Dos quarts i cinc minuts, doncs, seguim en directe des de la plaça de la Font,
des d'aquesta carpa instal·lada aquí al costat mateix, a l'entrada de l'Ajuntament,
una carpa que serà fins a pràcticament a final de mes,
amb diferents continguts relacionats directament amb el medi ambient.
És una carpa que depèn de l'àrea de medi ambient de l'Ajuntament,
però també ha estat convenis de col·laboració amb diferents entitats
que estan aquí representades, i especialment en aquesta setmana
dedicada al nostre entorn natural.
Volem parlar justament d'algun d'aquests espais que han estat abert
dels convenis que estan aquí representats, hi ha exposicions,
hi ha mostres aquí mateix, a costat mateix de l'Ajuntament.
Volem parlar, doncs, d'una banda, de la desembocadura del riu Gaià,
parlarem d'aquest espai, un espai protegit des de fa alguns anys,
ho farem en conversa amb en Joan Vives, responsable de l'Hort de la Sínia.
Joan, molt bon dia, què tal, com estem?
Hola, bon dia.
En Joan ja parlàvem amb ell al començament del programa,
ja ens feia un tastet del que és un hort ecològic,
aquí al costat n'hi ha un que s'han instal·lat, ara en parlarem,
i els explicarem què cal fer per poder tenir un hort d'aquests ecològics,
vostès, si volen, poden fer-ho.
Tenen que tindre en compte un seguit de paràmetres,
que ara el Joan, molt amablement, ens explicarà.
També parlarem d'un altre espai que no està tan lluny entre cometes,
com la desembocadura del riu Gaià, que és pràcticament tocant Altafulla.
Mirem una mica més cap aquí, a mig camí, a la carretera nacional 340,
entre Tarragona i Altafulla, hi ha l'espai de la punta de la Mora.
El bosc de la marquesa de la que arriba és la Marta,
grau biòloga de Pana. Marta, Marca Rius, bon dia.
No, no, per les dades tan concretes que has donat,
n'hem ubicat bé?
Si algú hi vol anar, sapia com fer-ho,
perquè a vegades hi ha el bosc de la marquesa
i donem per sentar que tothom sap on és.
I potser la gent no sap, no coneixen la singularitat.
Escolta'm, el silenci d'aquest espai del bosc de la marquesa.
Home, jo penso que aquí a Tarragona cada cop es coneix més.
I des que es va començar el projecte,
jo crec que si una cosa s'ha aconseguit
és que la gent conegui l'espai i el valori moltíssim.
jo crec que és una joia per la gent de Tarragona.
Ara fora de Tarragona sí que està clar
que és més complicat que es conegui.
És un espai que té la seva singularitat.
Jo parlava del silenci.
A mi quan penso, amb el bosc de la marquesa,
amb elament això, una imatge de silenci
que només és trencada per alguns sons d'ocells autòctons,
d'altres migratoris.
No sé si n'hi ha també per allà,
de l'ocells migratoris.
Sí, sí, també n'hi ha.
Home, sí, això potser si vas un dia
entre setmana i d'hivern, tens tota la raó,
però si vas un diumenge a l'estiu,
doncs està clar que els cans dels ocells
es trenquen per tots els usuaris
que van anar a la platja, no?
Però no, encara és un lloc que es manté
bastant tranquil dintre el que cap, no?
A més, si comparem amb altres espais del litoral.
Crec que es va restringir, no sé si restringir el pas,
però es va regular una miqueta, no?
Perquè abans, crec que l'any 96-97,
no es va fer alguna actuació per tal de restringir una mica,
per regular una mica l'accés al bosc,
que estava molt massificat?
No, no es va fer.
El que sí que és veritat és que fa un parell d'anys
es va fer un estudi de la freqüentació
dels mesos més conflictius, no?
Que podem dir que és de juny a setembre.
I llavors, en les conclusions d'aquest estudi,
es va veure la necessitat de fer una ordenació
dels usuaris, no?
De l'ús públic de l'espai natural.
Però en cap moment s'ha restringit ni s'ha regulat.
