Picasso,
Miró,
Joan Gris
i llavors vam arribar
amb el Salvador Dalí
i Salvador Dalí
encara era viu
molt bellet
però hi va participar
fent una signatura
tremolosa
fantàstica
i creant una frase
per la gala
que havia mort un any abans
llavors
bé,
darrere
darrere
de Salvador Dalí
hi anava amb els artistes
llavors
els artistes de la movida
no?
érem els
a l'any 86
però
Salvador Dalí
amb aquesta petita signatura
i totes aquestes coses
va tocar molt
el cor de la gent
en aquell moment
i vam tindre
que repetir
l'experiència
de Salvador Dalí
a petició
pràcticament
a petició del públic
i de la premsa
llavors
vam decidir
entre tots
que allí s'acabava
no?
per què?
doncs bueno
perquè hi havia hagut
un èxit superior
a lo esperat
i llavors
nosaltres vam dir
nosaltres
podem entrar
en la decadència
d'aquesta experiència
i millor és
si no tancar-ho
separar-ho
en el temps
és a dir
deixar-ho per una altra fase
més endavant
però bueno
esclar
no hi ha hagut aquesta oportunitat
tampoc
perquè aquell va ser un moment
això es va fer
amb balles publicitàries
i va ser el moment
en què les balles publicitàries
moltes d'elles
a tot Espanya
havien quedat obsoletes
perquè no anaven bé
per la circulació
es va prohibir
instal·lar-hi més cartells
però no es treien
perquè costava
molts diners
de treure-les
i aquelles balles
romanien
allà rovellades
i fetes un desastre
i va ser quan nosaltres
vam fer la proposta
d'utilitzar-les
per un motiu cultural
i va anar molt bé
i va sortir molt robert
bé
aquestes teles van quedar
diguem
embolicades
perquè són de gran tamany
es van fer a gran tamany
també Manolo Viola
va treballar en aquest tamany
perquè llavors
la reproducció
en balla publicitària
era bastant dolenteta
i vam dir
guanyarem en color
o si les fem
al mateix tamany
o aproximadament
al mateix tamany
és per això
que aquestes teles
tenen
aquestes mides
tenen una mica exagerades
i bueno
van anar a parar
al magatzem
com les altres
perquè són teles molt grans
que no poden estar penjades
ni en un taller
i llavors tenim
un taller molt gran
però ni allí
i llavors
van anar a parar
en aquest magatzem
la persona que els va posar
va morir
i per tant
no se sabia
on era aquest magatzem
de tal manera
que durant uns anys
això ha estat sense pagar-se
fins que s'ha descobrit
fins que s'ha descobert
on estava
i es va dir
i es va dir
que anar a pagar
als llotjats
perquè aquestes coses
fan el seu camí
i bueno
i han tornat
han tornat
exactament
una qüestió
una qüestió
hi haurà activitats
paral·lel
aquesta exposició
aquesta mostra
d'aquí del Tinclau
de Bordamont de Costa
crec que aquest mateix
sabte
perquè vagin fent boca
i els oients
hi haurà òpera
sí
hi ha òpera
i un recital d'òpera
amb una lectura
de textes
que farà
el Bruce en Balbado
i llavors
cantarà
Maria del Carme Domingo
acompanyada
del pianista
Joan Soler
després
el diumenge
hi ha
una performance
dedicada
a Francis Picàvia
que fa
85 anys
que ell ho devia fer
a París
i bé
es tractava
que ell dibuixava
sobre una pissarra
amb guix
i esborrava
llavors
el públic
només veia aquest dibuix
parcialment
i l'havia de recordar
si el volia conèixer sencer
l'havia de reconstruir-lo mentalment
aquí es farà
una adaptació
d'això
on hi treballaran
tots els artistes
del gràfit
i serà presentada
per l'Antoni Salfedo
el professor d'Història
de la Universitat
Rovira i Virgili
16 grafiters
fins al dia 27 de gener
estaran aquí
al Tinclau
del Montllacosta
i potser que anem a parlar
amb un d'ells
crec que tenim aquí
el que hi ha més a prop
l'Àlex Aixendri
l'Àlex Aixendri
que també va participar
en el llibre but
del Jordi Cervera
va fer una cosa
combinada
amb un treball meu
dedicada
amb l'Enri Toulouse-Lotrec
i llavors aquí
ha format el seu grup
i aquí està
en plena
activitat
hola l'Àlex
bon dia
hola bon dia
què estàs fent
en aquests moments
doncs estic preparant
una mica la base
del cadàver exquisit
una base així
més o més matèrica
i a partir d'aquí
doncs aplicant
alguna plantilla
bueno
deixant anar una mica
el toc de pinzell
tal com ragi
i bueno
improvisant una miqueta
a partir del
bueno
de l'estudi del cadàver
que va sortir
entre tots tres
abans el Jura Maria
es comentava
que una mica
la tècnica del grafiti
ha evolucionat
força
no vull dir
que no és tan sols
l'espray
sinó que s'utilitzen
també altres materials
sí
jo crec que ha evolucionat
també a nivell
d'aquest moviment urbà
que hi ha
els darrers anys
doncs clar
anteriorment
s'utilitzava
només l'espray
doncs ara clar
van evolucionar
les tècniques
els mitjans també
i aleshores
et pots trobar
al carrer
des de clar
el curt espai
de temps
que té la gent
per enganxar
qualsevol
bueno
una enganxina
una plantilla
qualsevol tipus
de suport
és bo
i és vàlid
per enganxar
l'aparat
coincidiràs
amb mi que no és habitual
doncs que pugueu
espessar la vostra art
amb total llibertat
i més a més
sense haver de córrer
com és el cas
aquí podeu ser tranquil·lament
és així
és una oportunitat única
i ara
tenim molt més temps
anem amb molta més tranquil·litat
i espero que es pugui
reflexar en el nostre treball
convides per tant
la gent que vingui aquí
que us vegin treballar
endavant
que vinguin a partir d'ara mateix
perquè
això s'acaba
i són només 10 dies
i estem treballant
amb activitat
aquí
perquè puguin gaudir
doncs jo sabeu
aquí el tinc l'al·labor
d'Almaig de Costa
gràcies
gràcies a tu
Josep Maria
doncs que vinguin
que vinguin tots cap aquí
esclar que sí
és que han de vindre
i això no passarà més
vaja
almenys no passarà gaire sovint
doncs una bona manera
per començar
aquest any
artísticament parlant
aquí el tinc l'al·labor
d'Almaig de Costa
Josep Maria Rosselló
gràcies per atendre'ns
que vagi bé
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres