Dos quarts i mig de dotze, seguim endavant la matí de Tarragona Ràdio
i ara per parlar amb una persona que viu dedicada al món del fado,
escrivint lletres, investigant possibilitats vocals
interpretatives d'aquest gènere del fado.
Ella és la Núria Pifarré, més coneguda per la seva participació activa
en un grup que es diu Néboa.
Néboa és un grup format per la Núria Pifarré,
també per l'Eduard Iniesta, la guitarra portuguesa,
en Joan Agarrobé, la guitarra clàssica i Guillermo Prats, el contrabaix.
És un grup que vostès podran escoltar justament dimecres,
aquest dimecres a Tarragona, a les segones nits a Minerva.
És un desconcert del cicle a les Muralles organitzat pel Museu d'Història.
Núria Pifarré, me'n bon dia.
Hola, bon dia.
A punt per l'actuació d'aquest dimecres aquí a les Muralles de Tarragona?
Sí, home, i tant, i tant, i tant, molt a punt.
A més, amb moltes ganes, perquè l'altra vegada que vam estar a Tarragona,
doncs estava ple i hi havia moltíssima gent i em sembla que s'ho van passar molt bé,
així que, bueno, suposo que anirà igual de bé.
Fa gaire d'això, Núria? Fa gaire que...
Doncs va ser el novembre, em sembla, sí, cap al novembre de l'any passat, sí.
Molt bé. Com es viu al voltant d'aquest món, el món de l'olfado?
I com s'hi entra, sobretot?
Ah, doncs, bueno, nosaltres així per la porta del costat, diguéssim, no diria del darrere,
però en tot cas del costat, perquè, clar, aquí no hi ha, evidentment, tradició
i no hi ha, tampoc, un grup de gent que toqui fa,
és a dir, som els únics, no? Diguéssim, o sigui, va ser, realment,
bueno, enamorar-se del gènere i decidir començar a fer-ho,
però, vaja, amb una solitud bastant real, bastant tangible.
De tota manera, Neboa vol començar versionant clàssics, no?,
com Amàlia Rodríguez, i posar música a lletres d'escriptors portuguesos,
com ara Pessoa, en fi, Saramago, d'altres, no?
Després ja vau tirar per la part més interpretativa, no?,
per crear les vostres pròpies composicions.
Sí, és que, bueno, ja des del primer disc hi havia coses de composició,
el que passa és que molt poquetes, perquè, clar, bueno,
anàvem una mica de, bueno, érem novatos, no?, en la cosa,
ens agradava molt, però, bueno, sobretot ens agradava
pels temes que ja coneixíem, no?
Clar, després d'haver escoltat molt Fado, doncs, bueno,
acabes triant aquells que tens ganes de cantar
i això, hi fas una petita aportació, però, vaja,
però, en mica en mica sí que és cert que, clar, jo tenia moltes ganes
d'aportar noves coses, no?,
perquè per fer Fado, diguéssim, com el fan els portuguesos,
doncs, tampoc tenia molt de sentit, no?,
continuant aquesta línia, era més interessant
aportar la nostra manera de fer,
perquè, bueno, ja que no som portuguesos,
doncs, això, tenim alguna cosa diferent a dir, en tot cas, no?
De fet, Neua, esteu, l'integreu a persones, doncs, que esteu dins del món de la música,
però també dins del món de la investigació, si es pot dir així, no?,
o la recerca dins del món musical, no?
Sí, clar, és que l'altre dia, bueno, vaig estar amb la Cristina Branco,
que és una sadista, també, i deia que ella considerava que el món del Fado
és molt hermètic, i el Fado tradicional, sí, realment és molt hermètic,
hi ha unes fórmules musicals, i d'allà no pot sortir,
ells consideren que tot el que no són aquelles melodies no és Fado,
llavors, clar, realment, no és que sigui hermètic,
és que no hi ha més, no?, diguéssim, o fa d'allò,
o ja, o ja, ells consideren que ja no és Fado,
per tant, bueno, si tens una mica d'amplitud de mirades
i creus que, bueno, que a més a més poden haver altres llenguatges
que es puguin equiparar al gènere i que puguin completar
o, bueno, aportar alguna cosa més al gènere,
doncs, bueno, aquesta és la nostra, la meva opció, no?,
en tot cas, de no quedar-se només amb el que ja està fet,
sinó, bueno, afegir-hi i afegir-hi alguna nota més de color.
Aquest afany de buscar la nota de color en cadascuna
d'aquestes expressions artístiques ha portat a la Núria,
també, a formar part d'un altre grup, a banda de Neboa,
és un grup que, a veure si ho diré bé, Núria, eh?,
Brediaki?
Brediaki, exacte.
És un grup grec, no?, de...
Sí, sí, sí, és una formació que també hi ha a l'Eduard
i és un grup de música tradicional grega.
Concretament, bàsicament, tot el repertori és Rembético,
que és un gènere que es pot equiparar bastant al Fado.
Diguéssim, la manera de cantar és relativament similar
i és un gènere que va néixer més o menys al mateix moment històric
i en una urbs, també, no?, o sigui, és un gènere urbà,
llavors té moltes connexions.
