El matí de Tarragona Ràdio, la ruta amagada.
Dos quarts i mig de deu del matí, comencem la ruta amagada.
Ja saben que podem trucar al telèfon 977-24-4767.
Tenim un regal que està molt bé, és una bossa de Tarragona Ràdio,
una bossa així d'aquestes creuades que es posen a l'esquena,
amb tot de regal del seu interior.
Hi ha, per exemple, un porta-cd's, hi ha també unes xancletes,
hi ha un barret que està molt bé, un barret d'aquests macos,
un barret bonic per anar a la platja, per exemple.
I també hi ha altres coses, que podeu aconseguir trucant a aquest telèfon.
977-24-4767.
Nosaltres ens proposem en aquesta ruta amagada visitar un lloc de Catalunya.
Després, al final del programa, d'aquí a uns quarts minuts,
quan faltin pocs per les deu, hi anirem.
I parlarem amb un responsable d'aquest lloc que avui us proposem.
Un lloc que, ja us alerto, ja us aviso ara,
que és molt, molt visitat.
És a dir, que segurament és molt probable que algun dia hi hagi estat.
Estigueu alerta, eh?
On va la ruta amagada d'avui?
Doncs bé, la ruta amagada d'avui va a un lloc que els que en tenen cura,
i aquesta és la primera pista, atenció,
els que en tenen cura d'aquest lloc que visitem avui
tenen l'hàbit de matinar molt.
Els que tenen cura del lloc que avui visitem
tenen l'hàbit de matinar molt, però molt, eh?
Som a Catalunya, eh?
És a dir, no s'imagineu ara llocs de fora de Catalunya.
Som a Catalunya.
Algun valent que s'atreveixi a dir algun nom?
977-24-4767.
Aquesta era la pista de la...
Mira, aquesta de les xancletes, eh?
És a dir, xancletes fora,
i encara es queda la bossa plena amb el porta ceders,
la bossa, el barret, en fi, està molt bé, eh?
977-24-4767.
Busquem un lloc que és a Catalunya
i que és molt visitat, molt visitat,
i que els que en tenen cura
tenen l'hàbit de matinar molt.
Fixeu-vos que la frase té dues pistes, eh?
Coloc la repeteixi, no hi ha cap problema, la repetirem.
Els que tenen cura d'aquell lloc que busquem avui
tenen l'hàbit...
Tenen l'hàbit de matinar, matinar molt.
977-24-4767.
Què dius, Juís, que no truquen?
No pot ser, que no truquen, home, si és fàcil, avui.
977-24-4767.
No us aterviu dir cap nom?
Cap lloc de Catalunya que sigui molt visitat,
que tingui unes persones que en tenen cura,
que tenen l'hàbit de matinar molt.
No sabeu d'aquell lloc estem parlant.
El lloc de la mesa es veu, eh?
Es veu, o sigui, es veu de lluny, aquest lloc.
Anem a la segona pista, vinga, va, a la segona pista.
Aquesta la deixem ja...
Deixem com està,
i la segona és aquesta que escolteu.
Vista musical.
Quina pau, eh?
Poder escoltar aquesta música, aquest cant gregorià,
aquesta hora del matí.
Hola, bon dia.
Bon dia, Josep.
El seu nom?
Mari Carme.
Mari Carme, què més?
Domingo.
Hola, Mari Carme, com estem?
Bé.
Molt bé.
Mira, fas tu la ruta amagada d'hi, vaig a truquer.
Avui sí, eh?
Avui sí.
Demà no sé què passarà, però avui...
Per això, per això.
Avui sí que tenim el company fora del...
En fi.
Mari Carme.
No ho sé, jo...
Espera, espera, espera, espera, espera.
Ja ho repetiré en les pistes, eh?
No, no, i al començament...
Sí?
Semblava que era el monestir de Montserrat, però no sé.
Et semblava que era el monestir de Montserrat?
Sí, però ara...
Però per què? Per què t'ho has semblat, a veure-ho?
A mi?