Senzillament s'estudia i es fa un seguiment
de la freqüentació que hi ha,
de l'ús públic i de com això pot influir
en la conservació de l'espai.
Creieu, i ara una pregunta que us faig als dos,
tant a tu com al Joan,
creieu que la restricció de l'accés als espais protegits
és una bona mesura per pal·liar,
per preservar la seva preservació,
serveixi la redundància, no?
És a dir, s'ha d'optar per aquesta via,
com s'ha fet amb alguns indrets del Pirineu
en cas del trànsit rodat.
Creieu que va per aquí la cosa?
És a dir, restringir l'ús,
l'accés als llocs protegits
per tal de preservar-los?
Bé, contesto ja el primer.
A mi és que la paraula restricció no m'agrada,
i més quan parlem d'espais naturals,
perquè és un missatge massa negatiu, penso, no?
M'agrada més la paraula ordenar.
Jo penso que en determinats casos
és bàsic l'ordenació,
però només quan és necessari,
és a dir, quan en realitat s'ha superat
la capacitat d'acollida de l'espai
i això pot influir en la seva degradació,
és quan has d'ordenar l'espai natural, no?
Has d'ordenar l'accés.
Si no és necessari perquè ja,
en el seu mateix ús,
ja no provoca realment alteracions ni degradacions,
doncs penso que no és necessari.
Senzillament és important conscienciar la gent
que en faci un bon ús, que el respecti i ja està.
És a dir, perquè ara em ve la memòria
que, per exemple, a certes àrees d'escalada de Montsant
s'ha prohibit a practicar aquest esport
precisament perquè hi havia aquí les cua barrades,
ni guant, i que bé que s'havia afectat considerablement.
Sí, bueno, això és diferent.
Sí, penso.
Joan, què dius?
Sí, no, a veure, jo penso, igual que la Marta,
en el cas nostre, la desembocadura del Gaià
és una reserva de fauna,
llavors, a veure, és un espai molt petit,
que té uns valors naturals,
no els desitjables per la pressió que hi ha
de càmpings i de pressió urbana i urbanitzacions a la zona,
i penso que també s'ha d'ordenar puntualment,
doncs si en cas de cria d'alguna espècie interessant,
doncs sí que es pot restringir l'accés a una determinada part de l'espai,
no?, per una cosa concreta com és la reproducció d'una espècie protegida, no?,
però en els altres moments de l'any,
doncs crec que no s'ha de restringir,
sinó que això no s'ha d'ordenar,
doncs que la gent vagi a peu,
que no vagi amb bicicletes,
bé, amb bicicletes en determinats llocs sí,
però, per exemple, amb motos i amb quarts no,
que això tenim molts de problemes nosaltres a la zona,
i bé, i sobretot, almenys el Gaià,
o els petits espais que queden al litoral,
el que han de servir sobretot és per això,
per fer aquesta conscienciació i sensibilització a la gent
que cal preservar aquests petits espais
per la importància que tenen, no?
És prou conscient la gent,
és a dir, s'ha arribat ja un bon punt de conscienciació ciutadana
o encara queda molt de camí per recórrer,
no sé, vosaltres l'altre dia mateix,
sense anar gaire lluny,
vau haver de fer una recollida, doncs,
de brossa,
amb un espai de la desembocadura,
a l'hora que deixàveu anar un pernat pas gaire, no?,
crec que era,
i la Marta també, a través de Depan,
ha fet diferents campanyes de recollida de brossa
de la punta de la mort,
és a dir, que la gent encara continua embrutant,
la gent no és prou conscient que no s'ha d'embrotar?
Bé, a veure, hi ha una part de la població
que sí que està conscienciada
i que respecta, doncs, els espais
i tenen un interès,
però, desgraciadament,
encara hi ha una petita part de la població
que no tenen aquesta cura per l'entorn
i, bueno,
i aquests hàbits encara no els tenen incorporats
i van llançant tot el que porten, no?
Llavors, bueno, per tal,
cal encara més sensibilització
i informar la gent de...