Tornem a Neboa, que podrem veure-vos aquest dimecres aquí a Tarragona
a les segones nits a Minerva.
Núria, com es fa per treure aquell xorro de veu del Fado?
I com es conserva això?
És a dir, què fa Núria Bifarré per conservar la veu?
Bé, sobretot no agredir-la.
Diguéssim, això és la base, no?
Procurar no cridar, procurar dormir, procurar menjar bé...
Bé, és una mica com un esport, no?
T'has de mantenir físicament bé.
I, bé, jo fa molts anys que canto,
jo vaig començar a cantar als 14 anys.
i això, vulguis que no, et dona un fondo, no?
I et dona ja una mínima tècnica que, bueno,
per poc que vagis treballant, doncs et dona això,
aquest poder aguantar, no?
És una qüestió estrictament física, no?
Com qualsevol esportista, no?
Per dir alguna cosa, has d'anar entrenant i mantenint la cosa.
I sobretot això, no agredir-la, no fumar, no dormir les hores que toca,
bé, cuidar-se una mica i ja està.
A banda de Fados i Fades del 2001,
a Mar de Fado del 2002
i Fados Distraídos del 2004,
hi ha algun projecte a men...?
Sí, sempre.
És que això és impossible, no?
Un cop has gravat un disc i estàs pensant en el següent.
Jo intento ser bastant pacient
i disfrutar molt dels concerts,
que a última hora és el més important,
el contacte amb el públic, no?
Però sí que és cert que sempre vull el cap,
perquè el procés de triar un repertori,
de crear, de pensar quines lletres,
a veure qui li encarregues les músiques...
Tot aquest procés és molt excitant,
és molt interessant, és molt efervescent, no?
Llavors, després ja és la part una mica més mecànica
d'anar repetint allò que tu ja has triat des de fa un any i mig, no?
Llavors, això, el puntet aquest sempre hi és.
El que passa és que s'ha d'anar una mica
amb el cavall d'allò ben ferrat, ben fermat,
perquè si no es desboca
i tampoc es pot treure un disc cada mitjà, no?
Està clar que s'ha d'anar piano, piano.
Parles de Fado Distraído,
el darrer treball vostre, el 2004,
com el definiries?
Doncs, mira, jo intento treballar sempre
a partir d'idees, no?
Clar, les possibilitats de triar temes
tant de lletres com de cançons
és infinita, no?
Hi ha moltes possibilitats.
Llavors, a mi m'ajuda molt acotar
a un tema concret, no?
Mar de Fado anava molt sobre l'aigua,
era un tema que a mi en aquell moment
m'interessava molt, no?
El cicle de la vida, no?
L'aigua com el cicle de la vida,
i no sé, era una cosa que a mi em deixo...
I llavors, el tema central del disco és l'aigua.
I Fado Distraído,
jo volia parlar sobretot del destí.
Fado vol dir destí,
és l'ado, no?, en castellà,
o alfat en català,
o fate en anglès,
o sigui, és una paraula
que directament vol dir destí.
I llavors, bueno,
depèn del moment vital en què tu estàs,
doncs clar, hi ha coses que et preocupen, no?,
o que et fan pensar.
I jo en aquest moment
em qüestionava molt, no?,
si la vida, les coses que et passen
són fruit del destí,
o són fruit de l'atzar,
o quina part hi ha de cada una, no?
I era un tema que a mi m'envoltava molt pel cap.
I llavors, en quant a tema,
és aquest, el que defineix la cosa, no?
el destí, l'atzar,
sí, els dos extrems, no?,
de la vida.
I musicalment, doncs,
és molt, bastant variat,
com sembla quasi bastant els nostres discos,
és bastant variat.
Ja fa dos clàssics,
perquè, bueno,
per això estan,
perquè per això són clàssics,
perquè han transcendit,
perquè són meravellosos
i val la pena, doncs,
conservar-los.
I després,
bastanta aportació nostra, no?,
lletres meves,
amb música de l'Eduard,
i després poemes que hem triat d'altres llocs,
algun tema en català,
un en castellà,
és un disc,
en el musical,
bastant variat,
però en el tema,
doncs, bueno,
això,
molt al voltant d'això, no?,
del destí.
Néboa,
aquest so que escoltem,
aquest dimecres,
amb el marc incomparable a les muralles.
Núria Piferr,
he estat un poble de conversar amb tu,
que ens expliquessis la història
del vostre grup,
dels vostres grups,
dels vostres grups,
perquè,
a part de Néboa,
també aquest altre,
no?,
de grup grec.
De verdiar,
aquí, sí, sí,
és que,
per poc que siguis inquiet,
sempre hi ha coses que són interessants
i que és fàcil apuntar-s'hi, no?
Núria,
gràcies,
una forta abraçada
i fins dimecres aquí a d'Arragona.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.
Aneu aquest dimecres a la segona nit de Minerva.
Nosaltres ara anem a publicitat i tot seguit,
tornem amb el concurs d'actualitat.
a la segona nit de Minerva.
Fins demà!