No, perquè si et l'ha dit...
L'àpid de matines...
Sí?
Tu creus que és el monestir de Montserrat?
Però vaja, és que és...
No sé, podria no ser-ho.
Can Gregorià, eh?
Can Gregorià.
Can Gregorià.
Escolta'm, Mari Carme, tu hi has estat mai a la monestir de Montserrat?
Sí.
Però has dormit allà a les cel·les o no?
Sí.
Sí? I què tal?
Molt bé.
Vull estar quan feien convivències amb l'escola.
Sí, eh?
I va estar molt bé, sí, sí.
Molta pau, no?
Molta...
Sí.
Quan arribes a Montserrat, que hi ha aquella placeta, que hi ha aquells...
Aquí són, no?
Sí, és molt maco.
Aquella caiguda d'aigua.
Sí, sí, sí, sí, sí, hi he estat i després he tornat, doncs, no sé, algunes vegades, sí que he anat, sí.
A veure què t'emportaries avui?
Avui t'emportaries, mira, si fos Montserrat, si fos l'abadia de Montserrat...
Però no és, eh?
T'emportaries, mira, la pista, sí, t'emportaries la bossa sencera, que és així una bossa molt maca, creuada, de Tarragona Ràdio.
És molt maca la bossa, està molt bé.
També un barret, eh?
I ja està, no?
Perquè l'altra...
No, i el Porta Cede també, no?
El Porta Cede també, no?
No, no, no, no han donat dues pistes, no, no.
Mari Carme, és l'abadia de Montserrat.
Sí?
És l'abadia de Montserrat, la ruta amagada d'avui, i us proposaven visitar l'abadia de Montserrat, i aquesta pau...
Però no, aquesta visita ja l'ha fet moltíssima gent, ja, que ja ve tothom, no?
Jo crec que tothom ja ha estat a Montserrat, però és d'aquells llocs que s'hi presten a fer segones lectures, segones visites,
i si no és l'abadia, doncs el seu entorn, en fi, tota la part de la muntanya de Montserrat, el Cabell Bernat, en fi, no sé, tot allò, no?
Sí, que sí.
Per anar a caminar per allà?
Sí, sí.
Doncs ja està.
Mari Carme.
He estat, sí, sí.
Bueno, moltes vegades, però vull dir que, clar, que és una ruta que ja és coneguda, el que passa que dius, bueno, és coneguda, coneguda, però potser han buscat una altra, jo què sé.
No, però pensa que per...
Bueno, sou fàcils, eh? Tampoc, jo és que escolto perquè, a veure, trobo que aquest any, això del Ruta Amagada, és un concurs molt cultural, vull dir, va molt bé, a mi m'agrada, no per trucar, sinó per sentir, per escoltar, per parlar amb els museus, d'això, d'allò, trobo que està molt bé, informar-te de les coses.
Gràcies.
O sigui, l'heu acertat, però de ple, de veritat.
De vegades, pensa que hi ha llocs, o sigui, hi ha pobles que tenen llocs que hi vas al poble i no els veus, no saps qui són, i te'n vas del poble i te'n vas amb les mans buides, no?
Sí.
Vull dir que convé conèixer aquests llocs, aquests indrets, aquests...
Mira, va sortir un museu del circ, que a mi, ho sabia, no, que era, perquè van dir, no ho sé, mundialment, bueno, la pista que van donar era, no vaig trucar, no?
Però vaig pensar, que xulo, però si puc i aniré a veure'l, no?
I també va sortir Vallbona de les Monges, que també ho vaig saber, però no vaig voler trucar.
A veure si m'entens, vull dir, hi ha coses que ho saps, però hi ha coses que no, i a mi m'ha anat molt bé per conèixer indrets.
M'ho he anat apuntant i he dit, doncs ja he d'anar aquí.
Vull dir que trobo que és un concurs fantàstic, de veritat.
Tu, gràcies, recomanes anar a l'abadí de Montserrat a dormir a les cel·les?