Potser ho fan perquè no s'ho plantejant mai, no?
És una cosa ja de civisme, no?
I, no sé, depèn de l'entorn
d'on ve aquesta gent,
doncs, això potser no ho tenen tant assumit, encara, no?
Fixeu-vos que hi ha alguns països
a nivell d'Europa
on és inconceguible, doncs, que, per exemple,
que algú tiren una borrilla a terra
i m'estic referint a un àmbit totalment urbà,
una ciutat.
La gent està molt conscienciada
en alguns països, no?
És a dir, que no s'hi passa pel cap
de, per exemple, llançar qualsevol cosa a terra.
S'esperen, la guarden,
fan el que faci falta
però no ho llancen a terra.
O sigui, hi ha més consciència ciutadana.
Arribarem algun dia aquí, en aquest punt,
creieu, de civisme?
Sí, jo penso que sí.
El que passa és que
en altres punts d'Europa,
doncs, són molt de camí fet
que nosaltres no hem fet.
També hem de pensar
que nosaltres tenim una dictadura molt propera,
bé, moltes coses que han influït
que l'educació ha seguit un ritme diferent
i potser també un camí diferent, no?
Jo crec que ara estem en el camí
i a partir d'aquí, doncs, anirem evolucionant
i suposo que sí, que arribarem.
Tots volem pensar
que sí que arribarem aquí, no?
Sí, jo crec que hem de ser realistes, optimistes, no?
De moment la situació és la que hi ha,
però bé, si almenys nosaltres treballem en aquest àmbit
i la nostra tasca és aquesta, no?
I confiem, doncs, que en el futur
les coses seran millors, no?
A nivell de conscienciació, sensibilització,
de respecte i, bueno, tot això.
Què penseu quan veieu anunciar
per part de...
Permeteu-me que parlem una mica també
de l'àmbit polític, no?
Perquè esteu també molt pendents,
si m'imagino dels inputs que us arriben
des de la Concederia de Medi Ambient,
estic parlant a nivell del tripartit, no?
Aquest pla de protecció del litoral
que s'ha anunciat que es va aprovar en el seu moment
i que preveu, doncs, a protegir espais
que fins ara no ho estàvem.
No sé, en bé la memòria, per exemple,
l'espai del Gorg de Creixell,
que era un espai on estava previst
construir, fer una requalificació
i construir, doncs, en una zona humida
que en teoria hauria d'estar protegida per llei
però que no ho estava.
Vosaltres, en els vostres respectius espais,
és a dir, creieu que es pot trobar
l'equilibri entre aquesta preservació
i el creixement urbanístic del litoral
que, per altra banda, en alguns àmbits
encara continua creixent?
Jo penso que a partir d'ara
tot el que queda al litoral,
que està lliure,
s'ha de protegir
i ja està, no hi ha cap altra opció,
vull dir, ja no queda quasi res, no?
Els petits espais que queden lliures al litoral
ara són tresors, no?
I és a qui on hem d'arribar.
i el creixement urbanístic,
doncs, que es faci en una altra línia,
que no es faci en primera línia de mar.
És que sembla que anem enrere, no?,
en aquest país, vull dir,
quan en molts altres països
estan fent justament el contrari, no?,
estan desmantellant infraestructures
que estan en primera línia del litoral,
nosaltres encara en construïm
i cada dia anem perdent
hectàrees de litoral,
hectàrees de litoral, no?
Clar, jo quan,
amb el pla de litoral,
doncs vam pensar, bueno, ja era hora, no?
Ara caldrà veure com s'aplica
i realment si hi ha eines
perquè es porti a terme, no?,
que sempre passa el mateix.
Això esperem, però...
De vegades, també en el si del propi govern
hi ha aspectes contradictoris,
hi ha pressions, això és cert,
que hi ha pressions que a vegades
van en detriment que puguin tirar endavant
aquests plans
en casos concrets i aïllats,
vull dir que no sempre és fàcil,
s'aprova,
però després a l'hora d'aplicar-lo
a nivell pràctic
no sempre s'on fa les comptades,
a vegades és difícil, no?
Bé, sí, a veure,
depèn de la zona,
doncs clar, hi ha uns interessos creats,
hi ha una pressió,
depèn dels promotors
o de gent de la zona
que reclamen les infraestructures,
no sé, és molt complicat
en funció de cada espai,
doncs té una peculiaritat o altra, no?
Aquellis també es presentava
el programa Hàbitat 2000
que preveu ampliar els espais protegits,
ho dic bé, Hàbitat 2000,
la xarxa...
No, Xarxa Natura.
Molt bé, gràcies, Marta.
Xarxa Natura 2000.
Preveu-la ampliar els espais protegits?
Alguns sectors ja posaven el crit al cel,
m'estic referint, doncs,
des del Sindicat Unió de Pajeros,
que bé, que sempre
quan s'ha d'ampliar la zona protegida
es fan detriment dels que treballen
i viuen al camp.
Què en penseu d'això,
així, a æmbits generals,
sense haver d'entrar massa en matèria?
Què n'opineu?
Jo penso que potser és que no se'ls ha explicat bé
o que estan desinformats, no?
Perquè que un espai, un espai agrícola
entri dins de la xarxa Natura 2000
no va en detriment de la seva producció.
Al contrari, no?
Vull dir, si es protegeix pel pagès, en aquest cas,
doncs, és bo, no?
Penso que és un valor afegit que té.
I aquí penso que no s'ha explicat bé, no?
Perquè en altres països d'Europa
quan un espai agrícola d'un cert propietari
ha entrat dins de la xarxa Natura 2000
és al contrari, no?
Ells es posen contents.
Sembla ser que aquí es pensen que van a parells, no?
I no és així, no?
El que penso és que a vegades potser manca explicar,
explicar les coses ben explicades
i dirigides a tot el públic.
És a dir, que arribi a tothom, no?
Escolta, i també parlar amb el territori,
amb la gent del territori, no?
Que també puguin dir-ho la seva.
Està clar, no, però ja s'hi parla.
Amb el territori s'hi parla,
perquè això ho sabem.
El que passa és que penso que potser no s'hi sap arribar
a tota la població, no?
Que a vegades fa la impressió
que només arriben al col·lectiu ecologista,
al col·lectiu científic, al col·lectiu naturalista,
però que no arriben a tothom,
que és on s'ha d'arribar, no?
La Marta Grau ha portat unes bosses així de roba
que té aquí al costat.
Marta, aquestes bosses s'utilitzaran aquest estiu
a l'espai de la punta de la Mora,
perquè cadascú que hi baixi pugui deixar les deixalles, no?
El que porti...
No ho sé, per què serviran?
Sí, nosaltres, com que som conscients
que seguim trobant la mateixa quantitat de residus
a l'espai natural que fa dos anys,
ja no sabem ben bé què fer,
és a dir, intentem parlar,
conscienciar, fer campanyes, etc.
I vam pensar, doncs, que una bona opció
era fer un missatge positiu, no?
És a dir, que quan anem a explicar allà
a l'espai natural a la gent,
doncs que els respecti, que no tiri els residus,
que se'ls emporti cap a casa,
doncs donar-los aquestes bosses de roba,
que alhora també poden servir com a bossa de platja
o com a bossa del que vulguin,
perquè s'emportin tots els envasos
i tot el que ells generin a l'espai natural, no?
I llavors, doncs, en aquesta bossa
hi posa, hi ha un missatge,
aquí diu Punta de l'Amor,
un espai natural per a tots, conserva'l.
Llavors està finançada per l'Ajuntament de Tarragona,
la Conselleria de Medi Ambient,
i res, hi ha uns petits dibuixets
així per fer-la més macatona,
i ja està, doncs ens passarem l'estiu
repartint aquestes bosses,
a veure si veiem un canvi quan s'acabi l'estiu.
Això esperem.
Confiem que sí,
i que aquí vagin també,
que ens escolten entre setmana,
que podran gaudir d'aquell silenci
que es feia preferència abans.