Sí, jo ara no hi aniré, ni quedaré.
A veure, anar-hi un, si fa reces i vol anar, i té la tradició d'anar-hi sempre, hi ha gent que hi van sovint, i ho trobo bé.
Però no és per anar solament a la lli.
Vull dir, ara ja, per exemple, recomanar-ho, suposo que hi hagi famílies que van, que s'hi troben,
doncs no, directament aneu-hi, no.
Vull dir, ha de ser una cosa que diguis, mira, doncs em fa il·lusió, a poc a poc, te vas engrescant amb el lloc, amb l'indret,
i sí, jo crec que sí.
Pots anar, però de cop i volta, doncs mira, aneu allà a les cel·les, doncs no ho sé, no, una entrada.
Però jo conec gent que hi van sovint, cada mes com a mínim, d'aquí, a la ciutat, no?
I cadascú allí troba acolliment, troba...
O sigui, no és només el monestir, ja, és la gent que ho porta, la seva gent,
i que jo trobo que és un lloc molt maco en quant a que trobes acolliment personal.
Doncs ara en parlarem, Mari Carme, d'aquest acolliment.
No, és només l'indret en si, saps?
És tot l'entorn que l'envolta.
Ara farem una àmplia entrevista amb un dels responsables,
amb un dels germans de l'abedir de Montserrat.
Ara en parlem, Mari Carme.
Aquest val la pena, conec.
Tens els regals aquí, com vulguis, pots passar a recollir-los.
Gràcies.
Gràcies a tu per trucar.
Adeu, adeu.
Adeu.
No sé si podríem, Lluís, canviar la música.
Podríem posar alguna cosa més, per exemple?
No, no per res, però ens anirà millor per poder saludar el germà Àngel Pons.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Com estem per Montserrat?
Molt bé, molt bé.
Fa bon dia, una mica endul·lat, però està bé, està bé.
Ara parlàvem amb la persona que l'ha encertada,
perquè ha sigut la primera, l'ha encertada de seguida.
La primera trucada, ja dic, l'abedir de Montserrat.
Ara parlàvem de les cel·les, del fet de poder dormir aquí a les cel·les
i després, no sé si prendre part també,
imagino que sí, amb activitat una mica del monestir, no?
Sí, sí, sí.
Evidentment, les pregàries comunes que fem al matí a l'audes,
les vespres, la missa conventual, el cant de la salve amb els escolans, sí, sí.
Poden participar en totes les activitats que fem aquí a la basílica.
Com és la vida, el dia a dia, de l'abadia de Montserrat?
Bé, dels monjos.
Sí, sí, és una vida, doncs, de comunitat, de pregària,
intentant, doncs, buscar Déu en el dia a dia, no?
No en coses molt espectaculars, sinó, doncs, en el que anem fent, no?
De la nostra vida de comunitat, de compartir, doncs, una casa, doncs,
entre 80 persones que som i, a la vegada, doncs, a les estones de pregària,
amb música, amb textos bíblics, que ens puguin, doncs, fer donar
que hi ha un Déu que ens estima i que ens porta endavant, no?
I, malgrat les dificultats que a vegades hi puguin haver en la vida de cadascú.
La primera de les orientacions que donàvem avui pel concurs
era que els que en teniu cura, de l'abadia, matineu moltíssim.
Sí, Déu digut, bé, sí, a les 6 del matí ja tenim la primera pregària,
sí, cada dia, inclús els diumenges i així.
Però bé, també és una estona, doncs, no sé,
jo quan en lleves aquella hora i veus que va a la carretera de Monistrol,
doncs, hi ha gent, hi ha cotxes que es mouen, dius,
bé, no, és que hi ha gent que també va a treballar aquelles hores, no?
Vull dir que, no sé, és una estona també d'estar en comunió
amb la gent que treballa a la nit, o la gent que ha de cuidar un malalt, o això, no?
Vull dir, és una estona, a la nit, encara és fosc, sobretot a l'hivern,
però és una estona molt bonica de gratuïtat, no?