Joan, els hem promès als oients
que els explicarien com es fa un hort ecològic.
Jo d'entrada ja els dic
que això de matar les males herbes
no va ben bé així, eh?
La cosa, perquè abans es feia això
de treure les males herbes,
apartar-ho tot,
que prenguin nota, eh?
Agafin paper i llapis,
perquè el Joan els explicarà a partir d'ara
què han de fer per tenir
el seu propi hort ecològic.
És a dir, si volen fer un enceam ecològic,
com ho han de fer?
Doncs prenguin nota,
Joan Vives, quan vulguis, endavant.
Què hem de fer d'hora?
Quant de temps tinc?
Poca estona, com sempre.
A les ràdies en prenem
amb el temps que s'empaïda.
Primer de tot, un incís.
Les males herbes no són males herbes.
Aquest és el primer concepte
de l'agricultura ecològica, no?
Són herbes
que en un moment donat
poden ser una competència de l'hortalissa,
però nosaltres no les considerem males herbes
perquè serveixen per moltes coses
i tenen propietats medicinals,
són atreients per fauna auxiliar, etc.
I que fumigar, apartareu les bones herbes,
res d'això, no?
Res d'això.
Les herbes serveixen per moltes coses.
Llavors, a veure,
el que cal és, sobretot,
il·lusió, interès i ganes
de posar en marxa un hortet
i, a veure, terra i el dop orgànic.
Això és la base.
Jo sempre explico amb els nens
que la terra és l'estómac de les plantes
i nosaltres el que fem
és alimentar la terra, no?
De tirar el dop orgànic
perquè els microorganismes del sol
assimilin aquests nutrients
i el transformin-li en salts minerals
que les plantes poden assimilar ja directament.
Llavors, si l'alimentació de la planta
ja és l'adequada,
doncs aquesta planta ja no té problemes
de plagues i malalties
perquè ja aquesta planta creix resistent
i té el seu curs natural
i no està forçat com l'agricultura intensiva
que són adops químics
perquè es prima el creixement ràpid de la planta
i la producció
i, bueno, són conceptes totalment diferents.
Llavors, si seguim aquests conceptes
i hi ha adops químics
ni productes químics
la planta fa el seu curs i ja està.
I en un moment puntual sí que pot tindre
un desequilibri
i llavors es poden fer tractaments
a nivell natural, no?
Amb extractes de plantes
o extractes minerals.
I llavors, pues, bueno,
res, molt de carinyo, regau i...
I els propis insectes
que hi ha hagut a les explotacions
també a vegades fan la seva funció, no?
És a dir, que amb excés
potser perjudiquen
però que amb la justa mesura
també fan la seva funció.
Sí.
L'escrevat de la patata, per exemple.
A veure,
l'escrevat de la patata
n'altres fa molts anys que no en tenim, ja,
perquè...
Que no és de ratlletes, no?
Sí, aquestes de ratlletes.
Sí, sí, a veure,
a la que tu comences amb un...
també el tema,
la paraula explotació,
n'altres treballem amb agrosistemes, no?
Treballem amb espais vius, no?
Una hora és un ecosistema.
Llavors, el que creem
és un espai
on hi hagi molta diversitat de plantes
i aquesta diversitat de plantes
ja afavoreix
si hi hagi molta diversitat
d'insectes i d'altres animalers.
Llavors, ja de forma natural
això ja tendeix a un equilibri.
Llavors, a partir d'aquí,
el pagès el que ha de fer
és anar observant
i el dia a dia
anar portant el conreu, no?
I el problema és...
N'altres fa 10 anys
que fem agricultura ecològica
i portem pràcticament
3 o 4 anys sense...
tractar amb productes naturals
perquè no tenim cap tipus de problema
d'insectes
perquè ja hi ha un equilibri, no?
Hi ha marietes,
hi ha ocells insectius,
hi ha orius,
hi ha fitosecs,
hi ha una sèrie de predadors naturals
que ja fan aquesta feina, no?