De donar-te Déu i donar-te als altres.
De vegades, quan un, per exemple, va per l'autopista a P7 i mira cap a l'esquerra
a punt d'arribar a Montserrat, a punt d'arribar a Martorell,
i veu la silueta de Montserrat, això ja, només aquesta visió,
ja dona certa pausa de tranquil·litat, no?
El fet de ser-hi, de viure-hi, d'estar-hi constantment,
m'imagino que també omple, no?, a nivell d'espiritualitat, de pau, de relax, de, no sé.
I tant, i tant. La mateixa muntanya ja dona una pau, no?
I després, a dins del monestir, doncs, la vida, bé, tot i que tenim molta activitat
i moltes coses a fer, evidentment, perquè acollim, doncs, els pelegrins i això,
però a dins del monestir hi ha un cert ambient de silenci,
sobretot al jardí, al claustre, que contrasta molt, potser,
amb l'activitat que hi ha a vegades, el brugit que hi ha a les places, no?
Però sí, dona, evidentment, doncs, un sentit de pau i d'harmonia,
que és per això que els monjos vivim aquí, no?
Vull dir, hem triat aquesta vida que ens doni, doncs, aquesta harmonia interior,
però a la vegada per poder-la transmetre a la gent de fora, no?
Són monjos que segueixen les regles de Sant Benet, són benedictins.
Quines són aquestes regles? Quina és la filosofia que hi ha darrere d'aquesta ordre religiosa?
Bé, de fet, és pràcticament el primer ordre que es va crear fa 1.500 anys,
som antiquíssims, no? Però a la vegada crec que ben actuals,
perquè el que volia Sant Benet era que el monjo busqués a Déu, no?
Que no som persones instal·lades que ja tinguem respostes segures a tot,
sinó que la nostra vida sempre és una recerca,
anant a buscar aquest absolut, aquest sentit últim de la vida,
que ho concretem, doncs, en la persona de Jesús,
que ens porta també a Déu Pare, no?
i és això, en una vida de comunitat, sabem que no ho podem fer sols,
que ho hem d'aprendre dels que ja fa més temps que porten aquesta vida
i bé, és un procés així, no?, de portar una vida,
de compartir amb els altres, d'aprendre, aprendre molt, escoltar molt.
La primera paraula de la regla de Sant Benet és escolta, escolta fill, no?
I tota la vida del monjo és un escoltar, un estar atent al que passa, no?
El que passa al teu voltant i el que passa interiorment.
jo crec que és això.
Estem parlant amb els germans del Pons, de l'abadia de Montserrat.
En Seria també conèixer una mica el que seria el dia a dia
de la resta de persones que viuen aquí a la comunitat,
perquè a banda, evidentment, dels monjos benedictins,
també hi ha, no sé, l'escolania de Montserrat, per exemple,
que també són aquí, i que, a més, es pot escoltar, crec que al voltant
de la una del migdia amb el Salvi i el Virulai.
A la una del migdia, cada dia es pot escoltar els escolans,
en directe, sí, sí.
I ells porten una vida diferent dels monjos, evidentment,
tenen inclús un edifici a part, i fan una vida, doncs, d'escola,
i tenen els seus estudis musicals a la tarda, bàsicament,
i després, doncs, participen en algunes activitats
d'oculta de la basílica, com són la Salve,
el cant de la Salve i el Virulai a la una del migdia,
i també participen a la missa conventual del diumenge, a les 11,
a la missa dels monjos.
Estan aquests dies del mes d'agost, està pujant més gent
que altres mesos aquí a l'abadir de Montserrat?
Han notat més afluència?
Sí, sí, el mes de juliol, i sobretot a l'agost,
és quan ve més gent, no?
Venen molts turistes estrangers que estan de pas per Catalunya
o passant uns dies i pugen un dia a Montserrat,
però també, doncs, molta gent que ve a passar uns dies a les cel·les,
com deia abans aquella senyora, no?