Llavors, nosaltres el que ens hem de preocupar
és de posar matèria orgànica,
de treballar amb el tema de les herbes
que, a un moment donat,
si es descontrola pot ser un problema
però si ho fos bé, doncs no.
i bé,
i aquest és el secret, no?
Empresa,
bona nota d'aquests consells,
per cert,
que l'Hort de la Sínia
està situat al costat mateix
de Sant Bocodó de la Riu Gallà,
també ho he dit
perquè ells que no hagin anat,
cap al Castellet Amarit,
directament,
i abans d'arribar hi ha un camí
amb esquerra, no?
Sí.
que s'hi pot accedir
i podrem veure, per exemple,
com es pot fer el filtratge
de l'aigua
amb un sistema totalment natural,
que això és curiós, no?
És molt curiós.
Sí, bé,
a l'Hort de la Sínia,
a part que fem agricultura ecològica,
tenim en compte la gestió global de la finca,
llavors totes les instal·lacions
van amb energia solar,
tenim una depuradora biològica
de les aigües residuals,
un lloc en fer un compostatge,
bé,
una sèrie d'elements
que ajuden a mantenir aquest equilibri
dels recursos a la mateixa finca, no?
Si no,
podem vindre fins aquí
i voldran part d'aquests productes
elaborats a través de l'ecologia,
de l'agricultura ecològica,
no em sortia ara el concepte,
agricultura ecològica.
Hi ha, per exemple,
aquí darrere un encià,
una tomaquera,
l'altre és un peborter, Joan,
allò d'allà?
Sí.
És un peborter.
Sí.
És un peborter.
Molt bé,
doncs hi ha aquí alguns d'aquestes plantes
fetes amb l'agricultura ecològica
que podran veure aquí
i que, a més a més,
crec que tant des de l'Hort de la Sínia
com des de Depana,
des d'aquí,
des d'aquest estant,
des d'aquesta carpa
instal·lada a la plaça de la Font,
oferireu xerrades, no?,
d'informació
o fareu, en qualsevol cas,
d'aquests pèrits informatius
on hi ha tota la informació
de cadascun d'aquests espais.
Marta, Joan, no?
Sí, bueno,
hem deixat documentació
sobre el projecte,
l'espai natural,
els estudis que s'han fet
i fotos, pòsters, etcètera.
I sí que algun dia estarem aquí,
doncs,
per si hi ha gent
que vol venir-se a informar
i vol que se'ls hi expliqui.
Bé, nosaltres avui a la tarda
i dijous a la tarda
de 5 a 7
farem un taller
adreçat als nens
per treballar
aquest tema de l'or ecològic
i també farem
bossetes d'olors
en plantes aromàtiques
i medicinals.
Doncs ja ho saben,
és aquí a la plaça de la Font
i serveixi, doncs,
de retruc
aquesta conversa
amb Marta Grau
i Joan Vives
per recordar
la importància
de la preservació
del nostre entorn natural.
Un entorn natural
que no es preserva per si sol,
que cal preservar-lo,
ells ho fan
amb la seva tasca constant.
i se'n preocupen,
en tenen cura,
el meï natural
de per si sol ja s'autorregula
però si a més a més
se li donen un cop de mà
molt millor
i si plou encara més,
no?
Si plou encara més.
Sí, sí, la veritat és que sí.
Marta, Joan, gràcies
per acompanyar-nos
i fins la propera,
fins aviat.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I des d'aquí,
des de la plaça de la Font,
des d'aquesta carpa,
des del que us podem explicar
avui en aquesta connexió,
en aquest programa especial
que hem començat
a les 10 i pocs minuts
del matí
i que bé,
donem part finalitzat
i intuïm-nos
que ara podran escoltar
vostès l'agenda.
Doncs, efectivament,
gràcies a en Josep Sunyen.
Des de la plaça de la Font
hem compartit
una estona d'aquesta
quarta hora
del matí de Tarragona Ràdio.
Anem a la publicitat
i de seguida,
per completar
i arribar
a les 11 del matí,
els deixem amb Cinta o l'Ivan
repassant l'agenda
d'activitats
d'aquest dimarts.