Hi ha gent que ve a passar, doncs, potser una setmana o 15 dies,
o inclús el mes sencer, en aquests petits apartaments,
que en diem cel·les, on la gent, doncs,
hi pot passar uns dies i participar, doncs,
de tot el que és Montserrat.
Com són aquestes cel·les? Com són?
Bé, jo gairebé que no hi he estat mai,
perquè ells queden a part del monestir i estan ben poc,
però bé, n'hi ha més petites, més grans.
Intenta ser un lloc, doncs, senzill,
com un petit apartamentet, no?
On pugui viure una família més o menys còmodament, no?
Això, per poder, doncs, passar uns dies, eh?
Però el menjar, tots ho han de fer ells, no?
A la part de les cel·les, després hi ha un hotel,
hi ha, inclús, l'hostetgeria del monestir.
Hi ha diferents dependències,
i cada lloc té el seu règim, podríem dir, no?
O el que sigui de les cel·les,
que potser és el que és més conegut i que n'hi ha forces,
doncs és això, com uns petits apartaments,
alguns més grans, altres més petits,
amb llits i una cuina i un petit menjador,
doncs, com seria un apartament a qualsevol altre lloc, no?
Sí, sí.
Deixi'm, Germà, recomanar un lloc web a internet
que és www.abadiademonserrat.net,
que és relativament, crec que, crec que, eh,
que és relativament recent, no?, aquest lloc, o no?
Sí, bé, jo diria que ja fa uns anys,
però no masses, no.
S'ha remodelat, però, recentment, eh?
Sí, això sí, sí.
També hem remodelat la web de l'Escolania de Montserrat,
que també us el recomanem.
Quina és l'Escolania?
www.escolania.net
D'acord, també la recomanem.
Ho dic perquè aquí, a banda de tot el que hem parlat fins ara,
també, doncs, hi ha una bona oferta
per fer, doncs, itineraris al voltant de l'abadia
per la muntanya de Montserrat, doncs, que bé,
que és una muntanya que no deixarà mai de sorprendre'ns, no?
I tant, i tant.
Sí, sí, ara fa poc també anava d'excursió per aquí
amb un altre monjo que vendrà més jove
i deia, mira, fixa't, a vegades aquesta muntanya
sembla vista des de lluny,
que és molt senzilla, no?,
que són uns pics i prou,
però, en canvi, quan t'endisses per aquests camins
veus valls, racons, indrets que no diries mai qui són,
i que són ben bonics, sí, sí.
Una muntanya que té un especial magnetisme
per nosaltres, els catalans,
però també, òbviament,
per aquelles persones que venen de fora
i queden meravellades a la seva estada,
doncs, aquí a l'abadia de Montserrat
i, en general, a l'entorn,
a la muntanya de Montserrat.
Germà Àngel Pons,
li agrair molt que hagi atès avui la trucada de Tarragona Ràdio.
I ara, per cert, en aquesta hora,
quan falten 5 minuts per les 10,
quina és l'activitat que hi ha a l'abadia?
És a dir, què està a punt de passar
o què ha de passar d'aquí a poca estona?
Bé, d'aquí a una hora, a les 11,
hi haurà la missa conventual,
que és la missa que cada dia, doncs,
celebrem els monjos,
i en la qual els diumenges,
o alguns dies de festa,
s'hi afegeixen als escolans.
I, de moment, no,
ara és una estona, doncs, de treball, d'estudi,
cada monjo té les seves activitats.
És un moment més aviat tranquil.
La majoria de turistes i visitants
encara no han arribat.
I aquests moments de...
primeres hores del matí
i últimes hores del vespre
són uns moments molt tranquils i molt bonics
per estar a Montserrat.
Àngel Pons, gràcies.
una forta abraçada i fins aviat.
Molt, gràcies a vostès.
Molt bé, gràcies.
Quatre minuts per les deu,
l'abadir de Montserrat,
la ruta amagada d'avui,
n'hem parlat amb els germans al Pons.
Ara, tot seguit, l'agenda.